Post on 14-Sep-2020
Escola Pax
Tarragona
El cirerer màgic
Vet aquí una vegada hi havia un nen que es deia Pol i tenia set
anys. El Pol va sortir al carrer i es va trobar un bosc màgic.
Al bosc hi havia un cirerer màgic. Aquell arbre i el nen es van fer
amics. El Pol tenia gana i el cirerer li donava cireres amb gelat.
Quan el nen li preguntava:
-D’on treus el gelat? El cirerer li responia:
-Estimat amic, aquet és un bosc màgic i aquí tot és possible!
Les plantes i els arbres van dir-li adéu i es va posar molt trist.
El conte contat ja s’ha acabat i per la xemeneia ha pujat al terrat.
Irina Anguera
Un riu de mel Vet aquí una vegada hi havia una nena que es deia Laia, tenia deu
anys i corria molt ràpid. Anava d’excursió al riu amb el seu tiet.
Quan van arribar, la Laia va veure un riu, era de mel. Li va dir al seu
tiet però no s’ho va creure. Després van tornar a casa i la Laia li va
dir als seus pares, però tampoc s’ho van creure. Quan es va acabar
l’estiu, van anar tots al riu de mel i van veure que realment era de
mel i llavors es van creure a la Laia.
Aquest conte s’ha acabat i si no es mentida és veritat.
Marina Cañavate
La taula que camina
Hi havia una vegada un nen que era llest i molt ràpid fent sumes i
restes. Un dia a l’escola, com que era tan ràpid li van demanar fer
deures a casa.
Quan va arribar a casa, va seure a las seva cadira i va començar a
fer els deures. Al cap d’una estona, va veure que la taula caminava i
es va espantar molt.
Els pares van anar corrents i també es van espantar molt.
La taula va tornar al seu lloc, llavors el nen va descobrir que aquella
taula era màgica i que podia moure´s per la casa. Des d’aquell dia
el nen fa els deures assegut a sobre d’ella.
Quan s’avorreix, la taula fa un passeig pel passadís i així es
diverteix.
Vet aquí un gat, vet aquí un gos, aquest conte ja s’ha fos.
Marta Cantón
El tren pirata
Vet aquí que un dia un nen que vivia en una casa estava molt
avorrit i va decidir allunyar-se. Va arribar a la via del tren i va
passar-hi un tren pirata. Va pujar-hi i va trobar un cartell que deia
“Tren pirata perillós”.
El nen va caminar pel tren i va trobar un botó, el va prémer i van
aparèixer molts pirates. Aquests pirates eren dolents i va decidir
escapar.
Quan va córrer per sortir es va entrebancar i creia que no tindria
escapatòria.
Va decidir saltar d’aquell tren i quan es va despertar tot havia sigut
un mal somni.
Aquest conte s’ha acabat i si no és mentida és veritat.
Adrià Carreras
Els pirates
Una vegada hi havia un poble molt llunyà on vivia una guapa
princesa. Un dia un vaixell pirata va raptar la preciosa princesa, se
la va endur mar endins.
El rei va manar als soldats que la tornessin al castell, llavors els
soldats van anar cap al vaixell i van lluitar, però els pirates van
guanyar i van morir tots els soldats.
La princesa es va ficar el vestit de cavaller i va lluitar contra els
pirates. Ella sola va guanyar-los a tots i va tornar al castell amb tres
pirates, el capità i els seus germans.
Com el rei estava molt content d’haver recuperat a la seva filla va
plorar d’alegria. Després va posar a la presó del castell als pirates i
als seus germans i van pagar per tot el que van fer-li a la bella
princesa.
Vet aquí un gat i vet aquí un gos, aquest conte ja s’ha fos.
Nil Company
El monstre de quatre ulls Vet aquí una vegada hi havia un monstre que es deia Carlos que
tenia 21 anys i vivia en un poble.
Un dia va trobar-se una amiga que es deia Clàudia.
El monstre era molt temut per tot el poble perquè feia molta por
quan mirava a la gent amb els seu quatre ulls.
Un dia van anar a veure la pel·lícula “Ballerina”, agafats de la mà.
Quan els pares de la Clàudia van saber que sortia amb el Carlos li
van prohibir marxar de casa.
Amb el temps van veure que s’estimaven de veritat i es van acabar
fent amics.
El conte s’ ha acabat i aquí m’he quedat.
Magí Garcia
L’ocell que volia viatjar amb avió
En un país molt llunya un ocell que es deia Osset va desitjar anar a
la cuitat de Paris però les seves ales no li deixaven arribar tan lluny.
Un dia l’Osset va anar a l’aeroport i va agafar un avió, quan aquest
va aterrar va sentir-se molt feliç perquè havia aconseguit el seu
somni volar per fi amb avió. Va visitar tota la ciutat i s’ho va passar
molt bé.
Vet aquí un gat, vet aquí un gos que aquest conte ja s’ha fos.
Laura Garcia
El cotxe submarí
Hi havia una vegada uns senyors que tenien un cotxe submarí molt
maco i espectacular que anava per dintre de l’aigua i era molt
divertit. Dins d’aquest cotxe hi havia dues teles per veure dibuixos
com el detectiu Conan.
Es passaven el dia viatjant amb el cotxe submarí i veien moltes
coses, com sirenes. Un dia es va espatllar i es van posar molt
tristos, però finalment el van poder arreglar i van tornar a divertir-se
molt.
Catacrit-catacrac, aquest conte s’ha acabat.
Oriol González
Un viatge al fons del mar
En un país molt llunyà vivien uns bussejadors que volien fer un
viatge al fons del mar. Van construir un submarí de color blau.
Un dels bussejadors va obrir la finestra i van poder arribar al fons
del mar. Hi van trobar peixos molt estranys de tot tipus i plantes de
color blanc.
Van ser atacats per una medusa gegant, però van salvar-se. Tots
plegat van viure una aventura inoblidable.
Aquest conte s’ha acabat i jo ja ho he explicat.
Hugo López
En pau i la Neus fan un viatge en un núvol
En un país molt llunyà hi havia una nena que deia Neus i un nen
que es deia Pau. Van sortir a jugar al pati de casa seva i després
van decidir marxar a dinar a casa d’una amiga de la Neus.
Amb el núvol volador que tenien, van volar pel cel fins arribar a
Barcelona i van quedar-se a un hotel a dormir. Com s’estaven
avorrint molt, van tornar a agafar el núvol volador i van marxar a
València, on van visitar tots els museus.
Aquell núvol els portava on ells volien molt ràpidament.
Un dia,uns altres nens els van prendre el seu núvol volador.
Després de molt buscar-lo el van trobar i amb esforços el van
recuperar. Van seguir viatjant amb ell per sempre més.
El conte s’ha acabat i aquí m’he quedat.
Elsa López
El nen que no volia rentar-se
Fa qui sap quants anys hi havia un nen que volia una joguina com la
del seu amic.
El nen es deia Pau i l’amic Pol. En Pau mai volia rentar-se, però els
seus pares li van dir que si volia la joguina havia d’anar a la dutxa.
Al cap d’una estona va pensar en amagar-se per no rentar-se. Un
dia es va quedar a casa dels seus avis, l’avia que tenia molt mal
caràcter, el va posar en remull mentre dormia.
Es va despertar fent olor a roses i, gràcies al bany, els seus pares li
van comprar la joguina que tant volia.
I vet aquí un gat, vet aquí un gos, aquest conte ja s’ha fos.
Pablo Ray Lou
El cotxe de xocolata
Temps era temps quan els animals parlaven, una nena que es deia
Trixi tenia el cabell llarg i era molt simpàtica. El seu gos li va fer un
cotxe de xocolata i va passejar-hi tota la seva família per Tarragona.
La Trixi va comprar-se una gosseta i els dos gossos es van
enamorar. Van tenir un bebè gos i van seguir pujant, cada dia una
estona a sobre del cotxe de xocolata.
Vet aquí un gos, i vet aquí un gat, que aquest conte ja s’ha acabat.
Elena Lozano
El botó viatger
Un conte us explicaré, tant bé com jo sé. Hi havia una vegada un
nen que es deia Carlos i que anava caminant per casa seva. De
sobte va trepitjar malament una rajola i es va fer mal al turmell. Va
obrir-se la rajola i va caure a una base secreta on hi havia un botó
viatger. Quan el Carlos el va veure, no va pensar-ho dos cops i el va
pitjar. Estava molt intrigat i al fer-ho es va transportar per tot el món.
Uns dies més tard, quan el nen es va cansar de viatjar, va decidir
tornar a casa prement de nou el botó viatger i els seus pares
estaven molt enfadats perquè l’havien buscat durant molts dies. El
van castigar sense sopar i el Carlos mai més va tornar a la base
secreta.
I tot això és tant veritat, que potser mai ha passat.
Aníbal Madariaga
L’ocell de les ales d’or
Vet aquí una vegada dos ocellets que van tenir un ou i d’aquest ou
va sortir un pollet que tenia les ales d’or. Es deia Dauradet. Un dia
es va perdre pel bosc i va fer amics. El van ajudar a tornar a casa
seva i el Dauradet va poder tornar amb els seus pares. Van ser
feliços per sempre i mai més es va perdre.
Vet aquí un gos, vet aquí un gat, aquest conte s’ha acabat.
Mar Mansilla
La cadira voladora
Vet aquí una vegada hi havia una cadira que volava. Aquella cadira
era molt maca i misteriosa. Cada dia volava i li feia por als nens. Un
dia quan estava volant, es va trobar una fada i aquesta fada li va
pregunta:
-Com et dius?
-Jo em dic Cadira voladora, va respondre.
Van començar a jugar juntes i es va fer molt amigues. Llavors la
fada li va dir a la cadira que l’estaven esperant els seus pares i que
no podia que quedar-se més estona amb ella. Es van anar trobant
al llarg del temps i la fada s’anava seient a sobre de la cadira i
jugaven a tot tipus de jocs. Van crear una amistat molt maca i
duradora.
El conte ja s’ha acabat i per la xemeneia se’n puja al terrat.
Ariadna Martí
El vaixell volador
Vet aquí una vegada un pirata que es deia “Pata de palo” que
navegava amb el seu vaixell pel mar. El mar estava ple de taurons i
perills. Un dia va arribar al vaixell una fada amb ales i va volar per
tot arreu, pel cel i per tota la coberta.
El pirata es va quedar impressionat amb aquella fada i li va
preguntar si voldria que fossin amics, la fada va acceptar i van ser
feliços per sempre navegant junts.
Aquest conte ja s’ha contat i si no és mentida és veritat.
Noemí Mena
L’arbre carregat d’ocells Un conte us explicaré tant bé com jo sabré. Hi havia una vegada un
arbre molt bonic que estava ple de flors, i un dia va venir una
bandada d’ocells i van fer molts nius a l’ arbre però aquest arbre era
únic i parlava. Quan va veure els nius va dir-los:
-Ocells que no podeu posar-vos tots a sobre o vindrà una fada a
ajudar-lo. Els ocells van parlar entre ells i van decidir deixar l’arbre
en pau, van marxar i van buscar un altre lloc on viure.
Aquest conte ja s’ha acabat, i si no és mentida és veritat.
Erika Novoa
L’home dels caramels
Hi havia una vegada un home dels caramels que es deia Joan. Li
agradaven els caramels i cada dia en menjava, però tenia moltes
caries. Havia d’anar al metge perquè li fien mal les dents. El metge li
va dir que no en menges més i l’home dels caramels no en va
menjar mai mes i va poder salvar tota la dentadura.
Catacric, catacrac, aquest conte s’ha acabat.
Claudio Pérez
La meva amiga bruixa
Vet aquí una vegada una bruixa que vivia en un poblet molt petit. En
aquell poblet hi vivien moltes altres bruixes i una d’elles, la més
petita, es deia Laia.
La Laia tenia por de les altres bruixes perquè feien encanteris i
convertien la gent dolenta en gripaus de color verd.
Un dia la Laia va decidir sortir a passejar i una altra bruixa li
preguntar si volia volar pel cel amb una escombra màgica. La nena
va acceptar i quan estava al cel va perdre la por. Des d’aquell dia no
va sentir por mai més.
I serà el més eixerit, el que dirà el primer quiquiriquic.
Blanca Ramos
Un viatge a la lluna
Vet aquí una vegada hi havia una nena que volia anar a la lluna. Un
dia va començar a muntar un coet a casa seva i quan van passar
uns quants dies i el va tenir acabat, va marxar a la lluna.
Quan va aterrar i va caminar per la lluna va caure per un forat, però
va saltar tant alt que va poder sortir del forat. Després es va trobar
un alien i el va acompanyar a dinar.
Passat un temps va tornar al planeta Terra i quan va arribar-hi, es
va posar a jugar amb el seu pare mentre la mare els preparava el
sopar.
Vet aquí un gos, vet aquí un gat, aquest conte s’ha acabat.
Aleix Recasens
L’àvia i el seu gatet
En un país molt llunyà hi havia una nena que es deia Laia. Era molt
vergonyosa i petita, tenia tres anys. Cada tarda anava a casa de la
seva àvia que vivia amb un gatet que es deia Pau. Dinaven
xocolata, sopaven cigrons i de postres menjaven gelat .Tant van
menjar que van agafar molt mal de panxa. La Laia es va posar
malalta tres dies i la seva àvia li va preparar una medicina i va
millorar molt. Tot va tornar a la normalitat i van ser feliços per
sempre.
El conte s’ha acabat i aquí m’he quedat.
Júlia Reverter
La Maria busca un tresor
Una vegada hi havia una nena que es deia Maria i buscava un
tresor. Al final el va trobar i dins d’aquest hi havia una corona, un
barret i una pilota de futbol.
Va jugar a princeses, a futbol i a disfresses.
Un lladre li va agafar els tresors i va voler vendre’ls per guanyar
molts diners.
Una nit la Maria va decidir recuperar els seus tresors, va anar a
casa del lladre i va entrar per la finestra sense que se n’adonés i els
va poder recuperar.
I vet aquí un gos, vet aquí un gat, aquest conte s’ha acabat.
Aina Samper
La fada de les flors En un país molt llunya hi havia una fada de les flors que es deia
Marta. Era una fada molt maca i plena d’encant.
Un dia va crear una flor nova que si l’oloraves et posaves molt
content.
Una nena que estava molt enfadada la va olorar i es va posar molt
contenta i així tots els nens que estaven enfadats la van olorar i
se’ls va canviar l’humor.
Gràcies a la nova flor tots van ser feliços per sempre.
Vet aquí un gos ,vet aquí un gat, aquest conte ja s’ha acabat.
Claudia Sánchez
La maduixa blava
Fa molt de temps quan els peixos volaven i els ocells tenien dents,
hi havia una nena que es deia Paula i li agradaven les maduixes. Un
dia es va menjar una maduixa blava i no se’n va adonar que era de
color blau. Li agradava molt i mai més en va trobar una igual. Va
seguir buscant i buscant, però totes les maduixes que va trobar eren
de color vermell. La maduixa blava era màgica, i com se la va
menjar, al cap d‘un temps es va tornar de color blau.
I serà el més eixerit, el que dirà primer quiquiriquic.
Martina Vallvé
El conill valent
Hi havia una vegada un conill que caminava pel bosc i es va trobar
un esquirol que es portava molt bé. L’esquirol li va donar una
piruleta al conill.
Un dia el conill a trobar-se un amic que li volia pegar però va
escapar al bosc i va amagar-se. L’amic que li volia pegar va passar
de llarg i el conill va salvar-se. Després va tornar a casa seva i va
convidar al seu nou amic l’esquirol a un bon sopar. Van ser feliços
per sempre més.
I això és tan veritat, com que el conte s’ha acabat.
Iker Grandioso
La maquina de fer pastissos Una vegada hi havia una nena que feia pastissos, es deia Clàudia i
era molt llaminera. La seva mare tenia una màquina de fer pastissos
i li volia preparar una sorpresa.
Quan la mare va entrar li va donar el pastis i li va cantar la cançó
d’Aniversari feliç i s’ho van passar molt bé tota la tarda juntes.
El conte contat, ja s’ha acabat i per la xemeneia se’n va al terrat.
Mireia Fumadó
Desitgem de tot cor que us hagin agradat aquest textos.
Volem felicitar als autors i autores i animar-los a continuar escrivint i llegint.
Bons estiu i bones vacances!
Equip de mestres de Cicle inicial
Nota: Les imatges que hem utilitzat per a fer aques t llibre són imatges lliures.