Post on 23-Mar-2016
description
La situació sociolingüísticaa Catalunya i Euskadi
Una perspectiva comparada
Albert FabàConsorci per a la Normalització Lingüística
Societat Catalana de Sociolingüística
Egu non
Hitz gutxi batzuk esango dizkizuet zuen hizkuntzan (Olatzek adeitasunez itzuli dizkidanak). Katalunian kanpotar batek katalanez hitz
egiten digunean hunkitu egiten gara. Zuei gauza bera gertatzen zaizuela pentsatzen dut. Societat Catalana de Sociolingüistica-ren agur zaizuela pentsatzen dut. Societat Catalana de Sociolingüistica-ren agur bero bat dakarkizuet. Soziolinguisten elkarte honek katalana hitz egiten den herrialde guztiak biltzen ditu: Katalunia, Valentziako Erkidegoa, Balear Uharteak, Aragoiko saila, Iparraldeko Katalunia eta Alguer
Índex temàtic
� Llengua primera i coneixements lingüístics a Euskalherria i els països de parla catalana.
� La situació sociolingüística a Euskadi i Catalunya. Una perspectiva evolutiva.perspectiva evolutiva.
� L’oferta lingüística a un territori: Ofercat i Euskaini.
� El context sociolingüístic a Euskadi i Catalunya.Semblances i diferències.
La situació sociolingüísticaa Euskalherria i els països
de parla catalana
Països de parla catalana
Llengua primera a Euskalherriaper territoris. Any 2006
Llengua primera als països de parla catalana. Anys 2003/2004
Coneixements lingüístics a Euskalherriaper territoris. Any 2006
Coneixements lingüístics als països de parla catalana. Anys 2003/2004
Diferencial entre coneixements lingüístics i llengua primera per territoris
La situació sociolingüísticaa Euskadi i Catalunya
Una perspectiva evolutiva
Llengua primera a Euskadi per territoris. Anys 2006-2011
Llengua primera a Catalunya per territoris. Anys 2003-2008
5,6 9,975,765,8
58,2 48,4
36,3 29,9
2,412,2
3,810,2
3,2 5,8
60%
70%
80%
90%
100%
20,2 18,7
34 33,8
54,9 54,4
1,7 3,3
4 7,6
5,665,8
0%
10%
20%
30%
40%
50%
T. de l'Ebre iPonent 2003
T. de l'Ebre iPonent 2008
Resta de Catalunya2003
Resta de Catalunya2008
Àmbit metropolità2003
Àmbit metropolità2008
Castellà Català i castellà Català Altres llengües
Coneixements lingüístics a Euskadi per territoris. Anys 2006-2011
Coneixements lingüístics a Catalunya per territoris. Anys 2003-2008
Evolució de l’ús lingüística Catalunya i Euskadi
1114,8
10,5
6,1 7,3
44,837,7
12,5 12,7
60%
70%
80%
90%
100%
14,219,5
70,465,2
31
32,3
10
0%
10%
20%
30%
40%
50%
Catalunya 2003 Catalunya 2008 Euskadi 2006 Euskadi 2011
Només castellà Més castellà que euskera o català
Tant castella com euskera o català Més euskera o català que castellà
Evolució de l’ús lingüístic a CatalunyaValors absoluts
2.512.862
2.323.276
1.738.811
1.990.4992.000.000
2.500.000
3.000.000
560.907 616.254
799.628
1.201.822
0
500.000
1.000.000
1.500.000
Més catalàque castellà
2003
Més catalàque castellà
2008
Tant catalàcom castellà
2003
Tant catalàcom castellà
2008
Més castellàque català
2003
Més castellàque català
2008
Noméscastellà 2003
Noméscastellà 2008
Ofercat i EuskainiQüestions metodològiques
Característiques principals� Ofercat i Euskaini permeten conèixer l’oferta lingüística
d’una població, resumida en uns gràfics.
� Estudien els usos lingüístics públics (institucionals i noinstitucionals).institucionals).
� Recullen la informació a través d’un nombre determinatd’indicadors orals i escrits (124).
� S’estructuren en cinc sectors.
� Estan pensats per repetir-los regularment.
Sectors i subsectors
� Administració pública/ Administrazioa
� Economia/ Ekonomia
� Societat/ Gizartea
� Mitjans de comunicació/ Hedabideak
� Ensenyament i sanitat/ Hezkuntza eta Osasungintza
LLENGUA ESCRITALLENGUA ORAL
Factors observats
RETOLACIÓ IDENTIFICATIVA
RETOLACIÓINFORMATIVA
COMUNICACIONSESCRITES
LLENGUA D’ADEQUACIÓ
LLENGUA D’IDENTIFICACIÓ
Índexs d’oferta de català
22
Síntesi de resultatsOfercat i Euskaini
24
Síntesi de resultats 2001-2006Índexs Ofercat globals.
*Font: Cens lingüístic 2001.
Població que sap parlar en català*Índex Ofercat. Resultats globalsPoblació que sap escriure en català*
Síntesi de resultats Índexs ofercat per sectors
98
74
93
70
88
60
70
80
90
100
33
0
10
20
30
40
50
Ensenyament i sanitat A. Pública Societat i oci Economia Mitjans de comunicació
Resultats d’Euskaini
70
6258 56
51 5050
60
70
80
3934
0
10
20
30
40
50
Azpeitia Oiartzun Arrasate Elgoibar Hernani Lezo Pasaia Durango
Síntesi de resultats Índexs Euskaini per sectors
86 85
7983
74
6870
60
70
80
90
100
48
37
48 4845
20 23
2927
2927
25
1716
0
10
20
30
40
50
Administrazioa Hezkuntza eta Osasungintza Gizartea Ekonomia Hedabideak
Resultats d’Ofercat i Euskaini
Índexs Ofercat i Euskaini per sectors
9398
78
88
41
86
80
95
707074
42
4851
42
50
60
70
80
90
100
41
29
42
3337
42
23
16
0
10
20
30
40
Olot Azpeitia Santa Coloma de G. Durango
Context sociolingüísticSemblances i diferències
Semblances/1
� L’existència d’unes característiques sociolingüístiques forçadiferenciades en cadascun dels territoris de cada domini lingüístic
� Tant l’euskera com el català tenen capacitat d’atracció a alguns delsseus territoris (Catalunya i Andorra, principalment, als països de parlacatalana, i Euskadi i Nafarroa, a Euskalherria).catalana, i Euskadi i Nafarroa, a Euskalherria).
� Per contra, també es perden efectius a d’altres territoris (a la Catalunyadel Nord i L’Alguer, d’una banda, i a Iparralde, de l’altra), tot i que elfenomen és més intens en el cas català.
� La majoria de la població té una actitud positiva cap a l’avenç del’euskera i el català, fins i tot a les zones més deficitàries.
Semblances/2
� L’acceptació per part de la majoria de les forces polítiques que el catalài l’euskera han de jugar un paper central a les polítiques lingüístiquesde Catalunya i Euskadi.
� No obstant això, hi ha una sèrie de forces polítiques (UPD, Ciutadans iel PP) que posen en qüestió aquest fet i plantegen una política deel PP) que posen en qüestió aquest fet i plantegen una política decaràcter suposadament bilingüista que, en el fons, pretén relegar elcatalà i l’euskera a un paper de llengües secundàries.
� Hi ha un dèficit important en l’oferta de mitjans de comunicació, tant encatalà com en euskera, tot i que a Catalunya s’ha incrementat, en elsdarrers anys, la de diaris en català (un 67% de les capçaleres ques’editen a Catalunya són en català).
Diferències/1
� Una diferència lingüística força trascendent: la dificultat per a un parlantd’una llengua romànica d’aprendre l’euskera, mentre que el castellà i elcatalà són molt més propers, des d’un punt de vista lingüístic.
� Mentre als territoris de parla catalana només hi ha una zona on lapresència del castellà és pràcticament secular (la zonapresència del castellà és pràcticament secular (la zonacastellanoparlant del País Valencià), aquí n’hi ha més i amb unaimportància demogràfica més gran (Àraba, Zona no bascòfona deNafarroa...).
� Per contra, a bona part dels territoris de parla catalana (tret de la Franjad’Aragó) el pes de la immigració, des dels anys seixanta del seglepassat ha estat espectacular, fins al punt que a Catalunya, a horesd’ara, el grup lingüístic principal té el castellà com a la seva llengua(amb un 46,5%, davant d’un 37,2% que tenen el català).
Diferències/2
� Alhora, el desvetllament d’una tercera onada immigratòria de personesde nacionalitat no espanyola, ha estat molt més intensa als països deparla catalana que a Euskalherria. Així, a Catalunya, al 2011 n’hi haviaun 15,7%, mentre a Euskadi la xifra era del 6,6%.
� El desenvolupament d’una política lingüística que considera el català� El desenvolupament d’una política lingüística que considera el catalàcom la llengua preferent ha suscitat (fins fa uns anys) a Catalunya unconsens molt ampli, especialment entre els grups polítics que hangovernat les principals institucions catalanes, tant a nivell del conjuntde Catalunya, com local. Per aquest motiu, l’oferta en català a lesadministracions locals catalanes sembla més homogènia que les dadesque tenim, fins ara, a Euskadi.
� Els sistemes d’ensenyament (únic a Catalunya i amb tres línies aEuskadi)
Més informació...
36
37