Post on 24-Jan-2020
2
Institut d’Avaluació i Qualitat del Sistema Educatiu de les Illes Balears (IAQSE).
Indicadors del sistema educatiu. Illes Balears 2017.
Conselleria d’Educació i Universitat del Govern de les Illes Balears.
Coordinació i direcció de l’informe
Pere Moyà Niell
Redacció de l’informe, anàlisi i explotació de dades
Antoni Bauzà Sampol
Javier Real Vila
Assessorament lingüístic
Juan Manuel Pérez i Pinya
Edita:
Conselleria d’Educació i Universitat del Govern de les Illes Balears
© Institut d’Avaluació i Qualitat del Sistema Educatiu (IAQSE)
Primera edició: maig de 2019
ISSN: 2445-091X
3
ÍNDEX
INTRODUCCIÓ ........................................................................................................ 5
GLOSSARI DE SIGLES ............................................................................................... 6
FONTS ..................................................................................................................... 7
E1. Escolarització i població..................................................................................... 10
E1.1. Escolarització i població escolaritzable ..................................................... 10
E1.2. Escolarització segons la titularitat del centre ............................................. 12
E1.3. Esperança de permanència en el sistema escolar als 6 anys (vida escolar). ................................................................................................... 15
E2. Taxes netes d’escolarització en les edats teòriques dels nivells no obligatoris .......... 17
E2.1. Taxes netes d’escolarització en l’educació infantil ...................................... 17
E2.2. Taxes netes d’escolarització en les edats teòriques de l’educació secundària postobligatòria (batxillerat; CFGM i FPB) .................................. 20
E2.3. Taxes netes d’escolarització en l’educació superior .................................... 26
E3. Alumnat estranger ............................................................................................. 28
E4. Alumnat per grup i per professor ........................................................................ 32
E4.1. Alumnes per grup .................................................................................... 32
E4.2. Alumnes per professor ............................................................................. 36
F1. Despesa total en educació .................................................................................. 40
F1.1. Despesa total en educació amb relació al PIB ............................................ 40
F1.2. Despesa pública total en educació ............................................................ 42
F1.3. Despesa pública destinada a concerts ....................................................... 45
F2. Despesa en educació per alumne ........................................................................ 47
R2. Competències bàsiques a 2n d’ESO .................................................................... 51
R2.1. Competència en comunicació lingüística. 2n ESO ..................................... 51
R2.2. competència matemàtica (2n ESO). ......................................................... 61
R4. Idoneïtat en l’edat de l’alumnat .......................................................................... 65
R4.1. Idoneïtat en l’edat de l’alumnat d’educació obligatòria ............................. 65
R4.2. Alumnat repetidor .................................................................................. 69
R5. Abandonament escolar prematur ....................................................................... 74
4
R6. Taxes de graduació ............................................................................................ 76
R6.1. Taxa bruta de graduació i percentatge de promoció a l’educació secundària obligatòria .............................................................................. 76
R6.2. Taxes brutes de graduació en els estudis secundaris postobligatoris ........... 79
R6.3. Taxa bruta de graduació en els estudis superiors ....................................... 83
R6.4. Percentatge de població entre 25 i 29 anys i entre 30 i 34 anys amb titulació superior ...................................................................................... 87
Nota: quan es fa referència a centres de titularitat privada es consideren tant els privats concertats (sostinguts amb fons públics) com els privats no concertats. Excepte en aquells casos en què es digui
expressament el contrari, la paraula nins es refereix tant a nins com a nines; alumnes, tant a alumne com a alumna; professors, tant a professors com a professores; pares, tant a pares com a mares, i directors, tant a directors com a directores, d’acord amb la Declaració sobre el gènere gramatical emesa pel Departament de
Filologia Catalana i Lingüística General de la Universitat de les Illes Balears el dia 16 d’abril de 2018.
5
INTRODUCCIÓ
El següent informe és un recull actualitzat dels indicadors del sistema educatiu de
les Illes Balears elaborat per l’Institut d’Avaluació i Qualitat del Sistema Educatiu (IAQSE), que incorpora dades actualitzades fins al curs 2016-2017.
En aquest document, de publicació anual, es presenta la informació estadística més remarcable de l’educació a les Illes Balears a través d’un conjunt de taules i gràfics. Amb la lectura d’aquest document es pot extreure informació general i específica sobre escolarització, finançament i resultats educatius.
Per tal de facilitar la comparació, per a cada indicador les dades es desagreguen per titularitat de centre, nivells educatius, gènere de l’alumnat, illes, etc.
També, amb la intenció de facilitar l’estudi comparat dels diferents indicadors amb els d’altres comunitats autònomes de l’Estat espanyol s’han elaborat taules i gràfics que incorporen les dades elaborades per l’Oficina d’Estadística del Ministeri d’Educació per al darrer curs disponible.
Així mateix, es presenten les sèries temporals que permeten estudiar l’evolució de l’indicador durant els darrers 10 cursos escolars.
Finalment, sembla oportú recordar que l’elaboració dels indicadors del sistema educatiu de les illes Balears té per principal objectiu facilitar el coneixement de la
situació educativa de la nostra comunitat autònoma, i alhora proporcionar elements de reflexió i anàlisi que orientin la presa de decisions per a la millora del sistema educatiu de les Illes Balears.
6
GLOSSARI DE SIGLES
CB: competència bàsica
CEE: centre d’educació especial
CEIP: centre d’educació infantil i primària
CINE (ISCED): Classificació Internacional Normalitzada d’Educació (UNESCO)
CINE0: educació infantil
CINE1: educació primària
CINE2: educació secundària inferior o 1a etapa d’educació secundària (ESO)
CINE3: educació secundària superior o segona etapa d’educació secundària o educació secundària postobligatòria (batxillerat; CFGM i PQPI 2 anys)
CINE4: educació postsecundària o superior no universitària (PAU; proves d’accés a
cicles de grau superior)
CINE5: educació terciària o educació superior (5A, ed. universitària i 5B, CFGS)
CINE6: doctorat
CFGM: cicles formatius de grau mitjà
CFGS: cicles formatius de grau superior
EE: educació especial
EI: educació infantil
EP: educació primària
EPA: enquesta de població activa
ES: educació secundària
ESO: educació secundària obligatòria
ESPA: educació secundària per a persones adultes
EUROSTAT: Oficina Estadística de la Comissió Europea
FP: formació professional
FPB: formació professional bàsica
IBESTAT: Institut d’Estadística de les Illes Balears
IES: Institut d’educació secundària
INE: Institut Nacional d’Estadística
INEE: Institut Nacional d’Avaluació Educativa
GS: programes de garantia social
MECD: Ministeri d’Educació, Cultura i Esport
OCDE: Organització per a la Cooperació i el Desenvolupament Econòmics
PIB: producte interior brut
PISA: Programa per a l’Avaluació Internacional d’Alumnes
PQPI: programes de qualificació professional inicial
TRI: teoria de resposta a l’ítem
UE: Unió Europea
7
FONTS
Ensenyaments no universitaris
Direcció General de Planificació, Inspecció i Infraestructures Educatives. Conselleria d’Educació i Universitat del Govern de les Illes Balears.
Las cifras de la educación en España. Estadísticas e indicadores. Edición 2019. Curso
2016-2017. Publicación del Subdirección General de Estadística y Estudios del Ministerio de Educación y Formación Profesional.
http://www.educacionyfp.gob.es/servicios-al-ciudadano-mecd/estadisticas/educacion/indicadores-publicaciones-sintesis/cifras-educacion-espana/2016-17.html
Estadística de las Enseñanzas no universitarias. Subdirección General de Estadística y Estudios del Ministerio de Educación y Formación Profesional.
http://www.educacionyfp.gob.es/servicios-al-ciudadano-mecd/estadisticas/educacion/no-universitaria/alumnado/matriculado.html
http://www.mecd.gob.es/servicios-al-ciudadano-mecd/estadisticas/educacion/no-universitaria/alumnado/resultados.html
Ensenyaments universitaris
Estadísticas universitarias. Subdirección General de Estadística y Estudios del Ministerio de Educación y Formación Profesional.
http://www.educacionyfp.gob.es/servicios-al-ciudadano-mecd/estadisticas/educacion/universitaria/estadisticas.html
Despesa pública en educació
Estadísticas de los recursos económicos destinados a la educación. Estadística del Gasto Público en Educación. Subdirección General de Estadística y Estudios del Ministerio de Educación y Formación Profesional.
http://www.educacionyfp.gob.es/servicios-al-ciudadano-mecd/estadisticas/educacion/recursos-economicos/gasto-publico.html
Las cifras de la educación en España. Estadísticas e indicadores. Edición 2019. Curso 2016-2017. Publicación del Subdirección General de Estadística y Estudios del Ministerio de Educación y Formación Profesional.
http://www.educacionyfp.gob.es/servicios-al-ciudadano-mecd/estadisticas/educacion/indicadores-publicaciones-sintesis/cifras-educacion-espana/2016-17.html
Estimacions de població: INE. Instituto Nacional de Estadística.
http://www.ine.es
Producte interior brut (PIB): INE. Instituto Nacional de Estadística.
http://www.ine.es
8
Enquesta de població activa (EPA): INE. Instituto Nacional de Estadística.
http://www.ine.es
Pressuposts liquidats del Govern de les Illes Balears
Conselleria d’Hisenda i Administracions Públiques > Direcció General de
Pressuposts i Finançament > ESTADÍSTIQUES > EVOLUCIÓ DE LA LIQUIDACIÓ
https://www.caib.es/sites/estadistiques/ca/evolucio_de_la_liquidacio_2002-2018p/
IBESTAT. Institut d’Estadística de les Illes Balears. http://ibestat.caib.es/
Indicadors del sistema educatiu
Indicadors del sistema educatiu de les Illes Balears 2016. ISEIB 2016. Curs 2015-2016. Govern de les Illes Balears. Conselleria d’Educació, Cultura i Universitats. IAQSE.
http://iaqse.caib.es/cat/indicadors/indicadors.html
Sistema estatal de indicadores de la educación. Curso 2015-2016.- Edición 2018. Instituto de Evaluación del Ministerio de Educación y formación Profesional.
http://www.educacionyfp.gob.es/inee/indicadores/sistema-estatal.html
10
E1. ESCOLARITZACIÓ I POBLACIÓ
E1.1. ESCOLARITZACIÓ I POBLACIÓ ESCOLARITZABLE
Definició: percentatge de població de 0-5 anys i de 16 a 24 anys escolaritzada.
Desagregacions: edat.
Comparació Illes Balears-conjunt de l’Estat
Informació complementària: taxa neta d’escolarització per edat.
Especificacions tècniques:
La taxa neta d’escolarització en una edat i en un ensenyament és la relació
entre l’alumnat que té l’edat que es correspon amb els estudis que cursa, respecte del total de la població de la mateixa edat.
Es recorda que les dades de població són estimacions i que hi pot haver
discrepàncies amb les xifres reals. Les dades de població considerades per al càlcul d’aquest indicador són estimacions obtingudes a partir del cens de població de 2011.
La informació sobre aquest indicador s’ha de completar amb la
proporcionada en els indicadors E.2.1, E.2.2 i E.2.3. en els quals es recullen les taxes d’escolarització en les edats teòriques dels nivells no obligatoris (CINE 0, 3, 4 i 5).
Anàlisi
En l’anàlisi de les taxes d’escolarització, únicament s’han considerat les etapes
d’educació no obligatòries (l’escolarització obligatòria comprèn entre els 6 i els 15 anys).
Informació més detallada sobre taxes d’escolarització en aquestes edats apareix en els indicadors E2, E3 i E4.
En l’educació infantil, la població sense escolaritzar és molt superior en el primer cicle (0-2 anys). Al 2n cicle només un petit percentatge de nins entre 3 i 5 anys encara no estan escolaritzats (aproximadament un 7%).
En l’educació postobligatòria, des dels 16 anys fins al 24 anys, augmenta
gradualment la població desescolaritzada. Les taxes d’escolarització als 16 i 17 anys, edats teòriques de l’educació secundària postobligatòria (batxillerat; CFGM i FPB), són 87,4% i 81,9% respectivament.
En les edats corresponents a l’educació superior, les taxes netes d’escolarització decreixen de forma remarcable a mesura que augmenta l’edat (del 54,3% als 18 anys fins al 14,2% als 24 anys).
En tots els casos, les taxes d’escolarització a les Illes Balears són significativament inferiors a les del conjunt de l’Estat.
11
Gràfic E1.1.1. Taxes netes d’escolarització per edat en el tram de l’escolarització no obligatòria. Illes Balears-Estat. Curs 2016-2017.
5,9
22,3
31,6
93,3 93,0 93,5
87,4
81,9
54,3
41,7
32,928,3
22,2
18,114,2
10,9
38,4
58,7
96,3 97,7 97,1 96,0
89,8
79,5
73,0
66,4
60,1
49,4
39,9
31,1
0%
10%
20%
30%
40%
50%
60%
70%
80%
90%
100%
> 1 any 1 any 2 anys 3 anys 4 anys 5 anys 6 -15 anys 16 anys 17 anys 18 anys 19 anys 20 anys 21 anys 22 anys 23 anys 24 anys
ILLES BALEARS ESTAT
educació
obligatòria
12
E1.2. ESCOLARITZACIÓ SEGONS LA TITULARITAT DEL CENTRE
Definició: percentatge d’alumnes escolaritzats a l’ensenyament públic, a l’ensenyament privat concertat i a l’ensenyament privat no concertat.
Desagregacions: comunitat autònoma. Titularitat del centre. Nivells educatius de règim general no universitaris (EI, EP, ESO, batxillerat, CFGM, CFGS, PQPI i EE) i educació universitària.
Evolució de l’indicador: del curs 2007-2008 al 2016-2017.
Comparació entre comunitats autònomes
Anàlisi
En el curs 2016-2017, en totes les etapes educatives, amb l’única excepció dels centres específics d’educació especial, el major percentatge dels alumnes de les Illes Balears estan escolaritzats en centres públics: el 66% dels alumnes a l’educació infantil, el 63,4% a l’educació primària, el 60,4% a l’ESO, el 70,2% al batxillerat, el 80,9% als CFGM, el 85,1% als CFGS i el 100% a l’educació universitària1.
En l’ensenyament privat concertat, els majors percentatges d’escolarització es
troben als centres d’educació especial (64,9%), a l’ESO (34,7%), a l’educació primària (32,3%) i a l’educació infantil (27,1%).
El 8,3% dels d’alumnes assisteixen a centres privats no concertats a CFGS, un 6,9% a educació infantil i en la resta d’etapes oscil·len entre un 4,3% a l’EP i un 5,2% a batxillerat. Aquests centres no ofereixen estudis d’FPB.
Gràfic E1.2.1. Escolarització segons titularitat en els ensenyaments de règim general.
Illes Balears. Curs 2016-2017.
66,0 63,4
35,1
60,4 70,2
80,9 85,1 82,3
100,0
27,1 32,3 64,9
34,7 24,6
14,6 6,6 17,7 6,9 4,3 4,9 5,2 4,5 8,3
0%
20%
40%
60%
80%
100%
EI EP EE ESO Batx* CFGM* CFGS* FPB Ed. universitària
privats no concertats privats concertats públics
* No es comptabilitza l’educació a distància en aquests estudis.
1 Tot i que a les Illes Balears s’imparteixen estudis universitaris en centres privats, aquests estan adscrits a universitats d’altres comunitats autònomes i, per tant, els seus alumnes són considerats com alumnes d’altres comunitats.
13
A l’educació universitària el 100% dels alumnes han estudiat en universitats públiques o adscrites.
Si es compara el percentatge d’alumnat escolaritzat en centres públics que imparteixen ensenyaments de règim general a les Illes Balears amb el d’altres comunitats autònomes, es comprova que el de la nostra comunitat (65’3%) és un dels més baixos del conjunt de l’Estat (67,5%), percentatge, el nostre, proper als de Navarra (64,3%), Catalunya (65,6%), Comunitat Valenciana (66,5%), La Rioja
(66,1%) i Aragó (68,2%). El País Basc (50,8%) i la Comunitat de Madrid (54,3%) són les comunitats amb menor percentatge d’alumnat matriculat en centres públics.
Taula E1.2.1. Percentatge d’alumnat matriculat en els ensenyaments de règim general en centres públics per comunitats autònomes. Curs 2016-2017.
TOTAL RÈGIM
GENERAL no
universitari
EI EP ESO Batx* CFGM* CFGS* FPB Ed.
especial
Educació
universitària*
grau màsters
ESTAT 67,5 63,3 67,8 65,5 74,0 73,6 73,9 76,3 58,0 88,2 77,4
Andalusia 74,3 66,8 77,0 75,0 82,3 69,1 72,1 77,9 64,0 99,1 98,0
Aragó 68,2 64,5 68,7 65,5 74,8 72,8 72,0 69,5 57,7 92,6 96,8
Astúries 71,9 71,9 69,8 66,0 78,3 77,5 83,6 71,9 70,2 100 100
Illes Balears 65,3 66,0 63,4 60,4 70,2 80,9 85,1 82,3 35,1 100 100
Canàries 76,0 66,3 74,0 75,0 85,2 92,6 88,6 95,0 73,8 98,4 92,9
Cantàbria 70,6 71,4 68,0 67,2 84,6 67,8 72,2 61,2 41,5 88,5 73,3
Castella i Lleó 67,9 66,2 66,4 63,7 77,6 71,1 76,6 68,0 65,1 100 100
Castella -La Manxa 81,1 76,5 80,8 79,6 90,2 86,4 91,2 87,8 65,8 85,1 62,1
Catalunya 65,6 65,7 66,8 62,4 66,3 74,5 65,9 - 41,6 86,5 83,4
C. Valenciana 66,5 60,2 67,0 63,9 71,5 72,5 79,5 88,7 80,1 85,8 82,9
Extremadura 80,3 81,0 78,1 76,1 87,5 87,1 88,8 99,0 49,9 100 100
Galícia 72,4 65,8 70,1 70,0 85,3 81,4 84,6 84,2 40,4 100 100
C. de Madrid 54,3 51,1 53,9 51,9 60,4 63,7 66,4 64,5 53,9 80,2 64,4
R. de Múrcia 70,7 65,4 69,4 69,0 87,4 75,0 79,0 86,7 70,0 76,8 48,7
Navarra 64,3 66,2 63,5 59,5 63,5 77,0 75,2 65,7 59,0 46,9 26,0
País Basc 50,8 52,3 51,6 46,4 48,5 61,2 54,2 28,4 48,4 76,1 60,8
La Rioja 66,1 62,1 65,8 60,2 78,4 71,8 83,8 57,6 65,6 100 100
Ceuta 79,7 76,1 77,1 74,9 93,9 100 100 89,6 100 - -
Melilla 83,3 74,5 79,2 89,1 97,2 100 10 100 100 - -
* No es comptabilitza l’alumnat de l’educació a distància
14
En el període que va des de 2007-2008 a 2013-2014, la distribució de l’alumnat en els centres públics —vegeu taula E1.2.2— incrementa lleugerament cada any, passant del 64,1% el curs 2007-2008 al 65,5% l’any 2013-2014. En els curs 2014-2015 es produí un lleu descens en l’alumnat matriculat en centres públics respecte al tram anterior i a partir del curs 2015-2016 es retorna a la tendència ascendent.
Taula E1.2.2. Evolució del percentatge de l’alumnat matriculat en els ensenyaments de règim general en centres públics no universitaris. Illes Balears. Cursos 2007-2008 a 2016-2017*
Règim general no universitari
07-08 08-09 09-10 10-11 11-12 12-13 13-14 14-15 15-16 16-17
Total 64,1 64,5 64,9 65,0 65,4 65,2 65,5 64,3 64,7 65,3
EI 60,9 62,2 64,4 64,6 65,3 65,1 65,0 62,8 63,8 66,0
EP 63,2 63,3 62,6 62,3 62,7 62,5 62,5 62,2 62,8 63,4
ESO 60,8 61,1 61,0 60,9 61,4 60,9 61,4 60,8 60,9 60,4
Batx* 72,5 71,7 71,1 72,3 72,1 71,6 74,8 70,5 70,1 70,2
GFGM* 83,8 83,8 84,4 82,7 82,3 83,3 85,3 83,7 82,1 80,9
CFGS* 89,6 90,8 91,6 90,3 88,5 88,6 87,3 84,9 83,0 85,1
GS/PQPI 88,5 90,6 87,4 78,7 77,9 78,7 78,8 71,9 29,8 13,9
FPB - - - - - - - 83,1 82,8 82,3
Ed. especial 24,9 35,0 31,1 27,2 26,5 28,5 31,2 33,3 35,7 35,1
* No es comptabilitza l’alumnat de l’educació a distància
15
E1.3. ESPERANÇA DE PERMANÈNCIA EN EL SISTEMA ESCOLAR ALS 6 ANYS (VIDA
ESCOLAR).
Definició: nombre mitjà d’anys de permanència previsible en el sistema educatiu d’un infant de sis anys, inclosos els estudis universitaris (vida escolar).
Desagregacions: ensenyaments no universitaris i ensenyaments universitaris.
Evolució de l’indicador: del curs 2007-2008 al 2016-2017.
Comparació Illes Balears-conjunt de l’Estat.
Especificacions tècniques:
L’esperança de vida escolar es calcula dividint per 100 la suma de les taxes netes d’escolarització de l’alumnat d’entre 6 i 24 anys d’edat en els ensenyaments de règim general (universitari i no universitari) i de règim especial (cicles formatius d’arts plàstiques i disseny, ensenyaments
esportius, ensenyaments professionals de música i dansa, ensenyaments artístics de grau superior i idiomes en nivell avançat). S’inclouen a més els estudis de formació ocupacional i d’adults (inicials i secundaris).
Es recorda que les dades de població són estimacions i que hi pot haver
discrepàncies amb les xifres reals. Les dades de població considerades per al càlcul d’aquest indicador són estimacions obtingudes a partir del cens de població de 2011.
Anàlisi
A la nostra comunitat autònoma, el curs 2016-2017, s’estima que el nombre
mitjà d’anys que un nin de sis anys romandrà al sistema educatiu és de 14,7, dels quals 13,4 corresponen a estudis no universitaris i 1,3 a universitaris.
Gràfic E1.3.1. Esperança de vida escolar als 6 anys. Illes Balears. Curs 2016-2017
14,713,4
1,3
0
5
10
15
20
Total En l'educació no universitària
En l'educació universitària
L’esperança de vida escolar ha passat de 13,7 anys el curs 2007-2008 a 14,7 anys el curs 2016-2017, la qual cosa suposa un increment d’un any durant aquest període.
16
Gràfic E1.3.2. Evolució de l’esperança de vida escolar als 6 anys. Illes Balears.
Cursos 2007-2008 a 2016-2017.
12,7 13,5 13,6 13,7 13,5 13,4
1,01,4 1,3 1,3 1,3 1,3
13,7
14,9 15,0 15,0 14,8 14,7
0
5
10
15
20
2007-2008 2012-2013 2013-2014 2014-2015 2015-2016 2016-2017
Ed. universitària Ed. no universitària Total
Tot i així, l’esperança de vida escolar de l’alumnat de 6 anys de les Illes Balears en
el curs 2016-2017 va resultar, amb aquesta projecció, la menor de totes les de les comunitats autònomes de l’Estat, tal i com es desprèn del gràfic E1.3.3.
El nombre mitjà d’anys de permanència que l’alumnat de les Illes Balears romandrà en el sistema educatiu, inclosos els estudis universitaris, és 2,8 anys inferior al previsible pels alumnes del conjunt de l’Estat.
Gràfic E1.3.3. Esperança de vida escolar als 6 anys, per comunitats autònomes. Curs 2016-2017
13,4 14,3 14,5 14,6 14,6 14,5 15,1 14,1 14,0 14,1 14,8 14,5 14,4 14,5 14,8 14,2 15,1 14,7 14,1 14,6
1,3
3,2 1,6 1,6 1,9 2,0 1,5 2,8 3,0 3,2 2,7 3,0 3,2 3,1 2,9 3,53,4 3,9 5,0
7,6
14,7
17,516,0 16,2 16,5 16,5 16,6 16,9 17,0 17,3 17,5 17,5 17,6 17,6 17,7 17,7
18,5 18,5 19,1
22,2
0
5
10
15
20
25
Ille
s B
ale
ars
Esta
t
Ca
ste
lla-L
a M
an
xa
Me
lilla
Ca
nà
rie
s
Extr
em
ad
ura
Ce
uta
An
da
lusia
Na
va
rra
R. d
e M
úrc
ia
Ca
ntà
bri
a
Astú
rie
s
C. V
ale
ncia
na
Ara
gó
Ga
lícia
Cata
lun
ya
Pa
ís B
asc
Ca
ste
lla i L
eó
C. d
e M
ad
rid
La
Rio
ja
Ed. universitària Ed. no universitària Total
17
E2. TAXES NETES D’ESCOLARITZACIÓ EN LES EDATS TEÒRIQUES DELS
NIVELLS NO OBLIGATORIS
E2.1. TAXES NETES D’ESCOLARITZACIÓ EN L’EDUCACIÓ INFANTIL
Definició: evolució de les taxes netes d’escolarització dels 0 als 5 anys d’edat i del nombre mitjà d’anys d’escolarització en l’educació infantil.
Desagregacions: edat.
Evolució de l’indicador: del curs 2007-2008 al 2016-2017.
Comparació entre comunitats autònomes
Especificacions tècniques:
Taxa neta d’escolarització en el 1r cicle i en el 2n cicle d’educació infantil: relació percentual entre l’alumnat de 0 a 2 anys i de 3 a 5 anys escolaritzat en aquesta etapa i la població de 0 a 2 anys i de 3 a 5 anys, respectivament.
El nombre mitjà d’anys d’escolarització es calcula dividint per 100 la suma de les taxes netes d’escolarització de l’alumnat de 0 a 5 anys.
Es recorda que les dades de població són estimacions i que hi pot haver
discrepàncies amb les xifres reals de població. Les dades de població considerades per al càlcul d’aquest indicador són estimacions obtingudes a partir del cens de població de 2011.
Anàlisi
Menys d’un 20% de la població de 0-2 anys de les Illes Balears està escolaritzada al primer cicle de l’educació infantil2
En el segon cicle aquests percentatges oscil·len entre el 93% i el 93,5%.
Gràfic E2.1.1. Taxes netes d’escolarització d’educació infantil. Illes Balears. Curs 2016-2017
5,9
22,331,6
93,3 93,0 93,5
0%
20%
40%
60%
80%
100%
0 anys 1 any 2 anys 3 anys 4 anys 5 anys
2 Hem d’advertir però que molts centres d’educació infantil privats no proporcionen les dades d’escolarització a la Conselleria d’Educació i Universitat i, per tant, un percentatge important d’alumnes no es comptabilitza, tot i estar escolaritzat.
18
Com s’aprecia al gràfic E2.1.2, en el període comprès entre els cursos 2007-2008 i 2016-2017, la taxa d’escolarització en el primer cicle d’educació infantil ha experimentat un creixement considerable fins als curs 2013-2014, moment a partir del qual va davallar fins al 2015-2016 i torna a augmentar el 2016-2017.
En el segon cicle d’educació infantil, l’escolarització s’acosta al 95% amb lleugeres variacions que sovint responen a desajustaments entre la població real i les estimacions que s’utilitzen per al càlcul de les taxes.
Gràfic E2.1.2. Evolució de les taxes netes d’escolarització d’educació infantil a les
Illes Balears (cursos 2007-2008 a 2016-2017).
0%
10%
20%
30%
40%
50%
60%
70%
80%
90%
100%
2007-2008 2008-2009 2009-2010 2010-2011 2011-2012 2012-2013 2013-2014 2014-2015 2015-2016 2016-2017
0 anys 1 any 2 anys 3 anys 4 anys 5 anys
Del gràfic E2.1.3 es desprèn que les taxes netes d’escolarització en educació infantil a les Illes Balears, són inferiors a les del conjunt de l’Estat en totes les edats, especialment en el tram de 0 a 2 anys3.
Gràfic E2.1.3. Taxes netes d’escolarització en educació infantil 0-5 anys.
Illes Balears-Estat. Curs 2016-2017
3 Hem d’advertir, emperò, que encara bastants centres d’educació infantil privats a les Illes Balears no
proporcionen les dades d’escolarització dels alumnes del primer cicle d’educació infantil a la Conselleria d’Educació i Universitat i, per tant, un percentatge important d’alumnes no es comptabilitza, tot i estar escolaritzat.
19
El nombre mitjà d’anys d’escolarització d’un nin o nina a l’educació infantil en els darrers 10 anys ha oscil·lat entre 3,2 i 3,5 anys. Els curs 2016-2017 era de 3,4.
Els infants que iniciaren l’escolarització el curs 2016-2017 estaran previsiblement escolaritzats una mitjana de 3,4 anys en l’etapa d’educació infantil (Taula E2.1.1)
mentre que en el conjunt de l’Estat n’hi estaran 4.
Taula E2.1.1. Evolució del nombre mitjà d’anys en educació infantil a les Illes Balears
(cursos 2007-2008 a 2016-2017).
2007-2008
2008-2009
2009-2010
2010-2011
2011-2012
2012-2013
2013-2014
2014-2015
2015-2016
2016-2017
Illes Balears 3,2 3,2 3,2 3,4 3,4 3,4 3,5 3,5 3,4 3,4
Estat 3,5 3,7 3,7 3,8 3,8 3,8 3.9 3.9 3,9 4,0
20
E2.2. TAXES NETES D’ESCOLARITZACIÓ EN LES EDATS TEÒRIQUES DE L’EDUCACIÓ
SECUNDÀRIA POSTOBLIGATÒRIA (BATXILLERAT; CFGM I FPB)
Definició: taxes netes d’escolarització en les edats de 16, 17 i 18 anys en els ensenyaments corresponents.
Desagregacions: edat.
Evolució de l’indicador: del curs 2007-2008 al 2016-2017.
Comparació entre comunitats autònomes.
Especificacions tècniques:
La taxa neta d’escolarització dels 16, 17 i 18 anys és la relació entre l’alumnat de cada edat, respecte del total de la població de la mateixa
edat.
Tot i que les edats considerades es corresponen amb les edats en què teòricament es realitzen ensenyaments secundaris postobligatoris (batxillerat; CFGM i FPB) i superiors (CFGS i universitaris), en aquest
indicador també s’inclouen les taxes netes d’escolarització d’alumnes d’aquestes edats que encara cursen ESO o educació d’adults.
Es recorda que les dades de població són estimacions i que hi pot haver discrepàncies amb les xifres reals de població. Les estimacions de població
utilitzades per al càlcul d’aquest indicador s’han obtingut a partir del cens de població de 2011.
Anàlisi
El curs 2016-2017, el 87,4% de la població de 16 anys, el 81,9% de la població de 17 anys i el 54,3% de la de 18 anys de les Illes Balears es trobava escolaritzada.
Gràfic E2.2.1. Taxes netes d’escolarització als 16, 17 i 18 anys. Illes Balears. Curs 2016-2017
87,481,9
54,3
0%
20%
40%
60%
80%
100%
16 anys 17 anys 18 anys
21
En el gràfic E2.2.2, que apareix a continuació es presenta l’evolució de les taxes netes d’escolarització de la població de 16, 17 i 18 anys.
La població escolaritzada va disminuint, a mesura que augmenta l’edat, si bé als 16 i als 17 anys en els darrers cursos acadèmics s’observa una tendència creixent de les matriculacions en els diferents estudis. No succeeix el mateix als 18 anys, on la taxa ha disminuït 1,9 punts percentuals respecte el curs 2015-2016.
Gràfic E2.2.2. Evolució de les taxes netes d’escolarització als 16, 17 i 18 anys. Illes Balears.
Cursos 2007-2008 a 2016-2017
84,2 85,1 87,2 89,5 87,5 86,6 85,5 86,4 86,8 87,4
69,2 70,373,3
81,280,3 78,6 79,2 80,3 80,9 81,9
45,948,4 50,9
56,7 56,5 55,1 55,7 56,7 56,254,3
0%
20%
40%
60%
80%
100%
2007-2008 2008-2009 2009-2010 2010-2011 2011-2012 2012-2013 2013-2014 2014-2015 2015-2016 2016-2017
16 anys 17 anys 18 anys
El curs 2016-2017, del 87,4% de la població escolaritzada als 16 anys, el 29,1% realitzava estudis obligatoris i el 57,1% estudis postobligatoris. En els darrers cursos augmenten els joves d’aquesta edat que cursen estudis postobligatoris i disminueixen els qui encara continuen cursant l’ESO.
Gràfic E2.2.3. Evolució de les taxes netes d’escolarització als 16 anys. Illes Balears.
Cursos 2007-2008 a 2016-2017
35,0 34,9 34,9 35,1 34,2 33,7 32,9 31,7 30,5 29,1
47,7 48,8 51,8 53,8
52,8 52,5 51,8 53,7
55,1 57,1
1,5 1,4 0,6 0,5 0,4 0,4 0,8 0,8 0,8 0,9
84,2 85,187,2
89,5 87,586,6 85,5 86,4 86,8 87,4
0%
20%
40%
60%
80%
100%
2007-2008 2008-2009 2009-2010 2010-2011 2011-2012 2012-2013 2013-2014 2014-2015 2015-2016 2016-2017
Adults ES postobligatòria ESO Total
Del 81,9% de la població escolaritzada als 17 anys, el curs 2016-2017, el 68% cursava estudis postobligatoris, el 4,2% educació d’adults i el 8,8% encara es trobava cursant l’ESO.
22
Gràfic E2.2.4. Evolució de les taxes netes d’escolarització als 17 anys. Illes Balears.
Cursos 2007-2008 a 2016-2017.
10,2 12,2 12,0 12,4 13,3 12,5 12,8 11,5 10,7 8,8
54,0 53,7 59,5
65,4 63,2 62,7 62,4 63,8 65,0 68,0
4,6 4,4 1,8
3,3 3,7 3,4
4,1 4,4 4,0 4,2 69,2 70,373,3
81,2 80,3 78,6 79,2 80,3 80,9 81,9
0%
20%
40%
60%
80%
100%
2007-2008 2008-2009 2009-2010 2010-2011 2011-2012 2012-2013 2013-2014 2014-2015 2015-2016 2016-2017
Adults ES postobligatòria ESO Total
El curs 2016-2017, dins el sistema educatiu universitari i no universitari, un percentatge residual d’alumnes de 18 anys encara roman a l’escolarització obligatòria (0,8%), el 29,6% cursa estudis secundaris postobligatoris, el 7,5% realitza estudis propis de l’oferta per a persones adultes i el 12,8% estudis universitaris. Estudis superiors no universitaris són realitzats per el 2,4% dels joves
d’aquesta edat.
Gràfic E2.2.5. Evolució de les taxes netes d’escolarització als 18 anys. Illes Balears.
Cursos 2007-2008 a 2016-2017.
0,6 1,2 1 0,9 1,2 1,1 1,1 1 1,1 0,8
28,630 30,7
35,1 35,3 33,8 32,9 31,2 31,4 29,6
1,32 1,6
1,5 1,21,1
1,11,4 1,7
2,4
5,45,2 7,1
7,8 7,37,5 8,7 9,8 8,9
7,5
9,59,9
10,5
11,7 11,511,5 11,9 11,9 11,3
12,845,9
48,450,9
56,7 56,5 55,1 55,7 56,7 56,2
54,3
0%
10%
20%
30%
40%
50%
60%
2007-2008 2008-2009 2009-2010 2010-2011 2011-2012 2012-2013 2013-2014 2014-2015 2015-2016 2016-2017
Ed. superior universitària i equivalents Ed Adults Ed. superior no universitària
ES postobligatòria ESO Total
En general, en totes aquestes edats, les taxes d’escolarització de l’alumnat en l’etapa secundària postobligatòria de les Illes Balears es troben per davall de la mitjana de l’Estat, llevat de l’educació d’adults, estudis en què la taxa de les Illes Balears supera la del conjunt de l’Estat.
23
Gràfic E2.2.6. Taxes netes d’escolarització als 16 anys per comunitats autònomes. Curs 2016-2017
29,1
0
28,0 26,530,8 33,1
24,2 27,4 28,834,8
20,931,7
26,6 27,134,1 37,2
27,0 24,9 29,420,3 20,9
57,167,6
59,862,6 60,9
70,0 67,2 66,360,4
74,363,7 69,4 67,7
62,5 59,769,7 72,2
70,179,3 79,0
87,4
96,0
86,2
93,9 94,1 94,3 94,5 95,2 95,3 95,7 96,0 96,1 96,1 96,8 97,0 97,1 97,2 99,6 100,0 100,0
0%
20%
40%
60%
80%
100%Ille
s B
ale
ars
Esta
t
Melilla
Ceuta
Canàri
es
Navarr
a
R. M
úrc
ia
Caste
lla-L
a M
anxa
Cantà
bri
a
C. V
ale
ncia
na
Extr
em
adura
C. M
adri
d
Andalu
sia
Cata
lunya
Astú
ries
Galícia
Ara
gó
La R
ioja
Caste
lla i
Lle
ó
País
Basc
ES postobligatòria ESO Adults Total
Taula E2.2.1. Taxes netes d’escolarització als 16 anys per comunitats autònomes. Curs 2016-2017
ESO Ed. secundària postobligatòria
Adults Total
Estat 28,0 67,6 0,3 96,0
Illes Balears 29,1 57,1 0,9 87,4
Melilla 26,5 59,8 0,0 86,2
Ceuta 30,8 62,6 0,3 93,9
Canàries 33,1 60,9 0,0 94,1
Navarra 24,2 70,0 0,0 94,3
R. Múrcia 27,4 67,2 0,0 94,5
Castella-La Manxa 28,8 66,3 0,1 95,2
Cantàbria 34,8 60,4 0,0 95,3
C. Valenciana 20,9 74,3 0,3 95,7
Extremadura 31,7 63,7 0,6 96,0
C. Madrid 26,6 69,4 0,0 96,1
Andalusia 27,1 67,7 1,3 96,1
Catalunya 34,1 62,5 0,1 96,8
Astúries 37,2 59,7 0,1 97,0
Galícia 27,0 69,7 0,4 97,1
Aragó 24,9 72,2 0,1 97,2
La Rioja 29,4 70,1 0,1 99,6
Castella i Lleó 20,3 79,3 0,1 100,0
País Basc 20,9 79,0 0,0 100,0
24
Gràfic E2.2.7. Taxes netes d’escolarització als 17 anys per comunitats autònomes. Curs 2016-2017
8,8 9,4 7,9 11,9 10,1 12,4 11,9 12,97,8 4,4
9,3 11,6 7,9 10,9 7,8 6,4 10,3 11,16,4 6,6
67,9
79,2 78,8 74,9 76,1 73,1 74,8 74,279,3 82,6
78,180,8
80,580,9 85,0 86,1 81,7 83,4
85,490,8
4,2
1,00,2
3,00,2 1,3 1,4 0,7 0,9 1,3 2,5
0,30,4
0,3 0,4 0,4 1,0 0,40,2
0,381,9
89,887,1
90,286,7 87,1 88,1 88,3 88,0 88,9 90,2
92,788,8
92,3 93,3 92,9 93,1 94,992,4
98,0
0%
20%
40%
60%
80%
100%Ill
es
Bale
ars
Esta
t
Melil
la
Ceuta
Canàries
Cast
ella
-La M
anxa
Andalu
sia
R. M
úrc
ia
C. V
ale
ncia
na
Cata
lunya
Extr
em
adura
Ara
gó
Ast
úries
C. M
adrid
Canta
bria
La R
ioja
Galíc
ia
Cast
ella
i L
leó
Navarr
a
País
Basc
Adults Ed. superior no universitària ES postobligatòria ESO Total
Taula E2.2.2. Taxes netes d’escolarització als 17anys per comunitats autònomes. Curs 2016-2017
ESO
Ed. secundària postobligatòria
Ed. superior no universitària
Adults Altres Total
Estat 9,4 79,2 0,1 1,0 0,2 89,8
Illes Balears 8,8 67,9 0,1 4,2 0,9 81,9
Canàries 10,1 76,1 0,0 0,2 0,3 86,7
Castella-La Manxa 12,4 73,1 0,0 1,3 0,2 87,1
Melilla 7,9 78,8 0,0 0,2 0,2 87,1
C. Valenciana 7,8 79,3 0,1 0,9 0,0 88,0
Andalusia 11,9 74,8 0,0 1,4 0,0 88,1
R. Múrcia 12,9 74,2 0,0 0,7 0,5 88,3
Astúries 7,9 80,5 0,0 0,4 0,1 88,8
Catalunya 4,4 82,6 0,3 1,3 0,3 88,9
Ceuta 11,9 74,9 0,1 3,0 0,3 90,2
Extremadura 9,3 78,1 0,0 2,5 0,2 90,2
C. Madrid 10,9 80,9 0,1 0,3 0,1 92,3
Navarra 6,4 85,4 0,0 0,2 0,4 92,4
Aragó 11,6 80,8 0,0 0,3 0,0 92,7
La Rioja 6,4 86,1 0,0 0,4 0,0 92,9
Galícia 10,3 81,7 0,0 1,0 0,1 93,1
Cantàbria 7,8 85,0 0,0 0,4 0,1 93,3
Castella i Lleó 11,1 83,4 0,1 0,4 0,1 94,9
País Basc 6,6 90,8 0,0 0,3 0,2 98,0
Com s’aprecia en el gràfic i la taula següents, la població escolaritzada als 18 anys en estudis superiors, tant no universitaris com universitaris, és remarcablement
inferior a la de la resta de comunitats autònomes. En canvi, en l’educació
25
d’adults, el percentatge de població de la nostra comunitat supera la mitjana de l’Estat, possiblement pel retorn de molts de joves que reprenen els estudis després d’haver-los abandonat.
Gràfic E2.2.8. Taxes netes d’escolarització als 18 anys per comunitats autònomes. Curs 2016-2017
0,8 1,1 1,1 1,4 0,9 1,1 0,6 1,0 1,5 1,1 1,6 0,8 0,8 1,0 1,1 0,6 1,1 1,8 0,8 0,9
29,635,3 34,8
39,734,9
40,7 41,2 37,4 34,6 36,4 36,3 40,131,1 31,2
38,1 35,339,7
43,6
33,5 36,6
2,4
5,8 3,63,1
3,8
4,5 6,55,9
4,8 4,6 3,84,7
6,4 9,5
6,46,3
4,54,5
10,1 5,57,5
4,0 7,54,7
8,5
9,5 2,53,3
4,2 3,8 2,92,8
2,82,6
4,31,9
2,6
2,9
3,0 4,412,8
33,0
15,1 14,219,2 12,3 18,3 21,0
28,931,2 32,4 29,3 37,0 34,0 29,0 36,2
40,7 36,0 42,8
52,4
54,3
79,5
62,5 63,767,7 68,4 69,0 69,2
74,077,1 77,6 77,9 78,3 78,6 79,1 80,9
88,7 88,9 90,9
100,0
0%
20%
40%
60%
80%
100%
Ille
s B
ale
ars
Esta
t
Caste
lla-l
a M
anxa
Melilla
Extr
em
adura
Ceuta
La R
ioja
Canàri
es
Andalu
sia
C. V
ale
ncia
na
R. de M
úrc
ia
Cantà
bri
a
Astú
ries
Cata
lunya
Galícia
Navarr
a
Caste
lla i
Lle
ó
Ara
gó
País
Basc
C. d
e M
adri
d
altres (2) Ed. universitària i equivalents (1) Ed. d'adults Ed. superior no universitària ES postòbligatoria ESO total
Taula E2.2.3. Taxes netes d’escolarització als 18 anys per comunitats autònomes. Curs 2016-2017
ESO Ed. secundària
postobligatòria
Ed. superior no
universitària
Ed.
d’adults Altres
Ed. Universitària i equivalents
Total
Estat 1,1 35,3 5,8 4,0 0,2 33,0 79,5
Illes Balears 0,8 29,6 2,4 7,5 1,1 12,8 54,3
Castella-la Manxa 1,1 34,8 3,6 7,5 0,4 15,1 62,5
Melilla 1,4 39,7 3,1 4,7 0,6 14,2 63,7
Extremadura 0,9 34,9 3,8 8,5 0,4 19,2 67,7
Ceuta 1,1 40,7 4,5 9,5 0,4 12,3 68,4
La Rioja 0,6 41,2 6,5 2,5 0,0 18,3 69,0
Canàries 1,0 37,4 5,9 3,3 0,5 21,0 69,2
Andalusia 1,5 34,6 4,8 4,2 0,0 28,9 74,0
C. Valenciana 1,1 36,4 4,6 3,8 0,0 31,2 77,1
R. de Múrcia 1,6 36,3 3,8 2,9 0,7 32,4 77,6
Cantàbria 0,8 40,1 4,7 2,8 0,2 29,3 77,9
Astúries 0,8 31,1 6,4 2,8 0,2 37,0 78,3
Catalunya 1,0 31,2 9,5 2,6 0,3 34,0 78,6
Galícia 1,1 38,1 6,4 4,3 0,1 29,0 79,1
Navarra 0,6 35,3 6,3 1,9 0,6 36,2 80,9
Castella i Lleó 1,1 39,7 4,5 2,6 0,1 40,7 88,7
Aragó 1,8 43,6 4,5 2,9 0,2 36,0 88,9
País Basc 0,8 33,5 10,1 3,0 0,5 42,8 90,9
C. de Madrid 0,9 36,6 5,5 4,4 0,2 52,4 100,0
26
E2.3. TAXES NETES D’ESCOLARITZACIÓ EN L’EDUCACIÓ SUPERIOR
Definició: evolució de les taxes netes d’escolarització en les edats teòriques de l’educació universitària (dels 18 als 24 anys).
Desagregacions: edat.
Evolució de l’indicador: cursos 2012-2013 i 2016-2017
Especificacions tècniques:
La taxa neta d’escolarització en una edat i en un ensenyament és la relació
entre l’alumnat que té l’edat que es correspon amb l’ensenyament considerat que cursa i el del total de la població de la mateixa edat.
Es recorda que les dades de població són estimacions i que hi pot haver
discrepàncies amb les xifres reals de població. Les estimacions de població utilitzades s’han obtingut a partir del cens de població de 2011.
Anàlisi
En el curs 2016-2017, com es habitual, a mesura que augmenta l’edat (dels 18 als 24 anys), disminueix la taxa d’escolarització global.
Aquest decreixement en les taxes es dona en els estudis postobligatoris de batxillerat, en el cicles formatius de grau mitjà i en l’educació d’adults. Pel que fa als estudis superiors, les majors taxes d’escolarització es donen entre els 19 i els 21 anys, la qual cosa indica que un important percentatge de joves s’incorpora a aquests estudis un any després del que els correspondria (18 anys).
A partir dels 21 anys les taxes d’escolarització van disminuint en tots els estudis. També en aquestes edats, les taxes netes d’escolarització es troben per davall la mitjana nacional.
Gràfic E2.3.1. Taxes netes d’escolarització dels 18 als 24 anys. Illes Balears. Curs 2016-2017
0,8 0,3
29,6
14,9
8,0 5,2 3,5 2,8 2,0
2,4
6,1
6,4 5,4
4,53,5 2,3
12,8
14,0
14,3
14,7
11,59,7
7,8
7,5
5,2
3,0
1,8
1,7
1,2
1,3
54,3
41,7
32,9
28,3
22,2
18,1
14,2
0%
10%
20%
30%
40%
50%
60%
18 19 20 21 22 23 24
Ed. Adults Ed. universitària i equivalents Ed. superior no universitària ES postobligatòria ESO Total
27
Taula E2.3.1. Taxes netes d’escolarització dels 18 als 24 anys. Illes Balears. Curs 2016-2017
Edat ESO ES
postobligatòria Ed. superior no
universitària Ed. universitària
i equivalents Ed. Adults Total
18 0,8 29,6 2,4 12,8 7,5 54,3
19 0,3 14,9 6,1 14,0 5,2 41,7
20 0,2 8,0 6,4 14,3 3,0 32,9
21 0,0 5,2 5,4 14,7 1,8 28,3
22 3,5 4,5 11,5 1,7 22,2
23 2,8 3,5 9,7 1,2 18,1
24 2,0 2,3 7,8 1,3 14,2
En el gràfic E2.3.2, on es presenta la comparativa entre el curs 2012-2013 i el curs 2016-2017, es comprova que en aquest període es produeix una reducció de les taxes d’escolarització en els estudis que teòricament correspon cursar en les edats
estudiades.
Gràfic E2.3.2. Evolució de les taxes netes d’escolarització dels 18 als 24 anys. Illes Balears.
Cursos 2012-2013 i 2016-2017
1,1 0,8 0,3
33,829,6
19,914,9
11,28,0 6,7 5,2 4,3 3,5 3,4 2,8 2,6 2,0
1,1
2,4
3,4
6,1
5,6
6,44,7
5,43,9 4,5 2,9 3,5
1,9 2,3
11,612,8
14,714,0
14,814,3
15,0 14,7
12,6 11,510,0 9,7
7,8 7,8
7,57,5
5,0
5,2
4,2
3,03,5
1,8
3,7
1,72,4
1,2
2,01,3
55,154,3
43,341,7
35,932,9
30,028,3
24,622,2
18,7 18,1
14,8 14,2
0%
10%
20%
30%
40%
50%
60%
70%
18 18 19 19 20 20 21 21 22 22 23 23 24 24
Ed. adults Ed. universitària i equivalents
Ed. superior no universitària ES postobligatòria
ESO Total
2012-
20
13
18 anys 19 anys 20 anys 21 anys 22 anys
2016-
20
17
2016-
20
17
2216-
20
17
21
16
-20
17
2016-
20
17
20
12
-2013
2012-
20
13
20
12
-20
13
2012-
20
13
24 anys23 anys
2012-
20
13
20
16
-20
17
2012-
20
13
2016-
20
17
28
E3. ALUMNAT ESTRANGER
Definició: percentatge d’alumnes que no tenen nacionalitat espanyola en ensenyaments no universitaris.
Desagregacions: etapa educativa, titularitat del centre i zona geogràfica de procedència.
Evolució de l’indicador: del curs 2007-2008 al 2016-2017.
Comparació entre comunitats autònomes
Anàlisi
El curs 2016-2017, un 13,6% de l’alumnat de les Illes Balears que cursava ensenyaments no universitaris era estranger. En el període d’escolarització obligatòria, l’alumnat estranger representa un 15,1% de l’alumnat d’educació primària i un 13,8% del d’educació secundària obligatòria. En els ensenyaments postobligatoris, excepció feta dels cicles de formació professional bàsica en els quals la presència d’alumnat estranger representa el 23,6% del total, les proporcions són inferiors.
Gràfic E3.1. Percentatge d’alumnat estranger en cada etapa educativa. Illes Balears.
Curs 2016-2017.
13,6 13,015,1
13,8
9,9
23,6
10,3
7,5
13,0
0%
10%
20%
30%
Total EI EP ESO Batxillerat FPB CFGM CFGS Altres programes formatius
La major concentració de l’alumnat estranger es troba als centres públics en totes les etapes educatives, amb una diferència de 6 punts percentuals. En el gràfic següent apareixen els percentatges d’alumnat estranger a centres públics i a centres privats per a cada una de les etapes educatives.
29
Gràfic E3.2.1. Percentatge d’alumnat estranger en cada etapa educativa,
desagregat per titularitat. Illes Balears. Curs 2016-2017.
15,7 14,918,0
16,1
11,3
25,0
11,37,8
0,0
9,7 9,4 10,1 10,4
6,2
17,4
5,64,8
15,1
0%
5%
10%
15%
20%
25%
30%
35%
40%
45%
50%
Total EI EP ESO Batxillerat FPB CFGM CFGS Altres programes
formatius
públics privats
Així mateix, dins els centres privats, a excepció d’educació infantil i dels estudis d’FP, són els centres privats no concertats els que escolaritzen la major part de l’alumnat estranger de les Illes Balears, tot i que hem de precisar que aquest alumnat és de procedència majoritària del nord d’Europa i d’extracció socioeconòmica alta.
Gràfic E3.2.2. Percentatge d’alumnat estranger en centres privats.
Illes Balears. Curs 2016-2017.
8,08,7
7,9 8,3
4,8
17,4
6,17,2
17,9
12,9
6,9
17,815,8
8,8
0,0
3,82,8
0,00%
5%
10%
15%
20%
25%
30%
Total EI EP ESO Batxillerat FPB CFGM CFGS Altres programes
formatius
privats concertats privats no concertats
En analitzar l’evolució del percentatge d’alumnes estrangers en el sistema educatiu no universitari (gràfic E.3.3), s’observa que des del curs 2007-2008 es va experimentar un increment anual d’aquests alumnes fins al curs 2009-2010, any
en el qual el percentatge va començar a decréixer fins al curs 2016-2017.
30
Gràfic E3.3. Evolució del percentatge d’alumnat estranger escolaritzat en els ensenyaments de règim general. Illes Balears. Cursos 2007-2008 a 2016-2017
14,4 15,5
16,2 15,6 14,7 14,6 14,4 14,1 13,7 13,6
0%
5%
10%
15%
20%
2007-08 2008-09 2009-10 2010-11 2011-12 2012-13 2013-14 2014-15 2015-16 2016-17
En el gràfic E.3.4 es mostra el percentatge d’alumnat segons la seva zona
geogràfica de procedència. La major part de l’alumnat estranger prové de la Unió Europea (37%), del nord d’Àfrica (24%) i d’Amèrica del Sud (20%).
Gràfic E3.4. Percentatge d’alumnat estranger per procedència en els ensenyaments no universitaris a les Illes Balears. Curs 2016-2017
Per comunitats autònomes, a les Illes Balears (13,6%) i a la Rioja (12,9%) és on hi ha major concentració d’alumnat estranger en el conjunt de centres escolars que imparteixen estudis de règim general, seguides per Catalunya (12,3%), Aragó
(12,3%), Múrcia (12%) i la Comunitat de Madrid (11,3%).
Gràfic E3.5. Percentatge d’alumnat estranger escolaritzat en els ensenyaments de règim general, per comunitats autònomes. Curs 2016-2017
13,6
8,5
2,6 2,93,8
5,1 5,1 5,36,2 6,8 6,8 7,2 7,3
10,010,8 11,3
12,0 12,3 12,3 12,9
0%
5%
10%
15%
20%
Illes
Bale
ars
Esta
t
Galíc
ia
Extr
em
adura
Ast
úries
Ceuta
Andalu
sia
Cantà
bria
Canàries
Cast
ella
i L
leó
País
Basc
Cast
ella
-la M
anxa
Navarr
a
C. V
ale
ncia
na
Melil
la
C. d
e M
adrid
R. d
e M
úrc
ia
Ara
gó
Cata
lunya
La R
ioja
U.E.(28) 37%
Resta d'Europa 3%
Nord d'Àfrica 24%
Resta d'Africa 5%
Amèrica del Nord 1%
Amèrica Central 3%
Amèrica del Sud 20%
Àsia 7% Oceania 0%
31
En totes les comunitats autònomes aquest alumnat està majoritàriament escolaritzat en centres públics.
Gràfic E3.6.1. Percentatge d’alumnat estranger escolaritzat en centres públics en els ensenyaments de règim general, per comunitats autònomes. Curs 2016-2017
15,7
10,0
2,8 3,24,3
5,5 5,7 5,7
7,4 7,5 7,6
9,5 9,6
12,312,9
14,6 14,7 14,7 14,9 15,5
0%
5%
10%
15%
20%
Illes
Bale
ars
Esta
t
Galíc
ia
Extr
em
adura
Ast
úries
Cantà
bria
Ceuta
Andalu
sia
Caste
lla i L
leó
Canàries
Cast
ella
-la M
anxa
Navarr
a
País
Basc
C. V
ale
ncia
na
Melil
la
Ara
gó
C. d
e M
adrid
Cata
lunya
R. d
e M
úrc
ia
La R
ioja
Gràfic E3.6.2. Percentatge d’alumnat estranger escolaritzat en centres concertats i privats en els ensenyaments de règim general, per comunitats autònomes. Curs 2016-2017
9,7
5,3
3,0 2,9
1,4 1,82,7
3,4 3,3 3,5 3,64,5 4,7 5,0 4,9
5,56,2
7,7 7,5 7,7
0%
5%
10%
15%
20%
Illes
Bale
ars
Est
at
Ceuta
Melil
la
Extr
em
adura
Galíc
ia
Astú
ries
Andalu
sia
Navarr
a
Cast
ella
-la M
anxa
Cast
ella
i L
leó
Canàries
País
Basc
R. d
e M
úrc
ia
Cantà
bria
C. V
ale
ncia
na
C. d
e M
adrid
Cata
lunya
Ara
gó
La R
ioja
32
E4. ALUMNAT PER GRUP I PER PROFESSOR
E4.1. ALUMNES PER GRUP
Definició: nombre mitjà d’alumnes per grup en l’ensenyament no universitari (ràtio alumnes-grup).
Desagregacions: nivells educatius i titularitat del centre.
Evolució de l’indicador: del curs 2007-2008 al 2016-2017.
Comparació entre comunitats autònomes.
Anàlisi
En el curs 2016-2017, les etapes educatives de l’ensenyament no universitari on va haver una major concentració d’alumnes per grup varen ser l’ESO i batxillerat, amb mitjanes de 24,3 i 24,9 alumnes respectivament. Al 2n cicle d’educació infantil i a l’educació primària hi trobàvem ràtios de 21,2 i de 23,3 alumnes/grup respectivament, mentre que als cicles formatius, tant de grau mitjà com de grau superior, el nombre d’alumnes per grup es trobava al voltant dels 13 alumnes. A la formació professional bàsica un nombre mitjà de 10 alumnes integraven el
grup classe.
Gràfic E4.1.1. Nombre mitjà d’alumnes per grup, per ensenyament. Illes Balears.
Curs 2016-2017
7,3
21,2 23,3
5,0
24,3 24,9
12,6 13,1
9,9
0
5
10
15
20
25
30
35
EI 1r cicle EI 2n cicle EP EE ESO Batx CFGM CFGS FPB
A totes les etapes educatives el nombre d’alumnes per grup en els centres privats supera els dels públics. Com s’observa al gràfic E4.1.2, les diferències més remarcables es donen en els estudis de CFGM, en l’FPB, en el primer cicle d’educació
infantil i en l’educació primària.
33
Gràfic E4.1.2. Nombre mitjà d’alumnes per grup, per ensenyament i
per titularitat. Illes Balears. Curs 2016-2017
6,9
20,5 22,2
5,2
23,7 24,6
12,0 13,1
9,4 9,4
22,5
25,3
5,0
25,2 25,6
16,2
13,3 13,4
0
5
10
15
20
25
30
35
EI 1r cicle EI 2n cicle EP EE ESO Batx CFGM CFGS FPB
centres públics centres privats
Quant a l’evolució de les ràtios d’alumnes per grup, s’observa que en els darrers cursos escolars s’ha experimentat un descens de la mitjana d’alumnes per grup en els centres d’educació infantil (d’una mitjana del 21,4% en el curs 2007-2008 s’ha passat a una mitjana del 16,0% en el curs 2016-2017).
Gràfic E4.1.3. Evolució del nombre mitjà d’alumnes per grup, per titularitat
a l’educació infantil. Illes Balears. Cursos 2007-2008 a 2016-2017
20,3 20,4 19,6 19,3 18,9 16,1 16,4
18,4 16,9 14,7
23,5 22,3 21,5
20,1 20,2
18,2
16,0 15,5 16,2
19,4
21,4 21,1
20,2 19,6 19,3
16,8 16,3 17,2 16,6 16,0
0
5
10
15
20
25
30
2007-2008 2008-2009 2009-2010 2010-2011 2011-2012 2012-2013 2013-2014 2014-2015 2015-2016 2016-2017
centres públics centres privats tots els centres
En el període d’educació obligatòria, aquest nombre s’ha mantingut pràcticament constant amb petites variacions que no superen en cap cas els 2 alumnes per grup.
Gràfic E4.1.4. Evolució del nombre mitjà d’alumnes per grup, per titularitat a l’educació primària.
Illes Balears. Cursos 2007-2008 a 2016-2017
21,7 22,0 21,8 21,3 21,4 20,9 21,5 22,5 22,3 22,2
26,0 25,9 25,6
24,8 22,3
23,0 22,8
24,7 24,3
25,3
23,1 23,3 23,1
22,5 21,7 21,7 21,9
23,3 23,0 23,3
0
5
10
15
20
25
30
2007-2008 2008-2009 2009-2010 2010-2011 2011-2012 2012-2013 2013-2014 2014-2015 2015-2016 2016-2017
centres públics centres privats tots els centres
34
Gràfic E4.1.5. Evolució del nombre mitjà d’alumnes per grup, per titularitat a l’ESO.
Illes Balears. Cursos 2007-2008 a 2016-2017
21,6 21,9 23,3 23,6 23,9 26,5 25,7 25,6 24,5 23,7
26,3 25,5 26,1
26,0 25,9 25,9 25,9
26,2 25,3
25,2
23,2 23,2 24,3 24,5 24,7
26,2 25,8 25,8 24,8 24,3
0
5
10
15
20
25
30
2007-2008 2008-2009 2009-2010 2010-2011 2011-2012 2012-2013 2013-2014 2014-2015 2015-2016 2016-2017
centres públics centres privats tots els centres
En comparació amb el conjunt de l’Estat (gràfic E4.1.6. i taula E4.1.1.), les majors diferències en les ràtios es donen als estudis de formació professional. Tant en els cicles formatius de grau mitjà com en els de grau superior en el
conjunt de l’Estat hi trobàvem entre set i vuit alumnes més per grup que a les Illes Balears. També, a nivell estatal, hi ha més alumnes als grups del primer cicle d’educació infantil.
En canvi, en els estudis d’ESO i batxillerat, a la nostra comunitat, hi ha una mitjana d’alumnes molt pròxima a la del conjunt de l’Estat (només hi ha un alumne de diferència).
Gràfic E4.1.6. Comparació del nombre mitjà d’alumnes per grup, per ensenyament.
Illes Balears–Estat. Curs 2016-2017
7,3
21,2 23,3
5,0
24,3 24,9
12,6 13,1
9,9
12,5
21,1 21,9
5,4
25,2 26,3
19,6 21,1
12,2
0
5
10
15
20
25
30
EI 1r cicle EI 2n cicle EP EE ESO Batx CFGM CFGS FPB
Illes Balears Estat
35
Taula E4.1.1. Nombre mitjà d’alumnes per ensenyament i per comunitats autònomes. Curs 2016-2017
EI
1r cicle EI
2n cicle EP EE (1) ESO
BATX
CFGM
CFGS FPB
Illes Balears 7,3 21,2 23,3 5,0 24,3 24,9 12,6 13,1 9,9
Estat 12,5 21,1 21,9 5,4 25,2 26,3 19,6 21,1 12,2
Andalusia 12,8 21,6 22,2 4,5 26,4 28,1 21,7 22,8 11,2
Aragó 11,6 20,0 19,9 5,9 21,9 24,1 15,3 18,0 7,5
Astúries 12,5 18,6 19,8 4,0 22,1 22,9 16,4 18,9 11,2
Canàries 12,2 20,2 21,6 5,4 24,2 27,9 17,4 20,8 13,1
Cantàbria 14,3 19,2 20,5 5,6 23,4 24,8 16,4 18,6 8,6
Castella i Lleó 12,3 19,1 18,7 5,2 23,1 22,0 17,4 19,2 12,6
Castella-la Manxa 11,8 19,2 20,3 5,2 23,0 23,5 15,1 14,9 12,9
Catalunya 12,7 22,2 23,1 6,4 28,1 28,5 23,7 23,1 .
C. Valenciana 12,8 20,7 22,6 6,2 25,6 27,3 21,7 22,7 12,1
Extremadura 11,4 18,0 18,2 5,0 20,2 21,1 14,4 17,3 8,8
Galícia 13,0 18,5 19,6 3,9 21,4 23,5 15,6 19,4 11,6
C. de Madrid 12,9 23,2 23,9 6,2 27,0 26,7 20,3 23,3 17,0
R. de Múrcia 13,0 21,8 22,6 6,2 26,1 28,8 20,2 22,3 14,5
Navarra 10,7 20,1 19,8 4,8 24,8 27,7 18,5 19,5 12,5
País Basc 12,5 20,2 21,5 5,7 22,5 25,5 19,2 20,0 12,3
La Rioja 11,8 21,0 21,7 4,6 25,8 27,7 19,8 19,6 12,9
Ceuta 15,0 25,1 27,1 6,0 28,8 28,1 19,0 19,4 18,3
Melilla 16,7 29,2 29,1 5,8 29,6 25,8 21,8 26,2 24,1
1) S’inclouen les unitats en centres específics i les unitats d’E. Especial en centres ordinaris.
36
E4.2. ALUMNES PER PROFESSOR
Definició: nombre mitjà d’alumnes per professor en l’ensenyament no universitari (ràtio alumnes-professor).
Desagregacions: nivell educatiu i titularitat del centre.
Evolució de l’indicador: del curs 2007-2008 al 2016-2017.
Comparació entre comunitats autònomes i amb el conjunt de l’Estat.
Anàlisi
En el curs 2016-2017 la mitjana d’alumnes per professor, en equivalent a temps complet, en el conjunt de centres educatius a les Illes Balears va ser d’11,4. Si analitzam aquestes ràtios alumnes-professor per centre segons l’etapa o etapes que imparteixen, trobam que les majors es donen en els centres que imparteixen
educació primària, ESO, batxillerat i cicles formatius (15,1 alumnes per professor) i en els que imparteixen estudis d’educació primària i ESO (13,4). En els centres que imparteixen només educació infantil, només primària i només ESO, batxillerat i/o cicles formatius la mitjana és inferior (10,3; 12,4 i 8,8 respectivament).
Gràfic E4.2.1. Nombre mitjà d’alumnes per professor, per centres/ensenyament.
Illes Balears. Curs 2016-2017
11,4 10,3
12,4 13,4
8,8
15,1
3,5
0
5
10
15
20
25
Global Centresed. infantil
Centresed. primària
Centresed. primària
i ESO
Centres ESO i/o batxillerats i/o CF
Centres ed. primària, ESO i
batxillerats/CF
Centres específics ed. especial
Les ràtios als centres privats són més altes que als centres públics, a excepció dels centres específics d’educació especial, on per terme mitjà un professor d’un centre públic atén un nombre d’alumnes lleugerament superior que un d’un centre privat (vegeu gràfic E4.2.2).
37
Gràfic E4.2.2. Nombre mitjà d’alumnes per professor, per centres/ensenyament i per titularitat.
Illes Balears. Curs 2016-2017
10,4 9,4
12,3
0,0
8,7
0,0
4,0
13,7 13,0 13,5 13,4 12,8
15,1
3,4
0
5
10
15
20
25
Global Centresed. infantil
Centresed. primària
Centresed. primària
i ESO
Centres ESO i/o batxillerats i/o CF
Centres ed. primària, ESO i
batxillerats/CF
Centres específics ed.
especial
públics privats
Per regla general, en el curs 2016-2017 i en comparació amb el conjunt de l’Estat, les ràtios alumne/professor són lleugerament superiors a les de les Illes Balears, excepció feta dels centres d’educació infantil (gràfic E4.2.3).
Gràfic E4.2.3. Nombre mitjà d’alumnes per professor, per centres i per ensenyament.
Comparació Illes Balears –Estat. Curs 2016-2017
11,4 10,3
12,4 13,4
8,8
15,1
3,5
12,5
9,3
13,2 14,7
10,7
16,4
3,9
0
5
10
15
20
25
Global Centresed. infantil
Centresed. primària
Centresed. primària
i ESO
Centres ESO i/o batxillerats i/o CF
Centres ed. primària, ESO i
batxillerats/CF
Centres específics ed. especial
Illes Balears Estat
D’altra banda, en el període comprès entre 2007-2008 i 2016-2017, observam que, a partir de l’any 2010-2011, es produeix un augment fins al curs 2012-2013 i, a partir del curs 2013-2014, la ràtio professor-alumne es redueix lleugerament.
Gràfic E4.2.4. Evolució del nombre mitjà d’alumnes per professor, per titularitat.
Illes Balears. Cursos 2007-2008 a 2016-2017
9,7 9,7 9,6 10,0 10,2 10,8 10,9 10,7 10,4 10,4
13,4 13,1 12,9 12,6
14,2 14,3 13,9 13,9 13,7 13,7
10,8 10,7 10,6 10,7 11,3
11,8 11,8 11,7 11,4 11,4
0
5
10
15
20
2007-2008 2008-2009 2009-2010 2010-2011 2011-2012 2012-2013 2013-2014 2014-2015 2015-2016 2016-2017
centres públics centres privats tots els centres
38
Per comunitats autònomes, les ràtios oscil·len entre 10,4 alumnes per professor a Galícia i 14 a la Comunitat de Madrid. La mitjana estatal se situa en 12,5 alumnes per professor, un alumne més, per terme mitjà, que a Balears (11,4).
Gràfic E4.2.5. Nombre mitjà d’alumnes per professor en ensenyaments no universitaris,
per comunitats autònomes. Curs 2016-2017
11,4 12,5
10,4 10,6 10,9 10,9 11,0 11,2 11,6 11,9 12,1 12,2 12,5 12,6 12,8 13,0 13,1 13,4 13,9 14,0
0
5
10
15
20
Ille
s B
ale
ars
Esta
t
Galícia
Extr
em
adura
Astú
ries
Caste
lla i
Lle
ó
Cantà
bri
a
Navarr
a
Ara
gó
Caste
lla-l
a
Manxa
País
Basc
La R
ioja
R. de M
úrc
ia
C. V
ale
ncia
na
Canàri
es
Andalu
sia
Cata
lunya
Ceuta
Melil
la
C. de M
adri
d
40
F1. DESPESA TOTAL EN EDUCACIÓ
F1.1. DESPESA TOTAL EN EDUCACIÓ AMB RELACIÓ AL PIB
Definició: percentatge del producte interior brut (PIB) de les Illes Balears destinat a educació.
Evolució de l’indicador: de l’any 2008 al 2017.
Comparació entre comunitats autònomes
Anàlisi
Aquest indicador posa de manifest el valor que s’assigna a l’educació en relació a la despesa total.
Entre 2012 i 2017 la despesa total en educació amb relació al PIB a la nostra comunitat s’ha mantengut estable entorn del 3%.
Gràfic F1.1.1. Evolució del percentatge de despesa de la Conselleria d’Educació, Cultura i Universitats respecte del PIB. Illes Balears. Cursos 2007 a 2017
3,1
3,5 3,4 3,3
3,0 3,0 2,9 3,0 3,0 3,0
0%
1%
2%
3%
4%
2008 2009 2010 2011 2012 2013 2014 2015 2016 2017
A l’hora d’interpretar aquesta relació percentual en les diferents comunitats autònomes s’ha de tenir present que algunes de les més riques poden estar fent una despesa per alumne superior a la d’altres amb menor PIB per càpita que assignen major percentatge del seu PIB a educació. S’ha de considerar en conseqüència un valor relatiu.
Aquesta afirmació confirma el fet que comunitats amb elevat PIB per càpita com Madrid, Catalunya, Illes Balears, Aragó o Navarra són les que menys percentatge
del PIB destinen a educació, mentre que Extremadura i Andalusia, amb PIB per càpita més baix, són les que major percentatge hi assignen.
41
Gràfic F1.1.2. Percentatge de despesa de les conselleries d’Educació respecte del PIB
(Base 2010) de la seva comunitat, per comunitats autònomes. Any 2017
4,2
3,7
3,0
2,32,9
3,2 3,3
3,4 3,6 3,7 3,7 3,8 4,0 4,04,2 4,3
4,5
5,1
5,5
0%
2%
4%
6%
Tota
l ES
TA
T
ME
C +
Adm
. E
d. C
.A.
Ille
s B
ale
ars
C. d
e M
adri
d
Cata
lunya
Ara
gó
Navarr
a
La R
ioja
Astú
ries
Canàri
es
Caste
lla i
Lle
ó
País
Basc
Galícia
Caste
lla-l
a M
anxa
C. V
ale
ncia
na
Cantà
bri
a
R. de M
úrc
ia
Andalu
sia
Extr
em
adura
* Despesa total en educació amb relació al PIB de tot l’Estat (MECD, conjunt de comunitats autònomes i total)
Mitjana CA: 3,6
42
F1.2. DESPESA PÚBLICA TOTAL EN EDUCACIÓ
Definició: percentatge de la despesa pública destinada a educació.
Evolució de l’indicador: de l’any 2008 al 2017.
Desagregacions: ensenyament universitari i no universitari, formació ocupacional i beques i ajudes.
Comparació entre comunitats autònomes
Especificacions tècniques
Aquests percentatges s’han recalculat amb les dades referides al pressuposts consolidats —despesa liquidada— per a cada any proporcionades per la Direcció General de Pressuposts i Finançament de la Conselleria d’Hisenda i Administracions Públiques.
Cal remarcar que les dades corresponents al curs 2017 són provisionals.
Anàlisi
El percentatge de despesa pública que es destina a educació indica el valor que els
governs donen a l’educació en relació amb altres àrees que reben finançament públic.
L’any 2017 un 19,4% de la despesa pública es va destinar a educació.
Del total de la despesa pública, un 17,4% es va destinar a l’educació no universitària i un 2 % a la universitària.
Gràfic F1.2.1. Distribució de la despesa pública en educació de la Conselleria d’Educació i Universitat respecte dels pressuposts liquidats de la CAIB. Any 2017
19,417,4
2,0
0%
10%
20%
30%
Total Conselleria Educació
Ed. no universitàrIa
Ed. universitària
Entre 2008 i 2017, la despesa en educació com a percentatge de la despesa pública total a les Illes Balears ha experimentat un descens de 5,5 punts percentuals. Si bé el descens més acusat s’ha produït entre l’any 2011 i el 2012.
43
Gràfic F1.2.2. Evolució de la distribució de la despesa pública en educació de la Conselleria d’Educació i Universitat respecte dels pressuposts liquidats de la Comunitat Autònoma de
les Illes Balears. Cursos 2007 a 2017
24,9 24,4 24,426,0
17,921,2
19,120,6 20,1 19,4
0%
10%
20%
30%
2008 2009 2010 2011 2012 2013 2014 2015 2016 2017 (p)
L’any 2017, del total de la despesa pública en educació, el 89,5% va ser assignat a l’educació no universitària i un 10,2% a la universitària.
Gràfic F1.2.3. Distribució de la despesa pública en educació, per activitat educativa Illes Balears. Any 2017
89,5
10,2
0%
20%
40%
60%
80%
100%
Ed. no universitària Ed. universitària
En la taula següent es mostra la distribució de la despesa pública en educació que fan
les diferents comunitats autònomes i el MEC corresponent a l’any 2017.
L’any 2017, les Illes Balears va ser la comunitat que presentà major desproporció entre l’ensenyament no universitari i l’universitari. Només el 10,2% del pressupost total es destinà a l’ensenyament universitari.
44
Taula F1.2.1. Distribució de la despesa pública en educació, per comunitats autònomes. Any 2017
Despesa per CA Ed. no
universitària Ed.
universitària Formació
ocupacional Beques i
ajudes
TOTAL (1) 74,5 20,0 1,7 4,5
MEC 35,1 10,6 0,0 66,9
Andalusia 74,1 21,5 0,0 4,5
Aragó 76,7 21,9 0,0 1,4
Astúries 77,6 22,3 0,0 0,2
Illes Balears 89,5 10,2 0,0 0,3
Canàries 81,3 17,8 0,0 0,9
Cantàbria 81,1 18,7 0,0 0,3
Castella i Lleó 75,3 24,4 0,0 0,3
Castella-la Manxa 86,8 13,2 0,0 0,0
Catalunya 76,2 22,6 0,0 1,2
C. Valenciana 74,1 25,9 0,0 0,5
Extremadura 85,5 14,1 0,0 0,4
Galícia 77,1 22,3 0,0 0,6
C. de Madrid 67,3 30,7 0,0 2,0
R. de Múrcia 79,5 20,1 0,0 0,4
Navarra 86,8 12,4 0,0 0,8
País Basc 79,9 16,2 0,0 4,6
La Rioja 84,0 15,3 0,0 0,7
Administracions no Educatives (2) 99,3 0,0 0,0 0,7 (1) Participació obtinguda deduint del total la despesa no distribuïda per Administració i les partides d’ajust. (2) Inclou altres conselleries i corporacions locals.
Gràfic F1.2.4. Distribució de la despesa pública en educació, per comunitats autònomes. Any 2017
89,5
74,5
35,1
74,1 76,7 77,6 81,3 81,175,3
86,8
76,2 74,1
85,577,1
67,3
79,586,8
79,984,0
99,3
10,2
20,0
10,6
21,521,9 22,3 17,8 18,7
24,4
13,2
22,6 25,9
14,122,3
30,7
20,112,4
16,215,3
1,7 0,0
0,3 4,5 66,9 4,5 1,4 0,2 0,9 0,3 0,3 0,0 1,2 0,4 0,6 2,0 0,4 0,8 4,6 0,7 0,7
0%
20%
40%
60%
80%
100%
Illes
Bal
ears
TOTA
L
MEC
An
dal
usi
a
Ara
gó
Ast
úri
es
Can
àrie
s
Can
tàb
ria
Cas
tella
i Ll
eó
Cas
tella
-la
Man
xa
Cat
alu
nya
C. V
alen
cian
a
Extr
emad
ura
Gal
ícia
C. d
e M
adri
d
R. d
e M
úrc
ia
Nav
arra
País
Bas
c
La R
ioja
Ad
min
istr
acio
ns n
o
Edu
cati
ves
(2)
Ed. no universitària Ed. universitària Formació ocupacional Beques i ajudes
45
F1.3. DESPESA PÚBLICA DESTINADA A CONCERTS
Definició: proporció de la despesa pública en educació destinada a concerts.
Desagregacions: etapes educatives d’ensenyament no universitari.
Evolució de l’indicador: de l’any 2008 al 2017.
Comparació entre comunitats autònomes
Anàlisi
Aproximadament un 18% de la despesa pública en educació es destina a l’educació concertada.
Gràfic F1.3.1. Despesa en concerts i subvencions respecte de la despesa de la
Conselleria d’Educació i Universitat. Illes Balears. Any 2017
18,2
2,8
6,5 6,4
0,8 1,0 0,4 0,1 0,2 0,8
0%
5%
10%
15%
20%
25%
Total EI EP ESO EE Batxillerat CFGM CFGS FPB Ed. Especial
En estudiar l’evolució de la despesa en concerts educatius, s’observa que des de
l’any 2010 s’ha experimentat una tendència ascendent fins a l’any 2015, any a partir del qual decreix de forma considerable.
Gràfic F1.3.2. Evolució de la despesa en concerts i subvencions respecte de la despesa de la
Conselleria d’Educació i Universitat. Illes Balears. Cursos 2007 a 2017.
18,1 18,2 17,6 18,1
19,9 20,5 20,7 21,2
18,3 18,2
0%
5%
10%
15%
20%
25%
2008 2009 2010 2011 2012 2013 2014 2015 2016 2017
Les Illes Balears, juntament amb el País Basc, la Comunitat de Madrid, Navarra i Catalunya figuren entre les comunitats autònomes que destinen un major percentatge de la despesa pública en educació a concertar centres escolars.
46
Gràfic F1.3.3. Despesa en concerts i subvencions respecte de la despesa en educació de les
Conselleries d’Educació per comunitats autònomes. Any 2017
18,2
8,0 8,3 9,210,5 10,8 10,8
13,3 14,215,2 15,3 15,5
18,0 18,219,5 19,7
23,9
0%
5%
10%
15%
20%
25%
30%
Ille
s B
ale
ars
Ca
nà
rie
s
Extr
em
adura
Ca
ste
lla-la
Ma
nxa
And
alu
sia
Galícia
Astú
rie
s
Ara
gó
Ca
ste
lla i L
leó
C. V
ale
ncia
na
R. d
e M
úrc
ia
Ca
ntà
bria
La R
ioja
Ca
talu
nya
Na
va
rra
C. d
e M
ad
rid
País
Basc
47
F2. DESPESA EN EDUCACIÓ PER ALUMNE
Definició: despesa mitjana per alumne en l’ensenyament no universitari.
Desagregacions: titularitat del centre.
Evolució de l’indicador: de l’any 2007 al 2016.
Comparació entre comunitats autònomes
Anàlisi
Per tal d’establir la comparativa d’aquest indicador amb les dades de l’estat i de
la resta de les comunitats autònomes, les dades corresponen a l’any 2016. Aquest any en l’ensenyament no universitari, el Govern de les Illes Balears va destinar 5328€ anuals per alumne en el conjunt de centres públics i de la xarxa privada concertada. Aquesta aportació va ser major en els centres públics, en els quals cada un alumne va rebre una mitjana de 6.379 €.
A mesura que s’avança en les diferents etapes educatives aquesta despesa per alumne és major.
Gràfic F2.1. Despesa pública en educació per alumne. Illes Balears. Any 2016
5.328
6.379
0 €
1.000 €
2.000 €
3.000 €
4.000 €
5.000 €
6.000 €
7.000 €
8.000 €
Despesa pública per alumne de centres públics i concertats
Despesa pública per alumne de centres públics
En l’anàlisi de l’evolució d’aquest indicador (Gràfic F2.2), trobam un primer període de 2007 a 2010 en què es dona una tendència creixent. A partir d’aquest
darrer any fins a 2014 s’inverteix la tendència. Aquest augment experimentat en els tres darrers anys és del 9,8%.
48
Gràfic F2.2. Despesa pública en educació per alumne. Illes Balears.
Cursos 2007 a 2016
5.3065.721
6.051 6.0685.637
4.920 4.817 4.8085.102 5.328
0 €
2.000 €
4.000 €
6.000 €
8.000 €
2007 2008 2009 2010 2011 2012 2013 2014 2015 2016
En els centres públics, la reducció en la despesa per alumne del 2010 al 2014, ha estat superior a l’experimentada pel conjunt de centres. D’altra banda, tal com es
pot veure al gràfic F.2.3, la despesa per alumne en els tres darrers cursos ha augmentat un 12,3%.
Gràfic F2.3. Despesa pública per alumne escolaritzat en centres públics.
Illes Balears. Cursos 2007 a 2016
6.463
7.027 7.359 7.3726.751
5.796 5.623 5.5925.917
6.379
0 €
2.000 €
4.000 €
6.000 €
8.000 €
2007 2008 2009 2010 2011 2012 2013 2014 2015 2016
En comparació amb les altres comunitats autònomes i el conjunt de l’Estat, podem constatar que Balears fa una inversió superior a la mitjana del conjunt de l’Estat (gràfics F2.4 i F2.5).
49
Gràfic F2.4. Despesa pública per alumne, per comunitats autònomes. Any 2016
5.328
4.879
3.946
4.419 4.613 4.6194.721 4.819 4.991 5.131 5.149
5.5295.678 5.699 5.814 5.829 5.934
6.502
0 €
2.000 €
4.000 €
6.000 €
8.000 €
Ille
s B
ale
ars
Esta
t
C. de M
adri
d
Andalu
sia
Cata
lunya
Caste
lla-l
a M
anxa
R. d
e M
úrc
ia
C. V
ale
ncia
na
Canàri
es
Ara
gó
La R
ioja
Caste
lla i
Lle
ó
Extr
em
adura
Galícia
Astú
ries
Cantà
bri
a
Navarr
a
País
Basc
Gràfic F2.5. Despesa pública per alumne escolaritzat en centres públics,
per comunitats autònomes. Any 2016
6.379
5.607
4.5914.943 4.988 5.159
5.386 5.510 5.5145.917 6.052
6.3416.538 6.598 6.785 6.917 7.128
9.054
0 €
2.000 €
4.000 €
6.000 €
8.000 €
10.000 €
Ille
s B
ale
ars
Esta
t
C. de M
adri
d
Andalu
sia
Caste
lla-l
a M
anxa
R. d
e M
úrc
ia
Cata
lunya
C. V
ale
ncia
na
Canàri
es
Ara
gó
La R
ioja
Extr
em
adura
Caste
lla i
Lle
ó
Galícia
Astú
ries
Cantà
bri
a
Navarr
a
País
Basc
51
R2. COMPETÈNCIES BÀSIQUES A 2N D’ESO
Els resultats de l’avaluació de diagnòstic de segon d’ESO duita a terme el curs
2016-2017 a les Illes Balears es poden consultar al web de l’Institut d’Avaluació i Qualitat del Sistema Educatiu de les Illes Balears (http://iaqse.caib.es).
A continuació es presenten els resultats de la competència en comunicació lingüística i els de la competència matemàtica a les avaluacions de diagnòstic fetes a escala autonòmica.
R2.1. COMPETÈNCIA EN COMUNICACIÓ LINGÜÍSTICA. 2N ESO
Definició: resultats globals assolits en la competència en comunicació lingüística per l’alumnat de 2n d’educació secundària obligatòria en l’avaluació de diagnòstic 2016-2017 (àmbit autonòmic).
Desagregacions: en llengua anglesa, llengua castellana i llengua catalana, titularitat, gènere, illa i nivell socioeconòmic i cultural de les famílies.
Especificacions tècniques: els resultats s’expressen en puntuacions TRI (escala amb mitjana 500 i desviació típica 100).
En les dades referides a les Illes Balears, la mitjana del conjunt de les illes es fixa
en 500 punts per a totes les competències. Aquests resultats permeteren conèixer la posició de cada centre —curs avaluat— respecte del conjunt de centres de les Illes Balears, dels de la mateixa illa i dels de la mateixa titularitat.
Anàlisi
Competència en comunicació lingüística en llengua anglesa (2n ESO)
En el gràfic següent apareixen les puntuacions mitjanes en l’escala TRI corresponents al global de les Illes Balears (500 punts) i a les diferents desagregacions (illes, gènere, titularitat dels centres i nivell d’estudis dels pares). Aquesta informació permet situar la posició de cada illa o tipus de centre segons la seva titularitat respecte de la mitjana global de les Illes Balears i comparar-les entre si.
Els resultats més alts corresponen a Menorca (518 punts) i als centres privats -concertats (528 punts).
Per terme general, en aquesta avaluació externa, les al·lotes obtenen puntuacions més altes que els al·lots i les puntuacions mitjanes dels alumnes augmenten a mesura que els pares disposen de major nivell d’estudis.
52
Gràfic R2.1.1. Puntuacions mitjanes de l’alumnat de 2n d’ESO en la CCL en LLENGUA ANGLESA segons diferents variables de desagregació. Avaluació 2016-2017.
500 497
518 509
489
511
482
528
441
474
510
546
350
400
450
500
550
600
650glo
bal
Ma
llorc
a
Me
no
rca
Eiv
issa
i F
orm
ente
ra
al·
lots
al·lo
tes
pú
blic
s
priv
ats
se
nse
estu
dis
co
mp
lets
es
tud
is o
blig
ato
ris
batx
illera
t, F
PII
o
CF
GM
un
ive
rsita
ris
o
CF
GS
|--| interval de confiança del 95% per a les mitjanes
Pel que fa a les distribucions de l’alumnat segons el grau d’assoliment per illes que es pot observar al gràfic següent, la distribució de Mallorca és molt semblant a la del global de les Illes Balears. La de Menorca estan desplaçada de forma més remarcada cap als graus d’assoliment més alts de la competència, illa on destaca
el baix percentatge d’alumnat que se situa en el grau baix i molt baix (15%).
Atenent a la variable gènere de l’alumnat, les al·lotes obtenen resultats més alts que els al·lots. Destaca especialment que en els graus intermedi alt i alt hi ha un 19% d’al·lotes, respecte al 12% d’al·lots.
Quant a la titularitat, la distribució dels centres privats està desplaçada cap als graus d’assoliment més alts de la competència. El 12% dels alumnes de centres privats presenten graus d’assoliment baix i molt baix mentre que en els públics aquest percentatge és més del doble (28%).
En termes generals, l’alumnat obté resultats més alts a mesura que augmenta el
nivell d’estudis dels pares i mares. Criden l’atenció els percentatges dels graus d’assoliment baix i molt baix dels alumnes amb pares sense estudis complets (46%) en comparació amb els dels que tenen estudis universitaris o CFGS (8%).
53
Gràfic R2.1.2. Percentatge d’alumnat de 2n d’ESO per graus d’assoliment de la competència en la CCL en LLENGUA ANGLESA, segons diferents variables de desagregació. Avaluació 2016-2017.
4
4
1
6
5
3
5
3
10
4
2
2
17
18
14
17
19
16
23
9
36
25
11
6
32
33
30
28
34
30
32
32
29
36
36
28
30
30
38
25
30
31
28
34
22
27
38
34
14
13
13
19
10
17
11
19
3
7
12
25
2
2
3
5
2
2
2
4
0
1
2
5
global
Mallorca
Menorca
Eivissa i Formentera
al·lots
al·lotes
públics
privats
sense estudis complets
estudis obligatoris
batxillerat, FPII o CFGM
universitaris o CFGS
% de grau d'assoliment de la competència: molt baix baix intermedi baix intermedi intermedi alt alt
Al gràfic següent, apareix el percentatge d’alumnat que ha consolidat la competència (graus d’assoliment intermedi, intermedi alt i alt) i el que està en procés de consolidació (grau d’assoliment intermedi baix). La informació es desagrega en funció de l’illa, del gènere de l’alumnat, de la titularitat dels centres i segons el nivell d’estudis dels pares i mares.
En el gràfic R2.1.3, apareix el percentatge d’alumnat que consolida la competència comunicativa en llengua anglesa, el 46,5%. Si a aquest percentatge
se li suma el d’alumnat en procés de consolidació (32,0%), alumnat en disposició de consolidar la competència en acabar l’ESO, resulta que el 78,5% de l’alumnat de 2n possiblement finalitzarà l’etapa amb aquesta competència consolidada.
El major percentatge de consolidació de la competència es dona a Menorca (54,5%), en les al·lotes (50,5%), en els centres privats (57,0%) i en els fills de pares i mares amb major nivells d’estudis (64,6%). Les diferències que s’aprecien per illes no són estadísticament significatives, mentre que sí que ho són per titularitat, gènere de l’alumnat i pel nivell d’estudis dels pares i mares.
54
Gràfic R2.1.3. Percentatge d’alumnat de 2n d’ESO amb la competència en CCL en LLENGUA ANGLESA consolidada i en procés de consolidació segons diferents variables
de desagregació. Avaluació 2016-2017.
46,5%
45,2%
54,5%
49,4%
42,4%
50,5%
39,9%
57,0%
25,2%
34,7%
51,0%
64,6%
32,0%
32,8%
30,1%
27,8%
33,7%
30,4%
32,2%
31,7%
29,3%
35,8%
36,0%
27,9%
0% 10% 20% 30% 40% 50% 60% 70% 80% 90% 100%
global
Mallorca
Menorca
Eivissa i Formentera
al·lots
al·lotes
públics
privats
sense estudis complets
estudis obligatoris
batxillerat, FPII o CFGM
universitaris o CFGS
|--| interval de confiança del 95% per als percentatges c. consolidada c. en procés de consolidació
55
Competència en comunicació lingüística en llengua castellana (2n d’ESO)
En el gràfic que es presenta a continuació apareixen les puntuacions mitjanes a l’escala TRI corresponents al global de les Illes Balears (sempre 500) i a les diferents desagregacions (illes i titularitat dels centres). Aquesta informació permet situar la posició de cada illa o tipus de centre segons la seva titularitat respecte de la mitjana global de les Illes Balears i comparar-les entre si.
Gràfic R2.1.4. Puntuacions mitjanes de l’alumnat de 2n d’ESO en CCL en LLENGUA CASTELLANA, segons diferents variables de desagregació. Avaluació 2016-2017.
500 501504
491485
514
483
527
438
486
510
539
350
400
450
500
550
600
650
glo
ba
l
Ma
llorc
a
Me
no
rca
Eiv
issa i
Form
ente
ra
al·
lots
al·lo
tes
públic
s
priv
ats
sense e
stu
dis
com
ple
ts
es
tud
is o
blig
ato
ris
batx
illera
t, F
PII
o
CF
GM
un
ive
rsita
ris
o
CF
GS
|--| interval de confiança del 95% per a les mitjanes
Els resultats més alts corresponen a Menorca (504 punts), a les al·lotes (514 punts), als centres de titularitat privada (527 punts) i a l’alumnat fill de pares i mares amb major nivell d’estudis (539 punts). Només les diferències que es
donen per gènere de l’alumnat; per titularitat i pel nivell d’estudis dels pares i mares, són estadísticament significatives.
Pel que fa a les distribucions de l’alumnat segons el grau d’assoliment per illes (vegeu el gràfic següent), s’observa que a Menorca la distribució està desplaçada cap als nivells alts d’assoliment de la competència. La distribució de Mallorca i la d’Eivissa i Formentera són molt semblants a la del global de les Illes Balears.
Segons la variable gènere de l’alumnat, les al·lotes tenen resultats més alts que els obtinguts pels al·lots. La diferència més gran es troba en el grau intermedi alt (16%
els al·lots i 24% les al·lotes).
Quant a la titularitat, els centres privats presenten uns resultats desplaçats cap als graus alts. La diferència més gran es troba en el grau intermedi baix (31% en els públics i 18% en els privats).
Finalment, en termes generals, l’alumnat obté resultats més alts a mesura que augmenta el nivell d’estudis dels pares i mares. Destaca que el percentatge d’alumnat en el grau intermedi alt del nivell universitaris o CFGS és del 29%.
56
Gràfic R2.1.5. Percentatge d’alumnat de 2n d’ESO per graus d’assoliment de la en CCL en LLENGUA CASTELLANA, segons diferents variables de desagregació. Avaluació 2016-2017.
3
2
1
5
3
2
3
1
10
2
1
1
9
9
4
6
12
5
11
4
18
12
6
4
28
26
23
29
29
23
31
18
32
29
25
18
42
40
58
39
39
44
37
49
32
39
46
45
17
21
12
19
16
24
16
26
8
17
21
29
2
2
2
1
1
2
1
2
1
1
1
4
global
Mallorca
Menorca
Eivissa i Formentera
al·lots
al·lotes
públics
privats
sense estudis complets
estudis obligatoris
batxillerat, FPII o CFGM
universitaris o CFGS
% de grau d'assoliment de la competència: molt baix baix intermedi baix intermedi intermedi alt alt
A continuació, apareix un gràfic amb el percentatge d’alumnat que té la competència consolidada (graus d’assoliment intermedi, intermedi alt i alt) i en procés
de consolidació (grau d’assoliment intermedi baix). La informació es desagrega en funció de l’illa, del gènere de l’alumnat, de la titularitat dels centres i segons el nivell d’estudis dels pares i mares.
El percentatge d’alumnat que consolida la competència comunicativa en llengua castellana a les Illes Balears és del 62,9%. Si a aquest li sumam el percentatge d’alumnat en procés de consolidació (26,2% en el grau intermedi baix), resulta que el 89,1% de l’alumnat de 2n d’ESO podria acabar l’etapa amb aquesta competència consolidada.
El major percentatge de consolidació de la competència es dona a Menorca (71,9%), a les al·lotes (69,4%), als centres de titularitat privada (76,4%) i als fills de pares i mares amb major nivells d’estudis (77,6%). Les diferències que es donen per illes, excepte entre Eivissa i Formentera i Mallorca; per gènere de l’alumnat; per titularitat i pel nivell d’estudis dels pares i mares, són estadísticament significatives.
57
Gràfic R2.1.6. Percentatge d’alumnat de 2n d’ESO amb la competència en CCL en LLENGUA CASTELLANA consolidada i en procés de consolidació, segons diferents variables
de desagregació. Avaluació 2016-2017.
62,9%
62,4%
71,9%
60,1%
56,1%
69,4%
54,3%
76,4%
40,4%
57,0%
68,1%
77,6%
26,2%
26,1%
23,0%
28,6%
29,1%
23,3%
31,5%
17,8%
32,4%
28,6%
25,0%
18,0%
0% 10% 20% 30% 40% 50% 60% 70% 80% 90% 100%
global
Mallorca
Menorca
Eivissa i Formentera
al·lots
al·lotes
públics
privats
sense estudis complets
estudis obligatoris
batxillerat, FPII o CFGM
universitaris o CFGS
|--| interval de confiança del 95% per als percentatges c. consolidada c. en procés de consolidació
Competència en comunicació lingüística en llengua catalana (2n ESO).
En el gràfic que ve a continuació, apareixen les puntuacions mitjanes en l’escala TRI corresponents al global de les Illes Balears (sempre 500) i a les diferents desagregacions considerades en aquest estudi (illes, gènere de l’alumnat, titularitat dels centres i alumnat classificat segons el nivell d’estudis dels pares i mares). Aquesta informació permet situar la posició de cada dada respecte de la
mitjana global de les Illes Balears i comparar-les entre si.
Els resultats més alts corresponen a Menorca (558 punts), a les al·lotes (515 punts), als centres privats (514 punts) i a l’alumnat fill de pares i mares amb major nivell d’estudis (543 punts). Les diferències trobades són estadísticament significatives entre illes, excepte entre Menorca i Mallorca, per gènere de l’alumnat, per titularitat i per estudis dels pares i mares.
58
Gràfic R2.1.7. Puntuacions mitjanes de l’alumnat de 2n d’ESO en la competència en comunicació lingüística en llengua catalana, segons diferents variables de desagregació.
Avaluació 2016-2017.
500 499
558
464 485
515491
514
447
486
508
543
350
400
450
500
550
600
650
glo
ba
l
Ma
llorc
a
Me
no
rca
Eiv
iss
a i
Fo
rme
nte
ra
al·lo
ts
al·
lote
s
públic
s
pri
va
ts
se
ns
e e
stu
dis
c
om
ple
ts
estu
dis
oblig
ato
ris
batx
illera
t, F
PII
o
CF
GM
un
ive
rsit
ari
s o
C
FG
S
|--| interval de confiança del 95% per a les mitjanes
Pel que fa a les distribucions de l’alumnat segons el grau d’assoliment per illes,
que es pot observar al gràfic següent, la de Menorca està desplaçada cap als graus d’assoliment més alts de la competència. Destaca, comparativament, l’elevat percentatge en aquesta illa del grau intermedi alt i alt (34% i 8%, respectivament).
Segons les variables gènere de l’alumnat i titularitat dels centres, les al·lotes i els centres privats, respectivament, presenten uns resultats desplaçats cap als graus alts.
En termes generals, l’alumnat obté resultats més alts segons augmenta el nivell d’estudis dels pares i mares. Destaca que el percentatge d’alumnat en el grau
intermedi baix del nivell sense estudis complets és del 38%.
59
Gràfic R2.1.8. Percentatge d’alumnat de 2n d’ESO per graus d’assoliment de la competència en comunicació lingüística en llengua catalana, segons diferents variables de desagregació.
Avaluació 2016-2017.
3
2
1
9
4
3
4
2
6
3
1
1
11
8
2
17
10
6
10
6
18
9
8
4
26
26
16
25
27
23
27
20
38
31
18
15
39
45
39
31
42
43
38
49
33
40
53
44
19
18
34
17
16
23
19
21
5
15
18
33
2
1
8
2
1
2
2
2
0
1
1
4
global
Mallorca
Menorca
Eivissa i Formentera
al·lots
al·lotes
públics
privats
sense estudis complets
estudis obligatoris
batxillerat, FPII o CFGM
universitaris o CFGS
% de grau d'assoliment de la competència: molt baix baix intermedi baix intermedi intermedi alt alt
A continuació es mostra un gràfic amb el percentatge d’alumnat que té la competència consolidada (graus d’assoliment intermedi, intermedi alt i alt) i el que està en procés de consolidació (grau d’assoliment intermedi baix). La informació es desagrega en funció de l’illa, del gènere de l’alumnat, de la titularitat dels centres i segons el nivell d’estudis dels pares i mares.
El percentatge d’alumnat que consolida la competència comunicativa en llengua catalana a les Illes Balears és del 63,8%. Si a aquest se li suma el d’alumnat en procés de consolidació (24,7%), que està en disposició de consolidar la competència en acabar l’ESO, resulta que el 88,5% de l’alumnat de segon podria acabar l’etapa amb la competència consolidada.
Els percentatges més alts de consolidació de la competència es donen: a Menorca (80,9%), a les al·lotes (68,4%) i als centres de titularitat privada (71,6%); amb diferències estadísticament significatives en totes les desagregacions.
El percentatge de consolidació augmenta a mesura que el nivell d’estudis augmenta. Es troben diferències significatives entre els nivells d’estudis dels pares i mares, excepte entre els nivells batxillerat/FPII/CFGM i universitaris/CFGS.
60
Gràfic R2.1.9. Percentatge d’alumnat de 2n d’ESO amb la CCL en LLENGUA CATALANA consolidada i en procés de consolidació, segons diferents variables de desagregació.
Avaluació 2016-2017.
63,8%
64,2%
80,9%
48,9%
59,0%
68,4%
58,9%
71,6%
38,2%
56,4%
72,7%
80,4%
24,7%
25,5%
15,9%
25,0%
26,9%
22,6%
27,4%
20,4%
37,9%
31,4%
17,8%
15,3%
0% 10% 20% 30% 40% 50% 60% 70% 80% 90% 100%
global
Mallorca
Menorca
Eivissa i Formentera
al·lots
al·lotes
públics
privats
sense estudis complets
estudis obligatoris
batxillerat, FPII o CFGM
universitaris o CFGS
|--| interval de confiança del 95% per als percentatges c. consolidada c. en procés de consolidació
61
R2.2. COMPETÈNCIA MATEMÀTICA (2N ESO).
Definició: resultats globals assolits en la competència matemàtica per l’alumnat de 2n d’educació secundària obligatòria en l’avaluació de diagnòstic 2016-2017 (àmbit autonòmic).
Desagregacions: per titularitat, gènere, illa i nivell socioeconòmic i cultural de les famílies.
Especificacions tècniques: els resultats s’expressen en puntuacions TRI (escala
amb mitjana 500 i desviació típica 100).
En les dades referides a les Illes Balears, la mitjana del conjunt de les illes es fixà en 500 punts per a totes les competències. Aquests resultats permeteren conèixer la posició del centre respecte del conjunt de centres de les Illes Balears, dels de la mateixa illa i dels de la mateixa titularitat.
Anàlisi
En el gràfic següent apareixen les puntuacions mitjanes en l’escala TRI corresponents al global de les Balears (500) i a les diferents desagregacions (illes, gènere de l’alumnat, titularitat dels centres i alumnat classificat segons el nivell d’estudis dels pares i mares). Aquesta informació permet situar la posició de cada dada respecte a la mitjana global de les Illes Balears i comparar-les entre si.
Els resultats més alts corresponen a Menorca (516 punts), als al·lots (507 punts), als centres privats (526 punts) i a l’alumnat fill de pares i mares amb major nivell d’estudis (546 punts). Es troben diferències estadísticament significatives entre
Menorca i Eivissa i Formentera, per titularitat i entre els nivells d’estudis dels pares i mares, excepte entre els nivells sense estudis complets i estudis obligatoris.
62
Gràfic R2.2.1. Puntuacions mitjanes de l’alumnat de 2n d’ESO en la competència matemàtica segons diferents variables de desagregació. Avaluació 2016-2017.
500501
516
485507
493 484
526
448
482
507
546
350
400
450
500
550
600
650glo
bal
Ma
llorc
a
Me
no
rca
Eiv
issa
i F
orm
ente
ra
al·
lots
al·lo
tes
pú
blic
s
priv
ats
se
nse
estu
dis
co
mp
lets
es
tud
is o
blig
ato
ris
batx
illera
t, F
PII
o
CF
GM
un
ive
rsita
ris
o
CF
GS
|--| interval de confiança del 95% per a les mitjanes
Pel que fa a les distribucions de l’alumnat segons el grau d’assoliment per illes, que es pot observar al gràfic següent, la distribució de Mallorca és molt semblant
a la del global de les Illes Balears, la de Menorca està desplaçada cap als graus d’assoliment alts i la d’Eivissa i Formentera cap als graus d’assoliment baixos.
Segons la variable gènere de l’alumnat, els al·lots obtenen resultats més alts que les al·lotes.
Quant a la titularitat, els centres privats presenten uns resultats desplaçats cap als graus alts. Les diferències més elevades es troben en el grau d’assoliment baix (27% centres públics i 17% centre privats).
En termes generals, l’alumnat obté resultats més alts a mesura que augmenta el nivell d’estudis dels pares i mares. Destaca que el grau intermedi baix d’estudis
obligatoris, o en procés de consolidació, és el grau amb el percentatge més alt (39%).
63
Gràfic R2.2.2. Percentatge d’alumnat de 2n d’ESO per graus d’assoliment de la competència matemàtica, segons diferents variables de desagregació. Avaluació 2016-2017.
2
2
1
1
2
2
3
0
7
3
1
0
23
23
20
24
22
25
27
17
36
24
20
13
33
32
29
41
31
35
34
31
33
39
34
27
26
25
33
24
27
25
24
28
17
26
30
29
13
14
15
8
16
11
10
19
7
8
12
24
3
3
2
2
3
3
2
4
0
1
3
6
global
Mallorca
Menorca
Eivissa i Formentera
al·lots
al·lotes
públics
privats
sense estudis complets
estudis obligatoris
batxillerat, FPII o CFGM
universitaris o CFGS
% de grau d'assoliment de la competència: molt baix baix intermedi baix intermedi intermedi alt alt
En el gràfic següent, apareix el percentatge d’alumnat que té la competència consolidada (graus d’assoliment intermedi, intermedi alt i alt) i el que està en procés de consolidació (grau d’assoliment intermedi baix). La informació es desagrega en funció de l’illa, del gènere de l’alumnat, de la titularitat dels centres i segons el nivell d’estudis dels pares i mares.
El 42,0% d’alumnat té consolidada la competència. Si a aquest alumnat, se li suma l’alumnat en procés de consolidació (33,1%), que està en disposició de consolidar la
competència en acabar l’ESO, resulta que el 75,1% de l’alumnat podria acabar l’etapa amb aquesta competència consolidada.
Els percentatges més alts de consolidació de la competència corresponen a Menorca (50,3%), als al·lots (45,9%), als centres privats (51,8%) i als fills de pares i mares amb major nivells d’estudis (59,6%). Les diferències entre Menorca i Eivissa i Formentera, per gènere de l’alumnat, per titularitat dels centres i pel nivell d’estudis dels pares i mares són estadísticament significatives.
64
Gràfic R2.2.3. Percentatge d’alumnat de 2n d’ESO amb la competència matemàtica consolidada, segons diferents variables de desagregació. Avaluació 2016-2017.
42,0%
42,3%
50,3%
34,6%
45,9%
38,1%
35,8%
51,8%
23,7%
34,7%
45,0%
59,6%
33,1%
32,4%
29,0%
40,6%
30,9%
35,3%
34,4%
31,0%
33,3%
39,0%
34,5%
26,8%
0% 10% 20% 30% 40% 50% 60% 70% 80% 90% 100%
global
Mallorca
Menorca
Eivissa i Formentera
nins
nines
públics
privats
sense estudis complets
estudis obligatoris
batxillerat, FPII o CFGM
universitaris o CFGS
|--| interval de confiança del 95% per als percentatges c. consolidada c. en procés de consolidació
65
R4. IDONEÏTAT EN L’EDAT DE L’ALUMNAT
R4.1. IDONEÏTAT EN L’EDAT DE L’ALUMNAT D’EDUCACIÓ OBLIGATÒRIA
Definició: percentatge d’alumnat que es troba matriculat en el curs que teòricament li correspon per edat.
Desagregacions: per edat i gènere.
Evolució de l’indicador: del curs 2007-2008 al 2016-2017.
Comparació Illes Balears - conjunt de l’Estat
Especificacions tècniques: s’han calculat per a les edats de 8 i 10 anys (que corresponen a 3r i 4t d’educació primària) i les de 12, 14 i 15 anys (corresponents als cursos de 1r, 3r i 4t d’educació secundària obligatòria).
Anàlisi
A mesura que augmenta l’edat disminueixen les taxes d’idoneïtat, la qual cosa indica que bona part de l’alumnat acumula una o més repeticions a mesura que
avença en les diferents etapes.
A l’inici de l’ESO —12 anys— un 20,2% de la població escolaritzada no es troba matriculada al curs que li correspondria per edat. En arribar a 4t d’ESO només un 64% dels alumnes es troba en el curs que teòricament li correspon per edat.
En totes les edats, les al·lotes presenten percentatges d’idoneïtat superiors als dels al·lots i aquesta diferència s’incrementa a mesura que augmenta l’edat, amb diferències de 10,9 i 10,1 punts percentuals als 14 i 15 anys respectivament.
Gràfic R4.1.1. Taxes d’idoneïtat a les Illes Balears, desagregades per gènere. Curs 2016-2017.
90,1 83,4 77,164,0 59,1
91,9 87,4 82,9 74,9 69,2
90,9 85,3 79,8
69,264,0
0%
20%
40%
60%
80%
100%
8 anys 10 anys 12 anys 14 anys 15 anys
al·lots al·lotes total
66
Aquesta mateixa tendència s’observa per al conjunt de l’Estat especialment en els cursos de l’ESO. Tot i això, com es pot apreciar en el gràfic següent, en totes les edats considerades, les taxes d’idoneïtat de la població de les Illes Balears se situen per davall les taxes del conjunt de l’Estat. Al darrer curs de l’ESO, la diferència és de 4,6 punts percentuals.
Com s’aprecia al gràfic R4.1.2, a mesura que els alumnes avancen en la seva escolaritat les taxes són més baixes.
Gràfic R4.1.2. Comparació de les taxes d’idoneïtat Illes Balears – Estat. Curs 2016-2017.
90,985,3
79,8
69,264,0
93,689,7
85,7
74,468,6
0%
20%
40%
60%
80%
100%
8 anys 10 anys 12 anys 14 anys 15 anys
Illes Balears Estat
En els gràfics que apareixen a continuació es presenta l’evolució de l’indicador des del curs 2007-2008 al curs 2016-2017.
La taxa d’idoneïtat als 8 anys es manté relativament estable en el període estudiat, situant-se entre el 90,4% i el 92,1% de la població. En canvi, les taxes d’idoneitat en la resta d’edats estudiades tendeixen a millorar en aquest període.
Gràfic R4.1.3. Evolució de les taxes d’idoneïtat a l’edat de 8 anys. Cursos 2007-2008 a 2016-2017
89,4 89,4 89,5 89,9 90,3 90,4 91,2 92,9 91,0 90,1
91,8 92,6 92,0 91,193,5 92,1 93,1
90,793,2 91,9
90,6 90,9 90,7 90,4 91,8 91,1 92,1 91,8 92,1 90,9
0%
20%
40%
60%
80%
100%
2007-2008 2008-2009 2009-2010 2010-2011 2011-2012 2012-2013 2013-2014 2014-2015 2015-2016 2016-2017
al·lots al·lotes ambdós sexes
67
Gràfic R4.1.4. Evolució de les taxes d’idoneïtat a l’edat de 10 anys. Cursos 2007-2008 a 2016-2017
81,5 81,481,4 80,9
83 83,9 83,9 84,4 85,9 83,484,8 84,8 84,5 86,7 87,4 86,9 88,2
86,8 89,1 87,4
83,1 83,1 82,9 83,7 85,2 85,2 85,9 85,4 87,4 85,3
0%
20%
40%
60%
80%
100%
2007-2008 2008-2009 2009-2010 2010-2011 2011-2012 2012-2013 2013-2014 2014-2015 2015-2016 2016-2017
al·lots al·lotes ambdós sexes
Gràfic R4.1.5. Evolució de les taxes d’idoneïtat a l’edat de 12 anys. Cursos 2007-2008 a 2016-2017
71,7 71,9 71,1 73,2 74 74,2 76,2 77,6 77,6 77,1
80,0 78,4 77,2 79,3 80,6 82,5 82,7 82,7 84,6 82,9
75,7 75,0 74,0 76,1 77,2 78,2 79,4 80 80,8 79,8
0%
20%
40%
60%
80%
100%
2007-2008 2008-2009 2009-2010 2010-2011 2011-2012 2012-2013 2013-2014 2014-2015 2015-2016 2016-2017
al·lots al·lotes ambdós sexes
Gràfic R4.1.6. Evolució de les taxes d’idoneïtat a l’edat de 14 anys. Cursos 2007-2008 a 2016-2017
54,256,5 56,2 56,2
59,1 60,1 6161,5 64,6 64,0
67,1 65,667,6
67,9 67,8 69,8 71,1 72,873,8 74,9
60,4 60,7 61,8 61,9 63,3 64,8 65,9 66,9 69,1 69,2
0%
20%
40%
60%
80%
100%
2007-2008 2008-2009 2009-2010 2010-2011 2011-2012 2012-2013 2013-2014 2014-2015 2015-2016 2016-2017
al·lots al·lotes ambdós sexes
68
Gràfic R4.1.7. Evolució de les taxes d’idoneïtat a l’edat de 15 anys. Cursos 2007-2008 a 2016-2017
48,0 44,3 48,3 49,8 49,2 51,3 51,2 51,9 53,459,1
60,3 59,7 59,6 61,5 61,3 61,6 63,265,5 66,8 69,2
54,0 51,853,6 55,5 55,1 56,3 57,0 58,5 59,8
64,0
0%
20%
40%
60%
80%
100%
2007-2008 2008-2009 2009-2010 2010-2011 2011-2012 2012-2013 2013-2014 2014-2015 2015-2016 2016-2017
al·lots al·lotes ambdós sexes
69
R4.2. ALUMNAT REPETIDOR
Definició: percentatge d’alumnat que repeteix curs en educació obligatòria.
Desagregacions: per nivell, titularitat i gènere.
Evolució de l’indicador: del curs 2012-2013 al 2016-2017
Comparació Illes Balears –conjunt de l’Estat
Especificacions tècniques: el percentatge de repetidors es calcula dividint el nombre de repetidors d’un curs concret entre la matrícula del curs acadèmic anterior i multiplicant el resultat per 100.
Anàlisi
A l’educació primària en el curs 2016-2017, el major percentatge de repetició es va donar en el 1r curs de l’etapa (3,7%), moment en què es requereix als alumnes mostrar cert grau de consolidació de les competències lligades al processos de lectoescriptura i càlcul. Aquest percentatge disminueix fins al quart nivell, per després augmentar lleugerament als dos darrers nivells. S’ha de tenir present que
aquesta disminució es deu en part al fet que la repetició només es pot donar una vegada en tota l’etapa.
Gràfic R4.2.1. Percentatge d’alumnat repetidor a EP, a les Illes Balears.
3,7 3,63,2
2,73,0 3,1
0%
1%
2%
3%
4%
5%
1r EP 2n EP 3r EP 4t EP 5t EP 6è EP
70
En l’etapa d’educació secundària obligatòria, els majors percentatges de repetidors es troben al primer nivell (10%)4 i al tercer (11,1%). Al darrer nivell de l’etapa el percentatge de repetició (7,8%) disminueix respecte als anteriors5.
Gràfic R4.2.2. Percentatge d’alumnat repetidor a ESO, a les Illes Balears.
10,08,7
11,1
7,8
0%
5%
10%
15%
1r ESO 2n ESO 3r ESO 4t ESO
Si s’analitza la repetició per titularitat, tant a l’educació primària com a l’educació secundària obligatòria, s’observa que els majors percentatges es donen als centres públics, però de forma més pronunciada a l’educació secundària obligatòria.
Aquestes diferències entre centres públics i centres privats concertats a l’educació primària oscil·len entre 0,3 i 2,2 punts percentuals.
A l’educació secundària obligatòria les diferències entre els centres públics i el conjunt dels centres privats oscil·len entre 2,2 punts percentuals al 2n d’ESO i 4,4 punts al 1r curs d’ESO.
Gràfic R4.2.3. Percentatge d’alumnat repetidor a EP, a les Illes Balears, per titularitat.
Curs 2016-2017.
4,6 4,53,5 3,0 3,3 3,3
2,5 2,33,1
2,3 2,7 3,0
0,2 0,4 0,4 0,6
0,80,7
3,7 3,63,2
2,7 3,0 3,1
0%
2%
4%
6%
1r EP 2n EP 3r EP 4t EP 5t EP 6è EP
centres públics privats no concertats privats concertats total
4 Probablement perquè en aquest curs hi trobam alumnat que presenta desajustaments curriculars o dificultats d’aprenentatge, que hauria repetit en algun curs de primària i va anar promocionant per
imperatiu legal fins arribar a l’ESO.
5 En part perquè ja s’ha produït un cert filtratge de l’alumnat ja que bona part dels que repetiren en cursos anteriors abandona els estudis.
71
Gràfic R4.2.4. Percentatge d’alumnat repetidor a ESO, a les Illes Balears, per titularitat.
Curs 2016-2017.
11,39,6
12,7
9,07,9 7,48,7
5,9
10,08,7
11,1
7,8
0%
5%
10%
15%
20%
1r ESO 2n ESO 3r ESO 4t ESO
centres públics centres privats total
Com s’aprecia al gràfics R.4.2.5 R.4.2.6, en ambdues etapes i en tots els cursos de l’ensenyament obligatori, les nines repeteixen amb menor freqüència que els
nins. A l’educació primària les diferències oscil·len entre 0,6 i 1,9 punts percentuals, mentre que a secundària ho fan entre 3,1 i 4,2 punts percentuals.
Gràfic R4.2.5. Percentatge d’alumnat repetidor a EP, per gènere. Curs 2016-2017.
4,64,0 3,6
3,0 3,3 3,62,7 3,2 2,8 2,3 2,7 2,4
3,7 3,63,2
2,73,0 3,1
0%
2%
4%
6%
1r EP 2n EP 3r EP 4t EP 5t EP 6è EP
nins nines total
Gràfic R4.2.6. Percentatge d’alumnat repetidor a ESO, per gènere. Curs 2016-2017.
11,910,2
13,0
9,47,7 7,1
9,26,2
10,0 8,7
11,1
7,8
0%
5%
10%
15%
1r ESO 2n ESO 3r ESO 4t ESO
nins nines total
En els dos darrers cursos escolars estudiats s’ha produït a l’educació primària una ruptura de sèrie davant la possibilitat de repetir en qualsevol dels nivells de l’etapa (en cursos anterior la repetició es contemplava a final de cicle: 2n,4t i 6è).
En el curs 2016-2017, el percentatge de repetidors ha disminuït significativament
respecte el curs anterior en els 2n, 4t i 6è nivells de l’EP però, en contraposició, ha augmentat al 5è nivell.
72
Gràfic R4.2.7. Evolució del percentatge d’alumnat repetidor a EP a les Illes Balears.
Cursos 2012-2013 a 2016-2017
3,63,7
6,5
6,8
5,9 5,9
3,63,5 3,2
4,8
5,8
5,2
4,1
2,72,6
3,0
5,15,5
4,7 4,5
3,1
0%
1%
2%
3%
4%
5%
6%
7%
2012-2013 2013-2014 2014-2015 2015-2016 2016-2017
1r EP 2n EP 3r EP
4t EP 5t EP 6è EP
En l’educació secundària obligatòria, la disminució més accentuada en el percentatge de repetidors s’ha produït en el 1r nivell.
Gràfic R4.2.8. Evolució del percentatge d’alumnat repetidor a ESO a les Illes Balears.
Cursos 2012-2013 a 2016-2017
13,013,8
13,311,9
10,0
11,211,2
10,6
8,4 8,7
13,3
12,5 12,6
11,311,1
10,711,0
9,8
7,97,8
5%
7%
9%
11%
13%
15%
17%
19%
2012-2013 2013-2014 2014-2015 2015-2016 2016-2017
1r ESO 2n ESO 3r ESO 4t ESO
73
En el gràfics R.4.2.9 i R.4.2.10 es presenta la comparació entre els percentatges de repetidors a les Illes Balears i al conjunt de l’Estat.
A l’educació primària, els percentatges de repetidors a les Illes Balears són superiors als del conjunt de l’Estat en tots els cursos de l’etapa.
Gràfic R4.2.9. Comparació del percentatge d’alumnat repetidor a EP. Illes Balears-Estat.
Curs 2016-2017.
3,7 3,63,2
2,7 3,0 3,12,6
3,02,3 2,4 2,1
2,7
0%
2%
4%
6%
8%
1r EP 2n EP 3r EP 4t EP 5t EP 6è EP
Illes Balears Estat
A l’ESO, el percentatges de repetidors a les Illes Balears són superiors als del conjunt de l’Estat, sobretot als dos darrers nivells.
Gràfic R4.2.10. Comparació del percentatge d’alumnat repetidor a ESO. Illes Balears-Estat.
Curs 2016-2017.
74
R5. ABANDONAMENT ESCOLAR PREMATUR
Definició: percentatge de persones de 18 a 24 anys que tenen com a estudis
màxims l’educació secundària obligatòria o nivells educatius inferiors i que no realitzen cap tipus d’educació o formació.
Desagregacions: per gènere.
Comparació entre comunitats autònomes i el conjunt de l’Estat.
Evolució de l’indicador: de l’any 2008 al 2017.
Especificacions tècniques:
Es considera el percentatge de persones de 18 a 24 anys que tenen com a estudis màxims d’ESO o anteriors nivells educatius d’acord amb els nivells CINE següents: educació infantil (CINE 0), educació primària (CINE 1) i
educació secundària 1a etapa (CINE 2).
Per determinar el nivell de formació assolit, a partir de 2014 s’aplica la nova CNED-2014 (adaptació de la Classificació Internacional Normalitzada d’Educació).
Càlculs proporcionats per l’Oficina d’Estadística del Ministeri d’Educació amb dades de l’Enquesta de Població Activa, facilitats per l’INE amb la metodologia establerta per EUROSTAT.
Anàlisi
Reduir a un 10% en el conjunt d’Europa l’abandonament escolar prematur és un dels objectius prioritaris de l’Estratègia Europa 2020. A Espanya s’ha proposat reduir-lo a un 15%.
L’any 2017, la taxa d’abandonament a les Illes Balears va ser del 26,5%. Aquesta taxa va ser de 11,9 punts percentuals superior en els homes (32,4%) que en les dones (20,5%).
Gràfic R5.1. Abandonament escolar prematur a les Illes Balears. Any 2017
26,5
32,4
20,5
0%
20%
40%
global homes dones
75
Com es comprova en el gràfic R5.2, en els deu darrers cursos escolars l’abandonament escolar ha disminuït 15,7 punts percentuals. Tot i que aquest percentatge ha disminuït tant per homes com per dones, l’abandonament dels homes supera amb escreix el de les dones en quasi tots els anys estudiats.
Gràfic R5.2. Evolució de l’abandonament escolar prematur per gènere. Illes Balears - Estat. Any 2017
48,1
45,9 42,5
33,229,7
33,637,6
31,5
34,9
32,4
36,734,3
30,3
26,028,1 25,8 26,2
21,618,1
20,5
42,540,3
36,5
29,7 28,9 29,832,1
26,7 26,8 26,5
0%
20%
40%
60%
2008 2009 2010 2011 2012 2013 2014 2015 2016 2017
homes dones ambdós sexes
Com s’aprecia al gràfic següent, la taxa de les Illes Balears supera considerablement la del conjunt de l’Estat en tot el període objecte d’estudi. L’any 2017, aquesta diferència va ser de 8,2 punts.
Gràfic R5.3. Evolució de l’abandonament escolar prematur. Illes Balears - Estat. Any 2017
42,5
40,3
36,5
29,728,9
29,832,1
26,7 26,8 26,5
31,7 30,9
28,2
26,324,7
23,621,9
20,0 19,018,3
0%
10%
20%
30%
40%
50%
2008 2009 2010 2011 2012 2013 2014 2015 2016 2017
Illes Balears Estat
Per comunitats autònomes, l’any 2017, Illes Balears (26,5%), Ceuta i Melilla
(24,3%), Andalusia (23,5%), la Regió de Múrcia (23,1%) i Castella-la Manxa (22,1%) són les que major taxa d’abandonament escolar prematur presenten.
Gràfic R5.4. Abandonament escolar prematur per comunitats autònomes. Any 2017
26,5
18,3
7,08,9
11,312,9 13,9 14,8 14,9
16,4 16,7 17,0 17,519,2 20,3
22,1 23,1 23,5 24,3
0%
10%
20%
30%
40%
Illes
Bale
ars
Est
at
País
Basc
Cantà
bria
Navarr
a
La R
ioja
C. d
e M
adrid
Ast
úries
Galíc
ia
Ara
gó
Cast
ella
i L
leó
Cata
lunya
Canàries
Extr
em
adura
C. V
ale
ncia
na
Cast
ella
-la M
anxa
R. d
e M
úrc
ia
Andalu
sia
Ceuta
i M
elil
la
76
R6. TAXES DE GRADUACIÓ
R6.1. TAXA BRUTA DE GRADUACIÓ I PERCENTATGE DE PROMOCIÓ A L’EDUCACIÓ
SECUNDÀRIA OBLIGATÒRIA
Definició: relació entre el nombre de graduats en ESO, independentment de la seva edat, respecte del total de la població a l’edat teòrica de començament del darrer curs d’aquest ensenyament (15 anys).
Desagregacions: per gènere i titularitat.
Evolució: del curs 2007-2008 al 2016-2017.
Comparació entre comunitats autònomes: curs 2016-2017.
Especificacions tècniques:
Per a les taxes brutes de graduació en els gràfics R.6.1.2. i R6.1.3. no es
consideren els titulats a través de l’educació secundària per a persones adultes (ESPA), ni a través de proves lliures, ni a través del PQPI/FPB.
També es presenten els percentatges de promoció als quatre nivells de l’ESO
(percentatge d’alumnat de les Illes Balears que promociona a cada curs amb relació a l’alumnat avaluat), desagregats per gènere i titularitat.
Es recorda que les dades de població són estimacions i que hi pot haver discrepàncies amb les xifres reals. Les dades de població considerades per al
càlcul d’aquest indicador són estimacions obtingudes a partir del cens de població de 2011.
Anàlisi
El curs 2016-2017 la taxa bruta de graduats a l’ESO va ser del 69,2% respecte de la població de 15 anys, taxa superior per a les al·lotes (74,9%) que per als al·lots (63,8%). Un 5,6% del total de població respecte a la població de 15 anys obtingué la titulació a través de l’educació d’adults i un 4,2% a través de la formació professional bàsica.
Gràfic R6.1.1. Taxa bruta de població de Balears que gradua en ESO, per gènere. Curs 2016-2017
63,8
5,8 6,0
74,9
2,5 5,1
69,2
4,2 5,6
0%
20%
40%
60%
80%
100%
alumnat ESO A través de FPB Per adults
al.lots al.lotes global
77
En el període que va del curs 2007-2008 al 2016-2017, tot i que no es produeix de forma regular, es constata un augment en les taxes brutes de graduació (8,1 punts percentuals en aquest període). Aquesta tendència s’observa en la desagregació per gènere, essent les dones les que obtenen les taxes més altes.
Gràfic R6.1.2. Evolució de la taxa bruta de població de les Illes Balears que gradua en ESO, per gènere. Cursos 2007-2008 a 2016-2017.
61,1
64,2
67,967 67,4 65,5
69,669,0
70,0 69,2
56,0 56,9
62,861,7 61,5
59,3
64,062,6
64,4 63,8
66,3
71,773,3 72,6 73,6
72,2
75,5 75,7 75,9 74,9
40%
50%
60%
70%
80%
90%
2007-2008 2008-2009 2009-2010 2010-2011 2011-2012 2012-2013 2013-2014 2014-2015 2015-2016 2016-2017
ambdós sexes homes dones
El curs 2016-2017, la taxa bruta de graduats en ESO a Balears (69,2%) se situà
molt per davall la taxa del conjunt de l’Estat (75,6%). Només Ceuta i Melilla presenta taxa inferior a la de la nostra comunitat.
Gràfic R6.1.3. Taxa bruta de població que gradua en ESO, per comunitats autònomes.
Curs 2016-2017
69,2
75,6
56,2 56,4
66,7 68,6 69,272,1 73,7 75,2 76,1 76,1 76,2 77,0 78,3 78,7 79,7
82,4 83,185,8
0%
20%
40%
60%
80%
100%
Illes
Bale
ars
Est
at
Ceuta
Melil
la
C. V
ale
ncia
na
Cast
ella
-la M
anxa
La R
ioja
Canàries
Andalu
sia
Extr
em
adura
Ara
gó
C. d
e M
adrid
R. d
e M
úrc
ia
Galíc
ia
Cast
ella
i L
leó
Cantà
bria
Ast
úries
Navarr
a
Cata
lunya
País
Basc
Pel que fa als percentatges de promoció en els quatre cursos que conformen l’educació secundària obligatòria, el percentatge més elevat és el que correspon al primer curs de l’etapa (89,5%), mentre que tercer d’ESO és el curs amb el percentatge més baix de promoció (83,5%) i, com abans s’ha comentat, el percentatge d’al·lotes que promocionen en tots els cursos supera el dels al·lots
78
(gràfic R6.1.5). La diferència més gran per gènere es dona al segon nivell (7,6 punts percentuals).
Gràfic R6.1.4. Percentatge d’alumnat que promociona en cada curs de l’ ESO a les Illes Balears.
Curs 2016-2017
89,584,2 83,5 84,1
0%
20%
40%
60%
80%
100%
1r ESO 2n ESO 3r ESO 4t ESO Gràfic R6.1.5. Percentatge d’alumnat que promociona en cada curs de l’ESO a les Illes Balears, per gènere.
Curs 2016-2017
87,280,6 80,0 81,0
92,188,2 87,1 87,0
0%
20%
40%
60%
80%
100%
1r ESO 2n ESO 3r ESO 4t ESO
al.lots al.lotes
Per titularitat, les majors taxes de promoció es donen als centres privats i les més baixes als centres públics. Coincidint amb la desagregació per gènere, la diferència més gran es dona al segon nivell.
Gràfic R6.1.6. Alumnat que promociona en cada curs de l’ESO a les Illes Balears, per titularitat.
Curs 2016-2017
88,480,5 80,6 80,7
90,5 89,2 87,6 88,6
97,7 96,891,2
95,8
0%
20%
40%
60%
80%
100%
1r ESO 2n ESO 3r ESO 4t ESO
públics privats concertats privats no concertats
79
R6.2. TAXES BRUTES DE GRADUACIÓ EN ELS ESTUDIS SECUNDARIS POSTOBLIGATORIS
Definició: relació entre el nombre de graduats en cada un dels ensenyaments secundaris postobligatoris considerat respecte del total de la població de “l’edat teòrica” de començament del darrer curs d’aquests ensenyaments.
Desagregacions: per gènere.
Evolució de l’indicador: del curs 2007-2008 al 2016-2017.
Comparació entre comunitats autònomes: curs 2016-2017.
Especificacions tècniques:
Estudis secundaris postobligatoris: batxillerat, FPB i GFGM.
En la categoria de tècnic es considera l’alumnat graduat en CFGM de FP, d’arts plàstiques i disseny i ensenyaments esportius de grau mitjà.
Les edats teòriques de començament del darrer curs utilitzades en les taxes brutes de població que se gradua són les següents:
Edat teòrica de començament del darrer d’FPB: 16 anys
Edat teòrica de començament del darrer de batxillerat i CFGM: 17 anys.
Evidentment, les taxes brutes de graduació guarden relació amb les taxes d’escolarització ja que ambdues es refereixen a la població d’una determinada edat. El fet que una taxa bruta de graduació en els estudis de batxillerat sigui superior a les del CFGM no comporta necessàriament que el percentatge d’aprovats respecte al de matriculats en cada un d’aquests estudis sigui superior a l’altre. El que seria més correcte per mesurar “l’èxit
acadèmic” seria sumar ambdues taxes de graduació per obtenir una taxa global de graduació referida a la població de 17 anys.
Es recorda que les dades de població són estimacions i que hi pot haver discrepàncies amb les xifres reals. Les dades de població considerades per al càlcul d’aquest indicador són estimacions obtingudes a partir del cens de població de 2011.
Anàlisi
Taxes de graduació al batxillerat
En el curs 2016-2017, a les Illes Balears, la taxa bruta de graduats en batxillerat va ser del 40,7%. Aquesta és més elevada en les al·lotes (48,7%) que en els al·lots (33,1%). D’altra banda, com s’observa al gràfic R6.2.3, la taxa de les Illes Balears
és molt inferior a la del conjunt de l’Estat (14,8 punts percentuals de diferència).
80
Gràfic R6.2.1. Taxa bruta de població que gradua en batxillerat a les Illes Balears, per gènere.
Curs 2016-2017
40,7
33,1
48,7
0%
20%
40%
60%
global al.lots al.lotes
La proporció de joves que titulen en el batxillerat respecte a la població de 17 anys ha experimentat un increment, encara que no de forma lineal, des del curs 2007-2008 (32,1%) fins al curs 2016-2017 (40,7%). Aquest darrer curs estudiat
las taxes són inferiors a les del curs anterior. Aquesta tendència s’observa en la desagregació per gènere, essent les dones les que obtenen les taxes més altes.
Gràfic R6.2.2. Evolució de la taxa bruta de població que gradua en batxillerat a les Illes Balears, per gènere. Cursos 2007-2008 a 2016-2017
32,1 33,0
36,5 39,1
41,6 39,7
42,1 41,0
43,0 40,7
27,6 27,1
31,1 32,0
35,8
33,2 35,1
33,8 35,8
33,1
36,9
39,3
42,3
46,6 47,9 46,4
49,6 48,8
50,8 48,7
20%
25%
30%
35%
40%
45%
50%
55%
2007-2008 2008-20092009-20102010-20112011-20122012-20132013-20142014-20152015-20162016-2017
ambdós sexes homes dones
En analitzar la posició de les Illes Balears respecte a les diferents comunitats
autònomes, al gràfic següent es constata que la nostra comunitat té la taxa bruta de graduació en estudis de batxillerat més baixa de l’Estat, juntament amb Ceuta.
Gràfic R6.2.3. Taxa bruta de població que gradua en batxillerat, per comunitats autònomes.
Curs 2016-2017
40,7
55,5
40,7
49,5 50,0 50,4 52,8 53,2 53,6 54,1 54,3 56,4 57,8 57,9 58,5 60,7 61,6 63,1 63,366,5
0%
20%
40%
60%
80%
Ille
s B
ale
ars
Esta
t
Ce
uta
Melil
la
C. V
ale
ncia
na
Ca
talu
nya
Ca
ste
lla-l
a M
an
xa
R. d
e M
úrc
ia
Andalu
sia
La R
ioja
Ara
gó
Ca
nàrie
s
Extr
em
ad
ura
Na
va
rra
Ca
ntà
bri
a
Ga
lícia
Caste
lla i
Lle
ó
C. d
e M
ad
rid
Astú
rie
s
País
Basc
81
Taxa bruta de graduació en la Formació Professional Bàsica – FPB
El curs 2016-2017 un 4,2% dels alumnes que cursaren un cicle formatiu de formació professional bàsica respecte de la població de 16 anys obtingué el títol de tècnic professional bàsic, mentre que en el conjunt de l’Estat es titulà en aquests estudis un 3,8% (vegeu taula R6.2.7).
En aquests estudis, el percentatge de titulació dels al·lots (5,8%) és més alt que el de les al·lotes (2,5%). En qualsevol cas, aquestes taxes baixes s’expliquen perquè
és molt minoritària la població de 16 anys que cursa estudis d’FPB.
Gràfic R6.2.4. Taxa bruta de població que gradua en FPB a les Illes Balears, per gènere.
Curs 2016-2017
4,2
5,8
2,5
0%
2%
4%
6%
8%
10%
global al.lots al.lotes
Gràfic R6.2.5. Taxa bruta de població que gradua en FPB, per comunitats autònomes.
Curs 2016-2017
4,2 3,8
1,92,9
3,7 3,8 4,1 4,1 4,3 4,5 4,85,5 5,8 5,9 6,1 6,3 6,3
7,2 7,4
0%
5%
10%
Ille
s B
ale
ars
Tota
l
Cata
lunya
Astú
ries
C. d
e M
adri
d
Andalu
sia
Navarr
a
Canàri
es
Cantà
bri
a
Caste
lla i
Lle
ó
R. d
e M
úrc
ia
Melil
la
Caste
lla-l
a M
anxa
Extr
em
adura
Galícia
C. V
ale
ncia
na
Ara
gó
Ceuta
País
Basc
La R
ioja
Taxa bruta de graduació en els CFGM
La taxa bruta de graduació als CFGM és del 21%, taxa molt inferior a la del batxillerat per a alumnat de la mateixa edat, 17 anys. Cal advertir però que aquest fet ve condicionat pel major nombre d’alumnat que cursa estudis de batxillerat respecte els que cursen CFGM.
Gràfic R6.2.5. Taxa bruta de població que gradua en CFGM a les Illes Balears, per gènere.
Curs 2016-2017
21,0 21,6 20,4
0%
10%
20%
30%
global al.lots al.lotes
82
Des del curs 2007-2008 fins al 2016-2017, la taxa bruta de graduació referida a la població de 17 anys en els CFGM, ha sofert un increment de 8 punts percentuals. Tot i això, no ha evolucionat de forma lineal.
Gràfic R6.2.6. Evolució de la taxa bruta de població que gradua en CFGM a les Illes Balears, per gènere. Cursos 2007-2008 a 2016-2017
13
14,413,5
17,7 17,5
18,6
21,3 20,5 20,6 21,0
12,3 12,8 12,7
1616,2
17,8
21,5
21,1
22,421,6
13,8
16,2
14,5
19,4
18,9
19,4
21,1
19,9
18,7
20,4
5%
10%
15%
20%
25%
2007-2008 2008-2009 2009-2010 2010-2011 2011-2012 2012-2013 2013-2014 2014-2015 2015-2016 2016-2017
ambdós sexes homes dones
Per comunitats autònomes, les taxes brutes de graduació més baixes corresponen a Melilla (16,4%), Comunitat de Madrid (18,5%), Múrcia (19,6%), Navarra (19,8%), Ceuta (20,3%) i Illes Balears (21%).
Gràfic R6.2.7. Taxa bruta de població que gradua en CFGM, per comunitats autònomes.
Curs 2016-2017
21,023,5
16,418,5
19,6 19,8 20,322,5 22,7 23,6 23,7 23,8 23,8
25,0 25,3 26,2 26,4
29,1 29,230,8
0%
5%
10%
15%
20%
25%
30%
35%
40%
Ille
s B
ale
ars
Tota
l
Melil
la
C. de M
adri
d
R. de M
úrc
ia
Navarr
a
Ceuta
Andalu
sia
Caste
lla-l
a
Manxa
Caste
lla i
Lle
ó
La R
ioja
Extr
em
adura
Canàri
es
Ara
gó
Cata
lunya
País
Basc
C. V
ale
ncia
na
Astú
ries
Galícia
Cantà
bri
a
83
R6.3. TAXA BRUTA DE GRADUACIÓ EN ELS ESTUDIS SUPERIORS
Definició: relació entre el nombre de graduats en cada un dels ensenyaments de règim superior (no universitaris i universitaris) considerats respecte del total de la població de l’edat teòrica de començament del darrer curs d’aquests ensenyaments.
Desagregacions: per gènere.
Comparació entre comunitats autònomes: curs 2016-2017.
Evolució de l’indicador: del curs 2007-2008 al 2016-2017.
Especificacions tècniques:
Estudis superiors: cicles formatius de grau superior d’FP (GFGS) i estudis universitaris.
Edats teòriques de començament del darrer curs d’aquests ensenyaments:
- Tècnic superior: 19 anys.
- Grau: 21 anys.
- Màster Oficial: 23 anys.
En la categoria de tècnic superior es considera l’alumnat graduat en CFGS d’FP, d’arts plàstiques i disseny i ensenyaments esportius de grau superior.
Es recorda que les dades de població són estimacions i que hi pot haver discrepàncies amb les xifres reals. Les dades de població considerades per al càlcul d’aquest indicador són estimacions obtingudes a partir del cens
de població de 2011.
Anàlisi
Taxa bruta de població que gradua en CFGS
El curs 2016-2017, la taxa bruta de graduació en els cicles formatius de grau superior d’FP (GFGS) respecte a la població de 19 anys, va ser del 13,2%. La diferència de taxa entre homes i dones va ser d’uns 1’1 punts percentuals, a favor de les dones.
Gràfic R6.3.1. Taxa bruta de població que gradua en CFGS a les Illes Balears, per gènere
Curs 2016-2017
13,2 12,6 13,7
0%
5%
10%
15%
20%
global homes dones
84
La graduació en els CFGS ha experimentat una tendència ascendent des del curs 2007-2008 (taxa del 7,7%) fins al curs 2014-2015 (taxa del 13,6%), any en què es va invertir la tendència, baixant la taxa del 13,6 al 12,7%. Pel que fa al darrer curs estudiat, 2016-2017, la taxa augmenta de forma lleugera respecte del curs anterior. Per gènere, destaca que la diferència de taxa a favor de les dones el 2007-2008 (3,1 punts) minva fins als 1,1 punts el 2016-2017.
Gràfic R6.3.2. Evolució de la taxa bruta de població que gradua en CFGS a les Illes Balears
Cursos 2007-2008 a 2016-2017
7,7
9,1 10,0
11,8
11,4
12,3
13,5 13,6 12,7 13,2
6,2
8,3 9,4
10,7
9,9
11,2 12,0 12,4
12,0 12,6
9,3 9,8
10,7
13,0 13,0
13,5
15,0 14,9
13,4 13,7
3%
6%
9%
12%
15%
18%
2007-2008 2008-2009 2009-2010 2010-2011 2011-2012 2012-2013 2013-2014 2014-2015 2015-2016 2016-2017
ambdós sexes homes dones
En analitzar la posició de les Illes Balears respecte a les diferents comunitats autònomes, es constata que la taxa bruta de graduació referida a la població de 19 anys de les Illes Balears (13,2%) és significativament més baixa que la del conjunt de l’Estat i la més baixa de totes les comunitats autònomes.
Gràfic R6.3.3. Taxa bruta de població que gradua en CFGS, per comunitats autònomes.
Curs 2016-2017
13,2
26,7
15,4
20,9 22,2 22,3 22,7 23,5 23,7 23,9 24,5
26,5 26,6 28,2
29,8 30,9 32,2 32,4 32,4
40,7
0%
10%
20%
30%
40%
50%
Illes
Bale
ars
Tota
l
Ceuta
Navarr
a
Melil
la
R. d
e M
úrc
ia
Cast
ella
-la M
anxa
C. d
e M
adrid
La R
ioja
Andalu
sia
Extr
em
adura
Ara
gó
Cast
ella
i L
leó
C. V
ale
ncia
na
Cata
lunya
Canàries
Astú
ries
Cantà
bria
Galíc
ia
País
Basc
85
Taxa bruta de població que gradua en els estudis superiors universitaris
En analitzar les taxes brutes de graduació en els distints estudis universitaris s’ha de tenir present que es veuen condicionades per l’oferta d’aquests estudis en les diferents comunitats. En el cas de les Illes Balears, per la insularitat i per la inexistència de certs estudis universitaris, molts d’estudiants de les illes són comptabilitzats en altres comunitats autònomes o realitzen estudis a distància.
En el curs 2016-2017, un 15,5% del total de la població respecte de la població
de 21 anys va obtenir la titulació en estudis de grau i un 5,8% del total de la població respecte de la població de 23 anys finalitzen amb èxit els estudis de màster. Tant en graus com en màsters, la taxa de graduació de les dones supera de forma remarcable la dels homes.
Gràfic R6.3.4. Taxa bruta de població que es gradua en estudis universitaris a les Illes Balears.
Curs 2016-2017 (avanç)
15,5 12,0
19,1
0%
10%
20%
30%
global homes dones
Grau
5,8 4,1
7,6
0%
5%
10%
15%
global homes dones
Màster Oficial
Els estudis de grau i de màster experimenten una tendència creixent en els darrers anys acadèmics, però el curs 2016-2017 es produeix una lleugera disminució, inferior al punt percentual, de les taxes en ambdós nivells d’estudis universitaris.
86
Gràfic R6.3.5. Evolució de la taxa bruta de població que es gradua en estudis universitaris a les Illes Balears. Cursos 2012-2013 a 2016-2017
9,0
13,2 14,8
16,3 15,5
3,9 5,5 5,3
6,2 5,8
0%
5%
10%
15%
20%
2012-2013 2013-2014 2014-2015 2015-2016 2016-2017
Grau Màster oficial
Com s’aprecia en els gràfics següents, en els cicles d’estudis universitaris de grau i de màster, les taxes de graduació de les Illes Balears, figuren entre les més baixes de l’Estat.
S’ha de matisar però que un ample sector d’alumnat de les Illes Balears estudia en universitats ubicades fora de la comunitat: estudiants que realitzen estudis no implantats a les Illes, estudiants universitaris en centres de Balears adscrits a
universitats d’altres comunitats autònomes (CSAG...), trasllat d’expedients, etcètera.
Gràfic R6.3.6. Taxa bruta de població que es gradua en estudis universitaris, per comunitats autònomes. Curs 2016-20176
15,5
45,5
16,7
24,528,0
31,936,8 37,4 39,7 42,0 42,5 42,5
45,6 46,4 48,4
69,8 70,1
0%
10%
20%
30%
40%
50%
60%
70%
80%
90%
100%
Ille
s B
ale
ars
TO
TA
L
Caste
lla-l
a M
anxa
Canàri
es
Extr
em
adura
Cantà
bri
a
Astú
ries
Andalu
sía
Galícia
R. d
e M
úrc
ia
Ara
gó
Navarr
a
C. V
ale
ncia
na
Cata
lunya
País
Basc
Caste
lla i
Lle
ó
C. d
e M
adri
d
La R
ioja
(5)
Grau
6 A la Rioja, el fet de tenir una universitat a distància en línia amb una alta matrícula d’alumnat, tant en els graus com en els màsters, fa que la taxa de graduació superi el 100%.
87
5,8
22,4
4,8 6,0 7,911,7 12,1 12,7 13,4 14,5 17,3
21,5 24,6 24,928,3 28,7
40,2
0%
10%
20%
30%
40%
50%
60%
70%
80%
90%
100%
Ille
s B
ale
ars
TO
TA
L
Caste
lla-l
a M
anxa
Canàri
es
Extr
em
adura
Andalu
sía
Ara
gó
Astú
ries
Cantà
bri
a
Galícia
País
Basc
R. d
e M
úrc
ia
Cata
lunya
Navarr
a
C. V
ale
ncia
na
Caste
lla i
Lle
ó
C. d
e M
adri
d
La R
ioja
(5)
Màster Oficial
R6.4. PERCENTATGE DE POBLACIÓ ENTRE 25 I 29 ANYS I ENTRE 30 I 34 ANYS AMB
TITULACIÓ SUPERIOR
L’educació superior apareix com a objectiu clau dins de l’Estratègia Europa 2020,
establerta amb la finalitat que Europa es converteixi en una economia intel·ligent, sostenible i integradora. La Unió Europea ha establert com a punt de referència per al 2020 que el 40% de la població de 30 a 34 anys tengui el nivell d’educació superior.
Definició: percentatge de persones de 25 a 29 anys i de 30 a 34 anys que ha completat el nivell de formació d’educació superior.
Desagregacions: per gènere.
Evolució de l’indicador: de l’any 2008 al 2017.
Comparació entre comunitats autònomes: any 2017.
Especificacions tècniques:
Càlculs proporcionats per l’Oficina d’Estadística del MEFP (font: enquesta de població activa INE).
Algunes dades s’han de considerar amb certa precaució, ja que les derivades de mostres petites es veuen afectades per errors de mostreig grans.
Anàlisi
L’any 2017, el 37% de la població de 25 a 29 anys disposava d’un nivell d’educació superior. Segons l’EPA, la diferència entre homes i dones és remarcable: el percentatge de dones d’aquestes edats amb titulació superior (41,8%) és més gran que el dels homes (32%).
88
Gràfic R6.4.1. Percentatge de població entre 25 i 29 anys amb titulació superior a les Illes Balears. Any 2017
37,032,0
41,8
0%
10%
20%
30%
40%
50%
global homes dones
Pel que fa a l’evolució d’aquest indicador, tot i que no trobam una tendència uniforme, els percentatges de titulats en el curs 2017 han experimentat un augment significatiu respecte als registrats fa 10 anys.
Gràfic R6.4.2. Evolució del percentatge de població d’entre 25 i 29 anys amb titulació superior a les Illes Balears, per gènere. Cursos 2008 a 2017
18,018,9
17,018,3
20,623,5
20,3
28,0 28,5
32,0
24,1
29,6 31,4 31,429,5 29,9
42,4
39,135,5
41,8
21,0
24,2 24,2 24,9 25,126,7
31,6
33,732,1
37,0
10%
15%
20%
25%
30%
35%
40%
45%
50%
2008 2009 2010 2011 2012 2013 2014 2015 2016 2017
Homes Dones Total
Per comunitats autònomes, les Illes Balears amb un 37% de titulats superiors se situa molt per davall del percentatge del conjunt de l’Estat (44,3%), essent de les comunitats amb el percentatge més baix.
Gràfic R6.4.3. Percentatge de població d’entre 25 i 29 anys amb titulació superior, per comunitats autònomes. Any 2017
37,0
44,3
34,9 35,3 36,3 36,640,5 41,0 41,7 42,0
45,4 46,0 46,9 48,5 48,6 49,854,6 56,6
60,4
0%
10%
20%
30%
40%
50%
60%
70%
Ille
s B
ale
ars
Esta
t
Andalu
sia
Caste
lla-l
a M
anxa
Ceuta
i M
elil
la
Extr
em
adura
Canàri
es
R. d
e M
úrc
ia
Ara
gó
C. V
ale
ncia
na
Caste
lla i
Lle
ó
La R
ioja
Cantà
bri
a
Cata
lunya
Galícia
Navarr
a
C. d
e M
adri
d
Astú
ries
País
Basc
89
L’any 2017, el 39,2% de la població de 30 a 34 anys disposava d’un nivell d’educació superior. Segons l’EPA, la diferència d’aquest percentatge entre dones (44,7%) i homes (33,7%) amb estudis superiors continua essent molt remarcable.
Gràfic R6.4.4. Percentatge de població entre 30 i 34 anys amb titulació superior a les Illes Balears. Any 2017
39,2
33,7
44,7
0%
10%
20%
30%
40%
50%
global homes dones
En analitzar l’evolució del percentatge de població d’entre 30 i 34 anys amb titulació superior a Balears, s’observa que en els darrers anys acadèmics aquest indicador no presenta un comportament uniforme, tot i que els percentatges més alts corresponen a l’any 2017.
Gràfic R6.4.5. Evolució del percentatge de població d’entre 30 i 34 anys amb titulació superior a les Illes Balears, per gènere. Cursos 2008 a 2017
21,8 22,5 20,9
29,0 29,1 28,2
24,0
17,7
25,1
33,7
36,732,9 32,6
36,6 39,0 39,5
46,7
40,6 40,3
44,7
28,9
27,5 26,5
32,7 33,9 33,835,3
29,1
32,839,2
0%
10%
20%
30%
40%
50%
2008 2009 2010 2011 2012 2013 2014 2015 2016 2017
Homes Dones Total
Per comunitats autònomes, les Illes Balears amb un 39,2% de titulats superiors se situen prop del percentatge del conjunt de l’Estat (41,2%).
Gràfic R6.4.6. Percentatge de població d’entre 30 i 34 anys amb titulació superior, per comunitats autònomes. Any 2017
39,241,2
29,5 32,2 32,934,0 34,7
37,8 39,1 39,5
44,8 44,8 45,6 47,3 48,0 48,150,7
54,1 55,1
0%
10%
20%
30%
40%
50%
60%
70%
Ille
s B
ale
ars
Esta
t
Ceuta
i M
elil
la
R. d
e M
úrc
ia
Andalu
sia
Caste
lla-l
a M
anxa
Canàri
es
Extr
em
adura
C. V
ale
ncia
na
Caste
lla i
Lle
ó
La R
ioja
Cata
lunya
Galícia
Ara
gó
C. de M
adri
d
Cantà
bri
a
Astú
ries
Navarr
a
País
Basc