Post on 26-Mar-2016
description
EL RELLEU DE LA PENÍNSULA IBÈRICAEL RELLEU DE LA PENÍNSULA IBÈRICA
ELS TRETS DEL RELLEU PENINSULAR
ELS TRETS DEL RELLEU PENINSULAR
Forma massissaForma massissa
costes rectilínies
Elevada altitud mitjanaElevada altitud mitjana
Disposició perifèrica de les serralades
Disposició perifèrica de les serralades
bloc elevat de gran extensió i la
seva altitud mitjana
abundància de
muntanyes
cinturó muntanyós que voreja la Meseta i les serralades exteriors
amb conseqüències en
CompartimentacióCompartimentació
El climaLes comunicacionsLa xarxa fluvial
Meseta
per per
Depressions i serralades exteriors
Contraforts que l’envolten
per
costes rectilíniescostes rectilínies
excepció
elevada altitud mitjanaelevada altitud mitjana
disposició perifèrica de les serraladesdisposició perifèrica de les serralades
El relleu peninsular ha
estat comparat amb una fortalesa
El relleu peninsular ha
estat comparat amb una fortalesa
la compartimentació del relleula compartimentació del relleu
Els rius peninsulars ofereixen una desigual orientació i longitud. Observem el mapa del relleu i la xarxa fluvial
Els rius peninsulars ofereixen una desigual orientació i longitud. Observem el mapa del relleu i la xarxa fluvial
La basculació de la Meseta cap a l’oest i la disposició del relleu ha configurat una xarxa fluvial disimètrica dels distints vessants
La basculació de la Meseta cap a l’oest i la disposició del relleu ha configurat una xarxa fluvial disimètrica dels distints vessants
la disposició del relleu i la xarxa fluvial la disposició del relleu i la xarxa fluvial
la disposició del relleu i les conseqüencies en el climala disposició del relleu i les conseqüencies en el clima
La proximitat a les costes de les muntanyes dificulta la influència en l’interior de l’aire marí
La proximitat a les costes de les muntanyes dificulta la influència en l’interior de l’aire marí
dos moviments orogènicsdos moviments orogènics
orogènia hercinianaorogènia herciniana
final de l’Era Primària
són els massissos antics, muntanyes d’altitud mitjana amb formes arrodonides i
valls amples
quan?
plegament alpí
quan?
Era Terciària
són les serralades més recents amb crestes i formes
abruptes
plegament hercinià
orogènia alpinaorogènia alpina
dos períodes d’assentament, erosió i sedimentaciódos períodes d’assentament, erosió i sedimentació
Era Secundària Era Quaternària
quan?
l’erosió produí l’aparició de
materials granítics i pissarres
l’erosió de l’aigua, vent, transporta els materials des de les
zones més elevades a les conques,
depressions i costa
una llarga evolució de processos geològics han modelat el relleu i el paisatgeuna llarga evolució de processos geològics han modelat el relleu i el paisatge
donaren lloc
eres
ArcàicaArcàica
existència del massís
precàmbric
existència del massís
precàmbric
PrimàriaPrimària
orogènesi hercinianaorogènesi herciniana
el Massís Ibèric o Hespèric, nucli de la Meseta.
SecundàriaSecundària
erosió i sedimentacióerosió i sedimentació
sediments de gran espessor en les fosses bètiques i pirinenques
forta erosió a finals d’
aquesta era
EL RELLEU PENINSULAR. EVOLUCIÓ GEOLÒGICAEL RELLEU PENINSULAR. EVOLUCIÓ GEOLÒGICA
tingué lloc caracteritzada per
composat per
quarsitesgranitgneis
pissarres
afectat per
aflorament de materials antics
els materials calcaris que afloraran a l’EraTerciària
seran
formà
EL RELLEU PENINSULAR. EVOLUCIÓ GEOLÒGICAEL RELLEU PENINSULAR. EVOLUCIÓ GEOLÒGICA
eres
TerciàriaTerciària
orogènesis alpinaorogènesis alpina
xoc de la placa africana i euroasiàticaxoc de la placa africana i euroasiàtica
serralades alpines:- Pirineus- Serralades Bètiques
QuaternàriaQuaternària
glacialismeglacialisme
tingué lloc
fractura del sòcol de la Meseta
originà les
depressions prealpines:- Ebre- Guadalquivir inclinació
cap a l’Atlàntic
aparició de les vores muntanyoses de la Meseta:- Serralada Cantàbrica- Serralada Ibèrica- Serra Morena
elevació de blocs, són les serres interiors de la
Meseta:-Sistema Central
- Monts de Toledo
es produeix
erupcions volcàniques erupcions volcàniques
formació de terrases fluvials
formació de terrases fluvials
colmatació de les conques fluvialscolmatació de les conques fluvials
blocs enfonsats,són les conques sedimentàries:
Duero, Tajo, Guadadiana
provocà la
configuració del relleu actual
conseqüències en la xarxa fluvial
L’ORIGEN VOLCÀNIC DE LES CANÀRIESL’ORIGEN VOLCÀNIC DE LES CANÀRIES
Completar el quadre Completar el quadre
Milions d’anys
Era Esdeveniment geològic/
sedimentació
Unitats de relleu
generades
Accions erosives
-570 a -230
Primària o Paleozoica
-230 a -68 Secundària o Mesozoica
-68 a -1,8 Terciària o Cenozoica
-1,8 fins l’actualtat
Quaternària (Pleistocé i Holocé)
ORIGEN I FORMACIÓ DEL RELLEUORIGEN I FORMACIÓ DEL RELLEU
de modelat i sedimentació de modelat i sedimentació
conques sedimentàries
conques sedimentàries
depressions depressions
serralades alpines
serralades alpines
massissos antics
massissos antics
sòcalsòcal
constituïts pel sòcal antic
constituïts pel sòcal antic
base de la Mesetabase de la Meseta
grans elevacions per l’orogenia alpina
grans elevacions per l’orogenia alpina
amb sediments de l’Era Terciària i Quaternària
amb sediments de l’Era Terciària i Quaternària
glaciarisme, acció fluvial, erosió
glaciarisme, acció fluvial, erosió
peniplanuresterrasses fluvialscostes
peniplanuresterrasses fluvialscostes
es diferencien diverses formeses diferencien diverses formes
UNITATS MORFOESTRUCTURALS
UNITATS MORFOESTRUCTURALS
LES DEPRESSIONS I LES CONQUES SEDIMENTÀRIESLES DEPRESSIONS I LES CONQUES SEDIMENTÀRIES
Conques sedimentàries.
Enfonsaments de l’antic sòcol, amb sediments dels rius Duero, Tajo i Guadiana
Conques sedimentàries.
Enfonsaments de l’antic sòcol, amb sediments dels rius Duero, Tajo i Guadiana
Depressions prealpines de l’Ebre i del Gualdalviquir
Depressions prealpines de l’Ebre i del Gualdalviquir
LES UNITATS MORFOESTRUCTURALS LES UNITATS MORFOESTRUCTURALS
Origen Localització Forma Materials
Sòcol
Massissos antics
Serralades alpines
Conques sedimentàries i depressions
Completar el quadre Completar el quadre
LA DIVERSITAT DEL ROCAM LA DIVERSITAT DEL ROCAM
Terrenys volcànics
La distribució litològica de la Península presenta tres zones que tenen relació amb l’evolució geològica
El cas de Canàries, amb terrenys volcànics degut al seu origen
La distribució litològica de la Península presenta tres zones que tenen relació amb l’evolució geològica
El cas de Canàries, amb terrenys volcànics degut al seu origen
Són materials molt antics, que afloraren a l’Era Primària. Composició: granit, pissarra, quarsita, gneis (marbre)
Són materials molt antics, que afloraren a l’Era Primària. Composició: granit, pissarra, quarsita, gneis (marbre)
Són sòls molt àcids, aprofitament humà per a
pastures i arbòria
Són sòls molt àcids, aprofitament humà per a
pastures i arbòria
ELS MATERIALS SILICISELS MATERIALS SILICIS
Predominen en l’occident peninsular i en les crestes de les serralades
Predominen en l’occident peninsular i en les crestes de les serralades
ELS MATERIALS CALCARISELS MATERIALS CALCARISLa seva localització forma una mena de Z invertida, des del Pirineu Oriental fins la part oriental de la Serralada Cantàbrica i els Sistemes Ibèric i Bètic
La seva localització forma una mena de Z invertida, des del Pirineu Oriental fins la part oriental de la Serralada Cantàbrica i els Sistemes Ibèric i Bètic
Són materials sedimentaris d’origen marí de l’Era Secundària i plegats amb l’orogenia alpina
Són materials sedimentaris d’origen marí de l’Era Secundària i plegats amb l’orogenia alpina
Formen modelats kàrstics per la disolució de la roca calcària per l’aigua
Formen modelats kàrstics per la disolució de la roca calcària per l’aigua
Unitat El relleu d’Espanya
ELS MATERIALS ARGILOSOSELS MATERIALS ARGILOSOSFormats per materials sedimentaris dipositats a les conques dels rius i les planures litorals durant l’Era Terciària i dipòsits al.luvials del Quaternari
Formats per materials sedimentaris dipositats a les conques dels rius i les planures litorals durant l’Era Terciària i dipòsits al.luvials del QuaternariSón sols més aptes per a l’agriculturaSón sols més aptes per a l’agricultura
L’erosió ha donat lloc a modelats dels tossals-testimoni
L’erosió ha donat lloc a modelats dels tossals-testimoni
FORMES DE RELLEU DE LA MESETAFORMES DE RELLEU DE LA MESETA
LES PRINCIPALS UNITATS DEL RELLEULES PRINCIPALS UNITATS DEL RELLEU
Les unitats interiors1.La Meseta. Importància
morfològica.2.Les Serralades interiors Sistema
Central. Muntanyes de Toledo.3.Els contraforts muntanyencs de
la Meseta: Massís Galaico-lleonés. La Serralada Cantàbrica. El Sistema Ibèric. Sierra Morena.
Les unitats exteriors peninsulars1.Les Depressions: Ebre i
Guadalquivir2.Els sistemes muntanyencs
exteriors: Els Pirineus. La Serralada Costanera-Catalana. El Sistema Bètic
Les unitats interiors1.La Meseta. Importància
morfològica.2.Les Serralades interiors Sistema
Central. Muntanyes de Toledo.3.Els contraforts muntanyencs de
la Meseta: Massís Galaico-lleonés. La Serralada Cantàbrica. El Sistema Ibèric. Sierra Morena.
Les unitats exteriors peninsulars1.Les Depressions: Ebre i
Guadalquivir2.Els sistemes muntanyencs
exteriors: Els Pirineus. La Serralada Costanera-Catalana. El Sistema Bètic
DESCRIPCIÓ DE LES PRINCIPALS UNITATS DEL RELLEU I LA SEVA
DISPOSICIÓ
DESCRIPCIÓ DE LES PRINCIPALS UNITATS DEL RELLEU I LA SEVA
DISPOSICIÓ
UNITAT I SUBUNITATS O
PARTS
ALTITUD LOCALITZACIÓ ORIENTACIÓ ELEMENTS GEOGRÀFICS IMPORTANTS
Meseta Central
Serralades interiors
Contraforts muntanyencs de la Meseta
Depressions
Serralades exteriors
Relleu de les Illes
Les costes
Quadre-resum descriptiu de les unitats del relleuQuadre-resum descriptiu de les unitats del relleu
Localitzar les unitats de relleu Localitzar les unitats de relleu
Identificació dels elements geogràfics en un perfil topogràficIdentificació dels elements geogràfics en un perfil topogràfic
Al mapa hi apareixen assenyalades vuit localitzacions. Indiqueu, per a cadascuna d’aquestes:a) La unitat morfoestructural a la qual pertany,b) El tipus de roquerar (silici, calcari o argilós) dominant, ic) Si dita morfoestructura és antiga, recent o molt recent (argumenteu aquesta darrera
qualificació).
A
B
C
D
E
FG
H