Post on 26-May-2015
LA VEREMALA VEREMA
EL RAÏM EL RAÏM I I
EL VIEL VI
LA VEREMALA VEREMA
EL RAÏM EL RAÏM I I
EL VIEL VI
LA VINYALA VINYA
• La vinya és el camp on
es cultiva el raïm. Es
poden plantar en
diferents llocs i això fa
que el raïm sigui
diferent, amb el que el
vi tindrà un gust
diferent.
• La vinya no necessita regar-se durant l’any, però igualment s’ha de cuidar la collita.
• Al desembre i al gener s’ha de podar. Això vol dir que s’han de tallar els sarments de l’any anterior per tal de que neixin de nous i amb més força
• Al febrer , al març i a l’ abril, s’ha de llaurar la terra per poder-la abonar
amb els fems orgànics .
• Al maig , al juny i al juliol , s’espiola (podar lleugerament per eliminar l’excés de branques i així produir més fruits ) i s’ensulfata ( ruixar amb productes químics que els previndran de ser atacats per fongs o plagues d’insectes).
• A l’agost es treuen pedres i al llarg del setembre i de l’octubre es fa la verema.
• VEREMAR és recollir els raïms d’una
vinya.
Varia segons la zona i la classe del raïm, però es fa quan el fruit ja és madur.
EL CEPEL CEP
• El cep és la planta que ens dóna el raïm i la trobem a la vinya. Té l’aspecte d’un arbre petit, ja que no el deixem créixer amb les podes anuals.
• Té un tronc de
color marró fosc,
vell, dur i
recargolat que
s’anomena
rabassa
• Acostumen a
mesurar de 80 cm
a 150 cm.
• L’arrel del cep és l’encarregada de xuclar les sals i l’aigua de la terra. Per fer-ho creix com a molt un metre de profunditat i s’allarga més horitzontalment. Té de 2 a 6 mm de gruix i està plena de pèls radicals que són els que xuclen les sals i l’aigua quesón els elements que li donaran energia i l’ajudaran a créixer.
• Passat l’hivern, de les gemes comencen a créixer els sarments, que són les branques noves , tendres, verdes i elàstiques
del cep.
• En plena primavera neixen els pàmpols, les fulles del cep. Són verds, i grossos per poder captar bé la llum del sol; tenen cinc nervis centrals que donen un aspecte de mà a la fulla.
• També a la
primavera
comencen a néixer
ramells de flors,
que varien de
color segons la
varietat, d’on
creixeran els
grans de raïm en
arribar l’estiu.
• Cabana de vinya. Construcció de petites dimensions, de planta rodona o quadrada, habitualment feta de lloses de pedra. Era el lloc on el pagès hi guardava les eines i s’hi amagava en cas de mal temps, ja que les vinyes solien ser plantades lluny dels pobles i cases del pagès.
• Dins s’hi podia fer un petit foc per escalfar-se o cuinar i fins hi tot s’hi podia fer una becaineta.
• S’han trobat cabanes de dos o tres segles d’antiguitat.
EL RAÏMEL RAÏM
• El raïm és el fruit de la vinya, format per un conjunt de grans, més o menys rodons, d’uns 7cm de perímetre i de gust diferent segons la varietat.
Bàsicament hi ha tres tipus de raïm: Bàsicament hi ha tres tipus de raïm:
blanc (groguenc), negre (lilós) i el de blanc (groguenc), negre (lilós) i el de
taula (el més conegut és el moscatell).taula (el més conegut és el moscatell).
• Del raïm
s’aprofita tot; el
suc una vegada
fermentat per fer
vi, la pellofa per
donar color al vi i
les restes per fer
alcohol.
• El raïm es pot
menjar, com a
fruita fresca o bé
deixar-lo assecar
per fer-ne panses.
• EL RAÏM PER DINS I EL SEU TAMANY
• EL RAÏM PER DINS I LES SEVES PARTS
L’ELABORACIÓ DEL VI
• La verema
sempre s’havia fet manualment, però des d’un temps ençà es comença a fer mecànicament.
Un cop madur, el raïm es recull per a ser
consumint com a fruita, o bé per a elaborar el vi.
El període de collita rep el nom de verema.
El raïm es talla amb
tisores podadores o
veremalls. Després
es transporta en
cistells o caixes per
evitar que es
malmeti. Antigament
es feien servir les
portadores
( cubells fets de fusta
) i es transportaven
amb una mula o
entre dues persones.
El raïm recollit és transportat a les tines per a ser premsat. Antigament es trepitjava sobre unes fustes i a l’ actualitat es fa mecànicament.
Un cop premsat el raïm, ens dóna un suc molt dolç anomenat most.
Aquest most es posa a la tina i al cap dels dies el sucre es transforma en alcohol, augmenta la temperatura i desprèn CO2 amb l'ajut dels
llevats, deixant de ser most i convertint-se en vi. Aquests procés s’anomena: fermentació.
Un cop el vi ja ha fermentat es trascola a les bótes de fusta de roure o castanyer del celler on reposarà un temps marcat, període que
s’anomena: criança, on el vi adquirirà el “bouquet” que determinarà si és vi de qualitat.Els cellers són llocs freds, humits i foscos.
Hi ha molts tipus de vi, amb diferents etapes de criança, és a dir, diferents estades dins les bótes.
Un cop a transcorregut el temps que volem, ja
està preparat per ser embotellat.
Antigament
tot es feia a
mà, avui dia,
no, perquè
fem servir
màquines que
ho fan tot.
FIFI