Post on 17-Mar-2016
description
La nostra llauna
Jornada Cultural
Sant Jordi
Xerrades...
Entrevista a
Albert Baró i
Vera ( Auxiliar de
conversa anglès)
Batxillerat
Humanístic
Adreça¨: http://issuu.com/canrecord
Sortides:
Francès
Sincrotró,
Fundació Miro...
CARTA DE DIRECCIÖ
Benvolguts lectors,
Primer de tot és d’obligació, i m’omple d’orgull, haver d’
agrair a aquest petit grup creatiu que ha fet realitat
aquesta revista virtual del nostre centre. Un grup que,
sempre aconsellat i acompanyat de la Montse García s´hi
ha implicat amb esforç, voluntat i il·lusió.
Aquesta revista és conseqüència de diferents motivaci-
ons, inquietuds d’alumnes que senten la necessitat de
comunicar i mostrar el que es fa en el seu centre.
Una revista que neix amb l’ambició de sobreviure a les
promocions i tindre continuïtat al llarg del temps.
Així mateix és de justícia reconèixer la col·laboració dels
comerciants de St. Esteve, sense ells aquesta revista no
seria una realitat virtual.
Rosa Lemos
L’Editorial
En aquest segon numero de La Nostra Llauna ens hem
centrat més en les activitats realitzades en el centre du-
rant aquest segon trimestre. Us volem mostrar algunes de
les sortides realitzades pels diferents cursos, entrevistes a
persones molt relacionades amb el centre, jornades espe-
cial per la vida del centre com la Jornada Cultural i El Cer-
tament Literari en el dia de Sant Jordi. Així com xerrades
que hem rebut de temes d’ interès i relacionades amb la
nostra formació.
Amb tot això us volem mostrar com son els dies dintre del
nostre centre on compaginen les hores lectives amb altres
experiències dels tot enriquidores per la nostra formació.
Esperem que us agradi i gaudiu d’ allò més fullejant els
diferents escrits realitzat per la nostra redacció de forma
voluntària i amb molta il·lusió.
Volem que us arribi el dia de Sant Jordi com a mostra de
la nostra estima pel nostre entorn educatiu i la importàn-
cia que té per nosaltres aquesta data.
INDEX pàgina
1. Carta de direcció 2
2. Editorial 2
3. Noticies del centre 3
4. Noticies de l’entorn 14
5. Patrocinadors 20
6. Batxillerat humanístic 21
7. Hivern al SES Can Record 24
8. Alumne Gourmet 25
9. Curiositats 23
10. Sant Jordi 30
11. Secció cultura 36
12. Pròximament... 43
Arc de Sant Marti a Sant Esteve de Palautor-
dera /Maria.
Bon dia! En aquest numero li fem una
entrevista a la Vera, una noia que ha
vingut a fer d’auxiliar de conversa en
les classes de llengua anglesa. Durant
tot el curs estarà al centre, compagi-
nant la seva ajuda a l’alumnat amb els
seus estudis.
Com que és una activitat nova d’aquest
any, li fem unes preguntes per a conèi-
xer la seva experiència.
Hi Vera! These are our questions:
Where did you live before come here?
I have lived in many places so far! I lived
various parts of the United States (New
York and New Mexico) and various parts of
England (the New Forest and London). Lon-
don is my home now.
What do you study?
I study at a university in London and my
subject is Hispanic Studies – Spanish liter-
ature, culture, history and cinema. Spend-
ing one year in a Spanish-speaking country
is obligatory and it’s an amazing opportuni-
ty.
Why did you choose this country?
I could have gone to South America or
Spain but I chose Spain because it’s close
to England, my family and my home. There
is (apparently!) lots of sunshine and it’s
much hotter than England. Also, Spain has
fascinating and beautiful geography. I
chose Cataluña because it is different and
interesting and has a dual-culture.
Are you starting to understand Spanish?
And Catalan?
Yes, I am starting to understand Catalan a
little bit now! Because of my degree, I al-
ready knew Spanish but am learning new
words and phrases every day!
Have you known Spanish before arrive
here?
The government assigned me the school
but I like it here! Vallès Oriental is a really
beautiful part of Cataluña and I feel very
lucky to be here.
Did they assign you this school or you
chose it? Why?
Normally, I help Núria with the classes of
3rd of ESO and I do conversation activi-
ties with students from 2nd and 1st of
ESO. Sometimes we play English games
but mostly we do hard work… The stu-
dents like some activities more than oth-
er activities, of course. They like games a
lot and watching videos is also a favour-
ite activity. The students don’t like my
vocabulary tests or grammar exercises
though!
Do students understand you when you
speak in English?
I think that most students don’t under-
stand me when I speak in English, but
listening to me speak English is good
practice, right? Out of school I also give
private classes to children who want to
learn English. However, I spend most of
my time trying to experience Span-
ish/Catalan culture (travelling, eating
food,
meeting
new
friends,
doing
research,
etc.).
Entrevista a la Vera
Noticies del centre
23 d’abril de 2012
Segon Trimestre
La nostra llauna
L'alumnat de 4t d'ESO de l'es-
pecialització científica o amb
l'optativa de Física i Química,
van anar a visitar, el passat dia
16 de novembre, el Sincotró
Alba a Cerdanyola.
El Sincotró és un centre d'inves-
tigació de les propietats dels
electrons, unes partícules que
es troben als àtoms.
Quan els alumnes van arribar,
els hi van donar una iden-
tificació magnètica com a
visitant, que servia per po-
der entrar dintre del
recinte.
Desprès, dos treballadors
de l'Alba, enginyers, van
fer de guies a l'alumnat.
Primer van visitar el canó
d'electrons, on l'enginyer
encarregat del disseny de
les instal·lacions els hi va
explicar com funcionava i
que s'hi feia.
Al acabar, l'altre guia els hi
va ensenyar els tipus de
centres i laboratoris d'in-
vestigació que utilitzaven
els electrons per fer els
seus experiments. En algu-
nes cabines es tractaven
molècules, restes fòssils,
manuscrits o documents
antics entre d'altres. Això és
possible a que la llum dels
electrons no fa malbé els
objectes a investigar.
El que més va sobtar als
nois i noies del centre va
ser la gran quantitat de pa-
per de plata utilitzat en les
màquines. Era necessari
per aïllar els electrons i
estabilitzar les màquines.
A les dues del migdia,
l'alumnat tornava a estar
en el centre.
Sortida al Sincrotró
La guia era una noia molt agrada-
ble.
El museu estava partit en cada part
de l’època que va pintar Joan Miró.
El que va cridar més l’atenció a la
majoria de l’alumnat, va ser que un
dibuix que semblava tant senzill, po-
dia arribar a tenir èxit. Però, si te'l
pares a mirar i penses: de on pot
haver tret tanta i tanta imaginació i
gràcia per haver fet aquest quadre.
Per al grup va ser una excursió molt
útil per aprendre coses noves sobre
aquest fantàstic pintor.
Museu Miró
L’alumnat de 2n d’ESO va sortir de
l’institut a les 8:40 aproximadament, i
van baixar del autobús al cap d’una
hora aproximadament.
Els professors van partir al grup en A i
B, i van fer entrar al grup A primer.
Van deixar les maletes a unes taqui-
lles i ja va començar la visita guiada.
Página 4 La nostra llauna
L'alumnat de 4t d'ESO , el dia
15 de desembre de 2011, va
anar al Teatre Nacional de Ca-
talunya i desprès al Zoològic
de Barcelona.
Els alumnes van anar fins a
Barcelona amb tren i, en arri-
bar-hi, van visitar el teatre na-
cional, on van poder veure les
instal·lacions i el funcionament
del teatre darrere les
bambolines.
Seguidament van anar cami-
nant al Zoològic on allà van po-
der gaudir dels animals . Els
alumnes de l'especialització en
Educació Visual i plàstica van
fer una activitat que consistia
en fer fotografies per desprès a
classe dibuixar els animals .
Va passar el migdia al Zoo, on
van dinar i a las 5 de la tarda
van anar al Teatre, on allà van
veure el musical “El crim de
Lord Arthur Savile” basada en el
llibre de Oscar Wilde .
El musical va agradar als alum-
nes , ja que el van trobar diver-
tit i entretingut .
L’alumnat va tornar a les 9 del
vespre al centre.
car les atletes de categoria
femenina com la Marta Asa-
mar, la Cèlia Arias i la Clara
Portell i la de l’atleta de cate-
goria masculina ,el Yago Arri-
bas.
D’octubre a març alguns
alumnes de tercer i de segon
d’ESO van participar a vàries
jornades de tennis taula tan
en la modalitat individual
com en la d’equips. Cal
mencionar el bon paper
d’en Bernat Mateu, l’Alex
Casas i en Marc Torrents
entre ells.
El 25 de febrer l’alum-
ne Maria Àngel de se-
gon d’ESO va participar
i es va classificar per a
la fase final comarcal
en patinatge artístic.
Actualment, durant els me-
sos d’abril, maig i juny força
Des del Pla Català de l’Es-
port, durant el curs 2011-
2012 una bona colla d’a-
lumnes del SES Can Re-
cord participen en diver-
ses activitats organitzades
des del Consell Esportiu
del Vallès a diferents mu-
nicipis de la comarca.
Durant el primer trimestre
es va participar a jornades
de cross a les Franqueses
del Vallès, a Mollet i a
Sant Celoni. Es va fer un
molt bon paper. Cal desta-
alumnes de primer , segon
d’ESO participaran en les jor-
nades d’atletisme a les pis-
tes d’atletisme. De moment
s’ha participat en la primera
jornada. A més de passar-
s’ho molt bé, els alumnes
participants han descobert
un esport i les seves bones
qualitats com a atletes.
Teatre Nacional de Catalunya + Zoo
Sortida Esportiva
Página 5 Segon Trimestre
La jordana cultural és un dia dedicat a una llista de tallers. La vam celebrar per se-
gon cop al centre, el divendres 30 de març.
Els alumnes es barrejaven amb els dels altres cursos i es feien grups, a cada grup li
tocava un taller. Ha havia tallers que els feien els professors, altres que els feien es-
pecialistes que venien de fora, i altres que els feien alumnes de tercer i de quart. Ca-
da taller durava un temps, n’hi havia que duraven una hora i d’altres que en duraven
dues. En total hi havia quinze tallers:
Taller de Picalletres; que consistia en jocs de taula relacionat amb lletres, i llengües
Jornades culturals
Página 6 La nostra llauna
Taller de laboratori; en aquest taller hi havia varius experiments, una de els activi-
tats que feien era escriure alguna cosa sobre un paper amb un líquid transpa-
rent i després amb una espelma cremar el paper fins que es veies el que hi
havia escrit.
Página 7 Segon Trimestre
Classe de hip-hop; Aquest era un dels tallers que estava guiat per dues alumnes
de tercer, la Judit Capella i la Noemí Gilabert.
Taller d’escacs; Aquest taller va tenir dues seccions i bàsicament consistia en
anar fent partides d’escacs amb un contrincant diferent cada partida.
Taller de teatre en català i castellà; Aquest era l’altre taller organitzat per alumnes.
Página 8 La nostra llauna
Conta contes; va ser un taller de lectura d’ histories i mètodes per llegir en veu
alta. Estava guiat per la mara d’un dels alumnes, Sole Palau.
Cal·ligrames; aquet consistia en escriure una història al voltant d’un dibuix re-
presentatiu.
La gimcana fotogràfica; Un recorregut amb bici, per grups, per fer una llista de
fotos, arribar el primer i aconseguir una victòria.
Cine en angles; Com el nom be diu consisteix en mirar una pel·lícula en angles,
en aquest cas van veure la pel·lícula de: Codigo fuente
Página 9 Segon Trimestre
Danses; Aquest taller estava organitzat per un home que venia de fora, va tenir
dues seccions, una de danses escoceses i l’altre de danses irlandeses.
Espiribol; aquest taller també estava dirigit per dues dones de fora del centre.
Grafitis; En aquest taller, van començar a pintar el mur de fora l’institut amb
grafitis de diferents estudiants que els volien exposar.
Página 10 La nostra llauna
Jocs Matemàtics; en aquest taller, hi havia jocs de taula relacionats amb les
matemàtiques, i les estratègies.
Taller de plàstica; el taller de plàstica va dedicar tot el dia a fer un mural, dibui-
xat per la Janet Ortega i el Michael Cabezas, que van dibuixar el Montseny i
l'església de Sant Esteve. Aquest es va fer utilitzant trossos de rajoles.
Dia de la dona treballadora
El 8 de març és el
dia de la dona tre-
balladora i en el
centre vàrem voler
fer un homenatge a
totes les que hi tre-
ballem amb aquest
mural elaborat pels
alumnes de 1r C.
Página 11 Segon Trimestre
Festival de Nadal
El festival de Nadal del
dia 22 de desembre del
2011 va estar ple de
grans actuacions dels
diferents alumnes del
centre que van mostrar
les seves habilitats en
terrenys més artístics al
que estem acostumat a
dintre de les aules. Van
haver actuacions molt va-
riades, des de balls mo-
derns del més alt nivell
fins a teatre ( es va repre-
sentant un fragment d’u-
na obra dels T de Teatre),
actuacions de màgia on
tot es movia contradient
la llei de la grave-
tat ??????
Els professors de música
ens van presentar nadales
i cançons preparades a l’
aula. No només cantaven,
sinó que en moltes ocasi-
ons anaven acompanya-
des de coreografies i deco-
rats preparat d’ acord amb
la cançó.
Les presentadores de l’ac-
te varen ser 3 alumnes de
3r acompanyades d’un
atent presentador, que
ens anaven introduint a
cada actuació amb preci-
ses explicacions.
Es va fer entrega de la pri-
mera revista del centre als
diferent redactors i es va
presentar al alumnes dels
centre.
Vàrem tenir la participa-
ció d’una orquestra com-
posada per diferents
alumnes del centre que
toquen instruments mu-
sicals.
Alguns professors ens
van demostrar les seves
aptituds pel ball amb
una coreografia de la
pel·lícula Grease.
I per finalitzar vam can-
tar tots junts una cançó
de Teràpia de Xoc ....
“SENSE TU” Va ser molt
emotiu!!!!!
Aquí us deixem un recull
de fotos que il·lustra el
tot el que vàrem fer.
Us volem ensenyar el nostre
arbre de Nadal, està ple dels
nostres millors desitjos per
aquest any que ja portem uns
mesos caminant. Cada curs
va utilitzar un color, així tants
colors com grups classe, entre
tots vàrem fer possible el nos-
tre arbre del desitjos per com-
partir amb vosaltres.
Arbre de Nadal
siter Monaco by night.
Le troisième jour nous
sommes allés visiter Nice,
c’est une ville très jolie, il y a
une plage très grande. Quand
nous sommes rentrés nous
avons mangé des gaufres et
danser beaucoup.
Le dernier jour nous avons
fait une heure de cours et les
profs nous ont donné des at-
testations. Finalement après
le déjeuner nous sommes sor-
tis vers la Catalogne.
Viatge a França
Le premier jour nous sommes
arrivés le midi, l’après-midi
nous sommes allés à Monaco,
là nous avons vu le Palais du
Prince Albert, la mer, voitures
de luxe et finalement nous
sommes allés à regarder le ca-
sino du Monaco.
Le deuxième jour, nous nous
sommes levés à 7 heures,
nous avons déjeuné, et après
nous sommes allés au cours.
L’après-midi, nous sommes
allés à la Parfumerie Frago-
nard et nous avons écoute la
guide, elle nous a expliqué que
les Nez (les personnes spécia-
lisés à « consttruire des par-
fums » travaillent 2h à 3h par
jour et il ne peut pas fumer,
boire de l’alcohol et manger
épicé. Quand nous sommes
partis de la parfumerie nous
sommes allés à Cannes et on
a fait une promenade en bus
pour la ville.
Le soir, nous sommes allés vi-
Página 12 La nostra llauna
Página 13 Segon Trimestre
Els alumnes de 4t estant
apunt de acabar l'ESO i
començar una nova eta-
pa, per aquesta raó van
anar a visitar el Saló de
l’Ensenyament. Allà els
alumnes van mirar i remirar
totes les parades dema-
nant informació i agafant
idees sobre que estudiar, hi
havien estancs de
quasi totes les op-
cions ha estudiar
on amablement
t'atenien i t'orienta-
ven cap els estudis
que volies, fent així
que els alumnes
triessin definitiva-
ment la continuació de la
seva vida estudiantil.
Les parades podien ser de
carreres universitàries, de
centres universitaris o de
cicles formatius.
Per exemple, en les dife-
rents universitats t’oferien
informació sobre quines
carreres s’hi podien cursar,
quins estudis previs havies
de fer i quines assignatures
puntuaven més en la selec-
tivitat.
s’encarregaven de fer les
activitats de tres zones de
l’exposició: un es va encar-
regar de la República, un
altre de la Guerra Civil i,
l’altre, del Franquisme.
Al acabar-se el temps, van
posar la informació en co-
mú.
A l’hora de dinar van tornar
a tenir temps lliure, que van
aprofitar per anar altre cop
al Maremàgnum.
El dia 20 de Març de 2012,
l’alumnat de 4t van anar
d’excursió a Barcelona per a
visitar el Museu d’Història de
Catalunya.
Al arribar, van tenir temps
per esmorzar tranquil·lament
i anar a donar una volta pel
Maremàgnum.
Desprès, es va repartir el
grup per classes, que tenien
dos torns i dos guies dife-
rents.
Al començar l’activitat, es va
fer una part conjunta, però
desprès la mateixa classe es
va dividir en tres grups que
Saló de l’Ensenyament
Museu d’Història de Catalunya
ALBERT BARÓ,
ALUMNE DE 4t I ACTOR CATALÀ
Quant vas començar a actuar?
Des de molt petit que estic en el grup
“L’horitzó teatre” d’aquí al poble a Sant
Esteve, i des dels tres
anys que hi actuo. Va
arribar un dia que vaig
dir als meus pares que
volia fer més coses: a la
tele, cinema, o així…i un
dia vaig anar a fer un
càsting al departament
de càstings de TV3 i a
partir d’aquí, és com han
anat sortint les coses, els projectes que
he anat fent.
Quants anys tenies?
Quan vaig començar amb l’afició del tea-
tre, tenia uns 3 anys, però quan vaig
anar a fer el primer càsting al departa-
ment de TV3 tenia uns 9 anys.
Quants càstings has fet i en quants t’han
agafat?
N’he fet bastants. Però bé, és difícil que
et triïn, per interpretar un personatge. Jo
he estat una temporada en “El cor de la
Ciutat”, a la mini sèrie de “Les Veus del
Pamano”, aquest estiu he rodat “Els
Nens Salvatges” i he fet alguna figuració
en alguna sèrie.
Quant va ser el primer cop que vas sortir
a la televisió?
El primer cop que vaig sortir a la televisió
va ser fent una figuració a “El cor de la
Ciutat”
Per sortir a la telenovel·la “El Cor de
la Ciutat”, vas haver de passar algun
càsting?
Si, quan vaig anar a fer el càsting al
Departament de TV3, doncs en allà
em tenien arxivat i quan a l a sèrie
van necessitar un nen amb les meves
característiques i el meu perfil, el di-
rector es va adreçar a TV3 a buscar
gent, i em van seleccionar.
Va se difícil rodar “Les veus del Pama-
no”?
Jo no tenia un paper massa important,
però no, va estar bé. Tenia una coach
que em va ajudar a entendre el perso-
natge i amb la interpretació. I bé, no
va ser difícil.
Vas fer amics al rodatge de “Les veus
del Pamano”?
En els rodatges que vaig fer, hi havia
molta gent de la meva edat i més pe-
tita, vam estar molts dies junts i sí,
vam fer amistat.
I en el rodatge “El Cor de la Ciutat”?
Si, també. Perquè hi havia gent de la
meva edat i més gran, i sempre que
estàs rodant fas amis-tats i aprens
molt.
Quin tipus de pel·lícules t’agrada veu-
re?
M’agraden les pel·lícules d’acció o
Thriller.
Quina és la teva pel·lícula preferida?
Em va agradar molt la peli de “Felices
16”. La vam veure quan estàvem en
Página 14 La nostra llauna
Noticies de l’entorn
el rodatge de “Els Nens Salvatges”
per entendre més el personatge i la
història de la pel·lícula.
T’has trobat a alguna fan que et pari
pel carrer i et demani alguna foto o
autògraf?
Bé, quan estava ro-
dant la sèrie “El cor
de la Ciutat” estava
al tren i em vaig tro-
bar amb una avia
que em va parar i
em va dir:
-Tu ets el Johan de
“El cor de la Ciutat”
I jo:
- Sí, sí.
I em diu:
-Molt bé, molt bé.
Sortiries amb una fan o i mantindries
una relació d’amistat?
Quan arribi el moment m’agradaria
sortir amb una noia amb qui realment
em porti bé, sigui o no fan meva.
Tens algun projecte?
Actualment no tinc res. Ara hem aca-
bat de doblar en castellà “Els Nens
Salvatges” i no, no tinc cap projecte.
PEL·LÍCULA ELS NENS SALVATGES:
Vas haver de passar algun càsting per
fer la pel·lícula?
Si, el director de càsting d’aquesta
pel·lícula era en Pep Armengol. Em va
avisar i vaig fer el primer càsting amb
l’ajudant del director i vaig passar la
primera fase de càsting i després vaig
fer un altre càsting amb la directora de
la pel·lícula, la Patricia Ferreira i final-
ment em van seleccionar.
Hi havia molta gent al càsting?
Si, en els càstings sempre hi ha mol-
ta gent, ja que és molta la gent que li
agrada tot aquest món i li agradaria
fer pel·lícules. Jo sempre dic que he
tingut molta sort que em seleccio-
nessin i per mi això ja és
com un premi.
Com et vas assabentar de
què feien un càsting per la
pel·lícula ?
Jo estava en una agència
d’actors, i des d’aquesta
agència m’avisaven dels dife-
rents càstings. I bé em van avisar i jo
vaig anar a fer el càsting amb en Pep
Armengol. Actualment ja no hi sóc en
aquesta agència.
Quan et van dir que t’havien agafat
per la pel·lícula, com vas reaccionar ?
Al principi no m’ho creia, però des-
prés, al cap de preguntar-ho uns
quants cops als meus pares, ells
m’ho van assegurar i em van dir :
que si, que si. Fins i tot els hi vaig dir
que estava tant content, que sortiria
al carrer i començaria a córrer i cri-
dar, perquè tenia molta adrenalina
en aquell moment estava molt con-
tent.
Ens pots fer un petit resum de la
pel·lícula?
La pel·lícula va sobre tres adoles-
cents que són: L’Oki, l’Àlex i en Gabi.
Són tres amics, d’uns 15 i 16 anys i
tenen problemes d’incomunicació
entre els pares, fills i professors.
Penso que en aquesta pel·lícula hi
haurà bastanta gent que quan la ve-
gi,es sentirà per al·ludida perquè en
Página 15 Segon Trimestre
pel·lícula en un gimnàs i vaig entrenar-me
per aprendre a defensar-me i les tècni-
ques més bàsiques sobre aquest esport.
Amb quins idiomes sortirà la pel·lícula?
La versió original està rodada el 80% en
català i un 20% en castellà.
La pel·lícula aquí a Catalunya sortirà en
català i a Espanya en castellà.
Va ser difícil doblar-la?
Al principi em costava doblar, em costava
encaixar la veu amb la imatge però vaig
tenir un director de doblatge que en va
donar instruccions i m’ho va explicar tot
molt bé i quan vaig pillar el “truquillo” em
va agradar molt i tinc més ganes de fer
més coses.
Quant vareu tardar?
A doblar la pel·lícula , jo poc, perquè el
meu personatge ja en la versió original ja
tenia moltes coses rodades en castellà,
llavors tampoc vaig tenir gaires dies de
doblatge, però vaig estar tres dies.
Com va ser el primer dia de rodatge?
El primer dia de rodatge, ja feia 4 o 5 di-
es que ja havien començat el rodatge i a
mi no en tocava rodar. Al principi estava
una mica nerviós, però bueno, a mida
que van passant les hores m’hi vaig
anar acostumant.
I l’últim?
Va ser molt trist, per-
què ja s’havia acabat
tot i quan una cosa
t’agrada, mai vols que
s’acabi. T’has de des-
pedir de totes les
amistats de Sevilla i
Barcelona. De tots els actors i bé, l’últim
el món i en la vida, hi ha molta gent
que té aquests problemes amb els
pares i/o professors.
El primer dia de rodatge, coneixies a
algú amb qui haguessis treballat
abans?
Amb la Marina Comas i l’Àlex Monner,
ja havíem estat una setmana junts
per conèixer-nos; però com a actors
més grans vaig actuar amb en Fran-
cesc Orella i amb la Montse Germàn,
a les “Veus del Pamano”.
On la vareu rodar?
La pel·lícula es va rodar la major part
a Barcelona, i l’altre part es va rodar
a Sevilla, perquè la pel·lícula la produ-
eixen dues productores: “Distinto
Films” i “Aralan Films”. Per això va
rodar a Barcelona i desprès a
Sevilla. “Aralan Films” és una produc-
tora d’Andalusia.
Va ser dur el rodatge?
Sí, sí, els rodatges són molt durs, i
més a l’estiu, perquè fa molta calor i
entre els focus i tot això, encara en fa
més, a part de que els horaris són
molt estrictes i has de treballar en
torn de dia/nit; però si t’agrada i t’ho
passes bé i cap problema.
Quant de temps vareu tardar a rodar
la pel·lícula?
Rodar la pel·lícula vam estar més
d’un mes, potser dos mesos, però en
la preparació de la pel·lícula portàvem
una quatre o cinc mesos.
El meu personatge és un jove, que
practica Kick Boxing, i em van dir que
m’havia de preparar el personatge i
m’havia de aquest esport. Vaig tenir
unes preparacions abans de fer la
Página 16 La nostra llauna
dia sempre és molt trist.
Ets el protagonista o un actor secun-
dari?
En aquesta pel·lícula, tinc un paper
protagonista juntament amb l’Àlex
Monner i la Marina Comas.
Com és el caràcter del teu personat-
ge?
En Gabi és un jove bastant tímid amb
la gent que no coneix, però, amb els
seus amics és un tio super divertit,
que sempre fa bromes i a vegades es
fa pesat. No li agraden els diferents
caràcters que tenen els seus pares
perquè troba la seva mare molt tova,
molt dèbil, i en canvi el seu pare el tro-
ba massa fort, massa exigent. El seu
pare l’obliga a practicar Kick Boxing
perquè és el director del gimnàs i l’o-
bliga a practicar aquest esport perquè
vol que el seu fill sigui un campió.
T’hi sents identificat?
No. Bé, sempre hi ha algunes coses
que tenen relació amb mi, però ara
mateix ...jo... la relació amb els meus
pares normal, o sigui, en aquest cas
no, i amb els amics, bé, sí que sóc di-
vertit. M’ho intento passar el màxim
de bé amb ells i ja està.
Et segueixes veient amb la gent que
has conegut al rodatge?
Ara feia un temps que no ens vèiem,
però en aquesta setmana, que hem
estat doblant, ens hem anat veient i
amb els altres personatges també. I
ens ha fet molta il·lusió. Ara quan co-
menci la promoció de la pel·lícula, ens
tornarem a veure.
I amb la gent que havies treballat
abans?
No.
Com es el personatge que interpreta la
Marina Comas?
Bé, això us ho podria dir millor ella que
jo però... Ella interpreta el personatge
d’Oki, que és una noia que també te
problemes d’incomunicació amb la
família i amb l’institut. Li agrada molt
estar amb els seus amics, a les tardes
quan queden en el descampat, que és
el lloc de trobada, però també és una
noia que li agrada bastant beure alco-
hol.
I el que interpreta l’Àlex Monner?
El que interpreta l’Àlex Monner es diu
Àlex, com ell, i també té problemes
d’incomunicació amb els seus pares, i
sobretot amb l’escola perquè és bas-
tant problemàtic, i ha repetit curs.
Sempre espera les tardes per quedar
am els seus dos amics. La seva afició
és fer grafitis.
Coneixies abans els teus companys de
guió?
No. Jo vaig veure “ Pa Negre”, on actu-
ava la Marina Comas i també vaig veu-
re “Polseres Vermelles” on actuava
l’Àlex Monner, però persnalment no
els coneixia.
Quina és la teva escena preferida?
En aquesta pel·lícula, hi ha moltes es-
cenes que m’han agradat, però les es-
cenes que més m`han cridat l’atenció
o m’ho he passat millor, han sigut
Página 17 Segon Trimestre
rodatge?
Estàvem al centre comercial, hi ha un
moment que representa que ens es-
capem i en el guió posava que ens
havia de perseguir un gos corrents
per darrera i nosaltres havíem de cór-
rer ràpid i saltar una tanca El gos en
aquell moment hi era, havien fet un
càsting i tot, i estava allà al rodatge,
però en aquell moment, quan era
l’hora de rodar, el gos es va acollonir.
No sé si perquè va veure massa gent
o el focus, o el que sigui, va agafar
por i el tio no corria. En aquell mo-
ment que potser eren les 4 o les 5 de
la matinada perquè aquell dia rodà-
vem de nit, la directora va haver de
buscar un personatge, un noi, que fes
de vigilant i eliminar el gos.
Durant el rodatge on dormíeu i on
estàveu allotjats?
Durant el rodatge a Barcelona, la Ma-
rina Comas i jo, com que vivim lluny
de Barcelona, per no estar pujant i
baixant cada vegada, vam estar en
un apartament a Barcelona. I l’Àlex
com que ja viu a Barcelona anava a
casa seva. Quan vam rodar a Sevilla,
estàvem en un hotel tot l’equip de la
unes on estem a la platja els tres pro-
tagonistes: l’Àlex, l’Oki i en Gabi. I tam-
bé unes escenes on estem en un cen-
tre comercial que ens colem i a dins
no hi ha ningú i comencem a fer tonte-
ries per allà dins.
I la que menys t’agrada?
La que menys m’agrada... potser cap...
podria dir que hi ha hagut seqüències
que han estat molt dures. Les seqüèn-
cies on estava fent kickboxing, perquè
em passava hores i hores, potser cinc
hores seguides, fent esforços físics i
rebent de veritat. A més a més era a
Sevilla i estàvem a 40 ºC i sense po-
der obrir finestres ni engegar ventila-
dors perquè si no es sentien els so-
rolls.
Quina va ser la més divertida de ro-
dar?
La més divertida al centre comercial
perquè estàvem allà dins els tres per-
sonatges començant a fer ximpleries.
És com si vosaltres us trobéssiu dins
d’un centre comercial soles, comença-
ríeu a gaudir i a obrir botigues i a fer
mil coses.
I la més difícil?
Les més difícils van ser les seqüències
de lluita perquè jo vaig fer unes setma-
nes d’entrenament per aprendre les
tècniques bàsiques de Kick-Boxing,
però tot i així hi havia coses que no
tenia del tot apreses i l’especialista
que ens ensenyava la coreografia de
lluita m’havia d’ensenyar coses i em
costava una mica adaptar-me i apren-
dre-les.
Ens pots explicar alguna anècdota del
Página 18 La nostra llauna
pel·lícula i vam estar instal·lats allà fins
l’últim dia.
Creus que tindrà èxit la pel·lícula?
Jo crec que sí, i esperem que es faci una
bona promoció. Però crec que sí; a més,
hi ha molts bons actors, molt bon reparti-
ment. És una pel·lícula reflexiva que segur
que molta gent voldrà veure.
Quan s’estrenarà la pel·lícula?
La pel·lícula s’estrenarà a principis de juli-
ol, després del Festival de Cinema de Mà-
laga, que és a finals d’abril, on la pel·lícula
està seleccionada.
S’estrenarà als cinemes?
Sí que s’estrenarà als cinemes.
L’aniràs a veure?
Sí, es clar, home i tant!
Des que has fet la pel·lícula, ha canviat la
teva vida quotidiana?
No, bé, he madurat bastant, he après
molt en tot aquest món. Perquè t’has
d’espavilar bastant a l’hora d’organitzar-te
i passes a ser una persona que tens com-
promisos i responsabilitats i els has d’ac-
ceptar, sinó, malament.
I la teva relació amb els amics?
Bé, continua igual.
Què és el que n’has tret d’aquesta experi-
ència? N’has sortit beneficiat?
Sí, he après moltíssim, i tot el que em
queda. Jo crec que en l’ofici d’actor mai
no pares d’aprendre, ja que sempre treba-
lles amb actors diferents, interpretant per-
sonatges diferents. Sempre interpretes un
personatge que no ets tu i aprens molt.
Moltes gràcies Albert.
Página 19 Segon Trimestre
Página 20 La nostra llauna
Patrocinadors
El Batxillerat humanístic tindrà com a finalitat la formació general dels alumnes i
de les alumnes, així com la seva orientació i preparació per a aconseguir una
maduresa intel·lectual i humana que els permeta integrar-se en la vida activa o
continuar estudis superiors, tant universitaris com de Formació Professional
Específica de grau superior. Als estudis del batxillerat poden accedir les alumnes
i els alumnes que estiguen en possessió del títol de Graduat en Educació
Secundària Obligatòria. El Batxillerat forma part de l'Educació Secundària i
comprendrà dos cursos acadèmics, que els estudiants cursaran generalment a
partir dels setze anys d'edat.
Página 21 Segon Trimestre
Troncals Optatives
1er. Curs
Educació Física.
Filosofia.
Castellà: Llengua i Literatura I.
Llengua estrangera I.
Valencià: Llengua i Literatura I.
Religió / Activitats d'estudi.
Opció A: Humanística i Socio-
cultural
Llatí I
Història del Mon Contemporani
Grec ó Matemàtiques Aplica-
des a les Ciències Socials I
Opció B: Ciències Socials
Economia i Organització d'Em-
preses
Matemàtiques Aplicades a les
Ciències Socials I
Història del Mon Contemporani
1 matèria optativa (3 h.) entre:
Llatí I
Grec
Matemàtiques aplicades a les
Ciències Socials
Economia i Organització d'Em-
preses
Informàtica I
Psicologia
Segon idioma estranger I
Valencià: Llengua i imatge
Castellà: Llenguatge i docu-
mentació. Música
Batxillerat Humanístic
Página 22 La nostra llauna
Troncals Optatives
2n. Curs
Història d'Espanya
Castellà: Llengua i Literatura II
Valencià: Llengua i Literatura II
Llengua estrangera II
Opció A: Humanística i Socio-
cultural
Llatí II
Història de la Filosofia
Història de l'Art
2 matèries optatives (4 h.)
Geografia
Economia
Matemàtiques Aplicades a les
Ciències Socials II
Opció B: Ciències Socials
Geografia
Economia
Matemàtiques Aplicades a las
Ciències Socials II
2 matèries optatives (4 h.)
Llatí II
Història de la Filosofia
Història de l'Art
Segon idioma estranger II
Geografia i Història de la Co-
munitat Valenciana
Economia i Organització d'Em-
preses II
Literatura contemporània: Va-
lencià
Literatura contemporània: Cas-
tellà
Sociologia
Informàtica per a Humanitats i
Ciències Socials
Referents clàssics de les mani-
festacions culturals modernes
Educació Física II
Antropologia
Filosofia de la ciència
Introducció al dret
Grec II
Página 23 Segon Trimestre
Arts i Humanitats (Activitats que es poden fer) Ciències socials jurídiques (Sortides que es poden
escollir)
- Anglès
- Arqueologia
- Arts i disseny
- Belles arts
- Cinema i mitjans audiovisuals
- Comunicació cultural
- Comunicació i periodisme audiovisuals
- Conservació - Restauració
- Disseny
- Estudis anglesos
- Estudis àrabs i hebreus
- Estudis catalans i occitans
- Estudis clàssics
- Estudis d'anglès i català
- Estudis d'anglès i clàssiques
- Estudis d'anglès i espanyol
- Estudis d'anglès i francès
- Estudis d'Àsia oriental – japonès
- Estudis d'Àsia oriental – xinès
- Estudis de català i clàssiques
- Estudis de català i espanyol
- Estudis de francès i català
- Estudis de francès i clàssiques
- Estudis de francès i espanyol
- Estudis d'espanyol i clàssiques
- Estudis francesos
- Estudis francesos + traducció i interpretació-
francès
- Estudis hispànics: llengua i literatura
- Estudis literaris
- Filologia catalana
- Filologia clàssica
- Filologia hispànica
- Filologia romànica
- Filosofia
- Geografia i ordenació del territori
- Història
- Història de l'art
- Humanitats
- Lingüística
- Llengua i literatura catalanes
- Llengua i literatura espanyoles
- Llengua i literatura hispàniques
- Llengües aplicades
- Llengües i literatures modernes
- Musicologia
- Traducció i interpretació
- Traducció i interpretació alemany
- Traducció i interpretació anglès
- Traducció i interpretació francès
- Administració d'empreses: comptabilitat i fiscali-
tat
- Administració d'empreses: direcció i organització
- Administració d'empreses: finances i asseguran-
ces
- Administració d'empreses: màrqueting
- Administració i direcció d'empreses
- Administració i direcció d'empreses - dret
- Antropologia social i cultural
- Audiovisual i multimèdia
- Ciència política i gestió pública
- Ciències de l'activitat física i de l'esport
- Ciències empresarials
- Ciències polítiques i de l'Administració
- Cinema i televisió
- Comptabilitat i finances
- Comunicació audiovisual
- Criminologia
- Criminologia i polítiques públiques de prevenció
- Direcció d'empreses
- Direcció hotelera
- Dret
- Economia
- Educació infantil
- Educació primària
- Educació social
- Empresa i tecnologia
- Estadística
- Finances i comptabilitat
- Geografia
- Geografia i ordenació del territori
- Geografia, ordenació del territori i gestió del medi
ambient
- Gestió aeronàutica
- Gestió comercial i màrqueting
- Gestió de recursos humans
- Gestió d'empreses
- Gestió i Administració pública
- Informació i documentació
- Internacional business econòmics
- Mitjans audiovisuals
- Negocis i màrqueting internacionals
- Pedagogia
- Periodisme
- Prevenció i seguretat integral
- Publicitat i relacions públiques
- Relacions laborals
- Relacions laborals i ocupació
- Relacions laborals i recursos humans
- Sociologia
- Treball social
- Turisme
- Turisme i gestió de l'oci
Página 24 La nostra llauna
Hivern al SES Can Record
Primer plat: Bunyols de patata. 15 min
Página 25 Segon Trimestre
Alumne Gourmet
Ingredients:
125g de patata ratllada
1 ou
1 cullerada de formatge ratllat
1 cullerada de farina
Pebre
Oli
Sal
Procediment:
1. Posem en un bol fondo les patates ratllades i les barregem bé amb el
formatge ratllat, l’ou i una mica de sal i pebre, fins aconseguir una
massa homogènia.
2. Després posem a escalfar un bon raig d'oli en una paella mitja-
na. Mentre s'escalfa fem boletes de mida mitjana amb la massa.
3. Quan l'oli estigui calent fregim els bunyols per tots dos costats fins
que quedin dauradets i els servim calents.
Ingredients (8 creps):
250g de farina
4 ous
Sucre
1/2 litre de llet
50g de mantega
Procediment:
1. Tirem la farina en un
bol i afegim a poc
a poc, amb la batedora de
varetes, la llet, els ous, un
pessic de sal i un de su-
cre. La massa ha de que-
dar llisa però no espessa.
2. La deixem reposar 5 minuts i
a continuació untem una pa-
ella mitjana amb la mante-
ga i esperem que s'escalfi a foc mitjà. Per fer la primera crep fem
un cullerot soper, dels de sopa, i la repartim perquè ocupi tota la base de
la paella.
3. Un cop daurada durant 1 minut a foc suau la capa de sota de
la crep, l’enlairem amb l’ajuda d'una espàtula i li donem la volta
per daurar l'altra cara. Hem de repetir l'operació de grei-
xar amb mantega la paella amb cada crep.
Les creps es poden farcir tant amb coses dolces (com xocolata, nata, llet con-
densada...) com salades (formatge, pernil, bacó, gambes...)
Segon plat: Crêpes. 15 min
Página 26 La nostra llauna
Saps per què...
alguns aliments ens fan més intel·ligents?
Un estudi realitzat fa uns anys per científics de l'Institut Tecnològic
de Massachusetts(MIT), als Estats Units, revelava que hi ha
tres components dels aliments que enforteixen les sinapsis-
connexions entre neurones
i augmenten les habilitats cognitives després de consu-
mir habitualment durant només quatre setmanes. Es tracta del tu-
ró, present en els ous, el monofosfat d'uridina, contingut en la remo-
latxa, i l'àcid docosahexaenoic (DHA),un
àcid gras essencial poliinsaturat que ingerim a través de pei-
xos grassos com el salmó i la sardina, així com en algunes algues.
En experiments amb rosegadors, els investigadors van comprovar que
el consum d'aquests tres ingredients cada dia no només millorava el
desenvolupament de les capacitats cognitives, sinó
que produïa canvis bioquímics evidents en les sinapsis neuronals
que implicaven un augment de la intel·ligència.
Ser simpàtic és genètic?
Que el teu veí sigui amable o que amb prou fei-
nes aconsegueixi contestar amb un grunyit quan te’l creues a l'ascen-
sor pot tenir un condicionant genètic. Investigadors de la Universitat
de Buffalo i la Universitat de Califòrnia, als Estats Units, han identificat
Página 27 Segon Trimestre
Curiositats
Página 28 La nostra llauna
variants dels receptors de dues hormones que empenyen a cer-
tes persones a ser encantadores i generoses, segons expli-
quen en un article que publica aquest mes la revis-
ta Psychological Science.
Concretament, els investigadors van analitzar diferents versions
dels receptors: dues hormones -la oxitocina o hormona de l'a-
mor, i la vasopressina- que prèviament s'han relacio-
nat amb comportaments més amables, sobretot en relaci-
ons properes.
Els científics van realitzar una enquesta sobre
les actituds cíviques d'una sèrie de voluntaris, incloent
si pagaven els seus impostos, si sentien que la gent és en es-
sència bona o dolenta, si participaven en actes benèfics o
si donaven sang. A continuació van extreure una mostra de sali-
va per analitzar el seu ADN i van indagar si guardava relació
amb certa variant genètica per als recep-
tors d'oxitocina i vasopresina de les seves neurones. Així van
confirmar que, en efecte, hi ha gens la presència dels quals pre-
disposa a la generositat humana i a "percebre el món com un
lloc menys hostil", explica Michel Poulin, coautor de la investiga-
ció. De fet, les persones que detecten massa hostilitat al seu
voltant estan menys predisposats a ajudar els al-
tres. "Les connexions entre l'ADN i el nos-
tre comportament són complexes", matisa Poulin, que està con-
vençut que hi haurà
molts altres gens
que condicionen si
som o
no amables amb els
nostres congèneres.
Dos estudiants reflexionen sobre el seu futur.
-I tu, a què et dedicaràs? -pregunta un.
-El meu treball obligarà la gent a formar llargues cues mentre m'es-
peren, i tots s'alegraran quan em vegin arribar -respon l'altre.
-Que interessant! -diu el primer-. Quina carrera escolliràs?
-Seré conductor d'autobús!
Página 29 Segon Trimestre
Un acudit verd i ràpid: una granota
en moto.
Per trencar-s’hi el cap
Un ós camina 10 Km cap al Nord, 10 cap a l’Est i 10 cap al
Sud, tornant al lloc de sortida. De quin color és l’os?
El cavall d’en Mac és més fosc que el de l’Smith, però més ràpid i més vell que el
d’en Jack, que és encara més lent que el del Will, que és més jove que el d’en
Mac, que és més vell que el de l’Smith, que és més clar que el d’en Will, encara
que el d’en Jack és més lent i fosc que el del l’Smith. Quin és el més vell, quin el
més clar i quin el més lent?
Solucions engimes anteriors...
Enigma gat: No atropella el gat perquè és de dia.
Enigma globus: S’aconsegueix si abans no l'infles.
Página 30 La nostra llauna
Sant Jordi
I Certament Literari al Sec d’ Institut Can Record La Sec. d’Institut Can Record, amb motiu de la Dia-
da de Sant Jordi i per tal de fomentar la creació lite-
rària entre l’ alumnat, convoca el I Certamen Litera-
ri.
Les bases del concurs seran les següents :
Podrà participar-hi l’alumnat d’ESO matriculat en
aquest centre.
Hi haurà les categories següents :
1a. Categoria : 1r i 2n d’ESO
2a. Categoria: 3r i 4t d’ESO
S’estableixen tres modalitats de tema lliure :
PROSA : Conte o narració breu d’una exten-
sió mínima d’una pàgina i màxima de quatre.
POESIA: Composició poètica d’extensió míni-
ma de vuit versos i màxima de 30.
CÒMIC: Haurà de constar d’un mínim de 6
vinyetes i un màxim de 18.
S’otorgaran els premis següents:
La lectura del veredicte i el lliurament de premis se
celebrarà el dia 23 d’abril, Diada de Sant Jordi.La
Sec. d’Institut Can Record, amb motiu de la Diada
de Sant Jordi i per tal de fomentar la creació literà-
ria entre l’ alumnat, convoca el I Certamen Literari.
ELS PREMIATS :
Premi de Poesia ( 1r i 2n)
o “El que sento per tu”
Pol Estival
Premi de Prosa (1r i 2n):
o “Qui sóc?”
Jordina González
Premi de Poesia (3r i 4t) :
o Dessert
Premi de Prosa (3r i 4t) :
o “Carolina”
Eslela Coll
Premi a la participació :
o “El viaje a Nueva York”
Fatima Azziya
Bon Sant Jordi per tots !!!!!
Página 31 Segon Trimestre
El que sento per tu
Tu has arribat a encendre
cada part de la meva ànima,
cada espai del meu ésser.
Ja no tinc cor
ni ulls per a ningú
només per a tu.
Ets l’amor de la meva vida,
la destinació ho sabia,
i avui et va posar davant meu.
I cada vegada que miro al passat
entenc que al teu costat
sempre estaré.
Tu has arribat a encendre,
cada part de la meva ànima,
cada espai del meu ésser.
Ja no tinc cor
ni ulls per a ningú
només per a tu.
Això es de veritat,
ho puc sentir,
sé que el meu lloc
és al teu costat.
QUI SOC?
Era una nit plujosa, avorrida, tot i que m'encanta sentir
el so de la pluja, em relaxa sentir caure les gotes sobre
la teulada.
Em dic Paula i tinc 15 anys, sóc una noia normal en
general, menys en un sentit, visc en un reformatori; sí,
és estrany, ho sé, però jo m'ho prenc com unes vacan-
ces. Podria fer dues coses, la primera: amargar-me la
vida i pensar que sóc una desgraciada o bé pensar que
això em servirà per la vida, i que com a mínim tinc un
lIoc on viure. Em quedo amb la segona. El perquè visc
en un reformatori, no ho sé del tot, fa 10 anys que estic
aquí i mai ningú m'ho ha explicat. Sembla curiós que
estigui aquí sense motiu. Crec o he deduït que els meus
pares em van deixar aquí per alguna raó greu, però mai
em venen a veure, tinc pares? No me'n recordo de res
de quan era petita, no ho sé, no se si sóc òrfena o no.
L’endemà d'aquella nit em vaig despertar, com cada dia
amb ganes de viure el millor dia de la meva vida, com
cada dia intento fer. Us deveu pensar que sóc violenta,
o que de petita pegava a la gent o feia alguna cosa
il·legal. La veritat és que sóc mes aviat tranquil·leta,
aquesta és una de les altres raons per les quals no sé
per què estic aquí, si jo no sóc gens conflictiva! Pot ser
de més petita, sí? Una altra de les mil preguntes que em
passen pel cap cada matí.
Vaig baixar les escales fent saltirons, vaig arribar al ves-
tíbul. Estava buit com sempre, tots els altres nens esta-
ven fen els seus tractaments o a l'habitació. Vaig menjar
el poc que quedava i em vaig asseure al sofà a llegir el
meu llibre preferit, després tenia classe i m'agrada apro-
fitar tot el temps que tinc.
Els pensaments em regiraven el cap, no em podia con-
centrar. Odio aquesta sensació de fer veure que llegeixo
però en realitat només miro un conjunt de lletres.
La Clàudia, una de les noies que ens cuiden mes simpà-
tiques del centre, va entrar al vestíbul i es dirigia cap a
la sala d'ordinadors. Vaig reaccionar, vaig deixar el llibre
sobre el sofà i amb dues passes llargues em vaig apro-
par al seu costat.
-Paula! Hola que tal, necessites alguna cosa? Em va dir
amb una veu cansada.
-Sí el que necessito cada dia, saber perquè soc aquí
perquè ningú mai em ve a veure i ningú m'explica res! Li
vaig dir enfadada. Va frenar de cop i em va agafar pel
braç.
-Mira reina, jo no et puc dir res d'això, em sap greu però
és confidencial. Em va dir amb un riure forcat.
-El què és confidencial, la meva vida?! Li vaig dir cridant.
-Paula, deixa-ho estar!
Em va dir amb un to sec o crec que aquella frase se li
havia escapat i que realment no ho volia dir. Només ho
pensava, però per la cara que feia es penedia, va marxar
amb passes rapides. Em va afectar molt el que em va dir
per això em va donar mes força per continuar.
Vaig tenir una idea brillant, la ràbia em controlava, i
quan la ràbia em controla el cervell em funciona dife-
rent, més malignament. La idea era boníssima però ar-
riscada. Vaig decidir posar-la en marxa. Em vaig dirigir
passadís avall per anar a parar a la sala deis ordinadors,
en aquesta sala hi ha tota la informació,
tota la informació deis nens internats aquí.
També hi deu haver la meva, no? Em vaig
preguntar. Era impossible que no se m’ha-
gués acudit abans!
A les dotze en punt fan el canvi de personal,
aquell era el moment, només tindria una
oportunitat. Efectivament, a les dotze en
punt una noia va sortir de la sala i va marxar
passadís avall. D'una correguda vaig entrar
a la sala i vaig tancar la porta. En aquell
moment m'era tot igual. Estava a punt de
descobrir-ho tot!
Tota la meva vida estava dintre aquella
pantalla. Tenia por, molta por. Estava molt
nerviosa, crec que cap moment abans ho
havia estat tant. Vaig entrar en moltes car-
petes de l'ordinador, ho vaig regirar tot i
finalment vaig trobar la llista. Sortia el nom i
cognom de tots els nens, població i dia de
naixement pares i el problema que patien.
Vaig baixar fins trobar els noms que comen-
çaven per la lletra P. P,P,P,P,P,P ... Paula!
Paula Smith, si aquella era la meva fitxa:
Paula Smith,
Naixement 11-01-1997 a Londres
Pares, l'apartat de pares era buit totalment
buit, però com pot ser!
Problema: violència i hiperactivitat. Curada.
No habitatge.
Què? No entenia res de violència jo? Sense
habitatge, sense pares? Per què a mi?
Per què! Les llàgrimes em regalimaven gal-
tes avall. Estava trista, deprimida, enrabia-
da, sola sobre tot sola. Això es el que em
feia mes por de tot, estava sola no tenia a
ningú ni família ni amics... res no tenia res.
La sensació de saber que estàs sol en el
mon fa mal, molt mal.
Vaig tancar l'ordinador i vaig sortir per la
porta. Mentre caminava pel passadís el cap
se'm va bloquejar, tot era estrany, no podia
parar de plorar el món seguia igual però jo,
que passava amb mi? Tot havia canviat la
meva vida ja no era la d'abans. Em vaig
eixugar les llàgrimes amb la màniga del
jersei i em vaig tornar a seure al sofà Vaig
agafar el llibre i vaig tornar a fer veure que
llegia. Que faria ara seguir igual o explicar el
que havia vist? Que faria saben
tot això? Però de cop una dona vella em va
interrompre els pensaments.
Va entrar amb moltes presses però la vaig
poder observar. Era baixeta, amb els
cabells grisosos i recollits, tenia els ulls
blaus semblants als meus. Anava vestida
amb un vestit llarg i de flors. Vaig poder
veure que parlava amb la Clàudia .La Clàu-
dia Ii deia que no amb el cap, i la va invitar
a seure al sofà La dona es va seure de mala
gana, semblava deprimida i tenia el cap cot.
Me la vaig mirar, em vaig acostar i li vaig dir:
-Hola
Mostra dels treball premiats
Página 32 La nostra llauna
Me la vaig mirar, em vaig acostar i li vaig dir:
-Hola
-Hola noieta. Em va dir amb un to apagat.
-Perdoni'm les molèsties però te algun problema? Sí, em vaig
interessar, total no tenia res a fer.
-Molts, reina molts, he vingut aquí en busca d'una persona.
-Una persona? Quina? Li vaig dir interessada.
-La meva néta.
-I no hi es? Aquí hi ha molts nens i nenes.
-No, mai està enlloc, fa anys que la busco!
-I com es diu? Però la Clàudia ens va interrompre
-Tingui senyora el got d'aigua. Li va allargar el got i se'n va
anar.
-T'explicaré la història.
Tot va començar quan ella tenia cinc anys, era una nena nor-
mal, però el seu pare li pagava. La meva filla també patia mals
per culpa del seu home, des del primer dia jo ja l'havia vist a
que aquell home no era adequat per ella, però no em va fer
cas. Dia a dia ens vàrem anar distanciant fins que vàrem dei-
xar de parlar-nos i de veure'ns. Una nit em van trucar i em van
dir que havien tingut una acci-
dent de cotxe. Preocupada, em
vaig dirigir fins al lloc de l'acci-
dent per veure què havia pas-
sat. La meva filla havia mort i el
seu home també. Tenia els ulls
negats, li vaig dir:
-Ho sento ...
-Tranquil·la. Uns dies més tard
em van dir que la meva néta
estava en un
orfenat, que hi havia hagut un
malentès. Vaig decidir anar a
buscar-la. Però un cop vaig
arribar, alguna cosa havia pas-
sat. Em va dir que la meva néta
no estava allà i em van fer fora.
Buscant informació i trucant
vaig descobrir que l`havien canviat de lloc i que estava en un
reformatori. Però no em van dir quin, però si el perquè: la meva
néta feia mal als nens i era violenta i molt moguda i la van
haver de canviar de lloc pel seu estrany comportament; vaig
pensar que segurament era per tot el que li havia fet el seu
pare. Vaig tornar a l’orfenat per trobar l'aigua clara de tot ple-
gat, però estava tancat, tot era molt estrany. Des d'aquell dia
porto buscant en cada racó de tots els reformatoris, però sem-
bla que la meva néta s'hagi esfumat. Per això estic tan desa-
passionada ... Em vaig quedar amb la boca oberta; Ia història
d'aquella senyora era molt trista però
captivadora. Vàrem estar-nos hores i hores parlant de molts
temes i tots diversos. Aquella dona era increïble! Era impressi-
onant, mai m'ho havia passat tan bé des de feia molt temps,
era diferent de totes les persones que havia conegut fins ara. ..
era especial! En un moment se'm va acudir una pregunta que
no m'havia respost abans, així que li vaig dir:
-I corn dius que es deia la teva néta?
Em va mirar als ulls, li brillaven amb força i em va dir:
-Es diu Paula.
El viatge a Nova York
Aquest estiu hem anat de vacances a Nova York. Va
ser la primera vegada que anava als Estats Units.
Vam demanar un visat i hi vam poder estar un mes.
El viatge el vaig fer amb una amiga que es diu Laura,
companya
de l'institut .Vam anar a una residència per aprendre
anglès i després teníem uns dies per viatjar.
Vam arribar els Estats Units amb avió , vam fer 12 hores
de viatge. L'avió va fer escala a l'aeroport de Mèxic , allà
vam fer dues hores d'espera.
El viatge va ser divertit, men-
tre estaven a l'avió la Laura i
jo parlàvem, fèiem fotografi-
es, jugàvem a cartes ....
Quan vam arribar a Nova
York em vaig quedar im-
pressionada i emocionada
de veure com de diferent
era del meu poble . Els
edificis eren grans , alts, i
els carrers amples i plens
de gent .
Vam passar dues setmanes aprenent anglès . A la resi-
dència hi havia molts estudiants de tot el món, com per
exemple: de la Xina, Franca, Itàlia, Rússia ....
L'estada a la residència va ser molt divertida. Quan acabà-
vem d'estudiar sortíem a passejar per la gran ciutat. Unes de
les primeres coses que em va agradar va ser el Central Park,
un parc molt gran al mig de la ciutat amb racons molt bo-
nics i gent molt variada .Allà anàvem moltes tardes a pas-
sejar amb la Laura i altres companys de la residencia.
També vam veure molts barris diferents: el barri xines, l'his-
pà , Harlem ...
Página 33 Segon Trimestre
CAROLINA
Em dic Carolina. Sóc d'un poble petit del nord de Catalunya anomenat Pu-
jalt. Tinc 16 anys, i visc amb el meu germà Adrià de 13 anys, el meu pare
Enric i la meva mare Emma.
Us vull explicar una cosa que em va passar ara ja fa temps. Una cosa que
em va canviar la vida, que em va fer madurar. Bé doncs, quan jo tenia no-
més 10 anys, van detectar-me càncer de budell. Tot va començar quan
durant una setmana em va venir un mal de panxa horrorós, després, vaig
començar a no poder anar de ventre i a treure sang, i tot va anar a pit-
jor, fins que van decidir portar-me al metge, perquè vaig arribar a l'ex-
trem d'estar tant cansada que no em podia aixecar del llit.
Recordo que durant uns mesos no parava d'anar a l'hospital a fer-me més
i més proves. No s'acabaven mai. Finalment, però, va arribar el dia tan
esperat, el dia que ja teníem els resultats. Sí, uns resultats que espero
no tornar a veure mai més. Uns resultats on posava que tenia càncer de
budell. Quan me'ls van ensenyar, no m'ho podia creure, semblava impossi-
ble que m'estigués passant allò a mi. El metge em va dir que hauria d'anar
una vegada al mes aproximadament a fer quimioteràpia. "Però ... què és
això de la quimioteràpia? " - em preguntava, és clar, jo només tenia 10
anys.
Així que com que vivíem en un poble que estava molt lluny de l'hospital on
m'havien de tractar, ens vam haver de traslladar a Barcelona. Ja que des
del poblet fins a l'hospital hi havia 3 hores de camí.
En tan sols dues setmanes les coses de casa havien canviat molt. Ja no hi
havia alegria, ni el pare ni la mare reien, no escoltàvem música, no queda-
va amb cap amiga, ... Fins i tot les notes de l'escola estaven baixant, ja
que a les nits no podia dormir, i m'adormia a mitja classe. Era impossible
descansar: em girava cap un costat, cap a l'altre, em tapava amb la man-
ta, em destapava, ...
no podia, només pensava en el munt de preguntes sense resposta que ron-
daven pel meu cap.
El pitjor, però, encara no havia arribat. Sinó que va arribar al dia en què
vaig entrar a la sala de quimioteràpia de l'hospital per fer-me la meva
primera químio. Em vaig haver de canviar de roba, i vaig seure en una bu-
taca.
Després em van punxar a la mà amb una agulla que connectava amb un tub
que anava a-parar a una bossa de plàstic on hi havia un líquid. El que em
feia por no era la punxada, sinó el líquid, el medicament de la químio. Al
cap d'una hora que me l'haguessin posat, ja estava vomitant sense parar.
Página 34 La nostra llauna
Estava marejada, era com si de cop m'hagués pujat molt la febre.
Des d'aquell dia, però, els meus milions de preguntes van començar a ob-
tenir resposta, ja que la mare i el pare aprofitaven els dies que havia
d'anar a fer químio per explicar-me tot el que m'estava passant. Així
que ja tenia respostes . Hi havia, però, unes cinquanta preguntes de les
mil que em voltaven pel cap, que cap deis meus pares, cap metge, cap in-
fermera, cap amic ni cap familiar em podien contestar:
Quant de temps durarà, això?
Quants dies més hauré de fer químio?
Què em passarà quan s'acabi la quimioteràpia, podré tornar a casa o
hauré d'anar a fer més proves?
El temps anava passant, i semblava que tot anava a pitjor. Cada vegada
estava més cansada, tenia més mal de cap, vomitava més, ... i em quedava
més calba. No podia ser, em mirava al mirall i veia que no tenia cabell,
que la meva llarga i llisa cabellera ja no hi era. A més de les celles i les
pestanyes, que tampoc en tenia. També tenia les ungles d'un color
blau ... com si m'hagués enganxat els dits amb una porta. Els pares em
van preguntar si volia que em compressin una perruca, però jo m'hi vaig
negar en rodó, ja que sabia que les perruques feien una picor horrorosa;
així que em van comprar quatre mocadors
amb dibuixos de molts colors, que encara guardo amb molta cura. Recor-
do que el meu preferit era un que tenia un dibuix d'una lluna amb unes
estrelles pel voltant.
Ara ja no em movia de l'hospital. Em van ingressar corrents quan, a ca-
sa, vaig agafar un refredat, ja que la químio em feia estar molt baixa de
defenses, i agafar un refredat quan estàs fent químio és com agafar
una pulmonia quan estàs bé de salut. Sort, però, que em van posar en una
habitació on hi havia una altra nena que es deia Mar. Ella tenia 8 anys.
Ja feia 7 mesos que estava ingressada per un càncer molt agressiu que
tenia al fetge. A partir d'aleshores, els dies ja no eren tant tristos,
perquè ens fèiem companyia l'una a l’altra.
Sempre ens explicàvem els nostres somnis. Recordo perfectament que
ella em deia que de gran volia ser pastissera, i jo li explicava que quan
fos gran volia viatjar per tot el món. Evidentment, eren uns somnis im-
possibles de dues nenes
innocents que estaven passant per una experiència que les marcaria tota
la vida.
Els dies que teníem més visites eren els caps de setmana, que normal-
ment venien els avis, els tiets i els cosins; i, de tant en tant, alguna ami-
Página 35 Segon Trimestre
ga de l'escola que ens portava els deures i ens explicava alguna no-
vetat important.
Però les males noticies van arribar quan un matí em vaig despertar i
la Mar no hi era. Vaig preguntar a les infermeres què li havia pas-
sat, i em van mentir, em van dir que no ho sabien. Vaig passar tot el
matí preocupada, sense saber res d' ella, quan finalment, cap al mig-
dia van venir els meus pares i em van donar una mala notícia. La Mar
s'havia mort. No sé ben bé de què es va morir, ja que els meus pa-
res només em van explicar que s'havia mort d'una complicació sob-
tada del càncer que tenia al fetge. Em vaig posar a plorar, no podia
ser ... "Per què li havia de passar a ella?". No m'havia pogut acomia-
dar, no havia pogut dir-li adéu. Se n'havia anat, així com així. Des
d'aquell dia tot tornava a ser negre, les químios tornaven a ser hor-
roroses. Amb la Mar semblava que tot tenia una mica de color, que
amb un càncer no tot havia de ser dolorós.
Al cap de quatre mesos, els meus pares començaven a estar més
contents, cosa que jo no vaig entendre fins que em van explicar que
la químio estava fent efecte i que al cap de dues setmanes ja po-
dria tornar a casa. No m'ho podia creure! Finalment havia tingut
bons resultats! La veritat és que poder refer la meva vida va ser el
regal més increïble que mai m'havien fet. Ja tornava a anar a l'es-
cola després d'un any sense anar-hi, vaig haver de repetir curs,
però no m'importava ... L'important era que ja podia tornar a viure
bé.
A tots els llocs on anava, però, sempre pensava en la Mar. Una per-
sona molt especial que enyoro moltíssim, però que sé que m'acompa-
nya a tot arreu, i que des del cel m'anima a tornar a viure.
LLUNA
Els Jocs de la Fam, Suzanne
COLLINS
Un passat de guerres ha deixat els 12
districtes que divideixen el país sota el
poder tirànic del "Capitoli". Sense lliber-
tat i en la pobresa, ningú no pot sortir
dels límits del seu districte. Només una
noia de 16 anys, la Katniss Everdeen, go-
sa desafiar les normes per buscar men-
jar i mantenir la seva família. Com exem-
ple d'autoritarisme i prepotència, el
"Capitoli" obliga cada districte a enviar
un noi i una noia a un esdeveniment tele-
visiu anual anomenat Els Jocs de la Fam.
El terreny hostil, les regles i l'audiència
poden variar d'una edició dels jocs a una
altra, però hi ha una constant: han de
lluitar a mort entre ells fins que quedi un
sol supervivent. UN DE SOL.
Quan la seva germana petita és triada
per als Jocs, La katniss no dubta a ocu-
par el seu lloc, decidida a demostrar
amb la seva actitud ferma que fins i tot
en les situacions més desesperades hi
ha espai per a l'amor i el respecte. Fins
al final, intentarà triar l'amistat en lloc de
la traïció, imposar els seus propis princi-
pis abans que els desitjos dels tirans.
És l'hora. Ja no pot tornar enrere. Els jocs
començaran. La Katniss ha de sortir a
l'Arena i... LLUITAR PER SOBREVIURE.
LLIBRES
Página 36 La nostra llauna
Triología els Jocs de la Fam
Secció cultura
En flames, Suzanne COLLINS
Contra tot pronòstic, la Katniss ha
guanyat els Jocs de la Fam. És un
miracle que ella i el seu company
del Districte 12, en Peeta Mellark,
segueixin vius.
La Katniss hauria de sentir-se alleu-
jada i contenta, ja que, al cap i a la
fi, ha tornat amb la seva família i el
seu amic de tota la vida, en Gale.
Tot i això res és com a ella li agrada-
ria.
En Gale manté distàncies i en Peeta
li ha donat l'esquena del tot. A més,
hi ha rumors que existeix una re-
bel·lió contra Capitoli, una rebel·lió
que la Katniss i en Peeta podrien
haver ajudat a encendre.
A En flames, la segona novel·la de
la trilogia Els Jocs de la Fam, Suzan-
ne Collins continua la història de la
Katniss Everdeen i la sotmet a pro-
ves encara més difícils, que aconse-
guiran sorprendre contínuament els
lectors.
Salten espurnes.
El foc es propaga.
L’ocell de la revolta, Su-
zanne COLLINS
La Katniss ha tornat a desafi-
ar i a vèncer el Capitoli, però
tot i haver sortit victoriosa
del camp de batalla, al poder
no li agrada perdre.
El president Snow vol revenja
i ha deixat molt clar que to-
thom corre perill: la família
de la Katniss, els seus amics
i qualsevol que visqui al Dis-
tricte 12.
binson)
05.04 - Miss Bala (Gerardo Naran-
jo)
05.04 - Project X (Nima Nouriza-
deh)
05.04 - Safe (Boaz Yakin)
05.04 - Starbuck (Ken Scott)
05.04 - Wanderlust (David Wain)
05.04 - Wilaya (Pedro Pérez Rosa-
do)
05.11 - Infiltrats en Classe (Phil
Lord, Chris Miller)
05.11 - Sis punts sobre Emma
(Roberto Pérez Toledo)
05.11 - Ombres tenebroses (Tim
Burton)
05.11 - This Must Be the Plau
(Paolo Sorrentino)
05.18 - El gran miracle (Bruce Mor-
Abril:
04.27 - La Maledicció de Rockford
(Nick Murphy)
04.27 - Les neus del Kilimanjaro
(Robert Guédiguian)
04.27 - Els Venjadors (Joss Whedon)
04.27 - Martha Marcy May Marlene
(Sean Durkin)
04.27 - The Pelayos (Eduard Cortés)
Maig:
05.04 - Adéu a la Reina (Benoit Jac-
quot)
05.04 - American Pie: El Retroba-
ment (Jon Hurwitz, Hayden Schloss-
berg)
05.04 - El sexe dels àngels (Xavier
Villaverde)
05.04 - Els Diaris del Rom (Bruce Ro-
CINEMA
Página 37 Segon Trimestre
ris)
05.18 - L'Ombra dels Altres (Mans
Marlind, Bjorn Stein)
05.18 - Les Lyonnais (Olivier Mar-
chal)
05.18 - Mel De Taronges (Imanol
Uribe)
05.18 - Professor Lazhar (Philippe
Falardeau)
05.18 - Scoto (Fernando Muraca)
05.18 - Upside Down (Juan Diego
Solanas)
05.25 - Quan et Trobi (Scott Hicks)
05.25 - Elefant blanc (Pablo Trape-
ro)
05.25 - Men in Black 3 (Barry Son-
nenfeld)
Juny:
- Hysteria (Tanya Wexler)
- Plumíferos (Daniel De Felippo,
Gustavo Giannini)
- Xarxa State (Kevin Smith)
- Rock'n Love (David Mackenzie)
- Terraferma (Emanuele Crialese)
06.01 - Per Fi Sols! (Lawrence Kas-
dan)
06.01 - Blancaneus i la Llegenda
del Caçador (Rupert Sanders)
06.01 - En fora de joc (David Mar-
qués)
06.08 - El Gran Any (David Frankel)
06.08 - Les Noies de la Sisena
Planta (Philippe Le Guay)
06.08 - MS1: Màxima Seguretat
(James Mather, Stephen St Leger)
06.08 - Rock of Ages (Adam Shank-
man)
06.15 - Acte de Valor (Mike McCoy,
Scott Waugh)
06.15 - L'Enigma del Corb (James
McTeigue)
06.15 - Jack l'Caça Gegants (Bryan
Singer)
06.15 - Li Skylab (Julie Delpy)
06.22 - Tinc ganes de tu (Fernando
González Molina)
06.29 - El Pacte (Roger Donaldson)
06.29 - Star Trek 12 (J.J. Abrams)
Página 38 La nostra llauna
AGOST
Sala Gran TNC.
Del 25 d’abril al 17 de juny de 2012
La família Weston és la protagonista d'Agost. Esquerdada, ferida, inobli-
dable, la tribu dels Weston, comandada per Violet (Anna Lizaran) i les se-
ves tres filles, Barbara (Emma Vilarasau), Ivy (Rosa Renom) i Karen
(Montse German), es veu obligada a encarar l'esfondrament dels fona-
ments d'una família tradicional del midwest americà.
Agost va ser el gran èxit de la cartellera teatral catalana la temporada
passada. Més de dos mesos en cartell a la Sala Gran amb un ple absolut
i el reconeixement unànime de crítica i de públic avalen el muntatge diri-
git per Sergi Belbel i protagonitzat per un elenc formidable, encapçalat
per Anna Lizaran, Emma Vilarasau, Rosa Renom i Montse German.
Aquest retrat descarnat i divertidíssim d’una família del midwest americà
que es veu obligada a retrobar-se el dia en què el cap de la família desa-
pareix es pot considerar, sens dubte, un autèntic clàssic del nostre
temps.
TEATRE
Página 39 Segon Trimestre
EL LLIURE DELS NENS
Teatre Lliure. LAVA.
Del 17 d'abril al 13 de maig
En un petita carpa instal·lada a la plaça Margarida Xirgu, tres geòlegs
treballen en la construcció d’un aparcament subterrani. A quinze me-
tres sota terra se senten sorolls estranys i inexplicables, i per casuali-
tat troben una maleta que és la casa d’alguna bestiola. Els geòlegs
mostren la troballa als espectadors. Amb l’ajut d’una minicàmera,
s’endinsen pel subsòl i hi descobreixen uns éssers diminuts. Els in-
vestiguen seguint les seves activitats a través de la càmera. Final-
ment, hauran de decidir què en fan: ajudar-los, avisar les autoritats o
deixar-los viure en pau?
Una recerca arqueològica viva i en directe que demana la participació
activa i la complicitat entre els espectadors i els actors.
Página 40 La nostra llauna
FUSTERIA BARÓ S.C.P.
CTRA. MONTSENY, 57
Telèfons: Taller 938481177
Miquel 938482649
Josep 938481129
08461 SANT ESTEVE DE PALAUTORDERA
FUSTERIA , MOBLES I DECORACIÓ.FUSTERIA , MOBLES I DECORACIÓ.FUSTERIA , MOBLES I DECORACIÓ.
CARLOS ANN: Recuerdos y fetiches
1999 - 2012
Pop-Rock
28/04/2012
Día Especial
Entre lujos y otras mi-
serias
Santa N
Descarado
Bushido
Tres amores
Inventaré
Hada - amb el Bunbury
[...]
MARILYN MANSON: Born villain
Pop-Rock - Alternativa
01/05/2012
1.Hey, Cruel World…
2.No Reflection
3.Pistol Whipped
4.Overneath the Path of Misery
5.Slo-Mo-Tion
6.The Gardner
7.The Flowers of Evil
8.Children of Cain
9.Disengaged
10.Lay Down Your Goddamn Arms
11.Murderers Are Getting Prettier Every Day
12.Born Villain
13.Breaking the Same Old GroundYou're So Vain
(tema extra)
MÚSICA
Página 41 Segon Trimestre
ANTONIO VEGA: Antes de haber nacido (àlbum pós-
tum)
Pop-Rock - Cantautor
08/05/2012
Antes de haber nacido
FUSTERIA BARÓ S.C.P.
CTRA. MONTSENY, 57
Telèfons: Taller 938481177
Miquel 938482649
Josep 938481129
08461 SANT ESTEVE DE PALAUTORDERA
FUSTERIA , MOBLES I DECORACIÓ.FUSTERIA , MOBLES I DECORACIÓ.FUSTERIA , MOBLES I DECORACIÓ.
Página 42 La nostra llauna
NORAH JONES: Little broken hearts
Pop-Rock
02/05/2012
1.Good Morning
2.Say Goodbye
3.Little Broken Hearts
4.She's 22
5.Take It Back
6.After The Fall
7.4 Broken Hearts
8.Travelin' On
9.Out On The Road
10.Happy Pills
11.Miriam
12.All A Dream
SLASH: Apocalyptic love
Hard Rock
22/05/2012
You are a lie
LOVE OF LESBIAN:
La noche eterna. Los días
no vividos.
Pop-Rock
22/05/2012
Los seres únicos
El hambre invisible
Wio
Los días no vividos
COTI:
Lo dije por boca de otro
Pop-Rock
19/06/2012
¿Dónde están corazón? - con
Enrique Iglesias
Página 43 Segon Trimestre
En el número d’estiu
Entrevista a …. (Estar per decidir).
Batxillerat Científic
Comiat als alumnes de quart
Sortides del tercer trimestre
Amb les nostres seccions habituals de cultura entreteni-
ments, alumne gourmet…
Concurs fotogràfic
Bases:
- Les fotos han de ser de l’entorn de Can
Record.
-Poden ser de paisatges o detalls.
-S’han de lliurar amb format de arxiu de
foto per correu electrònic a: lanostrallau-
na@gmail.com.
- Només es pot lliurar una fotografia per
alumne.
- No hi poden sortir imatges d’ alumnes.
- S’han d’entregar abans del 26 de
març del 2012.
- Sortiran les 20 fotos seleccionades al
núm. d’hivern de la revista
Des de la redacció,
aprofitem per desitjar
a tots els lectors i
lectores Bon
SANT JORDI!
Pròximament...
LA NOSTRA LLAUNA
Equip de Redacció
Notícies del centre
Cristina Hernández 4tB
Bernat Mateu
Melisa Climent
Guillem Hernández
Notícies de l’entorn
Clara Portell i Maria Àngel 2nA,
Berta Pou 2nB
Batxillerat artístic
Josep Pocurull i Joan Llop 3rB
Espai cultural
Cristina Berga 4tA i Roger Rojas
4tB
Curiositats
Mònica Vilar 4tB
Alumne Gourmet
Guillem Hernández 2nA
Fotografia
Gemma Garcia
Cap de redacció: Cristina Hernández
Professora coordinadora del projecte: Montse Garcia
Coordinador lingüístic: Àlvar Serrano