Post on 24-Jun-2015
1919 1939
La crisi de 1929 i la depressió dels anys 30La crisi de 1929 i la depressió dels anys 30
1929Crac
Època de depressióeconòmica
Època de prosperitateconòmica
Final de la guerra:Ruïna europea ienriquiment dels EE.UU.
Final de la guerra:Ruïna europea ienriquiment dels EE.UU.
1920 - 1921Crisi de superproducció1920 - 1921Crisi de superproducció
1922 comença a millorar la situació econòmica 1922 comença a millorar la situació econòmica
“Els feliços anys vint”
especialment als EE.UU “Prosperitat americana”
“Els feliços anys vint”
especialment als EE.UU “Prosperitat americana”
S’iniciava una època d’un fort consumisme amb abús del crèdit i especulació borsària
S’iniciava una època d’un fort consumisme amb abús del crèdit i especulació borsària
1919 1929CRAC
Època de prosperitat econòmica
Endeutament de productors i consumidors
Endeutament de productors i consumidors
SuperproduccióSuperproducció
Els dos grans corrents de pensament de 2ª ½ s.XIX – 1ª ½ s.XX
“ “ Individu”Individu” Sociologia:Sociologia:
Individualisme metodològicIndividualisme metodològic
Economia:Economia: CapitalismeCapitalisme MarginalismeMarginalisme
Política:Política: LiberalismeLiberalisme ConservadorismeConservadorisme
““Col·lectiu”Col·lectiu” Sociologia:Sociologia:
Materialisme històricMaterialisme històric
Economia:Economia: ComunismeComunisme
Política:Política: SocialismeSocialisme AnarquismeAnarquisme SocialdemocràciaSocialdemocràcia
Periode d’entreguerres1ª Guerra mundial
2ª Guerra mundial
Crac ‘29
FeixismesAutarquia
New DealComunisme
Fi 1ª Guerra mundial
Tractat de Versalles
Vençedors
Alemanya i perdedors
Comissió de Reparacions (1921)
132.000 milions de marcs
Han de Pagar
Endeutats fins les celles
1922, Alemanya no paga
FR, ocupa el Rurh (Gen. 1923)
Enfonsament ECO Alemanya Hiperinflació (devaluació del marc)
1924 Pla Dawes
1929 Pla Young: Reducció de les reparacions
+ Línies de Crèdit
= quantitat+ Temps
Crac Fi a les indemnitzacions
Ergo, - quota anual
1925, desocupació francesa
1932, Conferència de Lausana
Alemanya havia pagat ¼ del total fixat al 1921
Deutes de guerra
Creditors: Creditors: USAUSA, GB, GB
Si els aliats anaven devent Si els aliats anaven devent diners… a qui li interessava diners… a qui li interessava que guanyes la guerra als que guanyes la guerra als USA???USA???
Cap al 1917, devien 2.300 Cap al 1917, devien 2.300 milions de dollarsmilions de dollars
Lussitania????Lussitania????
Deutors: Deutors: FRFR, IT, , IT, BELGBELG
Volien qe ho pagués tot Volien qe ho pagués tot ALEALE
FR a USA… Et pago si FR a USA… Et pago si ALE pagaALE paga
Tractats bilaterals: Deutors paguen menys del que devien
Feliços anys 20
Fi de la guerra Torna la demanda
Preus
Producció
(però es passen)
Producció americana + producció europea
Superproducció Baixen preusBaixa produccióAugmenta atur
provoca
Superproducció de 1920-1921Superproducció de 1920-1921
1921 - 1923
ProduccióContracció exportacionsEstancament preusAtur
Desequilibri sistema de relacions monetàries internacionals
Dificultats convertibilitat monedes en or
Inflació (Alemanya) crisi
Els deutes i els crèdits provoquen emissió paper moneda
1921 - 19231922
Conferència de Gènova
1925
Superen índex producció 1914
QuímicaAutomobilísticaAeronàutica
PATRÓ OR
• Paritat entre monedes via or
• Ergo, passaven a ser una font de reserva en divises
• Fi depreciació monetària
Feliços anys 201925 – 1929 1925 – 1929 Prosperity Prosperity
Ciutats
Gratacels
Feliços anys 201925 – 1929 1925 – 1929 Prosperity Prosperity Increment poder adquisitiu
Creixen més els sous que els preus
Augmenta el consum privat
Consum de les famílies
American way of life
Ciutats
Gratacels
Big Business
Concentració industrial
Monopolis
Taylorisme
Ford
Cadena
- Costos
+ SalarisCotxes
USAFi de la guerra
USA ben vista a EuropaSenat ataca o critica Wilson (demòcrata)
No ratifica tractat de Versalles
No vota adherir-se a la SN
1920 Guanyen els republicans «Retorn a la normalitat»
Aïllacionisme i no intervenció a Europa
Retorn a la doctrina Monroe (1823)
Llatinoamèrica
Àsia
Fins 1932
Periode Conservador
Conservadorisme anys 20
Moral PuritanaRepressió Sindical
Control immigració
La guerra mundial i les seves conseqüències
van convertir els EE.UU en la primera potència econòmica
mundial
La guerra mundial i les seves conseqüències
van convertir els EE.UU en la primera potència econòmica
mundial
Les despeses financeres de guerra i les necessitats de reconstrucció d’Europa
Demanda de préstecs i de producció americana
Va provocar una
Dependència econòmica d’Europa respecte els EE.UU.
Que va crear una
Prosperitat americanaProsperitat americana
A causa de
LA PROSPERITAT AMERICANALA PROSPERITAT AMERICANA
I va potenciar
Gran ProductivitatGran poder adquisitiu de la població
Viure el presentConfiança en el sistema
Comprar a terminis
Consumisme i abús del crèditConsumisme i abús del crèdit
Endeutamentde consumidors i de productors
La prosperitat els portava a
Demanant crèdits als bancs
Això provocava un
Agreujat per l’especulació borsària
Entre 1925 i 1929
Enrequiment ràpid i especulatiu
Semblava que tot anava bé, però...
SUPERPRODUCCIÓ mundialSUPERPRODUCCIÓ mundialSUPERPRODUCCIÓ mundialSUPERPRODUCCIÓ mundial
Des de 1925
Les empreses no aturen la producciói els governs no intervenen
Augmentar demanda PublicitatPublicitati més crèditsi més crèdits
A la producció americana cal sumar l’europea
Malgrat això
amb
endeutamentendeutamentAixò provoca més
Només pensen en
1929 1939
La depressió dels anys trentaLa depressió dels anys trenta
Crac de la borsade Nova York
Fallida de la bancaFallida de la banca
Crisi empresarialCrisi empresarial
Augment de l’aturAugment de l’atur
Crisi als EE.UUCrisi als EE.UU
Inicia una
A partir d’una
Que provoca
Que provoca
La crisi s’esténper tot el món
La crisi s’esténper tot el món
Estimula l’aparició dels règims totalitarisEstimula l’aparició dels règims totalitaris
Als EE.UU., des de 1932, Roosevelt aplicarà el New Deal
Es busquen solucions a la crisi Es busquen solucions a la crisi
Teories keynesianesTeories keynesianes
Retirada d’inversions americanesBaixada de preus mundialsRetirada d’inversions americanesBaixada de preus mundials
Conseqüències internacionals
Intervenció i direcció estatal en matèria econòmica
La prosperitat depèn de la inversió i no de l’estalvi.
Riquesa fictícia MOLT es basava en el CRÈDIT
Primer l’AgriculturaPrimer l’Agricultura
HipotecantTerres i granges
Augment del consum
Demanant crèdits als bancs per terres i maquinàries
Fi Guerra
Limitació importació productes agrícoles USA Europa
Increment producció
Caiguda dels preus agrícoles Molts pagesos a la ruïna
O la Compra a terminis
Grangers USA 1a GM Demanda de Cereal
+
Per molts això és l’inici del crac del ‘29
L’especulació borsàriaEntre 1925 i 1929
Enrequiment ràpid i especulatiu
Es demanen crèdits per comprar accions
ESPECULACIÓ
Fallida de la borsa
Dijous negre, 24 oct
25 oct 33 milions
24 oct 13 milions
PÀNIC
+ PÀNIC
El crac de 1929
Els inversors particulars
L’estalviador retira els dipòsits del banc
No hi ha més préstecs ni a consumidorsni a productors
Crisi bancària
Fallida de la borsa
Empreses i bancshan invertit en borsa
Els bancs esgoten liquidesa
Les fàbriques tanquenLes fàbriques tanquen
Augmenta l’aturAugmenta l’atur
Perjudica a
Molts d’ells són
Deutors de crèdits que no podràn tornarEn aquests moments d’incertesa
Això provoca que
provoca
Sense ajudes
1929-1932 +/- 5000 bancs tanquen
L’augment de l’aturL’augment de l’atur
Descens del consum caiguda dels preus (32%)
L’empobriment generalitzat incrementa el subconsumL’empobriment generalitzat incrementa el subconsum
S’atura la inversió industrial
100.000 empreses5000 bancs
(-40%)
provoca
provoca
Baixa la producció mundial
tanquen
Entre 1929 i 1932Entre 1929 i 193213 milions d’aturats25% població activa
La crisi s’expandeix arreu del mónLa crisi s’expandeix arreu del món
Es va esfondrar tot el sistema internacional d’intercanvis, de producció i de finances
Enfonsament del comerç internacional
Repatriació dels capitals americans invertits per Europa i Amèrica Llatina
Enfonsament dels bancs europeus
A causa de
provoca
1932 = 1/3 1929 (valor)1932= ¼ 1929 (volum)
ECO’s de països exportadors de matèries primeres també sacsejades (Brasil, Índia, Argentina, Xile….
La lluita contra la crisiLa lluita contra la crisi
Polítiques tradicionalsPolítiques tradicionals Com són
El proteccionisme i les devaluacions
Primer s’apliquen
Conferència de Londres, 1933
Cap Crisi igual fins al moment
DEFLACIONISTESDEFLACIONISTES
Restricció despesa Pública
Equilibri pressupostari
Manteniment fortalesa moneda
Control del crèdit
Estancament o minva de salaris
Aranzels
La lluita contra la crisiLa lluita contra la crisi
Però per una crisi excepcional, calien mesures excepcionals
INTERVENCIÓ ESTAT
Diferents maneres en diferents estats / continents
Bàsicament via obres públiques
No havia succeït des de I GM
NEW DEAL AUTARQUIA
La lluita contra la crisiLa lluita contra la crisi
Anàlisi econòmic anys ‘30Liberalisme
Culpa de l’Estat per intervenirMarxisme
Culpa del capitalisme (fi propera)
Ja ho deia jo!!!!!Laissez faire, laissez passer
1936
Teories keynesianes ITeories keynesianes I
Inversió estatal(obres públiques)Finançada perdèficit pressupostari
Inversió estatal(obres públiques)Finançada perdèficit pressupostari
Creació d’ocupacióCreació d’ocupació
Augment de larenda familiar
Augment de larenda familiar
Creix el consumde les famílies
Creix el consumde les famílies
Augmenta laproducció
Augmenta laproducció
Augmentdels impostosindirectes
Augment dels impostosdirectes
Augment en elsingressos estatals
Augment en elsingressos estatals
Equilibridel dèficitdel pressupost
Teories keynesianes IITeories keynesianes II
Mesures Econòmiques
Política Fiscal progressiva
Redistribució de rendes
+
Contrari a la planificació Estatal
Classe Obrera com a solució
Demanda com agent econòmic
CAPITALISMEAmb projecció Social
La lluita contra la crisiLa lluita contra la crisi
1929 Hoover (Republicà)
Solució tradicional
Contrari a la intervenció estatal
1929 Roosevelt (Demòcrata)
Inacció
Suport a republicans a la GCEspContra confinament japonesos IIGMPromou ONU
La lluita contra la crisiLa lluita contra la crisi
El New Deal 1933 Franklin D. Roosevelt (demòcrata)
“Tennessee Valley Authority” (Pla d’obres públiques)
Control de la massa monetària (Control dels bancs)
Estimular inversió (crèdits estatals)
El dèficit pressupostari s’equilibraria amb els impostos
Devaluació de la moneda
Pla agrícola (pujar preus, eliminació d’estocs...)
Aplica Es basa en la Intervenció estatal
Obres públiques (creació del NIRA)Intervencions econòmiques
Intervencions socials
Reduir l’atur (disminució jornada laboral)
Fixació salàrim mínim, subsidis d’atur, polítiques d’ocupació..)
La lluita contra la crisiLa lluita contra la crisi
“Tennessee Valley Authority” (Pla d’obres públiques)
Pla agrícola Agricultural Adjustment Act
Intervencions econòmiques
Transformació del riu Tennesse amb la cosntrucció de preses
Transformació en zona agrícola
Obtenció energia elèctrica
Afavorir alça preus
Destrucció collites
Diversificació conreus
Reducció Producció
La lluita contra la crisiLa lluita contra la crisi
Control de la massa monetària (Control dels bancs)Intervencions econòmiques
Permisos només pels clarament solvents
Assegurança per estalvis petits inversors
Creació comissió valors i canvi
Estimular inversió (crèdits estatals)
Devaluació de la moneda
Obres públiques (creació del NIRA, National Industrial Recovery Act)
Capacitat Estatal per controlar la producció empresarial
1934, 4% per afavorir exportacions
La lluita contra la crisiLa lluita contra la crisi
Intervencions socials
Reduir l’atur (disminució jornada laboral)
Disminució jornada laboral
Incentius per empreses per contractació
Ocupació juvenil (repoblació forestal)
Fixació salàrim mínim, subsidis d’atur, polítiques d’ocupació..)
Guanya eleccions 1932, 1936, 1940, 1944
• Salari mínim• Jornada màxima• Tímida seguretat social
No assegurança mèdica
Algunes mesures del New Deal foren tombades pel tribunal suprem
Aprova lleis sindicals
Millora les condicions de vida de la classe treballadora
Crea les bases per l’estat del benestar (o n’és un dels responsables)
Dret de negociació col·lectiva
Llibertat sindicació
Poca cobertura d’atur
NEW DEAL
Funciona, però al 1939 encara hi havia 95 milions d’aturats
La reactivació econòmica no s’aconseguirà fins la II GM
Gran depressió a Europa
3 models
Perd hegemonia dp IGMPerò no perd tota la importància
LliuraCity Elevat atur
Crac ‘29 + Atur (3 milions)
Mesures tradicionals 1931, devaluació lliura 25% Abandó lliurecanvisme
Acords d’Ottawa, 1932 lliurecanvisme entre els membres de l'imperi, forts aranzels amb la resta
A partir de 1933 es recupera força
Crisi + tard
Atur relativament baix (1935 +/- 400.000)
Política deflacionista mantenir preu del franc
Encariment exportacions Empitjorament situació econòmica
1936 Front popular (coalició d’esquerres)
Leon Blum
Gir cal al «New Deal»
Gir cal al «New Deal»
Reducció Jornada Laboral
Augment salaris (10-15%)
Institucionalització convenis col·lectius
15 dies de vacances pagades
• Programa moderat d’obres públiques
• Mesures agràries• Devaluació del franc
Al principi funciona, però amb el temps arriba la inflació
1938 Política / Economia armamentista reactivació econòmica
1925 Pla Daves Forta recuperació
Dependència exterior
Crac 1929
1931 Col·lapse bancari
Crisi
1933 Hitler arriba al poder
Política AutàrquicaAtur
Rearmament
“Mercaderia”
Treball
Plans Quadriennals
Planificació Econòmica
Limitació màxima d'importacions
Fixació preus i salaris
Augment impostos
Caiguda consum privat
Eliminació Atur
Obres públiques
Burocràcia estatal
Rearmament
Servei militar obligatori
LA II GUERRA MUNDIAL ESDEVÉ CONSEQUÈNCIA I SOLUCIÓ A LA
CRISI INICIADA EL 1929
PERDONEU, PERÒ ALGÚ HO HAVIA DE DIRPERDONEU, PERÒ ALGÚ HO HAVIA DE DIR