ESQUEMA DELS PRINCIPALS TRETS I LES SEVES CONSEQÜÈNCIES

PERCEPCIONS

PERCEPCIONS FORTES O IMPRESSIONS

PERCEPCIONS DÈBILS O IDEES

1. EL PROBLEMA DE LA CAUSALITAT

2. LA NEGACIÓ DEL CONCEPTE DE SUBSTÀNCIA

Quan diem que un fet A és causa d’un fet B estem dient que hi ha una

connexió necessària entre A i B. Ara ens hem de preguntar si aquesta connexió

prové d’una impressió. La resposta és no, per tant, no és una idea que

tingui el seu origen en l’experiència. No compleix el principi de la còpia. No podem fer coneixement amb aquest tipus d’idees

Què hi ha en lloc de causalitat? Només hi ha una successió temporal de fets L’hàbit o el costum és el que ens dóna una creença

sobre els esdeveniments futurs

RECORDEM EL PLANTEJAMENT CARTESIÀ:

DEUSubstància infinita. Causa de

l’existència de la idea de Déu en nosaltres, causa de la nostra

existència i causa de l’existència del món

JO=ÀNIMA=PENSAMENTSubstància pensant

Pensem idees (continguts de la ment) adventícies, factícies o

innates

MÓNSubstància extensa

Aparent causa de les idees adventíciesCAUSA (idees adventícies i

qualitats primàries)

Si apliquem el principi de la còpia al concepte de substància, quin és el resultat? Perquè?

No és un concepte vàlid perquè no prové de cap impressió

Què és, doncs?

És una creació de la meva ment

I la substància pensant? Què sóc jo? Una successió d’impressions Com sé que jo sóc jo? La memòria és qui dóna unitat a les meves

impressions Què és la ment (mind) “la mente es una especie de teatro en el que

distintas percepciones se presentan en forma sucesiva; pasan, vuelven a pasar, se desvanecen y mezclan en una variedad infinita de posturas y situaciones…La comparación del teatro no debe confundirnos: son solamente las percepciones las que constituyen la mente…

Però jo sento que sóc un, que sóc la mateixa persona al llarg del temps. Tinc una identitat?

Hume diu que no tinc un fonament racional per creure en una identitat personal (substància pensant), només la memòria, que ens mostra la successió d’impressions semblants, ens garanteix la tesi de la continuitat de la nostra vida psíquica (ànima)

La memòria i la imaginació creen en nosaltres la il·lusió d’un objecte continu i persistent: El nostre jo

Déu no pot ser CAUSA del món

No tinc impressió de Déu i les impressions són el límit del meu coneixement

Déu pot ser una ficció interessada

No justifica el meu contingut mental

No podem conèixer com és realment el món, només el podem conèixer a través de les impressions que tenim d’ell.

No podem dir res del món que estigui més nllàdels objectes percebuts.

Quan unes impressions apareixen agrupades la ment acaba pensant que formen part d’alguna cosa conjunta (la substància extensa) de la qual no en tenim impressió. Per tant, torna a ser el costum el que ens fa creure que hi ha una substància material.

Fenomenisme

Escepticisme

El fenomenisme comporta l’escepticisme ja que si acceptem que el nostre coneixement sobre el món és limitat, no podem tenir coneixement absolut, només podem tenir creences

Si les impressions són l’orígeni el límit del coneixement no puc anar més enllà de la percepció, d’allò que se’m mostra (fenomen)