Post on 14-Oct-2014
El Timbal Revista del Baix Gaià que, per ara,
surt dos cops l’any. Vam començar
el 1994 i encara anem fent. Abans
sortíem sovint, cada dos mesos, i
ara anem tirant. Potser més enda-
vant fem alguna cosa més.
Núm.74 — ABRIL de 2012
jsmbaixgaia@hotmail.com
Per adreça postal (intercanvi de revistes)
dirigiu-vos al correu electrònic i us indicarem.
Marxa lenta contra l’ús indiscriminat del radar de Torredembarra i
en vies mal senyalitzades, 14-I-2012
Ball country a Torredembarra per la Nicole, Torredembarra, 30-X-
2011.
L’Ajit, les
Filles de les
Fetilleres i
la Gaianada
van orga-
nitzar la
festa de la
castanyada,
Torredem-
barra, 31
d’octubre
de 2011
El 13 de desembre de 2011 va néixer a Santes Creus oficialment
l’Associació Terres del Gaià per a la recerca, protecció, difusió i
desenvolupament d’aquest territori.
XIX Calçotada Independentista del Baix Gaià, 26-II-2012
Manifestació contra l’ús indiscriminat del radar en vies mal
senyalades a Torredembarra, 26-II-2012
Solidaritat amb els estudiants valencians. Torredembarra
21-II-2012
Runa a la ronda verda
del Baix Gaià. Rubials, 5
de febrer de 2012.
GROP, A LA
RECERCA
DEL TEMPS
Exposició col·lectiva
al Pati de la Diputa-
ció a Tarragona.
27 abril-27 de maig
Solidàries va organitzar
una colla d’actes per la
Nicole el 23 d’octubre de
2011 a Torredembarra.
Ball
solidari
amb la
Nicole a la
Llar de
Jubilats de
Torredem-
barra,
l’octubre
de 2011
Barra solidària amb la Nico-
le del 2 d’octubre de 2011
en motiu del Concurs7 de
Torredembarra.
La torrenca Maria Dolors Garcia Pastor va
presentar al Corte Inglés de BCN el seu da-
rrer llibre. 24-III-2012
Reportatge sobre l’Hort de la Sínia al Presèn-
cia, 20-I-2012
Julivert va actuar al Bar de la Torre, 17-III-
2012
S’ha inaugurat el local de l’Associació Republi-
cana També hi Som de Roda de Berà, 17-III-
2012
Concentració contra la sentencia del TSJC en contra de l’escola en català, Torre-
dembarra, 12-IX-2011
NOVETAT EDITORIAL
Repertori per a gralla de Josep
Mercader Ramon (a) Astó (1886-
1964). 1r volum
editat pels Grallers de la Torre
NEIX LA DESTIL·LERIA
S’ha creat una associació d'escriptors anome-
nada La Destil·leria. El nom ve donat perquè a la primera trobada que van fer les seves impul-
sores va tenir lloc en una antiga destil·leria de Calafell. La seva presentació oficial va ser el 19
d'abril a la Biblioteca Mestra Maria Antònia de Torredembarra. En el transcurs de l’acte es va
presentar l'antologia Barcelona Gòtica, que re-cull vuit propostes en clau de conte d’escriptors
catalans. El volum ha estat publicat per l’-Editorial Atlantis. Set dels autors formen part
d’aquesta nova associació. Cal dir que la pre-
sentació va comptar amb la participació del Nus Escènic.
Entre els objectiu de l’associació destaca el de donar suport als escriptors que comencen. No
descarten l'edició de llibres. Per començar, han agafat un llibre inèdit de l’escriptor Ramon
Valls Bausà. Es tracta d'un treball infantil-juvenil de gènere fantàstic titulat Mariona y el
hombrecillo verde. L’associació, amb el suport de l'editorial Atlantis, ha tret a la llum aquest
volum. La presentació va tenir lloc a Torredem-barra el passat 13 d'abril.
TALLERS DE TERÀPIES
Qui som: Un grup de persones interessades en sentir
-nos bé que hem decidit posar-nos en marxa i com-partir informació. Volem ampliar el nostre ventall del
camins que ens porten a sentir-nos bé.
Què fem: Donem a conèixer de manera totalment
altruista formules concretes de tractar el nostre cos i la nostre ànima. Fem divulgació de forma útil i pràc-
tica de maneres diferents de contribuir al nostre ben-estar, millorant així la nostra qualitat de vida física,
mental i emocional tant de nosaltres com del nostre entorn.
Nostre objectiu: adreçar-nos a través de petits ta-
llers a persones que estiguin interessades en cuidar-se i vulguin obrir una finestra més a altres possibili-
tats, persones que vulguin trobar-se bé i vulguin fer-ho ja!
A qui ens adrecem? A persones madures i adultes sense límit d’edat.
On ho fem? A la Biblioteca Mestra Maria Antònia, Av. Pompeu Fabra, 5, Torredembarra
Quan ho fem: un parell de vegades al mes.
Cóm pots rebre informació fàcilment: enviant-nos un
correu a la nostra adreça de correu electrònic, tallers-terapies@hotmail.es, et mantindrem informat de les
nostres activitats. Si vols, fes difusió d’aquesta pro-posta.
Què cal per assistir-hi? Tenir una ment oberta, voler
gaudir i fer coses diferents aprenent.
Confirmar la teva assistència enviant-nos un correu
electrònic per fer-nos saber que vens i així tenir-te en compte amb el material que repartim i que fem
servir.
No entrem en competència amb la medecina
al·lopàtica ni qualsevol organització, associació o professionals que practiquin les activitats que estem
difonent. Estem obrint una porta, continuar per aquest camí es decisió teva.
TENIR UNA SOLA OPCIÓ NO ES ELECCIÓ, QUAM MÉS CAMINS TINGUIS MÉS POSSIBILITATS TINDRÁS
D’ARRIBAR A LA TEVA META.
Presentació del conte La Geneta Isona desco-
breix el riu Gaià, Tamarit, 14 d’abril de 2012, en
el marc dels actes dels 15 anys de l’Associació
Mediambiental la Sínia
Amb aquest comunicat volem valo-rar la campanya de suport a la famí-
lia i informar de com es troba el Cas Nicole a dia d’avui.
L’estiu, tardor i hivern passat Torre-
dembarra es va mobilitzar en repeti-des ocasions per tal de recollir fons i ajudar a la família en el seu tracta-
ment a Xicago.
En les diverses campanyes es va
recollir la quantitat de 24.425,70 Euros que van servir per cobrir les despeses de viatge, tractament i
estança.
El tractament, malauradament, no va reeixir. La mare no va poder se-
guir endavant per prescripció mèdi-ca. Va retornar a casa amb el ben
entès que la clínica barcelonesa que l’havia orientat en el tractament es faria càrrec de les despeses posteri-
ors per seguir el tractament, sempre que la Comisión Nacional de Re-
producción Humana Asistida do-nés el vist-i-plau.
Aquesta comissió ens va informar
que estaven pendents de resolució. Mai van donar un NO per resposta. Del novembre fins ara hem albergat
l’esperança que des de Madrid dona-rien el consentiment que la família
necessita. De fet, esperem un res-posta afirmativa que no arriba. La clínica segueix predisposada a aju-
dar-la generosament des de Barce-lona.
Com es troba la Nicole? La nena
segueix rebent quimioteràpia. Això
suposa un afebliment progressiu i un
retard en el creixement físic i men-tal. L’escolarització ha estat irregular cosa que no permet a la família do-
nar-li l’educació adaptada que ne-cessita.
“Solidàries” és un col·lectiu vo-luntari. El fet d’esperar una respos-ta de l’Administració ha fet que
aquest comunicat s’hagi retardat més del que voldríem.
Us volem demanar disculpes per la
demora. Nosaltres encara alberguem l’esperança que us poguem donar
notícies positives. Ara no depèn de nosaltres. Depèn d’un organisme que caldrà que sigui sensible a la
situació de la Nicole.
Diu un refrany antic “quan el vent
no bufa a favor cal girar la vela”. Solidàries seguirà reclamant una solució medicament possible,
èticament acceptable perquè el Govern de Madrid ajudi a trobar la sortida.
Què hem après? Tot i la primera frustració que molts tenim, d’una
cosa estem segurs: Valia la pena. Valia la pena ser solidaris amb aquesta família torrenca. Creiem
que valia la pena demostrar que Torredembarra, un cop més, ha sabut estar al costat de qui ho
necessitava. Un cop més volem
agrair a totes les entitats: co-merços, associacions culturals i
voluntaris i voluntàries que des-interessadament van col·laborar un cop i un altre. No seríem jus-
tos si no ho féssim. Les vostres donacions quedaran en el cor d’aquesta família i mai ningú ens
podrà dir que no ho vam inten-tar. Torredembarra ha aconse-
guit que una clínica especialitza-da en processos de fecundació in vitro i tractament específics esti-
gui conscienciada per ajudar a Nicole.
Repetim : ara cal que l’Ad-
ministració Central estudiï un cop més el cas de la Nicole. Solidàries
seguirà demanant que es busqui la forma més adequada per ajudar-la a tenir una vida més digna. El
fet que, fa poc a Sevilla, s’hagi po-gut millorar la vida d’un infant, en
un cas de malaltia que va seguir un procediment similar al que necessita la Vanesa (mare de Nicole) ens om-
ple d’esperança.
Solidàries, en la situació de crisi que ens toca viure, es planteja en l’-
actualitat si segueix endavant en altres projectes, que en la mesura
de les seves forces, puguin ajudar ni que sigui de manera pal·liativa, als que més ho necessitin,
col·laborant amb les entitats que ja realitzen una tasca exemplar, des del compromís de tots aquells i
aquelles que ho considerin necessa-ri.
NOTÍCIES DE LA NICOLE
Si voleu participar amb al concurs de disseny de la samarreta del Ball de Sant Miquel i Diables de la Riera
en motiu dels 25 anys de l'entitat cal que llegiu bé les seves bases:
- Tothom pot participar-hi. - El disseny ha de girar entorn del ball de diables i dels elements que
l’integren. - Hi han d’aparèixer els texts: “Ball de diables de la Riera” i “des de 1987”
- Disseny amb un únic color.
- Els dissenys s’han d’enviar a: balldediablesdelarie-ra@hotmail.com
o portar a: Kiwifruits (Carrer Nou) o Merceria Montse (Carrer Fondo)
- l’Assemblea del Ball de Diables escollirà el disseny. - L’autor col·laborarà, si cal, en l’adaptació del dibuix a la samarre-ta.
- El premi: lot de marxandatge de la colla. - Últim dia per a enviar propostes: 18 de maig.
Organitza: Ball de Sant Miquel i Diables de la Riera de Gaià.
CONCURS DE DISSENY DE LA SAMARRETA
DELS 25 ANYS DEL BALL DE DIABLES DE LA
RIERA DE GAIÀ
Solidàries
Torredembarra
DDEMOCRÀCIAEMOCRÀCIA SOCIALSOCIAL, així ja resa-va “al vent” una gran pancarta al
memorable concert d’en Raimon en temps de Franco en aquella
universitat de Madrid!¡!
* Llistes obertes, escons pro-
porcionals al nombre de vots
i circumscripcions úniques, als referèndums generals,
autonòmics, municipals... En el marc d’una nova llei electoral..
* Transparència del finança-ment dels partits polítics, tot
controlant i publicitant sense complexos els comptes i els lob-
bies en qüestió...
* Processos participatius en
l’elaboració dels diferents programes electorals, voluntà-
riament cada partit, és clar, però tots d’acompliment conseqüent i
auditables...
* Processos participatius vin-culants en la planificació i
projecció de país, vegueries, comarques, ciutats o pobles i
barris: plans territorials i plans urbanístics diversos, plans de
conca fluvial i agendes 21, lleis i pressupostos...
* Vot domèstic telemàtic als Ajuntaments, al Parlament, al
Congrés, i al Parlament Euro-peu de forma normalitzada,
amb les reformes legals precises que permetin endegar més i més
consultes populars, tant per a
impulsar o revocar lleis i normes diverses, com per decidir des
dels petits projectes de barri fins als pressupostos anuals del Pa-
ís... Un procés inicialment con-sultiu, i amb percentatges de vot
progressivament vinculants... i tot facilitant arreu seus oficials
de vot pels ciutadans encara no informatitzats..
* Mecanismes suficients que garanteixin una praxis moral
exemplar en política: establi-ment de codis deontològics, de
sistemes de control del rendi-
ment en la seva activitat, de límits al temps de mandat, en
el nombre dels càrrecs polítics i dels privilegis econòmics...
Assumpció de responsabilitats civils, administratives i penals
tanmateix per part de la classe política; tot en el marc d’una
àmplia llei de responsabilitat po-lítica..
* Reconversió dels sindicats, tot modernitzant-los i profes-
sionalitzant-se com a “lobbies” de defensa dels in-
teressos i drets laborals, sos-tinguts amb l’aportació mensual
mínima dels propis treballadors,
estalviant-se llavors les partides de l’Estat per al seu manteni-
ment..
* Extinció de la Casa Real,
obsoleta i anacrònica en el món global i modern, certa-
ment prescindible en l’act-ualitat i, cara, de forma no
traumàtica i suficientment dig-na.. Transparència de les relaci-
ons privilegiades que manté la monarquia espanyola des de la
crisi petroliera dels anys'70 amb els productors àrabs; revisió dels
ingents royalties o comissions
personals..
* Decidir tanmateix, òbvia-
ment, vers la nostra depen-dència/independència com a
nació, un procés acordat també participativament entre els ciuta-
dans de Catalunya, per sòlid que ha de romandre..
* Nova Cultura de l’Energia, amb l’impuls decidit de la ge-
neració distribuïda enfront el model centralitzat imperant,
afavorint la implantació de minisolars, minieòliques, mi-
nigeotèrmiques, minibiomas-
sa... Veure: http://www.gepec.org/ftp/NCE.pdf No
pas gravant fiscalment la producció descentralitzada
d’energia, i llavors, amortit-zada la inversió en pocs anys,
cobrar en ves de pagar el re-
but de la llum i, esdevenint un mecanisme catalitzador
per a assolir la sostenibilitat socioambiental a nivell plane-
tari... Cal deturar urgentment i reconduir la prostitució eòli-
ca oficial, i evitar els seus im-
pactes directes i indirectes sobre el medi natural i el pai-
satge. L’energia pot ser tanma-teix renovable i lliure, descentra-
litzadament, democràtica i social, i rentable, competitiva, neta, efi-
cient, estalviadora, fiable, segura, adaptable, respectuosa, harmòni-
ca, ecològica... sostenible de ve-ritat a tots nivells! Ensems la
promoció d’estratègies vàries d’estalvi i eficiència energètica,
implementant smart grids de gestió intel·ligent de l’oferta i
demanda energètica, desenvolu-
pant l’hidrogen com a font prin-cipal d’emmagatzament i trans-
missió d’energia i amb els dife-rents vehicles com a sistemes
parells d'acumulació.. Com a pas previ, cal assolir la plena trans-
parència del finançament dels partits polítics, i llavors, per lògi-
ca, poder desbloquejar i afavorir fiscalment la generació descen-
tralitzada de l’energia, socialit-zant-la i, d’aquesta manera, su-
perar decididament la crisi eco-nòmica, el canvi climàtic... En el
marc de la TERCERA REVOLUCIÓ
INDUSTRIAL que s'albira: obviant la dependència actual del petroli
que ens aboca a la crisi sistèmi-ca, per a mitigar quan abans mi-
llor el canvi climàtic i tanmateix esquivar una molt probable
3a.Gran Guerra.
* Nova Cultura de l’Aigua, i
promoció decidida de la pro-ducció agrícola i ramadera
locals, sobiranament, autosufici-ents, racionals, pròximes, fres-
ques, saludables, segures, ecolò-giques, autòctones, respectuo-
ses, harmonioses amb l’entorn
natural, socials, eficients, renta-bles, sostenibles..
VEIEU L’ARTICLE SENCER I ELS
ENLLAÇOS DE L’AUTOR AL BLOC: abgrenau.blogspot.com
PER UNA
DEMOCARÀCIA
SOCIAL
Toni Bara
Renau
Un tancat d'uns 45 metres per uns 60 ens cridarà l'atenció da-vant del restaurant Las Palmeras a la platja de la Paella de la Tor-re. Al seu voltant veurem cartells que indiquen que es tracta d'una restauració experimental de du-nes i en els cartells veurem una fotografia antiga amb dunes i una de moderna buida de vida i ús. Els cartells estan signats pel GEPEC-EdC i la Regidoria de Platges i Medi Ambient. No cal dir que és una aposta cer-tament arriscada per diversos motius: l'època idònia de planta-ció va acabar al mes de febrer, un tancat en una platja tan con-correguda pot atreure força brè-tols, no necessàriament la nit de Sant Joan, que també; després tenim la por a que la sorra amuntegada (300 tones en 20 viatges de camions "formen" 18 muntanyans grossos i 98 de pe-tits) es perdi i molesti, com pot molestar l'existència pròpia de la tanca o dels mateixos munta-nyans. L'aposta i proposta del GEPEC-EdC és intentar-ho igualment. Fa anys que ho demanem. Va sorgir l'oportunitat d'una ca-rambola i en pocs dies, un 1% de la sorra de la platja de la Pae-lla que el Port trasllada per obli-gació cap a Baix a Mar es queda a la pròpia platja en una de les moltes àrees absolutament no usades cap època de l'any des de fa molts anys. S'ha evitat també la problemàti-ca sortida d'aigües del carrer martineta que esperem es solu-cioni definitivament amb la nova empresa 100% privada gestora de les aigües municipals. Que sembla que sí. També és lluny de les zones esportives, és a 30 metres del passeig marítim, amés de 50 de vora mar i a 20 de la passera.
Fora ideal (i així també s'ha de-manat permís per fer-ho en una zona propera aquesta mateixa primavera) que tot es restaurés tal i com la pròpia natura fa: restes marines creen microre-lleus, aquests atreuen les prime-res plantes i com que la zona es tanca amb pals i cordes per a evitar el pas de la màquina nete-ja platges i el trepig massa con-tinuat, els dunes de mica en mi-ca van remuntant alçada. També fora ideal que l'efecte mecànic protector s'iniciés on la platja és més estreta: Baix a Mar i Clarà-Mar. Si guaitem el tancat que hem fet a la Paella des de fora veurem el camp de dunes, no cal dir-ho, força fotogènic. Ara estem cor-rent per a traslladar plantes de l'espai protegit dels Muntanyans amb extrema cura i rapidesa, seguint protocols ja assajats
amb èxit al Prat de Llobregat a l'any 2004, més alguna prova afegida. A tot plegat li sumarem un manteniment setmanal i un seguiment mensual, incloent el transport de sorra fins al passeig per a comparar-ho amb altres zones de la platja. Perquè més muntanyans? Primer per a recuperar un eco-sistema necessari ambiental i econòmicament (fixa la sorra de les platges, frenant la seva pèr-dua tant cap a la mar com cap a l'interior). En segon lloc pel seu valor paisatgístic, amb tots els beneficis indirectes que implica. Per últim, pel valor sentimental que té, especialment per a la gent gran de la Vila que va co-nèixer i fruir d'aquestes dunes i dels escarabats que hi vivien. Ara els estem moblant la casa, esperem que retornin en pocs anys. Paciència. Al Facebook "Gepec els Munta-nyans" podeu seguir les novetats del projecte.
TORNARAN ELS ESCARBATS PILOTERS A LA
PLATJA DE LA PAELLA?
Ramon Ferré
Torredembarra
Els julls de platja (no joncs) tornen a la Paella. Arre-
laran? FOTO: Agathe Daviron/Marion Doumeingts
VOLS APRENDRE BALLS FOLK?
Escriu a balltgn@tinet.cat o vine al proper acte de l'Associació Balls a Plaça, Serà a Tarragona, a la Plaça dels Sedassos, el divendres 27 d'abril, a les 22h, amb el grup FOLKÀTR3S.
Des de fa una bona temporada que, a la Biblioteca Mestra Maria
Antònia, tenen lloc unes tertúlies de tipus literari que han obtingut
una bona acollida, fins al punt que s’han vist ampliades a cada
quinze dies quan, en principi, es
feien un sol cop al mes. També m’han dit que al bar-taverna Sa-
xo, als Munts, han establert una tertúlia cada primer diumenge
de mes. No és pas Torredembar-ra solament on es donen aques-
tes trobades destinades especial-ment a parlar, a intercanviar ide-
es i parers, sé que també es do-nen a les ciutats i a les viles im-
portants. Aquest és un costum
antiquíssim que semblava que s’havia perdut arraconat per les
tècniques modernes dels mitjans
de comunicació, que et perme-ten tenir contacte intel·lectual
sense que també hi hagi presèn-cia corporal. Em refereixo als
xats per mitjà d’Internet, Face-book i d’altres. Però en aquests
casos no es dóna una conversa distesa, sinó que s’emeten curts
pensaments o simplement frases inconnexes que no es poden
equiparar, de cap de les mane-
res, a una tertúlia. Els tertulians no solament parlen, també es-
colten. Escoltar té una gran im-portància. També la té compartir
la xerrada i potser,fins i tot, un cafè o una cervesa. No és que
estigui en contra dels moderns
mitjans de comunicació – quan més intercanvi millor – però no
puc pas amagar com em plauen les tertúlies, potser més adequa-
des als meus molts anys. Tornar en aquest sistema d’arrels tan
antigues, no suposa pas, em penso, fer un pas enrere, sinó
coordinar temps passats amb nous, velles tècniques amb les
modernes.
TERTÚLIES Maria-Rosa Wennberg
Torredembarra
El dissabte 14 d’abril es va presentar el conte de La geneta
Isona descobreix el riu Gaià. Aquest és el títol del conte editat
recentment per l’Associació Mediambiental la Sínia i finan-
çat per l’Obra Social “la Caixa”
dins el projecte “Els mamífers del Gaià”. És el tercer volum de
la col•lecció “Contes de l’Hort i el Riu”. En aquesta ocasió els au-
tors del text són dos membres de l’Associació, la Violeta Ca-
brera i l’Hèctor Hernàndez. L’il•lustrador és el Joan Carles
Blanch Torrebadell.
Aquest conte pretén donar a co-
nèixer d’una forma divertida i amena els valors naturals del
curs baix del riu Gaià. Les aven-tures de la geneta Isona perme-
ten als infants conèixer la diver-
sitat de plantes i animals que hi trobem i, a l’hora, reflexionar
sobre la necessitat de preservar el bon estat ecològic dels rius. La
història ens situa al curs baix del riu Gaià entre l’embassament del
Catllar i la desembocadura del riu, a la plana de Tamarit. Una
geneta anomenada Isona co-
mença a recórrer el riu amb la intenció d’ampliar el seu territori
i conèixer altres animals. La pro-tagonista en la seva aventura
farà descobrir als seus lectors la importància del riu com a con-
nector biològic.
El projecte que va donar lloc a
aquest conte constava d’un estu-di previ sobre els mamífers que
trobem al curs baix del riu Gaià promogut per l’Associació i des-
envolupat per José Carlos de la Fuente. Els resultats d’aquesta
investigació s’han donat a conèi-
xer a través de diferents mitjans com la pàgina web de l’entitat,
l’edició de diferents materials com aquest conte i activitats di-
rigides als centres escolars de les poblacions que formen
part del curs baix.
El conte està dividit en dues
parts. La primera, es correspon a la història. A la part final hi tro-
bem activitats pedagògiques di-vertides per repassar i ampliar
els continguts i valors apresos.
Aquesta activitat s’emmarca dins dels actes de celebració dels 15
anys de l’Associació Mediam-biental la Sínia.
+info: www.riugaia.cat
DESCOBRINT EL RIU GAIÀ Violeta Cabrera
Tamarit
Www.llibrestorrencs.cat
Tots els llibres de la Torre
L’ensenyament públic de Ca-talunya està patint els efec-
tes d’una política de retalla-des socials molt agressiva
que recau implacablement, i de forma injusta, en aquelles perso-
nes que més necessitem els ser-
veis públics d’aquest país. Cata-lunya és la comunitat que
més retalla en educació. El seu pressupost s’ha reduït més
del 13% en els dos darrers anys. *Tot i l’augment d’alumnes
d’aquest curs (21.000) s’han re-tallat places de docents (340).
Tancament d’escoles.
*Increment del nombre d’al-
umnes per aula.
*Eliminació de reforços a l’al-
umnat.
*Retall del nombre de vetllado-
res, tècnics d’educació, auxiliars
i especialistes d'educació especi-al.
*L’aportació de la Generalitat per al funcionament de les llars
d’infants públiques s’ha reduït en
més d’un 60%.
*Reducció del pressupost per a
beques.
*Els ajuts a l’acollida matinal i a
d’altres activitats organitzades per les AMPAs s’han reduït.
*Els programes de qualificació professional inicial, l’única oferta
educativa creada per donar con-tinuïtat als alumnes amb dificul-
tats d’educació secundària obli-
gatòria, han minvat.
És difícil d’entendre com es
pot assolir l’èxit escolar de tot l’alumnat sense inversió,
reduint professionals de l’ed-
ucació i els programes de su-port a l’alumnat.
Cada vegada som més els que pensem que les retallades no
són cap solució, que no servei-xen per reactivar l’economia, si-
nó que condueixen a un carreró
sense sortida de més atur, més precarietat i un major empobri-
ment generalitzat de la població. Aquesta situació contrasta
amb els grans beneficis que estan obtenint banquers i es-
peculadors, en gran part a cos-ta del deute públic.
Ens toca mobilitzar-nos en defensa de l’ensenyament
públic, que és la garantia de la igualtat d’oportunitats i de cohe-
sió social. Pensem que es fa ne-cessari un debat des de la comu-
nitat educativa, amb les famílies,
el professorat i d’altres professi-onals que hi treballen. És per
això que us proposem que parti-cipeu en les properes convocatò-
ries en defensa d’un ensenya-ment públic de qualitat.
Les
retallades
a l’ensenyament no són la
solució a la crisi 21 docents de l'Institut d'Altafu-lla, 35 de l'Institut Torredembar-
ra, els claustres de mestres de les escoles la Portalada i el Ro-
quissar d'Altafulla, Josep Nin de Salomó, Antoni Roig, Mirades i
Molí de Vent de Torredembarra i
claustre de docents de l’Institut Ramon de la Torre i Consell Esco-
lar de la Portalada.
Concentració de l’11 d’abril de 2012
NOVETAT
EDITORIAL
Quarts i
hores I.
Societat i
Política
Josep Santesma-
ses i Ollé
Arola Editors
Parada de llibres per Sant Jordi
*Les Filles de les Fetilleres
*La Gaianada
*Assemblea de Joves Independentista de
Torredembarra
Pl. Mn. Joaquim Boronat
Amb llibres que no es troben habitualment a les llibreries,
feminisme, crisi, cultura catalana, història, filosofia, llibres
infantils i molt més!
El 14 d’abril a
Roda de Berà
El passat 14 d’abril de 2012 va
tenir lloc al Casino Municipal de
Roda de Berà un acte per con-
memorar el 81è aniversari de
la problamació de la II Re-
pública. Es van pasar tres
curtmetratges gràcies al FIC
-CAT i es va fer una confe-
rencia sobre la República al
Baix Gaià.
Balldediables.cat
Aquest dissabte, l’Associació Me-diambiental la Sínia i l’Ajuntame-
nt d’Altafulla, hem organitzat una recollida de deixalles al riu
Gaià, dins de la campanya Fem dissabte! que coordina l’Associ-
ació Hàbitats – Projecte Rius a
nivell de Catalunya. En total, aquesta acció s’ha fet a 24 muni-
cipis de Catalunya, entre els quals Altafulla, on hem promo-
gut aquesta recollida de brossa al riu Gaià al seu pas per Altafu-
lla.
Amb la participació de més d’una
vintena de persones, entre veïns i veïnes d’Altafulla i voluntaris de
l’entitat, hem recollit de la llera del riu Gaià, 3 televisions, 1 ma-
talàs, runa diversa d’obra, 2 pneumàtics de cotxe i més de
100 quilos de deixalles diverses.
Volem agrair la participació de tots els voluntaris i voluntàries
que han participat en aquesta acció, que un any més perse-
gueix l’objectiu de millorar la qualitat dels nostres rius i cons-
cienciar a la societat de la impor-tància de conservar aquests es-
pais fluvials.
ÈXIT DEL FEM DISSABTE! Hèctor Hernàndez
La Riera de Gaià
Durant l’any 2011, hem impulsat diverses accions al torrent de
Salomó, encaminades a la recu-peració dels valors naturals d’aq-
uest espai fluvial del curs baix del riu Gaià. Un total de 205 per-
sones heu participat a les dife-
rents activitats de reforestació que hem organitzat i des d’aquí,
us volem felicitar a tots i totes per a vostra implicació. Volunta-
ris/es del Gaià, persones a títol personal, nens i nenes de l’esplai
Campiquipugui, famílies de l’Ass-ociació les Tecletes de Tarrago-
na, els alumnes de l’Escola Josep Nin de Salomó, les alumnes en
pràctiques de l’IES d’Horticultura i Jardineria de Reus i els Agents
Rurals del Tarragonès. Tots i to-tes heu contribuït, amb la vostra
participació i il·lusió, a la millora
ambiental del torrent.
També i dins d’aquest projec-
te s’ha fet un primer cens de la població de tortuga de rie-
rol que hi viu. S’han compta-bilitzat un total de 17 tortu-
gues. A partir d’aquest pri-
mer estudi i d’una sèrie de propostes de gestió planteja-
des pels tècnics que han fet
el seguiment, el CRARC (Centre de Recuperació
d’Amfibis i Rèptils de Catalu-nya), l’any 2012 volem plan-
tejar noves accions per a pro-tegir i afavorir la dispersió
per altres punts del torrent d’aquesta espècie. Altres ob-
jectius per a l’any vinent són el de fer un estudi dels mamí-
fers que viuen i utilitzen el torrent com a corredor biolò-
gic, a més de la instal·lació d’algun plafó informatiu. Com
veieu, tenim ganes de treballar
per imposar noves propostes de gestió en aquest espai natural,
de les que us anirem informant a mesura que les anem planificant.
Agrair el suport de l’Ajuntament de Vespella de Gaià, a través de
l’acord de custòdia signat en-
guany, a la Fundación Biodiversi-dad per la seva confiança, al Cos
dels Agents Rurals del Tarrago-nès i a la Direcció General del
Medi Natural, des de la qual im-posem el programa de custòdia
del curs baix del riu Gaià.
RECUPERANT EL TORRENT DE SALOMÓ Ass. Mediambiental La Sínia
Salomó
El 2009, ja ben entrada la crisi, alguns militants de La Gaianada i
bona part del jovent de Torre-dembarra veiem amb tristesa la
mort de l'Auca, local que fou re-ferencial per als moviments soci-
als; veiem com havia desapare-
gut el Correllengua; i com es desmembraven moltes de les
eines de les quals disposaven joves, treballadors i en general,
el poble, per a viure: la privatit-zació de la vida necessitava de la
destrucció d'aquestes eines per a poder convertir-les en mercade-
ria. Per això, l'actual situació de crisi, fa que siguin més necessa-
ris que mai espais on resistir a les circumstàncies
col·lectivament: on trobar-nos, pensar juntes i compartir inquie-
tuds de tot tipus. La privatització
de la vida i l'acorralament i des-trucció de la cosa pública fa in-
dispensable crear espais que ac-tuïn com a revulsiu.
Els Casals Populars representen organització i construcció. Són
punts de trobada on els joves i no tan joves podem conèixer-
nos, parlar i compartir, però també espais on et pots sentir
viu, real, alliberat de l'aparador de plàstic en que s'està conver-
tint la quotidianitat. Perquè els casals són, sobretot, focus i mo-
tor de les lluites del nostre en-
torn més immediat.
El 2009 neix La Gaianada, pre-
sentant-se com a Col·lectiu Inde-pendentista del Baix Gaià. En
aquell context, fent anàlisi de l'entorn que ens rodeja, veiem
que els moviments socials i po-pulars s'estan afeblint, en part
per la manca d'espais referenci-als on projectar missatge i créi-
xer. Així s'iniciarà una campanya per obtenir fons amb els quals
obrir un Casal Popular, campa-nya a la qual s'afegiran paulati-
nament l'Assemblea de Joves
Independentista de Torredem-barra i Les Filles de les Fetilleres.
Actualment, els col·lectius es-mentats estem treballant per la
obertura d'aquest Casal Popular, després d'haver fet molts actes
de tot tipus per aconseguir re-cursos, sempre des del compro-
mís i la convicció de la utilitat del que fèiem, i sense res a canvi a
excepció de la satisfacció dels resultats obtinguts. Exemples
d'aquest compromís col·lectiu, sempre en col·laboració amb al-
tres entitats, són la recuperació del Correllengua i la creació de
les Torredembarraques, de les
quals n'hem estat artífexs i im-pulsors juntament amb aquestes
entitats.
Desitgem amb totes les nostres forces que el Casal Popular que
properament obrirem sigui de totes i per a totes. Un lloc ple de
vida, focus de solidaritat per aju-dar aquells que més pateixen la
crisi, lloc de difusió de discurs de
moviments socials, útil per a la cultura popular com a lloc de re-
unió; un espai on fer-hi xerra-des, cinefòrums i passis de ví-
deo, actes musicals de petit for-mat així com cantautors i sessi-
ons de PD's, menjars populars, ponències, tallers per educar a
infants, tallers per adults on ser mestres i estudiants al mateix
temps, un espai on construir so-cial i nacionalment els Països Ca-
talans, on sentir-nos iguals do-nes i homes, on solidaritzar-nos
amb altres pobles, obert a tot-
hom sigui quina sigui la seva procedència: en definitiva obert
a totes aquelles entitats i col·lectius de Torredembarra i el
Baix Gaià que contribueixen a l'esperit crític i l'acció col·lectiva
a la comarca. Volem sentir-nos alliberats de la privatització de la
vida: un lloc on recuperar aques-ta vida que ens està sent roba-
da.
És molta la feina feta fins ara:
les hores, els dies, les setmanes, els mesos i els anys que hem
invertit els col·lectius impulsors
per poder crear aquest focus de cultura, que esperem que sigui
un espai de llibertat. És per això que us demanem, sense oblidar
les circumstàncies actuals i les possibilitats de cadascú, que us
feu socis del Casal, (teniu una butlleta adjunta) i que us hi
acosteu sense prejudicis, que participeu, i fins i tot que us im-
pliqueu en aquest laboratori d'i-dees, que, sense cap mena de
dubte, marcarà un abans i un després a la Vila i la comarca.
VOLUNTAT DE COHESIÓ I XARXA La Gaianada, Assemblea de
Joves Independentista de
Torredembarra i
Les Filles de les Fetilleres
Baix Gaià
EL TIMBAL // Sortim el 23 d’abril i l’11 de setembre
Primer aniversari de l’Assemblea de
Joves Independentistes de Torredem-
barra, 21-X-2011
L’1-XII-2011 es va presentar el conte
Visca Santa Rosalia editat per la Re-
gidoria d’Ensenyament de
l’Ajuntament de Torredembarra i el
Pla Educatiu d’Entorn.
Concert a
l’Astut la
vigília de
l’11 de se-
tembre de
2011. Acte
organitzat
per la Gaia-
nada.
Dia contra la violència de gènere (25-XI-2011), al carrer Ample de
Torredembarra, amb les Antònies. Acte organitzat per les Filles de
les Fetilleres.
AGENDA ABRIL 23: Presentació del segon volum de la Història del Baix Gaià a Torredembarra.
26: Conferència sobre Òmnium Cultural a Torredembar-ra (ERC+Sinibald de Mas+Òmnium)
27: Presentació del primer volum de la Història del Baix Gaià a Altafulla. 27: 19 H. Sala de Plens - Aj. Torredembarra- Conferèn-cia“L’encastellament de la marca al Baix Gaià (segles X-
XII)”a càrrec d’Antoni Virgili Colet Professor d’història medieval al Departament de Ciències de l’Antiguitat i de l’Edat Mitjana de la Universitat Autònoma de Barcelona. www.sinibald.cat
28: Dia Mundial de la Dansa a Torredembarra. Centre Escènic i altres. 28: 9.30 h Aparcament Mañé i Flaquer. Sortida Visita al recinte i a la biblioteca de Santes Creus a càrrec d’Ant-oni Virgili Colet www.sinibald.cat Viatge en autocar +
Dinar inclòs al Restaurant Catalunya: Xatonada i plats a escollir +inf. WEB Centre. Preu per a socis: 30€. Per a no socis: 32€. 28-30: III Marxa per les Terres del Gaià
MAIG 4: Presentació del primer volum de la Història del Baix Gaià a Salamó. 5: Conferència sobre mitologia cestu-
dis@altafulla.tinet.org 6: Visita guiada gratuïta al litoral de Torredembarra, a les 9 del matí, sense inscripció prèvia, “plantes del lito-ral” conduït per la botànica Isabel Peŕez. Gepec.org/
muntanyans 12: Conferència Salvem el Gaià cestu-dis@altafulla.tinet.org 13: Passeig pel Gaià cestudis@altafulla.tinet.org 19: Conferència sobre la guerra del francès cestu-
dis@altafulla.tinet.org 26: Conferència d’història cestudis@altafulla.tinet.org JUNY
2: Conferència sobre l’Índia cestudis@altafulla.tinet.org 3: Visita guiada gratuïta al litoral de Torredembarra, a les 9 del matí, sense inscripció prèvia, “les sargantanes de la platja”, conduït per David Gómez, herpetò-
leg.Gepec.org/muntanyans 9: Conferència sobre Caldes de Malavella cestu-dis@altafulla.tinet.org 9: Dia mundial del medi ambient 16: Audiovisual “El món des de l’Agut” cestu-
dis@altafulla.tinet.org 23: Taller de macroinvertebrats al torrent de Salomó. info@assoc-cen.org 30: Conferència de Barberan i Gimeno cestu-dis@altafulla.tinet.org
2014 SETEMBRE 11: Referèndum d’autodeterminació.
L’escriptora torrenca Belén Márquez va recollir a Madrid
el premi Isla de las Letras per la millor novel·la fantásti-
ca.