FITXA 15: PANTEÓ D’AGRIPAJúlia López Valera

(adaptació de la presentació feta per la professora Assumpció Granero)

INSTITUT BANÚS

Júlia López Valera

Edifici Panteó

Autor desconegut

Cronologia 118-128Estil Romà ImperialTipologia TempleMaterial Formigó, granit, maó, marbre i fustaLocalització Camp de Mart (Roma)

Júlia López Valera

CONTEXT

La construcció inicial del Panteó la va dur a terme, l’any 27 a.C., Agripa, un general i polític romà que va arribar a ser ministre i gendre de l’emperador August. L’any 80 un incendi va destruir el temple gairebé del tot; va ser restaurat per Domicià i reconstruït per Adrià entre el 118 i el 128. Tot i que no se sap del cert, l’arquitecte de la reconstrucció potser fou APOL·LODOR DE DAMASC. La cúpula gegantina del Panteó és l’obra més reeixida de l’enginyeria romana, perquè és un gran repte que porta al límit la resistència dels materials.

El Panteó és una obra representativa de l’art romà tardà, del període d’esplendor de l’emperador Adrià. Era la tercera reconstrucció que se’n va fer (devastat per dos incendis, primer restaurat per Domicià).

Cel·la circular

Pòrtic d’entrada

pròpylon

Consta de dues parts: a) Un pòrtic octàstil molt desenvolupat.b) Una enorme cel·la circular, és a dir, el tambor cilíndric sobre el qual descansa la cúpula. La transició entre aquest dos cossos es fa mitjançant un cub o pròpylon que s’aixeca fins a

l’alçada de la imposta superior del tambor.

DESCRIPCIÓ FORMAL

Consta de dues parts:

a) Un pòrtic d’entrada octàstil i de tres cossos rematat per un frontó (d’inspiració grega), que estava situat sobre un gran pòdium al qual s'accedia a través d'una gran escalinata frontal, que augmentava el protagonisme de la façana d’acord amb la tradició romana (actualment no s’aprecia ja que el nivell del terra ha pujat). Així, l’única columnata del temple es troba a la façana, amb columnes de 18 metres d’altura, i...

b) Una enorme cel·la circular on els murs actuen com a tambor d’una immensa cúpula, de 43 metres de diàmetre, que crida l’atenció i que remata l’edifici, i amb un oculum central en la part superior per a la il·luminació, i que descansa sobre un complex sistema de descàrregues ocult entre les parets i els murs (tan sols es recolza en els laterals).

Pòrtic perípter i octàstil, rectangular i arquitravat, amb 16 columnes gegantines monolítiques de granit egipci, de fusts llisos i 18 metres d’alçada amb capitells, originàriament, revestits de bronze i, ara, capitells i rosats i bases de marbre blanc; columnes disposades en files, una d’exterior de 8 columnes exemptes suporten un entaulament.

A l’entaulament hi ha una inscripció que fa referència a l’antic temple d’Agripa i que sosté el frontó triangular de la façana, frontó sense decoracions.

M. AGRIPA L: F: COS TERTIVM FECITM. AGRIPPA FILL DE LUCI, EL VA FER DURANT EL SEU TERCER CONSULAT

Altres 8 columnes divideixen el pòrtic en tres naus, la central més ampla.

frontó

M. AGRIPA L: F: COS TERTIVM FECITM. AGRIPPA FILL DE LUCI, EL VA FER DURANT EL SEU

TERCER CONSULAT

Frontó llis

Capitells corintis

Columnes granit egipci i base marbre blanc

Marc Agripa (27-25 aC). Panteó, Roma (Apol·lodor, s. II d. C., 118-125).

AlçatOctàstil, rectangular, arquitravat

Pòrtic d’entrada

pròpylonCel·la circular

Semi-cúpules

nínxols

pòrtic

Altres 8 columnes divideixen el pòrtic en tres naus, la central més ampla que les laterals, ja que és la que condueix a la porta d'accés a l'interior, i està coberta per una volta de canó de fusta, i les 2 naus laterals, amb coberta plana, culminen en sengles nínxols oberts a la massa del mur del pròpylon i destinats a allotjar estàtues colossals (probablement d’Agripa i d’August).

pròpylon

Nau central d’accés a la zona cupulada

Sostre, columnes i pilastres de I’interior del pòrtic d’entrada.

Nau central d'accés amb volta decanó de fusta, i les 2 laterals

amb coberta plana.

Interior del pòrtic d’entrada.

Sistema constructiu.

La secció del Panteó és un cercle inscrit en un quadrat.

Així la cel·la és circular, l’altura de l’edifici és la mateixa que la del diàmetre de la cúpula: 43’30 m, cúpula de mitja esfera que en el seu punt zenital arriba a la mateixa alçada que el diàmetre, cosa per la qual es pot inscriure una esfera completa en l'espai interior. Aquestes proporcions confereixen a l’edifici una perceptible sensació d’harmonia

43,30 mts

43,30mts

Aquesta relació es manté en l’opus sectile del paviment de marbre (realitzat amb els colors de l’edifici), on el quadrat s’enllaça amb el cercle.

La bella porta d'accés a l'interior de la rotonda està feta de bronze i és l’original d'època romana, encara que va haver de ser restaurada en el segle XVI, concretament en l'any 1563.

Encara que el pòrtic compta amb una gran bellesa i espectacularitat, el que veritablement ha convertit el Panteó en una de les obres simbòliques de l'art romà és la gran rotonda de la cel·la o nau central, coberta per una cúpula que cobreix l'espai interior.

Espai interior que té per als romans, a diferència de Grècia, major importància que l'aspecte exterior. És la primera vegada que se li dóna més importància a l’interior que a l’exterior.

Marc Agripa (27-25 aC). Panteó, Roma (Apol·lodor, s. II d. C., 118-125).

Alçat, estructura, interior i exterior.

Es tracta d’una sola planta circular de 43’30 metres de diàmetre, que descansa sobre un tambor, on n’hi ha petites semi-cúpules sobre els nínxols, que contribueixen a reforçar els vorals de la cúpula i transmetre les càrregues verticalment a la cimentació a través dels murs.

Tambor Semi-cúpules

El mur perimetral de la cel·la o tambor, consisteix en un cilindre de tres pisos sobre el qual descansa la grandiosa cúpula de mitja esfera. L’espai interior correspon a una esfera perfecta inscrita en un cilindre tan alt com el diàmetre d’aquesta, així l’edifici dóna sensació de sòlida geometria pura. La sustentació d’aquesta cúpula fou l’obra mestra de l’enginyeria romana, que portà els materials emprats fins al límit de la resistència.

cilindre

43,30mts

La massa del mur del tambor cilíndric (més de 6 metres de grossor) està construïda amb formigó, morter i maó, i al seu interior hi ha 3 sèries superposades d’arcs de descàrrega superposats per alleugerir la massa del mur, i constitueixen uns veritables contraforts interns que distribueixen la pressió de la cúpula i la concentren en vuit gruixuts pilars, repartits estratègicament per la planta circular de la cel·la.

Cilindre 3 pisos

Arcs descàrrega

Mur + 6 metres

8 pilars suport

ESTRUCTURA EXTERNA

Per entendre l’exterior del Panteó, que molts han qüestionat a causa de la combinació impossible d’un quadrat i un cercle, s’ha de saber com fou concebut en el temps en què va ser construït. En els primers temps estava precedit per un pòrtic rectangular.

Panteó d’Agripa, Roma (Apol·lodor, s. II dC, 118-125).

Igual que en els fòrums imperials, l’edifici havia de ser precedit per una immensa plaça porticada que només havia de deixar veure el pòrtic d’entrada.

Marc Agripa (27-25 aC). Panteó, Roma (Adrià, Apol·lodor, s. II d. C., 118-125).

El pòrtic, mirat frontalment, amagava totalment el cos principal de l’edifici (el tambor) i, a primer cop d’ull, es podria confondre amb un temple grec clàssic, amb pòrtic octàstil, entaulament i frontó triangular (tot el que posseeix el Partenó, si bé, aquest és dòric)...

Exteriorment el tambor, contràriament a la manera de treballar dels romans, no té la gràcia ni la proporció perfecta que aporta el seu interior espectacular.

Actualment, sense el revestiment de marbre i estuc, es mostra com un cilindre mancat d’ornamentació, coronat per la cúpula (des de fora només se’n veu una part, ja que la inferior queda integrada en la massa del mur del tambor).

Les tres línies d’imposta, que delimiten els tres pisos d’arcs superposats, es poden reconèixer perfectament.

L’interior del Panteó va marcar estil i encara avui impressiona. La cel·la o rotonda parteix d’una planta circular presidida pels vuit pilars que reben la pressió de la cúpula. Aquesta distribució de les càrregues tan original permet que, en el perímetre de la cel·la, s’obrin vuit obertures, nínxols o fornícules (hornacinas) entre pilar i pilar, una de les quals es correspon amb la porta d’accés i l’oposada a una mena d’absis cobert per cúpula de quart d’esfera, on es trobaven les estàtues de Mart, de Venus i de Juli Cèsar.

Panteó d’Agripa, Roma (Apol·lodor, s. II dC, 118-125).

Els murs interiors, estan revestits de marbres luxosos.

Cúpula de quart d’esfera.

Absis.

Panteó d’Agripa, Roma (Apol·lodor, s. II dC, 118-125).

El mur interior del tambor està articulat amb vuit obertures, alternades semicirculars i rectangulars, una de les quals correspon a la porta d’accés i la del seu davant forma un absis cobert per cúpula de quart d’esfera.

porta absis

Panteó d’Agripa, Roma (Apol·lodor, s. II dC, 118-125).

Les altres sis obertures corresponen a sis nínxols profunds, a mena de capelles a l’interior, emmarcades per pilastres corínties, i tancades per dues columnes del mateix ordre a cada nínxol.

Pilastres corínties.

Columnes corínties.

En els espais tancats de la paret sobresurten templets rematats per frontons triangulars o de segment de cercle alternativament, que no aguanten res (ornamentals).

Panteó d’Agripa, Roma (Apol·lodor, s. II dC, 118-125).

Tota la resta, que es veu, és una façana fictícia, ornamentada a base de marbres i materials nobles, i una curulla de columnes, cornises i pilastres..., etc.,

Panteó d’Agripa, Roma (Apol·lodor, s. II dC, 118-125).

Murs de maó i “opus caementicium”, revestit de marbre.

Interior de baix a dalt: planta circular i simètrica, part baixa en forma de façana fictícia, el “primer pis” del tambor (una mena d’atri) segueix una sèrie que alterna finestres tancades amb la continuació del mur, l’enorme cúpula decorada a base de cassetons, símbol de la volta celest, i rematada per l’òcul.

Panteó d’Agripa, Roma (Apol·lodor, s. II dC, 118-125).

Detall de l’atri amb finestres cobertes.

Aquest conjunt ornamental tan grandiós i luxós amaga completament tot el sistema de càrregues que manté dret l’edifici, i revela l’admiració per l’arquitectura arquitravada grega.

Interior: enorme i meravellosa cúpula semiesfèrica, decorada a base de cassetons, símbol de la cúpula celestial.

La semiesfera de la cúpula està feta de formigó barrejat amb fragments de pedres volcàniques molt lleugeres i recobert a la part exterior per paret de maons, posseeix una estructura d’anells i nervis que configura els cassetons.

Els cassetons són uns compartiments buits de forma quadrada, distribuïts en cinc sèries per tot el diàmetre de la cúpula, que disminueixen progressivament en sentit ascendent, conforme es va tancant la cúpula i tenen una doble funció:

1) Alleugerir el pes de la cúpula.2) Donar sensació d’esfericitat i de profunditat o gran altura a la semiesfera, gràcies al joc de llums i ombres.

8,92mtsL’òcul proporciona una llum tranquil·la i difusa.

Cinc fileres de 28 cassetons a cada filera.

El veritable focus de llum és un òcul o finestra circular de gairebé 9 m de diàmetre (8’92 m), a la part superior de la cúpula, protegit per làmines d’alabastre, que il·lumina el recinte i el ventila.

8,92mts

8,92mts

El sol il·lumina l’interior i actua com un rellotge solar a les parets de l’edifici

La llum que es filtra a través de l’òcul emula el disc solar i va recorrent lentament la volta a mesura que avança el dia.

La construcció de la cúpula es va fer amb un encofrat de fusta.

Panteó d’Agripa, Roma (Apol·lodor, s. II dC, 118-125).

Cúpula

Tambor

Atri

Cassetons

Òcul

Pròpylon

Pòrtic

Vuit oberturesPanteó d’Agripa, Roma (Apol·lodor, s. II dC, 118-125).

El Panteó, és un edifici de caràcter religiós, dedicat a tots els déus (“CASA DE TOTS ELS DÉUS”), tant als propis, com als de les terres conquistades en les batalles i guerres, i incloent-hi els emperadors divinitzats.

Temple dedicat a tots els déus amb la intenció de subratllar la protecció divina sobre Roma, sobretot a Venus, deessa de la bellesa i lligada als orígens mítics de Roma i a la gens Júlia; a Mart, déu de la guerra, i a August divinitzat.

ICONOGRAFIA

El seu interior és una al·lusió constant a la cosmologia romana (la mateixa sala circular era una esfera perfecta, representació de la concepció cosmogònica d‘Aristòtil). Inicialment, temple consagrat a les set divinitats celestes de la mitologia romana: el Sol, la Lluna i els cinc planetes (Mercuri, Venus, Mart, Júpiter i Saturn). Cadascun tenia assignat un dels set absis de l'interior.

Els set nínxols que rodegen la cel·la contenien les estàtues dels déus.

ICONOGRAFIA

La forma de la cúpula representava per als romans la volta celest, una visió que fàcilment es pot extrapolar a Roma, la del Panteó simbolitzava que Roma era, en aquells moments, el centre de l’univers entorn del qual girava el món conegut.

8,92mts

La cúpula està dividida en cinc fileres o cercles de 28 cassetons, que també es poden llegir com les 5 esferes concèntriques (anelles) del sistema planetari antic, del qual el sol (l’òcul) era el centre, que simbolitzava el cosmos, i la proximitat dels déus amb el temple que se'ls dedica.

Els vint-i-vuit cassetons de cada filera corresponen als dies del mes lunar.

8,92mts

D'una banda, el món infralunar correspon a la meitat inferior de l'edifici. El món supralunar, l’esfera celeste, és la volta, en la qual l'òcul central fa de Sol i il·lumina des del centre.

Servia també per a celebrar cerimònies polítiques, a més de ser una manera de retre culte, no tan sols als emperadors anteriors ja divinitzats, sinó també, la forma de glorificar indirectament a l’emperador viu, és a dir, a Adrià.

El panteó estava concebut per a unir l'home amb la divinitat, però sobretot amb l‘emperador, que era proclamat un déu als ulls del poble.

Panteó d’Agripa, Roma (Apol·lodor, s. II dC, 118-125).

MODELS I INFLUÈNCIES Roma hereta de Grècia els principis de la seva arquitectura, però l’esperit pràctic del poble romà s’imposarà en l’arquitectura.

Partint dels sistemes arquitravats grecs, aportarà solucions pràctiques amb la utilització de l’arc i la volta (d’influència etrusca i orientalitzant).

Allò important de l’arquitectura romana és l’espai intern, i la captació i organització d’aquest espai.

Panteó d’Agripa, Roma (Apol·lodor, s. II dC, 118-125).

Els antecedents més directes del Panteó són els antics tholoi grecs (temples circulars), que eren temples funeraris dedicats a herois.

Temple de Minerva, Roma.

La coberta en forma de cúpula també és d’influència oriental, ja utilitzada pels romans en les estructures paradigmàtiques de les termes o els banys públics, que necessitaven de tècniques estructurals adequades per a cobrir espais de grans dimensions.

Termes de Dioclesià, Roma

Termes de Caracal·la (s. III). Reconstrucció. Roma

És un edifici clarament únic, fruit de la combinació d’elements de diverses influències i de l’originalitat, el treball dels espais interiors i els coneixements tècnics romans.

Panteó d’Agripa, Roma (Apol·lodor, s. II dC, 118-125).

El Panteó de Roma presenta una excepcional utilització de la volta per cobrir un espai tan ample. L’espectacular entrada de llum per dalt ha estat una font d’inspiració per a obres posteriors.

Panteó d’Agripa, Roma (Apol·lodor, s. II dC, 118-125).

Fins al segle XIX, i en plena revolució de l’arquitectura del ferro, no va ser possible superar les dimensions de la cúpula del Panteó.

Malgrat la sofisticació del sistema de suport de la cúpula, l’edifici va presentar alguns problemes d’estabilitat un cop acabat, per la qual cosa va ser apuntalat per altres edificis que amagaven el mur exterior de la cel·la; actualment aquests edificis han estat eliminats i el mur es mostra a l’espectador descarnat, sense el revestiment de marbre i estuc original.

Panteó d’Agripa, Roma (Apol·lodor, s. II dC, 118-125).

També es van perdre, ja al segle XVII, les teules de bronze daurat que cobrien la cúpula rebaixada, espoliades per Bernini per tal de reutilitzar-les en la construcció del baldaquí de Sant Pere del Vaticà. Durant el Barroc, Bernini li va afegir dues torres campanari.

Panteó d’Agripa, Roma (Apol·lodor, s. II dC, 118-125).

Panteó d’Agripa, Roma (Apol·lodor, s. II dC, 118-125).

El Panteó d’Agripa és un dels edificis antics més ben conservats (després de 2000 anys d’existència) gràcies a la seva reconversió en església cristiana pel papa Bonifaci IV (609 dC), i influirà molt en la història de l’art, especialment en el Renaixement, el Barroc i el Neoclàssic, amb la utilització de cúpules.

Capella Pazzi, de Brunelleschi (1429), església de Santa Croce, Florència.

Durant el Renaixement i el Barroc aquesta construcció exercí una fascinació permanent en els arquitectes i va influir en obres importants.

Cúpula de Brunelleschi (1434) Catedral de Santa Maria dei Fiore, Florència. Quattrocento.

Cúpula de Sant Pere del Vaticà dissenyada per Miquel Àngel Buonarroti. Cinquecento.

Cúpula de Sant Pere del Vaticà dissenyada per Miquel Àngel Buonarroti. Cinquecento.

Diàmetre de 42,5 metres i una alçada de 132 metres , acabada l’any 1626.

San Carlo alle Quattro Fontane de Borromini (1638-1641), Roma.

Sant’Andrea al Quirinale (1658-1670), de Bernini, Roma.

Sainte Geneviève, el Panteó (1757), de Soufflot, París.

Sainte Geneviève, el Panteó (1757), de Soufflot, París.

Sainte Geneviève, el Panteó (1757), de Soufflot, París.

Sainte Geneviève, el Panteó (1757), de Soufflot, París.

... “disegno angelico e non umano” (Miquel Àngel).

Panteó d’Agripa, Roma (Apol·lodor, s. II dC, 118-125).

Panteó d’Agripa, Roma (Apol·lodor, s. II dC, 118-125).