Post on 28-Mar-2016
description
L’art GÒTIC
Història de l’Art -‐ 4t d’ESO
Introducció i Arquitectura
-‐ Al llarg del segle XIII es va anar implantant a l’Europa Occidental un nou llenguatge ar.s/c: el GÒTIC.
-‐ Des del punt de vista econòmic, el naixement del gòFc s’associa a un important creixement agrícola que va comportar un augment demogràfic i per tant, una major prosperitat de les ciutats i del comerç.
-‐ Des del punt de vista social, l’associem a l’aparició en l’àmbit ciutadà de l’acFvitat intel·∙lectual (abans reduïda als monesFrs), que sense marcar cap trencament va créixer amb un nou esperit al voltant de les escoles catedralícies.
-‐ Les ciutats són, doncs, en aquest moment el terreny privilegiat de l’art gòFc i el seu caldo de cul)u: catedrals, convents, palaus de nobles i burgesos i edificis municipals.
introducció
-‐ Cal buscar l’origen del gòFc a l’Ille-‐de-‐France a parFr de 1130.
-‐ La políFca expansionista de la dinasFa dels Capet des del segle XII, que va configurar un estat francès fort i estable, va facilitar la difusió del nou model ar.s/c.
-‐ El moviment va tenir una ràpida introducció a Anglaterra.
introducció
-‐ En aquest moment fundacional, els mones/rs cistercencs hi van tenir un paper molt important.
-‐ Fou també molt important per la introducció del gòFc l’establiment de les ordes mendicants a les ciutats. Profundament arrelats al medi urbà (i no a l’aïllament monàsFc), franciscans i dominics van promoure solucions ar^sFques alternaFves a les que començaven a sorgir dins l’àmbit cortesà.
introducció
-‐ Aquest poder creixent de les ciutats es va traduir en la construcció d’importants edificis municipals que configuraven importants centres de poder civil: ajuntaments, palaus, grans mansions privades, llotges de comerç, ponts, mercats, places públiques, etc. demostraven que ja no era només l’església l’única realitat ar^sFca a tenir en compte.
-‐ Al seu torn això provocà que apareguessin nous clients de l’art que jo no eren només l’església. Van començar a sorgir encàrrecs de les corts reials, dels nobles poderosos i els mateixos burgesos de les ciutats (en menor mesura i escala).
introducció
ELS CANVIS ARQUITECTÒNICS -‐ Les “anFgues” tècniques romàniques (cúpules, voltes de canó, etc.)
necessitaven un murs molt gruixuts capaços de resisFr les forces de càrrega de l’edifici.
-‐ L’arquitectura gòFca formula un nou plantejament. Hem de tenir present que en el pensament de la nova intel·∙lectualitat baixmedieval, la llum, per la seva propietat divina, va tenir un protagonisme molt destacat. La felicitat s’associava a la contemplació de l’essència divina, manifestada en la llum en si mateixa i això va comportar unes propostes arquitectòniques per donar importància a la funció simbòlica a l’edifici gòFc religiós per excel·∙lència: la catedral.
arquitectura
ELS CANVIS ARQUITECTÒNICS
-‐ El granpas endavant de l’arquitectura gòFca és l’arc apuntat o ogival, que amb els seus dos centres reparteix molt millor les pressions i les càrregues dels edificis (gran millora respecte l’arc de mig punt romànic que requeria uns murs gruixudíssims per suportar el pes de l’edifici).
-‐ L’arc apuntat va premetre elevar l’alçada dels edificis i obrir grans finestrals als murs. Aquest arc i la volta que se’n deriva, la volta de creueria es consideren els aspectes fonamentals del gòFc.
arquitectura
arquitectura
Principalment, a través de la...
arquitectura
Catedral de Burgos i Catedral de Mallorca
L’Arc apuntat i la volta de creueria...
arquitectura
Nau principal de l’església de Sant Martí d’Empúries
Arc former
Arcs torals
Ogives diagonals
Ogives diagonals
Arcs formers
Arc toral
L’Arc apuntat i la volta de creueria...
arquitectura
Van permetre repartir molt millor el pes dels elements suportats i es va distribuir millor la seva càrrega i pes.
De manera que les esglésies van poder augmentar la seva alçada simbolitzant una ascensió cap al cel.
Produint uns interiors elevadíssims on l’home se sentia cada vegada més petit. Es va passar ràpidament dels 33 metres de les voltes de Notre-Dame de París als 42m de la catedral d’Amiens a el punt culminant dels 48m de Beauvais.
Notre-‐Dame de París (33m)
Catedral d’Amiens (42m)
Catedral de Beauvais (48m)
Les façanes...
arquitectura
També van contribuir a aquesta sensació d’elevació cap al cel amb torres i fletxes (alçada de l’arc) cada vegada més altes i agudes fins culminar en la cota màxima a:
Les plantes...
arquitectura
• Són de 3 a 5 naus • Els transseptes es desenvolupen molt i sovint tenen, també, 3 naus • La zona de l’altar s’envolta d’una àmplia girola o deambulatori • Darrere la girola hi trobem nombroses capelles radials (amb altars propis sovint pagats per famílies poderoses)
planta de Notre-Dame
Planta de Chartres
Planta d’Amiens
L’element de suport caracterísFc...
arquitectura
Fou el pilar fasciculat: un conjunt de columnetes que comunicaven cadascuna amb els nervis de la volta
Catedral de Salamanca
Els murs...
arquitectura
Són membranes que tanquen els espais entre les obertures i entre els suports.
Són els que realment aguanten l’estructura (i no els murs com passava al Romànic). I es veuen reforçats pels…
Els suports...
Contraforts i Arcbotants que ajuden a distribuir les càrregues
Arcbotant
Contrafort
Pinacle
Gàrgola
Volta de creueria
Finestres
Trifori
Arc apuntat
Pilar fasciculat
Plementeria
Notre-Dame de París
La llum...
arquitectura
Que entra a les esglésies no és una simple llum natural que atravessa un vidre transparent sinó que és una llum filtrada a través dels vitralls de colors. Fet que converteix l’església en un autèntic espai d’il·luminació divina.
Esquema de la rosassa de Chartres
arquitectura
Rosassa de Chartres
arquitectura
Vitralls de Saint Denis
Arquitectura gò/ca a Itàlia
Catedral de Milà, el Duomo
Catedral de Milà, el Duomo
Arquitectura gò/ca a Itàlia Interior del Duomo
Arquitectura gò/ca a Anglaterra
Dibuix de la catedral de Canterbury
Arquitectura gò/ca a Itàlia
Catedral de Milà, el Duomo
Interior de la catedral de Canterbury
Arquitectura gò/ca a Anglaterra
Capella d’Enric VII a Westminster Abbey (1502-1509)
Arquitectura gò/ca germànica
Catedral de Colonia començada el 1239
Arquitectura gò/ca germànica
Catedral de Colonia començada el 1239
Arquitectura gò/ca als regnes de la Península Ibèrica
Catedral de Burgos
Gòtic castellà del s.XIII
Arquitectura gò/ca als regnes de la Península Ibèrica
Catedral de León
Gòtic castellà del s.XIII
Arquitectura gò/ca als regnes de la Península Ibèrica
Catedral de Mallorca
Gòtic de la Corona d’Aragó
Arquitectura gò/ca als regnes de la Península Ibèrica
Santa Maria del Mar
Gòtic de la Corona d’Aragó
Arquitectura gò/ca als regnes de la Península Ibèrica
Palau de la Generalitat de Catalunya
Gòtic de la Corona d’Aragó
Arquitectura gò/ca als regnes de la Península Ibèrica
Saló del Concell de Cent de l’Ajuntament de Barcelona
Gòtic de la Corona d’Aragó
Arquitectura gò/ca als regnes de la Península Ibèrica
Biblioteca Nacional de Catalunya. Antic Hospital de la Santa Creu de Barcelona
Gòtic de la Corona d’Aragó