Post on 24-Mar-2016
description
H.E. Història d’Espanya
La transició i Espanya democràtica
Índex
1, 2, 3 Inici de la democracia
- Transició democrática
- Els inicis de la transició
- Adolfo Suárez
4 El nou sistema polític i l’Estat de les auto no-
mies
- La constitució de 1978
5 Els governs de la democracia des de 1979
- UCD
- PSOE
- PP
- Socialista
6 Espanya en la Unió Europea
- Conseqüències de la integració
7,8 Cultura i art en l’ Espanya democràtica
- Els canvis culturals
- Les transformacions artístiques
9 Opinió personal
10 Bibliografía
Després de la mort de Franco en
el 1975, es va iniciar un període de
transició a la democràcia que va
culminar amb l’aprovació de la
Constitució de 1978 i amb la
posterior entrada a d’Espanya en
la Comunitat Europea el 1986.
Aquest procés de canvi, de la dic-
tadura a la democràcia, es coneix
com la transició democràtica. Es
va realitzar de forma pacífica i en
un ambient de tolerància i de con-
sens entre les diferents forces po-
lítiques, per la qual cosa va susci-
tar l’admiració fora de les nostres
fronteres i es va convertir en un
model a seguir per altres països.
Transició democràtica
Inici de la democràcia (1975-1979)
1
Set dies despres de la mort de
Franco, Joan Carles de Borbó va
ser proclamat rei i es va iniciar el
procés de reconstrucció de la de-
mocràcia. Hi havia dues alternati-
ves:
- La via reformista: consistia a ar-
ribar a la democràcia reformant
les institucions i les lleis franquis-
tes.
- La via de la ruptura: volia la dis-
solució immediata de les instituci-
ons franquistes. Estava sostinguda
per l’oposició que, agrupada des
de març de 1976 en Coordinación
Democrática, va exigir amnistia
per als presos polítics, la legalitza-
ció de tots els partits polítics i la
convocatòria de Corts Constitu-
ents.
(1975-1976): Els inicis de la transició
2
El primer govern d’Adolfo Suárez
El primer govern d’Adolfo Suárez es
va enfrontar a un doble repte: por-
tar a terme la reforma política, ne-
cessària per a la implantació de la
democràcia, i plantar cara a la greu
crisi econòmica desencadenada a
partir de 1975.
La reforma política (1976–
1977)
Per a portar a terme la reforma po-
lítica, Adolfo Suárez va impulsar la
Llei per a la Reforma Política, va
aconseguir el suport de l’oposició i
va celebrar eleccions el 1977.
Les mesures enfront de la crisi
econòmica
Les reformes polítiques van coinci-
dir amb una situació de greu crisi
econòmica, motivada per la pujada
dels preus del petroli i per la crisi de
molts sectors industrials que havien
quedat desfasats o sofrien la com-
petència dels Nous Països Industri-
als (NPI) més barats.
Les conseqüències van ser un incre-
ment notable del dèficit comercial,
un creixement endeutat de l’Estat,
un espectacular augment de la in-
flació, que va arribar a superar el
40%, tancaments empresarials i
atur.
3
La constitució Espanyola és la màxi-
ma llei escrita de l’ordenament jurí-
dic i de l’Estat espanyol. En ella es re-
gulen els deures i drets fonamentals
dels ciutadans, la forma i l’estructura
de l’Estat.
La Constitució Espanyola actual fou
aprovada en el referèndum del 6 de
desembre de 1978 i és la novena que
té l’Estat.
Els drets i llibertats reconeguts
per la Constitució són molt am-
plis, i el seu compliment està ga-
rantit pel Tribunal Constitucio-
nal:
- Els drets civils: destaquen el dret a
la vida, la igualtat davant la llei, la lli-
bertat religiosa, el dret a la intimitat i
les llibertats d’expressió, associació i
reunió.
- Els drets socials: afecten el conjunt
de la ciutadania, com la seguretat so-
cial i el dret a un medi ambient ade-
quat, al treball i a un habitatge digne.
En el funcionament de l’Estat, la
Constitució estableix els se-
güents principis:
- Espanya és un Estat social, demo-
cràtic i de dret. És social perquè hi
predominen els interessos socials so-
bre els individuals.
- La sobirania nacional resideix en el
poble espanyol, que delega el seu po-
der en representats elegits per sufra-
gi universal.
- La forma de l’Estat és la monarquia
parlamentaria, forma política en la
qual el poder resideix en el Parla-
ment, com a representant de la sobi-
rania nacional. El rei simbolitza la
unitat d’Espanya, modera les relaci-
ons entre els tres poders i realitza
una important labor en les relacions
internacionals.
- Els poders de l’Estat es divideixen
entre diferents institucions: el poder
legislatiu resideix el les Corts, consti-
tuïdes per dues cambres, el Congrés
dels Diputats i el Senat; el poder exe-
cutiu l’exerceix el Govern; i el poder
judicial està en mans de tribunals de
justícia independents.
El nou sistema piolític i l’Estat de les
autonomies
La Constitució de 1978
4
Els governs de la democracia des de 1979
Govern d’UCD (1979-1982)
Després de l’aprovació de la Constitució, el
març de 1979 es van convocar noves elecci-
ons, que van tornar a donar el triomf a UCD.
Però Suárez va dimitir el 1981, davant la re-
crudescència del terrorisme i de l’oposició, la
crisi econòmica i les divisions internes del
seu partit.
Durant la cessió d’investidura del seu succes-
sor, Leopoldo Calvo Soleto, es va produir un
fracassat cop d’estat en el qual els diputats
de les Corts van ser segrestats per un grup de
militars i guàrdies civils al comandament del
tinent coronel Tejero.
Durant els anys de govern de la UCD es van
aprovar l’Estatut dels Treballadors, la Refor-
ma Fiscal i la Llei del Divorci. Espanya va
ingressar en l’estructura política de l’OTAN.
Els Governs del PSOE
(1982-1996)
Les eleccions de 1982 van suposar el triomf
per majoria absoluta del PSOE. Aquest go-
vern fins a 1996, sota la presidència de Feli-
pe González.
Les principals actuacions van ser: mesures
polítiques, mesures econòmiques i mesures
socials.
El final d’un cicle. La crisi del govern socia-
lista.
La crisi del govern socialista va començar a
principis de 1990, a causa de la forta reper-
cussió a Espanya de la crisi econòmica mun-
dial de 1990-1996, que va elevar el dèficit
Governs del PP (1996-2004)
La tasca dels governs populars
Els governs del Partit Popular, presidits per
José María Aznar, van adoptar les següents
mesures:
Mesures polítiques.
Mesures econòmiques.
Mesures socials.
La crisi del govern popular
Causada pel descontentament d’alguns sec-
tors amb certes mesures adoptades pel go-
vern, com el suport als EEUU en la guerra
contra Iraq. Les eleccions celebrades dia 14
de març de 2004, van donar la victòria al
PSOE.
Nova etapa del govern socialis-
ta (2004-2008)
La nova etapa de govern socialista, presidida
per José Luís Rodríguez Zapatero, ha estat
marcada pels trets següents:
Mesures polítiques.
Mesures econòmiques.
Mesures socials.
Les noves eleccions, celebrades el 2008, han
tornat a donar el triomf al Partit Socialista.
5
Espanya en la Unió Europea
Després de la mort de Franco, Espanya va sol·licitar l’ingrés en l’anomenada
Comunitat Econòmica Europea. Les negociacions van ser lentes, atès que va
caldre adaptar l’economia española a la comunitària; però finalment, van cul-
minar en la incorporació d’Espanya l’1 de gener de 1986.
Conseqüències de la integració
En el pla polític, la integració va
posar fi a dècades d’aïllament
polític d’Espanya, i va servir per
a consolidar el recent sistema de-
mocràtic espanyol.
En el pla econòmic, Espanya va
haver de realitzar un gran esforç
per a adaptar la seva economia a
la comunitària. Per a aconseguir-
ho, va rebre ajudes europees per
valor de 180000 milions d’euros.
En el pla social, Espanya va fer
un gran esforç per a crear un Es-
tat del benestar semblant al dels
altres països comunitaris.
En el pla cultural, Espanya i la
Unió Europea han impulsat pro-
grames educatius, com l’Eras-
mus; projectes d’investigació
conjunts i restauracions de mo-
numents.
6
La cultura i l’art en l’Espanya democràtica
Els canvis culturals
En el terreny educatiu, la situació
espanyola és similar a la d’altres
països desenvolupats. L’escolarit-
zació és obligatòria fins als 16 anys,
cosa que ha reduït l’analfabetisme
a xifres molt baixes. Els diversos
governs de la democràcia han em-
près reformes educatives amb la
finalitat d’adaptar el sistema edu-
catiu a les diferents característi-
ques de l’alumnat i incorporar els
nous sabers i les noves teconologi-
es.
En el terreny cultural, la recupera-
ció de les llibertats ha estat molt
positiva, amb la desaparició de la
censura i la liberalització dels mit-
jans d’informació.
Les transformacions artístiques
En arquitectura, sobresurten Ri-
card Bofill (Palau de Congressos a
Madrid i Teatre Nacional de Cata-
lunya a Barcelona), Santiago Cala-
trava (Auditori de Tenerife, i Ciutat
de les Arts i de les Ciències a Valèn-
cia) i Rafael Moneo (reforma del
Palau de Villahermosa i ampliació
del Museu del Prado a Madrid).
En escultura, destaca l’obra d’Edu-
ardo Chillida, per les seves compo-
sicions abstractes de ferro, en les
quals es contraposen la massa i el
buit, les superficies rugoses amb
les polides, i l’estatisme i el movi-
ment. Moltes d’aquestes obres es-
tan concebudes per a situar-se en
llocs públics i cerquen la seva inte-
gració amb l’entorn, com la Pinta
del vent a Donosti-Sant Sebastià i
Elogi de l’horitzó a Gijón.
En pintura, a partir de la dècada de
1970 es van adoptar els diversos
corrents pictòrics, com el minima-
lisme (Hernández Pijuán), l’hiper-
realisme (Antonio López), i el post-
modernisme (Miquel Barceló).
7
Arquitectura
Palau de Congresos a Madrid (Ricard Bofill) Auditori de Tenerife (Santiago Calatrava)
Palau de Villahermosa (Rafael Moneo)
Escultura
Pinta del vent (Donosti-Sant Sebastià) Elogi de l’horitzó (Gijón)
8
Opinió personal
Aquest treball m’ha resultat molt interessant, ja que mai havia
fet una revista on-line.
M’ha costat bastant fer-lo perquè casi no teníem temps i se’ns
ha ajuntat amb altres treballs i exàmens.
La part que més fàcil de trobar ha estat la dels governs de la
democràcia i l’inici de la democràcia, encara que en general,
tot ha estat bastant fàcil de trobar.
Esper fer més treballs així, perquè els trop divertits i diferents.
9
Bibliografia
http://ca.wikipedia.org/wiki/Constituci%C3%B3_Espanyola_de_1978
(04/04/11)
http://www.es-ue.org/Default.asp?section=99&lg=2 (12/04/11)
http://ca.wikipedia.org/wiki/Democr%C3%A0cia (01/04/11)
Burgos,M. i Muñoz-Delgado, M.C : “Història, Ciències Socials 4”, ed.Anaya,
Madrid, 2007.
10