Post on 04-Mar-2021
La polis grega
1r ESO
LA POLIS• El naixement de la polis és fruit d'un llarg
procés.
• Durant l'edat Fosca, s. XII a VIII a. de C., els
habitants de l’Hèlade vivien dispersos en
llogarets, organitzats entorn de vincles de sang.
• A l'època arcaica, a partir del s. VIII a. C., es
quan aquestes localitats es van reunir en
agrupacions urbanes a les quals van arribar
també artesans i comerciants donant lloc a la
polis
• A poc a poc les polis es van convertir en una comunitat política amb lleis i institucions pròpies en la qual els seus habitants exercien una intensa vida cívica, més important per al ciutadà que la vida privada.
• A nivell territorial, la polis comptava amb un nucli urbà protegit per muralles, envoltat per les zones rurals en les quals es desenvolupaven l'agricultura i la ramaderia.
• En aquest nucli urbà es van aixecar dos espais; en la part
més elevada, l'acròpoli (ciutat alta), zona fortificada amb temples, destinada al culte religiós i a protegir als habitants en cas de perill; i en la part baixa, els grans espais públics com a santuaris, teatres, gimnasos i l'àgora ("plaça"), lloc dedicat a la vida civil, institucional i econòmica. Entorn d'aquests edificis públics es desenvolupava una xarxa de carrers residencials.
• Durant el segle V aC (època hel·lenística) va aparèixer un
disseny de la ciutat, es van construir noves ciutats segons un
pla ordenat, amb carrers perpendiculars i paral·leles formant
una quadrícula geomètrica. També es van construir edificis
nous: biblioteques, museus...
Milet
http://www.ual.es/personal/fjgarcia/His_2_1_c.htm
http://elmitodelahistoria.blogspot.com.es/2014/10/las-polis-griegas.html
https://socialesynaturalesfllopis.wordpress.com/11-el-mundo-griego/
http://cmapspublic2.ihmc.us/rid=1228903652468_143076555_11280/casa%20benestant%20grega.jpg
• A la ciutat no hi havia cases ostentoses o grans
palaus.
• La majoria de les cases estaven construïdes
amb fang i fusta. Solien tenir una sola planta,
en el cas que hi hagués dos, solien tenir una
escala exterior.
• El mobiliari estava format per baguls, llits,
cadires, etc.
• Els homes solien passar molt temps fora dels
seus habitatges i per això no es preocupaven
per tenir grans luxes.
http://cmapspublic2.ihmc.us/rid=1228903652468_143076555_11280/casa%20benestant%20grega.jpg
https://amarti35.wordpress.com/tag/atenes/
Com vivien?•Al matí es vestien i prenien una mica de menjar: pa amb
oli i olives.
•Les dones gairebé no sortien de casa, dedicaven bastant
temps a la seva cura personal, usaven cremes, perfums,
adorns i joies.
•Els homes passaven el matí en l'àgora o en el camp
cuidant dels seus negocis i de les seves terres.
•Al migdia prenien alguna cosa lleugera per menjar i
descansaven. Després solien anar als banys i a les
barberies. Al vespre tornaven a casa per sopar, el menjar
més important del dia. De vegades se sopava en família,
en altres ocasions havia convidats. En aquest cas, després
del sopar se celebrava un simposion (beguda en comú)
Un banquet (simposion)• Quan els convidats arribaven a la casa de l'amfitrió es
descalçaven i els esclaus els rentaven els peus. En algunes ocasions es posaven garlandes.
• Després es tombaven a menjar, reclinats en jaços, prenien el menjar servit en taules baixes. No usaven coberts, agafaven el menjar amb la mà dreta.
• Si les dones de la casa havien estat presents, es retiraven de la sala i els homes bevien vi barrejat amb aigua.
• Es nomenava un cap (simposiarca), que havia de proposar entreteniments: música, ballarines, poesia, etc. En ocasions especials l'amfitrió contractava a un grup de músics i ballarines. En altres casos, els participants recitaven poemes o xerraven sobre alguna qüestió.
Societat grega
La societat grega es dividia principalment en dos grups: els
ciutadans i els no-ciutadans.
Els ciutadans podien participar en la vida política, gaudien
de tots els drets i havien de pagar impostos. Podíem trobar
gen molt rica i gen més humil.
Els no-ciutadans no podien participar en la vida política.
Entre els no ciutadans hi havia diferents grups: els
estrangers que eren persones lliures es dedicaven a
l’artesania o al comerç. Pagaven els seus impostos, podien
entrar a formar part de l’exèrcit, però no tenien dret a
participar en la vida política i no posseïen ni terres i cases.
.
- Els esclaus no eren considerats persones. Realitzaven les tasques en l’agricultura i el servei domèstic. Eren presoners de guerra o fills d’esclaus; també es podia arribar a la condició d’esclau si un ciutadà no pagava un deute important.
- Les dones podien ser lliures o esclaves, però en cap cas tenien drets i sempre estaven tutelades per un home. La vida de la dona grega es restringia a l’àmbit domèstic. No podien participar en política, ni pràcticament en la vida pública.
Les dones riques tenien cura de la llar i en poques ocasions sortien de la casa, per contra les dones de les classes populars treballaven com a venedores, dides o llevadores
http://es.slideshare.net/shanubacman/tp-de-historia-griegos
http://es.slideshare.net/shanubacman/tp-de-historia-griegos
http://blocs.xtec.cat/socialsprimer/
http://blocs.xtec.cat/socialsprimer/
http://contenidosdigitales.ulp.edu.ar/exe/historia/desarrollo5.html