ENTRENAMENT ESPORTIU II

“ ENSENYAR A DUBTAR DEL QUÈ S’ENSENYA” Ortega y Gasset

AVALUACIÓ INICIAL

PLANIFICACIÓ

Anàlisi previ de tots els factors objectius, externs i interns que poden influir en el resultat d’una tasca proposada (Álvarez del villar).

Proposta teòrica constituïda per la descripció, previsió, organització i disseny de tots i cada un dels aconteixements de l’entrenament perquè

el seu destinatari pugui aconseguir els resultats desitjats en la competició esportiva. (Seirul·lo 2004)

QUAN PLANIFIQUEM NO ENS REFERIM EXCLUSIVAMENT A L’ENTRENAMENT...PARLEM

D’UN CONCEPTE MÉS AMPLI

FITXATGES

RELACIÓ AMB LA JUNTA

RELACIÓ AMB LA PREMSA

RELACIÓ AMB ELS JUGADORS

RELACIÓ AMB REPRESENTANTS

HORARI ENTRENAMENTS

PROGRAMACIÓ MICROCICLE

RELACIÓ AMB L’AFICIÓ

MILLORAR TÈCNICAMENT MILLORAR

TÀCTICAMENT

MILLORAR FÍSICAMENT

ESTABLIR OBJECTIUS

SELECCIONAR ELS CONTINGUTS

EL·LABORAR LES SESSIONS

ESTABLIR REGLAMENT RÈGIM

INTERN

COORDINAR

ARTICLE

PERIODITZACIÓ

Si la planificació és el projecte previ, la periodització

de l’entrenament és la distribució en etapes del

projecte.

PROGRAMACIÓ

Distribució cronològica dels diferents mètodes

d’entrenament en funció d’un objectiu.

L’entrenament és un concepte col·lectiu per atotes les mesures d’increment i manteniment

del rendiment esportiu. Grosser (1986)

RECORDES QUÈ ÉS L’ENTRENAMENT?

Procés pedagògic amb la finalitat d’assolir els resultats esportius més elevats possibles.

Godik & Popov (1993)

L’entrenament esportiu s’ha d’entendre com a un procés estructurat, temporal i orientat a

incrementar les prestacions de l’esportista . Moreno, M. / Mata, F. et al. (1995)

o

Incrementar les prestacions de l’esportista

AIXÍ DONCS, CAL PLANIFICAR PER:

- No oblidar-nos de cap dels conceptes que cal treballar

- Facilitar la programació diària

- Afavorir el control i l’avaluació de l’entrenament.

- Treure el màxim rendiment possible del nostre equip

- Millorar com a entrenadors!http://www.youtube.com/watch?feature=player_embedded&v=Bmp4qaNWgt0

TEMA 1: PRINCIPIS DE L’ENTRENAMENT

NORMES PER ACONSEGUIR QUE L’ENTRENAMENT SIGUI EFECTIU

DE LA CÀRREGADE LA

PERIODITZACIÓ D’ESPECIALITZACIÓ

• Relació óptima càrrega i recuperació.

• Increment progressiu de la càrrega.

• Increment discontinu de la càrrega.

• Versatilitat de la càrrega

• De repetició i continuïtat

• De periodització de la càrrega d’entrenament

• Adaptació a l’edat i a l’individualitat.

• Alternància reguladora.• De la preferència i de

la coordinació sistemàtica.

• De la regeneració perioditzada.

PRINCIPIS DE LA PERIODITZACIÓ

1- PRINCIPI DE REPETICIÓ I CONTINUÏTAT

Per tal que l’entrenament sigui efectiu, i l’individu

s’adapti, cal que es repeteixi en el temps. Si no

hi ha continuïtat no es millora…es provoca un

“caos biològic”

A nivell d’iniciació i el manteniment

Per entrenar la resistència cal fer-ho com a mínim 2 cops per setmana (3). Cal tenir en compte que la

sobrecompensació dura poc (3 dies-1 setmana).En el treball de la força la sobrecompensació dura més

temps (fins a dues setmanes)

A nivell d’alt rendiment

Cal entrenar cada día. Es treballa amb càrregues acumulades. Exemple triatló. Hem de saber els temps de

recuperació parcials

2- PRINCIPI DE LA PERIODITZACIÓ DE LA CÀRREGA

Un individu no pot mantenir el màxim estat de forma durant molt de temps (màxim 6-8 setmanes). Es creen el que s’anomenen pics de forma.

Si volem fer coincidir el nostre pic de forma amb el calendari de competició caldrà establir estratègies d’entrenament…serà la periodització.

Existeixen diverses propostes de treball en funció de les característiques del nostre

esport

Parlarem més endavant dels

diferents models, però en qualsevol cas

podem establir una terminologia més o

menys comuna:

SESSIÓ: 1-2 hores diaMICROCICLE: sol ser d’una setmanaMESOCICLE: aproximadament un mesSUBPERÍODE: sol ser d’1-3 mesosPERÍODE: entre 1- 9 mesos

CICLE ANUAL D’ENTRENAMENT

MICROCICLES

La durada és de 3 a 14 dies, però normalment correspon a una setmana d’entrenament.Durant el microcicle hi ha variacions de les càrregues de treball (volum i intensitat). S’alternen càrregues d’intensitat elevada amb càrregues de recuperacióDins del microcicle hi podem trobar competicions. En aquest cas s’intentarà arribar a la competició en sobrecompensació

Cal tenir en compte, per tant, el temps de recuperació de les càrregues d’entrenament: KEUL, KINDERMAN, GROSSER

CÀRREGUES DE PREDOMINI AERÒBIC

• Recuperació del 95% a les 13 hores. És del 100% a les 24-36 hores.

CÀRREGA DE VIA MIXTA: AERÒBICA- ANAERÒBICA

• Recuperació ràpida al cap de 1h 30’- 3 hores. • Recuperació del 95% a les 13 hores. És del 100% a les 24-36 hores.

CÀRREGA DE VIA ANAERÒBICA

• Recuperació ràpida al cap de 2- 3 hores. • Recuperació del 95% a les 12-18 hores. És del 100% a les 48-72

hores.

CÀRREGA AMB EFECTE ANABÒLIC (FORÇA MÀXIMA)

• Recuperació ràpida al cap de 2- 3 hores. • Recuperació del 95% a les 18 hores. És del 100% a les 72-84 hores.

CÀRREGA AMB EFECTE SOBRE EL SISTEMA NEUROMUSCULAR (Velocitat- Tècnica)

• Recuperació ràpida al cap de 2- 3 hores. • Recuperació del 95% a les 18 hores. És del 100% a les 72 hores.

- Com programem un microcicle d’entrenament?

Nº sessions d’entrenament

Objectius i continguts

Dia de partitTemps de recuperació de les càrregues

Tipus de microcicle (periodització)

OPCIONS

Dins d’un mateix microcicle trobarem una fase d’estimulació i una fase de recuperació (habitualment

s’alternen per assimilar la càrrega de treball)

DIUMENGEDISSABTEDIVENDRESDIJOUSDIMECRESDIMARTSDILLUNS

Supòsits pràctics: Partit Dissabte:

Dues, tres o quatre sessions d’entrenamentPartit Diumenge

Dues, tres o quatre sessions d’entrenament

• Treball de condició física: Resistència, força, velocitat. • Conceptes tàctics defensius, ofensius, estratègia.

• Xerrada tècnica (post-competició i pre-competició) …

TIPUS DE MICROCICLES

1- MICROCICLES D’ENTRENAMENT

CORRENT O SIMPLE

• Gran volum – Intensitat mitja/baixa – Càrregues de tipus general

DE SHOCK

• Predomini de la intensitat – Volum elevat – Càrregues específiques

DE COMPETICIÓ

• Objectiu principal és la competició (treball de recuperació previ)

2- MICROCICLES COMPLEMENTARIS

DE RECUPERACIÓ

• Ubicats darrera un microcicle de shock o de competició -Càrregues de descans actiu (volums mitjans-intensitat

baixa) –Treballs de tipus general

D’APROXIMACIÓ A LA COMPETICIÓ

• Intenta reproduir al màxim les condicions i situacions amb què tindrà lloc la competició. Es prepara a l’atleta

per a la competició més important.

LA MEVA OPCIÓ PERSONAL

DE CÀRREGA

Cerca incrementar el rendiment, prioritàriament d’una capacitat condicional, però també s’incrementa la càrrega

en aspectes tècnics-tàctics.

DE MANTENIMENT

Mantenir una dosi de treball adequada de les diferents capacitats condicionals i tènico-tàctiques.

DE DESCÀRREGA

Disminuir les càrregues d’entrenament per tal de sobrecompensar.

1- DISSENY D’UNA TASCA PER TAL DE MILLORAR LA CAPACITAT AERÒBICA ESPECÍFICA (DE JOC) D’UN ESPORT COL·LECTIU (NO

FUTBOL)

2- DISSENY D’UNA TASCA PER TAL DE MILLORAR LA CAPACITAT ANAERÒBICA LÀCTICA ESPECÍFICA D’UN ESPORT COL·LECTIU

(NO FUTBOL)

3- DISSENY D’UNA TASCA PER TAL DE MILLORAR LA POTÈNCIA AERÒBICA ESPECÍFICA D’UN ESPORT COL·LECTIU (NO FUTBOL)

MESOCICLE

De la combinació dels microcicles en surten els diferents mesocicles. Solen tenir una durada aproximada d’un mes

(de 3 a 6 microcicles). Quan agrupem 3 o 4 mesocicles ens trobem amb un macrocicle.

TIPUS DE MESOCICLES

ENTRANT

Es situa a l’inici del període preparatori general o al sortir d’una lesió.

• Predomina el volum (mig i en augment)• Intensitat de treball mitja-baixa

• Càrregues de tipus general

MIC. CÀRREGA

MIC. CÀRREGA MIC.

DESCÀRREGA

BÀSICS

• Nivell de càrrega creixent• Gran volum amb augment de

la intensitat• Càrregues de tipus específic

DE DESENVOLUPAMENT

MIC. DESCÀRREGA

MIC. CÀRREGA

MIC. CÀRREGA

MIC. MANTEN

ESTABILITZADORS

• La càrrega es manté estable• Busca aconseguir adaptacions

a partir dels microcicles de càrrega

MIC. CÀRREGA

MIC. MANTEN

MIC. CÀRREGA

MIC. MANTEN

PREPARATORIS DE CONTROL

• Inclou alguna competició poc important, amb la finalitat de controlar el nivell de l’atleta i veure si cal modificar l’entrenament

DE COMPETICIÓ

• Inclou les competicions més importants

MIC. CÀRREGA

MIC. MANTEN

MIC. MANTEN

MIC. COMPETICIÓ

DE RESTABLIMENT

• Ajuden a l’organisme a recuperar-se de les càrregues fetes anteriorment.

• Es solen ubicar en el període de transició o entre dues competicions separades d’un mateix període de competició.

I en els esports col·lectius?...

SOU CAPAÇOS DE VALORAR EL TIPUS DE MICROCICLES I DE MESOCICLES ?

DIMARTS DIJOUS

DIVENDRES

DIUMENGEDISSABTEDIVENDRESDIJOUSDIMECRESDIMARTSDILLUNS

DISSABTE

DIMARTS DIJOUS

DIUMENGEDISSABTEDIVENDRESDIJOUSDIMECRESDIMARTSDILLUNS

DIVENDRES

DIMARTSDIJOUS

DIVENDRES

DIUMENGEDISSABTEDIVENDRESDIJOUSDIMECRESDIMARTSDILLUNS

DIMARTS DIJOUS

DIUMENGEDISSABTEDIVENDRESDIJOUSDIMECRESDIMARTSDILLUNS

DIVENDRES

TIPUS DE MESOCICLE?

TENIM UN PROBLEMA!...ESTEM PARLANT D’UN ESPORT COL·LECTIU...COM CARAI CONTROLEM LA CÀRREGA

I ARA QUÈ TOCA?...

VOLUM

• Nº de sessions• Durada de les sessions (difícil de valorar- lligam amb

temps útil)• Full de registre de minuts entrenats-competits per

jugador

INTENSITAT

• A nivell intern: freqüència cardiaca (criteri condicional...també puc establir una valoració externa

ponderant les tasques)

• Si tenim en compte la dificultat coordinativa-cognitiva...

MAGNITUD DE CÀRREGA

Variable que computa els esforços de tipus físic, tècnic, tàctic i psicològics exigits a tot futbolista que intervé en

l’entrenament.1- PUNTUACIÓ SUBJECTIVA DE LA MAGNITUD DE CÀRREGA

Podem establir un barem (ex: 1-10), fet que ens permetrà discernir la dinàmica de càrregues (en esport col·lectius

pot ser habitual que ens equivoquem...).

2- CÀRREGA FÍSICA-CONDICIONAL I CÀRREGA COORDINATIVA-COGNITIVA DELS EXERCICIS

CÀRREGA CONDICIONAL= Σ (Icondej * TMP ej)CÀRREGA COORD-COGNITIVA= Σ (GDCej * TMP ej)

Icondej= intensitat condicional de cada exerciciGDCej= grau de dificultat de l’exercici

TMP ej= durada de l’exercici

• Anem per feina...

ORIENTACIÓ CONDICIONAL + ORIENTACIÓ COORD-COGNITIVA2

PRINCIPIS D’ESPECIALITZACIÓ

1- ADAPTACIÓ A L’EDAT I A LA INDIVIDUALITAT DE L’ESPORTISTA

SEXE

• Les dones solen treballar un 20% menys de volum respecte dels

homes (¿?)EDAT

Durant el creixement ens trobem amb unes fases sensibles on és preferible desenvolupar unes

capacitats o altres (ex: treball força abans de la pubertad?...resistència...coordinació...velocitat

reacció)

2- PRINCIPI DE L’ALTERNANÇA REGULADORA

Cal relacionar les capacitats fisiològiques i les coordinatives...la tècnica arriba fins on arriba la condició

físicaINTERRELACIÓ ENTRE CAPACITATS CONDICIONALS

-1r resistència aeròbica i després anaeròbica.• Si volem entrenar resistència i força primer cal entrenar-les per separat amb càrregues generals i

dirigides. Un cop assolit cert nivell entrenem les dues més específic.

• Si treballem la força també podem treballa alhora la flexibilitat.

• Si entrenem força també podem millorar la velocitat cíclica, sempre que busquem la transferència tècnica

COORDINAR LA CONDICIÓ FÍSICA AMB LA TÈCNICA

Anys 60 entrenament a base de “partidillos”.

A partir del 70 es comença a entrenar la condició física per millorar el rendiment en el joc.

Anys 80 treball de condició física a partir de l’atletisme.

-Cal tenir un mínim de domini tècnic per poder treballar alhora la condició física relacionada amb la tècnica.

-Qualsevol increment de condició física ha de suposar una millora tècnica.

-Potser, en iniciació, cal treballar primer la tècnica i després la condició física?

3- PRINCIPI DE LA PREFERÈNCIA I DE LA COORDINACIÓ SISTEMÀTICA

Quan entrenem en un esport cal conèixer molt bé les prioritats condicionals, coordinatives, psicològiques...i

alhora també cal conèixer el nostre esportistes per adaptar l’entrenament als requeriments de l’esport

4- PRINCIPI DE LA REGENERACIÓ PERIODITZADA

Per “crear” un esportista d’alt nivell es requereixen com a mínim 8 anys. És un procés lent on cal tenir en compte que l’esportista requereix mecanisme de regeneració

físics i psicològics. També cal evitar cremar massa ràpid les etapes de desenvolupament del nen.