Post on 16-Apr-2017
1
Els processos de parentalitzaciód’un infant els primers dos anys de vida: moments crítics per al desenvolupament
Programa Compartim
V Jornada de l’Equip d’Assessorament Tècnic Civil en l’Àmbit de Família
Margarita Ibáñez FanésDoctora en PsicologiaPsicòloga clínica. Coordinadora de la Unitat de 0-5 anys del Servei de Psiquiatria de l’Hospital de Sant Joan de Déu. Universitat de Barcelona
25 d’octubre de 2016
Avís legalAquesta obra està subjecta a una llicència Reconeixement 3.0 de Creative Commons. Se'n permet la reproducció, la distribució, lacomunicació del material sempre que se citi l’autoria del material i el Centre d’Estudis Jurídics i Formació Especialitzada (Departament de Justícia) i no se'n faci un ús comercial ni es transformi per generar obres derivades. La llicència Reconeixement–No comercial–Sense obres derivades es pot consultar a http://creativecommons.org/licenses/by-nc-nd/3.0/es/deed.ca
2
El desenvolupament normal
Els processos de parentalitat:
Es desenvolupen els dos primers anys de vida del primer fill.
Els processos es reediten per cada nou fill.
En la parella, a mes a més de la aliança conjugal, s’estableix l’aliança parental.
3
L’aliança parentalEstar content que el nen s’estimi l’altre llinatge.
Que s’estimi altres progenitors.
Compartir entre pares el plaer de les bones coses que viu el fill i les preocupacions.
Confiar en la bona intenció de l’altre progenitor i de l’altre llinatge.
Sentir-se valorat con a pare o mare per l’altre progenitor i el seu llinatge.
4
El desenvolupament normalL’adult que es converteix en pare travessa un procés psicològic que:
El connecta amb les seves arrels familiars.
El fa portador del bagatge transgeneracional per passar-lo a les generacions futures.
Entrar en la parentalitat:
El connecta amb el seu passat com a fill i el projecta cap a un futur per construir.
5
El desenvolupament normal:processos psíquics en l’adult
El nen imaginari: es desenvolupa molt aviat en el cap del nen/nena petits, al voltant dels 4-5 anys, quan s’organitza la diferència de gènere i de generacions.
En el nen és menys potent perquè aviat comprèn que la seva panxa no pot fabricar nens, i és en el despertar de la sexualitat que pren força el seu rol respecte del nen imaginari.
6
El desenvolupament normal:processos psíquics en l’adult
En l’home
Quan tingui parella el seu nen imaginari es confronta amb el de la seva parella i s’hi ajusta, o no.
Durant l’embaràs la fantasmàtica sobre el nen imaginari també augmenta molt.
…
7
El nen imaginari es manté actiu al llarg del desenvolupament de l’home i de la dona.
Fins a l’embaràs s’organitza un substrat que serà recobert amb el desig d’infant de l’edat adulta
8
El desenvolupament normal:processos psíquics en l’adult
El desig d’infant:
Té una arrel infantil.
Tant en el nen com en la nena, el desig infantil d’infant està lligat a l’afecte als seus pares i sempre pertany a la pròpia família, no hi ha la idea d’un altre llinatge en joc.
9
El desenvolupament normal:processos psíquics en l’adult
Acompanya el nen imaginari unarepresentació de pare imaginari i de mare imaginària que es redueix en el contacte real amb el nen real a través de la convivència.
10
El desenvolupament normal:processos psíquics en l’adult
Les relacions sexuals permetran a la dona jove i a l’home continuar la seva relació imaginària amb el seu bebè possible.
La dona gestant pensa en el seu bebè imaginari i també sent el cos del bebè ja en un pla real.
11
El desenvolupament normal:processos psíquics en l’adult
En aquestes bases infantils del projecte d’infant i d’infant imaginari:
El company del projecte no hi és representat, en la infància l’infant imaginari només és d’un mateix.
En l’edat adulta l’infant neix de dos llinatges o de dues cèl·lules pertanyents a dues persones de gènere diferent.
12
La mare prepara l’arribada del bebè amb un «discurs» que precedeix el nen i que serà el marc amb què el reconeixerà quan neixi.
El presentarà en societat.
L’arrelarà als dos llinatges.
I l’inclourà en la «llei».
13
El desenvolupament normal:trastorns dels processos psíquics
Hi ha adults en què l’arribada a la parentalitat: Es realitza amb el desig d’infant propi d’esquemes infantils El nen imaginari és tant potent que no deixa plaça al nen real.
En aquests casos la transició a la parentalitat i la parentalització de l’infant pot ser problemàtica i litigant i la construcció de l’aliança parental molt difícil.
14
Després del naixement del fill:el marc de criançaEls primers 3 mesos de vida del nadó és molt important la convivència i tenir cura del bebè.
Sigui de manera directa: alimentar-lo, canviar-lo, adormir-lo, tranquil·litzar-lo...
Sigui de manera indirecta: sostenir el cuidador principal, sovint la mare, o bé ser reconegut com a pare.
15
Després del naixement del fill:el marc de criança
El pare és reconegut: per la mare i l’entorn dels dos llinatges i pel llinatge social ampli, igual que la mare és reconeguda com a mare.
Hi ha moltes variacions socials i culturals en aquest procés; l’important és que els dos genitors puguin tenir l’ocasió de convivència suficient perquè aquests processos es posin en marxa.
16
Després del naixement del fill:El marc de criança, ritmes de vinculació al bebè
Les dones es vinculen al fill des de l’estadi de fetus, i quan neix ja hi ha una certa vinculació afectiva.
Els homes es vinculen al fill durant els dos primers mesos de vida extrauterina.
La convivència amb el bebè o la mare del bebè els primers mesos és necessària per vincular-se al fill.
17
Després del naixement del fill:El marc de criança, interaccions i attachment
Aquests primers temps de convivència són vitals per:
Desenvolupar i ajustar el sistema interactiu.
Desenvolupar el sistema de vincle (attachment)
Desenvolupar la pròpia identitat de pare i mare.
18
Després del naixement del fill:El marc de criança
Incloure’l al propi llinatge.
Aquests processos no són automàtics ni genètics o biològics.
Perquè el nounat esdevingui fill de dos llinatges ha de tenir lloc una sèrie de comportaments i de relacions de criança que permetran el desenvolupament de la filiació.
19
Després del naixement del fill:El marc de criançaEls dos primers anys de vida la convivència
permet l’aliança conjugal dels pares i l’aliança parental, que són dos aspectes diferents.
En les ruptures conflictives de parella que tenen lloc els dos primers anys de vida del fill trobem una tendència inconscient del dos pares a frenar aquest procés de filiació als dos llinatges, amb resultats de gravetat diferent, tant per a ells com per al fill.
20
Després del naixement del fill:El marc de criança. Riscos del divorci precoç
Pèrdua de la relació de la parella parental.
Menys co-construcció de la identitat parental.
Més risc de vincles infantils amb el bebè: «és meu», desacords greus.
Pèrdua de la quotidianitat de cures amb el bebè.
21
Després del naixement del fill:El marc de criança. Riscos del divorci precoç
No reconeixement de la família extensa com a suport de cada pare.
El cuidador principal no cedeix lloc a l’altre pare per desconfiança.
Risc de perdre els ritmes de criança del bebè i estressar-lo.
No aliança parental.
22
Després del naixement del fill:El marc de criança. Riscos del divorci precoç
Risc que el bebè no sigui «presentat» a la «societat» en tota la seva complexitat biogràfica i no sigui inclòs a la «llei» pel «discurs parental».
La seva complexitat és: «sóc fill d’X i de Z i pertanyo als seus llinatges, encara que no s’avinguin gens.»
23
Després del naixement del fill:El marc de criança, separacions precoces
En els conflictes de parella és important:
Que els dos pares puguin conviure durant una estona llarga en què hi hagi diferents cures: menjar, canviar, dormir, jugar.
La custòdia compartida pot facilitar aquests espais de criança que potencien el procés de parentalització dels dos pares.
24
Després del naixement del fill:El marc de criança, prejudicis freqüents
«En els primers mesos la mare és el cuidador principal»:
D’acord! Però no exclusiu!
No es pot vulnerar el procés de vinculació del pare i el seu llinatge per aquesta afirmació.
Però s’ha de respectar la proximitat a la mare en els primers quatre mesos.
25
Després del naixement del fill:El marc de criança, prejudicis
«A la nit la separació del bebè fins als 2-3 anys és més inquietant per la forta dependència del cuidador principal.»
D’acord! Però igual que van a l’escola bressol i hi fan dormides diürnes també poden fer estades àmplies al territori patern i fer-hi dormides diürnes.
26
Després del naixement del fill:El marc de criança, prejudicis
«Quan li toca estar amb el nen o la nena, el deixa als seus pares i ell se’n va.»
Sentir-se pares d’aquell bebè. Quan aquest sentiment no el pot sostenir un dels pares, el sosté la pròpia família d’infància; així, la criança d’un bebè de pares separats precoçment necessita incloure les figures familiars de suport del seu propi llinatge.
27
Després del naixement del fill:El marc de criança als equips
Sigui quina sigui la relació entre els pares, hem de vetllar perquè cada un per separat tingui l’espai de convivència necessari perquè aquests processos es posin en marxa; i també perquè pugui fer aliança amb adults de la seva confiança i del seu llinatge per sentir-se reconegut com a pare o mare d’un bebè en concret.
28
Després del naixement del fill:El marc de criança als equips
Les aportacions de la psicologia del desenvolupament proporcionen dades objectives dels signes d’evolució d’aquests processos.
Cada cop tenim més indicadors ben informats per a la recerca de quins són els sistemes de parentalització de risc i quins els sistemes de parentalització prou bons.
29
Després del naixement del fill:El marc de criança als equips
Conclusions
Aquests coneixements ens permeten avaluar i respectar les formes creatives que cada adult troba per travessar el procés de parentalitat acompanyat de la seva família i d’acord amb els costums de la seva cultura, sense tenir una idea restringida de com són un bon pare i una bona mare.
30
Gràcies per la vostra atenció…