Edició: Dolors Ortiz i Perpinyàecat.server.grupo-sm.com/ecat_Documentos/ES158778_008105.pdf ·...

Post on 22-Aug-2020

2 views 0 download

Transcript of Edició: Dolors Ortiz i Perpinyàecat.server.grupo-sm.com/ecat_Documentos/ES158778_008105.pdf ·...

Qualsevol forma de reproducció, distribució, comunicació pública o transformació d’aquesta obra només es pot fer amb l’autorització dels seus titulars, tret de les excepcions previstes per la llei. Dirigiu-vos a

CEDRO (Centre Espanyol de Drets Reprogràfics, www . conlicencia.com) si necessiteu fotocopiar o escanejar cap fragment d’aquesta obra.

Primera edició: març de 2015

Edició: Dolors Ortiz i Perpinyà

© 2015, Teresa Blanch Gasol i Anna Gasol Trullols, pel text© 2015, José Ángel Labari Ilundain, per les il·lustracions

Autores i il·lustrador representats per IMC Agència Literària, SL© 2015, Editorial Cruïlla

Nàpols, 249 - 08013 Barcelonaeditorial@cruilla.cat

ISBN: 978-84-661-3766-9DL: M-2053-2015

Imprès a la UE / Printed in EU

Bon dia, cuca!«Cuca»? L’Adrià va treure el cap de sota els

llençols i, gairebé a les fosques, va descobrir el pare i l’Olívia, la seva nòvia, inclinats damunt el seu llit.

–Oh! –va exclamar el pare en veure l’Adrià–. Ens hem confós de llit... He, he, he! Volíem despertar la teva germana.

Llavors van anar cap al llit del costat.

–Bon dia, cuca! –van repetir, i a continuació van xiuxiuejar:– Un, dos, tres! Ara!

I llavors es van posar uns barrets i van entonar una cançó:

En acabat, es van quedar immòbils esperant que la Cleo s’incorporés.

–Fa estona que s’ha llev... –L’Adrià no va tenir temps d’acabar.

Es va encendre el llum. La Cleo estava allà palplantada.

–Ostres! –va exclamar tot abraçant l’Adrià–. Quina sorpresa! Felicitats, germanet!

–No, no –va aclarir el pare–: avui és el teu aniversari!

–Segur? –va riure ella.–Avui? –va dubtar l’Adrià.L’Olívia va llançar una mirada al pare, el qual

va desviar els ulls i es va tapar la boca amb la mà.

–Em sembla que és demà, pare –va afegir l’Adrià.

–Vaja! –L’Olívia feia cara d’interrogant. Va donar un cop de colze al pare i va intentar amagar un paquetet embolicat que portava a les mans.– Així doncs, quan l’hi donem? –va afegir en veu baixa.

La Cleo va clavar la mirada en el paquet. No podia amagar l’emoció:

Tot d’una va decidir que aquell era un bon dia per celebrar el seu aniversari.

–És demà, però podria ser avui. Tant se val, per un dia... No cal mirar tan prim!

El pare seguia sense reaccionar.–Em sents, pare? Avui és tan bon dia com

demà! –va exclamar la Cleo, impacient.–Porta mala sort –va comentar l’Adrià

movent el cap.−Bah! –va deixar anar la Cleo–. Què

t’empatolles? Tant se me’n dóna.

–L’Adrià té raó. Potser val més que el guardem –va suggerir l’Olívia, i va allargar el paquet al pare.

–Sí –va somriure el nen–. Encara recordo el dia que vas passar per sota d’una escala i et va caure un cubell d’aigua al cap... O el que vas trepitjar la cua d’un gat i et va esgarrapar... –L’Adrià va callar en sec quan la Cleo va assenyalar amb el cap la col·lecció de cromos de l’escriptori i va moure els dits com si tingués unes tisores.

Es feia tard i, tot i que era dissabte, l’Olívia havia d’obrir la seva botiga d’accessoris per a mascotes. El pare la va acompanyar a la porta i es van acomiadar amb un sonor petó.

–Passeu-ho molt bé! –va dir l’Olívia abans de tancar la porta, i va fer l’ullet al pare–. Sort!

–Vestiu-vos! –El pare, encara amb el paquet a la mà, semblava que tenia pressa–. Continuarem amb els plans previstos.

–D’acord! –va exclamar la Cleo allargant les mans i fent saltirons.

–Què fas? –va preguntar el pare.

–Continuar amb els plans previstos –va assegurar la nena–. Ja em pots donar el regal d’aniversari.

–De fet, em referia a l’excursió –va matisar ell–. Voldria que aquest aniversari fos inoblidable.

–Per què? –va voler saber l’Adrià.–Doncs perquè... –va començar el pare,

que no sabia què dir.

–Anem al parc d’atraccions! –el va tallar la Cleo.

–No... Més aviat havia pensat en una excursió a la muntanya. Pujarem fins a una ermita que hi ha al cim.

La Cleo va obrir uns ulls com unes taronges:−Avui? El dia del meu aniversari?–Avui no és el teu aniversari –va repetir

l’Adrià.

–Serà divertit –va afirmar el pare–. Fa temps que no sortim a la muntanya. Riurem, xerrarem una mica...

L’últim cop que el pare va voler xerrar, va ser per anunciar que ell i la mare se separaven i que se n’anava a viure amb l’Olívia. La Cleo va pensar que si volia xerrar de nou era per dir-los que se separava de l’Olívia per anar-se’n a viure amb...

Qui devia ser la nova xicota del pare? La Cleo va buscar una mirada de complicitat del seu germà. Però l’Adrià semblava més interessat a preguntar quina roba calia dur per anar a la muntanya.

El pare va desaparèixer a la seva habitació i en va sortir amb una pila de roba plegada i el telèfon a la mà.

–Poseu-vos això –va dir, somrient–. Ho vam comprar a Àustria amb l’Olívia fa un parell d’estius, però eren talles grans i per això no us ho havíem donat.

–Prefereixo posar-me els texans –va dir la Cleo, que desconfiava dels gustos del pare i, encara més, dels de la seva nòvia.

–L’Olívia els va trobar molt bonics –va assegurar el pare, i va anar cap a la cuina per preparar el menjar que s’havien d’endur–. He de fer unes trucades.

Una estona després, el pare va sentir un xiscle horrorós...

Fes-te un fart de riure amb l’Adrià i la Cleo, dos germans que sempre estan com gat i gos!

15

87

78