Post on 08-Nov-2015
Enfocaments, mtodes, conceptes i terminologia relacionats amb laprenentatge de llenges. Professora: Josepa Costa
Expert Universitari amb Competncia Professional per a l'Ensenyament en valenci. Universitat Politcnica de Valncia.
PRINCIPALS CORRENTS
METODOLGICS EN
LENSENYAMENT
APRENENTATGE DE SEGONES
LLENGES
Enfocaments, mtodes, conceptes i terminologia relacionats amb laprenentatge de llenges. Professora: Josepa Costa
Expert Universitari amb Competncia Professional per a l'Ensenyament en valenci. Universitat Politcnica de Valncia.
1.1 La gramtica i els enfocaments densenyament-aprenentatge de
llenges.
Tipologies generals de gramtiques:
Gramtica normativa, descriptiva i predictiva. La g. normativa
determina qu s correcte i qu s incorrecte amb la finalitat de
concretar quina s la norma. La g. descriptiva, estudia qualsevol
producci lingstica, mitjanant lanlisi dun corpus, un recull ampli i
variat dexpressions lingstiques i la g. predictiva t com a objectiu la
formulaci dun seguit dhiptesis que donen compte del funcionament
de la llengua.
Gramtica explcita i implcita. La gramtica explcita es basa en
lexposici de regles per part del professor i apunta cap a un
aprenentatge conscient de la llengua. La implcita es desprn desprs de
lensenyament-aprenentatge, sadquireix per una manipulaci ms o
menys sistemtica de la llengua.
Gramtica inductiva i deductiva. Deductiva de la regla als exemples
(g. explcita) i la gramtica inductiva va dels exemples a la regla (g.
implcita)
A continuaci farem un reps de la relaci que ha tingut la gramtica amb els
mtodes densenyament de llengua, els enfocaments i els intents per integrar el
component gramatical en lensenyament.
s cert que els objectius de la lingstica i de la didctica no sn coincidents ni
han de ser-ho necessriament: el lingista intenta formalitzar el funcionament
del llenguatge o duna llengua de la manera ms explicativa, simple i coherent
possible; lensenyant, en canvi, vol trobar les estratgies ms adients per
millorar laprenentatge dels alumnes. (M. Josep Cuenca 1994)
Primera etapa: no hi havia relaci directa entre la gramtica i els mtodes
densenyaments de llenges. Tant els estudis gramaticals com els mtodes
densenyament es basaven en la llengua culta i tenien com a objectiu
lensenyament de la norma. Mtode gramtica-traducci.
Segona etapa: la lingstica terica, i concretament lestructuralisme americ,
es va aplicar de manera gaireb directa a lensenyament de llenges. El
mtode udio-lingual i daltres enfocaments basats en la metodologia
estructural sn predominants durant els anys cinquanta i seixanta. s el
moment de la lingstica aplicada. Gramtica descriptiva.
Enfocaments, mtodes, conceptes i terminologia relacionats amb laprenentatge de llenges. Professora: Josepa Costa
Expert Universitari amb Competncia Professional per a l'Ensenyament en valenci. Universitat Politcnica de Valncia.
Tercera etapa: lavan del generativisme va donar pas a lenfocament cognitiu,
que es fonamenta en els principis de la concepci Chomskyana del llenguatge,
i ms en concret, de ladquisici de llenges. Tot i que el generativisme no va
donar lloc a cap mtode s que va provocar la crisi del mtode udio-lingual. La
impossibilitat de traslladar les propostes de generativisme a un mtode definit
va provocar un distanciament entre didactes i terics, cosa que va afavorir
laparici de mtodes densenyament que rebutjaven aquesta relaci: mtode
de resposta fsica total dAsher, el mtode silencis de Gattengo, lenfocament
natural de Terrell i Krashen, laprenentatge en comunitat de Curran o la
suggestopdia de Lozanov. Gramtica predictiva.
Quarta etapa: ve marcada per un dileg entre lingistes i didactes. s el
moment de la lingstica textual per una banda i de lenfocament comunicatiu,
per laltra. Ambdues propostes comparteixen punts fonamentals pel que fa a les
caracterstiques de la gramtica: Descriptiva, implcita i inductiva. Mtode
nocional-funcional i tipologia textual.
1.2 Enfocaments i mtodes densenyament aprenentatge de segones
llenges
El mtode audiolingual
El mtode audiolingual va sorgir com a resultat directe de la necessitat de
posseir un bon domini oral i auditiu d'una llengua estrangera durant i desprs
de la Segona Guerra Mundial. Est ntimament relacionat amb el conductisme,
per la qual cosa els elements centrals de la instrucci sn els exercicis de
repetici, exercicis d'automatisme (drills) i la creaci d'hbits. Els defensors del
mtode audiolingual van veure a ms la necessitat de posar mfasi en la
precisi lingstica, allegant que una continuada repetici d'errors portaria a
l'adquisici d'estructures incorrectes i a una mala pronunciaci.
En la classe, les llions normalment s'organitzaven a partir d'una estructura
gramatical presentada en dilegs curts. Normalment els alumnes escoltaven
una srie d'enregistraments de converses una i una altra vegada per a desprs
intentar repetir amb exactitud la pronunciaci i les estructures gramaticals
d'aquests dilegs.
Els detractors del mtode audiolingual afirmaven que posar massa mfasi en la
repetici i en la precisi lingstica no ajudava els alumnes a adquirir una
competncia comunicativa en la llengua meta. Van buscar noves formes de
presentar i organitzar l'ensenyament de la llengua i van defensar el mtode
nocional-funcional i lenfocament comunicatiu com les estratgies ms eficaces
per a ensenyar una llengua estrangera.
Enfocaments, mtodes, conceptes i terminologia relacionats amb laprenentatge de llenges. Professora: Josepa Costa
Expert Universitari amb Competncia Professional per a l'Ensenyament en valenci. Universitat Politcnica de Valncia.
Lenfocament cognitiu
Comporta una tornada parcial al tipus densenyament de la gramtica
tradicional ats que propugna un ensenyament explcit. Es parteix de la base
que totes les llenges tenen una base comuna i es diferencien en certs
aspectes. La comparaci explcita amb la llengua materna ajuda lalumne a
veure quines coses sn coincidents i quines sn diferents. El mentalisme de
Chomsky, naix de la gramtica generativa. Postula que les persones tenim una
capacitat innata per a laprenentatge de les llenges, per tant tenim una
habilitat especial per descobrir les regles de qualsevol llengua a partir de linput
lingstic al qual estem exposats. Aquesta capacitat es denomina mecanisme
dadquisici de llenges (MAL). Linput s processat pel MAL i genera hiptesis
sobre el funcionament de la llengua i la formulaci de regles gramaticals. La
producci oral posa en funcionament aquestes regles. Gramtica descriptiva i
predictiva.
Lenfocament comunicatiu
Com a extensi del mtode audiolingual, lenfocament comunicatiu tamb posa
mfasi a ajudar els alumnes a usar la llengua d'aprenentatge en una gran
varietat de contextos i dna importncia a l'aprenentatge de les funcions de la
llengua. A diferncia del mtode audiolingual, el seu principal objectiu s ajudar
els alumnes a crear frases amb significat en lloc d'ajudar-los a construir
estructures gramaticals perfectament correctes o a aconseguir una
pronunciaci perfecta. Aix significa que l'aprenentatge de la llengua
estrangera s'avalua tenint en compte com l'alumne desenvolupa la seua
competncia comunicativa, la qual es podria definir com la capacitat que t
l'alumne per a usar els seus coneixements sobre els aspectes formals i
sociolingstics de la llengua per a comunicar-se de manera adient.
El mtode comunicatiu es caracteritza per ser un enfocament d'ensenyament
general i no un mtode d'ensenyament amb prctiques de classe clarament
definides. Com a tal, sovint se li defineix per mitj d'una llista de principis o
caracterstiques generals. Una de les llistes ms conegudes s la de les cinc
caracterstiques de lenfocament comunicatiu, elaborada per David Nunan
(1991):
1. Posa mfasi en la comunicaci en la llengua estrangera a travs de la
interacci.
2. Introdueix textos reals en la situaci d'aprenentatge.
Enfocaments, mtodes, conceptes i terminologia relacionats amb laprenentatge de llenges. Professora: Josepa Costa
Expert Universitari amb Competncia Professional per a l'Ensenyament en valenci. Universitat Politcnica de Valncia.
3. Ofereix als alumnes oportunitats per a pensar en el procs
d'aprenentatge i no noms en la llengua.
4. Dna importncia a les experincies personals dels alumnes com
elements que contribueixen a l'aprenentatge de l'aula.
5. Intenta relacionar la llengua apresa en l'aula amb activitats realitzades
fora d'ella.
Aquestes cinc caracterstiques sn les que propugnen els defensors del
mtode comunicatiu per a demostrar que estan tan interessats en les
necessitats i desitjos dels seus alumnes com en la relaci que existeix entre la
llengua que s'ensenya en les seues classes i la que s'utilitza fora de l'aula. Sota
aquesta definici tan mplia, qualsevol tipus d'ensenyament que ajude l'alumne
a desenvolupar la seua competncia comunicativa en un context real es
considera una forma d'ensenyament acceptable i beneficiosa.
D'aquesta manera, les activitats realitzades en les classes basades en el
mtode comunicatiu solen incloure activitats en parelles i en grup en les quals
es requereix la negociaci i la cooperaci dels alumnes, activitats enfocades a
adquirir fludesa que animen els alumnes a augmentar la seua confiana, jocs
de simulaci (role playing) en els quals els alumnes practiquen i desenvolupen
les funcions de la llengua, i tamb activitats enfocades a adquirir un bon s de
la gramtica i la pronunciaci. No obstant aix, no tots els cursos que apliquen
el mtode comunicatiu es limiten solament a aquestes activitats. Alguns
professors, per exemple, demanen ocasionalment als seus alumnes que
realitzen exercicis gramaticals o que facen en casa exercicis d'automatisme no
comunicatius.
El mtode nocional-funcional
Un programa nocional-funcional s ms una forma d'organitzar el currculum
d'aprenentatge d'una llengua que un enfocament o mtode d'ensenyament. En
un programa nocional-funcional, l'ensenyament no est organitzat al voltant
d'estructures gramaticals com s'havia vingut fent amb el mtode audiolingual,
sin que es basa en termes de nocions i funcions. En aquest model, noci
es refereix al context en el qual les persones es comuniquen, mentre que
funci s la intenci concreta del parlant en un context determinat. Per
exemple, la noci o el context anar de compres necessita diverses funcions del
llenguatge. Aquestes inclouen: demanar preus, preguntar sobre les
caracterstiques d'un producte i regatejar. De la mateixa forma, la noci festa
requereix nombroses funcions, entre elles: presentar-se, saludar i parlar sobre
interessos i aficions. Els defensors d'aquest mtode afirmaven que donava
solucions a les deficincies que tenia el mtode audiolingual ja que ajudava els
alumnes a desenvolupar la seua capacitat per a comunicar-se eficament en
una gran varietat de contextos de la vida real.