2 8 13 de DESEMBRE de 2000 r- NÚMERO 512

L'Auditori

PROGRAMACI Ó PRÒPIA

Auditori XXICicle Músic a Religios a

11 desembr e 20.30H. Sala Polivalen t

Ensembl e Elym aCor Vivaldi-Petit s Cantor s

de Cataluny aGabriel Garrido director

El Fènix de Mèxico:Viílancets de Sor Juana Ines de la Cruz

Preu des lie 2.500 ptes (Tel.Entrada)Menors de 25 anys: 800 ptes

Offlantoa: Consorci de l'Au dit cm i l'Orqiiestrn

Orquestra Simfònica de Barcelonai Nacional de Catalunya

15 desembre 21 h, 16 desembre 19hi 17 desembre 11h. Sala Simfònica

Edmon Colome r directorJoan a Llabré s soprano

Jose p Pieres baixCoral Càrmin a (dir. M.RÍOS)

Cor Liede r Camera (dir. J. Vila)Obres de Schubert, Brotans i Borotlin

Preu des de 1.100 ptes ITel.Entrada)Menors26snys- 25% dte

16 desembr e 12h. Sala Simfònic a

CONCERTS FAMILIARS

Edmon Colome r directorVicens Prats presentació

Nens del Cor IPSIs Oi: Scímbeft i Burodin

Pieu des de l.SOOples (Jei.EntradalMenors25anys:800plss Oryaiiii/a QSC

PROGRAMACI Ó PRIVAD A

13 desembr e 22h. Sala Simfònic a

Berlí n Osborn ePresenlació del seu IIOII disc "Sabor a México"

Preu des de 2.500pies (Telhnrada) > FNAC

14 desembr e 21 h. Sala Polivalen t

IV temporada AVUIMÚSICA

Grup Instrumenta l de ValènciaJoan Cerveró director

Obres de Casaülancas, Erules, Padrós. NULK, Ons i Nünez

Preu:900ptes. Prenreduil500ptesÍTelEMradaíOrgamUa. Associació Catalana dü Comjwsilors

17 desembr e Í8h. Sala Simfònic a

Orquestra i Cor de Sant Petersburg

El M e S Í e S "Concert de Nadal"Pt mi Í/ÚS tlií 3.000 pies iTel-Entradai Organitza Pruna concert

Venja de localitats1

alTalEntradaM? 10 12 1Z.Servicai*a302332211

i a les taquilles rie r Auditori

l'Auditor iLepant150

08013 BarcelonaTel. 93 247 93 00

info@auditori.comwww.auditori.com

www.obce s

Bus de les Art s (100 ptes.)tí Padilla - Pla<;<i Catalunya

Institu t de

cultura .Generaiiuii cie CapiunvaDepartament do Cultura

EITRUNGLEEMERGENTS & DIVERGENTS

Una "Terr a Baixa " desconcertan t"Terr a baixa" , d'Ànge l Guimerà . Direcció: Ferran Madico .Intèrprets: Marta Marco , Monts e Vellvehí , Carlot a Olcina , Anna Güell , Juli o Manrique , RamonMadaula , Docto r Soler , Pere Eugeni Font , Carles Canut , Santi Ricart , Jacob Torres , MarcMontserrat , Patxi Uribarren . Teatre Nacional de Catalunya. Sala Gran. Fins a 111 de febrer de 2001

Pep Mart íFerran Madico és un dels directors mésatraients del teatre que es fa actualmenta Catalunya. Ha dirigit obres del teatremés alternatiu (el "Taurons" de DavidMamet al Villarroel) però també clàssicsde l'escena catalana ("L'Hèroe" de San-tiago Rusinol, al Grec de 1998). Aras'ha "atrevit" amb "Terra Baixa", un altredels nostres títols més emblemàtics.Madico planteja l'obra d'Àngel Gui-merà com una metàfora del pas d'unasocietat rural a una societat moderna,urbana, de masses, fenomen que trastocatots els valors imperants. En aquest sen-tit, el text original, tot i que té elementsinnegables de crítica social, no-deixa dedesprendre un aire de nostàlgia pel vellordre que se'n va, paternalista i estable.Madico insisteix en el Manelic mésrousseaunià, el bon salvatge víctima deles maquinacions d'un amo, Sebastià(Ramon Madaula), que posseeix aMarta (Mart a Marco) però no s'hi porcasar perquè, per salvar la seva posicióeconòmica en crisi, necessita un matri-moni de conveniència. Per callar lesmalediccions del poble, arregla el casa-ment de Marta amb Manelic (JulioManrique), del tot aliè a l'operació. Elxoc entre la "terra alta", la muntanyacom a espai simbòlic de la puresa i labondat natural, i la "terra baixa" delshomes, mesquina Í potinera, és inevita-ble i dramàtic.

La representació, tot i el bon fer delsactors, entra en un terreny més insegurquan, de tan simbòlic, fuig excessiva-ment de la versió rural. L'escenari es famassa eteri. El pas de l'alegria a la ira deManelic és una mica forçat. A estones,tot plegat sembla una versió massa lightde l'obra de Guimerà. La mateixa figura

A Marta i Tomés (Doctor Soler) en un moment de la representació.

de Manelic, molt edulcorada, xoca ambla idea d'un pastor fort i una mica pri-mitiu. L'escena de la lluita final ambSebastià no pot ser més fràgil (sobretot sila comparem amb la que vam veure alLliure amb Lluí s Homar). Entre elsactors secundaris, molt importants en eltext original, cal remarcar els papers delpagès Josep (Carles Canut) i de Tomàs(Doctor Soler), que expressa el sentitcomú de l'home gran que s'adona delque passa i que broda el seu personatge.

A pesar de tot això, és evident que"Terra Baixa" és perfectament represen-table a començaments del segle XXI . Un

Teatre Nacional ha de revisar el nostreteatre clàssic i en aquest cas ha complertla seva funció. L'obra permet noves lec-tures (la lluita contra e! poder establert,la rebel·lia de l'individu contra els con-vencionalismes socials...) i deixa obertsmolts interrogants. El crit arxifaraós del'últim acte, "He mort el llop!" esdevé enel muntatge del Nacional un més refle-xiu (o és una pregunta?) "He mort elllop" que sobta Í deixa perplex l'especta-dor. Però no és això el que ha de fer elteatre? Aquesta "Terra Baixa" de Madicono ens ha acabat de convèncer però ensburxa. Potser per això ens agrada

Punk punyen t "tDónd e estabas tú? iiNosotro s aquí!!" . Ostiaput aProduït per Ostiaputa i Ràdio Bronka, 2000Editat per Ràdio Bronka

Redacci ó ,

El grup Ostiaputa ha estat un dels més repre-sentatius del punk alternatiu des que vanguanyar el premí Connexió Terrassa al 1990.Tres anys més tard, van editar el seu primer LP,"Vuestra cara... es nuestra cruz", on ja estavenpresents els seus motius preferits. Es van dis-soldre a finals dels noranta. A començamentsd'aquest any, però, va tornar per fer un con-cert a les Cotxeres de Sants produït per l'emis-sora barcelonina Radio Bronka. El CD haestat produït conjuntament per la banda i perRàdio Bronka, i està distribuït per El Lokal.Ara es presenta aquest compacte de 21 temesque combina títols originals amb d'altres de

nous que continuen la línia del grup. senseconcessions i amb un marcat component ide-ològic. Ostiaputa, una banda de Terrassa, hafet molts concerts per tot l'Estat espanyol, i téeditats un single, dues maquetes Í tres CD's.

Els temes d'aquest conjunt, molt.orgullós dela seva independència, són els de sempre: anti-militarisme, anticapitalisme i denúncia de l'alie-nació del personal. Però si no ho sabéssim, elstítols del compacte ja indiquen per on van elstrets d'Ostiaputa: "A currar" (una de les sevescançons emblemàtiques), "Mas cerveza", "Odiaa tu país", "Qué borracho estoy", "Muerte alburgués"... Per als amants del punk dur A