Post on 03-Apr-2021
Drosophila suzukiiServei de Sanitat Vegetal
Maig 2013
Estructura de la xerrada
� 1. Coneixement de la plaga� 2. Danys ocasionats� 3. Estudis relacionats� 4. Mesures de control
Introducció
Foto: Ricard Sorribas Royo Servei de Sanitat Vegetal
� Els drosofílids (Diptera: Drosophilidae) són dípters de mida petita associats normalment a fruits sobremadurats o a restes vegetals en descomposició
� Una de las especies més conegudes és Drosophila melanogaster o mosca del vinagre
1. Coneixement de la plaga
Any 2010 EPPO inclusió a la llista d’alertes
1. Coneixement de la plaga
� Problemàtica global per a la producció de fruita en amplies zones� Poblacions de l’insecte amb creixement explosiu� Ampli rang d’hàbitats i hostes on es reprodueix� Costos addicionals per a la protecció dels cultius� La Producció Agrària Ecològica fortament amenaçada
1. Coneixement de la plaga
Fruits susceptibles
� Cireres� Maduixes� Gerds� Mores� Nabius� Prunes� Préssecs� Albercocs� Figues� Raïms� Pomes, Peres, Kiwis, …
1. Coneixement de la plaga
Diferenciació morfològica. Mascles
Fotos: Ricard Sorribas Royo / Anna Garreta Gornals Servei de Sanitat Vegetal
Els trets més característics en els mascles són les dues taques negres alars , encara que de manera excepcional aquestes poden faltar i els dos parells de pintes tarsals sobre les potes frontals
1. Coneixement de la plaga
Diferenciació morfològica. Femelles
Fotos: Ricard Sorribas Royo / Anna Garreta GornalsServei de Sanitat Vegetal
La identificació de les femelles no és tan evident, disposen d'un oviscapte serrat i allargat que els permet fer les incisions en els fruits per ovopositar.
1. Coneixement de la plaga
Ous: Dipositats a l'interior del fruit, on eclosionen i es desenvolupen les larves
1. Coneixement de la plaga
Fotos: Jesús Orlando Moreno/Víctor Sarto
Servei de Sanitat Vegetal
Larves: Passen per 3 estadis abans de pupar, les larves de primer estadi mesuren aprox. 0,67 mm. i la d'últim estadi 3,5 mm.
1. Coneixement de la plaga
Fotos: Anna Lekunberri / Víctor Sarto
Servei de Sanitat Vegetal
Pupa: Te un parell d’espiracles, la pupació pot donar-se tant dins com fora del fruit
1. Coneixement de la plaga
Fotos: Jesús Orlando Moreno / Anna Lekunberri Servei de Sanitat Vegetal
Cicle biològic
7-9 dies a 21,1ºC
1. Coneixement de la plaga
Cicle biològic
� 7-9 dies a 21,1ºC, i 12-15 dies a 18,3ºC� Els adults, sexualment madurs després d'1 a 2 dies . Poden viure entre
21 i 66 dies i una femella pot posar entre 1 i 3 ous en cada punt de oviposició, amb una mitjana de 380 ous durant tota la seva vida
� Tan sols els adults sobrevivien l'hivern
� Prefereix un clima moderat, però sobreviuen a condicions fredes.� Illa de Hokkaido (Japó), hiverns amb T. mitjanes de - 4º C a -12 º C
� Màxima activitat a 20ºC. Reducció a temperatures > a 30ºC y < a 0ºC
� Molt sensibles a la dessecació
1. Coneixement de la plaga
Influència del clima% PRECIPITACIÓ ACUMULADA RESPECTE DE LA MITJANA CLI MÀTICAPRIMAVERA 2011
% PRECIPITACIÓ ACUMULADA RESPECTE DE LA MITJANA CLI MÀTICAPRIMAVERA 2012
1. Coneixement de la plaga
Influència del climaPrecipitació acumulada (mm)
28 a 30 setembre de 2012
1. Coneixement de la plaga
Mostreig de las poblacions1. Coneixement de la plaga
Model CLIMEX per a Europa Martin Damus 15/10/2009
3
12
9
44
12
86
3
2
Número màxim de generacions PRA EPPO
3
Danys en cirerers a Catalunya
Anteriorment no hi ha dades, confusió amb altres patologies
� 2011� Varietats primerenques 10 al 80% � Varietats mitjanes 30% � Varietats tardanes properes al 100% � Superfície afectada 95 Ha de 3.300 Ha
� 2012� Baixa o nul·la presència de la plaga.
Confusió amb danys ocasionats per Rhagoletis cerasi
2. Danys ocasionats
Pèrdues:
Fotos: Núria Cuch- Andreu Vila- Ricard Sorribas
Drosophila suzukiiRhagoletis cerasi
Rhagoletis cerasi. vs Drosophila suzukii
Rhagoletis cerasi Drosophila suzukii
Fotos: Andreu Vila-Ricard Sorribas
Rhagoletis cerasi Drosophila suzukii
Fotos: Núria Cuch
ADV Fruita del BaixLlobregat
Fotos: Anna Lekunberri Servei de Sanitat Vegetal
2. Danys ocasionats
2. Danys ocasionats
Fotos: Anna Lekunberri Servei de Sanitat Vegetal
Danys en maduixa
Fotos: Ricard Sorribas Royo Servei de Sanitat Vegetal
2. Danys ocasionats
Danys en maduixa
Fotos: Anna Gómez LekunberriServei de Sanitat Vegetal
2. Danys ocasionats
Prospecció de Drosophila suzukiiCatalunya 2010-2011
77 municipis prospectats 50 amb presència
Febrer 2013 Segrià
Febrer 2013
Consideracions per al mostreig de D. suzukii
� Mostreig laboriós. Identificació d’individus� Ràpida degradació dels diferents atraients emprats� El llevat no incrementa les captures i afavoreix la
proliferació de fongs� El vinagre de sidra conserva bé els insectes� Necessitat d’altres atraients amb més persistència� Mostreig de zones cultivades i limítrofes (boscos...)� Situar les trampes en zona d’ombra� Interacció plaga/cultiu� Àrees refugi
3. Mesures de control
Trampes
Fotos: Anna Lekunberri Servei de Sanitat Vegetal
3. Mesures de control
Protocol pel mostreig de D. suzukii 2013
� Objectius del mostreig� Determinar zones de presència Drosophila suzukii� Establiment de punts de seguiment poblacional
� Material� Trampa: Hemitrap®
� Atraient: SuzukiiTrap®
3. Mesures de control
Mesures profilàctiques
1. Evitar que hi hagi fruiters abandonats . La llei de Sanitat Vegetal obliga als propietaris a gestionar correctament la sanitat dels cultius
2. Collir els fruits no comercials de les parcel·les per evitar la proliferació de la plaga
3. Gestionar el rebuig . Contenidors hermètics o restes colgats en profunditat. No deixar munts de fruita en descomposició no llençar la fruita al compostador.
4. Aquesta mosca es desenvolupa també sobre plantes silvestres com: esbarzers, arboç, ...
5. Mesures mancomunades
3. Mesures de control
Captura massiva. Tècnica en avaluació
� Època� Hivern: a la zona perimetral del camp� Primavera: distribució al camp
� Trampa model tipus Olipe� 10 forats de 3 a 5 mm. de diàmetre� Distribuïts en ziga zaga separats 2,5 cm.
� Atraients� Vi negre + aigua (7,2 % grau alcohòlic)� Vinagre de sidra 5%+ 10g. Sucre + 10ml. sabó (A.c 2,5%)� Específics
3. Mesures de control
Captura massiva. Tècnica actualment en experimentació
� Col·locació de les trampes amb anticipació� Els atraients basats en vinagre de sidra, vi, llevat… es degraden
ràpidament i perden capacitat d’atracció.
Són bons indicadors si es renoven setmanalment
� A altes temperatures s’evaporen ràpidament� Necessitat d’atraients més selectius i de més lenta degradació� Cal trampes d’alta capacitat per a capturar pics de població que arriben
a ser molt alts� Determinar la densitat de trampes
3. Mesures de control
Tractaments fitosanitaris
� L’eradicació no és possible� Solucions d'urgència a curt termini� Resistències. Rotació de matèries actives i modus d’acció� Manca d'autoritzacions específiques� Risc de residus
Objectiu: Gestió integrada
3. Mesures de control
Matèries actives autoritzades en cultius de cirera per a altres plagues i que poden tenir un efecte indirecte sobre D. suzukii
Matèria activaTS
dies Autoritzat PAE
Subgrup químic Cirera
ACETAMIPRID 14 -- Neonicotinoid X
ALFA-CIPERMETRÍN 21 -- Piretroid X
AZADIRACTÍN 3 X Azadiractin X
BEAUVERIA BASSIANA 0 X Biològic X
DELTAMETRÍN 7 -- Piretroid X
DIMETOAT (*) 14 -- Organofosforat X
IMIDACLOPRID 28 -- Neonicotinoid X
LAMBDA CIHALOTRÍN 7 -- Piretroid X
SPINETORAM (*) 3 -- Espinosines X
SPINOSAD (*) 14 X Espinosines X
TIAMETOXAM 7 -- Neonicotinoid X
ZETA.CIPERMETRÍN 7 -- Piretroid X
3. Mesures de control
(*) ús excepcional
Autoritzacions excepcionals. Cirerer fins el 24 de juliol de 2013
• Dimetoat 40%p/v[EC] Dosi: 37,5 cc/Hl (375 cc/Ha). Núm. màxim d’aplicacions per cicle de cultiu: 1Termini de seguretat fins a la recol·lecció: 14 dies
• Spinosad 48% p/v[SC] Spintor 480SC Dosi: 25 cc/Hl (250 cc/Ha)Núm. màxim d’aplicacions per cicle de cultiu: 3Termini de seguretat fins a la recol·lecció: 14 dies
• Spinetoram 25% p/p[WG] Delegate 250WG Dosi: 30 cc/Hl (300 cc/Ha)Núm. màxim d’aplicacions per cicle de cultiu: 2Termini de seguretat fins a la recol·lecció: 3 dies
Estratègia de control fitosanitari en cirerer
Verolat (de color verd a palla) Maduració (de color rosat a vermell)
Mostreig Inici del risc Tractaments segons captures i condicions climàtiques
Respectar el termini de seguretat
Caiguda de pètals
3. Mesures de control
Matèries actives autoritzades en maduixa, gerd, mor a, nabiu. Ampliació d’ús o ús excepcional per al control de D. suzukii
MATÈRIA ACTIVA MADUIXA GERD/MORA NABIU
AZADIRACTÍN X -- --
BEAUVERIA BASSIANA X -- --
DELTAMETRÍN XÚs excepcional
(fins el 21/06/2013)--
LAMBDA CIHALOTRÍN X -- --
SPINOSAD XÚs excepcional
(fins el 21/06/2013)Ús excepcional
(fins el 05/07/2013)
CIPERMETRIN -- X --
ALFACIPERMETRIN -- X --
EMAMECTINA X -- --
3. Mesures de control
(X) Autoritzades per altres plagues en el cultiu i amb efecte sobre Drosophila suzukii
Valoració dels tractaments fitosanitàris
� Replantejament dels Programes de Gestió Integrada de Plagues i maneig de resistències
� Protegir el cultiu des de l’inici de la maduració� Falta d’autoritzacions específiques per als diferents cultius
susceptibles a D. suzukii� En general poca compatibilitat amb control biològic
3. Mesures de control
Organismes de Control Biològic
� No és habitual que una nova plaga vingui acompanyada dels seus enemics naturals, per la qual cosa cal donar un temps per a que els potencials depredadors i parasitoïds autòctons visualitzin la nova font d’aliment.
3. Mesures de control
Control biològic
� Parasitoides identificats sobre cireres infestades amb D. suzukii. Prospecció realitzada per Núria Cuch de l’ADV Fruiters del Baix Llobregat a Begues (Barcelona), identificació Juli Pujade-Villar Universitat de Barcelona
Foto: Max E. Badgley. Cortesia de http://www.bugsinthenews.com Foto: http://www.plosbiology.org/article/info:doi/10.1371/journal.pbio.0020255
Pachycrepoideus vindemmiae Leptopilina boulardi
3. Mesures de control
Control biològic
Leptopilina boulardi
Foto: http://www.plosbiology.org/article/info:doi/10.1371 /journal.pbio.0020255
• Drosophila sp., activa mecanismes d’autodefensa
• Leptopilina provoca un augment d’hematocits en Drosophila sp. que encapsula la posta del parasitoide
• Resposta immunitària
3. Mesures de control
CONTROL BIOLÒGIC
� Potencialment existeixen fongs, bacteris, virus, depredadors o parasitoides. Coneixement sobre D. melanoganster
� Prospecció de les zones limítrofes dels cultius i parcel·les amb baixa pressió de tractaments. Incompatibilitat amb els tractaments actuals
� Dificultat de control a causa d'explosió de les poblacions. Poblacions insuficient de fauna auxiliar
� D'altres:- Associació amb endosimbiontes. Bacteris que influeixen en el comportament (mort de mascles, feminització...)- Soltes d'insectes estèrils- Feromones i kairomones, en estudi
3. Mesures de control
Pla d’Acció 2013
� Assaig d’atraients i trampes� Assaig de captura massiva � Assaig d’estratègies fitosanitàries� Mostreig de poblacions, trànsit, hivernació � Assaig de laboratori: incidència dels productes fitosanitaris en el
desenvolupament de la plaga, susceptibilitat varietal i maduració� Cerca d’organismes de control biològic� Control de residus de plaguicides en els fruits tractats� Sol·licitud d’ampliació d’ús de matèries actives al MAGRAMA� Modelització de la plaga.
3. Mesures de control
103
Més informació a:www.gencat.cat/daam/sanitat-vegetal