Post on 30-Aug-2019
1
Document marc sobre la manera de treballar i metodologia emprada a l'ESCOLA LA FALGUERA
Els/les mestres destinat/des a l'Escola La Falguera tenen l'obligació de conèixer
els documents interns de centre (Pla d'Acollida, Projecte de Llengües, Pla Anual,
Projecte de Direcció i tots els documents referents a la vida al centre recollits en
el NOFC) i el currículum del seu nivell i/o especialitat, així com decrets que el
desenvolupin, i que són el marc legislatiu que marquen la tasca docent.
Més enllà de la pràctica diària, i dels documents que desenvolupen aspectes
interns de funcionament i organització de les aules, aquest document assenyala
les línees de treball d'obligat compliment per a qualsevol treballador docent de
l'Escola.
Treballs i presentació
L'escola treballa sense llibres de text, amb una filosofia allunyada del
treball sistematitzat mitjançant lliçons estandarditzades. Això fa que el
mestre hagi de cercar recursos propis, sustentats sobretot en el treball
oral i en l'aplicació directa i manipulativa de l'alumne. El treball escrit,
les fitxes, resums, mapes conceptuals, esquemes, són un suport més en
l'aprenentatge dels nens i nenes. Per a aquesta fi hi ha, dins la carpeta
d'aula, models de fitxes amb el format de l'escola, on cada mestre pot
preparar treball escrit.
Tot el treball escrit ha d'estar formulat sobre aquestes plantilles.
Cal defugir dels dossiers elaborats a partir de fotocòpies i de preguntes
tancades perquè no és la manera de treballar que es proposa des del
centre. Això no es contradiu amb la formulació de proves o treballs a
partir d''algun exercici trobat en algun suport escrit i no realitzat pel
docent, sempre que aquest estigui contextualitzat i adequat a l'edat i al
tema proposat i el seu caire sigui competencial.
Aquests treballs sobre suport en paper, les fitxes, cal que cada docent
les prepari abans de les classes.
La consergeria té unes funcions que no són la de copisteria.
2
Per aquest motiu no es poden realitzar treballs de còpia durant les hores
lectives, i sols es poden realitzar còpies a l'instant quan són fruit d'un
treball lectiu que es produeix en aquell moment.
A partir de la posada en funcionament, tothom ha d'imprimir amb la
funció de "bústia" de la fotocopiadora. La impressió s'ha de treure des de
la pantalla tàctil de la fotocopiadora.
Seguint les instruccions donades pel departament, i cercant les
competències digitals dels nostres alumnes, les presentacions orals dels
treballs realitzats hauran de tenir un reforç amb eines com powerpoints,
PDF, i/o d'altres suports digitals.
Correcció de feines
Les correccions de feines encomanades mai han d'assenyalar l'error de
l'alumne. Cal que ressaltem aquelles coses que estan bé, en el sentit de
ben explicades, ben desenvolupades (encara que el resultat no sigui
correcte) i fent adonar a l'alumne/a que hi ha aspectes del seu treball que
no estan bé. No tatxem res. Demanem que ells mateixos busquin una
altra solució, definició o explicació. L'ús de rúbriques facilita
l'autocorrecció i autoavaluació dels nens i nenes. És imprescindible que
cada nen trobi per ell mateix on ha comés l'error i sàpiga corregir-lo.
La tasca de correcció s'adaptarà a les necessitats i maduració de cada
nen i nena i del nivell en que es troben.
Les rúbriques
L'escola es dota de les rúbriques com a eina d'autoavaluació dels seus
alumnes. Des de primer de primària i de manera graonada s'introdueixen
aquestes eines, que han de definir els mateixos alumnes, per poder
avaluar els progressos assolits. Les rúbriques han de ser generalitzades
en totes les àrees .
Les proves
L'avaluació dels alumnes és continuada i diversa segons la feina
desenvolupada. Cal saber que la nota final de trimestre ha de tenir en
compte els criteris d'avaluació del departament i, al mateix temps, les
orientacions del centre. En aquest sentit el centre marca com a prioritat
3
avaluar a partir del treball realitzat en el projectes (avaluarem els
processos seguits i les actituds demostrades, i si s'escau els coneixements
adquirits), els centres d'interès (avaluarem els continguts assolits) i els
racons (avaluarem principalment les actituds).
Les proves poden ser passades de manera puntual, i mai de manera
sistematitzada. La prova ens dóna una instantània d'un moment
d'aprenentatge però no dels seus assoliments. L'escola no parla
d'exàmens i no fa avaluacions sustentades en de proves ni exàmens.
Les proves són una dada més en el procés d'avaluació.
L'avaluació
Ha de ser continuada, formativa i sumativa. Tenint en compte cada
individu en singular i no en el context col·lectiu. Cal que l'avaluació
s'adeqüi, de manera ponderada, tant als criteris establerts, en els decrets
que desenvolupen els currículums d'infantil i primària, com de la
valoració personal de cada mestre i tutor.
Cal tenir present que l'assoliment dels objectius generals i les
competències i les capacitats demanades, ho són al final de cada cicle.
Cada tutor ha d'omplir el formulari d'avaluació i ser responsable que els
informes, que es lliuren a les famílies, estiguin ben omplerts per tots els
mestres que incideixen en el grup que tutoritza.
Abans d'imprimir cap informe i de lliurar-lo cal que la figura del cap
d'estudis hagi fet una supervisió de tots els informes. Amb els informes
cal lliurar la graella de valoracions generals, omplerta amb tres colors
(verds, carabassa i vermell).
Les proves internes i externes (ACL i Teberosky, proves de nivell de segon
de matemàtiques i llengua, i altres que es puguin implementar) cal que
siguin recollides en el format facilitat pel centre, en el full que hi ha a la
carpeta de d'aula (altres formats són d'us intern de cada tutor), i penjades
en xarxa en la carpeta de fi de curs que té el nom de juny+l'any en curs.
Feines a casa
L'escola no posa deures. Pot, de manera gradual, enviar feines
complementàries a fer a casa. Són feines d'aplicació del què s'ha aprés a
l'escola. Tothom ha de ser coneixedor del document "Tasques a casa"
4
aprovat per claustre i que es troba en el suro de la Sala de mestres, i dins
de P:/NOFC
No es pot considerar en cap cas enviar feines inacabades cap a casa,
exercicis de repiconament i/o feines de grans dimensions. En cap cas
tasques que no s'ajustin a la metodologia del centre. Els alumnes tenen el
dret al descans, al joc i a l'atenció emocional dels seus familiars.
Especialistes i reforços
No es pot enviar o derivar a cap alumne a classe de reforç o a especialistes
psicopedagògics, de fora del centre, sense abans tenir el vist i plau de la
Comissió CAD i dels serveis de l'EAP.
Si es detecta per part del tutor alguna mancança cal que faci la demanda
inicial a l'especialista d'Educació Especial i/o al Cap d'Estudis
Tractament de les àrees i especialitats.
Els docents
En documents posteriors de concreció, s'aniran detallant la manera de
treballar, tant les instrumentals com les altres àrees del currículum.
En línies generals el/la mestre/a de La Falguera ha de tenir el compromís i
la implicació de treballar a partir dels interessos dels seus alumnes,
procurant que la seva pràctica docent s'ajusti a la línia d'escola, recollida
en el PA, PEC, el PAC, el PL i el PD.
L'atenció que el/la mestre/a fa dels alumnes és la seva tasca principal, tant
quan fa de tutor/a com quan en fa un reforç. Per aquest motiu cap
mestre/a pot estar fent altra tasca que no sigui atenció als alumnes en
hores lectives. Les fotocòpies, preparació de material i altres tasques han
de ser preparades amb avançament. Aquesta planificació cal fer-la
durant les estones destinades a tal fi: exclusives i hores de dedicació a
casa. És necessari evitar la feina "sobre la marxa", que inclou la demanda
de material o ajuda a altres companys.
5
El docent de l'escola La Falguera té en la gestió de l'aula una tasca
primordial, però en el camí educatiu emprès, fa falta la seva cooperació i
col·laboració amb tota la comunitat educativa de l'escola, així com el
treball en xarxa amb la resta del claustre del centre.
El treball dels docents s'adreça a la formació integral dels alumnes,
procurant eines estratègiques d'aprenentatge, facilitant l'accés a nous
coneixements i afavorint un clima de seguretat que afavoreixi l'equilibri
emocional de cada nen i nena. En aquest sentit cal tenir molt clar el
document de les NOFC que, sobre la correcció de conductes i càstigs, va
ser aprovat pel claustre.
No està de més recordar que el docent de la Falguera s'adreça als seus
alumnes amb amabilitat i sense crits, ni tan sols quan l'alumne hagi
comés un error o tingui una conducta inadequada. El docent s'adreçarà a
l'alumne de manera raonada i amb un to de veu pausat i sense crits, ferm
si cal, però cercant la reflexió de l'alumne, coneixedor com és que són
persones en formació i que no tenen totes les eines socials, conductuals i
cognitives desenvolupades.
El docent de l'escola és model en tot moment i situació.
1. Àmbit de llengües: Llengua Catalana
"La relació entre pensament i paraula no és un fet sinó un procés, un anar
i venir continuat del pensament a la paraula i de la paraula al
pensament(...); el pensament no s'expressa simplement en paraules, sinó
que existeix a través d'aquestes"
L.s. V¡gostski
Pensament i llenguatge, 1985
La llengua catalana és la llengua vehicular de l'escola. El seu ús i
aprenentatge es regula a partir del Projecte Lingüístic del Centre.
L'aprenentatge de la llengua s'inicia a infantil, on l'objectiu de l'etapa és
l'assoliment de l'oralitat i l'expressivitat.
6
La oralitat, la capacitat d'oratòria, de síntesi, ordenació i estructuració
del llenguatge són objectius primordials de l'escola des d'Educació
Infantil fins a finals de primària.
A Primària s'inicia l'aprenentatge sistematitzat lectoescriptor. Tot i que
alguns alumnes d'educació infantil puguin tenir nocions força avançades
de lectoescriptura, no és objectiu de l'etapa el seu assoliment. Això s'ha
d'assolir en el primer cicle de primària. El seu aprenentatge ha de tenir
en compte la singularitat dels alumnes, No tenim un mètode únic
d'aprenentatge. La mescla i adequació del mètode global i l'analític són
presents en el nostre model. L'Escola ensenya a llegir i comprendre el
que llegim. No tenim pressa per assolir-ho. No tenim pressa per fer-ho
amb velocitat. Aprenem de manera natural i al ritme de cada nen o nena.
És en el cicle inicial que aprofundim en la consciència fonològica,
consciència que s'ha d'haver començat a treballar a infantil donant pautes
inequívoques de relació i modulació dels sons amb les seves grafies, eina
bàsica pel posterior treball ortogràfic i, també en el procés descodificador
del llenguatge escrit.
Dins de l'aprenentatge de la llengua cal tenir presents la seqüenciació dels
continguts concretada pel centre.
Més enllà d'això hi ha algunes consideracions a fer.
Ortografia
"Som el què escrivim, som com escrivim"
L'escola busca aprenentatges naturals i perdurables. Els aprenentatges
puntuals i memòristics ens duen al fracàs. Amb l'ortografia passa el
mateix.
Treballem l'ortografia a partir del text escrit, de les rúbriques
d'autocorrecció i del plantejament fet per Daniel Gavarró de les paraules
imprescindibles i de la memòria visual. En aquest sentit cal treballar i
tenir penjats en un lloc visible a l’aula els referents, les paraules
imprescindibles.
http://www.xtec.cat/sgfp/llicencies/200607/memories/1602i.htm
7
L’aprenentatge de l’ortografia passa per l'atenció individualitzada del
diferents encerts i errades i, sobretot, a partir dels textos i raonaments
dels propis alumnes.
Les correccions cal que siguin:
Individualitzades. Cal preveure i aplicar el punt sobre les
correccions citat en aquest mateix document
Col·lectives, aprofitant els coneixements previs, ajudant a establir
possibles connexions, relacions i equivalències, i amb l'ajut de
rúbriques pactades amb els propis alumnes.
Treballar l’ortografia en les sessions de racons és una bona eina. Sota
aquest enfocament , podem utilitzar jocs. Actualment hi ha un seguit de
material que estarà recollit a l’armari de la segona planta.
Exemples d’activitats que ajuden a fixar normes ortogràfiques:
Penjat
Jocs de memòria
Gran dictat
Troba la paraula que no té relació
Sopes de lletres
Mots encreuats
Jocs d’ortografia de Josep Tió. Edicions Àlber
ETC...
Expressió escrita
L’enfocament de l’expressió escrita passa pel modelatge del mestre. Cal
que els alumnes ens vegin escriure per tal que siguin conscients, tant de
la dificultat de realitzar un bon escrit, com de les fases que és necessari
seguir per tal que el redactat final sigui de qualitat.
L'elaboració de rúbriques, insistim en el tema, és necessària fer-la amb
els alumnes, i adaptar-les a les diferents tipologies textuals.
8
Hi ha uns trets comuns en totes elles:
quin tipus de text he d’elaborar?,
a qui va dirigit?,
esquema o idees clau que vull desenvolupar,
inici, desenvolupament i conclusió o tancament del tema,
esborrany i revisió, escrit final amb una bona presentació (
marges, lletra entenedora).
estructura adient depenent de la tipologia,
ús de connectors,
vocabulari ampli tenint cura de no repetir sempre les mateixes
paraules,
ús del diccionari per trobar sinònims o bé significats.
Realitzar textos de manera individual, petit grup i gran grup, amb
ajut tant del mestre com dels companys.
Correccions en grup i individuals.
En resum, el treball en l'àmbit de la llengua ha de ser un treball
significatiu i plaent, basat en el treball pràctic i aplicat en qualsevol tipus
de feina. Qualsevol mestre ha de fer adonar-se als alumnes de possibles
errors a partir del coneixement del treball realitzat i de les rúbriques
treballades i consensuades.
L'objectiu final de l'àrea ha de ser la comunicació eficient tant a nivell
oral com escrit i la comprensió de tot el que es llegeix, independentment
del suport en el que es trobi, ja sigui paper, mitjans digitals, gràfics, etc.,
sense oblidar els continguts i objectius curriculars que sobre l'àrea de
llengües estem, com a professionals, obligats a dur a terme.
Lectura
"Siempre imaginé que el paraiso seria algun tipo de biblioteca"
Jorge Luis Borges
Cada tutor és responsable de planificar, a l'inici de curs, l'espai de lectura
dels seus alumnes que com a mínim ha de tenir mitja hora diària. En el
marc de l'impuls de la lectura que fa el centre, aquesta mitja hora
9
quedarà reflectida en un document. A grans línies cal que l'alumne tingui
estones de lectura lliure, de lectura en veu alta, d'escoltar lectura per
part del mestre, de lectura dirigida, de lectures formatives i de lectures
lúdiques...i de gaudir del servei de la biblioteca escolar i de la biblioteca
del poble.
El mestre ha de ser model lector i apropar l'hàbit als seus alumnes essent
exemple per a ells.
El mestre cal que estigui al dia de les novetats editorials i que sigui el
primer crític de les lectures recomanades, no des del seu gust pel tema
triat, sinó per la qualitat literària dels escrits.
Àmbit de llengües: llengua estrangera - anglès
La llengua anglesa és aprenentatge i eina vertebradora de l'escola.
Desprès de dos PELE seguits, l'escola aposta per un ensenyament amb la
mateixa dedicació horària.
Des de fa tres anys es demana als especialistes que s'adrecin als alumnes,
sempre que sigui possible en llengua anglesa, ja sigui a l'aula com en
altres moments no curriculars (esbarjo, passadissos, etc.).
La metodologia emprada ha de adequar-se a la general de l'escola: la
conversa i el treball a partir d'un projecte o centre d'interès, entenent
que el tema triat serà tractat amb la cura necessària al no ser una llengua
pròpia de la majoria dels alumnes. Cal doncs un treball de coordinació
entre especialistes i tutors per tal d'acordar quins temes poden ser
treballats.
Àmbit Matemàtic
El llenguatge matemàtic és un llenguatge abstracte que fa que hagi de ser
tractat amb cura especial per tal que el nen descodifiqui, entenen i
assabentant-se, i comprengui tots els processos que realitza.
L'escola fuig de l'aprenentatge de les matemàtiques sota l'apriorisme de la
reiteració i la mera mecanització dels processos. Cal que l'alumne entengui i
10
interioritzi cada fet de manera natural: treball per entendre les
matemàtiques, per construir estratègies de càlcul i resolució de problemes
En aquest sentit el treball dut per especialistes com MªAntonia Canals, David
Barba i Lluis Segarra són la base del treball escolar. Les teories formulades
per David Barba i Cecilia Calvo sustenten bona part de la praxis a l'aula que du
a terme Tony Martín, que aplica la resolució de problemes i d'operacions
sense l'ús d'algoritmes.
Parlem d'una matemàtica que parteix d'un bon coneixement de les unitats per
construir al damunt tota la descomposició numèrica i la lògica. Treballem les
matemàtiques de manera manipulativa, a partir de dos elements cabdals, les
regletes de Cuisenaire i els blocs lògics de Dienes.
Per arribar a aquest concepte cal haver treballat des d'infantil les seriacions,
les ordenacions, les classificacions...són eines de base per poder construir al
seu damunt els aprenentatges posteriors.
Cal, és imprescindible, que la matemàtica sigui propera i significativa, però al
mateix temps lúdica i divertida. Els autors citats tenen multitud
d'experiències aportades i publicades.
En aquest sentit defensem l'ús de totes les seves aportacions, sota un sol
criteri: tot és bo si darrera hi ha una reflexió sobre el perquè de la tria.
En aquestes adreces trobareu infinitat de material sobre el que sustentar el
vostre treball:
El primer es una presentació de David Barba i Cecilia Calvo al voltant de les
estratègies de càlcul i la ineficàcia dels algoritmes tradicionals.
http://srvcnpbs.xtec.cat/creamat/joomla/file/presentacio%2026%20oct.pdf
El segon vídeo és un reportatge sobre la utilització de les regletes Cuisenaire
que proposa Mª Antonia Canals per la descomposició i construcció dels
nombres
http://www.edu3.cat/Edu3tv/Fitxa?p_id=40338
El tercer enllaç és de Lluis Segarra. En aquesta web trobareu recursos
matemàtics per treballar la geometria, el càlcul, la resolució de problemes,
etc.
http://www.elquinzet.cat/
11
Una darrera adreça, de la Universitat de Girona. Infinitat de recursos i
materials pel treball matemàtic.
http://www.udg.edu/projectesbiblioteca/GAMAR/Inici/tabid/17145/language
/ca-ES/Default.aspx
Són exemples. La xarxa és plena de material de suport per dur a terme les
matemàtiques. També trobareu infinitat de vídeos, que el company Tony
Martín, penja de la seva activitat docent.
En tot cas són apunts que cal contextualitzar i, en la mesura que sigui possible,
integrar en el procés globalitzador del projecte o centre d'interès
Tots tres autors aposten per unes matemàtiques naturals, realitzades a partir
de la lògica, el joc i les estratègies. Tots tres són referents acceptats per
l'escola. Cal que cada mestre adeqüi les propostes de cada autor a les
necessitats dels seus alumnes. A tall d'exemple, quan Lluís Segarra proposa
càlcul ràpid, cal que el mestre reflexioni el perquè de la proposta. Si és per
avaluar la velocitat que l'alumne té en solucionar una llista de sumes no cal
que s'hi posi a fer-ho. Si ho fa com una estratègia d'autosuperació de
l'alumne i que li facilita la memorització mecànica d'una sèrie de sumands,
aleshores que ho treballi.
En conclusió, descartem el treball sistemàtic sense reflexió. Apostem per una
matemàtica manipulativa i propera, de resolució natural dels problemes,
fruit de les pròpies estratègies de cada infant. Això vol dir, a tall d'exemple,
que l'aprenentatge de les hores i la resolució de problemes horaris s'ha de
sustentar en material manipulatiu (rellotges) i no en dossiers de fitxes. Que
la resolució contextualitzada no vol dir canviar el nom dels protagonistes del
problema, sinó que el plantejament ha de ser proper a les necessitats i
interessos dels alumnes.
Per finalitzar, a la P:/recursos/MATES/jocs col.lectius/jocs col.lectius /ceip
balears hi trobareu tot de jocs seleccionats per aplicar les matemàtiques des
d'una vessant lúdica.
És imprescindible que cada tutor conegui i sàpiga els objectius, continguts i
criteris d'avaluació que marca el currículum general per al seu nivell i cicle.
12
Àmbit del coneixement del medi natural, social i cultural
El treball de coneixement del medi es sustenta fonamentalment en els
projectes i els centres d'interès. La seva formulació està desenvolupada en un
altre document sobre com treballar-los. Cal que s'ajustin a dos premisses:
els interessos dels alumnes i
els continguts curriculars.
És del tot imprescindible saber què anem a estudiar. Cal també tenir present
els acords presos en cursos anteriors sobre els continguts.
En reunions amb els delegats de classe ha sorgit la voluntat de la mascota
d'aula, aspecte contemplat en la seqüenciació de continguts.
Els alumnes de La Falguera han de tenir uns coneixements extensos del seu
poble, de la seva geografia més propera i de la varietat de fauna i vegetació
que ens envolta.
L'hort escolar ha de ser treballat per tots els cursos de manera rutinària des
d'inici de curs, i aprofitar-lo per treballar, per exemple, el procés de nutrició,
de respiració, de reproducció, els cicles estacionals, etc.
Cal recordar a tots els docents que l'escola és Escola Verda. És d'obligat
compliment la formació dels alumnes en la sostenibilitat, el respecte al medi
ambient, l'acceptació de la diversitat i la cura dels espais comuns, tant
materialment com auditivament, en el ben entès que cal educar-los en el
trànsit pels espais comuns sense cridar i amb un to de veu baix.
Àmbit artístic: del llenguatge visual i plàstic
L'educació visual i plàstica es reformularà en breu. Cal recordar que es tracta
d'un dels eixos vertebradors de l'escola. És el punt on es recolza el treball de
creativitat dels nostres alumnes. Hi ha dos documents programàtics generals
a la carpeta d'aula que cal consultar:
2.Educació Artística i 19. Proposta de Programació - Llenguatge Visual i Plàstic.
En tot cas i a l'espera de la nova proposta, cal recordar que tot el treball
plàstic ha de partir de la visió dels nens. Hem de fugir d'estereotips i de
pautes per acolorir. El treball visual i plàstic ha de ser creatiu, no un treball
13
manual. Tampoc ha de cercar la reproducció sistemàtica d'obres d'autors.
Recreem, ens inspirem...però no copiem.
Deixem que l'alumne s'expressi lliurament. Mirem els processos realitzats,
l'actitud demostrada, però el resultat no ha de ser mai la part important de
l'avaluació. El llenguatge plàstic té la llibertat absoluta del creador. Valorem
la feina, no el que esperàvem com a mestres. El resultat final ha d'agradar al
seu autor no al seu tutor.
Cal recordar que el treball sobre autors és un dels centres d'interès que cada
nivell ha de realitzar. Treball que com tots els temes ha de passar per la
conversa, la investigació i la formulació de propostes.
DOCUMENT DE TREBALL SOBRE PROJECTES I CENTRES D'INTERÈS
Projectes
Des d'infantil i fins a finals de primària es treballarà un mínim de tres projectes
anuals.
Els projectes han de respondre a preguntes formulades pels alumnes, que
despertin en el grup un interès de recerca. Cal que la tria de cada projecte sigui
en base a l'argumentació de les diferents aportacions i no sols un mer exercici
democràtic.
El treball de projecte s'ha de sustentar sobre la conversa, la posada en comú
dels sabers que ja tenim i sobre la recerca per donar resposta a la pregunta
inicial. El mètode de treball ha de contemplar:
La conversa
El mètode científic
El treball teòric i pràctic, tenint molt present la necessitat de la
manipulació i experimentació.
El treball individual i col·lectiu, i dins del treball col·lectiu el treball
cooperatiu.
S'ha de treballar sobre diversos suports: paper, i mitjans TAC.
14
S'ha de tenir en compte els diferents canals perceptius dels alumnes,
programant activitats visuals, auditives i kinestètiques que facilitin
l'adquisició d'aprenentatges de tots els alumnes.
El mestre no ha de fer classes magistrals. Acompanya i guia als alumnes
per tal que facin una aprenentatges funcionals i significatius.
El projecte ha de globalitzar les àrees instrumentals i, sempre que sigui
possible, alguna especialitat.
El projecte té com a objectiu l'aprenentatge d'uns procediments i d'unes
actituds. Per aquesta raó l'avaluació ha de valorar la tasca duta a terme pels
alumnes.
Sols es valoraran en l'avaluació aquells continguts que apareixen en el
currículum de les diferents àrees.
Centre d'interès
Els centres d'interès s'han de treballar des d'infantil fins a darrer curs de
primària,
Els centres d'interès han de cobrir els continguts curriculars de cada nivell
envers les àrees. El seu treball cal que s'ajusti als continguts ja seqüenciats per
l'escola.
Bàsicament s'ha de centrar en les àrees de coneixements del medi natural, social
i cultural. Les àrees de matemàtiques i llengua catalana s'han de treballar de
manera transversal en el transcurs de la feina desenvolupada en els projectes i
en els centres d'interès.
L'objectiu principal del centre d'interès és el de transmetre i construir uns
continguts i uns sabers claus i competencials als alumnes per tal que ells
construeixin coneixements.
El mètode de treball per dur a terme un centre d'interès ha de contemplar:
15
La conversa
El mètode científic
El treball teòric i pràctic, tenint molt present la necessitat de la
manipulació i experimentació.
El treball individual i col·lectiu, i dins del treball col·lectiu el treball
cooperatiu.
S'ha de treballar sobre diversos suports: paper, i mitjans TAC.
S'ha de tenir en compte els diferents canals perceptius dels alumnes,
programant activitats visuals, auditives i kinestètiques que facilitin
l'adquisició d'aprenentatges de tots els alumnes.
El mestre ha de procurar a l'alumne una sèrie de documentació, de tot
tipus i en diferents formats, que apropi l'alumne al coneixement que
cerquem, sent-ne el tutor i guia i aportant els coneixements oportuns.
És tasca de cada docent interelacionar els diferents continguts marcats pel
currículum en tots aquells cassos en que sigui possible.
El Centre d'Interès té com a finalitat avaluadora l'adquisició dels continguts
proposats. No obstant, les àrees de llengua i matemàtiques poden ser avaluades
dins de la interdisciplinarietat del treball.
En el treball per Projectes, com en el Centres d'Interès, cal que el docent sigui
coneixedor del Currículum i dels documents interns del centre per adequar la
seva pràctica docent a les normes del Departament i al Projecte del Centre.
En documentació posterior s'anirà definint i concretant com treballar alguns
dels aspectes que cal tenir en compte en el desenvolupament del treballs (la
conversa, el mètode científic, treball cooperatiu, etc.).
16
La conversa
L'escola la Falguera té, el mètode dialògic com una eina estratègica. El mètode
dialògic es fonamenta en la conversa, en el diàleg i els aprenentatges dels
alumnes.
Qualsevol tasca, de qualsevol àrea o temàtica, ha de tenir el seu inici en la
conversa. Conversa entre iguals i entre alumne i mestre. És des de la
verbalització que fa l'infant, que pot construir el seu pensament.
Per tal que la conversa sigui rica i fluida cal que el docent faciliti un ambient de
tranquil·litat i harmonia, de respecte i acceptació de l'altre, per poder ser
escoltat i escoltar als altres. Cal doncs tenir unes pautes d'actuació: cal fixar de
mutu acord les rúbriques de conversa en l'aula.
Un cop tenim les normes acceptades, el mestre ha de ser un suggeridor, un
moderador, i en alguns casos en àrbitre de conflictes. Però no ha de ser el
protagonista de la conversa. Els únics protagonistes han de ser els alumnes. El
mestre ha preguntar, sempre amb preguntes obertes, sobre les opinions
abocades o sobre aspectes que no hagin sorgit en la conversa, sempre tenint en
compte l'edat i la maduració del grup i del individu.
De la conversa cal extreure unes conclusions que són les que s'hauran de
comprovar mitjançant el mètode científic en el transcurs de la sessió o en altres
sessions posteriors.
La conversa no es pot entendre sense una determinada organització de l'aula.
En la conversa cal que els alumnes es vegin entre ells i que tothom vegi al
mestre. Cal una disposició en l'espai que iguali a tothom. En aquest sentit la
rotllana o la disposició de la classe en assemblea (forma de U de cara a la
pissarra) és la distribució idònia. El mestre pot apropar-se a tothom des de
davant, tothom es veu, tothom participa sense estar darrera de cap company.
És una disposició que fa que el mestre s'apropi sempre de cara, mai per
l'esquena de l'alumne.
17
Aquesta organització no està en contradicció amb agrupaments de les taules per
treballar de manera col·lectiva algunes tasques determinades.
La conversa és una eina cabdal per l'estructuració dels aprenentatges dels
nostres alumnes ja que el procés d'oralitat contribueix a organitzar el
pensament infantil.
Amb tot, cal no oblidar que com a model que el/la mestre/a és, ha de ser-ho
així mateix en el modelatge de l'oralitat, del discurs, de l'oratòria. En aquest
sentit és imprescindible el sentit comú per saber dosificar i aportar estones
d'explicació, de narració, de comunicació verbal amb els alumnes.
el mètode científic
"El mètode científic és el procediment de recerca, basat en processos lògics de
pensament, organitzat a partir de la relació de dades i generalitzacions, amb
l'objectiu de proposar i contrastar explicacions d'esdeveniments perceptibles"
(termcat)
L'escola La Falguera té, en el mètode científic, la seva manera natural de
treballar amb els alumnes.
Qualsevol aprenentatge hauria de tenir els següents passos del mètode:
1. Observació: Estadi inicial en que l'alumne, de manera empírica, estudia
una realitat amb l'aplicació dels seus sentits sobre l'objecte, fenomen o
matèria per tal de estudiar la seva realitat. L'observació no és sols sobre
materials de la natura o físics. És també observable una seqüenciació de
paraules amb la mateixa pauta, una ordenació numèrica, etc. Tots els
aprenentatges han de ser observats pels alumnes.
2. Formulació d'hipòtesis: Un cop observat se'ls hi demana de donar raons
lògiques que justifiquin el que han observat. Cal que formulin una
solució provisional al fet observat.
3. Experimentació: És necessari aleshores comprovar si la seva teoria és
encertada. La feina del mestre és assegurar que la comprovació és
18
ajustada i correcte, però no corregeix, cal que l'experimentació en si
mateixa contradigui o confirmi les hipòtesis dels alumnes.
4. Extracció de conclusions: Si el resultat confirma les hipòtesis inicials es
passa al darrer punt, elaboració de la teoria. Si no, s'inicia de nou tot el
procés.
5. Elaboració de la teoria: La teoria defineix el conjunt de conceptes i
definicions, que sovint interconnectades, donen explicació raonada del
fet observat.
Cal doncs que tot el conjunt docent apliqui aquest mètode en el plantejament de
les seves classes.