C M Y CM MY CY CMY K

Auca del mil·lenari de Matadepera i Sant Llorenç del Munt

Vet ací Ramon Borrell,que és comte de Barcelonai la comtessa Ermessenda,del castell de Carcassona.

Junt amb d’altres cavallers,i uns quants pagesos guerrersfan la guerra als sarraïns,bo i eixamplant confins.

Un dia de matinadaDeixaran la seva estada,tot vorejant Collserolaamb destinació a la Mola.

Resseguint el Llobregatper la riba de la dretai després d’una estonetaArribaran a Sant Cugat.

Allà els esperen uns monjosque l’abat diu que són bojosdemanen poder marxarper poder-se alliberar.

Per viure amb felicitati obtenir la llibertatni que sigui en la indigènciareclamen la independència.

Passant Rubí i Galliners,Sant Quirze i can Montllor després,Tots junts prenen la carenaQue va a Santa Magdalena.

Aquest cim que ara els esperaÉs damunt Matadepera,I s’hi arriba entre estimballsSense creuar xaragalls.

Tot just corre l’any mil tretzeés a dir, avui fa mil anys,i per aquells viaranysno hi vivia quasi un enze.

Un ermità perdulari,un carboner solitarique treballant com un bouno guanyava ni un sou.

Passen pel pla del Vinyeti després, amb camí dretcorren turons i canalsensellats als seus cavalls.

Però abans d’arribar al cimL’enemic prepara un crim,Emboscats, sense fer fressa,Els volen matar de pressa.

Molts el comte voldrien foradel poder i la coronaperò a tots aquests pretendentsell els va trencant les dents.

Com a en Mir de Geribert,nebot seu, que sempre perd.-Digue’s a la teva mareque tu, noi, no vals un rave.

Amb cavalls, mules i host,arriben el deu d’agostal capdamunt de la Molaper publicar la gran nova.

A sobre aquest puig enormeaquells clergues amb uniformeconstruiran un monestirho diu en un pergamí.

Serà un monestir romànicsobre un paradís botànic,boscos, fonts i roquissarsconills, guineus i senglars.

Digué el comte: -Montserrat!i el Pirineu retallatenllà de la Serralada,també és terra catalana.

I mirant cap a llevant,la comtessa va exclamant:mireu si són clars els dies,que em sembla veure unes illes!

I, així, amb els monjos preganti els pagesos treballantvinyes, masos i animalstornaran per aquells verals.

De can Roure, al relleix,una nova església hi neixallà hi seran enterratstant els rics com els pelats.

I a fi del segle divuiten sorgirà un altre fruitun poble a la carretera:la nova Matadepera.

No sé pas si és veritat,però, a mi, així m’ho han contat.Si aquesta és la nostra històriaconservem-ne la memòria.

Li hem d’estar agraïts a ell,volem dir a en Ramon Borrell,que per tot hi ha aniversaris,però no gaire mil·lenaris.

Text: Joan Comasòlivas i Font Il·lustracions: Eduard Torres (Edi)

Matadepera, agost de 2013