ELS ÀTRIDES

Un relat d’odis i venjances familiars

arbre genealògicZeus

Tàntal

Pèlops

TÀNTAL: el fundador de la saga

Fill mortal de Zeus, compartia amb els déus la taula

però

Roba als déus el nèctar i l’ambrosia.

Convida als déus i els serveix, per a provar-los, la carn del seu fill, Pèlops, que havia sacrificat i cuinat.

Sempre tenia gana i set, però tenint a la vista aigua i fruita, no podia prendre’n

Càstig de ZEUS, al Tàrtar

arbre genealògicZeus

Tàntal

Pèlops Hipodàmia

TiestesAtreu

Crísip

PÈLOPSEls déus se n’adonen, el reconstrueixen i li donen vida.

Pèlops emigrà a l’Èlida, on s’enamorà d’Hipodàmia, filla del rei Enomau, Però, per a casar-se amb ella ha de superar una prova...

... véncer al pare de la noia en una cursa de carros; si no, morirà.

Mírtil, l’auriga del rei, els ajudarà a canvi de la meitat del regne i passar la nit de noces amb Hipodàmia. Per intervenció de Mírtil es produeix un accident i Enomau mor.

Però Pèlops no complirà la paraula donada, i mata Mirtil per intenar violar Hipodàmia. Abans de morir, però, el maleeix a ell i a la seua estirp....

Pèlops i Hipodàmia es casen, regnen a Pisa, i tenen dos fills bessons: Atreu i Tiestes.

Mírtil

Eros i Afrodita

Hipodamia Pèlops i Enomau

Pèlops i Hipodamia

arbre genealògicZeus

Tàntal

Pèlops Hipodàmia

TiestesAtreu

AgamèmnonMenelauPelòpia

Egist

Crísip

Aèrope

ATREU TIESTES Instigats per sa mare, assassinen el seu germà Crisip (fruit d’una

relació de Pèlops amb la nimfa Axíoque).

Pèlops els desterra i marxen a Micenes. Mor el rei de Micenes. I els dos germans es disputen el tron.

L’oracle de Delfos: … ho serà qui tinga el velló d’or. Era al ramat d’Atreu, pero la seua dona Arèope, enamorada del cunyat, li’l donà.

Zeus avisa a Atreu de l’engany i li mostra com aconseguir el tron: si és ell l’elegit pels déus l’endemà el sol eixiria pel ponent. Tiestes accepta el repte, però l’endemà el sol ix pel ponent.

Atreu esdevé rei: mata Aèrope i desterra Tiestes. No content amb això, idea una venjanja més cruel

Assassina els tres fills de Tiestes, els cuina i els serveix com a sopar al seu pare. Li ho fa saber i el torna a desterrar.

Atreu i Tiestes en ilustració del llibre de Voltaire: Les Pélopides ou Atrée et Thyeste

Pintura de la máscara que se usaba al representar a Tiestes

La venjança de Tiestes

L’oracle: el venjaria un fill que tindria amb la seua pròpia filla. Pelòpia.

Viola la seua filla, i li deixa l’espasa.

El fill, Egist, és educat per Atreu, qui desconeix el seu origen.

Quan es va fer gran Atreu li ordena matar Tiestes. Egist agafa l’espasa del violador que guardava Pelòpia. Quan va a usar-la, Tiestes la reconeix i li conta qui és en realitat.

Pelòpia horroritzada se suïcida.

Egist matà Atreu i posa en el tron de Micenes al seu pare, Tiestes

Tiestes, Pelòpia i Egist

Tiestes li treu l’espasa a Egist, de G. Francesco Bezzi

arbre genealògicZeus

Tàntal

Pèlops Hipodàmia

TiestesAtreu

AgamèmnonMenelau

Orestes

Ifigènia Electra

Pelòpia

ClitementraHelena

Egist

Crísip

Aèrope

Hermíone

MENELAU AGAMÈMNON

Agamèmnon i Menelau, fills d’Atreu, s’exilien a Esparta.

Tindáreu els oferix un exèrcit amb el qual aconseguiren derrocar Tiestes. Agamemnon, el major, fou nomenat rei de Micenes.

Agamèmnon mata Tàntal (i el seu fill). Després es casà amb l’esposa de Tàntal, Clitemnestra, filla de Tindareu.

Menelau es casa amb Helena, l’altra filla de Tindareu.

LA GUERRA DE TROIA

Agamèmnon convoca tots els reis grecs per a venjar l’ofensa i destruir Troia. Però, la deessa Artemis els impedeix partir

La campanya dura deu anys. Clitemestra i Egist es fan amants, i planegen cautelosament l’assassinat d’Agamèmnon.

Quan torna a Micenes victoriós amb la concubina Cassandra, és assassinat per l’esposa i l’amant de la reina, Egist.

Un príncep troià, Paris, sedueix Helena, l’esposa de Menelau. I fugen a Troia…

Agamèmnon sacrifica la seua filla Ifigènia, per a obtenir vents favorales i arribar a Troia.

Judici de Paris

El rapte d’Helena

ORESTIA: trilogia AGAMÈMNON/l’assassinat/

COÈFORES/la venjança/

EUMÈNIDES/el perdó/

el rei Agamèmnon, torna a Micenes després de destruir Troia, i és assassinat per la seva esposa, Clitemnestra, i el seu amant Egist.

Per ordre d’Apol·lo, Orestes, ajudat per la seva germana Electra, venja el pare matant la seva pròpia mare, Clitemnestra, i el seu amant Egist.

Les Erínies (Coèfores), divinitats de la venjança i dels remordiments, persegueixen Orestes, que cerca refugi a Atenes, on la deessa Atena funda el tribunal de l'Areòpag per jutjar-lo. Finalment Orestes és absolt.

Francis Bacon. Triptych Inspired by the Oresteia of Aeschylus

Clitemnestra i Egist a punt de matar Agamèmnon  P. Guérin.

Clytemnestra de John Collier

ORESTES I ELECTRA

Electra envia el petit Orestes fora de Micenes

Electra és obligada a casar-se amb un camperol.

Ja adult, Orestes torna a Micenes, a instància d’Electra per a venjar l’assassinat del pare....

mata Egist i Clitemnestra, sa mare.

Pàlades

Electra

Orestes

Sepultura d’Agamèmnon

Orestes assassina Egist

Bernardino Mei, Orestes assassina Egist i Clitemnestra.

I ORESTES...

... embogeix pel sentiment de culpa, i per la persecució de les Erínies, deesses de la venjança.

Orestes arriba a Atenes per a ser jutjat a l’Areòpag: la meitat dels jutges volen condemnar-lo i l’altra meitat volen absoldre’l ....

Atena, que presidia el tribunal, es decanta per Orestes, i així aconsegueix deslliurar-se de les Erínies

Apol·lo l’acull a Delfos, i el purifica, però les Erínies exigeixen un judici legal.

Orestes perseguit per les Fúries“, W. Bouguereau (1862)

Orestes a Delfos

Finalment, es casà amb Hermíone, filla de Menelau i esdevingué rei d'Argos i

d'Esparta.

Així acabà la rivalitat, l’odi i les revenges entre el membres de la família…..

Activitat

Un tema molt semblant al de l’Orestia de Sòfocles apareix en una altra tragèdia clau de la Hitòria de la Literatura: Hamlet de W. Shakespeare.

1.Busca informació sobre l’argument.

2.Assenyala les semblances i diferències argumentals entre les dues tragèdies.

arbre genealògicZeus

Tàntal

Pèlops Hipodàmia

TiestesAtreu

AgamèmnonMenelau

Orestes

Ifigènia Electra

Pelòpia

ClitementraHelena

Egist

Crísip

Aèrope

Hermíone