Post on 05-Jul-2015
Centre de Recursos per a
Deficients Auditius
EL LLENGUATGE A L’ESCOLA
Montserrat NavarroRemei CaparrósFernando Galceran
CREDA Jordi Perelló Vallès OccidentalCurs 2010-2011
EL LLENGUATGE A L’ESCOLA
Guió de la 1ª i 2ª sessió:1. Presentació del grup.
2. Què és el CREDA.
3. Marc teòric.– Com analitzem el llenguatge: forma, ús i contingut
– L’evolutiva del llenguatge– Signes d’alerta– Retards i trastorns
4. La valoració del llenguatge.
EL LLENGUATGE A L’ESCOLA
Guió de la 3ra. i 4ta sessió: Remei Caparrós1. L’entorn escolar i el llenguatge2. Els blocs d’intervenció.3. Estratègies d’intervenció.
Guió de la 5a i 6a sessió: Fernando GalceranPart pràctica: presentació i valoració de casos.
Metodologia del curs:La tasca d’assessorament es farà sempre a partir devídeos i de casos que preocupen als professionals. Lapart pràctica tindrà un pes important.
EL LLENGUATGE A L’ESCOLA
Presentació de casos: (4a. sessió)
Presentar un cas per centre
Alumne d’E. Infantil amb dificultats de llenguatge i/o
comunicació i que no estigui atès pel CREDA.
Presentar:• Graella d’observació• Vídeo de 5/6 minuts(DVD), on hi hagi:
– Joc simbòlic amb un company– Conversa amb un adult : fet viscut, fets que encara
no han passat– El conte dels “Tres Porquets” amb suport visual.
CREDA - Jordi Perelló
Un Servei Educatiu del Departament d’Educació
ELS SERVEIS EDUCATIUS
• Els Serveis educatius generalistes:– EAP
– CRP– LINC
• Els Serveis educatius Específics:– CREDA
– CREDV– Serveis educatius per als alumnes amb TGD
ELS CREDA
Els CREDA són un model propi de Catalunya
CREDA Pere BarnilsCREDA Baix LL.CREDA Catalunya CentralCREDA St. AdriàCREDA Vallès O.- MaresmeCREDA TarragonaCREDA LleidaCREDA Jordi PerellóCREDA GarrafCREDA Narcís Masó
EL CREDA Jordi Perelló
El CREDA Jordi Perelló atén la població del Vallés Occidental
El CREDA Jordi Perelló atén la població del Vallés Occidental
ELS CREDA
• 1985 primers sords sectoritzats.• 1989 creació primers CREDA• 1990-1994 creació de 8 CREDA• 1994 Decret de regulació dels CREDA• 1998 “Marc d’actuació dels CREDA:
criteris i objectius d’intervenció”• 2002 creació de 2 CREDA més
PROFESSIONALS
DIRECCIO
U. S. E.Adjunts a direcció
U. V. O. P. A.•Psicopedog/a•Audioprotessista
FONS De documentació
L O G O P E D E S
OBJECTIUS
– Atendre l’alumne individualment
– Col·laborar amb els centres docents
– Atendre a les famílies en aspectes relacionats
amb el llenguatge.
A QUINS ALUMNES ATÉN?
• Alumnes amb sordesa
• Alumnes amb greu retard o trastorn de la parla i/o del llenguatge.
Alumnes amb trastorn o retard
• Quan el llenguatge del nen/a significa un
impediment pel seguiment curricular.
• Es consideren i avaluen altres dificultats
afegides.
• Possibilitat de treball individual.
Funcions
• Valoració i seguiment audioprotètic.
• Valoració psicolingüística
• Identificació i avaluació de les necessitats educatives.
• Atenció logopèdica.
• Catalogació de recursos educatius específics.
Àmbit d’actuació
SORDS:
• Atenció primerenca: 0 a 3 anys
• Atenció en el marc escolar: 3 a 16 anys
• Atenció en el marc escolar en la post obligatòria.
RETARDS O TRASTORNS:
• Atenció en el marc escolar: 3 a 16 anys
Itinerari
• Sordeses:– Hospital de referència
– CREDA:• Valoració audiològica i audioprotètica • Valoració psicolingüística• Atenció logopèdica
• Procés d’acollida
Itinerari
• Trastorns o retards:– Centre docent
– EAP: • Valoració global i del llenguatge
– CREDA:• Valoració conjunta EAP
• Valoració psicolingüística
• Atenció logopèdica
El treball logopèdic
• En relació a l’alumne
• En relació als centres docents
• En relació a les famílies
En relació a l’alumne
• Valoració del llenguatge a inici de la intervenció.
• Planificació de les actuacions: nombre de sessions, horari, recirsos tècnics…
• Pla de treball amb l’alumne:– Objectius de treball:
• Parla
• Llenguatge
En relació al centre docent
• Coordinacions: • Docents• EAP
• Generalització
• Assessorament lingüístic
En relació a la família
• Coordinacions per la col·laboració de la família.
• Generalització
• Assessorament lingüístic
En relació a altres serveis
• Unificar criteris d’actuació:– Hospitals
– Centre implatador– Serveis socials, CDIAP– EAP
EL LLENGUATGE A L’ESCOLA
EL LLENGUATGE A L’ESCOLA
Marc teòric.– Com analitzem el llenguatge: forma, ús i
contingut– L’evolutiva del llenguatge– Signes d’alerta– Retards i trastorns
Com analitzem el llenguatge?
• Forma:– Parla:
• Fonologia: categorització dels sons
• Fonètica: producció concreta del so
– Llenguatge:• Sintaxi: estructura del llenguatge
• Morfologia: tracta de les paraules i inflexions del llenguatge
Com analitzem el llenguatge?
• Ús– Diferents funcions
– Interacció– Adequació del missatge
• Contingut (semàntica)– Representació del coneixement del món
L’evolució del llenguatge
Aspectes claus en l’evolució del llenguatge
• 0 - 6 mesos: – Comunicació sense llenguatge
– Jocs fonatòris
• 6 - 12 mesos:– Cadena sil·làbica– Interacció amb comprensió, regulació de l’entorn
– Comprensió semàntica.
Aspectes claus en l’evolució del llenguatge
• 12 - 24 mesos:– Aparició gradual dels sons de la llengua– Combinacions dos elements– La comunicació esdevé plena, crida l’atenció– Augmenta la comprensió– Apareix l’holofrase: 1 paraula = molts
significats
Aspectes claus en l’evolució del llenguatge
• 2 - 3 anys:– Combinació 3 elements: frase simple– Inici morfologia– Evolució gradual dels fonemes– Inici del joc simbòlic– Formula preguntes– Segueix dos ordres senzilles
Aspectes claus en l’evolució del llenguatge
• 2 - 3 anys:– Combinació 3 elements: frase simple– Inici morfologia– Evolució gradual dels fonemes– Inici del joc simbòlic– Formula preguntes– Segueix dos ordres senzilles
Aspectes claus en l’evolució del llenguatge
• 3 - 4 anys:– Evolució cap a les frases complexes– Màxima evolució sil·làbica– Té recursos per manifestar preferències,
donar informació subjectiva.– Paraules abstractes
Aspectes claus en l’evolució del llenguatge
4 - 5 anys:– Assoliment grups consonàntics, amb
dificultat en l’ús de preposicions espai-temps i adverbis
– Funció metalingüística: endevinalles, acudits...
– Enriquiment del vovabulari
Aspectes claus en l’evolució del llenguatge
• 6 anys:– Perfeccionament d’estructures i de tots els
aspectes del llenguatge– Darrers fonemes– Apareixen les oracions passives – Ampliació habilitats comunicatives
LAURA BOSCH
Transcripcions
Adrià, 4 anys. Situació de joc simbòlic amb “La caseta”
S: ¿Qué es esto? (water)Adrià: pipiS: para hacer el pipi!. ¿Cómo se llama?Adrià: (gest de sí amb el cap i se l'emporta a baix i fa el soroll del pipí) shshs.S: ponlo aquí ( trec un tros i llavors es desmunta la porta) ¿qué ha pasado?Adrià: sa oto S: Se ha roto, lo ponemos un poquitoAdrià: (desmunta la porta de l'entrada i me l'ensenya rient)S: Ay, Adrià, Adrià que se me desmonta, ponla aquí, muy bien.Adrià: (la col·loca)S: muy bien.....más cosas (li ensenyo la banyera)Adrià: AquetS: ¿qué es?Adrià: susá, susá, u aco, un aco ( i el llisca per la taula)S: Shshshs (faig el gest de dutxa i el soroll) Vamos a ponerla aquí .......( en el bany)Adrià: ae un pipi
(Important retard de llenguatge)
TranscripcionsJoaquim, 9 anys. Explica un fet viscut. Joaquim: no cubre allaS: no cubre, pero tu ya vas mojadoJoaquim: no, cubreS: cubre.Joaquim: síS: entonces, ¿tú que haces?Joaquim: alla habia una roca, subo y ya estáS: a veure, cuando tu te has caido, entoncesJoaquim: hay una roca alla lla abajo, alla, seca, alla hay otra roca subo y ya estáS: ...tu eres muy grande, eres muy alto, eh!Joaquim: (gest de si i no)S : y la mama no se enfada si te has mojado no se enfada, ya vas preparado para jugarJoaquim: deseata ropa gade (?)S: y que haces con la ropa que has traidoJoaquim: vistoS: muy bien, y tu sabes el juego aquel de tirar piedras que van rebotando. Juegas a esto o solo
vas saltando rocasJoaquim: va abajo, subes, a tirar una piedra grandeS: y tu ¿te has subido alguna vez a un árbol, en el campo en la montaña?Joaquim: no, este (senyalant al pati)S: ya sabes subirJoaquim: yo ya salto la valla de este cole(Retard de llenguatge: frase simple)
TranscripcionsCasey: 6 anys. Conversa amb un adult.
S: vols venir un altre dia, quan siguis una mica més gran i m'expliques coses?Casey: (sí amb el cap) quan me caigui aquest dent i aquestaS: vale!Casey: perquè aquesta ja està a puntS: està a punt deCasey: de caure, perquè aquí tiene una rayetaS: mmm i caurà ja, és que ets molt gran..Casey: casi està enganchadaS: clar, és que es va desprenen a poc a poc,...................Casey: sí, perquè aquí hi ha un tros que quan se me caigui aquesta dent hi ha un
tros aquí, aquesta també, aquesta aquesta noS: ...fins un altre dia.
*el disabta em sembla ke já em pdrgé banyá. Ban dí ke faria sol ..”*“ke ia um abi ke té mil kótxas i ke a la flora li agrada els kótxas i las kagegas i el pepno ez bolía enfadá ni am la seba abia ni am laseba filla”*“kuan ban tugná la Mara i lábia ban trgeure fok pels kexals”
(Retard lleu de llenguatge: inici frase coordinada i subordinada)
TranscripcionsKakekika roja(Havia) una ve, una nina, la mare, kakekika roja, teké la made kice: ten aagua y todo, eá casa de labuea, kice. Kiado! Kice a madre. Kiado! Aquí hay un lobo.No hace caso, vale kice kakekika roja e vaya a bosque el que eká e lobo kice.
Ruben 5 anys: Narració amb suport d’imatge:
- Què hi ha aquí?- La mare, la yet, la nena- On estan?- La taula- Quin lloc és?- El menjadó- Què fan?- Mejan- Què mengen?- Sopa- Què veus aquí?- Pantas- Què és?- El cuart. La nena a tocat aket i la nena a pintat a paret
Transcripcions
Plou i fa sol lam buixes es pentinen, plou i fa sol lem buixesponten dol.Hi havia una vegara un dei i una deina, no estaven sols, hihavia la seva filla, elpobe i el rac que era mol lulen i tambémenjava gent i bestiar
(Retard fonològic)
Signes d’alerta
Alertes
• De 0 a 1 any:– Si entre els 0-6 mesos no produeix cap tipus
de so, no somriu o no hi ha contacte ocular.– Si als 10-12 mesos no hi ha balboteig, és
reduït, o s’ha aturat.
Alertes
• De 1 a 2 anys:– Si als 18 mesos el nen no diu cap paraula
– Si no produeix paraula - frase– Si als 18-24 mesos no incrementa de forma
regular el nombre de paraules. Inicialment de forma lenta fins a les 12 primeres
Alertes
• A partir de 3 anys– No utilitza llenguatge per expressar fets
passats– Si la seva parla és inintel·ligible– Si encara no té estructura de frase simple– Si no té un mínim de gramaticalitat– Si no diferencia jo / tu– Si no fa atenció a la informació auditiva– Si el llenguatge no regula la seva conducta
Alertes
• A partir dels 4 anys– Si no hi ha una clara evolució dels
paràmetres d’alerta de 3 anys
Dificultats en l’adquisició del llenguatge
• Dins la normalitat: diferents habilitats en relació al llenguatge
• Fora de la normalitat:
Retard:Evolució lenta però no desviada Llenguatge endarrerit
Trastorn:Adquisició desviada, no segueix el procés habitualEn l’evolució global del nen, el llenguatge és el
principal obstacle.
Dificultats en l’adquisició del llenguatge
• Associades a altres patologies:Les dificultats del nen conviuen amb les de llenguatge
d’una manera equilibrada.
Per exemple:Retards cognitiusTrastorns de la comunicació: autismeDificultats neurològiques i orgàniques: dificultats
bucofonatòries.
Abordatge diferent
– Forma:• Parla• llenguatge
• Feina específica del logopeda
– Ús
– Contingut
– Pobresa lingüística
• Abordatge global i participació de més professionals
Abordatge global
Abordatge global i la participació de més professionals:• Problema d’ús • Dificultat de llenguatge lligat a cognició, relacions
socials, pobresa lingüística...
Cal prioritzar els objectius d’intervenció i el moment, ja quesón tractaments que en molts casos milloraran elllenguatge del nen només millorant tots els altres aspectes.No cal oblidar que la millora és relativa a la seva dificultatprimera
Comportaments lingüístics
Comportaments lingüístics
A. No manifesta les seves intencions comunicatives
Afecta a la comunicació.
Descripció: No manifesta les seves intencions comunicatives.
Característiques:- No té iniciativa comunicativa, ni verbal ni gestual- No fa cap demanda d’atenció, ni expressa les seves necessitats.- No s’interessa per interaccionar ni amb companys ni amb adults.- No reacciona quan se l’increpa
Comportaments lingüístics
B. Manifesta les seves intencions comunicatives només amb gest o amb forma lingüística d’una o dues paraules.
Afecta al llenguatge (organització del discurs, sintaxi, morfologia)David 3 anys
David: a fat i piu (onomatopeia) a afat i pup, ea pupa
L: no l'ha fet pupa, l’ha agafat i l’ha ficat a dins de la gàbia
David: mi afat, fit (onomatopeia) a tin
L: amb la mà, a què sí? amb la mà. és que és molt petit
David: sí mi e fat i a eta
L: i l'hem posat a la seva caseta eh?
David: e pila , tat, a ti (amb gestos)
Comportaments lingüístics
C. Manifesta intencions comunicatives amb frases de tres paraules amb pocs elements morfosintàctics..
Afecta al llenguatge (macrosintaxi del discurs, sintaxi, morfologia)
Jessica 3 anysJessica: e colo vamelL: y què pasa?Jessica: té la boca vamelL: y que pasa más?Jessica: sama, sabata, sabata, e ama la mama (senyalant)L: ha llamado a la mamá?Jessica: síMonica: ....i que sent el tabalet (gest de la cua de la serp) com feia...Jessica: sutaraL: ah! i què passa.Jessica: tene boca vemell
Comportaments lingüístics
D. Manifesta les seves intencions comunicatives amb frases de tres o més paraules, mantenint l’estructura correcta, amb presència dels elements morfosintàctics bàsics, si bé amb errors.
Afecta al llenguatge (macrosintaxi del discurs, sintaxi, morfologia)
“io tin una pisina, el téte i io bam puzá aigua i bam pasá mol b锓Se cau i se va rompí el ou”“Io m’he compat un inosaure rec pe xuga”“Io esperava els reis perquè demà passaven els reis”Paquè s’ha fe mal, dapre la senyu vindaràCa li dona un pató a papaMonstre agafa oso i la mara també agafa oso
Comportaments lingüístics
E. Manifesta intencions comunicatives amb frases de quatreE. Manifesta intencions comunicatives amb frases de quatreelements o més, amb bona estructura sintàctica en les oracionselements o més, amb bona estructura sintàctica en les oracionssimples i amb alguns errors en les oracions complexessimples i amb alguns errors en les oracions complexescoordinades, subordinadescoordinades, subordinadesAfecta al llenguatge (macrosintaxi del discurs, sintaxi,Afecta al llenguatge (macrosintaxi del discurs, sintaxi,morfologia)morfologia)
Da nens ca sen van al bosc, i van a jugà alguns jocs. Al primé diu picala paret, al sagon diu mestres.... i nens i al tercé diu fet amagà. Dos nenes sa van amagà a un arba.... arbra vell ca no havia ningú......Diuen que son els lladres que van rubà l’altra dimarts.... aun sanyó ca era xuié
Comportaments lingüístics
F. La seva parla és inintel·ligible amb presència d’alguna de les següents característiques: a) Presència sistemàtica d’un sol fonema b) Ús variable de processos dins una mateixa estructura. c) Presència de processos inusuals o idiosincràtics, rarament existents en el desenvolupament normal.
Eva: e e etoL: qué estabais haciendo?Eva: eseo eetaL: jugando a pelota?Eva: síL: y qué llevas aquí en el pie?Eva: upaL: qué lleva en el pie?Eva: upaL: qué te han puesto en el pie?Eva: una iita neio upaL: y tu te has hecho daño?Eva: (no contesta)L: dónde te has hecho daño?Eva: a ma
Comportaments lingüístics
G. La seva parla presenta força errors amb les característiques: a) Desajustaments cronològics.
b) Dificultat en l’estructura sil·làbica de paraules llargues.
Afecta la fonologia.
Descripció: desajustament cronològic
Parlant del que fa a la platja:
ala no tic fotaló, ala nelo tola; a la paxa
un lia ma picà una melusa, un alta lia la melulta fa mal.
El ó tà tontent.
Io toc la tanyuleta
Comportaments lingüístics
H. El seu llenguatge es caracteritza per l’ús de paraules concretes, referents a entitats observables, accions i atributs, amb pocs temes que indiquin espai i/o temps
Descripció: El seu llenguatge es caracteritza per l'ús de paraules concretes, referents a entitats observables accions i atributs, amb pocs termes que indiquen espai o temps.
- Què hi veus aquí?- ......una moxila- Què fa aquesta nena?- ......- Què està menjant?- Un pollo- I això, què és? Què hi ha al foc?- Sopa- I això, què és?- Una fló- Què estan fent?- Menjan- ......
Comportaments lingüístics
I. Mostra poques habilitats conversacionals. Les dificultats es manifesten: en la presa de torns, a l’hora de tenir present l’interlocutor i en el manteniment del tòpic.
Descripció: No manté el tema de la conversa ignorant el que s’ha dit abans No saben quan han d’intervenir No pren mai la iniciativa de torn
Diàleg entre una mestra i un alumne:- Què vas fer ahir que era festa?- Vull agafar això- D’acord, agafa-ho, però digue’m, què vas fer ahir?- Tinc tos- Caram! Però digues: vas anar a casa de l’àvia ahir que era festa?
Valoració del llenguatge
LLENGUATGE
NO INTENCIONO INICIATIVA
EAP
Intel·ligible, frases ben estructurades. Però:• Desajustat• Pobresa• Concret
ESTIMULA -CIÓ GLOBAL
• Inintel·ligible• Poques paraules• Frases mal estruc.• Evolució lenta
Valorar la gravetatEAP
Valoració del llenguatge
• Objectiu: – Conèixer el llenguatge del nen/a– Poder detectar on està la dificultat– Concretar la resposta
Valoració del llenguatge
• Observació:– Diferents situacions:
• Joc simbòlic
• Conversa amb un adult
• Un conte amb suport visual• Transcripció.
Observació del llenguatge
PRÈVIES:• Alerta visual• Alerta auditiva• Imita i repeteix• Segueix ordres senzilles• Gust per la comunicació• Vocalitzacions voluntàries• Jergó
Observació del llenguatge
ÚS:• Intenció comunicativa amb:
‾ Mestres‾ Companys
• Iniciativa • Fa demandes • Fa preguntes • Utilitza diferents funcions comunicatives • S’expressa amb gest • S’expressa amb gest i llenguatge • S’expressa només amb llenguatge • Eficàcia comunicativa:
‾ Fets simples‾ Fets semi complexes‾ Fets complexes
Observació del llenguatge
CONTINGUT:• Lèxic d’acord a la seva edat• Comprensió d’acord a la seva edat
• Utilitza paraules abstractes i/o diferents categories
• Gramaticals
• Compren missatges complexes i llargs.• Segueix les consignes de l’aula• Segueix consignes donades individualment• Segueix consignes donades col·lectivament
• Compren explicacions o narracions habituals a l’aula
Observació del llenguatge
FORMA:• PARLA:
– S’observa alguna malformació en l’aparell bucofonatori – Parla inintel·ligible– En parla espontània:
• omet sons (exemples)• substitueix sons (exemples)
– Millora en la repetició – Els seus errors són estables – Confon paraules de sons similars – Problemes de discriminació auditiva en paraules de sons
similars
Observació del llenguatge
FORMA:• LLENGUATGE:
– Concordances de gènere
– Concordances de nombre
– Fa flexió verbal
– Utilitza pronoms– Utilitza preposicions i/o conjuncions– Frases simples (exemples)– Frases compostes (exemples)
– Utilitza la narració
Transcripcions
Maria, 6 anys. Narració sense suport d’imatge.E meu pare, i e meu mare, e meu germà gran i a
meu gemana petita.
E meu gemà té... nou...i a gemana petita té un
any...Aixa.
Juga a eia...
Do, pada uda mica....corre. Le due came...corre
uda miketa.
A meu gemà ta jugà...si...juga ...a futbol amb nens gans.
No magrada. A baske
Jugà a juguine, juga a pley
Da un cotxe da carrada. A meu gemà gran. Zempe no. A veda ga jo
ganu.
TranscripcionsAna, 4 anys. Denominació d’objectes:
Què veus?- Osa (cosas), e bebe
Què fa?- Xupa
Què xupa?
- Eso
Què més veus?- Mala (mare), e nene, e niña, echila(motxilla), u asa, alila(cadira),
e...adedo, a pipa, ya está
Què més veus?- A bebe pinta aixi- Un nen a pama- Un ton (tren), una asa, un estell(castell), a ion, oches, eta (finestra)
Transcripcions
Lucia, 4 anys. Explicació amb suport d’imatge.Tu vas a la classe dels ?– Nenés.Grangers, oi?, com és que us dieu grangers?– Jorgina..què vol dir grangers?– An yamo gangés. Gangés de nensI què fa un granger?– Fa a kiasseOi que cuida animals?– Yo ka visto una ce-do! Hasen gr,gr,grQué otro animal había en la granja?– Una cabra. La cabra así (fa gest)¿Qué tenía?– Unos palos (banyes)– La vaca tene un bebe a vaca, aran leche (daran )
Transcripcions
Narració sense suport d’imatge- Quants germans tens?- quata i cinc- Germans?- Eh, i a dos, quata, sin, vull a dou onté, dota- Però tu, quants germans tens?- Dos- Com es diuen els teus germans?- El meu germà es diu... Pinotxo, Aganto- Però tu m’estàs dient els germanets que tens?- Aganto i Pinotxo- Els teus germans, com es diuen?- Edgar- Edgar ets tu!!- ......
Adreça on trobar materials i documents sobre el llenguatge a l’escola:
http://fonscredavjordiperello.blogspot.com