Post on 01-Feb-2017
AFRICANS A LA CRULLA ANLISI COMPARATIVA I EVOLUCI DE LA
INSERCI SOCIOLABORAL DE LES PERSONES IMMIGRADES A LES TERRES DE PONENT 2005-
2011
Ramon Juli i Traveria
http://hdl.handle.net/10803/104114
Nom/Logotip de la Universitat on sha
llegit la tesi
ADVERTIMENT. L'accs als continguts d'aquesta tesi doctoral i la seva utilitzaci ha de respectar els drets de la persona autora. Pot ser utilitzada per a consulta o estudi personal, aix com en activitats o materials d'investigaci i docncia en els termes establerts a l'art. 32 del Text Refs de la Llei de Propietat Intellectual (RDL 1/1996). Per altres utilitzacions es requereix l'autoritzaci prvia i expressa de la persona autora. En qualsevol cas, en la utilitzaci dels seus continguts caldr indicar de forma clara el nom i cognoms de la persona autora i el ttol de la tesi doctoral. No s'autoritza la seva reproducci o altres formes d'explotaci efectuades amb finalitats de lucre ni la seva comunicaci pblica des d'un lloc ali al servei TDX. Tampoc s'autoritza la presentaci del seu contingut en una finestra o marc ali a TDX (framing). Aquesta reserva de drets afecta tant als continguts de la tesi com als seus resums i ndexs. ADVERTENCIA. El acceso a los contenidos de esta tesis doctoral y su utilizacin debe respetar los derechos de la persona autora. Puede ser utilizada para consulta o estudio personal, as como en actividades o materiales de investigacin y docencia en los trminos establecidos en el art. 32 del Texto Refundido de la Ley de Propiedad Intelectual (RDL 1/1996). Para otros usos se requiere la autorizacin previa y expresa de la persona autora. En cualquier caso, en la utilizacin de sus contenidos se deber indicar de forma clara el nombre y apellidos de la persona autora y el ttulo de la tesis doctoral. No se autoriza su reproduccin u otras formas de explotacin efectuadas con fines lucrativos ni su comunicacin pblica desde un sitio ajeno al servicio TDR. Tampoco se autoriza la presentacin de su contenido en una ventana o marco ajeno a TDR (framing). Esta reserva de derechos afecta tanto al contenido de la tesis como a sus resmenes e ndices. WARNING. Access to the contents of this doctoral thesis and its use must respect the rights of the author. It can be used for reference or private study, as well as research and learning activities or materials in the terms established by the 32nd article of the Spanish Consolidated Copyright Act (RDL 1/1996). Express and previous authorization of the author is required for any other uses. In any case, when using its content, full name of the author and title of the thesis must be clearly indicated. Reproduction or other forms of for profit use or public communication from outside TDX service is not allowed. Presentation of its content in a window or frame external to TDX (framing) is not authorized either. These rights affect both the content of the thesis and its abstracts and indexes.
AFRICANS A LA CRULLA
ANLISI COMPARATIVA I EVOLUCI
DE LA INSERCI SOCIOLABORAL DE
LES PERSONES IMMIGRADES A LES
TERRES DE PONENT 2005-2011
TESI DOCTORAL
Ramon Juli i Traveria
Lleida, Octubre 2012
UNIVERSITAT DE LLEIDA
Departament de Geografia i Sociologia
AFRICANS A LA CRULLA
ANLISI COMPARATIVA I EVOLUCI DE LA
INSERCI SOCIOLABORAL DE LES PERSONES
IMMIGRADES A LES TERRES DE PONENT 2005-2011
TESI DOCTORAL presentada per
Ramon Juli i Traveria
Dirigida per
Dr. Fidel Molina i Luque
Departament de Geografia i Sociologia
Lleida 2012
i
AGRAMENTS
Portar a terme un treball daquestes caracterstiques requereix un esfor individual i
personal que li dona sentit i valor a lelaboraci duna tesi doctoral, atesa a la
naturalesa i els parmetres sobre els que sha davaluar des de la vessant acadmica. Tot
i aix , una tesi doctoral vista des de la meva perspectiva , shauria de considerar
inevitablement el fruit dun treball en equip.
Encara que pugui tenir un cert ress a tpic , en el meu cas personal i amb les
circumstncies familiars que macompanyen en tot el que faig, aquest treball no hagus
estat possible, sense lajuda de totes les persones que mhan envoltat en els darrers anys
de la meva vida. Vull agrair immensament a lAlba , la meva dona, tot el que ha fet,
suportat, aguantat, contingut, tolerat i tamb patitper a que aquest moment fos
possible. Tot aix a canvi de res. Aquest acte de generositat no t agrament possible. No
s si podr compensar mnimament, tants anys desfor.
En segon lloc vull agrair als meus fills , el Marc, el Pol i a la Laia, que mhagin excusat de
la meva absncia transitria i que shagin conformat amb la meva sola presncia fsica en
diferents moments daquesta llarg recorregut. Mhauran de perdonar per tot el temps que
els he robat, de vegades conscient i daltres inconscientment. Noms espero que les
llargues hores passades davant de lordenador, ocupant les seves taules de treball amb
les meves muntanyes de llibres, serveixin per a transmetre als meus fills la curiositat pel
saber i pel coneixement, per tamb pel valor de la constncia i lesfor per aconseguir
all que un desitja.
Com qualsevol treball que no s fruit dun rampell ni s flor dun dia, sn moltes les
persones que de forma directa i/o indirecta han tingut algun tipus dinfluncia i de
protagonisme en aquest llarg recorregut que vaig iniciar ara ja fa molt de temps.
Duna banda la meva famlia , els meus pares , germans i germanes i la seva pacincia ,
ajuda i suport de diferent tipus que he rebut amb els anys i que han contribut finalment
a tenir avui en dia aquest inters per aquests grans temes que tant ens afecten a tots a
nivell social. En aquest sentit vull agrair de forma especial a la M ngels la seva ajuda
per a millorar la redacci i la presentaci del text definitiu.
Vull agrair tamb el suport incondicional i entusiasta que he rebut per part de la Isabel
Perera que ha estat de gran ajuda, per a no defallir i animar-me a endinsar-me en una
recerca daquestes caracterstiques i de la que no he deixat de rebre el seu suport i nim.
Vull agrair tamb el suport dels meus amics i especialment del Jordi i de la Snia que
tamb han hagut de presenciar la meva absncia continuada en molts moments, quan
segurament no era el ms oport ni adient, per que tampoc ho sabia ni nera conscient.
El meu agrament ms profund a totes les persones que de forma desinteressada han
participat de lestudi i van accedir a ser entrevistades per a parlar de les seves
experincies i vivncies, duna banda a les persones representants de les empreses,
especialment a lEloi, el Pere i el Rafel.
Daltra banda i de forma especial a les persones immigrades que tot i les seves
circumstncies actuals van dedicar de forma totalment generosa i desinteressada el seu
ii
temps i les seves histries personals a una tercera persona. Especialment a la Fatou, a
lAmi,a la Mabi i lAhmel , al Boubacar, a lOumar , al Moussa , al Khaled i a lAdil. Espero
haver donat veu a les seves experincies i reflexions duna manera que estigui a lalada
de la seva magnfica aportaci.
Als meus companys i companyes del Departament de Geografia i Sociologia i
especialment els de lrea de Treball social, pel suport rebut en el transcurs daquests
anys de docncia i de recerca.
Agrair tamb al CEJEM (Centre destudis jurdics europeus i mediaci) per la seva ajuda
econmica , sense la qual no hagus estat possible finalitzar la meva tesi en aquests
moments i que van ser un revulsiu en la meva dedicaci i motivaci.
Vull agrair finalment al Dr. Fidel Molina, director de la meva tesi , la pacincia que ha
demostrat i els nims que he rebut en els moments ms adients i les seves aportacions
que mhan ajudat i orientat cap a la finalitzaci de la meva tesi de forma gratificant.
iii
SUMARI
INTRODUCCI 1
CAPTOL 1
MARC METODOLGIC 9
1.1 ORIGEN DE LA TESI i OBJECTIUS 9
1.1.1 Origen de la tesi 9
1.1.2 Context actual 11
1.1.3 Punt de partida de lestudi de la tesi 13
1.1.4 Objectius 13
1.2 HIPTESIS, FASES I METODOLOGIA DINVESTIGACI 14
1.2.1 HIPTESIS 18
1.2.1.1. En relaci al teixit empresarial 18
1.2.1.2. En relaci a les entitats dintermediaci 19
1. 2.1.3. En relaci a les persones migrades 19
1.2.2. FASES I METODOLOGIA DEL PROCS DINVESTIGACI 21
1.2.2.1.Qestions prvies 21
1.2.2.2. Metodologia i tcniques dinvestigaci seleccionades 25
a. Metodologia 25
b. Tcniques dInvestigaci 26
c. Formulaci del problema 31
1.2.2.3. Selecci de casos i contextos 33
a. Lany 2005 33
b. Lany 2011 37
1.2.2.4.Anlisi de resultats 47
CAPTOL 2
LA SOCIETAT DEL SEGLE XXI COM A SOCIETAT D ACOLLIDA I MODELS DANLISI DEL
FENOMEN MIGRATORI 49
2.1 PROPOSTES TERIQUES CONTEMPORNIES 49
2.1.1. Lalta modernitat i la societat del risc 50
2.1.2. La modernitat lquida i lera del buit 51
2.1.3. La societat Xarxa i el debat sobre el subjecte social 53
iv
2.1.4. Mitjans de comunicaci, cibersocietat i educaci 56
2.1.5.Societat,religi i secularitzaci 59
2.1.6.Amenaces i oportunitats de la societat del s. XIX com a societat d acollida 61
2.2. ESCOLES I MODELS DANLISI DE LA IMMIGRACI 63
2.2.1. El model de la race and ethnic relations 63
2.2.2.La sociologia nord-americana 65
2.2.3.Lescola Francesa 65
2.3. MODELS DANLISI DE LA IMMIGRACI 67
2.3.1.El model de latracci i expulsi (push-pull) 68
2.3.2.Les teories de lacci individual 69
2.3.3.Teories del capital social 69
2.3.4.Teories de la mobilitat social 70
2.3.5.Perspectiva histrico- estructural 71
2.3.6.El model centre- perifria 72
2.3.7.La teoria de les xarxes socials 73
2.3.8.La nova teoria econmica de la immigraci 74
2.3.9.La feminitzaci del fenomen migratori 76
2.3.10.Immigraci i transnacionalisme 79
2.3.10.1.El transnacionalisme associat a la feminitzaci de la immigraci 82
2.3.10.2.El transnacionalisme i els enclavaments tnics 83
CAPTOL 3
EL DEBAT SOBRE LA INTEGRACI 87
CONSIDERACIONS PRVIES 87
3.1.ORIGEN DEL CONCEPTE DINTEGRACI 91
3.1.1.Models dintegraci 95
3.1.2.Les dimensions de la integraci 97
3.1.3.Diferents enfocaments 99
3.1.4.Nivells danlisi 100
3.2.INTEGRACI: ENTRE EL CONFLICTE I LA CONVIVNCIA 101
3.2.1.De la immigraci inesperada a la immigraci estereotipada 101
v
3.2.2.Integraci- Comunitat- Xarxes socials i Treball social 105
3.2.3.Apunts sobre les xarxes socials 108
CAPTOL 4
EVOLUCI DEL FENOMEN MIGRATORI A LES TERRES DE PONENT 113
4.1.INTRODUCCI 113
4.2.LA POBLACI IMMIGRADA A LES TERRES DE PONENT 115
4.2.1.Context territorial 116
4.2.2.Evoluci de la poblaci a Espanya, Catalunya i Lleida 117
4.2.3.Anlisi segons pasos de procedncia 125
4.2.4.Distribuci de la poblaci per nacionalitat i lloc de naixement
per demarcacions territorials 129
4.2.5.La Nupcialitat i la Natalitat de la poblaci estrangera 136
4.3.LA POBLACI ESTRANGERA SEGONS PERMISOS DE RESIDNCIA 138
4.3.1.Estrangers amb certificat de registre o targeta de residncia en vigor 140
4.4.DADES OCUPACIONALS A CATALUNYA I LLEIDA 144
4.4.1.Evoluci especfica a Lleida 148
4.5.RESUM DE LA POBLACI A LLEIDA PONENT 163
CAPTOL 5
ANLISI DELS DISCURSOS DELS EMPRESARIS 167
5.1.RESUM:LEMPRESA DAVANT EL FENOMEN MIGRATORI 170
5.2.LEMPRESA DAVANT EL FENOMEN MIGRATORI 173
a)La lgica empresarial 173
5.2.1.Sobre la incidncia de la poblaci immigrada en el teixit empresarial 173
5.2.1.1.2005: Dependncia i vulnerabilitat 173
5.2.1.2.Estabilitat, reconeixement i agrament pels serveis prestats 175
5.2.1.3.Reflexi final 180
5.2.2.Sobre la visi i la gesti de la m dobra disponible . 180
5.2.2.1.2005: Disponibilitat de m dobra,per on s aquesta m dobra? 180
5.2.2.2.2011: La nova m dobra disponible 182
5.2.2.3. Reflexi final 186
5.2.3. Sobre latractiu de Lleida com a societat d acollida pels migrants 186
5.2.3.1. 2005 Lleida com a punt datracci (push) 186
vi
5.2.3.2. 2011 Lleida com a territori datracci o expulsi (push o Pull) 191
a. La crisi com a slogan 191
b. La no atracci per la gent qualificada 192
c. La idea i la invitaci al retorn? 192
d. Conflicte social a la vista? 194
e. Tot i aix, mantenint latractiu de les empreses 195
5.2.3.3. Reflexi final 196
5.2.4. Sobre el marc legislatiu 197
5.2.4.1. 2005: El constrenyiment legislatiu 197
5.2.4.2. 2011: La legislaci impossible 208
a. Laposta pel reagrupament familiar 209
b. La fi de la contractaci en origen 210
c. La visi des de lagricultura 211
d. La petita empresa 212
5.2.4.3. Reflexi final 213
5.2.5. Sobre la persona immigrada com a treballadora 213
5.2.5.1. 2005: Una relaci de poder asimtrica 213
a. La desconfiana 214
b. Evitaci del conflicte dins de lempresa 215
c. Lestabilitat com a pre requisit 216
5.2.5.2. 2011: Una relaci de poder ms simtrica? 217
a. Adaptar-se i no fer soroll 217
b. Lassoliment dels resultats esperats 218
5.2.5.3. 2005: Els requeriments del lloc de treball a cobrir 219
a. L idioma 219
b. La masculinitzaci 219
c. La diferncia cultural 220
5.2.5.4. 2011: Els nous requeriments 220
a. La formaci com a assignatura pendent imprescindible 220
b. La feminitzaci 223
5.2.5.5. 2005: Els trets especfics de la persona immigrada 224
a. Segons habilitats 224
vii
b. Segons trets fenotpics 224
c. Segons expectatives de treball 225
d. Segons estereotips 226
5.2.5.6. 2011: Els trets especfics de la persona immigrada en temps
de crisi 228
a. Trencant estereotips ? 228
b. Reforant estereotips 229
5.2.5.7. 2005: Lmbit relacional en el marc de lempresa 231
a. Promoci 231
b. Les relacions entre treballadors 232
c. Racisme 232
d. La creaci de grups per nacionalitat 232
e. Com es gestiona la diversitat cultural? 233
5.2.5.8. 2011: Normalitzaci relacional en el marc de lempresa? 234
a. Les parelles mixtes 235
b. Que es fa actualment amb la gesti de la diversitat cultural? 235
c. Les facilitats de contractaci 238
5.2.5.9.2005: preferncies davant dun gran ventall de formes
de contractaci 239
5.2.5.10.2011: l especificitat segons les necessitats de cada empresa 241
5.2.5.11.Reflexi final 243
5.2.6.Sobre les institucions intermediries de caire social 244
5.2.6.1.2005:Entre el desconeixement i el desencs 244
5.2.6.2.2011:Del desencs a la crtica i el desinters 246
5.2.6.3.Reflexi final 248
b) La lgica social 249
5.2.7.Sobre la Responsabilitat social empresarial i immigraci 249
5.2.7.1.2005:Absncia de visi sobre Responsabilitat social empresarial 249
5.2.7.2.2011:La responsabilitat social incipient 250
5.2.7.3. La responsabilitat social com a objectiu prioritari 251
5.2.7.4.2005:La difcil integraci social de les persones nouvingudes 253
viii
5.2.7.5.2011:La integraci social en temps de crisi 255
5.2.7.6.Reflexi final 257
CAPTOL 6
ANLISI DELS DISCURSOS DE LES PERSONES IMMIGRADES 259
6.1. LA DOCUMENTACI I LES ETAPES DEL CICLE VITAL
DE LA PERSONA IMMIGRADA 265
6.1.1.Les etapes en relaci a la inserci sociolaboral 265
6.1.2.Resum del perfil de les persones entrevistades 267
6.2.ANLISI DE LES ESTRATGIES I LA SEVA EVOLUCI 2005-2011 269
6.2.1.Recorregut de la primera estratgia- La consecuci dels papers 269
6.2.1.1.Consideracions prvies 269
6.2.1.2.Anlisi del discurs de les persones immigrades pel que fa la seva
experincia personal 2005-2011 271
a. L inici de laventura migratria i lassoliment de la documentaci 271
b. Regularitzar- se a Espanya:la visi per les persones nouvingudes 276
c. Un recorregut dalta velocitat o un regional de moltes estacions 277
d. Lespasa de Damocles i les renovacions 277
e. La nacionalitat com a objectiu? 279
f. Lleida, ltima parada? 281
6.2.1.3.Sntesi final 282
a. Perms permanent igual a situaci desitjada? 282
6.2.2. Recorregut de la segona estratgia- El coneixement de l idioma 283
6.2.2.1. Consideracions prvies 283
6.2.2.2. Anlisi del discurs de les persones immigrades pel que fa a
la seva experincia personal 2005-2011 285
a. Els coneixements previs 285
b. Les oportunitats per aprendre 286
c. Quin idioma? 289
d. L idioma com a obstacle pel treball 290
6.2.2.3.Sntesi final 291
a. L idioma versus els beneficis 291
ix
6.2.3.Recorregut de la tercera estratgia-
Sobre el capital cultural 293
6.2.3.1.Consideracions prvies 293
6.2.3.2.Anlisi del discurs de les persones immigrades pel que
fa la seva experincia personal 2005-2011 295
a. La formaci al pas dorigen 295
b. La formaci al pas d acollida 297
c. Les possibilitats de triar 298
d. El projecte formatiu 299
e. El currculum ocult 300
f. Lhomologaci de ttols 301
6.2.3.3.Sntesi final 302
a. La formaci i lespecialitzaci com a fi de recorregut i
oportunitat laboral? 302
6.2.4. Recorregut a travs de la quarta estratgia-
La construcci de la xarxa social. 307
6.2.4.1.Consideracions prvies 307
6.2.4.2.Anlisi del discurs de les persones immigrades pel que fa la seva
experincia personal 2005-2011 308
a. El capital social com a punt de partida 308
b. L inici de laventura migratria en relaci a la famlia 309
c.Per qu Espanya, Catalunya i Lleida 312
d. El suport a larribada 313
e. La relaci amb la famlia a travs dels anys 313
f .Les visites al pas 314
g. Crregues familiars aqu i all. Mantenir o no mantenir
aquesta s la qesti 315
h. El reagrupament familiar 318
i. Les relacions socials a Lleida 319
x
6.2.4.3. Sntesi final 322
a. El pas dels anys s igual al manteniment, consolidaci i
construcci de la Xarxa Social ? 322
b. El racisme en primera persona 326
c. LAssociacionisme com a alternativa 328
d. La religi com a via de participaci. 331
6.2.5.Recorregut a travs de la cinquena estratgia -La recerca activa de treball 333
6.2.5.1.Consideracions prvies 333
6.2.5.2..Anlisi del discurs de les persones immigrades pel que fa la
seva experincia personal 2005-2011 334
a. La mobilitat com a estratgia 336
b. Les trajectries laborals assolides 338
c. La mobilitat horitzontal 339
d. La mobilitat vertical: el descens cap a latur, el subsidi i (...) 340
e. La immobilitat horitzontal: precarietat, penositat i
perillositat continuada 341
f. Lexpectativa de futur laboral 342
6.2.5.3. Sntesi final 344
a. El coneixement de les eines de recerca amb el pas dels anys. 344
b. Les trajectries sociolaborals 344
6.2.6.Recorregut a travs de la sisena estratgia-
L's de les institucions socials 346
6.2.6.1.Consideracions prvies 346
6.2.6.2.Anlisi del discurs de les persones immigrades pel que fa la seva
experincia personal 2005-2011 348
a. Les primeres experincies 349
b. El perill de ser etiquetat com a usuari pobre o excls 350
c. Relaci amb lmbit sanitari 351
d. Relaci amb lmbit de la justcia 352
e. Relaci amb els serveis socials 353
xi
f. La relaci actual amb les institucions 354
6.2.6.3.Sntesi final 355
a. Ls de les institucions es consolida amb el pas dels anys 355
6.2.7.Per a finalitzar i cloure el recorregut 356
6.2.7.1.La valoraci del procs migratori 356
a. La satisfacci de poder seguir a Lleida 357
b. La satisfacci de la situaci actual 357
c. Lesperana de millora 358
d. La dissonncia permanent 358
e. La resignaci 359
f. La idea del retorn 359
6.2.7.2.En el cas de les dones 360
a. La satisfacci de la situaci assolida 360
b. La dissonncia permanent 360
c. El retorn com a possibilitat 361
d. La rbia i la resignaci 361
e. El patiment 361
CAPTOL 7
CONCLUSIONS 363
7.1.REFLEXI SOBRE ELS OBJECTIUS I LES HIPTESIS DE LESTUDI 365
7.2.AFRICANS A LA CRULLA 367
7.2.1.Societat, immigraci i empresa 368
7.2.1.1 Factors dexclusi 368
a- Les persones immigrades en un territori cada cop ms
hostil 368
b- Sobre si les persones immigrades formen part del conjunt
de la poblaci o sn un agregat 369
c- Sobre les respostes de les persones immigrades en un
xii
territori hostil 379
d- Sobre la situaci laboral i econmica 382
e- Pel que fa el tipus de treball existent a les terres de
Ponent 385
f- Lempresariat i la perspectiva de gnere 386
g- Les dones immigrades i la perspectiva de gnere 387
7.2.1.2. Factors dintegraci 388
a- Les expectatives de futur des del teixit empresarial 388
b- La responsabilitat social empresarial 389
c- Altres factors dintegraci 390
7.3 DECLEG DE PARADOXES 2005-2011 392
7.4 DECLEG DE PROPOSTES DEL 2005 AL 2011 395
BIBLIOGRAFIA 399
ANNEX 413
Gui entrevista empresariat 2005 413
Gui entrevista empresariat 2011 415
Gui entrevista persones immigrades 2005 417
Gui entrevista persones immigrades 2011 420
Gui grup de discussi dones immigrades 2011 424
Gui entrevista institucions intermediries 2005 426
xiii
LLISTA DE QUADRES
Quadre 1. Resum de les estratgies i les fases del recorregut 19
atenent a la qestio documental 24
Quadre 2. Aportacions de Janesick a (Valles, 1999) referent a les decisions
De disseny a la investigacin qualitativa
Quadre 3. Decleg de linvestigador qualitatiu ( Valles, 1999) 24
Quadre 4. El treball de camp de lany 2005 34
Quadre 5. Perfil per nacionalitat i sexe de les persones immigrades
entrevistades lany 2005
36
Quadre 6. El treball de camp de lany 2011 39
Quadre 7. Perfil detallat de les persones entrevistades representants de les 40
Empreses entrevistades lany 2005 i 2011 amb els acrnims
Quadre 8. Perfil detallat de les persones immigrades entrevistades lany
2005 i 2011 amb els acrnims
45
Quadre 9. Amenaces i oportunitats de la societat del segle XXI com a 61
Societat dacollida
Quadre 10. Vincles entre societat dorigen i de destinaci ( Ribas, 2004) 83
Quadre 11. Vincles entre societat des duna perspectiva normativa (Ribas,2004) 84
Quadre 12. Procs del transnacionalisme Immigrant (Portes i Dewind, 2006) 85
Quadre 13. Models dintegraci (Blanco, 1999) 96
Quadre 14. Tipus daculturaci (Ario, 2008) 96
Quadre 15. Enfocaments de la integraci (Aparicio et alt, 1999) 99
Quadre 16. Nivells danlisi del procs dintegraci social (Laparra, 2007) 100
Quadre 17. Caracterstiques de les xarxes personals dels individus aillats, 110
locals i cosmopolites (Aliena, 2004)
Quadre 18. Evoluci de la poblaci activa, ocupada i aturada estrangera a Catalunya 144
en comparaci amb el total de la poblaci
Quadre 19. Dades ocupacionals a Catalunya anys 2005-2006
146
Quadre 20. Situaci ocupacional a Ponent lany 2005 148
Quadre 21. Situaci ocupacional a la provncia de Lleida any 2006
149
Quadre 22. Situaci ocupacional a la provncia de Lleida any 2007
151
Quadre 23. Situaci ocupacional a la provncia de Lleida any 2008
152
Quadre 24. Situaci ocupacional a la provncia de Lleida any 2009
153
Quadre 25. Situaci ocupacional a la provncia de Lleida any 2010
154
Quadre 26. Situaci ocupacional a la provncia de Lleida any 2011
156
xiv
Quadre 27. Resum de la situaci a les terres de Ponent
163
Quadre 28. Esquema general de lanlisi del discurs de lempresa
davant el fenomen migratori
170
Quadre 29. Resum de les estratgies i les fases del recorregut atenent
a la qestio documental
264
Quadre 30. Perfil de les persones immigrades entrevistades lany 2011
267
Quadre 31. Factors terics dinserci laboral (Tezanos, 2008) 345
LLISTA DE GRFICS
Grfic 1. Evoluci de la poblaci general per anys i territori 2005-2011 117
Grfic 2. Evoluci de la poblaci immigrada per anys i territoris de Referncia 120
Grfic 3. Evoluci de la poblaci estrangera a Lleida per grups dedat 123
Grfic 4. Evoluci de la poblaci estrangera a lmbit de Ponent per grups dedat 123
Grfic 5. Pasos ms representats a Lleida provncia de Gener de 2006 a
desembre de 2011
127
Grfic 6. Matrimonis mixtes en relaci al total de matrimonis a Lleida provncia 137
Grfic 7. Naixements de mare estrangera respecte als nascuts de pares autctons 137
Grfic 8. Evoluci contractual de la poblaci estrangera en relaci al total de 157
contractaci a Lleida Provncia
Grfic 9. Variaci contractes a persones estrangeres anys 2005-2011 158
Grfic 10. Evoluci tipus de contracte de la poblaci estrangera 159
Grfic 11. Evoluci contractes a persones estrangeres per sexe 2005-2011 159
Grfic 12. Evoluci de la contractaci per sectors dactivitat 160
Grfic 13. Evoluci persones estrangeres afiliades a la Seguretat social 160
Grfic 14. Evoluci persones estrangeres afiliades a la Seguretat Social per sexe 161
Grfic 15. Comparativa de levoluci de lafiliaci a la Seguretat social entre 161
persones estrangeres i autctones
Grfic 16. Evoluci de latur de la poblaci estrangera per territoris 162
Grfic 17. Evoluci de latur per sexe a Lleida provncia 162
xv
LLISTA DE TAULES
Taula 1. Resum de levoluci de la poblaci a Espanya, Catalunya
i Lleida provncia 2005-2011
117
Taula 2. Evoluci de la poblaci estrangera a Espanya, Catalunya
i Lleida provncia 2005-2011
118
Taula 3. Evoluci de la poblaci total i estrangera. 2005-2011 120
Provncia de Lleida
Taula 4. Evoluci de la poblaci total i estrangera. 2005-2011 121
mbit de Ponent
Taula 5. Evoluci de la poblaci estrangera per sexe i territori 122
Taula 6. Poblaci estrangera per grups d'edat i sexe. 2005-2010 124
Provncia de Lleida
Taula 7. Poblaci estrangera per grups d'edat i sexe. 2005-2010 125
mbit de Ponent
Taula 8. Pasos ms representats a Lleida provncia de Gener 126
de 2006 a Desembre de 2011
Taula 9. Comparativa de les dades de lany 2005 i de lany 2011 131
segons nacionalitat i per les demarcacions territorials
Taula 10. Distribuci per sexe i nacionalitats mes importants i 135
segons les comarques que conformen lmbit de Ponent.
Taula 11. Taxes de natalitat a Catalunya i Lleida 138
Taula 12. Estrangers amb certificat de registres o targeta de 140
residncia en vigor per tipus de rgim i sexe
Taula 13. Persones residents a Lleida acollides al rgim 141
general per tipus de perms
Taula 14. Estrangers amb certificat de registres o targeta de 143
residncia en vigor per continent de procedencia
xvi
Les jeunes tentent par tous les moyens de fuir le pays parce quils ont compris que les
horizons sont bouchs. . Disent-ils dun air blas. Et cette petite
phrase devient une bourrasque qui dvaste les pays et le vide de tous ses bras valides. Les
jeunes ont compris que les ds sont pips et ceux qui nous assomment avec les discours
soporifiques et hypocrites sur lamour de la patrie, la crainte de Dieu, et tout le tralala, nen
ont cure. Au dni de leur droit de vivre sous le ciel de leur pays, ils rpondent par un
reniement de leur patrie. Ou par un renoncement la vie. la leur et aussi celle des autres,
tous les autres, sans distinction. Alors posses par un dsir morbide et fragiliss par une
prcarit chronique, quelques-uns deviennent les proies faciles de tous les extrmismes. On
ne me reconnat plus le droit de vivre dans mon pays et bien, aprs moi le dluge ! Et il y a
ceux qui ne peuvent pas abandonner le navire devenu par la force des choses un formidable
mouroir de toutes leurs potentialits juvniles et qui assistent impuissants a la confiscation
indcente du pays
(Si mon pays mtait contNouvelles sur lAlgrie contemporaine)
Dhari Hamdaoui, Lrida, le 7 avril 2007
Africans a la Crulla: Anlisi comparativa i evoluci de la inserci sociolaboral de les persones immigrades a les
terres de Ponent 2005-2011.
1
INTRODUCCI
Per a poder arribar a escriure aquestes lnies en el marc de la redacci de la meva
tesi doctoral, shan hagut de produir molts episodis previs al llarg dels darrers anys
de la meva vida. Aquestes etapes mhan ajudat a construir un conjunt de
pensaments i de reflexions sobre la nostra societat i fer-ne la meva prpia visi.
Durant aquests anys han tingut lloc situacions i he hagut de prendre decisions
continuadament a partir de diferents factors que mhan guiat fins aqu. En
ocasions, aquestes situacions han estat com un senyal, en daltres, han estat
motivacions personals, tot plegat sense obviar el conjunt desdeveniments i
circumstncies personals, algunes planificades i daltres no previstes, que en
definitiva han dibuixat el meu recorregut vital i que ara es tradueix, entre daltres
coses, en una reflexi en forma daquesta tesi doctoral.
El primer episodi daquesta histria cal ubicar-lo en la meva formaci universitria
com a Diplomat en Treball social (1989-1992)i per tant , sensible a qualsevol
fenomen social que pogus esdevenir un espai per a la reflexi personal i
professional des duna perspectiva danlisi i dintervenci social, aix com una
predisposici i vocaci de transformaci de la societat.
El segon episodi coincideix amb la meva inquietud i motivaci per a ampliar la
meva formaci acadmica ,concretament com a llicenciat en Sociologia (1996-
2003) que es va iniciar a la Universidad Nacional de Educacin a distancia, (UNED)
fins lany 2001 i que vaig finalitzar a Madrid a la Universidad Pontificia de
Salamanca a la Facultad de Ciencias Polticas y Sociologia Leon XIII (UPSAM).
Aquesta nova etapa moferia loportunitat de continuar aprofundint en el meu
inters personal i professional en lmbit de les cincies socials i especialment en
lanlisi daquells temes ms punyents i emergents de la nostra societat en els
darrers anys.
El tercer episodi s la continutat de lanterior a partir de la formaci realitzada en
el marc dels cursos de Doctorat al finalitzar la llicenciatura a la mateixa UPSAM , on
vaig tenir loportunitat de conixer altres experincies, altres perspectives , altres
discursos i que em van ajudar a orientar el meu treball final per a obtenir el
Diploma destudis avanats (DEA). Els cursos de doctorat estaven emmarcats en el
Programa Tecnologa y sociedad en los comienzos de siglo: realidades econmicas,
procesos sociales y compromisos ticos.
Dins daquests cursos soferien diferents alternatives , per rpidament vaig intuir
que el seminari Tecnologas de la informacin, movimientos migratorios y
repercusiones en el tercer mundo impartit pel Dr. Toms Calvo Buezas , seria el
principi duna nova etapa que sobria en el meu cam com a investigador social.
Fruit daquella primera immersi en lmbit de les migracions duna forma ms
profunda, va sorgir el meu treball dinvestigaci que va tenir com a ttol
Inmigracin, locutorios y redes sociales.
Africans a la Crulla: Anlisi comparativa i evoluci de la inserci sociolaboral de les persones immigrades a les
terres de Ponent 2005-2011.
2
Aquest treball tutoritzat pel Dr. Miguel Valles, va suposar la meva introducci a
aspectes metodolgics qualitatius que des daleshores han influenciat la meva
orientaci investigadora i que em va donar loportunitat de conixer de forma
directa i participativa un dels espais que en aquells moments sestaven obrint i que
al seu torn es convertien en un indicador significatiu de larribada de persones
nouvingudes. Feien visible i institucionalitzaven dalguna manera el fenomen
migratori. Es tractava dapropar-se a la realitat del fenomen migratori des dun dels
nusos de la seva xarxa social , com eren i sn els locutoris. Lobjectiu de lestudi
era conixer qu suposava la gesti i direcci daquest tipus de negoci pels seus
propietaris o encarregats i conixer les funcions socials i les dinmiques relacionals
especfiques que shi produen al seu voltant. Sense ser massa conscient mestava
endinsant en els terrenys de la sociologia de la vida quotidiana.
Daquesta primera aproximaci a la realitat en vaig poder extreure conclusions molt
valuoses a nivell dexperincia investigadora i especialment fruit del treball de
camp que em va permetre conixer persones immigrades en primera persona aix
com les dinmiques relacionals des duna vessant ms participativa que en altres
tipus destudi no es dona. El contacte directe i les relacions iniciades amb diferents
persones i un major inters per aquesta realitat van esser les millors conclusions
extretes daquell treball.
El segent episodi va ser fruit de la meva incorporaci a la docncia universitria
com a professor associat lany 2003 al Departament de Geografia i Sociologia de la
Universitat de Lleida a lrea de coneixement de Treball social. En aquest nou
context va sorgir loportunitat de participar duna investigaci finanada pel Centre
de cooperaci Internacional de la Universitat de Lleida , en el marc de les ajudes
per a projectes relacionats amb el quart mn , sota el ttol Elements dintegraci
sociolaboral de les noves migracions. Aquesta recerca es va publicar amb el ttol
de Lgiques, paradoxes i oportunitats. La inserci sociolaboral de les persones
immigrades a les terres de Lleida i com plantejar ms endavant sha de
considerar lorigen i la motivaci inicial de la meva tesi.
Aquesta investigaci en va permetre conixer el fenomen migratori des duna nova
vessant ,per un cop ms , des de dins. Amb una metodologia qualitativa basada
en entrevistes als diferents protagonistes de lestudi, per que em van obrir les
portes a dos grans mons, que duna banda sn complementaris, com sn el mn
empresarial i el mn de les persones immigrades en processos de recerca de feina,
per que al mateix temps sn molt llunyans en els seus discursos i realitats socials
viscudes.
Ms endavant un altre episodi que des duna perspectiva investigadora es pot
considerar cabdal, pel que fa a la meva orientaci i motivaci per la qesti
migratria, coincideix amb la meva collaboraci a lestudi Trajectries laborals
dels joves immigrants reagrupats: marroquins i equatorians. Aquest treball
mobria un altre cop la possibilitat dendinsar-me en un estudi de tipus qualitatiu i
Africans a la Crulla: Anlisi comparativa i evoluci de la inserci sociolaboral de les persones immigrades a les
terres de Ponent 2005-2011.
3
per tant conixer de primera m una altra de les cares de la immigraci , com sn
els reagrupaments familiars, des de la visi dels propis joves reagrupats.
El segent episodi que es pot considerar gaireb definitiu correspon a lany 2004,
moment en qu la meva trajectria laboral es va veure interrompuda de forma
inesperada i em vaig veure forat a fer una aturada laboral, que tanmateix, em va
conduir directament cap a lmbit de latenci sociolaboral a persones immigrades.
s des daquesta nova etapa laboral i de la meva experincia del treball de la vida
quotidiana, que posteriorment lany 2007, i desprs de recollir totes les reflexions i
experincies viscudes, quan inscric la meva tesi a la Universitat de Lleida. El primer
gran objectiu era donar ress i veu a les persones immigrades en els seus discursos
i vivncies en un perode histric molt concret, que ha sotms, a les persones en
general i a les nouvingudes en particular, a processos de canvi molt sobtats i
dolorosos. Al mateix temps volia donar veu als altres actors daquest entramat que
sn les persones empresries de les terres de Ponent i que ja van demostrar lany
2005 que tenien moltes coses a dir i pocs altaveus per a fer arribar la seva opini
en aquest tipus de temes.
No obstant aix, el que he plantejat fins ara no hauria estat suficient si no
shaguessin produt altres feed-backs professionals i personals que van acabar de
donar lempenta necessria per a afrontar un repte daquestes caracterstiques.
En el meu cas ho vaig trobar en diferents moments i sobretot en diferents actituds
de persones concretes que dalguna manera em van aportar els arguments
definitius que em feien falta per a donar-me el tret de sortida. Tot seguit exposo
alguns daquests moments crucials.
Duna banda , vaig escoltar en una conferncia al Dr. Lorenzo Cachn , illustrar la
seva exposici sobre la Immigraci a partir dun article escrit per Len de Aranoa
lany 20071. Aquest exemple ha quedat recollit finalment en el seu darrer llibre
1 30 africanos rescatados de una embarcacin harapienta, subieron a bordo de un crucero de lujo. Al
principio se impuso La ley del mar. Pero pronto comenzaron los problemas. Un delegado de la compaa traslad su preocupacin al capitn () Puede que al pasaje no le parezca bien que, sin haber pagado, los africanos se alojen en camarotes de categora superior a la de los suyos. Tal vez deberan trasladar a algunos de los pasajeros de clase turista a las de lujo y alojar a los nufragos en los camarotes que queden vacos. () No podan permitir que los inmigrantes caminaran en harapos por el crucero, por lo que miembros de la tripulacin les acompaaron a las boutiques de la cubierta Milano, donde cada uno de ellos podra elegir una camisa, un pantaln y algo de calzado. Elegantemente vestidos de Armani y Ralph Laurent, paseaban por las cubiertas del Europa, ya recuperados. En los ojos del pasaje reconocieron el respeto, la conmiseracin y el miedo. Les hicieron muchas fotografas, y en todas sonrieron. Los nufragos fueron repartidos esa noche entre las mesas de los invitados, en las que fueron recibidos con diversos grados de entusiasmo. ()En todo caso, en la mayor parte de las mesas se estuvo de acuerdo en que era la necesidad la que les haca arriesgarlo todo en el mar, y hubo consenso en cuanto a lo necesaria que era su presencia en nuestros pases. A fin de cuentas, se dijo tambin, alguien tiene que hacer el trabajo de mierda que nadie quiere hacer ya en Europa. Y adems elevan nuestro ndice de natalidad, aadi alguien en otra mesa, comentario ste que obtuvo la aprobacin de todos.
Africans a la Crulla: Anlisi comparativa i evoluci de la inserci sociolaboral de les persones immigrades a les
terres de Ponent 2005-2011.
4
referint-se a la qesti de la integraci de les persones immigrades i de la gran
contradicci i conjunt de paradoxes que comporta el fenomen migratori a la nostra
societat.
Aquest exemple que no s nic ni exagerat ni allat en la nostra realitat, s el que
em mou en gran part a fer aquesta tesi doctoral sobre la immigraci i les seves
causes i conseqncies sobre la nostra societat, tant a nivell estructural com a
nivell sociocultural i finalment sobre limaginari que sha construt de forma
progressiva en el nostre pensament, en forma destereotips i de prejudicis, que ja
ning pot negar ni amagar.
Daltra banda, i a tall dexemple 2, jo tamb puc explicar situacions que poden
semblar anecdtiques als ulls de qualsevol persona que no tingui un inters sincer
Los problemas empezaron cuando comenzaron a comerse el pat con mermelada que el servicio del barco reparti por las mesas. Y no hicieron ms que agudizarse cuando la hija adolescente de un empresario francs comenz a mostrarse ms atrada de lo que la ley del mar recomienda por la ingenua voracidad de Adewale, un subsahariano musculoso de piel negra, casi azul, al que la camisa Ralph Laurent le sentaba, y en eso hubo tambin consenso, ms que bien. "Me parece bien que eleven nuestro ndice de natalidad, pero no a costa de mi hija", debi de pensar la madre de la atractiva joven antes de cambiarla de asiento, alejndola de las aguas territoriales del africano y su poderosa influencia.() Mientras tanto, una delegacin de pasajeros se reuna con el responsable de la compaa. "Una cosa es que les salvemos la vida, y otra, que se queden con nuestros jacuzzis y con nuestras hijas", vinieron a decirle, aunque utilizaron otras palabras. "La ley del mar est muy bien, pero interfiere con las leyes del mercado", resumi el comercial cuando plante al capitn el nuevo escenario, as lo llam l. Poco despus, los inmigrantes eran trasladados a uno de los almacenes de carga del barco, donde pasaran su primera noche en el Primer Mundo. Y a la ley del mar pronto le sucedi la ley de la tierra. Todos en la cubierta Mare Nostrum aplaudieron a los inmigrantes mientras descendan, vestidos an de Armani, por la pasarela del barco. Khaled sonrea agradecido, mientras sus grandes ojos oscuros vean frente a l a las autoridades locales que aguardaban en el muelle, y que pronto habran de devolverles a su pas en guerra. Cuando all le preguntan hoy cmo es Europa, Khaled nunca contesta: piensa que no le van a creer. Pero recuerda a menudo la tarde que les llevaron al puente de mando del Europa y pregunt al capitn hacia dnde iban cuando les encontraron. "A ninguna parte", respondi ste desconcertado. "El Europa es un crucero de placer", aadi, y aunque trat de evitarlo, son a disculpa. Khaled acept educadamente la explicacin, pero no la comprendi. "A ninguna parte", pens inquieto para s: "los nufragos son ellos".
2 Vull exposar dos experincies viscudes en primera persona que i.lustren des duna vessant de la vida quotidiana ,
aquesta realitat que simposa cada cop amb ms fora. La primera de les situacions que vull exposar, es va produir precisament en el moment de decidir quin era el nivell de posicionament crtic que volia donar a la meva tesi. Jo entrava de tarda a un bar de barri, i a la barra es trobava un home jove de menys de 40 anys, pare de dos fills,
casat i amb una feina estable. Era un dia destiu i estava a punt desclatar una tempesta, vaig comentar en veu alta
per trencar el gel, que estava a punt de ploure de forma imminent i que semblava que ho faria en grans quantitats,
veient el cel i el vent que sobservava. La seva resposta va ser rpida, sense reflexi prvia i sense cap tipus de
Africans a la Crulla: Anlisi comparativa i evoluci de la inserci sociolaboral de les persones immigrades a les
terres de Ponent 2005-2011.
5
per aquesta realitat que ens envolta i que en el meu cas em genera una inquietud
intellectual aix com una preocupaci que no decreix amb el pas del temps, ans al
contrari.
El meu objectiu per, no s fer aquest recull de pensaments i accions
discriminatries de tipus anecdtic, sin que vull donar valor a aquests discursos
socials que existeixen en la nostra societat per a afavorir la reflexi sobre el
fenomen migratori en un territori concret, amb el concepte dintegraci de fons i la
inserci laboral com a fil conductor daquesta realitat complexa.
Aquesta tesi intenta sortir del debat estril que pot portar aquest tipus de
discussions sobre el qestionament de la presncia de les persones immigrades al
nostre pas o sobre la dubtosa aportaci a la nostra societat. El que es pretn s
abordar la contradicci i ambigitat constant que es viu sobre el fenomen migratori,
aportant lanlisi i la reflexi a partir de qestions concretes i del treball de camp
realitzat.
La metodologia qualitativa s imprescindible per a poder arribar a aquest nivell
danlisi aix com s necessari fer una aproximaci fenomenolgica i interpretativa
daquesta realitat a partir dels discursos de tots els protagonistes que en definitiva
sn fruit del pensament i duna cultura apresa i que ara compartim en el mateix
espai social.
Pel que fa lestructura de la tesi aquesta est dividida en dos blocs per a
diferenciar, duna banda , els captols que fan referncia a aspectes metodolgics,
com el marc teric i una breu radiografia del fenomen migratori que engloben del
primer al quart captol i daltra banda els captols en els que sanalitza de forma
confiana entre nosaltres. Les paraules que es van escoltar van ser les segents mig metro hauria de ploure, a
veure si semporta algun moro o algun negre. Al meu voltant riure general.
No vaig respondre, em vaig quedar preocupat i capficat en quina era la causa que podia portar a una persona a tenir
aquest pensament duna forma tant clara i sense cap tipus de pudor de fer-ho pblic. Segurament s un pensament
que ja forma part del seu conjunt de valors i principis bsics i que ser difcil que es modifiqui.
Lendem mateix parlava amb una amiga meva, autctona, casada amb un home dorigen algeri. Mexplicava
que tenia el mbil espatllat i que va trucar a la seva companyia de telefonia mbil per a conixer quines ofertes li
podien oferir per aconseguir un nou aparell. Desprs de valorar la seva situaci li van oferir dos mbils, un per a ella
com a titular de la lnia i un altre a la seva parella com a beneficiari de la mateixa. Li van demanar les dades, primer
a ella, i fins aqu tot correcte. En segon lloc li van demanar el DNI de la seva parella i ella va respondre que no tenia
DNI sin que tenia NIE. La resposta de la persona que estava a laltra banda va ser sorprenent . si t NIE no li
podem regalar cap mbil la meva amiga li va preguntar tota indignada , mests dient que si en lloc dun NIE
tingus DNI, em donaries els dos mbils? la resposta des de laltra banda va ser suposo que s.
Africans a la Crulla: Anlisi comparativa i evoluci de la inserci sociolaboral de les persones immigrades a les
terres de Ponent 2005-2011.
6
extensa el resultat del treball de camp realitzat i les conclusions finals obtingudes
,que inclouen del cinqu al set captol. En total sn set captols que corresponen
als segents apartats i temtiques.
Al primer captol semmarquen consideracions relatives a lorigen de la tesi , els
objectius , les hiptesis de partida i el plantejament de la metodologia utilitzada en
el procs dinvestigaci aix com lexplicaci de les diferents fases del procs de
forma descriptiva. Sintenta posar mfasi en aquells aspectes que han estat
rellevants i ms significatius en la construcci i desenvolupament de la investigaci.
El segon captol ens endinsa en una reflexi terica a partir dels autors de
referncia de la sociologia actual sobre quina s la societat en la que ens trobem en
el mn occidental i que amb les seves amenaces per tamb amb les seves
oportunitats es converteix en la societat receptora i per tant dacollida de les
persones nouvingudes. Es tracta dun recorregut pels diferents fenmens que cal
tenir en compte en la nostra societat actual com sn la crisi dels valors associats a
la modernitat, la societat secular, la societat de lespectacle, lanlisi sobre el
concepte del subjecte social , lombra de les incerteses, dels riscos i de la
modernitat lquida, el paper dels mitjans de comunicaci i de les noves tecnologies i
en definitiva tot immers en una societat xarxa.
Al mateix captol ens centrarem directament en el fenomen migratori des de les
aportacions realitzades per les escoles clssiques que han orientat la posterior
elaboraci dels diferents models danlisi del fenomen migratori. Posteriorment es
far un breu recorregut pels models concrets danlisi fins arribar a plantejar les
noves lnies dinvestigaci que en lactualitat es treballen de forma intensa sobre el
fenomen migratori com el transnacionalisme i la feminitzaci del fenomen
migratori.
El Tercer captol est dedicat a plantejar el debat sobre la qesti de la integraci
de les persones immigrades. Duna banda fent referncia a lorigen del mateix
concepte, passant pels diferents models existents sobre el concepte dintegraci,
les dimensions, els nivells danlisi i els diferents enfocaments, fins arribar a la
interrelaci que existeix entre integraci i comunitat i la importncia de les xarxes
socials.
El quart captol aborda de forma especfica levoluci del fenomen migratori a les
terres de Ponent , es planteja una breu radiografia de la situaci des duna triple
perspectiva. Duna banda levoluci demogrfica de la poblaci, daltra banda
levoluci daquestes persones segons els permisos de residncia i treball concedits
i finalment de levoluci de les dades ocupacionals de les persones immigrades en
aquests darrers sis anys.
El cinqu captol correspon de forma extensa als resultats extrets del treball de
camp realitzat a lmbit empresarial i que exposem duna forma comparativa entre
els dos perodes estudiats ,posant de manifest els aspectes ms significatius que
shan produt entre dos escenaris socioeconmics tan allunyats en un perode tan
Africans a la Crulla: Anlisi comparativa i evoluci de la inserci sociolaboral de les persones immigrades a les
terres de Ponent 2005-2011.
7
curt de temps. Laportaci ms important daquest captol rau en lanlisi del
discurs dels empresaris com a font dinformaci privilegiada i com a potencials
creadors dopini i gestors destratgies empresarials enfront de la diversitat
cultural.
El sis captol est dedicat de forma tamb extensa a laltre gran actor i
protagonista daquest estudi com sn les prpies persones immigrades. Es parteix
de les hiptesi i consideracions prvies que van sorgir de lestudi lany 2005 que
plantejaven un conjunt destratgies seguides per les persones immigrades en la
seva inserci sociolaboral i que ara es realitza una comparativa i una evoluci dels
discursos de les persones durant els darrers sis anys. El fet dentrevistar les
mateixes persones en dos perodes tan diferents i conixer les seves trajectries
vitals i aix contrastar les hiptesis plantejades, s lelement ms significatiu
daquest captol ja que ens aporta, el que podem anomenar les entranyes dels
processos migratoris en temps de crisi.
El captol set recull les conclusions de lestudi a partir de la triangulaci
metodolgica i aportant la visi de dos dels grans actors de la integraci
sociolaboral de les persones immigrades com sn els empresaris i les persones
immigrades. Sempre des duna reflexi crtica sobre els factors dintegraci i
dexclusi que es poden trobar en cada fase del recorregut i atenent a la qesti de
gnere com a part fonamental dels processos exposats. Tamb es recull un conjunt
de paradoxes i de propostes que poden ajudar a la reflexi i debat futur sobre
aquest tema.
Finalment es recullen les referncies bibliogrfiques utilitzades aix com els annexos
necessaris per a complementar la informaci necessria relativa a la millor
comprensi dalguns aspectes exposats al llarg de la tesi.
Africans a la Crulla: Anlisi comparativa i evoluci de la inserci sociolaboral de les persones immigrades a les
terres de Ponent 2005-2011.
8
Africans a la Crulla: Anlisi comparativa i evoluci de la inserci sociolaboral de les persones immigrades a les
terres de Ponent 2005-2011.
9
CAPTOL 1
MARC METODOLGIC
1.ORIGEN DE LA TESI I OBJECTIUS
1.1.Origen de la tesi
Lany 2005 vaig iniciar, conjuntament amb altres investigadors, lanlisi dun tema
que en aquells moments es presentava amb molta fora i inters general, com era
el de la integraci de les noves migracions en el territori de Ponent, posant lmfasi
en la importncia que suposava la seva incorporaci al mercat de treball com a
vehicle dinclusi.
En aquell context socioeconmic, les hiptesi de treball i els objectius de lestudi
estaven condicionats per una qesti geogrfica, per un teixit empresarial molt
relacionat amb el sector primari, per una poca de creixement econmic, datur
gaireb inexistent i amb poques previsions ni prediccions de la crisi que sestava
gestant a nivell mundial.
Les dades en relaci a larribada de persones immigrades al nostre territori
augmentaven de forma constant, tant de les persones que ho feien de forma
regular com daquelles que ho feien de forma irregular. La previsi era que aquest
augment no saturs fins ms enll de lany 2010 i desprs tampoc es preveia un
canvi substancial en aquella tendncia. El mercat laboral podia assumir amb certa
facilitat un gran nombre de treballadors i treballadores, facilitant les portes a la
integraci social daquelles persones.
El tema principal dels estudis que abordaven la qesti de la immigraci s
centraven gaireb tots en els processos dintegraci que un moviment migratori
daquelles caracterstiques suposava per una societat dacollida i, per tant, era un
tema de mxima prioritat poltica i de la ciutadania en general. Lligat a aquest tema
es parlava de convivncia i cohesi social en molts seminaris, jornades i congressos
de forma oberta i participativa.
En aquest sentit, una de les qestions que formava part del debat poltic i social
girava entorn del dret a vot i de la reflexi sobre el concepte de ciutadania. Tothom
tenia clar que les persones immigrades sestaven convertint en un dels pilars del
creixement econmic i de la situaci de bonana econmica en la que estvem
immersos. Cal recordar tamb que en aquell context es va iniciar el Pla de
ciutadania i immigraci 2005-2008, que el consell de govern de la Generalitat havia
aprovat aquell mateix any i, parallelament, sestava treballant en el Pacte nacional
per a la immigraci.
Malgrat aquell optimisme i un clima econmic favorable, sorgia una qesti de fons
que feia referncia a la situaci de vulnerabilitat i de risc dexclusi que podien patir
Africans a la Crulla: Anlisi comparativa i evoluci de la inserci sociolaboral de les persones immigrades a les
terres de Ponent 2005-2011.
10
aquelles persones per raons bsicament legals i jurdiques. Aix ho manifestava la
Uni Europea a partir de la comissi europea en la comunicaci al consell i al
parlament europeu sobre una poltica comunitria de migraci (COM 200-757) de
22 de novembre de 2000 on sesmentava la preocupaci per la dificultat
dintegraci social que presentaven les persones nouvingudes i per la desproporci
amb la que lexclusi social les afectava.
A partir daquella situaci el nostre estudi volia posar sobre la taula quina era la
realitat de les persones immigrades davant dun escenari aparentment favorable i
positiu. Entenent sempre que el treball es considerava un element essencial per
afavorir la integraci de la persona immigrada al pas dacollida.
Cal dir que plantejvem la integraci Mata (2004) amb la triple condici que
suposa, duna banda que la societat receptora ha de promoure processos dacollida
i obertura cap els collectius migrats, garantint el ple accs als recursos i serveis en
igualtat de condicions. Per la seva banda les persones immigrades cal que
simpliquin en les xarxes socials i relacionals del seu territori i per ltim cal
assegurar la igualtat de drets i deures a totes les persones residents,
independentment de la seva nacionalitat.
Lobjectiu principal de lestudi es centrava en obtenir un coneixement suficient de
la situaci dexclusi laboral del collectiu dels immigrants que permets dissenyar
estratgies socials i empresarials per facilitar laccs de les persones nouvingudes al
mercat laboral.
Per assolir aquest objectiu era necessari, duna banda conixer la realitat laboral de
les persones immigrades i de les estratgies dinserci emprades en el seu itinerari
laboral. En aquest sentit tamb sincorporava la importncia de conixer els
processos seguits per les empreses intermediadores en aquest itinerari dinserci
sociolaboral.
Duna banda era necessari conixer el punt de vista empresarial en aquest
entramat com a font docupaci i de treball. Les seves necessitats, expectatives i
previsions. Conixer tamb les seves experincies i estratgies de contractaci.
Daltra banda es considerava fonamental conixer de primera m experincies
concretes viscudes per persones immigrades contractades o en procs de recerca
de feina. En aquest sentit es considerava essencial conixer experincies atenent a
la seva nacionalitat i al gnere.
Per ltim es considerava necessari delimitar i conixer a fons lmbit territorial
sobre el que actuava aquest fenomen i els condicionants i oportunitats que podia
generar aquesta qesti geogrfica estratgica.
Els estudis que abordaven la qesti migratria posaven mfasi en que sanomena
la integraci en lestructura econmica, partint de la base que aquesta era possible
i quelcom habitual. En aquest sentit es plantejava la qualitat i les caracterstiques
Africans a la Crulla: Anlisi comparativa i evoluci de la inserci sociolaboral de les persones immigrades a les
terres de Ponent 2005-2011.
11
daquesta integraci en aquest mercat laboral i quins eren els elements que podien
afavorir o dificultar aquest procs dintegraci.
A nivell metodolgic es van utilitzar principalment tcniques qualitatives com sn
les entrevistes en profunditat a persones significatives atenent als tres grans
grups protagonistes de lestudi. Duna banda el teixit empresarial diferenciant per
sectors i per mida de lempresa. Daltra banda entrevistes a empreses i entitats
intermediadores en el procs dinserci sociolaboral i finalment entrevistes a
persones immigrades que es trobaven en fase de recerca de feina.
El recull de les reflexions aportades per tots els protagonistes daquell estudi en un
context favorable i positiu, es converteix en aquest moment en una font
dinformaci privilegiada per a realitzar una anlisi comparativa de dos perodes
molt propers pel que fa la temporalitat del calendari, per molt allunyats atenent
els canvis socioeconmics que shan produt en tant curt espai de temps.
Aquest primer estudi va posar de manifest la importncia dels discursos socials que
es creen davant dun fenomen com el migratori i el paper essencial que juga
lestabilitat econmica dun territori i del benestar social que perceben els ciutadans
a lhora de posicionar-se davant la immigraci.
La informaci aportada per part de lempresariat sha de considerar un tresor per la
llibertat i transparncia en la que van poder expressar-se en aquell perode en el
que la presncia de persones immigrades es considerava necessria i
imprescindible aix com el treball era un b de fcil accs.
Les aportacions de les persones immigrades tamb shan de considerar molt
preuades i de fet sn en gran part la motivaci principal daquesta segona part de
lestudi. No podem perdre de vista que quan parlem dimmigraci , parlem de
persones i aquestes sn les protagonistes en gran part daquesta tesi.
Les grans teories ens ajuden a comprendre les causes i el perqu de la immigraci
des de la visi dels de casa, molts cops plena detnocentrisme , per les histries
personals de les persones immigrades ens ajuden a conixer les conseqncies de
la immigraci i el perqu es produeix, des duna visi poc preguntada i molts cops
poc escoltada.
1.2. El context actual
El context actual semmarca en una crisi econmica profunda marcada per una taxa
datur que ja supera el 20 % de la poblaci activa. Lactivitat productiva sha vist
reduda de forma significativa i les persones migrades han estat les primeres en
esser colpejades per aquesta dinmica econmica negativa.
Cal recordar que lany 2005 es va produir el darrer perode de regularitzaci , que
es va anomenar de normalitzaci, per a persones immigrades que va suposar un
increment substancial de persones que es van incorporar al mercat laboral duna
Africans a la Crulla: Anlisi comparativa i evoluci de la inserci sociolaboral de les persones immigrades a les
terres de Ponent 2005-2011.
12
forma significativa3 i que ja sintua que generaria unes conseqncies no previstes
sobre la societat i especialment sobre les mateixes persones immigrades.
Lany 2011 ja es preveia una reducci molt important de les persones estrangeres
afiliades a la seguretat social, seguint la tendncia a disminuir des de lany 2008.
A nivell social el tema de la immigraci va deixar daparixer com una de les
qestions centrals en els debats poltics i socials. Ha deixat de situar-se en el
primer lloc de la preocupaci de la societat espanyola i catalana. Segons dades del
barmetre de la percepci dels principals problemes dEspanya elaborat pel Centre
dinvestigacions Sociolgiques (CIS), al desembre de lany 2005 la immigraci es
considerava el segon problema social desprs de latur. Lany 2006 es produa la
mateixa valoraci, lany 2007 es convertia en la cinquena problemtica. Al
desembre del 2008 passava al quart lloc, al 2009 baixava al cinqu i lany 2010
tornava al quart lloc. Lany 2011 queia un altre cop al cinqu lloc de les grans
preocupacions de la poblaci espanyola.
Les persones immigrades han passat a la invisibilitat temporal, donat el cas que sn
els que estan patint en primera instncia aquesta deriva socioeconmica que estem
vivint. Caldr veure qu succeir en la segona onada de la crisi i comencin a
competir amb la poblaci autctona pels recursos socials i econmics existents.
Els mateixos protagonistes que en el seu moment van servir com a m dobra per a
fer funcionar lengranatge duna economia en creixement, es troben ara fora del
sistema i sn les primeres vctimes duna economia en decreixement.
La pregunta que ens fem en aquests moments s, quin tipus dintegraci es pot
donar en un context com lactual, quan la integraci en lestructura econmica no
queda garantida.
3 Aquesta regularitzaci, de la qual en parlarem en altres moments dins de la tesi, va generar diferents
reflexions de les quals en recollim la palntejada per Aja (2006) en el marc del 3 seminari Immigraci i
Europa la Fundaci CIDOB en la que diu La regularitzaci extraordinria (massiva per definici)
sembla comptar amb alguns aspectes mgics , perqu una simple norma dota destatus legal a milers o
centenars de milers de persones que estaven en situacin irregular : els lliura de lexpulsi , els permet
treballar , els facilita la reagrupaci familiar Per als interessats sembla un miracle. Tamb presenta
avantatges immediats per a la societat receptora : mostra la dimensi real de la immigraci, permet cobrar
impostos als residents , incrementa les cotitzacions a la seguretat social , i fins i tot millora
automtixcament els indicadors de creixement econmic del pas. No obstant aix , la regularitzaci
extraordinria representa la confessi del fracs de la legislaci i les Poltiques dimmigraci del pas i
per aix constitueix un obstacle decisiu per a una estratgia seriosa de control de fluxs, i per tant , de tota
poltica migratria a a mig i llarg termini. Per descomptat , la regularitzaci no canvia de naturalesa
perqu es modifiqui la seva denominaci a normalitzaci o qualsevol altre terme semblant, encara que s
sha dapreciar el ms gran o menor rigor de les condicions que sexigeixen per accedir a una situacin
regular i la serietat del seu compliment.
Africans a la Crulla: Anlisi comparativa i evoluci de la inserci sociolaboral de les persones immigrades a les
terres de Ponent 2005-2011.
13
1.3. Punt de partida de lestudi de la tesi
El punt de partida sn les conclusions de lestudi abans esmentat. Daquestes van
sorgir un conjunt dhiptesis que ens han de servir com a punt de partida per
aquest estudi comparatiu i devoluci que abastar el perode 2005-2011.
Creiem que s molt necessari actualitzar aquelles conclusions i fer una anlisi de
levoluci que sha produt en relaci a la inserci sociolaboral de les persones
migrades en aquests darrers sis anys aix com poder fer una anlisi comparativa
entre ambdues realitats. En definitiva ens ha de servir per a saber en quin escenari
dintegraci social ens trobem a les terres de Ponent en aquests moments i saber
quines sn les amenaces i les oportunitats a les que hem de fer front.
1.4. Objectius
1. Analitzar levoluci de la valoraci dels empresaris en relaci a la immigraci
en el perode 2005-2011
2. Conixer les expectatives, estratgies de contractaci i experincies del
teixit empresarial de Lleida en relaci a les persones migrades en el context
actual i fer una anlisi comparativa amb lany 2005.
3. Analitzar el rol de les institucions intermediries pbliques i privades, aix
com diniciativa social o mercantil en el mercat laboral actual, des de la
perspectiva empresarial i de les persones immigrades. Evoluci en el perode
2005-2011.
4. Analitzar les estratgies dinserci sociolaboral emprades per les persones
migrades en lactualitat i analitzar comparativament amb les conclusions de
lany 2005.
5. Analitzar els recorreguts laborals de les 50 persones entrevistades lany
2005 per contrastar les hiptesi de lestudi en relaci als recorreguts
dinserci.
6. Identificar els factors que afavoreixen la seva integraci contrastant les
conclusions del primer estudi.
7. Identificar els factors que provoquen la seva exclusi contrastant les
conclusions del primer estudi.
Africans a la Crulla: Anlisi comparativa i evoluci de la inserci sociolaboral de les persones immigrades a les
terres de Ponent 2005-2011.
14
8. Aportar dades que afavoreixin el debat i la reflexi social
9. Incloure la perspectiva de gnere , ja que s un element transversal en
labordatge daquest estudi i un aspecte fonamental en lanlisi de la realitat
social actual, aix mateix com tractar la diferncia dorigen de les persones
estudiades, ser un altre element clau en lanlisi dels resultats finals.
2.HIPTESIS, FASES I METODOLOGIA DINVESTIGACI
Investigar s una de les missions principals de la sociologia i dels socilegs.
Investigar amb lobjectiu doferir noves visions i reflexions sobre la realitat social.
Pierre Bordieu (2000) responia en una entrevista a la segent pregunta daquesta
manera :4
La sociologa provoca miedo?
Si, porque saca el velo que existe sobre cosas escondidas y a veces reprimidas.
Ella revela, por ejemplo, la correlacin entre el xito escolar, que se identifica con
la inteligencia, y el origen social o, ms an, con el capital cultural heredado de la
familia. Son verdades que los tecncratas, los epistemcratas (es decir buena
cantidad de aquellos que leen la sociologa y de los que la financian) no quieren or
Ms endavant segueix amb aquesta reflexi
La sociologa tiene como particularidad tener por objeto campos de lucha: no
solamente el campo de las luchas de clases sino el campo de las luchas cientficas
mismo. Y el socilogo ocupa una posicin en esas luchas: de partida, en tanto que
detentor de un cierto capital econmico y cultural, en el campo de las clases;
enseguida, en tanto que investigador dotado de cierto capital especfico, en el
campo de la produccin cultural y, ms precisamente, en el sub-campo de la
sociologa. Esto, l debe tenerlo siempre en mente con el fin de discernir y controlar
todos los efectos que su posicin puede tener sobre su actividad cientfica. Es la
razn por la cual la sociologa de la sociologa no es, para m, una especialidad
entre otras, sino una de las condiciones primeras de una sociologa cientfica. Me
parece en efecto que una de las causas principales del error en sociologa reside en
una relacin incontrolada del objeto. Es entonces capital que el socilogo tome
conciencia de su propia posicin. Las posibilidades de contribuir a producir la
verdad me parecen en realidad depender de dos factores principales, que estn
ligados a la posicin ocupada: el inters que se tiene en saber y en hacer saber la
verdad (o, inversamente, a esconderla o a escondrsela) y la capacidad que se
tiene de producirla.
Aquest estudi pretn parlar duna daquestes realitats que samaguen i es censuren
i que daltra banda estan impregnades per discursos i ideologies molt enfrontats.
4 Revista La Recherche N 331, Maig de 2000.
Africans a la Crulla: Anlisi comparativa i evoluci de la inserci sociolaboral de les persones immigrades a les
terres de Ponent 2005-2011.
15
Posar de manifest aspectes que poden afectar a la cosmovisi de la realitat social
que es vol imposar des de molts mbits de la nostra societat, pot presentar-se com
una tasca certament complexa i difcil.5
En el nostre cas hem triat la metodologia qualitativa ja que considerem que ens
aporta les tcniques ms adequades per labordatge duna realitat complexa com la
que pretenem en aquest estudi. No podem oblidar la importncia que prenen les
teories fenomenolgiques i interpretativistes en lanlisi de la immigraci i en la
seva construcci social. Per aquest motiu s imprescindible conixer els discursos
de tots els protagonistes6 en la vida quotidiana ja que s a partir del llenguatge de
la vida diria a partir del qual es generen processos de construcci de la realitat
social.
Berger i Luckman (1986) exposen aquesta qesti duna manera senzilla per al
mateix temps concreta i clara, afirmant que entre les mltiples realitats existeix
una que es representa com la realitat per excellncia. s la realitat de la vida
quotidiana. La realitat de la vida quotidiana es presenta a ms com un mn
intersubjectiu, un mn que es comparteix amb uns altres. La realitat de la vida
quotidiana cont esquemes tipificadors en els termes dels quals els altres sn
compresos i tractats de trobades cara a cara.
Un altre aspecte elemental es refereix a la forma a travs de la qual podem
conixer la realitat i les seves objectivacions i aquesta no s una altra que a travs
del llenguatge. Cal destacar quan afirmen Berger i Luckman (1986:59) Al nivel del simbolismo ,la significacin lingstica alcanza su mxima separacin del aqu y
ahora de la vida cotidiana y el lenguaje asciende a regiones que son inaccesibles a
la experiencia cotidiana no slo de facto sino tambin a priori
Els autors plantegen que el coneixement de la vida quotidiana s'estructura en
termes de rellevncies, algunes de les quals es determinen pels nostres propis
interessos pragmtics immediats i unes altres per la nostra situaci general dins de
la societat. Aix doncs la distribuci social del coneixement arrenca del simple fet
que no sabem tot el que saben els nostres semblants i viceversa i culmina en
sistemes d'idonetat summament complexos i esotrics.
5 Comparteixo amb Mayoral i Tor (2010) el que exposen en el prleg del seu llibre Cultures en
Interacci. La vida quotidiana quan diuen que per a que la lectura del seu llibre pugui ser profitosa Us
recomanem que la feu amb un xic de curiositat, tolerncia i esperit crtic. I molt important, que sapiguem
realment com som nosaltres mateixos si de deb volem saber com sn els altres. En totes les cultures hi
ha incongrncies culturals, s important que sapiguem veure tant les nostres com les alienes. 6 El col.lectiu IOE (2010) en el marc de lestudi sobre els discursos de la poblaci immigrada i la seva
instal.lacio a Espanya, proposen una metodologia qualitativa basada en la importncia cabdal que prenen
els discursos de les persones entrevistades i ho exposen daquesta manera Por tanto, no afirmamos que
las formas de instalacin (insercin, integracin, etc.) de los migrantes puedan entenderse cabalmente a
partir de sus posicionamientos subjetivos, ni siquiera de sus prcticas sociales. S consideramos que el
conocimiento de sus prcticas significantes (discursos, ideologas, identidades) resulta fundamental para
completar el cuadro de situacin, que no adquiere todos sus matices si nos limitamos a considerar las
polticas oficiales, los procesos macroeconmicos o, incluso, los estados de opinin captados slo a travs
de encuestas.
Africans a la Crulla: Anlisi comparativa i evoluci de la inserci sociolaboral de les persones immigrades a les
terres de Ponent 2005-2011.
16
Com diu Wolf (1979) quan es parla daproximar-se a la sociologia des de la vida
quotidiana ens trobem que estudiant i investigant els processos de producci i
comprensi del mn social, es reprodueixen els mecanismes del coneixement com
que es dona per suposat i que s normalment compartit entre els actors socials , i
per tant entre el socileg i lindividu com que sestudia.
Com diu Bertrn a Ibnez (1986:39) : El propi discurs es constitueix en lobjecte
privilegiat de la investigaci: el llenguatge no s noms un instrument per a
investigar la societat sin que s lobjecte propi de lestudi: doncs al cap i a la fi, el
llenguatge s lo que la constitueix o si ms no s coexistent amb ella en lespai i el
temps.
En aquesta dialctica necessria entre la vida quotidiana i el llenguatge com a font
principal de comunicaci cal afegir recordar el que planteja Bordieu ( 2001:11-13)
referint-se al llenguatge i als discursos que hi van associats no hay que olvidar que
esas relaciones de comunicacin por excelencia , que son los intercambios
lingsticos son tambien relaciones de poder simblico donde se actualizan las
relaciones de fuerza entre los locutores y sus respectivos grupos.(...). Lo que
circula en el mercado lingstico no es la lengua, sino discursos estilsticamente
caracterizados , discursos que se colocan a la vez del lado de la produccin, en la
medida que cada locutor se hace idiolecto con la lengua comn, y del lado de la
recepcin, en la medida en que cada receptor contribuye a producir el mensaje que
percibe introduciendo en l todo lo que constituye su experiencia singular y
colectiva.
En aquest estudi lempresa sha de considerar com a part del microsistema de
lindividu, s a dir , de les interaccions ms directes i cara a cara que mant
lindividu en la seva vida quotidiana i que sn segons Bronfrenbrenner (1987) un
patr dactivitats ,rols i relacions interpersonals que la persona en
desenvolupament experimenta en un entorn determinat , amb caracterstiques
fsiques i materials particulars i que ell seu nombre i complexitat creix amb el
desenvolupament evolutiu.
Per aquest motiu les aportacions de la visi des de lempresa resulten un element
clau, tenint en compte que les relacions que sestableixen dins de lempresa entre
el personal aix com les que es produeixen entre lempresa i els treballadors, sn
configuradores de discursos socials i dexperincies que ajudaran a construir la
realitat del fenomen migratori duna forma ms positiva o duna altra menys
amable7.
7 Lempresa sha convertit avui en dia en una font privilegiada i laboratori per a impulsar iniciatives que
es consideren dinters general com per exemple la Igualtat de dones i homes. Shan endegat accions per
a treballar la Igualtat de dones i homes en el treball justament per qu lempresa s un mbit en el que les
persones desenvolupen rols que reprodueixen la desigualtat social. A partir de lelaboraci de Plans
digualtat de dones i homes en el treball aquestes desigualtats i discriminaci es pot eliminar i treballar a
partir daccions especfiques, de tipus informatiu, formatiu i incls punitiu.
Africans a la Crulla: Anlisi comparativa i evoluci de la inserci sociolaboral de les persones immigrades a les
terres de Ponent 2005-2011.
17
Tamb hem plantejat la tesi com un estudi comparatiu que encara que lanlisi
sociolgic es basa en la comparaci i la diferncia com a forma dassolir resultats i
coneixement, la seva essncia es basa duna banda en la comparaci de casos que
t el seu origen en Weber i daltra en la comparaci entre variables que t lorigen
en Durkheim.
El mtode comparatiu t certes caracterstiques bsiques: primer s un mtode
basat en la lgica i no en lestadstica. Segon, la lgica en la que est basat s
inductiva, pel que no es caracteritza per una metodologia nica. El mtode
comparatiu explota totes les tcniques dinvestigaci social existents que li
permeten complir els objectius de les cincies socials comparatives: lexplicaci i
interpretaci de fenmens macrosocials dins dun marc de referncia comparatiu.
Cas (1997:24)
No podem oblidar que lobjectiu de la tesi s conixer els elements dintegraci
sociolaboral de les persones immigrades i tal com hem definit lestudi estem parlant
de factors que van ms enll de tenir treball o de la seva absncia. Aquesta dada la
podem aconseguir a partir de dades estadstiques ja existents, el que ens interessa
s poder comprendre la dinmica interna de les estratgies dinserci de les
persones immigrades. Ens interessa saber quina s la seva experincia concreta,
les seves expectatives i les dificultats que es troben i shan trobat en el cam cap a
la inserci sociolaboral i en ltima instncia quina valoraci fan de la seva
integraci social a la nostra societat.
Pel que fa els empresaris no existeixen bases de dades que ens expliquin quin s el
seu plantejament pel que fa a la inserci sociolaboral de les persones immigrades i
tampoc de quina s la seva visi sobre la responsabilitat social empresarial i el
nivell de comproms que tenen en aquest camp. s necessari apropar-nos a la
realitat empresarial des de la metodologia qualitativa amb lobjectiu de conixer el
discurs intern i la veritable opini que en tenen daquest tema, quines expectatives
tenen, valoracions que en fan i experincies viscudes. No podem oblidar que
darrera de les empreses hi ha persones que exerceixen una funci empresarial, de
gerncia, de direcci, entre daltres, per en definitiva sn persones que estan
immerses en dinmiques ms globals, amb una educaci rebuda i socialitzades en
un context concret i en una cultura determinada.
Les institucions intermediries per la seva banda fan de pont entre ambdues
realitats i tamb sn protagonistes des de la seva posici social de la construcci
del discurs social que es transmet a la societat en aquest mbit. La generaci
doportunitats i expectatives que puguin crear les institucions intermediries aix
com els propis discursos institucionals poden i tenen una incidncia en els resultats
de la inserci sociolaboral molt clars per part de les persones nouvingudes, per al
mateix temps impossibles de captar si no es fa des duna metodologia qualitativa.
Amb lanlisi del discurs de les persones que utilitzen aquests serveis podrem
conixer labast de la tasca que realitzen i han realitzat durant aquest perode de
temps i de quin tipus de discurs social han modelat.
Africans a la Crulla: Anlisi comparativa i evoluci de la inserci sociolaboral de les persones immigrades a les
terres de Ponent 2005-2011.
18
2.1 HIPTESIS
En el nostre cas les hiptesis de partida es corresponen amb les conclusions que es
van extreure en la primera part daquesta investigaci que es va portar a terme
lany 2005. Tal com indica el nom de la tesi i els objectius descrits, es pretn
realitzar un estudi comparatiu i anlisi de levoluci daquestes hiptesis atenent als
canvis socials produts en aquest perode de temps 2005-2011.
2.1.1 En relaci al teixit empresarial
- La lgica empresarial simposa en la contractaci de persones immigrades.
Lempresari tria entre els disponibles qui millor sadeqi a les seves
aspiracions i necessitats sense tenir en compte la seva nacionalitat.
- Lempresari com a ciutad i de forma paradoxal, es mostra amb certa
desconfiana i recel creixent cap a les persones migrades.
- Lempresari a lhora de contractar prefereix fer-ho a nacionals en primera
instncia, en segon lloc a estrangers en origen i finalment a estrangers amb
perms de treball.
- La forma de contractaci ms habitual s de forma directa sense
intermediaris.
- Pel que fa a les preferncies per nacionalitat, els ms ben valorats sn els
que provenen de lEuropa de lEst i els ms refusats els procedents del
magreb.
- Les persones immigrades han esdevingut imprescindibles i necessries per a
la major part de les empreses per a poder desenvolupar la seva feina.
- Les persones immigrades ocupen els llocs de treball menys qualificats i que
les persones del pas no volen fer.
- No existeix una conflictivitat laboral entre treballadors, ni entre treballadors i
empresaris que es pugui considerar significativa.
Africans a la Crulla: Anlisi comparativa i evoluci de la inserci sociolaboral de les persones immigrades a les
terres de Ponent 2005-2011.
19
2.1.2. En relaci a les entitats dintermediaci
- Existeix un baix coneixement per part de lempresariat daquestes entitats
de tipus social.
- Les que mantenen una relaci ms habitual amb lempresari sn les ETT,s.
- Lempresari veu a les persones que necessiten de lacompanyament duna
entitat com a febles i els provoca recel pel que fa a la seva autonomia.
- El paper de les entitats intermediadores de lmbit social s secundari en el
mercat laboral en un moment de creixement econmic i amb treball
abundant.
- Les empreses intermediadores de caire mercantil sn ms utilitzades pels
empresaris per la seva eficcia en compaginar oferta i demanda.
2.1.3. En relaci a les persones migrades
- Les persones migrades utilitzen una srie destratgies dinserci que sn
conscients o poden no ser-ho i que evolucionen al llarg del seu recorregut
vital i laboral al mateix temps que es produeixen canvis en el tipus de
perms de la persona immigrada i que modifiquen el seu status quo al pas
dacollida.
- Quadre.1 El quadre segent resumeix les estratgies i les fases del
recorregut atenent a la qesti documental:
Fases
1 Fase
De la invisibilitat al
reconeixement legal
2 Fase
Fase de les
expectatives
3 Fase
Fase de les decisions
Estratgies Primer perms Primera i segona
renovaci
Perms Permanent
1 Estratgia
Consecuci dels
papers
De la illegalitat a la
legalitat limitada
De la limitaci a
lobertura del
mercat
La Situaci desitjada
2 Estratgia
Idioma.
El voler i no poder La presa de
conscincia
Els Beneficis
Africans a la Crulla: Anlisi comparativa i evoluci de la inserci sociolaboral de les persones immigrades a les
terres de Ponent 2005-2011.
20
3 Estratgia
El capital cultural
Base inicial Projecte
formatiu
Especialitzaci
4 Estratgia
La xarxa social