Barcelona, 3 de novembre de 2011

QUÈ ENS POT APORTAR

LA FILOSOFIA AVUI?

El mussol, que hi veu a les fosques,és símbol de la filosofia.

Necessitem saber:

Tots els homes desitgen per naturalesa saber Aristòtil (384-322 aC)

Primera explicació no racional als fenòmens de la realitat i de

la vida humana.

MITE:

Característiques del mite:

a) és imaginatiu però pretén ser realb) té un origen màgic,sagrat o divíc) es transmet per tradició d) protagonitzar per éssers extraordinarise) incorporen simbolismes elaboratsf) usufructuat per una castag) base dels ritush) representen una explicació total de l’home i les seves relacions amb la naturalesa i les forces sobrenaturals.

CAUSES DE L’APARICIÓ DE LA FILOSOFIA:

a) organització política en “polis”b) descobriments tecnològics i geogràficsc) esplendor del comerçd) absència d’una religió estructurada

DEFINICIÓ ETIMOLÒGICA DE FILOSOFIA:

amor a la saviesa

SÒCRATES

469-399 aC

Només sé que no sé res

Significat de “filosofia” en el llenguatge ordinari:

a) teoritzacions inútilsb) distanciamentc) concepció global

La filosofia respon a la necessitat vital de l’home de conèixer el seu origen, el seu

destí i el món on viu.

Lluís Cuéllar (1925-1993)

Nivells del saber:

a) discernirb) definirc) entendre

Fonaments del saber:

a) autoritatb) intuïcióc) sentit comúd) experiència afectivae) analogiaf) experiència (pragmatisme)c) demostració (coherència)

És real la realitat?

Vivim en un món de signes?

Vermelles o ultraviolades?Els humans veiem les roselles vermelles; les abelles, ultraviolades. Però com són les roselles en realitat?

Tots els animals vivim en el mateix món real, en el mateix muntatge d’àtoms, fotons, neutrins, camps gravitatoris i electromagnètics, etc. Però aquest món real no és visible, ni captable, ni intuïble, ni experimentable, ni perceptible per cap animal. Cada espècie animal ha desenvolupat receptors que capten certs trets del món real, precisament aquells trets la captació dels quals es rellevant per a la supervivència i reproducció d’aquests animals.

(Extret de Mosterín: Grandes temas de la Filosofia actual)

Quina realitat?

Realitat – Coneixement - Saber

a) Escepticismeb) Realismec) Idealismed) Criticisme

VERITATPresent

Alétheia: “Desvelar”. Ser de veritat.Autenticitat.

Passat

Veritas: Dir la veritat.Fidelitat

Futur

Emunah: Confiança.Compromís

Certesa: actitud personal de seguretat davant del saber

Dubte

Opinió

Certesa

La millor manera de no entendre’ns: parlant

CASA

SIGNIFICAT

SIGNIFICANT

Casa

Maison

House

SIGNIFICAT SIGNIFICANT

1 2

1 2

a) Moluma

b) takete

Ma

Set

Mà

Set

On acaba el braç

Una mà de pintura

El cotxe és de segona mà

Una mà de garrotades

Per sota mà

Mà d’obra

Demanar la mà

6 + 1

Ganes de beure

Estrip del pantalons

Conjunt de coses

Una part d’un partit

LLENGUATGE-PENSAMENT-REALITAT

Ernst Cassirer

L’acte de designació depèn d’un procés de classificació. Donar nom a un objecte o a una acció significa subsumir-la sota un cert concepte de classe; si aquesta subsumpció fos prescrita per la naturalesa de les coses, seria única i uniforme. Els noms [...] es troben més aviat determinats pels interessos i propòsits humans, que no són fixos ni invariables

Les palpingues trespolen les alvartes blendament per les talopes.

CONTRADICCIÓ AMB EL SIGNIFICAT:

Silenci o _________ ?

Llibertat o llivertat ?

Un mito egipcio que daría cuenta del origen de la escritura. Según este, la invención fue de Theuth e inmediatamente ofrecida como regalo a su padre el faraón Thamus como un remedio o farmacón para ayudar a la memoria. Al recibir los regalos el rey se percata de las ambiciones de poder de su hijo. En primer lugar porque los hombres por culpa de su confianza en la escritura "serán traídos al recuerdo desde afuera" por caracteres ajenos a ellos y no desde dentro por su propio esfuerzo. Por lo tanto será menos un remedio para la memoria que un artificio para suscitar el recuerdo.

En segundo lugar, la medida de su peligrosidad se revela como una herramienta conspirativa contra el mandato sonoro. Si la escritura reproduce la voz sonora autorizada por el cuerpo sin la presencia necesaria de este, entonces cualquiera podrá reproducir la voz del rey.

MITE DE L’ORIGEN DE L’ESCRIPTURA

HIPÒTESI DE LA RELATIVITAT

LINGÜÍSTICA DE B. WHORF

· El pensament és llenguatge. John B. Watson (conductista), afirma la identitat d’ambdós processos i nega la possibilitat de pensar a tots els éssers mancats de llenguatge.

· El pensament depèn del llenguatge. Sapir i Whorf sostingueren que el llenguatge no és un simple instrument de comunicació d’idees, sinó que determina la formació d’idees.

· El llenguatge depèn del pensament. Jean Piaget, cognitivista, subordina el desenvolupament del llenguatge al desenvolupament del pensament.

· Interdependència entre pensament i llenguatge. Lev S. Vygotski sostingué que ambdós processos depenen l’un de l’altre.

PENSAMENT I LLENGUATGE

QUÈ ENS POT APORTAR

LA FILOSOFIA AVUI?

1.-Desprendre’ns d’errors.Desmuntar mites

NECESSITAT DE DESAPRENDRE

2.-Viure desperts i connectats

INEFABILITAT

Antonio Gala

No podem anomenar filòsof a qui no sap filosofar per si mateix i només es filosofa exercitant la pròpia raó. I com aprendre a filosofar? El vertader filòsof, com a pensador lliure, ha d’usar la seva raó pròpiament independentment de qualsevol servitud.

3.-Aclarir les trampes del llenguatge

Pensem una vegada més sobretot en la formació dels conceptes: tota paraula esdevé immediatament concepte pel fet que justament no ha de servir de record a la vivència originària, única i del tot individualitzada gràcies a la qual es va formar, sinó que ha d’anar bé alhora per a incomptables vivències més o menys semblants –és a dir, mai no idèntiques parlant estrictament-, i per consegüent ha de ser apropiada per a casos netament diferents. Tot concepte sorgeix de la igualació d’allò desigual. Tan cert com que una fulla mai no és del tot igual que una altra, així mateix és ben cert que el concepte de fulla s’ha format mitjançant la renúncia arbitrària a aquestes diferències individuals, mitjançant un oblit d’allò distintiu, i aleshores provoca la representació, com si en la natura, a més de les fulles, hi hagués quelcom que fos la “fulla”, més o menys una forma primordial segons la qual totes les fulles haguessin estat teixides, dibuixades, compassades,acolorides.

Nietzsche, F.

4.-Fer-nos persones crítiques

Siempre que enseñes, enseña a la vez a dudar de lo que enseñas. 

José Ortega y Gasset (1883-1955)

La filosofia ha de ser estudiada, no per les respostes concretes als problemes concrets que planteja sinó pel valor dels problemes mateixos. Aquests problemes amplien la nostra concepció d’allò que és possible, enriqueixen la nostra imaginació intel·lectual i disminueixen la seguretat dogmàtica que tanca l’esperit a la investigació.

Bertrand Russell (1872-1970)

5.-Aproximar-nos a la felicitat

¿Què és la felicitat, sino l’autèntic acord entre un home i l’existència que porta?

Albert Camus (1913-1960)

Xavier Rubert de Ventós

Atrevir-se, doncs, a no veure-hi clar i, en lloc de buscar desesperadament una resposta o un significat, acceptar que tot sovint no les entenem, això és una actitud filosòfica.

La filosofia ni sap gaire ni dóna quasi res. No dóna la seguretat que ens ofereix la ciència, ni el gust que produeix l’art, ni el consol que ens pot donar la religió. La filosofia no clou, ni culmina, ni satisfà res; la filosofia és més aviat el corc, el verí, la inquietud, l’eterna recerca del pensament insatisfet.

FERNANDO SAVATER

Encara hi ha qui, de tant en tant, sent l’enyorança d’una filosofia “útil per a la vida”; aquesta postura duu implícita un malentès: la part de lucidesa i crítica que hi ha en la saviesa fa que aquesta vagi sempre contra la vida; vivim malgrat el que sabem, no pas gràcies a això. No entenc que el pensament faciliti la vida: l’arrisca, la compromet, l’ensorra la majoria de les vegades; potser per això és la forma més alta de la vida humana que coneixem, la que ens porta a l’extrem de perdre-ho tot sense que se’ns ofereixi res a canvi, tret d’horror, soledat i bogeria. Però qui s’ha inclinat sobre l’abisme, qui ha vist tindrà sempre la temptació de tornar altra vegada a aquest punt negre en el qual les tenebres il·luminen ...

Michel de Montaigne (1533 - 1592)

La insatisfacció és l’inici de tota filosofia i la ignorància n’és el

resultat.

Pitàgores (569 aC -475 aC)

El silenci és la primera pedra del

temple de la filosofia

Tu verdad no; la verdad y ven conmigo a buscarla.

La tuya, guárdatela.

Antonio Machado (1875-1939)

Friedrich Wilhelm Nietzsche

( 1844 - 1900 )

La veritat és la mentida necessària. Tothom arriba a la veritat que és capaç de suportar.

Que savi que és aquell cec que s’enriqueix escoltant les respostes d’altres cecs.