Post on 26-Jun-2015
http://museoprado.mcu.es/home.html
La família de Carles IV
Francisco de Goya Lucientes (1746-1828)
Museu del Prado. Madrid (1800 – 1801)Estil neoclàssic, tot i que Goya és difícilment
classificable. Oli sobre llenç 280 x 336 cm
Carles IV (1789-1808)
Carles III (1759-1788)
Josep I “Pepe botella”
(1808-1813)
Ferran VII (1808) (1814-1833)
Francisco de Goya (1746-1828)
El context històric
Anàlisi formal
Elements plàstics:
Pinzellada vigorosa i solta, poca importància el dibuix.
Molt treballat el cromatisme dels vestits: blancs i daurats que harmonitzen amb tonalitats vermelles i blaves
Destaca el daurat luxós del vestit de la reina i el vermell del més petit de la família.
Penombra en segon terme Llum i color
La llum il·lumina els personatges
La llum fa brillar vestits, joies i condecoracions
Colors blancs i daurats harmonitzats amb vermells i blaus
Focus lumínic es situa a la dreta del quadre
Retrat col·lectiu
Punts en comú amb el retrat neoclàssic:
-Ordenació vertical figures.
-Manca de moviment
-Equilibri compositiu
Personatges distribuïts en tres grups
En canvi s’hi distancia en:
-Prioritat del color sobre el dibuix
-Estudi psicològic personatges
Composició superficial (centrada en el primer pla) i tancada (tots els elements s’adrecen al centre del quadre)Poca profunditat i gran quantitat de personatges: sensació de manca d’espai.
Composició
13 membres de la família reial
M. Lluïsa de Parma
Carles IVInfant Francesc de Paula
Don Antoni Pascual, germà del monarca
Carlota Joaquima, filla gran de Carles IV
Futura esposa del príncep Ferran
Príncep d’ Astúries, futur Ferran VII
Infanta Maria Isabel
Ducs de Parma (Maria Lluïsa Josefina i Lluís de Parma)
Carles Lluís, nét dels reis
Infant Carles Maria Isidre
Infanta Maria Josepa, germana soltera del rei
Les dones vesteixen a la moda Imperi i porten la banda de l’Ordre de Maria Lluïsa
els homes porten la banda de l’Ordre de Carles III
L’escriptor T. Gautier féu referència a la vulgaritat de la família reial, que tan va saber captar Goya amb aquest comentari: “el forner i la seva dona després d’haver guanyat la loteria”
Interpretació
Els diferents esbossos els realitza de maig a juny de 1800 a
Aranjuez i entre juliol de 1800 i juny de 1801 va fer la versió
definitiva.
Goya pinta a part els
diferents membres de
la família reial
Retrat col·lectiu i psicològic
Tres grups de quatre formats per dos homes i dues dones
Com exigeix el protocol el rei està avançat
La reina es presentada com una matrona dominant
Carles IV,, és representat
com una bona persona, un
bonafè, sense talent, sense
energia i sense la decisió
que necessitava com a rei
absolutista. Pas endavant
S'ha interpretat
com la futura
esposa, encara
sense
determinar del
príncep
d'Astúries
Aprofità Goya per fer una sàtira de la família reial?Segurament fou fidel als models, ja que els reis l’acceptaren de bon grat.
inspirant-se en Las Meninas,
Goya apareix , en un extrem
del quadre
Família pintada tota junta, però amb fortes desavinences internes, com es veurà al cap de pocs anys: 1808, i molt més tard, al 1833.
Las Meninas de Velázquez
Radiografia de la política
espanyola d’aquella època
BiografiaGoya va néixer a Fuendetodos, un poble de Saragossa, el 1746. Fins als 40 anys va pintar escenes costumistes.
El 1785 va convertir-se en pintor de Carles III
Autoretrat, 1771-75 1786-88
Majas i embozados 1777 El cacharrero 1778
Models per a tapissos per la Real
Manufactura de tapissos de Santa
Bárbara. De tema costumista. Goya hi
reflecteix l'ambient de l'alta societat
madrilenya
Els cartons
1775-1791
El pelele
1791-92
El quitasol
1777
La gallina cega
1788-1789
Gigantillas
1791
La verema
1786
1788
La pradera de San Isidro
La nevada
1786
Goya es convertí el 1799 en pintor de cambra de Carles IV. Això li obrí les portes dels salons aristocràtics i fou el pintor de moda del moment.
Godoy, 1801.
Els retrats
Maja desnuda i Maja vestida
La Duquesa de Alba 1797
Els ducs d’Osuna i els seus fills
1787-88
La comtessa de Chinchón 1800
Don Gaspar Melchor de Jovellanos 1798
Doña Isabel de Porcel, 1805
Los Caprichos (1797-1799)
Dos fets van marcar la seva vida i també la seva obra: la sordesa que li va deixar Una malaltia el 1790, i la guerra contra Napoleó, a partir de 1808.
Escena de presó, 1810 El colós, 1808
La càrrega dels Mamelucs o Dos de maig de 1808 Pintat l’any 1814
Els afusellaments de la Moncloa o Tres de maig de 1808 Pintat l’any 1814
Los desastres de la guerra (1810-1815)
Els gravats
Després de la guerra del francès fou pintor de cambra de Ferran VII. També ho havia estat de Josep Bonaparte.
Goya era liberal convençut, per la qual cosa la reacció absolutista el va portar a aïllar-se del món, i a criticar aspectes del nou ordre de coses, com la Inquisició
“L’Aquelarre” o “El gran cabró” 1820-1823. Quinta del Sordo.
Fou l’època de les pintures negres, que es troben a les parets de la Quinta del Sordo,On va viure Goya des de 1820 1823.
Duel a garrotades, 1820-23
Saturn devorant al seus fills 1820-1823. Quinta del Sordo.
Dos vells menjant sopes 1820-1823. Quinta del Sordo.
Baralla de gegants 1820-1823. Quinta del Sordo.
Asmodea
Amb la restauració absolutista Goya decidí marxar d’Espanya i anà a Burdeus, on va morir el 1828. Després les seves restes foren traslladades a Madrid, el 1901, i enterrades a San Antonio de la Florida el 1929.
San Pere, 1825
Última comunió de S. Jopep de Calasanz1819.
La lletera de Burdeus 1827
L’estil de Goya s’inspirà en les obres de Velàzquez, principalment pel que fa a la perspectiva, la llum, la llibertat del seu pinzell… Ja ho hem vist a “Las Meninas”.
Abans de la “Maja desnuda”, l’únic antecedent de nu femení de la pintura espanyola era la “Venus del espejo” de Velàzquez.
Goya va influir molt en corrents pictòrics posteriors, així en Manet, en la seva “Olímpia”, o en Picasso, en els seus nus reclinats.
Considerat per a molts l’iniciador de la pintura moderna. Delacroix l’admirà pel seu tractament lliure i viu del color. Pels impressionistes fou important per les seves pinzellades soltes i contrastos cromàtics. La deformació de la realitat sensitiva per manifestar l’interior avançà l’expressionisme modern,
Nolde
Goya en Burdeos Director: Carlos Saura Actors: Francisco Rabal, José Coronado, Daphne Fernández, Maribel Verdú