Post on 11-Jul-2015
11.7 RENAIXEMENT
PINTURALA PINTURA: DE LA NORMA A
LANTINORMA
11.7 LA PINTURA: DE LA NORMA A LANTINORMA
Les arrels cal buscar-les a Giotto.
El veritable renovador s Masaccio, soposa a la tradici gtica i est en lnea amb les investigacions de Brunelleschi i Alberti.
La Trinitat de Masaccio recull les lleis de la perspectiva matemtica. Anticipa la concepci de lespai i les solucionsarquitectniques de Brunelleschi.
Resumeix els principals trets
de la nova pintura a la
capella Brancacci.
Els pintors miren de
representar el cos hum i les
cares de manera realista.
Inters per la natura i el
paisatge, sense detallisme
flamenc.
Inters pel volum, la perspectiva, el tractamentde les robes.
Enmarcat tot en un context clssic: harmonia, proporci, simetria.
La temtica: continua la religiosa, persintrodueixen molts temes pagans.
Estticament:importnciadel dibuix. Buscan la profunditat i enquadrament de les figures.
Tcniques: fresc, tremp i a finals s.XV, loli.
Jo vaig ser abans el que vosaltres sou i el que sc ara vosaltres tamb ho sereu
La pintura florentina
Florncia capital de la pintura: Masaccio, Fra Anglico, Filippo Lippi, Paolo Ucello i Botticelli.
Apareixen altres centres. Urbino: Piero della Francesca (llegenda de la Creu a Arezzo)
Les escoles del nord
Les trobem a Vencia, Pdua, Mntua i Ferrara, totes:
1. sota la influncia dels correntsnrdics de Van der Weyden i
2. per la recuperaci del llenguatge de les runes el mn rom.
Andrea Mantegna, Camera degli sponsi a Mntua.
A Vencia: Giovanni Bellini
A Ferrara; Cosme Tura
A Roma: il Perugino i Il Pinturicchio, antecedents de la pintura del Cinquecento de Rafel i Miquel ngel.
En Cinquecento
Noves tcniques: pintura a loli. Nou suport: la tela
s del clarobscur (zones ombrejadesi zones illuminades de les figures)
Es qestiona ls de la perspectiva lineal, ara es far servir Leonardo-el sfumato i la perspectiva aria.
La Gioconda
Miquel ngel: accentua el conceptede terribilit a la Capella Sixtina.
Rafael: a les Estances Vaticanes, introdueix solucions manieristes(moviment dels personatges i dramatisme). El segueix Giulio Romano a Mntua.
Disputa entre el dibuix (florentins, parmesans i romans) i el color (venecians)
Florncia deixa de ser la capital artstica i Roma agafa el relleu fins el sacco di Roma. Dispersi dartistes i Florncia torna a tenirpaper amb artistes manieristes: Pontormo Bronzino Rosso Fiorentino Parma amb: Correggio Il Parmigianino
Vencia: Escola pictrica molt peculiar.Trets
Unitat cromtica ms gran, perd el dibuix. Exaltaci de la riquesa (grans palaus, rics
vestits, joies) Valoraci del paisatge i s de larquitectura
clssica com a marc. Distorsi de les figures. Ruptura de la simetria renaixentista, punt de
fuga fora del quadre, ms dun punt de fuga
Fra Anglico
Convent de sant Marc de Florncia
Masaccio
Filippo Lippi
Paolo Ucello
Botticelli
Piero della Francesca
Andrea Mategna
Giovanni Bellini
VENCIA
Cosimo Tura
FERRARA
Antonello da Messina
-Relaci amb Piero i la pintura flamenca- Pintura a loli
Perugino
ROMA
Perugino
Pinturicchio
Luca Signorelli
LEONARDO DA VINCI
Anunciaci
Adoraci del Mags
Verge de les roques
ltimsopar
Sta Anna, la Verge i el Nen
Altres obres
Dibuixos
Autoretrat
Miquel ngelBuonarrotti
Sagrada Famlia
Capella Sixtina, sostre
Profeta
Ignudi
Medall, que aguanten els ignudi
Medall, que aguanten els ignudi
Petxines
Avantpassats de Crist
Capella Sixtina,Judici Final
Rafael Sanziode Urbino
Desposoris de La Verge i sant Josep
Madonna del Granduca
Autoretrat
Altres obres
MANIERISME
Florncia, ManierismePontormo
Florncia, ManierismeBronzino
Florncia, ManierismeRosso Fiorentino
Parma, Manierisme
Correggio
A Vencia
Giorgione
Tici
La bella
Juli II
Carles V
Il Tintoretto
Jess a casa de Sim
Jess a casa de Lev
Textos del llibreHISTRIA DE LARTde lEditorial Vicens Vives