-Avenç en la filosofia política

-Filosofia de la història

- Teories de l’evolució

- Canvis provocats per la Revolució Francesa

- Canvis produïts per la Revolució Industrial

S’inicia un estudi sistemàtic i objectiu del comportament humà i de la societat.

Es va proposar com aobjectiu comprendrecientíficament la societat perdesprés reorganitzar-lasobre bases científiques.

Pensava que la societat (comla naturalesa) està sotmesa aun conjunt de lleis queregulen el fet social i lahistòria. Creia que lasociologia ha de descobriraquestes lleis.

Va proposar la llei dels tres estats, segons laqual, la humanitat ha passat per:1. L’estat teològic: que es caracteritza pel fet que els

fenòmens naturals s’expliquen per la intervenció deforces sobrenaturals.

2. L’estat metafísic: pretén el mateix que l’anterior peròdefensa que les forces que causen els fenòmens nosón éssers sobrenaturals sinó entitats abstractes.

3. L’estat positiu o científic: es caracteritza pel fet devoler descobrir les lleis segons les quals els fetss’encadenen.

Considerava que l’astronomia, la física i labiologia són ciències positives. Creia que lesciències humanes i socials no funcionaven iguali s’havien d’unificar (teòrica imetodològicament).

Va ser el primer en fer servir el termesociologia, per tal de delimitar l’àrea que s’haviad’ocupar de l’estudi de la societat i descobrirles lleis que regeixen el món social.

Marx (1818 – 1883) vaintentar explicar lasituació conflictiva i elscanvis socials que esvan produir com aconseqüència de laRevolució Industrial.

Aquesta situacióconflictiva ésprovocada pel caràctercontradictori de lasocietat capitalista.

Va afirmar que les causes dels canvis socials nosón les idees ni els valors, sinó les influèncieseconòmiques.

El seu estudi es centra en el capitalisme. Elspropietaris del capital són la classedominant, mentre que el proletariat és la classedominada.

Segons Marx, el capitalisme no durarà persempre, sinó que serà reemplaçat en el futurper una societat sense classes, sense divisionsentre rics i pobres.

Durkheim(1858- 1917)va recollir elementsde l’obra de Comte.

Creia que la societathavia de serestudiada amb lamateixa objectivitatamb què els científicsestudien lanaturalesa.

Segons ell, el fet més rellevant de les societatsmodernes és la “divisió del treball”(especialització en tots els àmbits de la vidasocial).

Els individus de les societats modernes tenenfuncions socials diferents i es caracteritzen perla manca de consciència col·lectiva.

No hi ha cohesió ni solidaritat socials.

La societat moderna ha creat noves necessitatshumanes que difícilment es poden satisfer ambels mitjans que les persones tenen (anomia).

Això es produeix perquè provoca el trencamentdels vincles tradicionals (ex: religió).

Max Weber (1864 – 1920).

Creia que els factors econòmicssón importants però pensava quel’economia no era l’únic motor dela història.

Pensava que la religió cristianahavia tingut un paper fonamentalen l’aparició del capitalisme.

Afirma que el capitalisme no ésl’únic factor que constitueix eldesenvolupament social. Tambésón importants la ciència i laburocràcia.

Després de la Segona Guerra Mundial es produeix:

Universalització de la sociologia

Institucionalitzacióacadèmica i professional

L’aparició d’organismes acadèmics desociologia va provocar les següentsconseqüències:

L’especialització i la parcelacióde la sociologia.

La cooperació interdisciplinàriaentre totes les ciències socials.

El desenvolupament demètodes i tècniquesd’investigació social.

Apareixen diversos corrents sociològics:

1

•L’estructural -funcionalisme

2•L’interaccionisme simbòlic

3• L’escola de Frankfurt

Defensa que la societat és com un organismeviu, un tot format per elementsinterdependents entre si. Cadascun d’aquestselements té un paper important a l’hora demantenir l’equilibri del tot.

El representant més important és Mead.

Afirma que tots els elements de la vida social icultural són el resultat de les interaccionssocials.

Intenta dur a terme una reflexió crítica sobre lasocietat postindustrial i sobre les conseqüènciesque aquesta ha tingut per a l’ésser humà.

La forma d’anàlisi és la teoria crítica.

Els seus representants més importants són:Horkheimer, Adorno, Marcuse i Habermas.

Pensen que no es poden explicar de la mateixamanera els fets naturals que el fet social.

Per ells, l’home ha convertit en mercaderia totel que és humà.

La seva conclusió és que la raó pràctica eslimita a mantenir i afirmar allòestablert, malgrat que sigui irracional irepresenti l’alienació de l’ésser humà.

Preten construir un coneixement sobre lasocietat que mostri la racionalitat delsprocessos socials i desenmascari allò que tenend’irracionals.

NOVA RACIONALITAT = MÉS LLIBERTATPER L’ÉSSER HUMÀ.