JOCS OLÍMPICS

un Ideal de Vida

«La millor cosa és tenir salut; en segon lloc, ser bell, i la tercera, fer-se ric sense estafar.

PLATÓ, Gorgies, 451

L’ATLETAL’ATLETALa paideía “ educación” grega es caracteritza per la importància que es donava a l’educació física i a la música, siguint l’ideal de "la gimnàsia per al cos, la música per a l’ànima".

Aquesta formació es feia al gimnàs, un centre poliesportiu i educatiu alhora.

Diadumeno,s de Policlet

Discóforos ,de Policlet

Els esportistes s'exercitaven nus: la nuesa característica de l'atleta grec subratllava la importància del domini de cos i ment. 

L'equip de l'atleta consistia en:

•una borsa de cuir amb un bec per a mullir el terreny, doncs anaven descalços;•el menjar,•l'esponja, •un sac de pols, •un flascó d'oli i•l’estrígile (*stlertgis), paleta que servia per a gratar-se l'oli i la pols amb que s'untaven abans de l'exercici.

Els jocs panhel·lènic

s:

E L C I R C U I T

Jocs Pítics

Jocs Ístmics

Jocs Nemeus

Jocs Olímpics

JOCS PÍTICS

Cada 4 anys, un any abans que els olímpics, a Delfos. En honor d’Apol·lo En estiu

JOCS ÍSTMICS

Cada dos anys En honor de Posidó En abril

JOCS OLIMPICS

Cada 4 anys, a Olímpia En honor d’Hera i Zeus En estiu

JOCS NEMEUS

En el segon i quart any de l’olimpíada, a Nemea En honor d’Hèracles En estiu

Estadi de Delfos

Jocs OlímpicsJocs Olímpics

ORÍGENS ORÍGENS • Els grecs donaven un origen

mitològic a la major part dels seus grans jocs: Hèracles havia fundat els Olímpics i els Nemeus; Posidón, els Ístmics i Apol·lo els Pìtics. 

• En realitat, s'ignora la data i les circumstàncies de la fundació dels diversos jocs.

Hércules Farnesio

• Segons la tradició, les Olimpíades es van inaugurar l'any 776 aC. amb una única prova, la carrera d'estadi, en la qual va triomfar un cuiner eleu anomenat Corebus. Constitueix el primer resultat oficial d'una competició en el món de l'esport. 

• Des de llavors els Jocs Olímpics es van celebrar cada 4 anys, entre finals de juliol i principis de setembre. Els períodes entre dos jocs successius es van denominar Olimpíades, i van servir de punt de referència per a datar els esdeveniments que tenien lloc en l’àmbit grec.

Cursa d’estadiCursa d’estadi, d’uns 200 m., d’uns 200 m.

ESCENARIESCENARI• Al principi les proves (exepte les eqüestres) se

celebraven en l’Altis, un bosc sagrat.

• A partir del s. VI a.C. l’Altis s’omplí d’edificis sagrats i d’ofrenes votíves que desplaçaren progresivament le pistes de l’estadi i l’hipòdrom, cap a l’est, i els llocs d’entrenament, gimnàs i palestra, cap a l’oest.

Gimnàs

Teatre

Temple D’Hera

Bouleuterion

Estadii

Hipòdrom

PritaneuTemple De Zeus

Palestra

Gimnàs

Estadi

Temple de Zeus

Bouleuterion

Temple d’Hera

Pritaneu

Leonideu(hotel)

Temple de Zeus

Leonideu (albergue)

Temple d’Hera

estadi

TEMPLE DE ZEUSAllí es trobava l’estàtua crisoelefantina de Zeus Olímpic de Fidias, una de les set Maravelles del món

antic

El estadi era una explanada de 193,27 m. És a dir, 600 vegades la longitud del peu d’Hèracles.

Això ens permet saber que l’heroi deuria calçar una sabata del 46

Estadi

INSTAL·LACIONS INSTAL·LACIONS ESPORTIVESESPORTIVES

• La Palestra i el gimnàs instal·lacions esportives destinades a l’entrenament dels atletes.

• El gimnàs ( gymnos > nu) era un gran espai de 200 m. amb un pòrtic amb columnes. Era on entrenaven els atletes de javelina, disc i cursa.

• La palestra era un gran edifici quadrat on s’entrenaven els atletes de lluita, pugilat i salt.

ORGANITZACIÓORGANITZACIÓ• Uns mesos abans de la celebració dels Jocs, tres heralds, els espondòfors o

"portadors de la treva" recorrien les ciutats gregues proclamant la ekecheiría o "treva sagrada" (literalment, "mans fóra") que permetia la lliure i pacífica circulació dels participants i espectadors.

• Els atletes havien de presentar-se en el santuari almenys un mes abans dels Jocs, encara que les instal·lacions s'obrien deu mesos abans del festival olímpic per a facilitar els entrenaments. Es presentaven a títol individual i se sotmetien a examen per a comprovar que complien els requisits de ser homes lliures. Eren classificats per edats en dues categories: la de paides, joves fins a 18 anys, i la d'adults.

• Conclòs l'últim mes, tots, atletes, entrenadors i jutges, es dirigien en processó a Olimpia, on començava l’agón. I jutges, atletes i entrenadors prestaven solemne jurament davant la imatge imponent de Zeus.

• L'afluència d'espectadors de tot Grècia era enorme, els atletes i els seus equips tenien allotjaments en el recinte, mentre que el públic acampava a la vora dels rius.

• L'assistència de dones com a espectadores i esportistes estava prohibida.

El “codi” olímpic(Els 16 “manaments”)

No existia un conjunt de normes escrites que regularen detalladament l’organització dels jocs Olímpics. 

Però, sobre la base d'informacions de diverses fonts antigues, P. Villalba i Varneda han elaborat el que podríem denominar un «Codi olímpic», compost per setze preceptes:

o

1.- Ser grec i lliure, no esclau, ni estranger.

2,. No estar perseguit per la justícia , ni ser sacríleg.

3,- No haver transgredit la treva olímpica,

4.- Entrenar-se els dos mesos anteriors als jocs o durant 30 dies seguits a l’Èlide.

5.- Inscriur’s almenys un mes abans de la celebració dels Jocs.

6.- Les faltes de puntualitat poden ser motiu d’expulsió.

7.- Cal competir nu.8.- Els entrenadors també hauran d’estar nu.

12,- Qualsevol atleta pot apel·lar al consell Olímpic, si se sent maltactat.

13.- Les decisions de l’àrbitre no seran mai anul·lades.

14.- Els hellanodikas «arbitres o comissaris dels jocs» no podran participar en les competicions.

15.- Les dones casades tenen prohibit entar en el recinte olímpic. Les culpables seran seran llançades des de la muntanya Tipeó,

16.- Es castigarà la covardia davant d’un rival.

9.- Es prohibeix intimidar el rival i qualsevol intent de fer mal o de matar serà castigat.

10.- Serà castigat qui suborne o qui es deixe subornar

11.- L’atleta que quede sense contrincant serà proclamat vancedor.

PROVESPROVES

Per les característiques tècniques, podem agrupar-les en quatre categories, encara que no correspon estrictament al que s'establia en els Jocs, ja que l'estadi i la lluita eren proves del pentatlón.

I. CARRERAS PEDESTRES

Estadio, prueba reina (carrera de los 200m. lisos)

Dólico ( actual carrera de los 5000.)

Modalidades juveniles

Carrera de hoplitas, corrían con grebas, casco y escudo ( lo más próximo a nuestra carrera de obstáculos)

Diaulo ( carrera de los 400m. lisos)

EstadiDiaulos

Dólikos(cursa de fons)

Cursa d’hoplites

II. PENTATLÓN

Carrera de estadio Salto de longitud

Lanzamiento de disco

Lanzamiento de jabalina

Lucha

estadi

lluita

disc

(guanya qui l’apropa més a un punt establert)

javelina

salt

III. PRUEBAS de LUCHAO AGÔNES LUCTATORIOS

Lucha Pugilato

Modalidades juveniles Pancracio

boxa

Pintures murals minoiques

pancraci

IV. PRUEBAS HÍPICAS

Carrera de cuadrigas Carrera de caballos

Modalidades con potros Carrera de bigas

bigues, quadrigues

Curses de cavall

Els genets muntaven a pèl sobre cavalls no ferrats.No calia que el genet arribara a la meta, bastava amb què ho fera el cavall.

Kalpe (cursa d’egües a trot)

LUCIUS MINICIUS NATALIS (Barcino, 97 dC – ?)

Lucius Minicius Natalis Quadronius Verus, pertanyia a una important família de de patricis de Barcino (la Barcelona romana).Va arribar a ser cònsol i procònsol de Líbia, però abans, l'any 129, en la 227a Olimpíada, als 32 anys, va guanyar la carrera de quadrigues, convertint-se, així, en el primer barceloní de la història a guanyar uns Jocs Olímpics. Per a celebrar-ho, va alçar, prop de l'hipòdrom d'Olimpia, una estàtua de bronze que representava una quadriga.

Auriga de Delfos

Els guanyadors rebien corones de l'olivera sagrada plantada per Hèracles. Els noms dels guanyadors es gravaven en làpides de marbre o de bronze que es col·locaven en el gimnàs. 

ELS VENCEDORSELS VENCEDORS

Nike coronant un auriga

L’auriga s’ha de contentar amb una simple cinta de llana, perquè la corona, la glòria i els honors es reservaven per al propietari del vehícle i del cavall.

COMENTARI DE LA IMATGE

• Suport: moneda commemorativa (1904)• Imatge: representació en primer plànol d'un

vencedor olímpic, recompensat amb una corona de l'olivera sagrada, plantada per Hèracles.

• En segon pla, diversos atletes encara competint o entrenant davant un jutge o entrenador: llançador de disc i javelina.

• Al fons, el temple de Zeus a Olimpia

EVOLUCIÓ EVOLUCIÓ • Els participants, cada vegada

més atrets pels avantatges que la victòria els atorgava, es van professionalitzar. 

• El professionalisme suposa l'esfondrament de l'ideal de bellesa que representava el perfecte equilibri entre el cos i l'esperit. 

• Si al principi només podien participar els ciutadans de les polis gregues, a poc a poc es van internacionalitzar, sobretot en època romana.

• Els jocs van continuar celebrant-se fins que després de la 293 Olimpíada, l'any 393 d. de C., l'emperador Teodosi va clausurar el santuari de Zeus. 

• Olimpia, oblidada i abandonada, fou inundada per les crescudes dels rius propers i va romandre oblidada durant més de tretze segles 

RESTAURACIÓRESTAURACIÓ• En el segle XVIII es

descobreix l'emplaçament d'Olimpia, gràcies als textos clàssics.

• A partir del segle XIX, les excavacions han anat traient les restes del santuari.

• En 1896 Pierre Fredy, baró de Coubertin, esportista i pedagog francés, admirador de la Grècia clàssica, va aconseguir reinstaurar els jocs Olímpics a Atenes.

• Va crear el Comitè Olímpic Internacional i la bandera amb els cercles entrellaçats, i el lema: citius, altius, fortius.

“Acabe l’agón, motiu dels premis”