Post on 03-Jul-2015
description
Josep-Manel Alarcó
https://sites.google.com/site/jmalarco/
https://sites.google.com/site/catalapacfgs/
jmalarco@gmail.com
10. Les lletres b-v i la h
10.1 Normativa
de la b-v
Cal fixar-se en l'alternança
que es troba
entre el so
p i la grafia "b",
i entre el so u
i la grafia "v".
1. S'escriu b
si l'arrel d'un mot
es troba el so p,
independentment que aquest
s'escrigui "b" o "p".
Així,
de sap: sabia,
de tub: entubar.
2. S'escriu v
si a l'arrel d'un mot
es troba el so u
i el derivat sona "b".
Així,
de mou: movia,
de deu: devia.
Cal observar
que hi ha molts noms
i adjectius
que tenen el masculí singular
acabat en
au, eu, iu, ou
i que,
per tant,
fan el femení en v.
Així,
blau, blava;
teu, teva;
viu, viva;
nou, nova.
3. Els verbs de la primera
conjugació
tenen l'imperfet
acabat en
-ava;
o sigui,
van escrits en v.
10.2 Pseudo-derivats
calvície
Hi ha una sèrie de mots cultes
que no deriven del mot "popular"
corresponent,
sinó que són cultismes (llatinismes).
Per tant,
no segueixen les normes normals
de derivació indicades.
Així,
de "calb",
que sona "p" a fi de mot,
en deriva "calbesa",
escrit en "b", però no pas "calvície",
escrit en "v",
ja que es tracta d'un cultisme.
En aquest cas,
s'anomena pseudo-derivat de "calb".
El mateix passa amb la "u"
del verb "moure":
en deriva "moviment" o "movia",
però no pas "mòbil" o "automòbil",
que són cultismes
o pseudo-derivats.
Els mots corrents són:
curvatura
escriballapis labial
10.3 Divergències català-castellà
Sovint es troba
que no es poden
aplicar les normes
de derivació
indicades
per saber si cal
escriure
"b" o "v".
Cal pensar
que normalment
coincideixen les llengües romàniques
en la grafia adient.
Per exemple,
la norma general d'escriure "b"
després d'una "m", o "v",
després d'una "n".
Així,
enviar, embolicar,
envà, embenar,
canviar, comboi.
A vegades, però,
no se sap del cert
si hi va una "m" o una "n"
abans del so de "b".
Per això es pot comparar
amb les altres llengües
per veure com s'escriu.
No obstant això,
per anar sobre segur
cal conèixer les principals
divergències existents
respecte el castellà i el francès.
10.4 L’H,
lletra muda
En el cas
de la lletra muda "h"
solen coincidir totes
les llengües romàniques.
Hi ha, però,
algunes divergències
amb el castellà
que convé recordar.
1. En català s'escriuen amb h,
entre d'altres,
els mots:
ham, hissar,
harmonia, harmonitzar,
subhasta, ahir,
hivern, hivernacle.
També en el cas dels prefixos
començats en
hexa,
hepta,
hendeca.hexàgon
heptàgon
2. En català s'escriuen
sense h antre d'altres,
els mots:
orfe, orfelinat,
orxata, coet,
cacauet, benaurat, malaurat.
3. Tant poden anar amb h
com sense els mots
Anníbal o Hanníbal,
Elena o Helena,
Asdrúbal o Hasdrúbal.
El mot aniquilar
també es pot escriure anihilar.
És aconsellable,
en aquests casos,
triar la grafia sense h.
4. Algunes interjeccions
van amb h
i d'altres, sense.
Així,
ah!, oh!, eh?,
hala, ehem;
en canvi
ui!, oi?, ai!, apa!