Acció geològica de les glaceres

Què és una glacera?

• Les glaceres són acumulacions de neu que es formen damunt de terra, als llocs on per l'abundància de precipitacions i les baixes

temperatures la neu acumulada no arriba a fondre's completament.

Formació de les glaceres

• És precisament el desplaçament de les masses de gel –essencial en les glaceres– el que provoca les formes més importants i característiques de l'erosió glacial: els llacs o cubetes glacials, les morrenes, els fiords tan freqüents a les costes d'Escandinàvia o els cercles lacustres i valls penjades a les zones muntanyoses.

Tipus de glaceresTipus de glacera Característiques Situació

geogràfica

Casquets glacials Extensions de gel de gruix considerable que

cobreixen grans superfícies d'un

continent.

Regions glacials de l'Antàrtida i Grenlàndia.

Alpines o valls Amb circ glacial, llengua

i front. Lata muntanya de

latituds mitjanes, com els Alps o l'Himàlaia.

Pirinenca o de circ Solament amb circ glacial, sense llengua.

Muntanyes no gaire altes de latitud mitjanes,

com els Pirineus.

Parts d’una glacera alpina• - El circ o zona

d'acumulació de la neu situada a la capçalera de les valls.                      

• - La llengua o riu sòlid que es crea quan baixa el gel acumulat al circ. Com a conseqüència de les deformacions a les quals està sotmès el gel en moviment, la superfície d’aquest es trenca i forma una sèrie d’esquerdes i fissures profundes ( crevasses i seracs ).

• -El front o zona on es fon la llengua de la glacera i es dipositen els materials arrossegats que formen les morrenes.

L’erosió glacialL'acció erosiva opera mitjançant dos mecanismes:

Abrasió o desgast :  del substrat o llit rocós originada per la gran pressió que exerceix el gel en lliscar sobre les parets i fons de la

vall glacial; aquesta fricció suposa un poliment de les roques de la

vall. Aquesta acció erosiva és afavorida pels fragments que transporta

la massa de gel: els més menuts actuen com el paper de vidre,

mentre que els més grans produeixen una sèrie d’esquerdes i solcs

característics en la direcció de moviment del gel. Arrencada dels materials: del propi substrat (llit glacial) i de les

parets del circ i la vall. El gel arrenca les protuberàncies de la roca viva.

Procés d’erosió

Formes erosives:

Valls en UArestesHornsCircs: Llacs glaciars (o Ibons)Cubeta de sobreexcavacióRoques polidesRoques amb estriesRoques moltonades

Horns: Pics molt punxeguts moldejats per la capçalera del glaciar on conflueixen varis circs glaciars.

Arestes: Crestes formades en la divisió de dos circs

Formas topográficas en un paisaje glaciar. Formas topográficas en un paisaje glaciar.

Roques polides : es tracta de superfícies de fons o laterals de la vall uniformitzades pel desgast originat pel pas del gel.

Estries i solcs: amb direccions característiques, ocasionades pel material transportat per la glacera que exercí una forta pressió contra les parets i fons de la vall. La diferència entre aquests dos termes ve donada per la seva magnitud.

Valls en “U” . Es tracta de valls excavades pel gel, d'ample fons i parets laterals de fort pendent, amb valls afluents penjades que ens indiquen el nivell màxim assolit per la llengua de gel.

Cubetes de sobreexcavació

• Depressió del terreny excavada per una glacera al peu d’un circ glacial. Les cubetes antigues estan reblertes de sediments (Esterri d’Aneu) o cobertes per un estany (Certescan)

Roques Moltonades:Són turons suaus formats per l’allisament que ha exercit la glacera en els sortints del terreny

Roques Moltonades (Gredos)

El transport• El transport dels fragments és causat per

la gravetat i per la pressió exercida per la massa de gel acumulada més per damunt. La glacera transporta una sèrie de materials detrítics procedents dels despreniments dels vessants del circ i de la vall i dels blocs arrencats del fons i les parets. Les glaceres , a diferència dels rius, no classifiquen els materials transportats en funció de la seva grandària.

Formes de sedimentació:

• Els tills són fragments rocallosos despresos per causa de l’abrasió i l’arrancada.

• Les morrenes són acumulacions de tills, i poden ser laterals, centrals, de fons, i terminals.

• Les til·lites són roques sedimentàries formades per la diagènesi dels tills.

• Els blocs erràtics són enormes fragments rocallosos de característiques diferents del terreny sobre el qual s’assenten i que van ser transprotades per l’empenyiment de la glacera.

http://enciclopedia.us.es/index.php/Imagen:Valle_glaciar_en_Poset-Maladeta_%28Huesca%29.jpg

Les morrenes:

• morrena de fons, situada sota la massa de glaç.• morrena lateral, situada als costats de la glacera• morrena central, formada per la confluència de• morrenas laterals• morrena terminal o frontal, situada a la punta extrema de la glacera.

Till

Podem dir que les morrenes són acumuls de tills

Morrenes laterals

Blocs erràtics

Resultant dels relleus de glaceres

alpines

Circs i Horns

Llacs de circ

Fiords (valls produïdes en l’època de glaciació,

posteriorment invaïdes pel mar)

Perito Moreno (Xile)

Capdella: Vall glaciar en la que s´hi ha encaixat el riu Flamicell

Els Plans de Sotllo,. Aquesta cubeta de sobreexcavació glacial situada a una alçada de 2183 m, fou antigament ocupada per un llac d'alta muntanya

Fi

Imatges de geologia de galceres