VALENCIALUNES 26 DE ENERO DE 2009

VAlENCIA: Plaza ¡j~ América, 2. Primero. 46004. Valencia.Tel.:96 337 93 7.0.Fa~:9633716 SO.e·mall:valeocla@elmuodo.es

La llengua deIs válenciansUn !libre explica el conflicte lingüístic valencia des d'un punt de vista.ideolagic, pero sense els insuportables tapies maniqueistas de bons i rOlns

Forum I FnacCharla-coloquio sobre La meditación fuente internay externa de paz, a cargo del monje budista NagpaJamgyang. Alas 19 horas.

loriguilla I Conferencia - TallerConferenda sobre La. cocina tradicional valenciana

a cargo de Jesús Pellicer. Ayuntamiento. Por la tar-de. .

Conferencia' Octubre Centro Cultural

Conferencia sobre TUrisme espacial a cargo del La­boratorio para la Experimentación en el Espacio yla Microgravedad. Alas 19.30 horas.

Debate' Debates de la Fundación CEPSDebate sobre Los derechos más vulnerables. El ca­

so de Gaza, a cargo de Javier de Lucas, catedráticodel Instituto de derechos bu manos de la Universi­

dad de Valencia. Presentado por Joan e. Carbonell,Catedrático de derecho penal de la Universidad deValencia. Colegio Mayor Rector Peset. A las 19 ho­ras.

Exposición 'Galería j>azlIComediasMuestra titulada No todo lo que reluce alumbra deEmesto Casero. Hasta el 28 de enero.

El(llosiciÓIl ¡JlIlDía Municipal de Ruzafa.Muestra titulada La voz del silencio de Victor Chi­

ner Sala de Exposiciones. Hasta el 30 de enero.

>VALENCIA

> la 'uot'g~til,~ula de Cultura (A M, Laartisfa Inmil Piéó expone su colección Sotu­ratlon; donde,É'xpresa sus pinceladas· kitschcon arte pop de los 50, Hasta 18 de febrero.

> PROVINCIA DE VALENCIA

Benaguasill TeatroTeatro InfantiL Obra Mmy Magic! por Forum'sSto¡ytellelc Auditorio. A las 9.30 horas.

Xátiva' ExposiciónMuestra titulada Las distintas épocas de Juan Fran­cés. Estará hasta el14 de febrero. Casa de la Cultu­ra.

Sagunt I ExposiciónMuestra titúlada Gvravats de Ángel Ventura. Esta­ra hasta el 30 de enero. Casa Municipal de Cultura.

francés o en rus, desencontres entrepoetes que els polítics sempre sabencom aprofitar-se d'elles, i en el cas va­lencia, batalles lingüistiques que hanestat fins ara, ien general, toscamentexplicades fins l'arrivada d'un llibreben clarificador de Josep Ángel MasCastell, doctor en filologia naixcut aXaló, que es diu «El morfemaideológic», un !libre que suposa un tallentre la literatura existent sobre el con­

flicte i la que a partir d'ara víndra, unllibre pie de trellat, absent deIs insu­portables maniqueismes de perfilideológic, que han vingut simplificantel món fins convertir-lo en un parvula­ri per a militants i conven<;uts.

Sanchis Guarner a la seua orla de licenciatura universitaria. IEL t'lUNDO

«1E1 miOlrfem;r¡ ideiOl~giiC}}Hi ha !libres que ú sospita que no es tracta d'un més sobre el temes ja sabuts des delpunt de vista uniformitzant i tópic, sinó que son nous, que plantegen un nou punt devista en un terreny en el que tot estava -insatisfactoriament- «explicat», Este és elcas de un lIibre amb el horripilant titol, sois apte per a fílólegs, de «El morfemaideológic», editat per Onada edicions amb la col.Jaboració de la Universitat Polit;,cni­ca de VLC lIibre que no hi es complaient amb el pensament correcte, que en el cas va­lencia sol ser cert catalanisme a la universitaria, sinó que te el valor, intens, de la conM

fortable lIibertat intel.lectual. Este excelent IIibre, dividix als integrants del conflictelingüistic valencia, a partir de la divlsió sociológica de Xambó peró sense els seus pre­juís ideológics, segons els cual els blavers eren, en I'estomagants tópics, irracionals,acientifics, dogmatics I si mes no feixistes i el catalanistes, cultes, universitaris, ca­rregats d'autoritat clentifica (¿?), protegits de vents i marees pel principi d'irrefutabi­lital. Es ú deis IIibres mes iliures, moderns i intel.ligents que he lIegits en molt de temps,

deIs valencians.

Casp-Sanchis Guarner-Fuster-Adlert, durant anys formaren un tan­dem molt profitós per a la cultura va­lenciana. EIs dos primers van ser d'unalleialtat lingüistica inquestionable,mentres que els altres dos, Fuster iAdlert, varen haver d'escriure molt encasteila, principalment periodisme i al­gunes poesies.

Casp mai va escriure poesia en cas·teila i en prosa, exemples mínims, San­chis Guamer tampoc ha va fer, en unsanys de tanta dificulta!.

Després vindrien les desavenenciestan própies entre poetes escriguen envalencia, en castella, en anglés, en

HORAS SINOCIO

RICARDBELLVESER

Enguany es ceLlebra el 75 aniversaride la publicació de «La llengua deis va­lencians» del professor Manuel San­chis Guarner (1911-1981), un llibrecanónic iuna fita inexquivable en elprocés de recuperació formal del va­lencia com a llengua culta. La primeraedició, un fullet humil, amb humilitatpedagógica vull clil~ i savi, fou impeca­ble, d'un amor pel valencia iel'una CO[­

diaJitat expositiva que no soIs trans­metia la seua passió per la llengua queens es comuna, sense retoriques, sinóque també el taranna del seu auto!: Lesaltres edicions, les que vingueren des­prés, anaren enriquint-se en la mida enqué el professor s'engreixcava en lafeina d'ampliar-Ia, «quan vaig adin­s3Hne'n, -explica Sanchis Guarller­ja duia escr!tes més d'un centenard'holandeses, quan l'editor m'havia cte­manat que no n'arribas a guaranta!», iaixí poe a poe va 3nal" creixent fins lesmés de dos centes pagines que té el!li­bre des deIs anys sixanta.

Pergue ti va sueeeir aL"'{o?, perque enprimer Jloc volia explicar quina es lallengua deIs valencians, pero a midaque anava eserivint va comprendre queera encara més important aclarir~li allector quina cosa és la llengua deis va­lencians, pas imprescindible per a des·pertar l'amor per la lJengua autoctona.

Als anys quaranta, les ampliacionses completaren amb una Gramatica dela llengua valenciana, publicada perl'editorial Torre, que ilavors dirigia Xa­vier CasI' (1915-2004), qui li va donaralguns consells iprofitossos exemples.

Ara es cumplixen 66 anys de la re­creació de Torre, una aventura feta acasa de Casp, amb la participaciód'Adlert i inmediatament de Fuster,Valls i San<;. I es cumplix el primerquinqueni de la mori de Xavier Casp,el millar poeta valencia de postguerra,el més seri6s, intens i inspirat, el pri·mer que va fugir del paisatgisme, elpintoresquisme, el localisme i elllo­rentinisme, per a apropar la poesia fe­ta a Valéncia, a la que estava fent-se enaltres llocs d'Europa. Aixi el reconei­xeren tots els crítics valencians, cata~lans i mallorquins, que varen sospitaren eil el futur de la poesia en la llengua

Fotográficos, coMed. vinilos, lienzo, papel caballo, verjurados, ete ..y Acabados Brillo, Mate, Cartón Pluma, Plastificados. Roflers, etc... Hasta 1070 mm.

[~lnfl·::J(¡.\ Fcr~,JI!"'FfC."A¡r~ /3,~¡¡i:::;:$0 "'!l'.r,PI-lS'::- '~o"co '::~I

B/allco/nogro y cofor, Todos los formalOS, Gramajes especiales, Etc,.

Direclamenle a PDF o TlF. Color o Blanco y negro.Cualquier formalo de papelhasl. 914 mm.

Blanco/negro y color. Múlllples lor"!al~,s de archivo. Plegado. Ele...

3eo rAIIJ(:r ••••..CA/frr.,.r,\·", !U-lr. 300 Gil,A' C4/1',Il

Guaflex, Ruslica, Proyectos, Espiral. Cajas a medidn PIlI"f1 proyecfos,Grabados y..gran si/rUdo -de acabádos a ,elegir.

OfrecemosSo 1ucioneSia'::~ttsNéeesicl:ades