Post on 07-Jul-2018
8/18/2019 L'ALTRE memòria de pràctiques
http://slidepdf.com/reader/full/laltre-memoria-de-practiques 1/1211
L’ALTRE. Memòria de pràctiques a Nador. """""""""""""""""""""""""""""""""""""""""""""""""""""""""""""""""""""""""""""""""" #
Introducció """"""""""""""""""""""""""""""""""""""""""""""""""""""""""""""""""""""""""""""""""""""""""""""""""""""""""""""""""""""""""""""""""""""""""""" $
Perquè Nador? """"""""""""""""""""""""""""""""""""""""""""""""""""""""""""""""""""""""""""""""""""""""""""""""""""""""""""""""""""""""""""""""""""""" %
La ciutat """"""""""""""""""""""""""""""""""""""""""""""""""""""""""""""""""""""""""""""""""""""""""""""""""""""""""""""""""""""""""""""""""""""""""""""""""" &
Ser “foraster” """""""""""""""""""""""""""""""""""""""""""""""""""""""""""""""""""""""""""""""""""""""""""""""""""""""""""""""""""""""""""""""""""""" '(
L’acollida """"""""""""""""""""""""""""""""""""""""""""""""""""""""""""""""""""""""""""""""""""""""""""""""""""""""""""""""""""""""""""""""""""""""""""" #)
*+,-.+ /0 ,1234.560+ """""""""""""""""""""""""""""""""""""""""""""""""""""""""""""""""""""""""""""""""""""""""""""""""""""""""""""""""""""" 7$
Escola Sidi Ahmed Abdesalam """"""""""""""""""""""""""""""""""""""""""""""""""""""""""""""""""""""""""""""""""""""""""""""" $8
L’Institut Taha Hussein """""""""""""""""""""""""""""""""""""""""""""""""""""""""""""""""""""""""""""""""""""""""""""""""""""""""""""" $)
Escola espanyola Lope de Vega """""""""""""""""""""""""""""""""""""""""""""""""""""""""""""""""""""""""""""""""""""""""""""" )#
CECODEL Centre de desenvolupament de la dona """"""""""""""""""""""""""""""""""""""""""""""""""""""""" )9
BARAKA """"""""""""""""""""""""""""""""""""""""""""""""""""""""""""""""""""""""""""""""""""""""""""""""""""""""""""""""""""""""""""""""""""""" %$
Centre sòcio educatiu """""""""""""""""""""""""""""""""""""""""""""""""""""""""""""""""""""""""""""""""""""""""""""""""""""""""""""""""" %&
Servei de migracions """"""""""""""""""""""""""""""""""""""""""""""""""""""""""""""""""""""""""""""""""""""""""""""""""""""""""""""""""" (%
*:+ 0+46/.-;4+ """""""""""""""""""""""""""""""""""""""""""""""""""""""""""""""""""""""""""""""""""""""""""""""""""""""""""""""""""""""""""""""""""" 9#
<64=1.- """"""""""""""""""""""""""""""""""""""""""""""""""""""""""""""""""""""""""""""""""""""""""""""""""""""""""""""""""""""""""""""""""""""""""""""""" 9&
El diari """""""""""""""""""""""""""""""""""""""""""""""""""""""""""""""""""""""""""""""""""""""""""""""""""""""""""""""""""""""""""""""""""""""""""""""""" &%
Valoració dels estudiants """""""""""""""""""""""""""""""""""""""""""""""""""""""""""""""""""""""""""""""""""""""""""""""""""""""""""""" '8)
Epíleg """""""""""""""""""""""""""""""""""""""""""""""""""""""""""""""""""""""""""""""""""""""""""""""""""""""""""""""""""""""""""""""""""""""""""""""""" ''&
8/18/2019 L'ALTRE memòria de pràctiques
http://slidepdf.com/reader/full/laltre-memoria-de-practiques 2/1212
L’ALTRE. Memòria de pràctiques a Nador.
L’altre suposa un excedent de la representació. ... L’altre és rostre abans
que concepte.1
1 Xavier Antich: El rostre de l’altre.
8/18/2019 L'ALTRE memòria de pràctiques
http://slidepdf.com/reader/full/laltre-memoria-de-practiques 3/1213
A totes les persones que he conegut a la província de Nador i que tant m’han ajudat
durant anys, infants, joves, professionals, dones i homes, veïns.
Als estudiants que s’han engrescat amb un projecte de pràctiques poc comú. Iespecialment als que he pogut localitzar i m’han cedit les seves memòries de
pràctiques per citar en aquest treball.
Als col!legues de la Universitat de Vic que han fet possible que aquests projecte
perdurés en el temps.
A les persones que han llegit el document a mida que avançava i m’han fet comentaris
per millorar-lo.
A tots gràcies.
Aquesta cortesia no significa res. No hi ha res més agradable que prendre’s
una molèstia per una persona que valgui la pena. pels millors d’entre
nosaltres, l’estudi de les arts, el gust per les coses velles, les col.leccions, els
jardins, no són més que succedanis, coartades. Al fons de la nostra bota com
Diògenes hi demanem un home. Cultivam begònies, retallam teixos, mal que
bé, perquè els teixos i les begònies es deixen fer. Però ens agradaria més
dedicar el nostre temps a un arbust humà, si estiguéssim segurs que val la
pena. Tota la qüestió és aquesta: vostè es deu conèixer un poc. Val la pena,
vostè , o no? 2
Segur que totes aquestes persones valen la pena i molt!
2 Marcel Proust. A la recerca del temps perdut
8/18/2019 L'ALTRE memòria de pràctiques
http://slidepdf.com/reader/full/laltre-memoria-de-practiques 4/1214
Introducció
Aprofito la recent estrenada jubilació, un moment en que pretesament he de tenir
temps per fer “coses” que abans no podia..., per donar forma escrita a algunes
experiències aprenentatges i reflexions relatius al fet migratori, a la convivència entre persones d’orígens diferents, a què és això d’acollir l’altre i facilitar-li que tot i ser
lluny de casa es trobi còmode i segur entre nosaltres.
Són experiències que he anat aplegant fa una colla d’anys en el meu dia a dia, a través
de lectures i sobretot en les estades anuals que he fet durant 8 anys, al Marroc a la
ciutat de Nador, amb estudiants de la Universitat de Vic.
Les acompanyaré de fragments d’alguns autors que em són especialment significatius
pel que diuen i pel que m’han convidat a repensar actituds i comportaments enversl’altre.
Sovint en les lectures hi he trobat allò que jo mateixa mai hauria sabut dir tant bé però
amb el que m’he identificat del tot i això perquè:
La ficció, la literatura, sovint ens dóna una visió molt més àmplia i completa
de la majoria dels aspectes de la vida. Ens permet endinsar-nos en l’intricat
món dels sentiments i aprofundir en la indefugible relació de l’individu amb
el seu temps. 3
Així doncs manllevaré paraules d’altres per dir allò que no sabria dir amb les meves.
Corresponen a un recull de paràgrafs que he aplegat durant anys de diferents llibres.
Trenaré espais, situacions, anècdotes, consideracions i lectures amb la pretensió de
destacar el que m’han aportat aquests anys, en què m’han fet reflexionar i què em
sembla que he aprés.
També incorporo reflexions i comentaris d’estudiants de Magisteri, Educació Social,Psicologia i Ciències de l’Activitat Física i l’Esport (CAFE) que han fet les
pràctiques de final de grau a Nador i que m’han cedit les seves memòries de pràctiques
per fer aquest recull. Mostren la seva visió sobre la ciutat, el país, les institucions, i
sobretot l’evolució que, d’una o altra manera, han pogut fer durant el període d’estada
a Nador. Es tracta de comentaris que mostren que, tot i les dificultats que hem trobat
3 Saïd El Kadaoui: Cartes al meu fill .
8/18/2019 L'ALTRE memòria de pràctiques
http://slidepdf.com/reader/full/laltre-memoria-de-practiques 5/1215
uns i altres en aquest projecte, sempre han aportat un profit personal i professional
molt important a tots els que hi hem participat i que ha estat un mòbil i estímul
fonamental per continuar endavant any rera any.
No pretenc fer una exposició en profunditat de la història de la ciutat ni dels seus
espais, costums o institucions sinó simplement donar algunes informacions que ajudin
a contextualitzar mínimament els comentaris i reflexions que aniré fent.
8/18/2019 L'ALTRE memòria de pràctiques
http://slidepdf.com/reader/full/laltre-memoria-de-practiques 6/1216
Perquè Nador?
La Universitat de Vic des de el curs 2001-2002 ofereix als estudiants de la Facultat
d’Educació, Traducció i Ciències Humanes la possibilitat de fer les pràctiques al
Marroc, concretament a la ciutat de Nador a diverses institucions com ara escoles,instituts, centres de desenvolupament de la dona, casals de joves...
Aquest projecte va néixer amb la idea d’oferir als estudiants la possibilitat de
completar la seva formació i brindar-los la possibilitat de viure una experiència
personal i professional enriquidora tot aproximant-se directament al país d’origen de
moltes de les persones d’origen marroquí que viuen a la comarca d’Osona ja que la
majoria d’elles provenen de la província de Nador.
La finalitat principal és permetre’ls apropar-se al context social, econòmic i cultural dela província de Nador així com a les seves persones i col!lectius convivint de forma
activa amb els seus costums, activitats, creences i valors. No és una proposta fàcil
demana bandejar prejudicis i preconceptes arrelats i un esforç important de
desaprendre, escoltar i respectar l’altre per obrir-se a la descoberta i el coneixement.
Són unes pràctiques en les que els vessants personal i social tenen tant pes com el
professional i apropar-nos a l’entorn que ha vist néixer alguns dels nostres veïns ens
ajudarà a entendre una mica la seva visió del món.
Es tracta de viure durant unes setmanes el dia a dia al ritme d’una ciutat desconeguda
compartint amb els seus ciutadans el trànsit, les botigues, els sons, les olors, els
paisatges, les activitats laborals, l’esbarjo... i d’afrontar les contradiccions, contrastos,
incerteses, dilemes i recels que aixó provoca sense buscar cap màgia fora de la
capacitat de sorpresa d’un mateix i l’ajuda de persones properes.
¿Què em pot donar la Xina que la meva ànima no m’hagi ja donat? I, si la
meva ànima no m’ho pot donar ¿com m’ho donarà la Xina, si és amb lameva ànima que veuré la Xina, si la veig? Puc anar a cercar riquesa a
l’Orient, però no riquesa d’ànima, perquè la riquesa de la meva ànima sóc
jo, i jo sóc on sóc, amb Orient o sense.4
4Pesoa. Llibre del desassossec.
8/18/2019 L'ALTRE memòria de pràctiques
http://slidepdf.com/reader/full/laltre-memoria-de-practiques 7/1217
Crec que no s’ha de pensar tant en si tot el que t’envolta és diferent, sinó que la protagonista de
la meva adaptació era jo. És a dir, la meva actitud era la clau perquè tot sortís bé 5.
Personalment he compartit la responsabilitat del projecte des del curs 2006-2007 i des
d’aleshores he estat cada any aproximadament un mes al país veí juntament amb un
grup d’estudiants seguint el dia a dia de la zona, un dia a dia, no sempre fàcil,
enquadrat per un conjunt de temptatives d’intentar comprendre, respectar i copsar
maneres de fer, visions del món, diferències, semblances... Han estat uns anys rics en
aprenentatges i descobertes, coneixences i amistats, dubtes i incerteses.
Escriure ara sobre aquesta ciutat i aquest projecte és una manera d’acomiadar-me
d’una tasca que m’ha ensenyat i que ha significat molt per mi, en tot cas no és un adéu
per sempre, es un adéu per uns instant... seguiré aprenent i enriquint-me en altresespais i amb altres persones.
Viatjar a Nador i conviure amb la seva gent m’ha obert molts interrogants, tancar-ne
n’he tancat pocs, algunes coses em sembla que les he pogut entendre, d’altres no sé si
arribaré a entendre-les però les respecto profundament. Entenc que no som el mèlic del
món i que els codis culturals, relacionals, morals i religiosos pels que m’oriento
habitualment, m’han resultat inútils en algunes situacions i d’altres, que m’eren del tot
desconeguts, a més de ser-me útils “in situ”, m’han aportat una amplitud de miradaimportant i un enriquiment personal considerable.
Viure aquesta experiència amb estudiants ha estat un repte per mi perquè la meva
tasca, més enllà d’objectius acadèmics, ha estat acompanyar-los i poder-los oferir
elements d’anàlisi i algunes claus per comprendre el context marroquí, i això com
sempre que es tracta d’acompanyar alguna persona demana formar-se un mateix, i
transmetre-ho amb claredat és complicat. Com puc ajudar a entendre a una altre el que
a mi em costa entendre? He hagut d’informar-me, llegir, buscar persones que
m’orientessin i ajudessin. I carregada de dubtes i incerteses he anat trobant algunes
clarianes.
Cada curs, ja abans de marxar, em m’he sentit responsable de mi mateixa, del grup
d’estudiants, del meu paper davant seu i les institucions, del que anem a fer... Cada
5 Laura Massegú
8/18/2019 L'ALTRE memòria de pràctiques
http://slidepdf.com/reader/full/laltre-memoria-de-practiques 8/1218
any és diferent, cada vegada com si fos la primera; barreja d’interrogants, il!lusió,
curiositat.
Sé que m’esperen sorpreses, inconvenients, dificultats, amistats, coneixences,
descobertes, persones, situacions, moments; es tracta doncs de veure i viure amb
plenitud el que m’aporta aquesta oportunitat.
El que el projecte pretén aportar i demanar als estudiants m’ho aporta i demana també
a mi apropar-me a un context, maneres de fer, ritmes, creences i valors als que no
sempre estic avesada i sobretot aprendre a escoltar i respectar “l’altre”, aquest “altre”
que és “tu” i no només “un altre”.
Només quan diem tu,
respirem aire fresc.6
La gent és un perfet,
il·limitat singular repetit.
Només el tu val per entendre’s
en la immensitat de l’univers.7
Amb tot això pugem a l’avió.
La realitat no és tan simple com podia semblar a una vivència sense
interrogants: plantejada la primera admiració, s’obre l’abisme de la
ignorància, el motor de la meditació.8
6 Jordi Pàmies. Fragmentde Narcís i l’altre 7 Joan Vinyoli. Fragment de Vespre a la cafeteria.8 Xavier Antich: El rostre de l’altre.
8/18/2019 L'ALTRE memòria de pràctiques
http://slidepdf.com/reader/full/laltre-memoria-de-practiques 9/1219
La ciutat
Nador a uns 15 Km de Melilla (porta d’Europa per tantes persones) és una ciutat
rifenya, històricament el Rif amb una cultura pròpia ben arrelada ha estat una zona
maltractada i menystinguda, en molts moments ha hagut de lluitar i afirmar-se per noser engolida per la civilització àrab musulmana a principis del segle VIII, pels
espanyols a principis del XX interessats en l’explotació de les mines de ferro d’Uixan i
amb poques intencions de “protegir” la població més enllà dels seus interessos, i per la
monarquia del rei Hassan II (1961- 1999) amb el seu l’afany d’imposar la cultura àrab
a l’amazig i reprimir les seves aspiracions independentistes.
A principis del XX era una zona poc coneguda pels europeus i envoltada de llegendes
entre les que destacava la seva riquesa mineral . Els estudis geològics que es van
realitzar demostraren que hi havia plom i ferro, de seguida francesos i espanyols
s’interessaren per l’explotació de les mines fins que el 1908 la Companyia Espanyola de
les Mines del Rif van obtenir l’explotació de les mines de ferro d’Uixan, aleshores va
començar la penetració colonial que va quedar enllestida amb el protectorat espanyol al
Marroc segons els acords franco britànics signats el 1904 i segellats a Algeciras el 1912.
En aquesta època Nador era un conjunt de vivendes disperses sense un nucli urbà.
Amb l’explotació de les mines es va començar a construir una línia fèrria per
transportar el mineral al port de Melilla amb la resistència de la població rifenya que
s’oposava a la presència estrangera a la zona. El 1909 els veïns de la zona van matar
quatre operaris de les mines i tenint en compte que els atacs contra les mines i el
ferrocarril es repetien amb certa freqüència, la resposta espanyola va ser la ocupació
militar del territori que anava de Melilla a Uixan i la fundació de la ciutat de Nador.
La societat rifenya estava organitzada en diferents nivells: la família nuclear, la família
extensa, el grup familiar anomenat tarfiqt(conjunt de famílies d’un mateix llinatge
patrilineal), la yema’a agrupació de varis tarfiqt, el clan o agrupació de yema’a-s
veïnes i la tribu que constituïa el nivell superior d’associació anomenada kabila pels
espanyols. Ha estat i és una societat orgullosa de la seves tradicions que d’una o altra
manera conserva.
A partir de l’assentament militar i amb el creixement de la població es va dissenyar un
primer pla urbanístic rectangular que es va anar ampliant degut a l’augment continu de
la població.
8/18/2019 L'ALTRE memòria de pràctiques
http://slidepdf.com/reader/full/laltre-memoria-de-practiques 10/12110
Actualment és un dels principals centres urbans del Marroc, té aproximadament
300.000 habitants resultat d’un flux migratori del camp a la ciutat i d’una activitat
econòmica basada en el comerç, el contraban, l’agricultura, la ramaderia, la pesca i
una discreta industria que es concreta sobretot en fàbriques de conserves de peix i
totxos. Financerament Nador és la segona província del país després de Rabat. La
ciutat per l’any de fundació no té la medina pròpia de les ciutats històriques del
Marroc, la part “antiga” (si se’n pot dir així) és ordenada, com he comentat, amb una
estructura d’illes rectangulars tipus eixample segons la planificació que van fer els
espanyols i al seu voltant s’ha anat construint de forma més o menys desordenada.
La seva població té unes característiques molt diferents a altres ciutats marroquines. El fet de
ser una ciutat nova fa que hi hagi poc sentiment de poble i el que hi hagi la frontera tan a propatrau als traficants i contrabandistes i a la població no nativa, que reforça l’escassa estima al
poble.9
Això no treu que tan a la ciutat com a tota la província hi hagi en general un teixit
associatiu important, associacions culturals, amazigs, esportives, pel desenvolupament
sanitari, pel desenvolupament sostenible del turisme, desenvolupament social, drets
humans, d’assessorament a dones maltractades... L’activitat cultural fòrums,
conferencies, xerrades són freqüents. Aquest teixit respon a la voluntat dels seus
habitants que mostren empenta i decisió de cara a millorar les condicions socials,
culturals i econòmiques de la zona.
A nivell d’infraestructures disposa d’estació de trens moderna i ben dotada, central
d’autobusos, aeroport internacional i port comercial .
Pel que fa als serveis els contrastos són importants des del passeig marítim i quatre
carrers molt cèntrics ben cuidats els darrers anys passant pel la majoria de carrers
secundaris que es troben en condicions força deficitàries. Els contenidorsd’escombraries i papereres són mínims, el clavegueram insuficient, hi ha pocs
semàfors, força barreres arquitectòniques i els mateixos contrastos que observem en els
serveis es manifesten igualment en la població.
9 Laia Porquet
8/18/2019 L'ALTRE memòria de pràctiques
http://slidepdf.com/reader/full/laltre-memoria-de-practiques 11/12111
En primera instància, podríem dir que Nador és una ciutat de contrastos: per una banda
hi ha la zona nova i el passeig marítim, que és una zona altament cuidada i que rep una
especial atenció per part del govern, mentre que, d’altra banda, trobem els carrers de la
ciutat en sí dels quals els que no són principals sembla que estiguin oblidats i en segon
pla, aquests estan en uns condicions paupèrrimes i deficitàries.
Per començar, no hi han gaires contenidors d’escombraries ni papereres, i per la recollida
d’escombraries es creen zones a peu de carrer on la gent hi deixa les seves deixalles i es
recullen un cop al dia. A part d’això també impacten les voreres: no tenen una mida estàndard,
n’hi ha d’altes i n’hi ha de baixes; estan construïdes sense seguir cap criteri aparent. El trànsit
es força caòtic, hi han unes normes establertes però la gent les respecte d’una manera una
mica anàrquica: els semàfors no tenen massa autoritat; normalment en matèria de trànsit passael primer que arriba i s’ha d’estar a l’aguait per tal que no hi hagi un accident. 10
No és una ciutat neta o cuidada, és freqüent trobar muntanyes d’escombraries a les cantonades.
Als afores sovint un paisatge característic format per bosses de plàstic de color blau que des
del primer moment vam apreciar des de l’avió. 11
Els primers dies vaig percebre que Nador era una ciutat força castigada. Passejant pels carrers
ràpid observes que hi ha força misèria perquè trobes constantment persones demanant
almoina. La ciutat, en general, està força bruta i no és estrany perquè són contades les
papereres que es poden trobar a la ciutat. El mateix passa amb els contenidors.12
Els carrers en general plens de vida són un batibull bigarrat de transeünts, bicicletes,
ases amb el carro carregat de fruita, cotxes tocant la botzina, dones carregades de
criatures demanant. Cap a quarts de 9 aproximadament van obrint les botigues, els
cotxes comencen a circular, la mainada les nenes amb bata blanca i els nens de blau
fosc amb les motxilles sols o acompanyats van cap a l’escola. Crida l’atenció elcomerç al voltant dels mercats, centres comercials i mesquites el conegut “top manta”
és molt comú i s’hi pot trobar gairebé qualsevol cosa mitjons, pintes i repalls pel
cabell, texans, agulles de cosir, pasta de dents, galetes “príncipe”, carregadors de
mòbil, parament de la llar, sabates, fils de tots colors, rellotges, perfums... i tot aquest
10 Ilyas Azzarouali11 Laura Merlés12 Marta Berguillos
8/18/2019 L'ALTRE memòria de pràctiques
http://slidepdf.com/reader/full/laltre-memoria-de-practiques 12/12112
enrenou queda embolcallat periòdicament per la crida a l’oració que des dels minarets
convida a la pregaria.
Son algo así como faros habitados por una voz 13
Una altra de les coses a les que no estava acostumada és veure en una mateixa botiga de
telèfons i targetes per trucar, al costat de desodorants, perfums i pasta de dents i altres estris de
neteja personal.14
Botigues amb roba de moda, joieries, pastisseries, fotògrafs, cases de canvi, entitats
bancàries, restaurants etc. Menció especial mereixen les cafeteries i la televisió
ambdues omnipresents, cafeteries populars amb taules i cadires dins i fora, homes
prenen el té tranquil!lament sense cap pressa, d’altres més cuidades normalment amb
dos pisos a baix homes xerrant, llegint el diari o mirant la televisió, dalt sovint alguna
parella i de tant en tant un petit grup de 2 o 3 noies, jovent connectats amb el Wifi de
l’establiment que tantes vegades ha estat un bon servei pels estudiants. La televisió
omnipresent, normalment els matins reportatges de Nacional Geogràfic, les tardes
futbol de qualsevol equip. Les pautes de funcionament es van endevinant i intuint poc
a poc de sorpresa en sorpresa.
El primer dia que vaig entrar en una de les cafeteries em vaig sentir fora de lloc, ja que qui hi
solia freqüentar eren els homes. Això em va fer qüestionar si calia tornar-hi, perquè potser era
una falta de respecte envers la seva cultura. Però a poc a poc, anar a les cafeteries va ser com
un moment de descans i tranquil·litat, era un dels llocs on ens trobaven amb totes les
companyes i vaig veure que si jo em sentia còmode i oblidava la sensació de sentir-me
observada, podia estar com a les cafeteries de la meva ciutat.15
Un altre tema que m’ha cridat l’atenció de l’estada a Nador és la manera de veure la gent quedemana almoina al carrer. Pels carrers més freqüentats de la ciutat hi ha persones de diferents
tipus demanant; dones, nens i homes; molts d’ells amb minusvàlies importants. Sovint demanen
diners però també quelcom per menjar. La meva actitud els primers dies era d’intentar passar
13 Elías Canetti. Las voces de Marrakech 14Aina Urizal15Aina Urizal
8/18/2019 L'ALTRE memòria de pràctiques
http://slidepdf.com/reader/full/laltre-memoria-de-practiques 13/12113
ràpid per tal de que no em cridessin l’atenció, però amb el pas de les jornades ho vaig anar
normalitzant. 16
Quan caminava pel carrer em trobava molta gent que demanava almoina, al principi em va
impactar molt, ja que hi havia persones que estaven malaltes i que veies que realmentnecessitaven ajuda i no sabies com posicionar-te.17
Hi havia moltes coses a la ciutat que em sorprenien a les quals m’havia d’adaptar o simplement
respectar, una de les coses que més em costaven era ignorar la misèria. Em costava molt
treure’m del cap la senyora que cada dia estava tirada al carrer amb la seva filla de mesos
tombada al seu costat. Aquell nadó el vam veure créixer i per mi va ser una de les imatges més
tristes que vaig arribar a veure a la ciutat.18
Durant una colla d’anys ha estat una ciutat d’emigrants, darrerament menys però
darrerament ha augmentat considerablement la població “de pas”, és a dir subsaharians
amagats als boscos del Gurugú i refugiats sirians tots ells buscant alguna oportunitat
per tirar endavant la seva vida.
La ciutat té dos atractius turístics, el mar i la muntanya. A l’est la llacuna de BuAreg,
la Mar Chica dels espanyols nom que ha quedat a la zona després de la colonització,
una albufera d’aigua tranquil!
la i reposada on els barquers conviden els clients a pujara les seves barques per donar una volta que segons el que paguis serà més o menys
llarga. Un entorn agradable i més des de que han arreglat el passeig marítim
convertint-lo en un espai ciutadà de gaudi.
Hi ha encarrilat el projecte Mar ChicaMed per transformar completament el paisatge
de la regió de cara a promoure el turisme: 84.000 llits. 2.400 apartament, 1000 cases...
una estació balneària gegant, golf. Mentrestant a la zona hi manquen escoles, espais de
joc per la mainada, jardins, a molt indrets hi manca l’aigua o és insuficient,
clavegueram...
El projecte resoldrà aquestes mancances? Sectors crítics consideren que les inversions
haurien de fer-se simultàniament en sectors com l’agrícola, l’industrial, els serveis, les
noves tecnologies i evidentment també el turisme però no només el turisme. Amics
16 Susanna Prat17 Aina Urizal18 Marta Berguillos
8/18/2019 L'ALTRE memòria de pràctiques
http://slidepdf.com/reader/full/laltre-memoria-de-practiques 14/12114
marroquins m’han explicat com estan patint expropiacions de terrenys amb
indemnitzacions vergonyoses quan no nul!les.
Resulta difícil d’admetre i se’n deriva un problema seriós del fet que amb la bandera
del progrés i el turisme es bandegin problemes seriosos de fons de la població local.
…el món diu: ¿Tens necessitats? Doncs, satisfés-les, ja que posseeixes els
mateixos drets que els grans i els rics. No temis satisfer-les: fins i tot
augmenta-les!”... I què resulta d’aquest dret a augmentar les necessitats? en
els rics, la solitud i el suïcidi espiritual; en els pobres, l’enveja i
l’assassinat, perquè els confereixen drets, però no els indiquen els mitjans
de satisfer les necessitats.19
Aquest projecte respon a un procés d’urbanització que està tenint un boom important a
la costa de tota la província i especialment a la mateixa ciutat i que deteriora el medi
natural de la llacuna.
A l’altre costat de la ciutat, la serralada de Nador amb el puig Gurugúde 890 m., el
punt més destacat, indubtablement un espai natural molt bonic amb rutes per caminar,
esplanades adequades on famílies i grups de joves van de tant en tant a passar el dia i a
fer un tajin amb calma, lentament, molt poc a poc, com tantes altres coses, correr
mata, ens han dit motes vegades.
A prop de la localitat de Segangan es promociona des del 2008 el complex turístic
Monte Verde:
Disposa d’una extensió de 50.000 metres quadrats, envoltat de bosc i amb les vistes més
atractives. Ofereix 26 apartaments, incloent quatre “suites”, zona de bungalows, saló -
menjador amb escenari, bar i restaurant per 600 comensals, magnífica piscina, pistes de
tenis i parc infantil.20
A la mateixa zona del Gurugú i ben a prop d’aquesta zona turística, on pots gaudir de
la natura, fer alguna caminada plaent, donar cacauets als micos, comptat i debatut
passar molt bones estones, amb prou feines sobreviuen (això és poc) al bosc grups de
19 FiòdorDostoievski: Els germansKaramàzov. 20 http://www.diariosur.es/
8/18/2019 L'ALTRE memòria de pràctiques
http://slidepdf.com/reader/full/laltre-memoria-de-practiques 15/12115
subsaharians, homes i dones tot esperant el moment oportú per intentar saltar la tanca
de Melilla. Són molts, segons el moment poden superar el miler.
Què fan aquestes persones amagades en una serralada tan lluny de casa? prou que ho
sabem però fem l’orni massa vegades, mirem a una altra banda o com a molt ens
esgarrifem ben arrepapats a la butaca de casa quan ens ho ensenyen a la televisió, que
fàcil que és així ! ens estem immunitzant al dolor de l’altre? les grans desgràcies
passen sempre lluny de casa? massa sovint les tenim a tocar però no ens en adonem.
... era una època en què calia emocionar-se instantàniament per tot i no
preocupar-se duradorament per res.21
Aquest aspecte també forma part de l’aprenentatge que anem a fer a Nador i ens ha defer reflexionar sobre la migració com a gran fenomen social actual, el sentit i el paper
de les fronteres, les desigualtats del món i els privilegis que, merescuts o no, tenim.
Del privilegi se’n desprèn la consciència de gaudir d’avantatges, de pertànyer a grups
socials minoritaris i per damunt de tot la responsabilitat inexcusable de fer-ne un bon
ús.
Tot això hem de posar-ho a la motxilla de tornada.
Es descobreix quan es torna, per relacionar el que s’ha après, el que s’ha
viscut: l’explorador que mor en un racó de món no ha descobert res.
És quan torna que ho troba tot canviat: el seu país, la seva família i es
descobreix a sí mateix diferent del que era quan va marxar .22
Així de retorn a casa és quan cal fer el canvi.
Els primers dies pensava constantment en aquesta idea, en deixar els prejudicis enrere. Però,
en tornar, ja amb els peus a Catalunya , t’adones que això és gairebé impossible per molt que
ho intentis o treballis. Viure durant 25 anys en una societat que generalment discrimina a les
persones immigrants influeix en la nostra manera de pensar, encara que sigui de manera
indirecta i sense adonar-nos-en. Reflexionant t’adones que és gairebé impossible oblidar tots
aquest perjudicis interioritzats que embruten la nostra ment i l’empobreixen. Sí que pots polir
21 Amin Maalouf. El segle primer després de Béatrice. 22JeanCuisenier. Le périple d’Ulysse
8/18/2019 L'ALTRE memòria de pràctiques
http://slidepdf.com/reader/full/laltre-memoria-de-practiques 16/12116
aquestes idees o estereotips que tens dins teu, però a la fi crec que mai acabes oblidant-los del
tot . 23
És un canvi que vol temps i esforç personal i que ens obliga a analitzar a fons les
contradiccions que ens habiten tot esmicolant-les, si pot ser. El viatge ha de consistir
en molt més que el coneixement idealitzat d’un país exòtic inconegut, ha de
proporcionar-nos eines per refusar clixés i fotos fixes i evitar tant el rebuig com la
idealització de persones, llocs i situacions.
Tornem del Marroc rics en experiències i vivències que sense descuidar hem
d’eixamplar amb aprenentatges i coneixements per seguir fent camí tot descobrir-nos i
descobrir l’altre amb una nova mirada. I si no podem oblidar els nostres prejudicis i
estereotips de ben segur que humilment podem polir-los i molt.
23 Laura Merlés
8/18/2019 L'ALTRE memòria de pràctiques
http://slidepdf.com/reader/full/laltre-memoria-de-practiques 17/12117
Ser “foraster”
En temps pretèrits es considerava forastera una persona forçada a deixar la seva terra
per buscar refugi en un altre indret, i molt sovint era susceptible d’aixecar sospites.
Però un jove que no necessita l’ajut de cap camàlic i que tragina ell tot sol
les seves coses perquè no sembla que tingui diners per permetre’s d’agafar
un fiacre, no és digne que els fills de la nostra civilització se’l mirin o li
adrecin cap paraula; més ben dit: un cert sentiment de por fa que els altres
s’estiguin de tenir-hi cap mena de tracte, perquè un jove així, com era el
meu cas, és sospitós d’un atribut que neguiteja, la pobresa per més senyals, i
amb aquest atribut es fa immediatament sospitós de coses encara més
dolentes.24
Quan anem al Marroc som forasters, hi anem perquè ho hem triat, d’acord; per
realitzar un projecte concret, entesos, i encara que ningú ens hagi forçat a deixar la
nostra terra la deixem, i a Nador esdevenim persones desconegudes. Sortosament no
aixequem sospites però sí cert recel, ens controlen més del que ens agradaria, qui
encuriosit, qui intrigat, qui suspicaç. Abans d’arribar hem de fer arribar a la policia una
relació de les nostres dades personals, al barri el control social té un paper important,
tant bon punt arribem ens trobem amb finestres obertes des d’on ens miren més o
menys discretament la mainada, les dones, les noies joves, i al carrer els xicots i els
homes que no cal que s’amaguin darrera la finestra.
Un element que em va costar d’entendre va ser el control social per part dels marroquins
envers tothom, inclòs ells mateixos. La gent sap qui ets, que fas, per on et mous, això té dues
vessants. Una positiva, on et trobes segur i sembla que no t’ha de passar res i una altra
negativa, on tens la sensació que cada moviment que realitzes ha de passar pel sedàs de
l’aprovació popular. No ets sents lliure d’actuar a la teva manera.25
Això genera una situació contradictòria, pels estudiants viatjar a un país desconegut,
descobrir un lloc nou, una nova cultura, encara que sigui per fer pràctiques, té un
24 Tomas Mann. Confesions de FelixKrull. 25 Laia Porquet
8/18/2019 L'ALTRE memòria de pràctiques
http://slidepdf.com/reader/full/laltre-memoria-de-practiques 18/12118
component d’aventura molt engrescador però sentir-se observats, en algunes situacions
sentir limitada la seva llibertat els incomoda i a vegades més del compte.
A Nador és difícil veure dones al carrer més tard de les 7. La mateixa societat ha marcat aquest
deure o norma que s’ha apoderat de la ciutat. Viure-ho en primera persona és difícil i més quan
no entens el perquè o l’explicació del fet. La coordinadora de pràctiques Núria Franch
insisteix en la idea d’adaptar-nos i de seguir aquesta norma, i personalment és un aspecte que
m’angunieja , que em crea certa angoixa i fa que em senti controlada, que senti que la meva
llibertat està condicionada per decisions d’algú altre. 26
Acceptar i adaptar-se mínimament al tarannà de la ciutat i a les seves normes és un del
aspectes complicats en general, especialment per les noies. A mesura que passen els
dies es van sentim cada vegada més acollides però la sensació de ser permanentment
observades i vigilades els produeix una sensació ben incòmode.
Res no hi ha de tant envitricollat com les divergències entre el món europeu
i l’americà i moltes coses que a casa tenen una rígida validesa allí res no
signifiquen i el fenomen, és clar, també opera en sentit invers.27
Trobem situacions que ens costa entendre però com diu l’autor aquesta dificultat decomprensió també opera en sentit invers, no ens hem d’estranyar massa doncs de ser
blanc de mirades i algunes suspicàcies.
Ens trobem puntualment en una ciutat que no és la nostra a la que volem aproximar-
nos i intentar conèixer una mica, indubtablement en alguns aspectes les diferències són
notables i em correspon aprendre i ajudar els estudiants a ser forasters respectuosos i a
superar les contradiccions que suposa una acollida afable segons on i el sentiment
d’estrangeria que ens recorden en altres indrets.
Es refien de nosaltres?, se’n malfien? les institucions governamentals ens acullen o
aquesta acollida no és més que una manera de controlar-nos? La veritat és que hem de
demanar autoritzacions formals per assistir als centres de pràctiques per un període
llarg, però resulta que per fer una visita puntual d’un dia a qualsevol centre educatiu
oficial també hem de seguir el mateix protocol, enviar una carta o fax de sol!licitud,
26 Laura Merlés27 Avel.líArtís-Gener. Paraulesd’Opòtom el vell.
8/18/2019 L'ALTRE memòria de pràctiques
http://slidepdf.com/reader/full/laltre-memoria-de-practiques 19/12119
esperar la resposta que es pot fer esperar, una entrevista amb el responsable de la
institució que volem visitar... i a vegades amb tot això...
Al espais propers com el barri o els centres de pràctiques de seguida predomina el
sentiment d’acollida, benestar i entesa però pel que fa a institucions governamentals és
evident que amb tot les bones formes preval el control.
Alguna vegada ha passat que, quan un desastre ha desgavellat la bella
maquinària administrativa i l’ha avariada irreparablement, l’han
substituïda, per falta de cosa millor, amb simples homes. I els homes ho han
salvat tot.28
Salvant les distàncies això és el que ens passa, no és que la maquinària administrativaestigui avariada però és tant complicada i envitricollada que ens manté expectants dies
i dies, i és quan arribem als “simples homes”, els responsables i professionals de les
institucions de pràctiques que estan “autoritzats” a rebre’ns que comencem a trobar-
nos si no com a casa, sí molt acompanyats.
En una ocasió vam visitar un diumenge el mercat d’AlArouit, i en un control a la
carretera ens van demanar la documentació. Val a dir que els policies van deixar clar
“qui és qui”, ens van tenir una bona mitja hora copiant en un impresos les nostres
dades, tot un cerimonial que no semblava acabar-se, doncs bé alguns dels estudiants es
van indignar i molt per aquest fet.
Ens van fer sentir bens forasters quina humiliació!, quin deshonor!...
De retorn al pis, era obligat fer una reflexió profunda sobre el fet i preguntar-se
algunes coses. En què consisteix posar-se al lloc de l’altre? Què venim a fer al Marroc?
Què deu ser això de l’empatia? A Vic, a Manlleu, a Barcelona, a Terrassa no coneixeu
persones a les que els demanen ben sovint la documentació?
Quantes vegades diem d’una situació que no es pot entendre si no s’ha viscut. Aquell
diumenge vam tenir l’oportunitat de viure una situació amb la que es troben tantes i
tantes persones amb les que convivim cada dia. Després de parlar-ne plegats una bona
estona vaig tenir la sensació de que els estudiats havien pogut fer un aprenentatge
important.
28 Saint- Exuupéry. Pilot de guerra.
8/18/2019 L'ALTRE memòria de pràctiques
http://slidepdf.com/reader/full/laltre-memoria-de-practiques 20/12120
Ultra el que acabo de comentar hi ha altres moments quotidians en que et sens perdut,
desorientat, no saps on trobar el que necessites, com reaccionar davant segon quines
situacions, les noies es senten massa observades, la llengua dificulta la comunicació,
creuar el carrer vol tot un aprenentatge per sortir-ne ben parat...
Els meus primers dies a Nador van ser de descobriment i adaptació a un nou context social i
cultural, fet que em va comportar que tingués una mica de desconcert, tant per tot l’entorn que
m’envoltava com per com m’havia de comportar amb la seva gent i la seva societat. Reconec,
doncs, que aquells primers instants d’estar a Nador van ser difícils i psicològicament
esgotadors, ja que tot era nou i les meves acompanyants també desconegudes per a mi. 29
Encara recordo els primers dies quan era hora de travessar el carrer. Duia els ulls com
taronges intentant evitar que algun cotxe se m’endugués per davant. Les darreres setmanes
anava ja molt tranquil·la pel carrer i pensava sovint que era ja una ciutadana més, adaptada a
aquesta ciutat.30
Inclús un cop superats uns primers dies d’adaptació es continua amb un estat d’alerta
freqüent, els hàbits que podem anar adquirint a Nador no acaben d’assemblar-se als
que coneixem, sempre queda un recó d’imprevisibles per sorprendre’ns en qualsevol
moment.
Pel que fa a l’experiència personal, ha estat molt enriquidora. Viure en un país tan diferent
durant setmanes és esgotador mentalment. Inconscientment reps una gran quantitat
d’informació dia a dia que has de processar per poder adaptar-te i actuar correctament. Les
accions quotidianes com anar al mercat, agafar un taxi o passejar pel centre comercial ja
requereixen un gran procés d’adaptació.31
Una de les coses que al principi m’eren molt incomodes, era que pel carrer em diguessin coses,
és a dir, com si em “tiressin floretes”, ja que constantment et deien: guapa, carinyosa, vullcasar-me em tu, etc. Això feia que em sentis insegura quan caminava pel carrer.32
29 Laura Massegú30 Laura Merlés31 Núria Paré i Roser Bauzà32 Aina Urizal
8/18/2019 L'ALTRE memòria de pràctiques
http://slidepdf.com/reader/full/laltre-memoria-de-practiques 21/12121
Molts d’aquests inconvenients poc a poc disminueixen i queden compensats amb
escreix amb hospitalitat dels seus habitants perquè, amb l’excepció de comptades
ocasions, la majoria de persones ja siguin els veïns de l’escala (vivim en un pis de
lloguer al centre de la ciutat) o del barri, els botiguers del mercat, els professionals de
les institucions...fan el que és a les seves mans per facilitar-nos les coses. De tant en
tant però ens mantenen en un estat de desorientació que ens confon i ens deixa sense
saber com reaccionar, sobretot quan davant d’una pregunta la resposta és un In xa Alà,
(si Déu vol)molt comú que deixa completament en suspens la resposta, i en la més
gran incertesa qui la rep.
Però sens dubte és una cultura d’acollida que segueix un antic dictat:
Així doncs posa bé en primer lloc d’honor la pietat deguda als pares i
respecta els drets de l’estranger que s’acull a la teva casa.33
Amb voluntat de comprendre, podem copsar en què consisteix això de viure en un lloc
del que desconeixes les normes bàsiques de comportament, la llengua, els valors, les
creences. Es tracta d’una situació que ens ensenya a posar-nos al lloc de “l’altre”, a
generar actituds empàtiques i a comprendre les dificultats amb que es troben tantes
persones vingudes de lluny.A més l’acollida que trobem ens porta a re considerar la manca de reciprocitat amb que
a vegades rebem persones que viuen amb nosaltres.
Escolti, el senyor Klamm és un senyor del castell, això ja significa per si
mateix, al marge de la seva altra posició, un rang molt elevat. Però, què és
vostè... Vostè no és del castell, vostè no és del llogaret, vostè no és res. Però
no obstant això, per desgràcia, vostè és alguna cosa: un foraster, un que
resulta supernumerari i està sempre aquí, molestant; un a causa del qual estenen constantment embolics... un quines intencions es desconeixen 34.
Quantes vegades creiem ser el senyor Klamm! Quantes vegades actuem com el senyor
del castell!
33 Les Eumènides. Tragèdies d’Esquil III34 Franz Kafka: El Castell .
8/18/2019 L'ALTRE memòria de pràctiques
http://slidepdf.com/reader/full/laltre-memoria-de-practiques 22/12122
Ens empaita l’euro centrisme? Ens costa renunciar a una cosmovisió que pressuposa
que el que coneixem i donem per vàlid a la nostra cultura ha de ser igualment vàlid a
qualsevol altre lloc del món? I quan no és així, vol dir que es tracta d’una flagrant
demostració de mancança, incultura i privació?
Ser foraster en un lloc desconegut ens ensenya, si volem aprendre, a situar-nos al punt
de vista dels altres.
És urgent plantejar-nos un objectiu humanista que promogui la coexistència, que
estimuli el desig d’entendre i que permeti engrandir i ampliar la sensibilitat i respecte
envers l’altre. Un humanisme que s’esforci en cercar el punt de trobada entre persones
i cultures de manera que s’enriqueixen mútuament i que generi una entesa sincera.
Moltes vegades ens costa entendre segons quins comportaments i codis socials però no
per això els hem de menystenir o rebutjar. Massa acostumats a viure en una bombolla
de benestar i “perfecció” oblidem que no som els únics ni els millors, que hi ha tantes
cosmovisions com civilitzacions i que cada una té el seu sentit, la seva manera de
veure el món, la seva lògica i el fet que sigui diferent de cap manera vol dir que sigui
incompleta o endarrerida. Europa històricament s’ha considerat superior a la resta de
món, encara ara estem massa acostumats a creure’ns el centre del món i costa
desembarassar-se’n. Necessitem un Copèrnic o un Galileu que demostrin que
l’eurocentrisme no es correspon amb cap mena de llei natural ni sobrenatural, que el
món no gira al voltant ni d’Europa, ni d’Amèrica, ni de la Xina, ni del Brasil. Eppur si
muove, però malgrat tot es mou i convé estar molt atent per copsar-ne els matisos, les
direccions, el sentit.
Antoine de Saint-Exupéry ens proposa aquesta reflexió:
Una civilització és un heretatge de creences, costums i de
coneixences, lentament adquirides en el curs de segles, de vegades
difícils de justificar per la lògica, però que es justifiquen per elles
mateixes, com els camins, si condueixen a algun lloc, perquè obren a
l’home la seva extensió interior.35
Encara ara, si no estem atents, tendim a opinar sobre els fenòmens socials i culturals
des de la perspectiva europea i això ens aporta una visió esbiaixada del coneixement.
35 Saint-Exupéry. Pilot de Guerra.
8/18/2019 L'ALTRE memòria de pràctiques
http://slidepdf.com/reader/full/laltre-memoria-de-practiques 23/12123
Com ja he comentat una finalitat important del projecte és l’aproximació a la realitat
social, econòmica i cultural de la zona del Rif i aprendre a respectar i a conviure de
forma activa amb els seus costums, tradicions, valors i formes de vida tot buscant
l’equilibri amb les pròpies. Convivint a la ciutat i mentre compartim les activitats
educatives i socials dels diferents col!lectius que ens acullen aprenem a practicar la
“interculturalitat” amb la intenció d’establir un diàleg i espais de trobada i
acostament.
Arribem a Nador amb un petit coneixement teòric, a vegades amb massa prejudicis i
volem adquirir un coneixement a partir de la convivència i el tracte directe, trobem
unes pautes culturals desconegudes, ens interroguem sobre aspectes que per la societat
que ens acull són del tot inqüestionables, intentem interpretar el que veiem a partir del
esquemes habituals i no ens acaben de servir, hem de bandejar la manera de pensar que
ens és coneguda i trobar-ne un altre. Tot plegat gens fàcil.
Abandonar la bombolla de certeses que ens protegeix i afalaga és un desafiament. Ens
trobem en un situació equívoca, malgrat l’origen “europeu, occidental” que ens han
fet creure que ens empara, estem completament desprotegits davant les situacions
socials que se’ns presenten i no sabem adoptar la resposta adient al nou context, hem
d’aprendre-ho tot, arraconar la seguretat i tranquil!litat que proporciona allò conegut,
allò que “ ja se sap” ... i així apropar-nos a les pautes culturals del Rif. En definitiva
estem davant una autèntica aventura, un camp d’aprenentatge i de descoberta, de
desenvolupament personal professional i humà.
I tornant a Saint Exupéry:
L’aventura descansa sobre la riquesa de lligams que estableix, els
problemes que planteja, de les creacions que provoca.36
>0? /0 +01 3-,-@=+ /A0+4-B:.1 !!"#$%& -?B :A-:410 . ?-:C1-4 0+ 41-34. /A6; ,1=3D+
560 ,:-;40C. -:C6; '()*!+%$ 41-;+E=1?-1 -560+40+ ,1234.560+ 0; 6; E04 ,(+$-". .
-14F+4.3 E=;-?0;4-4 0; :- 3-,-3.4-4 G/A0+3=:4-1H . 10+,034-1 :A-:410"
36 Saint-Exupéry. Pilot de Guerra.
8/18/2019 L'ALTRE memòria de pràctiques
http://slidepdf.com/reader/full/laltre-memoria-de-practiques 24/12124
Respectar altres cultures significa entendre que cadascuna d’elles és una visió coherent
de la realitat, amb els seus propis principis i la seva pròpia lògica. Tant important com
l’aprenentatge i esforç que fem quan som al Marroc és desplegar la habilitat
d’interioritzar conscientment l’experiència viscuda i endur-nos-la a “casa” per
transcendir prejudicis i estereotips. Es tracta de tornar amb un nou horitzó de vida més
ric i obert a l’altre que difumini la “falla horitzontal”nord -sud.
En arribar, ingènuament potser, ens veiem com “subjectes” de coneixement, res més
enganyós, l’altre no pot ser mai el nostre “objecte” d’estudi, la relació entre persones o
és bidireccional o no és. L’entorn es cuida de posar-nos al lloc del foraster desproveït
de coneixements bàsics. El que ens correspon doncs és viure, veure i interrogar-nos.
Comprendre l’altre exigeix en primer lloc un treball sobre sí mateix.
No cerqui ara les respostes: no li poden ser donades, perquè no les podria
viure. I d’això es tracta, de viure-ho tot. Ara visqui les preguntes. Potser
després, a poc a poc i sense adonar-se’n, un dia llunyà viurà la resposta.37
37 Rilke, R.M.: Cartes a un jove poeta
8/18/2019 L'ALTRE memòria de pràctiques
http://slidepdf.com/reader/full/laltre-memoria-de-practiques 25/12125
L’acollida
Es visita un país, vaig dir, no solament a causa del país mateix sinó també
—i això potser preferentment— a causa de la gent que hi viu, amb el neguit,
si ho puc dir així, de contemplar una humanitat mai vista.38
Aquil·les de pedra restà i va botre, ens prengué de la mà i ens feu seure,
oferint-nos dons d'hostatgia com cal i és justícia als hostes.39
La capacitat d’acollida de la societat rifenya és sorprenen.
Que aspres que som al seu costat! Que poc responem els antics mandats!
33Quan un foraster residirà amb tu al vostre país, no l’explotareu. 34 El
foraster que resideix entre vosaltres us serà com un dels vostres nadius, i
l’estimaràs com a tu mateix. Ja que també vàreu ser forasters al país
d’Egipte.
No fareu cap injustícia en un judici, ni en mida ni en mesura. Tindreu
balances justes i pesos exactes.40
Una família, una casa, pot ser més o menys humil o ostentosa, tant se val, et conviden
de totes maneres a dinar, a berenar, a dormir. Un any van arribar a convidar-nos fins i
tot a un casament (només coneixíem una cosina de la núvia) , tot just ens van demanar
que ens vestíssim d’acord amb les circumstàncies.
Els nois al sopar d’homes al vespre, elegants amb vestits llogats, les noies i jo mateixa
l’endemà amb caftans també llogats i elles guapíssimes de perruqueria.
Ells, a penes van veure venir forasters, acudiren
tots, saludant amb les mans i després convidant-los a seure.
Un fill de Nèstor, Pisístrat, va ser el primer a acostar-se
i va agafar-los tots dos de la mà i va fer que seiessin
al seu costat, en pells flonges, damunt de l’arena de platja,
junts, al costat de son pare i del seu germà Trasimedes.
.....
38 Thomas Mann. Confessions de FèlixKrull, lladre i farsant.39 Homer. La Ilíada40 Levític 19, 33-36
8/18/2019 L'ALTRE memòria de pràctiques
http://slidepdf.com/reader/full/laltre-memoria-de-practiques 26/12126
Els va servir porcions de freixures abans de vessar-los
vi en dues copes, d’or...41
Recordo amb molta il·lusió les noces a la qual ens van convidar. Ens va donar la possibilitat i
privilegi d'haver pogut viure unes noces des de dins amb tot el que això comporta: posar-te un
vestit típic (Caftà), relacionar-te amb les dones, ballar a la seva manera, divertir-nos i
compartir amb elles un ritual i costum molt valorat, el matrimoni. En resum, veure el
funcionament d'unes noces des de dins (la millor manera de conèixer els seus costums i
rituals). Ens va impactar quan ens assabentaren que era unes noces tradicionals, és a dir, que
els nuvis solament s'havien vist un parell de vegades abans. Això va fer que em planegés una
pregunta: Està ben que participi o formi part en alguna cosa en el que estic totalment en
contra?, però t'adones que és una bona oportunitat per veure el funcionament des de dins,integrar-te per complet en una petita part de la seva cultura i que seria un lleig a la persona
que et convida a.42
Un vespre preparant el sopar ens faltava un obrellaunes, una estudiant decidida va
pensar demanar-lo a algun veí, passava i passava l’estona i no tornava finalment (ben
bé uns 20 minuts) va aparèixer amb un plat de peix fregit tot comentant-nos el disgust
dels veïns del pis de sota perquè no acceptava quedar-se a sopar amb ells i que com a
mínim acceptes un tastet de peix per compartir.Al terrat del bloc compartim els estenedors amb la resta de veïns, vet aquí que un bon
dia vàrem marxar de bon matí cadascú on li corresponia, era un dia assolellat i ventat
la roba s’eixugaria aviat i al capvespre ja tindríem la bugada neta i seca, a mitja tarda
quan un estudiant va pujar a recollir-la, sorpresa, la roba no hi era! La primera reacció
d’un estudiant va ser: -ja està, ja ens han robat la roba.-Resultava impensable una altra
alternativa a la situació de bones a primeres? Per alguns estudiants sí i d’aquí no
sortien, per altres no... però si no era això, què podia haver passat?Que ràpid van aparèixer els prejudicis!Encara estaven parlant-ne quan van trucar a la
porta, la veïna del davant apareixia amb la nostra roba endreçada, la ventada se
l’hauria pogut endur!!
41 Homer, Odisea.42 Maite Reguero
8/18/2019 L'ALTRE memòria de pràctiques
http://slidepdf.com/reader/full/laltre-memoria-de-practiques 27/12127
I ara, afegida a les moltes lliçons de modèstia escrites en vosaltres pel
vostre pare, escriureu aquesta: una companyia desconeguda es proba amb
els temps; tothom, en el cas d’un foraster, porta una llengua maligna a dins,
i es va molt llest a dir una paraula que pot sollar.43
Que lluny les especulacions del que havia passat en realitat!, que arrelats alguns
prejudicis!, com costa desfer-se d’aquests pensaments compactes i tancats que
s’anteposen al coneixement de l’altre, a la trobada cara a cara de persona a persona.
Obrir-se a l’imprevist i desconegut i capgirar els esquemes és complicat, veure
persones per damunt de categories no sempre resulta evident i tanmateix és
imprescindible.
Em va sorprendre. El meu estúpid encadenament de prejudicis em devia
haver fet descartar la possibilitat que ell hagués dit una cosa com aquella.
Confessem-ho, ara que sóc posat afer: en ell solament havia vist un indiet. I
el mot, en la majoria de les circumstàncies, implica cert menyspreu, com
una actitud derogatòria.44
És cert que moltes vegades, les mateixes persones marroquines, ens han previngut
sobre la necessitat de vigilar i això desconcerta, realment és tant necessari? No volensota cap concepte que tinguem cap disgust i això, segons el meu punt de vista, fa que
ens sobre protegeixin i en realitat no ens ajuda ans al contrari sovint accentua els
prejudicis amb que podem arribar.
43 Les Suplicants. Tragèdies d’Esquil I44 Avel!lí Artís-Gener. Paraules d’Opòtom el vell
8/18/2019 L'ALTRE memòria de pràctiques
http://slidepdf.com/reader/full/laltre-memoria-de-practiques 28/12128
No només teníem referents en els comerços, també hi havia persones que ens van ajudar en
aquesta adaptació. Un taxista, un noi resident a Nador i la pròpia propietària dels pisos van
ser figures de suport, figures que sabies que tenies a prop en el moment de l’adaptació. Tot i
així aquests referents es van anar multiplicant a partir de la coneixença d’altres persones, gent
que tenia ganes de que la nostra estància al Marroc fos una experiència el més agradable
possible.45
Sembla que cada una d’aquetes persones vulgui mostrar-se amb nosaltres més amable,
seriosa i responsable que qualsevol altre i sí, sens dubte són afables, ens cuiden i
aprecien però ens costa discriminar quan és del tot sincer i quan respon més aviat al
desig de donar-nos una bona imatge de la ciutat i el país. En tot cas sigui per la raó que
sigui en molts moments ens ajuden i molt.
El fet de tenir uns comerços referents on anàvem cada dia, d’anar veient les mateixes persones,
de gaudir d’un bon tracte en els establiments, entre d’altres, suposava una seguretat que era
necessària per a una bona adaptació.46
El terrat és un espai de socialització gens menyspreable, punt de trobada de les dones
de l’escala per estendre la roba i per xerrar amb les dones dels terrats veïns. Poques
vegades s’hi veuen homes durant el dia.La relació amb el veïnat, en general, és molt bona, a l’escala on vivim els veïns ens
saluden sempre cordialment, la veïna del replà es disgusta si no acceptem entrar a
prendre un té amb ella, li costa entendre que seguim uns horaris d’acord amb la feina i
compromisos que tenim, ella un cop acabada la feina de la llar passa moltes hores sola
al pis, el dia que un o altre acceptem és festa major, amb tot ens costa acceptar les
invitacions perquè saps a quina hora entres a la casa però no a quina hora podràs
marxar. La regulació del temps té un component cultural que no podem obviar i això
quan som a Nador ens provoca no poques dificultats, la valoració que en fem i la que
ens trobem estan força allunyades. La diversitat cultural en aquest aspecte se’ns
presenta amb tota la seva contundència. Els ritmes són molt i mot diferents, el
significant que atribuïm al temps uns i altres canvia i ens costa habituar-nos-hi, segur
que sense adonar-nos-en incomplim cada dos per tres pautes relacionades amb el
45 Silvia Baena46 Silvia Baena
8/18/2019 L'ALTRE memòria de pràctiques
http://slidepdf.com/reader/full/laltre-memoria-de-practiques 29/12129
temps segon el punt de vista dels nostres amfitrions, aprenem sobre la marxa que allò
que ens sembla “tan normal” no és igual a tot arreu.
Les relacions de veïnat però són fonamentals per facilitar-nos l’acostament a la ciutat i
les seves persones, per trencar el gel amb una mirada, un somriure, una salutació.
Petits gestos com aquests són l’inici d’una nova amistat.
Els primers dies em va sorprendre molt el caràcter de les dones ja que són molt més obertes del
que em pensava, de seguida s’interessaven per mi i em demanaven coses, inclús moltes d’elles
em van convidar a casa seva a dinar amb la seva família i amigues. Aquests dinars em van
permetre acostar-me encara més a la gent del país i poder conèixer diferents tradicions
populars de la zona de Nador. Pel què he pogut observar les dones són molt hospitalàries, quan
et conviden a casa et pots sentir com a casa ja que t’ofereixen tot tipus de menjar i de beure, esmostren atentes a qualsevol cosa que puguis necessitar i s’ofereixen a mostrar-te el barri on
viuen i explicar-te els vincles familiars que hi ha dins del barri.47
A qualsevol barri hi ha infinitat de petites botigues de queviures bàsics, al nostre barri,
tothom ens coneix l’endemà d’arribar, se’ns nota tant que son forasters! Hi ha una
botiga a cada cantonada i com aquell qui diu sempre que passem a comprar un cartró
de llet, el pa, uns plàtans o el que sigui, sobretot les noies aconsegueixen que el
botiguer les obsequiï amb alguna llaminadura. A la parada de fruita i verdura del
mercat, el mateix, cada vegada ens regalen una llimona, una mandarina el que sigui
però el detall no falta. El carnisser busca el millor tall per servir-nos.
L’adaptació al barri va ser més fàcil del que em pensava. Tenia un cert temor, sobretot una
vegada vaig entrar i observar el Marroc per primera vegada, pensava que sortir al carrer, fer
el dia a dia amb el veïnat, seria un aspecte que em costaria, que no podria aconseguir anant
sola, que em faria por. Però això no va ser així 48
.
Significatius dels perjudicis són els comentaris que acabo de transcriure de les
estudiants dels que he subratllat les paraules el que em pensava, probablement pensem
més del que toca, imaginem més del que hi ha, creiem saber el que desconeixem i dia a
dia sense córrer hem d’assimilar noves realitats.
47 Mònica Ramírez48 Laura Massegú
8/18/2019 L'ALTRE memòria de pràctiques
http://slidepdf.com/reader/full/laltre-memoria-de-practiques 30/12130
Evidentment no tot són meravelles, tan negativa com els perjudicis seria una actitud
paternalista de no voler jutjar una persona d’origen cultural diferent i acceptar-ho tot
incondicionalment, una actitud així no és més que una manca de reconeixement de la
seva singularitat, en el fons no reconèixer-la com a persona sinó, una vegada més,
veure-la com un clixé, un personatge exòtic i curiós que no va amb mi.
També ens trobem en un mal pas de tant en tant, aquella veïna que ens espiava darrera
la finestra i ens esbroncava quan considerava que pujant o baixant l’escala fèiem
massa soroll, el taxista que volia cobrar-nos més del preu establert, el grup de xicots
que seguien les noies i les molestaven, algun cap de setmana voltant fora de la ciutat.
En general són moments puntuals que al cap de pocs dies ja han esdevingut anècdotes
d’aquelles de: te’n recordes aquell dia que ...? En tot cas cal destacar els aspectes
favorables que sens dubte són els que desequilibren la balança en el sentit positiu.
Al Marroc hi ha un element clau que em va encantar: el poble marroquí és d’una hospitalitat
desmesurada. En el dia a dia això es feia evident, si buscaves una direcció un vianant qualsevol
et podia acompanyar fins a la porta del lloc en qüestió. Si no sabies on comprar quelcom
sempre hi havia algú disposat a no parar fins que ho trobessis. Aquesta capacitat de donar i
ajudar l’hem perdut a les nostres terres. Aquí tothom va a la seva i si no trobes cinta adhesiva
ja t’espavilaràs.49
Certament el govern té interès en que el país doni una bona imatge als forasters, que
sens dubte és el que som, però la solidaritat i l’acolliment són qualitats que no
s’improvisen fàcilment. Sigui com sigui no estem fent “turisme” i això dóna unes
característiques especials a la nostra estada, vivim amb les persones del barri,
compartim moltes hores de feina amb diferents professionals i mai ningú ens ha
menystingut ben al contrari, a vegades gosaria dir que ens cuiden massa i tot, la
manera de fer és ben diferent del que estem avesats i ens ve molt de nou. Que ens faltauna clau anglesa per canviar la bombona de gas, el mateix botiguer ens la proporciona
i, és clar, algun any que al grup només hi ha hagut noies, pobres de nosaltres que se’ns
acudis pujar la bombona al pis, només faltaria! en un tres i no res el botiguer mira les
persones que passen pel carrer i demana a algun passant més o menys conegut de la
seva confiança que ens la pugi (val a dir que vivim en un quart pis sense ascensor) i res
49 Laia Porquet
8/18/2019 L'ALTRE memòria de pràctiques
http://slidepdf.com/reader/full/laltre-memoria-de-practiques 31/12131
de propines que no ho fan per això. Més d’un divendres hem menjat un bon plat de
cuscús que ens ha pujat alguna veïna i això sense comptar les vegades que l’hem
menjat convidats a casa de l’un o de l’altre.
La rebuda que ens fan no és lluny d’aquesta:
Hoste, salut! Benvingut a ma casa. Ara passa i descansa,
menja una mica, i després ja diràs el que vols o el que busques
....................
Una criada va dur, per rentar-se les mans, una gerra
d’or i una bacina de plata, i els va vessar l’aigua.
Va col·locar davant d’ells una taula polida; va vindre
la majordoma honorable a portar-los el pa i a servir-losmolts altres bons aliments, generosa d’allò que tenia. 50
I és ben bé així, fins i tot això de la gerra i la bacina per rentar-se les mans, i el que
commou i on hem d’aprendre és que són generosos d’allò que tenen.
El director de l’escola Sidi Ahmed Abdesalam ens deia:
L’Islam avantposa el bon tracte entre les persones als diners, és per això que la gent s’ajuda
tant entre si tot i que la gran majoria són pobres.51
50 Cant I de l’Odissea.51 Driss Adib.
8/18/2019 L'ALTRE memòria de pràctiques
http://slidepdf.com/reader/full/laltre-memoria-de-practiques 32/12132
Hem d’ajudar-nos els uns als altres per assegurar la nostra existència en
aquest món ...................
Es distingeix (l’home) d’ells (els animals) per la reflexió, facultat que el
condueix a trobar la manera de viure, i a fer-ho amb l’ajuda dels seus
companys. ........................
Això vol dir que la persona que no ha après les convencions socials del seu
pare i de la seva mare, o dels seus tutors i professors, que és el mateix, la
natura el condueix a aprendre mitjançant l’observació dels esdeveniments
de cada dia; així el temps actua com el seu preceptor. Vet aquí una
conseqüència inevitable de l’impuls del sentiment natural de la necessitat de
ser ajudat pels seus semblants.52
L’autor diu una cosa important quan reflexiona sobre el desconeixement de lesconvencions socials i ens proposa observar per aprendre i deixar que el temps faci la
seva feina..
Però el fet és que durant les pràctiques em vaig trobar en un lloc nou amb unes pautes noves.
No tenia els meus amics ni la meva família per passar les hores. No sabia quines normes regien
el dia a dia. No sabia on comprar allò que em faltava i la gent no m’entenia.53
En tot cas, no sempre és fàcil acceptar aquesta hospitalitat, hi ha molts moments que
engavanya, no hi estem fets, ni jo ni els estudiants.
Quan he anat convidada a dinar a casa d’una família, en general, he acabat francament
saturada de presentacions, compliments, una espera inacabable ... a vegades solitària a
la sala dels convidats sense saber de què va la cosa, a qui esperes, quanta estona pot
durar la situació, a l’expectativa del que vingui sense saber massa què serà, les dones a
la cuina sense deixar-me entrar, els homes inexistents, la mainada espiant. Sincerament
en més d’una ocasió només he esperat el moment d’acabar l’àpat i el té per poder
marxar. Una cosa semblant pot passar quan vaig, sola o amb els estudiants, a l’institut
a concretar horaris i activitats, quan arriba el director al despatx fa venir el cap
d’estudis, fetes les presentacions al cap d’una mica crida algun professor, amb tot això
52 http://classiques.uqac.ca/classiques/Ibn_Khaldoun/Prolegomenes_t2/ibn_pro_II.pdf53 Laia Porquet
8/18/2019 L'ALTRE memòria de pràctiques
http://slidepdf.com/reader/full/laltre-memoria-de-practiques 33/12133
han passat uns bons 15 minuts, finalment arriba el conserge que ha anat a preparar-nos
un té i a comprar pastes. Ara ja hi som tots, podem començar a parlar de “feina”.
Pot semblar incompatible lloar una manera de fer i quan t’hi trobes sentir-te enfarfegat
però una cosa no treu l’altre. Aprecio de cor l’acompanyament que ens ofereixen,
però... amb una mica menys, en tindria prou? Segurament...
Si sóc sincera normalment se’m fan llargues aquestes estones i amb tot he de viure-les,
aprofitar-les i aprendre’n. Són moments de no fer res, observar, impregnar-se de
diferents formes d’actuar i viure, que fàcil és dir-ho!
Mostreu bondat als vostres pares, als vostres parents, als orfes, als pobres,
als clients que us estan units per sang i als clients estrangers, als vostres
companys, als viatgers i als vostres esclaus. Déu no estima l’home
presumptuós i vanitós.54
54 El Corà. Sura 4 Les dones, aleia 36
8/18/2019 L'ALTRE memòria de pràctiques
http://slidepdf.com/reader/full/laltre-memoria-de-practiques 34/12134
Espais de pràctiques
Els centres on fem les pràctiques són diversos: una escola de primària i un institut
públic marroquí, l’escola espanyola de Nador, centres de desenvolupament de la dona,
un centre de formació professional per a joves en risc d’exclusió, un centresociocultural, un parvulari... Varien d’un any per l’altre en funció de la disponibilitat
dels centres, de nombre d’estudiants i dels seus interessos.
N’hi ha de fixes on anem cada any i d’altres puntuals als que l’assistència depèn
principalment del pressupost de la institució i les ajudes pel finançament que fa que els
serveis estiguin o no en funcionament un any o un altre.
Sempre fem per manera que cada estudiant pugui conèixer-ne un parell com a mínim
per tal de fer-se una idea més amplia dels serveis que ofereix la ciutat a nivelld’institucions educatives i socials.
Cada una d’aquestes institucions té unes característiques pròpies en funció de
l’organisme del que depèn i evidentment de les persones que la dirigeixen, presideixen
o coordinen. Totes elles, com ja he comentat, ens ofereixen les màximes facilitats per
ajustar-se a les nostres demandes. Això no exclou que el procés d’autoritzacions
imprescindibles, concreció d’horaris i activitats, acords i coordinació sigui fàcil.
Pel que fa als centres educatius marroquins, els primers anys quan preparava les
pràctiques dels estudiants i començava a establir contactes per correu electrònic o
telèfon amb aquests establiments quedava molt satisfeta perquè després d’un seguit
inacabable de gestions telemàtiques i telefòniques em semblava que en arribar tot
estaria clar... que innocent!
Les diligències prèvies resultaven ser un miratge, un cop a lloc recomençava tot,
aquesta vegada cara a cara d’un despatx a un altre, d’una autoritat al seu superior... Poc
a poc vaig aprendre com havia de fer-ho.
Un gran aprenentatge va ser el dia en que un subdirector em va aclarir que el que havia
de fer era enviar les informacions i sol!licituds per fax: - Envia un fax a la institució
que correspongui dirigida al seu president o director . -Com es diu el director, a qui la
dirigeixo?. - Ah, no! tu la dirigeixes a una institució, no a una persona, el director
avui pot ser un i demà un altra!
8/18/2019 L'ALTRE memòria de pràctiques
http://slidepdf.com/reader/full/laltre-memoria-de-practiques 35/12135
La sorpresa va ser gran però el sistema va resultar totalment eficaç. Si més no per
obtenir una primera resposta, un fax signat del Director de l’Acadèmia de l’Oriental55
amb segell inclòs, després “in situ” vindrien les entrevistes personals.
Viure a les antípodes significa doncs reconstruir l’instin, saber fer de
meravella natura i de natura meravella, descobrir fins a quin punt és
inestable el món, que en una primera meitat segueix certes lleis i en l’altra
unes lleis oposades.56
No vull dir amb això que uns i altres estiguem a les antípodes, ni de bon tros, però sí
que sovint seguim en alguns aspectes lleis oposades i codis prou diferents que moltes
vegades m’han deixat del tot desorientada i m’han obligat a reconstruir l’instin.Realitzar els tràmits prèvies a la nostra estada a Nador (contactes amb l’Acadèmia de
l’Oriental, escoles, instituts...), entre altres coses, m’ha demanat un aprenentatge
considerable d’una banda perquè he hagut de desenvolupar la capacitat de posar-me al
lloc de l’altre i disposar de tots els meus recursos per comprendre uns esquemes de
funcionament allunyats dels coneguts, i de l’altra per recordar que no formo part del
mèlic del món i, per tant, la manera de fer rifenya és la que he d’adoptar per connectar
amb les persones quan sóc allà.
Amb paciència i seguint el protocol adient cada curs he aconseguit l’autorització
indispensable de l’autoritat competent perquè els estudiants puguin accedir a les
institucions educatives públiques marroquines per fer les pràctiques. És un
procediment prou feixuc perquè amb aquest permís he de presentar-me a la Delegació
del Ministeri a Nador i entrevistar-me amb el Cap de Gabinet que m’acompanya al
despatx del Delegat i finalment... podem presentar-nos a l‘escola i a l’institut a
entrevistar-nos amb els directors, caps d’estudi, mestres i professors corresponents..
La forma és diferent però en definitiva el fons no ho és tant només cal que pensar en el
seguit d’aplicacions, autoritzacions i impresos que hem de complimentar a qualsevol
universitat o escola un dia i una altre, amb l’augment de burocràcia que se’ns menja,
però el coneixement que tenim dels mecanismes de funcionament ens fa sentir més
còmodes i ens sorprèn menys, sempre és fàcil caure en un discurs de menys teniment i
55 L’Acadèmia ve a ser com aquí el Departament d’Ensenyament.56 Umberto Eco: L’illa del dia abans. (1959) Barcelona: Destino.
8/18/2019 L'ALTRE memòria de pràctiques
http://slidepdf.com/reader/full/laltre-memoria-de-practiques 36/12136
pensar que ho fem millor que els altres. El discurs que ens fan menysprear altres
cultures i maneres de fer és vell i hem crescut amb la consciència de superioritat de la
civilització europea.
Havíem adquirit el costum de veure en els països del sud l’origen de les
nostres preocupacions més greus.57
En tot cas a Nador es tracta, per desconegut, d’un itinerari ple de sorpreses.
En una ocasió havia d’entrevistar-me amb el Cap de Gabinet del Director de
l’Acadèmia de l’Oriental per presentar-li l’avantprojecte d’horaris i activitats per
realitzar als centres educatius. Un cop enviat el fax “reglamentari” em va telefonar
proposant-me veure’ns un dissabte al matí, - moltes gràcies, he d’anar a la delegació?,a quina hora?, li vaig preguntar, - ah, no! dissabte és tancada la delegació, podem
quedar en un altre lloc- sorpresa meva, -on ens podem veure doncs?- A l’hora i al lloc
que vulguis- em va respondre amb gran sorpresa per part meva.
Vaig proposar un lloc fàcil per mi, la cafeteria Victòria i així va ser com entre un cafè
amb llet i un suc de taronja vam fer l’entrevista.
Amb l’acord del Cap de Gabinet del Director de l’Acadèmia havia d’entregar el plade treball al Cap de Gabinet del Delegat que em va donar hora per dur-li (jo duia el
document preparat en format digital) primer va estar retocant el format del document a
l’ordinador que si un espai amunt, que si dos avall, que deixem-ho com estava... no
exagero ni un pèl si dic que aquesta tasca va durar més de mitja hora, ara bé el que va
ser encara més sorprenent és que un cop acabada la revisió va estar-me ensenyant,
durant una bona estona, fotos seves i d’altres personalitats que havien viatjat a
Holanda amb un programa de cooperació. Vaig sortir del despatx atapeïda però amb
els papers a punt per anar a l’Escola i a l’ Institut.
57 AminMaalouf. El segle primer després de Béatrice
8/18/2019 L'ALTRE memòria de pràctiques
http://slidepdf.com/reader/full/laltre-memoria-de-practiques 37/12137
Els funcionaris de Damasc mai no estampen el segell tan de pressa. El
segell és un tros de l’ànima de cada un d’aquells funcionaris, i quan l’han
d’estampar en un full de paper els dol fins al fons del fons del seu cor.58
Les institucions educatives marroquines on anem són l’escola de primària Sidi AhmedAbdesalam i l’institut de secundària i batxillerat Taha Hussein, ambdues situades a la
població de Segangan a uns 8 km de Nador. Segueixen el currículum educatiu
marroquí i atenen infants i joves de la població i rodalies.
L’autoritat del mestre o professor és indubtable, l’ordre i el respecte a l’aula
inqüestionables, la metodologia memorística és la que preval. En tot moment hi ha
disciplina però no d’una forma dura i dictatorial sinó com una rutina acceptada i
respectada per tothom.El tema de la disciplina sorprèn molt els estudiants i els qüestiona. Els primers dies
d’escola, als vespres a casa, acostuma a ser un tema de discussió i reflexió seriós. És
necessari aquest nivell d’ordre i silenci? On queda la iniciativa de la mainada? Si la
metodologia és expositiva i la disciplina fonamental, serà possible proposar activitats
didàctiques mínimament participatives? Què venim a fer? Podrem fer pràctiques en
aquest entorn?...
L’ordre i la disciplina dels alumnes durant les classes va ser una de les coses que més em va sorprendre. Tenint en compte l’edat i fent la comparativa, de manera inconscient, amb els
alumnes que conec vaig intuir que els mètodes pedagògics eren força diferents. Es podia
percebre una forta jerarquització i una gran distància en la relació professor/alumne. Hi havia
un respecte absolut cap a la professora, la seva figura era totalment autoritària i això feia que
a l’aula hi hagués un silenci i una obediència desmesurada i inapropiada per l’edat dels
infants.59
La disciplina és palpable en l’aire de les aules de l’escola; un concepte que fa possible la tasca
d’un únic docent davant de gairebé 40 alumnes. El debat sobre si és necessària o no, és difícil i
llarg però segons la meva opinió personal, la disciplina en un punt mig no té perquè ser dolenta
si s’entén relacionada al respecte en si mateix i en un context on hi ha pocs recursos humans o
materials. Jo durant les classes a les què vaig assistir i que no em permeten extrapolar la
/0 I-E.J K3L-?.M 1!&;-11-/=1+ /0 :- ;.4" N#888O P-130:=;-M Q- R-C1-;- 59Marta Berguillos
8/18/2019 L'ALTRE memòria de pràctiques
http://slidepdf.com/reader/full/laltre-memoria-de-practiques 38/12138
situació a altres escoles o casos diferents, no vaig veure cap gest o actuació que vulnerés els
drets dels infants o posés en dubte l’ètica de la professió. 60
Tot el que he vist i compartit en els centres educatius del Marroc m’ha fet reflexionar sobre
l’ordre i la disciplina. Suposo que a causa de la nostra història, aquests dos trets que
acompanyen l’educació a vegades es troben associats a unes connotacions negatives.
Tanmateix, si es miren com un element més per gestionar una aula no són dolents. 61
Malgrat les pors i inseguretats inicials, passats els primers dies i previ acord amb la
direcció ens donen carta blanca perquè els estudiants puguin desenvolupar algunes
activitats educatives en un horari determinat.
Normalment les activitats, tant a l’escola com a l’institut, sempre seguint el pla de
treball i programació de la institució, es centren en els àmbits d’educació plàstica,
educació física i expressió corporal; a l’institut els estudiants participen activament a
les classes d’espanyol i d’educació física.
Triem activitats en les que la llengua no jugui un paper substancial (els alumnes parlen
amazig entre ells i les classes acostumen a ser en àrab) i comptem amb l’ajuda
imprescindible dels mestres i professors que parlen francès o castellà i ens fan
d’intèrprets. L’actitud dels professionals sempre ha estat oberta i disponible a les
nostres demandes.
De fet, l’existència i la conservació de l’espècie humana només es pot
aconseguir a través de la voluntat dels homes d’ajudar els altres per al seu
benefici mutu.62
Aquest centres en ofereix una gran oportunitat de desenvolupament professional.
Aprenem que les coses no sempre són com ens agradaria que fossin o com imaginem
que “han de ser”. No s’hi val a lamentar-se de manca de recursos materials o humans,
amb el que disposem hem de desplegar la nostra creativitat, no s’hi val a dir o pensar
que jo ho faria d’una altra manera, hem d’ajustar-nos al que ens ofereixen i agrair-los-
60 Susanna Prat61 Laia Porquet62 http://classiques.uqac.ca/classiques/Ibn_Khaldoun/Prolegomenes_t2/ibn_pro_II.pdf
8/18/2019 L'ALTRE memòria de pràctiques
http://slidepdf.com/reader/full/laltre-memoria-de-practiques 39/12139
hi de debò, no s’hi val a donar lliçons, hem d’aportar idees sense envair l’espai
educatiu dels centres.
Quan vam anar a visitar les institucions, tenia el dubtes de si podria realitzar classe amb
alumnes marroquins, perquè tenia por de faltar-los el respecte ja que no coneixia gaire la sevacultura i els seus costums.63
63Aina Urizal
8/18/2019 L'ALTRE memòria de pràctiques
http://slidepdf.com/reader/full/laltre-memoria-de-practiques 40/12140
Escola Sidi Ahmed Abdesalam
L’escola de primària Sidi Ahmed Abdesalam és una escola amb un gran recorregut
històric que funciona des del temps del protectorat, actualment està situada al mateix
edifici, ara refet respectant l’estil de l’època, on hi havia hagut una l’escola espanyola
durant els anys del protectorat. El director, orgullós de la seva feina, conserva el llibre
de matrícula amb les dades dels alumnes del moment i li agrada explicar als estudiants
la història de la institució.
Actualment atén aproximadament uns 200 alumnes, l’equip docent és el mateix des de
fa uns 10 anys i això afavoreix un treball en equip consolidat i permet incloure noves
activitats d’una any per l’altre com pot ser la celebració del dia del medi ambient, de la
seguretat vial, de la mare...Realitzen tres reunions de pares a l’any a l’inici de curs per donar la benvinguda, al
final del 1er trimestre per fer l’avaluació i a final de curs de tancament i avaluació.
Igualment fan tres claustres cada curs on revisen els continguts desenvolupats, fan el
seguiment dels alumnes i programen el que convingui.
No hi ha dubte que les institucions educatives rifenyes es plantegen seriosament
l’educació d’infants i joves a partir de criteris sòlids en concordança amb el tarannà
polític-religiós que els orienta. Podríem discutir molt sobre aquest tema, són criterisque moltes vegades ens sorprenen, diferents dels que coneixem però segur que els
professionals que hem conegut estan compromesos amb el creixement i
desenvolupament d’infants i joves.
Aquests temes són seriosos i cal que els discuteixin els qui realment saben
alguna cosa sobre els infants del planeta Terra..., i de les necessitats d’una
societat, que van més enllà de la consideració de l’escola principalment com
un lloc que es cuida de distribuir informació oportunament .64
A l’escola Sidi Ahmed Abdesalam se’n preocupen i discuteixen aquests temes i any
rera any ho he pogut comprovar. El director i l’equip docent ens expliquen convençuts
els seus criteris i valors educatius.
64 Neil Postman: La desaparició de la infantesa
8/18/2019 L'ALTRE memòria de pràctiques
http://slidepdf.com/reader/full/laltre-memoria-de-practiques 41/12141
I encara que aquestes paraules no tinguessin altra virtut que fer-te dubtar de
les teves conviccions heretades, tindrien ja prou utilitat; perquè qui no
dubta, no mira; qui no mira, no veu; i qui no veu, roman cec i perplex.65
Les famílies s’esforcen molt perquè els seus fills puguin anar a l’escola i el directorcom estímul per a elles a l’hora de la matrícula amb el pressupost de que disposava
m’explicava un any que preparava per a cada nou alumne una motxilla amb material
bàsic una llibreta i un llapis. És una persona que s’interessa francament per l’educació,
hi creu i lluita per millorar-la, ens diu: Sense educació augmenten els problemes
socials.
L’estada en aquesta escola reclama als estudiants deixar en segon terme metodologies i
didàctiques que aprenen a la universitat per prioritzar la prudència i integrar la idea deque anem a Nador a aprendre, no a alliçonar ningú i que el respecte a la dignitat de
l’altre han d’orientar les seves actuacions.
En alguna ocasió això ha estat ben difícil. Fer-se càrrec dels valors locals, de la
importància de respectar-los, d’entomar la frustració de no posar en joc recursos
educatius, estratègies i coneixements pedagògics “fantàstics”, perdre el protagonisme
de la persona externa que ve a “aportar”... i en el seu lloc fer espai a la descoberta,
l’aprenentatge i l’adaptació, alguna vegada, per segons qui, resulta francament
complicat. De fet els primers dies a l’escola són d’observació i escolta abans no hagin
concretat el què faran i el com i això vol dir moltes estones “d’escalfar cadira” com
comentava un estudiant. Per alguns són dies de força dificultat, d’altres ho veuen aviat
d’altra manera.
Personalment no vaig fer pràctiques per canviar res. Simplement em vaig adaptar als costums i
al tipus de treball que els nens havien realitzat tota la seva vida. Poc a poc vaig saber com
explicar-me i ells van entendre el funcionament dels jocs amb més facilitat i van participar
activament a tot moment .66
A Nador els estudiants estan en un entorn nou, prou desconegut, lluny dels referents
habituals, lluny de les persones que poden oferir-los suport afectiu, el meu paper ha de
combinar una actitud professional seriosa i al mateix temps de contenció, fer-los veure
65 IbnTufayl. El filósofo autosuficiente.66 Francesc Prieto
8/18/2019 L'ALTRE memòria de pràctiques
http://slidepdf.com/reader/full/laltre-memoria-de-practiques 42/12142
poc o molt la singularitat de la ciutat, de les institucions educatives, les diferències i
semblances amb el que coneixen, prou complicat tot plegat. Els he d’oferir algunes
claus perquè puguin elaborar el dia a dia, a vegades intentar respondre preguntes de les
que ni jo mateix tinc la resposta clara.
M’esforço doncs perquè la meva actitud quedi tant lluny de la freda
superioritat del filòsof com de l’arrogància del Cèsar.67
Cada curs finalment els estudiants han pogut realitzar activitats educatives
contextualitzades que els han ensenyat molt. Per exemple, combinant el que els
alumnes estaven aprenent a l’hora de matemàtiques amb la plàstica construir un
tangram amb el que després varen poder experimentar i gaudir.Si mai tenim la tentació de jutjar amb massa prepotència la metodologia habitual de
l’escola també tenim sorpreses que ens posen a lloc, un any, per exemple, amb motiu
del dia de la mobilitat sostenible els alumnes de 3er de primària amb la seva mestra van
pintar pancartes a l’aula per sortir al carrer i fer una manifestació demanant als
conductors que respectessin els vianants. Màxim desconcert entre els estudiants ¿com
pot ser compatible una metodologia expositiva i memorística amb una altra
participativa i activa? i nosaltres que pensàvem que ambdues coses erenincompatibles!! o és que contrastos i contradiccions poden conviure en un mateix
espai?
En una altra ocasió van demanar als estudiants que col!laboressin en la preparació de
la festa del dia de la mare. Van tenir la idea de preparar un ball de bastons, la condició
de la direcció va ser que triessin “els millors” alumnes per fer-lo perquè tot havia de
sortir rodó. Una característica de l’educació marroquina que hem pogut constatar és la
forta competitivitat que l’embolcalla i la valoració que fa dels “bons”; això va
confrontar-los amb una seriosa contrarietat i de nou amb les preguntes que
contínuament ens hem de fer quan som allà, perquè “els millors”?, perquè un petit
grup?, perquè no donar una oportunitat a la mainada que poques vegades la tenen?
havíem de renunciar als criteris pedagògics que ens orienten?
67 Marguerite Yourcenar. Memòriesd’Adrià.
8/18/2019 L'ALTRE memòria de pràctiques
http://slidepdf.com/reader/full/laltre-memoria-de-practiques 43/12143
Doncs sí, van fer el que l’escola els demanava, potser van deixar de costat alguns
criteris pedagògics però van saber respectar els valors del centre. El ball de bastons va
ser un èxit, els estudiants van esforçar-se per trobar els recursos necessaris, els bastons:
pals d’escombra serrats i polits a l’escola amb l’asfalt del pati, la música amb un mòbil
acoblat als altaveus... (podeu veure el vídeo de la festa) 68
El testimoni d’una de les estudiants que va participar en la preparació del ball de
bastons il!lustra bé tant la seva dedicació com l’estat d’ànim i l’esforç necessaris
realitzats per adaptar-se al context.
Durant el procés hi va haver moments difícils. El dia que els vaig entregar la planificació de les
sessions del ball de bastons vam acordar un horari d’assajos. Tot i això hi havia dies en que
alguns dels bastoners havien de marxar perquè l’horari coincidia amb el d’assaig d’altres balls
de l’escola on aquells dies no es parlava d’altre tema que no fos el Dia de la Mare. Sovint em
canviaven l’horari, jo volia que el ball sortís bé.
Tot i el meu estat de nervis, no va ser possible organitzar uns horaris i cada dia a les 8 del matí
havia de buscar la mestra i mirar de fixar l’hora d’assaig pel dia. La cosa no va acabar aquí,
dilluns de l’última setmana el director em diu que un dels bastoners ha marxat de viatge amb la
família i no sap quan tornarà. Sense perdre els nervis vaig afanyar-me a buscar un nou
ballador i aquell mateix dia vam estar repetint el ball tantes vegades com vam poder. Dimecres,
a dos dies de la festa, em trobo els bastoners esperant-me per assajar i just abans de començarm’adono que dos d’ells són nous. Tenia ganes de plorar! Per diferents motius dos dels
bastoners tampoc podien assistir divendres a la festa i ho havien sabut aquell mateix matí. El
director i la mestra imaginant el nostre estat de nervis ja s’havien cuidat de buscar dos nous
bastoners que estaven disposats a assajar de valent.
Penso que tots els inconvenients que van sorgir durant el procés van fer que realment fos una
experiència inoblidable. Vaig sentir molta impotència, vaig passar nervis, inclús angoixa al
final del procés, però tot quedava compensat en veure les cares de felicitat dels nens i les
famílies el dia de la festa.69
És de valorar l’actitud de les mestres que s’han mostrat sempre obertes a acceptar les
aportacions dels estudiants tot i que la metodologia no sempre s’ajustés a l’habitual de
l’escola.
68 https://www.youtube.com/watch?v=KVqECQI30DY minut: “22:37”69 Marta Berguillos
8/18/2019 L'ALTRE memòria de pràctiques
http://slidepdf.com/reader/full/laltre-memoria-de-practiques 44/12144
La valoració que fan els estudiants de l’estada a l’escola no són massa diferents
d’aquesta:
He de donar les gràcies a tot l’equip docent ja que tots m’han tractat molt bé i han estat
disposats ha ajudar-me i resoldre’m qualsevol dubte tant de l’escola com de l’idioma. Des del primer dia m’han ensenyat totes les programacions, els llibres, exàmens i m’han deixat
participar en la mesura que fos possible en totes les activitats, fent-me partícip del dia a dia de
l’escola. Els alumnes també m’han fet sentir molt còmoda ja que des del principi m’han mostrat
respecte, afecte i ganes de conèixer-me i integrar-me en les activitats. Aquestes pràctiques
m’han ensenyat a mirar i apreciar moltíssimes coses en les que habitualment no em fixava i
això en gran part a estat per la llengua, he après a mirar als alumnes i llegir el seu llenguatge
corporal, apreciar l’ambient d’una classe o observar com es comunica la professora amb els
alumnes. Espero que si en el futur treballo a Catalunya mantingui aquesta mirada i no em
quedi solament amb l’oïda i una mirada superficial, ja que aquesta mirada que he après al
Marroc és molt més profunda.70
El context de l’escola Sidi Ahmed Abdesalam, és peculiar per a nosaltres, no només per la
manera de treballar sinó per la ràtio elevada d’alumnat. Com ja he dit abans, les activitats
proposades van resultar molt gratificants però també ens van servir per aprendre com podríem
haver preparat l’activitat per tal de què hagués funcionat millor, és aquí on crec que es centra
la clau de l’aprenentatge.71
Una altra valoració de l’estada a l’escola diu:
Ens hem sentit profundament acollides i estem molt agraïdes d’haver tingut aquesta
oportunitat. Hem après que amb pocs recursos també és possible educar i ens ha sorprès que
molts dels conceptes pedagògics més innovadors que sentim a la universitat (competències
educatives, globalització de continguts); estan discretament destacats en el dia a dia d’aquestes
aules.72
Un bon aprenentatge!!
70 Mar Pahisa71 Susanna Prat72 SilviaBaena i Susanna Prat
8/18/2019 L'ALTRE memòria de pràctiques
http://slidepdf.com/reader/full/laltre-memoria-de-practiques 45/12145
L’Institut Taha Hussein
L’Institut Taha Hussein funciona des del 1984, està dedicat exclusivament a
l’ensenyament superior post-obligatòri i acull alumnes d’edats compreses entre els 16 i
els 20 anys, per obtenir el títol de batxiller els alumnes han de fer l’Examen Nacional,si suspenen obtenen el nivell de batxillerat, però no el títol. El pla d’estudis, segons el
model francès, ve assenyalat des de la Delegació d’Educació de l’Acadèmia, així com
el nombre i la data dels exàmens. L’institut atén més d’un miler d’alumnes provinents
de la ciutat i zones rurals properes fet que demana un bon nivell de coordinació que
l’equip docent encapçalat per l’equip de direcció es cuida d’endegar, vetllen pel bon
funcionament del Institut coordinant-se a través de reunions de diferents tipus: sobre
els criteris de direcció, l’organització pedagògica, reunions de classe per parlar delsalumnes problemàtics i reunions de programació; segons el tipus de reunió hi assisteix
l’equip directiu, l’associació de pares i/o els professors.
Cal assenyalar que a les assignatures obligatòries pot haver-hi 40 alumnes per classe,
no així a algunes optatives on concretament a llengua espanyola no solen ser més
d’una vintena i pel que expliquen les professores el nombre ha anat disminuint els
darrers any. Una possible sortida professional com és la tele-venda sembla que degut a
la crisi ha minvat força, aquest i altres factors han fet que molts alumnes hagin perdut
interès en aquesta llengua.
Tinc ben present en Hussein un amic de Nador, llicenciat en dret, que feia aquesta
feina i l’empresa espanyola per la que treballava va canviar-li el nom, així quan
telefonava per vendre el seu producte havia de dir Buenos días soy Jaime, bla, bla,
bla... no fos cas que el possible client es fes enrere davant d’un venedor amb un nom
tan “estrany” !
Des del punt de vista filosòfic ,..., la tradició ha pretès que l’alteritat només
podia ser o bé assimilada (integrada i destruïda) o bé, de manera menys
indigna però segurament més cruel, ignorada (abolida en la indeterminació
genèrica que no pot afectar-me) 73
73 Xavier Antich. El rostre de l’altre.
8/18/2019 L'ALTRE memòria de pràctiques
http://slidepdf.com/reader/full/laltre-memoria-de-practiques 46/12146
Torno a l’institut... també fan un seguit d’activitats extraescolars molt variades,
organitzen clubs que creen els alumnes segons els seus interessos coordinats per un
professor. El director pretén millorar la qualitat de l’educació i explotar les energies i
talents de diferents alumnes en totes les àrees, així doncs hi ha clubs de teatre, música,
esports..., ens mostrava amb orgull la cura que tenen de l’entorn de l’institut que un
grup d’alumnes del club de medi ambient es cuiden de mantenir en condicions.
Quan li vaig preguntat al director, Mohamed Abidi, per les activitats extraescolars del centre
Vaig quedar impressionat. Organitzen clubs que creen els mateixos alumnes amb un professor
que els coordina i supervisa, per exemple, de llengua alemanya, de ciències... aquests Clubs
informen periòdicament de la seva situació i evolució.74
La participació dels estudiants de pràctiques a l’institut es circumscriu a les classes
d’espanyol i d’educació física tot i que, en general, prefereixen conèixer el
funcionament de l’educació infantil i primària, l’educació no formal i els Centres de
Desenvolupament de la Dona, cada any hi ha hagut estudiants que hi ha anat sobretot
estudiants de CAFE (Ciències de l’Activitat Física i l’Esport) o de mestre que fan
l’itinerari d’Educació Física. Com a l’escola, en primer lloc observen per situar-se,
cosa que no sempre resulta fàcil ni evident, i poc a poc participen i proposen alguna
actuació educativa adient.
Recordo el primer dia a l’institut com un dia difícil, sense saber què havia de fer exactament,
on col·locar-me, què dir... notava com tots estaven a l’expectativa de qui era i què feia allí una
dona estrangera que s’asseia al final de la classe, apuntava coses en un paper i no deia res . En
acabar però puc dir que és un centre en el qual m’he sentit molt acollida per professors i
alumnes, encara que al principi passava pels passadissos i em miraven estranyats, intrigats per
la meva presència. Algun em preguntava el nom i d’altres es dedicaven a mirar expectants el
que fes. Jo també a poc a poc em vaig sentir més còmoda. L’últim dia que tots sabien el meu
nom i fins i tot em saludaven pels passadissos, em va saber greu anar-me’n perquè haviaconegut unes professores i alumnes que em van acceptar, acollir i ajudar des del primer
moment. L’estada a l’institut ha estat per mi una font rica en aprenentatges i experiències .75
Els matins a l’hora d’entrar a l’institut el carrer és ple de joves nois i noies amb la
motxilles o la carpetes esperant que el conserge obri la porta, algunes noies amb bata
74 Francesc Prieto75 Carmen Jimenez
8/18/2019 L'ALTRE memòria de pràctiques
http://slidepdf.com/reader/full/laltre-memoria-de-practiques 47/12147
blanca neta i polida, d’altres sense, els nois repentinats. A l’hora de plegar omplen el
carrer i les voreres xerrant, rient i menjat alguna llaminadura, en aquests moment quan
coincidim es formen cercles de nois i noies mirant-nos, alguns rient per sota el nas i
xiuxiuejant sense dissimular.
La vorera d’un institut a l’hora de plegar és plena de gom a gom. Hi ha
entre els joves, una actitud difícilment explicable que fa que tan bon punt els
grups multitudinaris abandonen les aules, s’aturin tots al llindar de la
sortida, provocant un embús colossal que propicia un ambient festiu i alegre
d’empentes, rialles, crits selvàtics i algun clatellot fugisser i anònim que
sobrevola motxilles i caps.76
Especialment les estudiants se senten molt observades, és veritat que cridem l’atenció
per la forma de bellugar-nos, de vestir, de parlar, pel pentinat...
Cosa extraña, las mujeres no llevaban velo. Paseaban con la cara
descubierta, …… las jóvenes con la melena suelta para nada molestas con
la cercanía de los hombres 77
Aquestes som nosaltres, no ens ha de sorprendre massa doncs que ens mirin. Però com
acostuma a passar la majoria de reserves s’esvaeixen aviat i el dia a dia a l’Institutesdevé ben positiu.
L’amabilitat i ajuda rebuda han estat els eixos d’aquestes pràctiques així com també la
constant col·laboració i atenció per part del director del Lycée, els professors d’espanyol i la
resta de docents i personal administratiu que han fet d’aquestes pràctiques un projecte a
recordar en el meu procés de creixement personal .78
El director juntament amb el cap d’estudis i els professors implicats en les pràctiques
dels estudiants, cada any quan arribem el primer dia ens rep tot el grup, ens explica el
funcionament, ens convida a té i pastes (no cal dir que passats els primers minuts de
contenció, aviat s’acaben, el jovent sempre tenen gana...).
76 Antoni Dalmases. Caos a les aules.77 Jasmine Khadra. Lo que el dia debe a la noche. 78 Raquel Janer
8/18/2019 L'ALTRE memòria de pràctiques
http://slidepdf.com/reader/full/laltre-memoria-de-practiques 48/12148
El marge d’actuació dels estudiants de pràctiques a l’Institut és inferior al de l’escola
perquè els programes són més estrictes i regulats i per tant l’equilibri que han de trobar
entre adaptar-s’hi i aportar alguna element nou és dificultós, amb tot amb bona
disposició per les dues parts (estudiants i professors) ho aconsegueixen sobretot a les
classes d’espanyol perquè ofereixen un entorn on la comunicació forma part dels
continguts i aprenentatges programats. Alguna vegada d’acord amb els professors trien
temes de conversa que apropin els interessos d’uns i altres com la immigració,
l’economia, formes de vida, medi ambient, les expectatives de futur, el currículum i
evidentment les noves tecnologies, facebook, watsap... (aquest darrer tema sobretot
fora de l’aula) de manera que seguint el pla de treball de l’assignatura promouen al
mateix temps el contacte entre alumnes i practicants .
Vàrem concretar amb els professors de l’institut la realització de diferents intervencions.
Havien de tenir a veure amb la programació establerta i utilitzant el llibre de text per tal
d’adaptar-me a la planificació de continguts i no interferir en el que disposava el professor. En
tot cas, tenint en compte la programació i les característiques de l’institut podia desenvolupar
alguna activitat innovadora.79
Tenint en compte que sovint hi ha relativament poca diferència d’edat entre alumnes i
estudiants aviat es veuen propers i troben estones de conversa i intercanvi d’opinions
positius per a tots i que obre molt interrogants als estudiants.
79 Raquel Janer
8/18/2019 L'ALTRE memòria de pràctiques
http://slidepdf.com/reader/full/laltre-memoria-de-practiques 49/12149
També he conegut a molts nois i noies, alumnes d’aquest centre, que m’han donat l’oportunitat
d’aprendre d’ells i de trobar aquest equilibri que vaig venir buscant entre cultures des del
respecte i l’empatia. El fet de realitzar les pràctiques educatives en un centre marroquí, amplia
la visió global d’un mateix i ajuda a conèixer a aquelles persones que de vegades d’una manera
reticent no volem conèixer .80
No sabem res dels altres, ni ens importa; en canvi, voldríem que els altres
ens coneguessin a fons. El nostre afany de ser compresos només es pot
comparar amb la nostra desgana per comprendre ningú.81
Per concloure, vull agrair profundament el tracte que vam rebre per part del director de
l’institut, dels professors i dels alumnes. Tothom ens va acollir amb molt respecte i carinyo des
del primer moment. Encara avui mantinc contacte amb alguns dels alumnes.82
Pel que fa a l’Educació Física (EF), tot i que és una assignatura obligatòria, els alumnes
que porten un certificat mèdic que els excusi se’n lliuren i pel que ens han explicat hi
ha alumnes que demanen aquest document sense tenir cap problema de salut i el metge
els hi facilita la firma, d’aquesta manera s’estalvien fer-ne. S’entén com una
assignatura destinada exclusivament a la preparació esportiva.
Les instal!lacions són mediocres, és poc valorada tant a nivell escolar com social,
segons que ens comenten uns professors marroquins d’EF:
Els pares no donen la mateixa importància a la matèria d’EF que a la resta de matèries i si els
seus fills treuen bones notes però suspenen l’EF no passa res.83
S’entén com una matèria destinada principalment a la preparació esportiva de cara a la
competició i tot i que les classes són mixtes, hi ha poca relació entre nois i noies i
manca implicació per part d’elles. Cada any es realitza un campionat important
d’atletisme a la província de Nador i els professors es dediquen bàsicament a prepararels alumnes per aconseguir el podi.
80 Raquel Janer81 Joan Sales. Incerta glòria82 Maite Reguero83 Zakia i Azidine Al Fazazi
8/18/2019 L'ALTRE memòria de pràctiques
http://slidepdf.com/reader/full/laltre-memoria-de-practiques 50/12150
A tots els instituts es treballen els mateixos blocs de continguts ja que durant el
curs es realitza un campionat de gran prestigi a la província de Nador i els
professors es dediquen en profunditat a preparar els alumnes per tal de que
esdevinguin bons esportistes i guanyar-lo. Els professors es fixen molt amb el
nivell inicial de l’alumne alhora de començar els continguts i de seguida comenten
si son bons o no en aquest esport o l’altre...
És una educació que valora molt la capacitat física i l’habilitat tècnica, per això
m’he trobat que les noies que no son gaire hàbils decideixen apartar-se de classe.
Generalment als professors o professores no els amoïna massa el nivell de les
noies que no es mostren massa predisposades per aquesta matèria i prefereixen
invertir el temps en els alumnes amb ganes de fer esport. He tingut la gran
oportunitat de veure el tipus de relació que hi ha entre nois i noies de diferents
edats en les classes d’educació física. A grans trets, hi ha poca relació entre nois i
noies.84
La selecció i valoració dels “millors” és una constant, ho hem vist també a l’escola, la
competitivitat orienta moltes activitats tant per part dels professors com evidentment
dels alumnes i en l’educació física és molt evident. El risc d’aquest criteri és que
alguns alumnes queden sistemàticament fora de la mirada dels professors. Elcurrículum que segueixen concreta actituds i valors, coneixements i habilitats motrius,
observant-lo sorprèn la desigualtat en el nombre d’ítems corresponents a les habilitats
motrius que són molt més nombrosos als que corresponen als valors i normes o als
coneixements.
Una estudiant es mostrava especialment satisfeta en una ocasió en que va proposar
unes activitats aparentment senzilles que permetessin a cada alumne seguir el seu
ritme, uns més ràpid i altres no tan, però en la que tots aconseguissin realitzar-la sense
valorar el temps, tots van participar motivats fins i tot els que habitualment no ho feien
van fer-ho amb interès. Aquell dia el que va comptar va ser el gaudi i la participació
més que el resultat.
84 MònicaRamirez
8/18/2019 L'ALTRE memòria de pràctiques
http://slidepdf.com/reader/full/laltre-memoria-de-practiques 51/12151
... però no és només el final del camí el que importa. A cada etapa s’arriba a
algun lloc...85
Quan fa mal temps es suspenen les classes d’Educació Física i professors i alumnes
marxen.
Pel que fa a les classes d’Educació Física, només vaig assistir-hi un matí durant tres hores,
estava planificat que hi assistís un dia a la setmana i durant la primera setmana el professor no
podia atendre’m, la segona i tercera setmanes va fer mal temps i es van suspendre les classes i
la quarta, doncs, va ser la única que vaig poder presenciar totalment la classe.86
L’estada a l’Institut ajuda als estudiants a desenvolupar l’esperit crític, a confrontar-se
amb estereotips i prejudicis, a viure contradiccions, a conviure unes hores amb joves
que els aporten una visió de la vida, dels seus interessos i interrogants semblant als de
qualsevol jove d’avui dia.
85 AminMaalouf. Samarcanda86 Carmen Jiménez
8/18/2019 L'ALTRE memòria de pràctiques
http://slidepdf.com/reader/full/laltre-memoria-de-practiques 52/12152
Escola espanyola Lope de Vega
Un altre dels centres educatius on anem és l’escola espanyola Lope de Vega de Nador
que depèn de la Conselleria d’Educació de l’Ambaixada d’Espanya al Marroc,
imparteix tots els nivells educatius des d’educació infantil fins a batxillerat i aténalumnes marroquins i algun espanyol, segueixen el currículum espanyol completant-lo
amb l’aprenentatge de la llengua àrab i història i cultura del Marroc.
Des de la seva inauguració l’any 1914 amb el nom de “Grupo Escolar Lope de Vega” i
amb una interrupció entre el 1921 i el 1928, deguda a la guerra del Rif, ha seguit
funcionat fins el dia d’avui. Durant els anys del protectorat va tenir una gran impacte
en la ciutat, educava els fills dels espanyols que vivien a la zona tot i que també
admetien alumnes marroquins.És una establiment elitista que atén al voltant de 500 alumnes fills de famílies
benestants de la ciutat i no admet alumnes amb necessitats educatives especials.
Cal destacar també, que el centre té un perfil d’alumnes concret, ja que és elitista i discrimina
certs col·lectius. Sumat a això abans que entri un alumne, es sotmès a un procés de selecció,
que inclou entrevistes amb els pares i el fill. Aquesta selecció inclou elements objectius com:
• Si el candidat és espanyol, té punts extres.
• Si parla o no la llengua espanyola.
•
Les qualificacions obtingudes en altres centres.
• ...
Sumat a això, segons el director, entren en joc altres elements subjectius, tals com el paper de
la dona durant l’entrevista, la vestimenta i la manera d’actuar amb el fill. 87
El sistema educatiu del IEES Lope de Vega té els següents Principis Generals: atreure i formar
sectors socials hispanòfils que contribueixin a potenciar les relacions entre Espanya i Marroc;
adquirir i desenvolupar una competència lingüística plena en espanyol i àrab i el coneixement
d’ambdues cultures que permetin aconseguir la finalitat anterior quan els alumnes s’integrin a
la societat marroquí.88
Els requisits acadèmics i de comportament de permanència d’un alumne al centre són
estrictes per tal de mantenir el nivell d’excel!lència.
87 IlyasArazaouli88 Raquel Janer
8/18/2019 L'ALTRE memòria de pràctiques
http://slidepdf.com/reader/full/laltre-memoria-de-practiques 53/12153
Un dels principals problemes que vaig trobar va ser la rivalitat entre ells (els alumnes),
l’escola només volia els millors estudiants i des de ben petits se’ls hi repetia constantment
aquest concepte, ja que el que era important eren les notes que treien i no el saber conviure i
l’empatia cap als altres. 89
L’escola on treballo és una peixera que protegeix els nois i noies d’aquí. Saben que a la
societat existeixen dinàmiques perilloses i no els agrada interactuar-hi, tampoc els agrada
interactuar amb els alumnes d’escoles marroquines.90
A més de les places de pràctiques que ens proporciona ens procura alguns avantatges
complementaris com ara la facilitat de concretar per correu electrònic i telèfon
l’estada dels estudiants, dates, horari, nivells educatius... , cosa que ens assegura que
alguns dels estudiants puguin començar l’estada al centre tant bon punt fem cap a
Nador (ja he comentat la lentitud de les gestions amb l’Acadèmia marroquí); ofereix
uns referents culturals coneguts que, sobretot al començament, ajuden a minvar el
nivell d’ansietat d’algunes estudiants i de retruc els facilita anar-se adaptant a la ciutat.
Els referents culturals, com dic, sobretot al començament són un suport i aporten
seguretat però no se’n pot abusar per evitar el risc de tancar-se en la bombolla de la
cosa coneguda. Certament però el centre Lope de Vega ha facilitat en més d’una
ocasió una entrada progressiva al nou entorn.
L’estada en el Lope de Vega suposava un primer pas per anar-me adaptant a un nou país.
L’escola era un graó intermedi entre el meu món i el món que anava a conèixer durant les
pràctiques. Així doncs, va ser una primera i relaxada trobada amb el Marroc.91
Combinar l’estada a centres de diferent titularitat ens permet copsar alguns dels
contrastos econòmics i socials de la província. El perfil dels alumnes del Lope de Vega,
fills de famílies de professió liberals o comerciants pròspers, és ben diferent del perfil
d’alumnes de les institucions públiques on predominen pares funcionaris, comerciantso obrers. La majoria dels pares del alumnes del Lope de Vega tenen estudis
universitaris i esperen el mateix dels fills que en acabar el batxillerat van a estudiar a
universitats espanyoles. Segons ens ha comentat el director del centre, l‘escola
89 Aina Urizal90 Comentarid’un profesor del centre Lope de Vega91 LaiaPorquet
8/18/2019 L'ALTRE memòria de pràctiques
http://slidepdf.com/reader/full/laltre-memoria-de-practiques 54/12154
espanyola (n’hi ha 10 al Marroc) entre altres, prepara les futures classes dirigents del
Marroc.
Sóc conscient que la realitat dels nens marroquins del Lope de Vega és diferent de la de la
majoria dels nens dels col·legis públics del Marroc, estar en aquesta institució em va ferapreciar les diferències entre els uns i els altres i em va ajudar a obrir els ulls i la ment .92
Els recursos materials també marquen distàncies notables entre els diferents centres
educatius.
Tot i que pot semblar que no té massa sentit anar a Nador per fer part de les pràctiques
en una escola espanyola, aquesta forma part del context de la ciutat i de la seva
dinàmica i no només té sentit sinó que ens fa aportacions enriquidores. Una vegada més
palesa els contrastos i diferències ben reals entre diferents sectors de població i trencael perjudici de la misèria, que si és cert que n’hi ha i força a la província no és menys
cert que també hi ha molta riquesa. Podem veure cada dia mares assegudes a terra al
mig de la vorera acompanyades de mainada descalça demanant, joves badant pel carrer
o pel passeig marítim, asseguts al cyber jugant amb els ordinadors, polissons voltant
per aquí per allà, venent fruita, treballant al mercat o netejant sabates i mainada i jovent
de la mateixa edat a la que el pare, quan no el xofer, va a buscar amb cotxe a l’escola i
que no veus gairebé mai pel carrer. Un mosaic de contrastos que conforma eltrencaclosques de la ciutat. El alumnes del Lope de Vega, en general són mainada i
joves sobreprotegits i amb poca autonomia perquè és la família i especialment el pare
qui pren les decisions per ells, controlen molt les activitats dels seus fills, especialment
en el cas de les noies. Els desplaçaments són sempre en cotxe de l’escola a casa i de
casa a l’escola i els dies de festa a casa o excepcionalment al “Mac Donals”.
Les dinàmiques familiars fan que les nenes siguin més responsables i treballadores ja que
estan molt a casa ajudant les seves mares i no tenen relacions socials fora de l’escola.93
92 Francesc Prieto93 Alia Ben el Mubarica (professora Taha Hussein)
8/18/2019 L'ALTRE memòria de pràctiques
http://slidepdf.com/reader/full/laltre-memoria-de-practiques 55/12155
El seu món (dels alumnes) és la família, l’escola els proporciona espais d’esplai que no tenen
en societat. A causa d’això si en el marc d’activitats relacionades amb el respecte al medi els
portes a la platja per fer neteja el valor no és fer neteja, sinó tenir l’oportunitat que els pares
els donin permís per estar amb els companys fora de casa. Aquests espais d’esplai són molt més
valorats per les noies, ja que els nois encara poden sortir de casa però les noies no. Els nois i
noies no tenen autonomia ja que la família ho decideix tot. 94
Tenen una estructura familiar vertical i molt tancada. 95
Mitjançant converses amb alguns dels professionals també ens adonem de les diferents
maneres que tenen cada un de percebre el país i la seva gent, en algun cas amb tocs
colonialistes, en altres respectuós, ens expliquen què els mou a anar a treballar al
Marroc, com veuen el seu rol d’educadors en aquest país, com perceben els rifenys...
Tot això i més fa que l’estada al centre Lope de Vega contribueix a enriquir
especialment les pràctiques en els vessants personal i social amb totes les
contradiccions i interrogants que genera als estudiants.
Tant al centre Lope de Vega com a l’institut Taha Hussein les converses informals
durant les estones de pati entre alumnes i estudiants són molt valuoses i apropen els
estudiants a la visió, valors i interessos dels joves sobre la terra, el país, el món, la
cultura,són pels estudiants una font d’informació i coneixement gens menyspreable.
Les normes del centre no sempre són iguals a les que regeixen el dia a dia dels marroquins. Per
exemple, parlant amb algun estudiant de secundària ens comentava que els estudiants dels
instituts públics estigmatitzen els alumnes del Lope de Vega per haver sortit del camí correcte,
per no seguir els costums marcats. Això em va generar molts dubtes: els alumnes estan tan
aïllats de la seva cultura que acabaven ignorant les seves arrels? Com es viu entre aquests dos
mons? 96
Els estudiants han fet pràctiques a les diferents etapes educatives des de l’educació
infantil fins al batxillerat realitzant propostes didàctiques diferents com a qualsevol
altre escola on haguessin fet les pràctiques. En ser una escola espanyola les seves
expectatives són trobar-hi una metodologia i didàctica properes a les que coneixen i no
94 Víctor Higón (director Lope de Vega)95 Kanouf (profesor Lope de Vega)96 Laia Porquet
8/18/2019 L'ALTRE memòria de pràctiques
http://slidepdf.com/reader/full/laltre-memoria-de-practiques 56/12156
sempre és així, els sorprèn molt observar un nivell de disciplina i a vegades rigidesa
inesperats i una metodologia més basades en el llibre de text i la programació estricta
que en els interessos i iniciativa dels alumnes. Professors del centre i el mateix director
comenten que els valors de l’escola i els de la família no sempre coincideixen i a
vegades hi ha un xoc entre el que diu el professor i el que diuen els pares, aquest
desajust els obliga a ajustar propostes, activitats i comentaris i respondre al que les
famílies demanen i volen de l’escola.
Una de les coses que si que em va sobtar durant la primera estada de pràctiques al Lope de
Vega va ser la disciplina, eren uns infants molt correctes i molt tranquils. Quan s’esvaraven
una mica la mestra els cridava l’atenció de seguida, sempre anaven molt pautats amb tot allò
que feien. 97
Segons el guió de pràctiques que els proporciona la Universitat, els estudiants han de
realitzar una activitat didàctica i els costa haver de seguir un llibre de text, voldrien
“innovar” i això de no poder desenvolupar el tema que correspon com creuen que
podrien fer-ho els frustra. A l’escola espanyola el tracte de tu a tu amb els professors i
mestres els aporta, com he dit, uns referents culturals coneguts que els ajuden però els
referents educatius i pedagògics no sempre corresponen al que n’esperen.
Per acabar dir que preparar el projecte educatiu va ser una oportunitat per posar en pràctica
la capacitat d’adaptació. A la universitat ens mostren la cara més utòpica de la professió i no
sempre és així. Les circumstàncies de cada lloc condicionen molt el funcionament i
desenvolupament de les classes. És interessant veure la varietat de formes de treballar amb les
que ens podem trobar i aprendre a adaptar-se quan et trobes en una situació nova.98
A partir de les observacions inicials vaig poder fer-me una idea de com era el clima a l'aula, i
així poder dur a terme la meva intervenció educativa. Segons el meu punt de vista el millor era
seguir amb la programació de la classe, perquè era una escola tradicional que utilitzaven elllibre com principal recurs. Haver de preparar les intervencions que em demanaven, sense que
s’ajustessin al que tenia planejat, m’ha servit per saber-me adaptar al moment, a la situació,
buscar eines i recursos diferents als que tenia establers o pensats. Situacions que m’han servit
97 Aina Urizal98 Laia Porquet
8/18/2019 L'ALTRE memòria de pràctiques
http://slidepdf.com/reader/full/laltre-memoria-de-practiques 57/12157
per descobrir que puc rectificar una cosa que tenia pensada i canviar-la perquè no és
l’adequada en aquell moment.99
99 Aina Urizal
8/18/2019 L'ALTRE memòria de pràctiques
http://slidepdf.com/reader/full/laltre-memoria-de-practiques 58/121
8/18/2019 L'ALTRE memòria de pràctiques
http://slidepdf.com/reader/full/laltre-memoria-de-practiques 59/12159
És un projecte contra la cultura del lloguer per donar pas a la cultura del projecte, en contra
de la cultura de la improvisació per donar pas a la cultura de la planificació, en contra de la
cultura de l’espera de donar forma a la cultura d’iniciativa i autonomia. CECODEL finalment
lluita contra la cultura de la tradició d’obrir la porta a una cultura de la innovació, que és
també una cultura de canvi.
Aquesta organització rep petites subvencions estatals i ajuda financera d’organismes
internacionals i privats.
El centre està situat al centre de la ciutat en un edifici nou inaugurat el 2012, hi ha una
cafeteria exclusiva per a dones, les aules on s’imparteixen els cursos de llengua
espanyola, àrab, francès, alemany i informàtica, sala de reunions i usos múltiples i un
parvulari que depèn d’ENTRAIDE NATIONAL, una altra organització no
governamental.Les estudiants, només noies en aquest centre, fan les pràctiques en el curs avançat
d’espanyol ja que és on millor poden interactuar tan amb la professora com amb les
alumnes i de retruc fer-se càrrec dels seus interessos. La dinàmica acostuma a basar-se
d’una banda en un llibre de tex i de l’altra en diàlegs i vocabulari sobre situacions
quotidianes (comprar, demanar una adreça, matrimoni... ) o temes d’actualitat
(migració, democràcia, maltractament a la dona...)
La professora intenta esbrinar els interessos de les dones per tal d’aproximar-los alscontinguts i proporcionar-los un aprenentatge funcional de la llengua. Les estudiants,
un cop passats els primers dies d’observació, participen conjuntament amb ella posant-
se a la seva disposició pel que pugui convenir-li. Un exemple d’aquesta col !laboració
pot ser el següent: la professora va demanar-los que pensessin diferents formes de
practicar el diàleg setmanal i així van proposar el següent: en primer lloc elles
preparaven un diàleg i el practicaven davant del grup(comprensió oral), a continuació
entregaven a les dones fulls amb el diàleg escrit (comprensió escrita), fet això el
representaven en petits grups de 3-4 (dicció) i finalment les estudiants els van proposar
modificar-lo, tot mantenint-ne l’estructura, incloent-hi petites frases de collita pròpia.
Especialment interessants van ser les modificacions que les dones van fer en un dels
diàlegs on hi incorporaven un marit gelós, el diàleg palesa el grau en que dones i
estudiants van compenetrar-se i formar un tàndem.
Han estat moltes i variades les actuacions que les estudiants han desenvolupat a
CECODEL però si fa no fa, en general, en la línia que acabem de veure i a tall
d’exemple transcric part de la valoració que van fer-ne un grup:
8/18/2019 L'ALTRE memòria de pràctiques
http://slidepdf.com/reader/full/laltre-memoria-de-practiques 60/12160
La nostra valoració de CECODEL és molt positiva, no solament per com ens hem sentit
acollides per part de l’equip docent i alumnes, sinó perquè les seves ganes d’aprendre, el seu
nivell de participació i interès, ens ha permès integrar-nos en les dinàmiques de classe molt
fàcilment així com acostar-nos a totes elles.
És un dels centres en el que hem tingut més facilitat per relacionar-nos gràcies al coneixement
de la llengua de tots els participant, i les ganes de relacionar-se amb nosaltres. A més des del
primer dia la professora ens va integrar en la seva línia de treball tot marcant les directrius i al
mateix temps donant-nos espai per participar i proposar activitats pròpies dins del seu pla de
treball .101
El 2013 va ser una grata sorpresa veure que havien obert la porta a nois interessats en
l’aprenentatge de llengües, certament eren minoria però la coordinadora ens va
explicar que davant les demandes que havien rebut no s’hi volien negar i tot i lesreserves inicials van acceptar de gust.
Aquest centres són per mi el màxim exponent de solidaritat i complicitat. Ens reben
amb les mans plenes, que unes noies “europees” es “molestin” en visitar-les,
s’interessin per conèixer-les i aprendre alguna cosa d’elles els sembla gairebé insòlit.
Emociona l’interès i educació amb que ens miren i parlen.
És molt agradable escoltar-lo parlar, perquè et parla realment, s’adreça atu. És la primera vegada que conec algú que es preocupa de mi quan parla
amb mi: no està a l’aguait de l’aprovació o el desacord, em mira amb cara
de dir: “Qui ets’? Vols parlar amb mi? Com m’agrada estar amb tu” Això
és el que volia dir quan parlava d’educació, aquesta actitud de l’un que li
dóna a l’altre la impressió de ser allí.102
La relació amb les dones és especial. Són una lliçó de vida excepcional, noies joves,
dones grans totes elles disposades a aprendre llengües, informàtica, a llegir, a escriure... dones que potser no han anat mai a escola, noies que tal vegada només l’han tastat
però totes elles amb il!lusió i empenta.
101 Laura Massegú, Meritxell Homs i Susanna Prat 102 Muriel Barbery. L’elegància de l’eriçó.
8/18/2019 L'ALTRE memòria de pràctiques
http://slidepdf.com/reader/full/laltre-memoria-de-practiques 61/12161
Cal que hi hagi sempre alguna cosa que se’ns escapi... Mentre sé que al món
hi ha algú que fa jocs de prestidigitació només per amor al joc, mentre sé
que hi ha una dona que estima la lectura per la lectura, em puc convèncer
que el món continua.103
Per part nostre l’aprenentatge consisteix en que la seva rebuda no infli en nosaltres un
sentiment de superioritat sinó que ens ensenyi a ser humils, en què consisteix la
veritable solidaritat i igualtat, el significat de l’empenta, la decisió, la il!lusió, l’interès
i l’esforç, la capacitat de valorar les oportunitats que hem tingut de formar-nos i
estudiar, de viure en un entorn que afavoreix i facilitat les condicions de vida, cal que
ens interroguem sobre l’ús que en fem i si això ens ajuda o no a valorar què és això de
ser persona abans de ser mestre, pedagog o el que sigui.
Un neix comte o marquès, i té per això la consideració de tothom, faci el que
faci; un altre neix com jo, i ha d'anar dret com un pal per ser tractat, si més
no, com una persona. Uns neixen en unes condicions en què poden estudiar,
viatjar, instruir-se —tornar-se (diguem-ne) més intel·ligents que d'altres que
ho són per natura. I així en endavant, i en tot…104
Les dones històricament a tot arreu hem estat infravalorades i menystingudes, lessocietats patriarcals no són exclusiva d’uns països sí i altres no. No fa tants anys a les
escoles ens instruïen en la línia de la submissió de la que ara ens esgarrifem quan la
veiem. No puc estar-me de transcriure el text que segueix i que forma part del “llegat”
que he rebut quan anava a escola:
103 Italo Calvino. Si una nit d’estiu un viatger. 104 Fernando Pessoa. El banquer anarquista.
8/18/2019 L'ALTRE memòria de pràctiques
http://slidepdf.com/reader/full/laltre-memoria-de-practiques 62/12162
El fin esencial de la mujer, es servir de complemento al hombre, formando
con él, individual o colectivamente, una perfecta unidad social. Las mujeres
nunca descubren nada; les falta, desde luego, el talento creador, reservado
por Dios para inteligencias varoniles; nosotras no podemos hacer nada más
que interpretar, mejor o peor, lo que los hombres nos dan hecho. Ten
preparada una comida deliciosa para cuando él regrese del trabajo.
Ofrécete a quitarle los zapatos. Habla en tono bajo, relajado y placentero.
Prepárate: retoca tu maquillaje, coloca una cinta en tu cabello. Su duro día
de trabajo quizá necesite de un poco de ánimo y uno de tus deberes es
proporcionárselo.
Escúchale, déjale hablar primero; recuerda que sus temas de conversación
son más importantes que los tuyos. Nunca te quejes si llega tarde, o si sale a
cenar o a otros lugares de diversión sin ti. No le pidas explicaciones acerca
de sus acciones o cuestiones, su juicio o integridad. Recuerda que es el amo
de la casa.105
La memòria històrica és imprescindible, i tot i que s’han fet molts avenços encara hi ha
molts aspectes a revisar. Perquè ens ha de sorprendre tant la situació de la dona al
Marroc? Perquè aquesta associació tant freqüent de dona musulmana = ésser submís,
inepte, feliç amb el patriarcat? Una visió reduccionista així bandeja punt cabdals per
una anàlisi més profunda com tenir en compte l’analfabetisme, la pobresa, la corrupció
que afecta la població en general i en condiciona l’actitud.
Tenim un visió esbiaixada i massa estereotipada de les dones musulmanes deguda en
part als esquemes colonials de superioritat que inconscientment encara tenen un pes
considerable i a més actualment Europa les presenta com el “prototip” de dona
oprimida. Malgrat tot que quedi clar que no hi ha res que justifiqui per part nostra una
superioritat moral, deixem de mirar-nos el melic i siguem capaces de emmirallar-nos
en l’altre, en aquest cas les dones, i veure’ns senzillament això dones, persones.
105 Extractos de Sección Femenina de la Falange Española y de las JONS -Editado en 1958.
8/18/2019 L'ALTRE memòria de pràctiques
http://slidepdf.com/reader/full/laltre-memoria-de-practiques 63/12163
Pot semblar trivial, però tot i així crec que és profund. Nosaltres no hi veiem
mai més enllà de les nostres certituds i, encara més greu, no fem res més que
veure’ns a nosaltres mateixos sense reconèixer-nos en aquests miralls
permanents. Si ens n’adonéssim, si prenguéssim consciència que no mirem
en l’altre mai més que a nosaltres mateixos, que estem sols al desert, ens
tornaríem bojos.106
Estem amb dones que treballen per millorar el seu futur en una zona castigada durant
molts anys, es tracta d’un col!lectiu valent que lluita contra els perjudicis i
desavantatges que oprimeixen el desenvolupament humà. Amb elles compartim tant
les classes formals com moments del tot informals com un te, un cuscús, converses. Hi
ha un interès comú bàsic, el coneixement mutu, que mirem d’obtenir durant les
trobades posterior a l’hora de classe i a voltes durant les classes ja que busquem,
juntament amb la professora, com hem vist, temes de conversa relacionats amb el que
d’una manera o d’una altra afecta les persones.
La solidaritat internacional de les dones consisteix en compartir sentiments i interessos
amb altres dones. Naveguem plegades a la mateixa barca.
Vols venir a la meva barca?
hi ha violetes a desdir!
Anirem lluny sense recança
d’allò que haurem deixat aquí.107
106 Muriel Barbery. L’elegància de l’eriçó. (2010) Edicions 62, Barcelona107 Mª Mercè Marçal. Bruixa de dol (1979)
8/18/2019 L'ALTRE memòria de pràctiques
http://slidepdf.com/reader/full/laltre-memoria-de-practiques 64/12164
BARAKA
És un centre mixte de formació professional per a joves amb risc d’exclusió. El vàrem
conèixer l’any 2011, en aquells moments era finançat per l’Agència Espanyola de
Cooperació Internacional pel Desenvolupament (AECID) a través de Solidaridad DonBosco i hi havia cinc tallers formatius de 5 mesos de durada: informàtica, electricitat,
lampisteria, costura i cuina i pastisseria. Algunes de les dones que havien realitzat el
taller de costura van formar una cooperativa amb la que intenten vendre els articles que
confeccionen.
Actualment ja tenen alguns productes en venta, però els interessa buscar alternatives perquè
aquesta bena sigui a major distància, surti dels murs del centre i, encara més, de la ciutat de
Nador. La finalitat general és que les dones tinguin instruments per valer-se per si mateixes, perdin la por i, paral·lelament, guanyin un petit sou lluny de les tasques de la seva casa.108
A partir de l’any 2012, degut a les retallades del govern espanyol en matèria de
cooperació, el nombre de tallers ha anat variant en funció de les possibilitats de
finançament, en un primer moment se’n van haver de suprimir quatre i només es va
mantenir el de costura. El 2014 es mantenia el taller de costura i un de cuina finançat
per una ONG Suïssa.
Actualment el bisbat de Tànger a través d’ Esteban Velázquez, com a responsable a Nador, es fa càrrec d’endegar el centre, buscar recursos i treballar per la seva
continuïtat.
A més de la formació d’assignatures pròpies de cada taller ofereixen als joves classes
d’informàtica, espanyol, francès i matemàtiques per donar-los una formació de base
més consistent.
En general la participació dels estudiants es circumscriu a les classes d’espanyol, com
sempre per la facilitat de la llengua, amb petites “incursions” en altres espais. Enaquest centre la majoria d’alumnes nois i noies són força joves, poc instruïts i amb uns
coneixements pobres de la llengua espanyola, especialment en el cas de les noies.
Primerament vaig observar el conjunt del grup intentant aprendre de la seva dinàmica diària,
entendre la seva forma d'actuar i pensar d'acord amb les seves característiques culturals,
analitzant que fets significants les unien, quin era el desenvolupament com a grup i els seus
108 Silvia Valls
8/18/2019 L'ALTRE memòria de pràctiques
http://slidepdf.com/reader/full/laltre-memoria-de-practiques 65/12165
interessos. Personalment crec que per començar a formar part del grup i de l'aula, és important
aquest tipus d'aprenentatge ja que ens ajuda a actuar a partir del seu moment vital .109
Safae, directora i coordinadora de la formació, i Hosni el professor d’espanyol fan de
mitjancers entre estudiants i alumnes fins que l’entesa mútua és cada vegada més fàcili fluïda.
Entendre’s costa però...
Amb els alumnes del centre Baraka parlàvem amb tots els idiomes que coneixíem i ens enteníem
prou bé. La relació amb tots ells va ser extraordinària, ja que tothom et cuidava molt perquè
volia que estiguessis bé en el seu país. 110
I en últim terme sempre queda el recurs al llenguatge no verbal que a través
d’expressions, gestos i mirades arriba a transmetre el que volem dir si tenim ganes
d’entendre’ns.
Creus que només s’identifica a les persones pel seu nom? Se les reconeix
per la seva mirada, per la seva forma de caminar, el seu aspecte i el to que
empren.111
L’edat d’aquesta persona, basant-me en les actituds i els tons de veu que
m’havien revelat suficientment aquesta part del secret, no devia passar de setze o disset anys.112
Una part important del secret és justament aquesta, de debò ens volem entendre?,
estem disposats a esforçar-nos per aprendre a mirar, a escoltar, a estar amb “l’altre”? o
per un excés de xovinisme arronsem les espatlles amb un tranquil i indiferent no sé què
diu aquest.
Okay, tu no ho pots entendre, però jo no puc sentir bé si no em poso les
ulleres. He de veure els ulls i les mans del narrador.113
Parlen entre ells una llengua que els és comuna i és pel gest que jo m’he de
fer comprendre. El bàrbar aquí sóc jo.114
109 Silvia Valls110 AinaUrizal111 AminMaalouf. Samarcanda 112 Wilkie Collins. Les fullescaigudes 113 RafikSchami. Elsnarradors de la nit
8/18/2019 L'ALTRE memòria de pràctiques
http://slidepdf.com/reader/full/laltre-memoria-de-practiques 66/12166
Ens correspon quan som al centre estar atents, posar en joc la capacitat d’escolta,
sensibilitat i respecte envers l’altre i gaudir del que ens ofereix, compartir-ho i ampliar
la mirada sobre el món.
Al centre professional Baraka, al principi em va fer cosa treballar amb nois i noies adolescents, però després vaig veure que eren molt disciplinats, correctes i unes grans persones. Tenia la
idea dels adolescents de la ESO, que normalment són molt esverats, els costa atendre a l’hora
de fer classe i a vegades no respecten al docent. Però després de conèixer tant a la directora
com als formadors i als alumnes vaig veure que aquells nois/es tenien moltes ganes d’aprendre
i que el fet de que estiguéssim unes noies fent les pràctiques allà era un fet molt important per
ells, ja que anaves a veure el que ells realitzaven i segons el meu punt de vista es sentien
importants.115
La dona d’aquesta zona segueix les pautes que caracteritzen a la dona rural marroquina:
analfabeta en un alt percentatge, en una família d’escassos recursos econòmics i en un context
cultural de pèrdua gradual de la identitat i les tradicions, dins d’un procés traumàtic
d’imposició de pautes occidentals de consum.116
El curs 2013-14 hi havia un taller de cuina i un de costura, el de cuina format per una
majoria de nois i tres noies, el de costura completament femení. Una estudiant de
CAFE, va proposar a la directora realitzar durant tres setmanes un taller d’higiene
postural tant amb els alumnes del taller de cuina com amb les noies de costura, la idea
va tenir una molt bona acollida hi així:
El projecte d’intervenció que volia dur a terme era donar nocions bàsiques d’anatomia,
explicar i treballar com podem tonificar i estirar les diferents parts del cos i finalment com
mantenir una bona higiene postural durant les activitat que ells realitzaven tant a la cuina com
al taller de costura. 117
114 Ovidi. Les Tristes 115 Aina Urizal116 Estefania Serrano117 Mònica Ramirez
8/18/2019 L'ALTRE memòria de pràctiques
http://slidepdf.com/reader/full/laltre-memoria-de-practiques 67/12167
La directora va demanar que en els exercicis no hi haguessin moviments sensuals sobretot en el
grup mixte dels alumnes de cuina. Les primeres sessions amb el grup de cuina vaig tenir una
mica de problemàtica alhora de realitzar exercici de conscienciació corporal amb els alumnes
ja que els nois i les noies no podien aparellar-se per realitzar-los degut a que en aquesta
societat hi ha poc contacte públic entre homes i dones. Això va fer que una noia quedés
desaparellada i jo hagués de posar-me amb ella. Les activitats fluïen molt bé i tothom es
mostrava molt atent a les meves indicacions.118
La importància d’adequar-se a l’entorn és un gran aprenentatge que procurem fer a
Nador. Comunicar-se amb persones d’altres cultures és complicat i, en primer lloc,
exigeix entendre que tota cultura té dret a ser “normal” no només la que coneixem i
tenim com a patró sinó aquesta i l’altra i l’altra... cadascuna amb la seva particularitat.
Desplegar la competència comunicativa i eixamplar les habilitats expressives per crear
missatges d’acord amb el context on ens trobem és una necessitat imperiosa si volem
aproximar-nos a l’altre. Vetllar per conèixer, respectar i apropar-nos al comportament
social d’una comunitat determinada, a la manera de bellugar-se, de saludar, de vestir...
són condicions sense les que l’acostament humà i el diàleg persona/persona es fan
impossibles. En molts moment segur que és difícil entendre, excedeix la capacitat de
comprensió, potser no cal entendre-ho perquè per aconseguir-ho necessitem un
coneixement de l’imaginari social impossible d’atènyer en unes setmanes o un parell
de mesos, però sempre ens queden el respecte i l’ajust.
Que fàcil és dir les coses!
Amb el grup de costura no vaig tenir cap problema pel que fa a les relacions entre
alumnes, però si que vaig veure una necessitat d’alliberar energia i tensions.
Aquest grup era un grup bastant agitat , les noies passaven moltes hores
assentades cusin. A partir d’aquí vaig voler treballar també el mateix que ambl’altre grup però d’una manera més lúdica. Així doncs, vaig introduir el treball
muscular a través de l’aeròbic.
Cal dir que des d’un principi m’hagués agradat treballar a través de coreografies mes
encarades a la dansa però des de la Direcció del centre em van aconsellar que no ho fes ja que
118 Mònica Ramirez
8/18/2019 L'ALTRE memòria de pràctiques
http://slidepdf.com/reader/full/laltre-memoria-de-practiques 68/12168
no seria ben vist el fet de realitzar cert tipus de moviments “sensuals”.. A mesura que passaven
els dies les noies es veien molt entusiasmades amb l’activitat .119
Per a mi, aquest centre ha estat molt significatiu i no m'ha deixat indiferent, font de molts
aprenentatges diaris que han passat a formar part del meu recorregut experimental. En aquest
espai he pogut entreveure la realitat de la cultura marroquina i m'ha agradat, m'ha ajudat a
créixer una mica més com a persona.120
Convé començar a pensar com a espècie més que com a home o dona, català o
marroquí, amazig o el que sigui... Els valors “correctes” no són els europeus, com a
vegades ens volen fer creure, es tracta d’acceptar els valors de l’altrei entendre que
aquest fet és el més important per arribar a assolir uns valors universals i una
comunicació intercultural de debó.
Vaig anar més d’una vegada a dinar amb les alumnes del centre Baraka, molts dies quan
plegava de l’Institut ens quedàvem amb les professores parlant i amb les noies del Gimnàs
m’havia quedat alguna tarda a practicar els balls que elles feien. De seguida em vaig sentir
com una més, la seva actitud cap a mi em va fer sentir mot estimada i amb la gran majoria hi
tinc contacte actualment. Em va resultar fascinant com em van obrir les portes de casa seu,aquest fet seria impensable en el nostre país, convidar un estrany a casa. Davant d’aquests fets
em sentia molt emocionada i et fa reflexionar. Aquestes persones eren persones humils,
treballadores, persones que s’abstenen de luxes i que amb prou feines han sortit de casa seva i
va una estrangera com jo i li ofereixen de tot. Són situacions que m’alegren i alhora
m’entristeixen. M’alegren perquè realment et fan sentir especial, et fan sentir com un membre
més del seu entorn, i m’entristeix perquè penses en aquells prejudicis amb els quals has vingut i
per dins et sents brut.121
119 Mònica Ramirez120 Silvia Valls121 MònicaRamirez
8/18/2019 L'ALTRE memòria de pràctiques
http://slidepdf.com/reader/full/laltre-memoria-de-practiques 69/121
8/18/2019 L'ALTRE memòria de pràctiques
http://slidepdf.com/reader/full/laltre-memoria-de-practiques 70/12170
d’educació no formal donen per fet un tipus de relació menys jeràrquica i s’esperen
una manera de fer propera als models que coneixen.
Es deleixen per fer participar la mainada, per proposar-los algun joc, tenen tantes
idees...! Això d’observar la manera de fer, respectar-la i esperar el moment adequat per
esbossar alguna aportació els sembla que no ha d’arribar mai, a més en ser un entorn
lúdic encara els sembla més insòlit aquest funcionament. Pensen jocs, consideren que
no fan activitats manuals, volen ensenyar danses tradicionals catalanes, volen, volen...
no hi ha dubte que tenen molts recursos, estan acabant la carrera i han fet una colla
d’assignatures de tots colors que volen posar en joc, no falta de tant en tant aquell
sentiments de jo sí que en sé, deixeu-me a mi, però donar temps al temps, sincerament
costa.
Més o menys els passa el que diu la cançó:
I es fan lents els matins i les tardes
quan l’espera et desvetlla el neguit.
I es fan grises les llargues lentes tardes
perquè et sens amb el cor ensopit. 123
Com plantejar les accions? Pel que fa al coordinador del Centre d’esplai mai hem
tingut cap problema, ans al contrari, assegut darrera la taula del seu despatx sempre
dona el vist i plau al que li plantegem. És indispensable acordar una planificació amb
els monitors, un grup de joves estudiats de diferent tarannà, la majoria nois, i no
resulta fàcil.
234 Mª del Mar Bonet i Quico Pi de la Serra
8/18/2019 L'ALTRE memòria de pràctiques
http://slidepdf.com/reader/full/laltre-memoria-de-practiques 71/12171
Pel que fa al centre sociocultural de Zegangan, podria dir que és el centre que més maldecaps
m'ha portat i al mateix temps és del que em va ser més difícil acomiadar-me. El primer dia que
vam anar a veure'ls ens van rebre en una gran sala d'actes amb quaranta o més persones, en la
seva gran majoria nens, tots asseguts en cercle cantant i sortint al mig a ballar o cantar cada
vegada que els tocava. El primer que vaig pensar és si tots els dies serien així, i en aquest cas,
hauria de recordar i reinventar moltes cançons i jocs d’infància per tal de poder aportar-los
alguna cosa. No tenia ni idea de com treballaven, encara que vam mantenir diverses reunions
amb el director del centre, no em quedava gens clar. Al directe li semblava ben tot el que
proposéssim.124
Un centre d’esplai tal com els que coneixem proposa activitats molt diversificades
físiques, manuals, d’interrelació etc. amb criteris de participació activa, de presa de
decisions, de resolució de conflictes; en el que trobem a Segangan els nens seuen més
que es belluguen, els recursos materials són escassos, la relació en general
unidireccional, les decisions venen donades i els conflictes els resolen els monitors
segons el seu criteri.
Una vegada més, no es tracta ni d’esgarrifar-nos, ni de posar el crit al cel, sinó
d’apuntar propostes, comentar-les a casa al vespre, sense presses, i materialitzar-les
poc a poc parlant amb els monitors.
També aquí de tant en tant tenim alguna sorpresa com pot ser haver acordat algunaactivitat i a l’hora de la veritat no poder-la fer perquè els joc que dirigien els monitors
ha estat llarg i no ha quedat temps perquè les estudiants poguessin fer el que havien
preparat. Kronos comanda el temps a mitges al Marroc, la valoració del temps és fa
amb unes dimensions que desconeixem i no sempre és evident pels estudiants.
124 Carmen Jiménez
8/18/2019 L'ALTRE memòria de pràctiques
http://slidepdf.com/reader/full/laltre-memoria-de-practiques 72/12172
Hi ha un gran misteri que, així i tot, forma part de les coses de cada dia.
Tota la gent hi participa, tothom el coneix, però és una minoria la que
s’atura a pensar-hi. La majoria de la gent el tenen per una cosa ben normal
i no se n’estranyen gota. Aquest misteri és el temps. Hi ha calendaris i
rellotges per mesurar-lo, però tot això no vol dir res, ja que tothom sap que
una sola hora pot semblar una eternitat a qualsevol, una hora que al mateix
temps pot transcórrer com si fos un instant; tot depèn del que s’experimenti
durant aquesta hora.
......
Perquè cada home té el seu temps. I aquest temps només es manté viu
mentre pertany als seus propietaris.125
Així doncs ens correspon seguir el temps dels monitors i acoblar-nos-hi, esforçar-nos per entendre’l i avenir-nos a la seva cadència. Si la mesura del temps ens demana
voluntat d’entesa, no menys aconseguir acords relatius a les activitats i la manera de
guiar-les. Respectar el seu fer no exclou que suggerim altres formes que s’avinguin
més al que coneixem, que obrim canals de comunicació que admetin petits canvis
sense caure en la dualitat de nosaltres i els altres, el tarannà dels monitors respon a la
seva visió de l’educació, té els seus principis i la seva lògica, no és una forma
incompleta o endarrerida, és diferent i amb tot podem oferir alguna idea i està molt béque ho fem.
Poc a poc trobem espais comuns i concretem formes de participació conjuntes sense
envair ni l’espai ni l’autoritat de ningú, però els primers dies frenar l’empenta dels
estudiants és una tasca ben complicada: Hem de fer una reunió urgent amb els
monitors, hem de dividir els grups, hem de demanar material, no tenim..., falta...,
podríem fer... massa idees en poca estona, els estudiants volen desplegar els seus
coneixements i exposar-los, estan fent pràctiques i és normal que ho vulguin, d’acord, però són unes pràctiques, com ja he dit, en les que la dimensió professional, en la que
es troben força segurs, no és prioritària ni de bon tros i acceptar que han de posar
també en joc les dimensions emocional, social, ètica... no sempre és fàcil d’acceptar.
Comptat i debatut al cap d’uns dies uns i altres anem encaixant i acomodant actituds i
formes de fer. Establim alguns acords (subjectes a imprevistos i sorpreses) i ajustem
23/ Michel Ende. Momo
8/18/2019 L'ALTRE memòria de pràctiques
http://slidepdf.com/reader/full/laltre-memoria-de-practiques 73/12173
l’equilibri entre les diferents contribucions. Plegats ens enriquim amb la combinació
d’aportacions. Quan arriba aquest moment en ser un centre d’educació no formal fa
que “el jovent” (monitors i estudiants) es trobin molt bé junts i s’estableix un tracte de
tu a tu molt afable.
Una particularitat freqüent que cal destacar de les pràctiques en aquest centre i que no
té res de trivial és el subtil joc de la comunicació no verbal entre els monitors i
algunes estudiants, actituds galants per part dels xicots, mirades i somriures de
complicitat... Algunes ho copsen de seguida i poden posar-se al seu lloc, però d’altres
se senten afalagades i sense dir que ho adobin sí que fan una mica la papallona.
L’educació de les noies pel que fa a la relació amb els nois al Marroc és distant i
s’espera d’elles una actitud discreta i prudent, no s’hi val a coquetejar, una altra vegada
ens confrontem amb la importància de captar la significació de gestos i actituds,
d’adaptar-nos al context que ens acull i de no excedir-nos en la manera de fer. De les
tres destreses fonamentals per la comunicació intercultural el coneixement de
l’imaginari social és la més difícil, inclou l’auto imatge col!lectiva d’una societat,
acords sobre la realitat sabuts pels seus membres, relacions significant- significat que
poden ser no només desconegudes, sinó inclús contràries a les d’una altra societat i tot
això complica i molt a vegades ajustar i matisar conductes i comportaments i aquí
sovint quedem ben desprotegits. És un altre tema més que hem de vetllar per no
excedir-nos en la forma de procedir.
Passats els primers entrebancs cada any als estudiants acaben satisfets l’estada al
centre d’esplai perquè no es senten subjectes a una programació rígida i estricta, és un
ambient molt més distes que el de les institucions educatives i hi estan molt còmodes.
Així podria dir que aquest és el centre on millor m'he pogut sentir, ja sigui per l'àmbit informal
de desenvolupament de les activitats, per la flexibilitat d'aquestes, pels esdevenimentsextraordinaris als quals he assistit a diferència d'altres centres, per la proximitat en el tracte,
per la simpatia dels seus participants.126
126 Carmen Jiménez
8/18/2019 L'ALTRE memòria de pràctiques
http://slidepdf.com/reader/full/laltre-memoria-de-practiques 74/12174
Aquest centre ha estat un dels puntals de les meves pràctiques per diversos motius, perquè m'ha
permès acostar-me als infants d'una manera més o menys fàcil a través de cançons i jocs cosa
que a l'escola em costava molt més, perquè m'ha permès conèixer als monitors i al director i
que aquests ens han obert les portes a tenir oci com i amb la gent del país i a poder conèixer
més la societat sobretot els joves, i perquè m'ha permès veure un projecte d'una alternativa al
Marroc, per tant veure que és una societat en moviment i que estan canviant moltes coses. La
veritat és que m'ha agradat poder conèixer aquest centre perquè no sabia que al Marroc n'hi
haguessin, i crec que és des d'aquests projectes que es poden anar canviant coses de la
societat.127
M’ha cridat l’atenció durant aquests anys de tutoritzar les pràctiques al Marroc la
sorpresa que desvetlla als estudiants trobar situacions, espais, persones, activitats
“conegudes” o semblants al que coneixen i com això ho associen amb una mostra de
desenvolupament, com si fos una prerrogativa europea disposar de segons quins
serveis que d’altra banda imaginen impensable a d’altres països.
Molts dels estudiants que fan les pràctiques a Nador han treballat una hora o altra de
monitors d’esplai i aquests entorns els són comuns saben bé com sortir-se’n, no els
manquen recursos ni estratègies i el centre sòcio educatiu els resulta un espai adient
per posar en joc el seu “saber” i curiosament quan s’adonen que els monitors del centre
també saben danses, cançons i jocs, algun cop els decepciona lleugerament, no podenaportar tot el que saben. D’una banda ho viuen com un indicador de canvi: es poden
anar canviant coses de la societat , i de l’altre sembla que els treu mèrit.
La reflexió que convido a fer als estudiants en aquests moments és entorn de què
busquem les persones, què busquen als centres de pràctiques? busquen la valoració
dels seus coneixements, estratègies, recursos...? tenen una actitud prou oberta com per
valorar i reconèixer l’altre en la seva singularitat? les persones volem que ens coneguin
i reconeguin a nosaltres o ens esforcem per conèixer els altres ?
127 Mar Pahisa
8/18/2019 L'ALTRE memòria de pràctiques
http://slidepdf.com/reader/full/laltre-memoria-de-practiques 75/12175
Una estudiant escrivia això a la valoració de la seva memòria:
Què prioritzo, el coneixement o el reconeixement del lloc? Què és el coneixement i el
reconeixement d'un mateix? És complicat saber diferenciar que és el que un li fa sentir-se feliç
o ple quan va a un lloc nou, on encara que estiguis amb més persones, estàs sola davant
l'experiència, davant la incertesa, davant el gran interrogant de la vida, ho estaré fent bé? Estic
fent alguna cosa pels que m'envolten? Els estic recompensant per tot el que m'estan donant?
Podria fer una mica més? És insuficient? Quan sento que aquestes preguntes tenen una
resposta afirmativa, és quan em sento bé, em sento plena i d'acord amb mi mateixa. Això
implica el reconeixement o el coneixement pel lloc i la gent que ho forma? 128
128Carmen Jiménez
8/18/2019 L'ALTRE memòria de pràctiques
http://slidepdf.com/reader/full/laltre-memoria-de-practiques 76/121
8/18/2019 L'ALTRE memòria de pràctiques
http://slidepdf.com/reader/full/laltre-memoria-de-practiques 77/121
8/18/2019 L'ALTRE memòria de pràctiques
http://slidepdf.com/reader/full/laltre-memoria-de-practiques 78/12178
en oferir-los eines per copsar la dinàmica d’un territori, obrir els ulls, sensibilitzar-se a
l’entorn, reflexionar sobre el que veiem i vivim.
Què sabràs tu de la terrible fam
del solitari que s’enfonsa
a poc a poc?
Com podràs ajudar-lo
quan tentinegi, ple
de dol obscur?131
Tot plegat fa pensar i molt.
Perquè intenten saltar la tanca aquestes persones quan en surten malparats una vegada i
una altra? Perquè si el que els espera avui i demà a ambdós costats de la tanca és això?:
16-10-2014 Varios inmigrantes han asistido a una “partida de golf mientras esperaban
encaramados a la valla a ser deportados ilegalmente por agentes del ministerio del interior. La
valla de Melilla y el campo de golf están financiados por fondos españoles y de la UE. Han
sido deportados incluso algunos que permanecían en el suelo sin conocimiento” según informa
Prodein. 16 Oct: A pesar de encontrarse ya en territorio español muchos inmigrantes fueron
golpeados, otros arrastrados atados de pies y manos y varios heridos fueron deportados sin
recibir atención médica.132
05-12-2014: Zacarías, maliense de 17 años, es deportado de forma ilegal por la Guardia Civil
a Marruecos tras pasar la valla de Melilla. El menor también relata el trato violento que
recibió en un intento de entrada anterior por parte del ejército marroquí.133
En aquest intent alguns hi reïxen, altres fracassen i així que tenen una nova oportunitat
hi tornen.
Potser a cop de veure-ho a la televisió perdem la sensibilitat? sentim massa sovint
paraules com assalt massiu, immigrants il·legals, emergència d’estat, tant que hi ha el
perill de creure-ho i d’acabar vinculant la immigració a inseguretat, irregularitat,
problemes...la immigració ha estat sempre un fet natural, avui és un fenomen viu que
131 Joan Vinyoli.Fragment d’Última carta132 http://periodismohumano.com/seccion/migracion133 http://periodismohumano.com/seccion/migracion
8/18/2019 L'ALTRE memòria de pràctiques
http://slidepdf.com/reader/full/laltre-memoria-de-practiques 79/12179
cal regular, però on queden els drets humans? qui protegeix persones totalment
desvalgudes?
No marxen dels seus països ni per estudiar, ni per comprar, ni per passar el cap de
setmana. Marxen homes, dones i infants fugint de la misèria, les guerres, les violacions
dels dret humans, però on ? Són notícia no com a persones individuals que pateixen
sinó en funció de l’espectacularitat i la dimensió que ha tingut l’intent d’entrada.
on vas? No ho saps.
Potser
vas on ja res no faci mal.134
Però aquest lloc on ja res no faci mal no l’acaben de trobar, ben al contrari.El 2014 unes 14.000 persones han intentat saltar la tanca en 60 intents. No és cap
broma. Al Mediterrani durant aquest any intentant arribar a la costa europea han mort
més de 3.000 persones.
…quan un emigrant necessita alguna cosa per resistir, tant li fa una
teranyina com una biga. Vosaltres no heu emigrat mai, la vida era dura, allí.
El pa era un genet, i els emigrants corrien a peu al seu darrere traient un
pam de llengua. Una maledicció, us ho ben juro.
... Què més pot perdre un home, que pares i pàtria? 135
Gustave Kiansumba, activista congolès,després de 9 anys de fugir del seu país i
d’intentar saltar la tanca 5 vegades sense èxit, el 2009 va aconseguir arriba amb patera
a Espanya si hem de morir aquí, no moriré sol , deia el desembre 2014 en rebre el Premi
Internacional Alfonso Comín de la fundació Migra Studium.
134 Joan Vinyoli. Fragment de L’ocellnegre'7) I-E.JK3L-?.M 1!&6$(($7)(& 7+ !$ 6"- "
8/18/2019 L'ALTRE memòria de pràctiques
http://slidepdf.com/reader/full/laltre-memoria-de-practiques 80/12180
Quan els companys de viatge saben que, durant setmanes i mesos, hauran de
caminar en la mateixa direcció, afrontar els mateixos perills, viure, menjar,
resar, divertir- se, sofrir, de vegades morir tots junts, deixen de ser
estrangers els uns pels altres.136
Els fills d’Adam són tots
membres d’un sol cos
que van ser creats
d’un mateix element:
Cap membre no pot ser aliè
al mal que els altres pateixen.
Si no et commou el dolor dels altres,
no mereixes anomenar-te persona. 137
Esteban, militant actiu dels drets humans, ens parla també de la importància del diàleg
intercultural i del diàleg intereligiós en paraules seves:
En l’àmbit del diàleg intercultural, n’existeixen 4 i són el diàleg teològic, el diàleg de la vida
que és el de la quotidianitat, el diàleg de l’acció per transformar la societat i el diàleg de
l’oració. Encara que no ens poséssim d’acord teològicament és urgent posar-nos d’acord en
l’acció i en la vida per passar de ser un factor negatiu a positiu. El teòleg H. Haskins diu que
no hi haurà pau en el món si no hi ha pau entre les religions, no hi haurà pau entre les religions
si no hi ha un diàleg entre les religions i no hi haurà pau entre les religions si no hi ha una
ètica comuna. Tot això és una realitat i no n’hi ha prou en fer un codi ètic abstracte comú, cal
crear cèl·lules vives en relació a tot això.
Estem en una fase on cadascú de nosaltres hem de dur a terme una negociació amb nosaltres
mateixos per tal de conformar la nostra pròpia identitat. La identitat del futur és una identitat
que es pot negociar i la realitat és que cada vegada hi ha més immigrants, amb diferents
cultures, vivint fora del seu país. Això els requereix que interiorment hagin de fer una síntesi
personal i cultural pròpia. Considero que en el futur això anirà a més i tots serem cada vegada
136 Amin Maalouf. Lleó l’Africà 137 Sa’di. El jardí de les roses. (poeta persa segle XIII a C.)
8/18/2019 L'ALTRE memòria de pràctiques
http://slidepdf.com/reader/full/laltre-memoria-de-practiques 81/12181
més mestissos i aquest fet exigirà un treball de refer els fonaments de la pròpia identitat i
aprendre a negociar-la.138
D’aquestes paraules recupero per mi mateixa i pels estudiants la inexcusabilitat de
reflexionar sobre el diàleg de la quotidianitat i l’acció transformadora. Referits alseguit de situacions que vivim dia a dia, sigui la migració, la interculturalitat, la
construcció de la identitat...
Què hem de fer a més de parlar, esgarrifar-nos o sorprendre’ns? Com hem d’evitar que
la cultura dominant ens condicioni en la manera de veure el món? Podem fer un salt i
evitar quedar atrapats en una lògica imposada? Com hem d’humanitzar les nostres
actituds? Com establir un diàleg intercultural sincer més enllà d’una multiculturalitat
limitada a estereotipar la diferència? En què consisteix això de respectar persones? Enquines accions concretarem un canvi de relacions enriquidor per tothom?
Pregunteu, pregunteu, per preguntes que no quedi!!
Com que les preguntes no porten respostes, t’arregles amb les que et
convenen.139
Es tracta de fer l’esforç d’aproximar-nos a alguna resposta que il!lumini interrogantsmés que quedar-nos amb el que ens convingui.
140
138 Transcripció literal de les entrevistes fetes a Esteban Velazquez per l’estudiant Carles Julià139 Jasmina Khadra. El que el dia deu a la nit. 140 Dibuix d’una nena siriana refugiada a Lampedusa. http://periodismohumano.com/migracion/mas-alla-de-las-muertes-de-lampedusa-los-ninos.html
8/18/2019 L'ALTRE memòria de pràctiques
http://slidepdf.com/reader/full/laltre-memoria-de-practiques 82/12182
Els estudiants
Estimat senyor, vostè és tant jove, està tant ençà de qualsevol inici, que, tant
com puc, m’agradaria demanar-li que no s’impacienti davant de tot allò que
encara no està resolt en el seu cor, que miri d’estimar les preguntes com si
fossin cambres tancades o llibres escrits en un idioma estrany.141
Els grups d’estudiants han estat diferents cada any pel que fa al nombre (una mitja de
6-7 per curs), l’edat (entre 20 i 27), els estudis (magisteri, educació social, psicologia,
CAFE), el gènere (predomini aclaparador de noies), interessos, actituds, capacitat
d’adaptació... Hi ha hagut estudiants de tota mena metòdics i sistemàtics, ordenats,
dispersos, anàrquics, flexibles, exigents, rígids, deixats, controladors, agosarats,
temorosos... Arriben amb expectatives, prejudicis, preconceptes, ganes de conèixer i
descobrir, amb una barreja d’emoció, il!lusió i inseguretat. I aquest conjunt de jovent
conforma cada any un grup diferent que cal conduir i acomboiar, hi ha hagut anys més
fàcils que altres, algun de molt fàcil i algun de prou difícil.
Quan arriben tot és nou i sorprenent. Els primers anys volàvem Barcelona/Melilla,
taxi fins la frontera i pas de Melilla cap a Beni Nsar i Nador a peu. La primera
impressió era impactant i una primera proba de foc que posava a proba l’aguant
d’algunes estudiants, la pressió de les mirades que suportàvem no era fàcil de suportar.
Fins el 2008 l’estat de la frontera era molt desagradable sense asfaltar, embassat, brut,
plàstics i brutícia de tota mena per terra, corrua de cotxes, persones amunt i avall
demanant, duent paquets de contraban, oferint canvi, haxís, taxi, mocadors de paper,
tabac, venent fruita,... cues, empentes, mirades. Un batibull difícil de descriure,
desordre desconcertant, barreja d’olors i sons, desorientació, incertesa.
Quan vaig passar la frontera tot va començar a canviar, des de les bicis fins al tipus de tendes i
mercats que anava veient, passant pel tipus de taxi, la forma d'agafar-los, pels carros, per les
carreteres, per la brutícia de l'entorn, pel desordre estructural, el tràfic, les tendes, els articles
que venia, i un llarg etcètera. Tot era nou, encara que ja havia anat en altres ocasions al
Marroc, mai ho havia fet per aquest motiu ni d'aquesta forma: passar per la frontera de Melilla
141 Rilke, R.M. Cartes a un jove poeta
8/18/2019 L'ALTRE memòria de pràctiques
http://slidepdf.com/reader/full/laltre-memoria-de-practiques 83/12183
agafar un taxi fins a la destinació, Nador, i sabent que fins a dos mesos després no tornaria a
casa.142
Vam agafar un taxi des de l’aeroport de Melilla cap a la frontera. Si només amb el que estava
veient allà sentia totes aquelles sensacions, no em volia imaginar com seria el que em trobaria
darrera d’aquella tanca. Vam ensenyar el passaport i vam creuar una simple tanca. A tot això
jo anava amb el cap baix. No volia ofendre a ningú, o al menys era la sensació que tenia, volia
mirar, observar el que era la frontera, veure el que passava en aquella zona tan conflictiva,
però no podia. Tenia la sensació que no tenia cap dret a mirar la situació en la que vivien
aquelles persones. Va ser una situació tensa i interminable mentre caminàvem per un camí
sense asfaltar amb les maletes de rodes. En aquell moment vaig pensar que no sabia si
realment havia decidit bé on anava a passar gairebé dos mesos de la meva vida. La pressió de
les mirades van poder amb mi.143
Quan vaig passar la frontera tot va començar a canviar, des de les bicis fins al tipus de
botigues i mercats que anava veient, passant pel tipus de taxi, la forma d'agafar-los, carros, les
carreteres, la brutícia de l'entorn, el desordre estructural, del tràfic, les tendes, els articles que
venia, i un llarg etcètera. Tot era nou, encara que ja havia anat en altres ocasions al Marroc,
mai ho havia fet per aquest motiu ni d'aquesta forma: passar per la frontera de Melilla agafar
un taxi fins a la destinació, Nador, i sabent que fins al cap de dos mesos després no tornaria a
casa. Els primers dies, fins i tot setmanes d'estar a la nostra nova casa, se'm feia dur. Tot era
diferent, noves companyes de pis, nova ciutat, noves formes de relacionar-se, nova forma de
comprar, nova forma de viure.144
Els meus primers dies a Nador van ser de descobriment i adaptació a un nou context social i
cultural, fet que em va comportar que tingués una mica de desconcert, tant per tot l’entorn que
m’envoltava com per com m’havia de comportar amb la seva gent i la seva societat. Reconec,
doncs, que aquells primers instants d’estar a Nador van ser difícils i psicològicament
esgotadors, ja que tot era nou i les meves acompanyants també desconegudes per a mi.145
142 Carmen Jiménez143 Estefania Serrano144 Carmen Jimenez145 Laura Massegú
8/18/2019 L'ALTRE memòria de pràctiques
http://slidepdf.com/reader/full/laltre-memoria-de-practiques 84/12184
Des del primer moment que vaig arribar al Marroc vaig pensar “on t’has ficat!”, em repetia
aquesta frase constantment, ja que sola no havia marxat mai de casa i menys en un context tant
diferent. Dic sola perquè quan havia anat de viatge sempre havia estat amb la família, els
amics o la parella, aquest fet doncs em feia sentir insegura. Les meves primeres impressions
van ser de que no sabria com mourem per aquell nou país, que tot era ben diferent a Catalunya.
Hi havia molts edificis sense acabar, carrers sense asfaltar, etc, això em feia pensar en
pobresa, els carrers estaven bruts i per la nit hi havia poca il·luminació. Al cap d’uns quants
dies d’estar al Marroc vaig entendre que no hi havia pràcticament contenidors on tirar les
deixalles i per això els carrers quedaven bruts. Els primers dies vaig experimentar una barreja
de sentiments, tenia moltes ganes d’explorar el nou territori, de conèixer persones però a la
vegada trobava a faltar molt els de casa i aquest aspecte em feia que volgués tornar-hi.146
En arribar a la frontera amb el Marroc vam veure tot allò que fins aquest moment havia vist enreportatges per la televisió des de casa. Un col·lectiu marroquí a Melilla amb tota la
mercaderia de contraban, molt moviment a causa que era un dia entre setmana. El primer que
em va impactar abans de passar la frontera, les mirades. Tothom posava la seva mirada sobre
nosaltres i ens analitzaven contínuament, probablement per ser un grup de 12 joves espanyols
amb grans maletes amb la intenció de passar la frontera cap al Marroc"147
Més endavant un cop construït l’aeroport de Nador/Arouit l’arribada ha estat més fàcil
però no menys sorprenent.
L’aeroport semblava de joguina, el nostre avió era l’únic que hi havia en aquelles
instal·lacions. Excepte una parella jove, nosaltres érem els úniques persones estrangeres a
l’avió i això em va fer pensar. A quin tipus de ciutat anem?. Un cop recollides les maletes ja ens
esperava el taxi per portar-nos al centre de la ciutat. Nosaltres encara no ens ho crèiem però
l’experiència ja havia començat. Ens va deixar a la porta del pis en un carrer paral·lel al
carrer principal. No era un carrer massa transitat ni ple de comerços però ràpidament van
començar a sortir persones encuriosides per la nostra arribada i jo em moria de ganes per
veure on ens havíem d’instal·lar . 148
146 Aina Urizal147 Maite Reguero148 Marta Berguillos.
8/18/2019 L'ALTRE memòria de pràctiques
http://slidepdf.com/reader/full/laltre-memoria-de-practiques 85/121
8/18/2019 L'ALTRE memòria de pràctiques
http://slidepdf.com/reader/full/laltre-memoria-de-practiques 86/12186
Pel que fa a la vida al barri trobem que aquí tenen uns costums que de seguida ens criden
l’atenció com per exemple els mercats ambulants que et pots trobar al bell mig del carrers del
centre de la ciutat cada dia. Per fer la compra diària anàvem al mercat del costat de casa a
comprar tota mena de verdures, grà, arròs, carn i peix. L’aproximació amb el ciutadà és molt
propera i constantment et trobes amb interacció amb el veïnat la qual cosa t’obre moltes portes
alhora de conèixer millor la cultura de la ciutat. D’aquesta manera dia rere dia vas assimilant
el tarannà de la gent d’aquí i vas trobant el teu petit lloc dins l’immens bombardeig
d’informació que reps per tots cantons.151
La llista de menús varia cada curs en funció dels gustos o disgustos, les dietes i els
capricis; el mateix passa amb la distribució de les tasques domèstiques. Compaginar
l’adaptació al país, les tasques domèstiques, les tasques acadèmiques i la convivència noés un regal, els costa i força moltes vegades, a mesura que avancen els dies una hora o
altra apareixen dificultats quan no conflictes. També passen bones estones els vespres
amb bromes, jocs, xerrameques i música quan no alguna pel!lícula. Aguanto una estona
i després m’esfumo a llegir o descansar.
Els primers dies acostumo a acompanyar-los perquè vagin coneixent els llocs i les
institucions, el moment de sortir de casa és un calvari, bellugar un grup és entretingut,
quan no falta un falta l’altre, Ui m’he descuidat la llibreta, espereu-me que vaig al lavabo, no
he agafat el mòbil, qui porta les claus de casa? Algú ha vist la meva bossa?. Paciència doncs.
Hi ha estudiants curiosos i manefles, discrets o porucs, interessats , distrets. Cada un
viu la situació a la seva manera, tots amb afany es deleixen per conèixer els centres de
pràctiques.
Ara ja comencen a anar al seu aire (segons el grup s’hi atreveixen més aviat o més tard),
és una altra etapa, una mica més i m’atropellen, uns nois ens han seguit una bona estona, no podia treure’m de sobre un vailet que demanava, al taxi no hi cabíem...
Aviat troben a faltar la cervesa, a Melilla falta gent. Qui encara no ho ha fet haurà de
passar la frontera a peu, una experiència més, ja fa uns dies que han arribat i es
comencen a sentir còmodes. Motxilles i bosses tornaran curulles d’ampolles a més
151 Mònica Ramírez
8/18/2019 L'ALTRE memòria de pràctiques
http://slidepdf.com/reader/full/laltre-memoria-de-practiques 87/12187
d’alguna llonganissa o paquet de pernil, que el que duien de Vic ja s’ha acabat! tot i
que no és ben bé el mateix una llonganissa de la casa “Sendra” que una del Caprabo.
L’idioma provoca reaccions diferents, si hi ha estudiants que ho viuen com una
possibilitat i una font d’aprenentatge per d’altres és un inconvenient.
Estant en aquesta escola t’adones de que la comunicació i expressió no verbal traspassa
fronteres perquè tan sols observant sense entendre una paraula d’àrab pots adonar-te de
moltes coses. L’idioma era un gran repte que, personalment pensava que em tancaria moltes
portes. Però havent acabat aquest projecte constato que no ha estat cap entrebanc, al contrari.
Aquest fet m’ha ajudat a estar sempre pendent de les mirades i la comunicació no verbal.
Desconèixer l’idioma també demana una observació més exhaustiva. Només es tracta
d’observar per detectar possibles dificultats. 152
Cada any tenen oportunitats d’assistir a actes públics, a vegades han declinat la
invitació amb el pretext de la llengua. Han perdut ocasions de fer-se una idea més
àmplia de la vida social i associativa153 de la ciutat copsant més enllà del contingut
formal la dinàmica ciutadana. Val a dir que l’esforç que els demanen aquestes
pràctiques és gran i els desgasta i no sempre donen per tot.
Això dels taxis és una altra novetat, resulta que van cap als centres amb el temps just
però han d’esperar que hi hagi sis persones al vehicle abans no marxi, ui! amb això no hi
comptàvem, no hi cabíem pas! , Matinar no és fàcil, ja sonen ja les alarmes ja, però... “a
bona son, no hi ha llit dur”
L’estada als centres comença amb excitació, respecte, interès i alguna angúnia.
152 Laura Marlés153 Festa del cap d’any amazig. Jornades culturals. Dia de la dona …
8/18/2019 L'ALTRE memòria de pràctiques
http://slidepdf.com/reader/full/laltre-memoria-de-practiques 88/12188
Al principi estava entusiasmada però amb por de si t'entendran, si ho faràs bé o no, si
t'adaptaràs, etc. I a mida que et vas adaptant i vas coneixent els codis, la gent i la manera de
fer, et vas relaxant i vas podent ser tu mateixa, i això evidentment els altres també ho perceben,
per tant tot millora. 154
Normalment amb més o menys entrebancs les coses rutllen malgrat de tant en tant
s’escapa a algun estudiant allò de l’escrivent: Preferiria no fer-ho.
I... més enllà de la feina als centres hi ha els caps de setmana amb les mil propostes i
projectes. I com no pot ser d’altra manera aventures i desventures, peripècies i odissees
que contribueixen a buidar les carteres i a omplir les maletes i motxilles.
El grup inicial es comença a conformar a partir dels caps de setmana. Són estones lliures i
d’esbarjo que compartim tots plegats i que fomenten la cohesió de grup.155
154 Mar Pahisa155 Laura Marlés
8/18/2019 L'ALTRE memòria de pràctiques
http://slidepdf.com/reader/full/laltre-memoria-de-practiques 89/12189
Tutoria
L’acompanyament dels estudiants durant les pràctiques consta de moments diversos. Els
primers dies, més enllà de l’arribada i la instal!lació al pis, són de descoberta de l’entorn
més immediat persones i llocs, es tracta de resoldre qüestions bàsiques com conèixer onsón les botigues, on comprar pa... i evidentment tot allò relacionat amb les “noves
tecnologies” sense les que sembla que no es pot viure:
Els primers dies en vàrem fer un fart de voltar pels carrers de la ciutat. Una de les primeres
coses que havíem d’aclarir era el tema de les telecomunicacions. Amb aquests mòbils tant
moderns si no estàs al cas i no tanques la connexió a internet has de treballar la resta de la
teva vida per pagar la factura. També havíem de buscar la manera de tenir connexió amb els
ordinadors a casa, per tant vam col·lapsar la botiga de telecomunicacions més propera. A la
tarda vam aprofitar per visitar el mercat que teníem darrera de casa.156
Primer la tecnologia, el mercat pot esperar... Aquest aspecte ha evolucionat i molt amb
els anys, quan vaig començar a fer-me càrrec d’aquest projecte els estudiants no
tenien aquests mòbils tant moderns i internet al pis ni el somiaven, per telefonar amb
targeta i des del carrer, connectar-se a internet des del cyber, això sí si algun dia
anàvem a Melilla tan bon punt passàvem la frontera tots a connectar-se. Amb el tempsel canvi ha estat radical és excepcional l’estudiant capaç de prescindir del mòbil, a les
cafeteries que tenen wifi ja no existeix res més al seu voltant que la petita pantalla que
els acompanya, el watsapp o el facebook, se’ls gira feina a enviar fotos i respondre
missatges! Ha de passar una bona estona abans no puguem parlar entre nosaltres.
La primera setmana doncs, instal!lar-se i visitar les institucions. Fem una primera
visita tot el grup als diferents espais de pràctiques perquè es comencin a situar, això
ens obliga a desplaçar-nos per la ciutat i anar coneixent carrers i mitjans de transport,
fet gens menyspreable ja que una de les primeres proves d’adaptació a la ciutat
consisteix en creuar carrers sense ser envestit per algun vehicle.
Bromes a part aquests contactes són profitosos i després de l’aproximació al veïnat i al
barri es tracta d’aproximar-se als professionals. Concretem amb les persones que ens
reben els estudiants que hi aniran i fem un primer esbós d’horari (subjecte a canvis...) i
156 Marta Berguillos
8/18/2019 L'ALTRE memòria de pràctiques
http://slidepdf.com/reader/full/laltre-memoria-de-practiques 90/12190
activitats en les que participaran. En general són dies engrescadors pels estudiants
perquè estableixen les primeres relacions personals, socials i professionals amb el
territori. Als vespres posta en comú d’impressions i sensacions del dia.
A partir de la segona setmana ja cadascú va al centre que li correspon. La meva tasca,
ja ho he comentat en algun moment, depassa l’àmbit acadèmic i abasta altres aspectes
com tenir cura des de l’estat d’ànim dels estudiants (que en algun moment poden
desinflar-se), vetllar puntualment per la seva salut, la convivència amb el veïnat,
senyalar o recordar algunes normes de capteniment. No en va són unes pràctiques que
abasten les dimensions personal, social i professional.
El paper de la tutora, encara que hi ha hagut pensaments que no he compartit, ha estat
essencial sobretot durant el primer contacte amb el territori, doncs és necessària una figura
tranquil·litzadora i de suport a les alumnes en els moments de desorientació i incertesa (que no
han estat pocs. 157
Personalment una de les coses en la que insisteixo als estudiants és en el fet que som a
Nador no a títol personal com a turistes sinó en nom d’una institució, aspecte
especialment rellevant per les institucions marroquines, i que hem d’actuar dins d’uns
paràmetres d’educació i cortesia ajustats al que s’espera de nosaltres encaixant criteris
i maneres de fer conegudes i noves, en resum aprenent a conviure de forma activa amb
els costums, activitats i valors de les persones que ens acullen respectant les seves
formes de vida sense, per això, renunciar a les pròpies. No cal que les noies els dies de
sol vagin amb màniga llarga però tampoc cal que vagin amb tirantets, no cal que cada
dia vestim com si fos diumenge però tampoc cal que vestim texans estripats...
Aquestes coses no sempre fan de bon acceptar.
Hi ha hagut moments que m'ha costat acceptar les propostes per part de la tutora, crec que perquè l'argument que més sentia era que s'ha de quedar bé, que s'han de mantenir contactes,
que s'ha de ser protocol·lari, és molt important i sobretot fent les pràctiques al Marroc i tenint
en compte els seus codis però hauria preferit sentir altres coses.158
157 Carmen Jiménez158 Mar Pahisa
8/18/2019 L'ALTRE memòria de pràctiques
http://slidepdf.com/reader/full/laltre-memoria-de-practiques 91/12191
A Nador, és difícil veure dones al carrer més tard de les 7 del vespre. La mateixa societat ha
marcat aquest deure o norma que s’ha apoderat de la ciutat. Viure-ho en primera persona és
difícil i més quan no entens el perquè. La coordinadora de pràctiques Núria Franch insisteix en
la idea d’adaptar-nos i seguir aquesta norma i personalment és un aspecte que em crea angoixa
i fa que em senti controlada, que senti que la meva llibertat està condicionada per les decisions
d’algú altre, per algú que no ets tu mateix. 159
Hi ha dies i moments de tot de feina i repòs, tranquils i agitats, de jocs i rialles, de pors
i plors, assolellats i grisos i cal sobreposar-se als inconvenients.
En moments d’inquietud, enyorança o ansietat una gran estratègia era arribar a casa i
dur un pot de “Nocilla” per berenar, ara bé el “remei” per excel!lència de molts mals
era anar a dinar o sopar a la pizzeria. Entre pensar la mena de pizza, esperar el cambrer
que ens preguntés el què, que ens servissin (ja sabem que “prisa mata”), menjar...
teníem temps de xerrar, explicar algun acudit, i sobretot relaxar-nos. Sembla mentida a
vegades la seguretat que arriba a donar allò conegut.
Quan es perden els ulls en el brancatge
d’un arbre espès, tot verd, on gairebé
no entra l’or pacífic del capvespre,
oh, quin enyor ens ve!
Hi ha dies que les ànimes s’escapen
al floc de núvol, en el cel perdut;
hi ha dies que el camí de cada dia
ens sembla inconegut.
El nostre enyor ens ve de quan no érem.
Quina incertesa al caminal on som!
Oh bla sojorn, oh quietud bressada
que la vida interromp! 160
Setmanalment al vespre sessions de treball, seguiment de l’estada als centres, posta en
comú d’experiències, idees, reflexions, dubtes, seguiment de les tasques als centres...
Un dels punts de discussió reiteratiu era la distància entre el fer educatiu a les
159 Laura Marlés160 Josep Carner. Enyor
8/18/2019 L'ALTRE memòria de pràctiques
http://slidepdf.com/reader/full/laltre-memoria-de-practiques 92/12192
institucions marroquines i les consideracions pedagògiques i educatives dels estudiants
a vegades ben allunyades. No sempre era fàcil ni evident acceptar la importància
d’adequar equilibradament maneres de fer desiguals.
Ha fet falta energia i paciència a vegades per oferir criteris d’anàlisi i punts de vista
amplis que ajudessin a comprendre .
Altrament, a cada instant l’home hauria de notar com és, sovint, irracional
la base de la seva activitat racional i que posseeix ben poques veritats clares
i segures, àdhuc en qüestions de tanta responsabilitat i de resultats tan
terribles com són la pedagògica, la jurídica i la literària.161
Ultra els temes acadèmics també les polèmiques referides al capteniment han estat uncavall de batalla dur més sovint del que m’hauria agradat o volgut. Ha estat complicat
de debó bastants cops ajudar les estudiants (especialment les noies) a fer-se càrrec que
havien de controlar segons quins comportaments, de què es tracta això del diàleg
intercultural i de tenir en compte els aspectes culturals de l’altre, de posar en joc la
capacitat “d’escoltar” per comprendre, l’empatia i la humilitat. De com reconfigurar
punts de vista i concepcions del món.
De tant en tant fèiem reunions amb tot el grup sencer per parlar de com estava anant la nostra
estada i a vegades es feia una mica feixuc, però era totalment necessari perquè facilitava molt
més l’adaptació al lloc i permetia fer reflexions de com tractar les persones marroquines.
Havíem d’entendre que moltes de les coses que fem a casa nostre allà no les podíem fer, com
per exemple cantar o fer una mica de merder. Algun cop la Núria ens va cridar l’atenció per la
nostre actitud, a vegades disbauxada, vaig entendre que cal comportar-se bé i respectar les
normes quan et trobes en un context diferent. Amb això no vull dir que deixés de ser jo mateixa,
sinó que és essencial comprendre com viuen les persones d’un barri d’una ciutat com Nador iintentar comportar-se com un membre més del barri per viure amb harmonia, respectant
sempre la seva manera de fer.162
El següent testimoni il!lustra algunes situacions viscudes.
161 Anton Txekhov. A casa 162 Mònica Ramírez
8/18/2019 L'ALTRE memòria de pràctiques
http://slidepdf.com/reader/full/laltre-memoria-de-practiques 93/12193
Malgrat que algun comportament o comentari d’algun company/a em molestava en certa
mesura, ja que al ser d’allà, m’adonava que hi ha coses que no estan ben vistes, i alguns
companys tenien unes conductes que per la societat marroquina o qualsevol societat estan mal
vistes. En certa mesura, anem massa de “guiris”, com si fossin unes vacances curtes, i és tot el
contrari el més adequats és adaptar-se a la manera de fer i als modals de la cultura del lloc on
ets, i sense fer una renúncia total al propi fer, demostrar que respectes el seu fer.163
El que a voltes agreujava el problema és el que diu aquest estudiant: alguns companys
tenien unes conductes que per la societat marroquina o qualsevol societat estan mal vistes. És
a dir conductes tan inadequades a Nador com a Vic, a Barcelona o a París. Trobar la
mesura sempre és complicat.
A tota mesura els déus han atorgat la victòria: la resta altrament ho
governen. Dic una veritat oportuna: la desmesura és filla de la impietat,
adeleradament; però de la salut de l’ànima neix la ventura, cara a tothom i
tan sovint invocada.164
Personalment he intentat conjugar formalitat i serietat amb flexibilitat i sensibilitat
envers els estudiants, demanar, advertir, avisar, recordar... segurament m’he fet pesada
a voltes i mes d’un cop no ho he aconseguit. En general he pogut col!laborar amb ells i
afavorir el seu desenvolupament personal i professional, fer-los arribar idees i
propostes enriquidores, amb alguns ha estat ben senzill, amb d’altres no tant, amb
alguns dificultós. I aquest paper, amb matisos, cada estudiant l’ha viscut a la seva
manera per la majoria ha estat positiu però també a voltes al contrari, hi ha hagut qui
ha considerat les meves actuacions poc afortunades, la coordinació no la valoro
positivament , considero que s’ha exercit un control excessiu sobre els practicants que
pel meu entendre no era gens necessari o qui diu que la relació amb la tutora hagués
pogut ser molt més bona.
163 Ilyas Azzarouali164 Esquil. Les Eumènides
8/18/2019 L'ALTRE memòria de pràctiques
http://slidepdf.com/reader/full/laltre-memoria-de-practiques 94/12194
Així, veig la figura de la referent universitària, de la tutora, com a una persona guia, que
t’acompanya, però deixant sempre pas a la teva pròpia experiència, fent que siguis tu la
responsable de les accions i dels aprenentatges diaris. Una figura que et recolzi quan ho
necessitis, però deixant l’espai suficient per un bon desenvolupament personal, un espai que no
sigui massa acotat i marcat. 165
Valoro i agraeixo moltíssim la dedicació que de la Núria Franch perquè tot sortís bé. Ens va
ajudar a moure’ns pel país, a entendre els costums, a saber com reaccionar davant alguna
situació a la que no estàvem acostumades. Cada dia organitzava i anava a veure les
institucions a on cada una de nosaltres realitzava les pràctiques, feia nous contactes per anys
següents, era pràcticament la més activa del grup. A més, durant les reunions que anàvem fent
cada setmana ens ajudava a situar-nos . 166
Vull reflexionar sobre un altre aspecte de la tutoria, crec que tot i que jo pugui haver trobar
certes dificultats, és un paper essencial en unes pràctiques d'aquest tipus i els primers dies
ajuda a que tinguis més confiança. A més a més crec que és un paper difícil perquè no només
has de compartir l'àmbit educatiu sinó que també has de conviure en un pis amb gent d'una
altre generació i per tant amb rutines molt diferents. 167
El paper de la tutora, encara que hi ha hagut actituds i pensaments que no he compartit, haestat essencial sobretot durant el primer contacte amb el territori, doncs és necessària una
figura tranquil·litzadora i de suport a les alumnes als moments de desorientació i incertesa (que
no són pocs)168
Tot i que la tutora ha de ser i, en el meu cas va ser, la primera referent i persona guia de la
meva trajectòria, vaig tenir la sort de gaudir d’altres persones que també van ser un punt
referent i guia en el meu aprenentatge. 169
La Núria amb el seu saber estar i tranquil·litat m’ha ensenyat que treballant dur tot és
possible.170
165 Mar Pahisa166 Aina Urizal167 Mar Pahisa168 Carmen Jiménez169 Silvia Valls170 Laura Marlés
8/18/2019 L'ALTRE memòria de pràctiques
http://slidepdf.com/reader/full/laltre-memoria-de-practiques 95/12195
Qui vol el gran, s’ha d’afanyar. Només
en la limitació es revela el mestre
i sols la llei pot donar-nos llibertat 171
Sense cap mena de dubte donar les més sinceres gràcies a la Núria Franch, tutora de les
pràctiques al Marroc. Ella no només m’ha guiat i orientat per entendre i desenvolupar-me de la
forma més correcte en un país amb una cultura diferent, sinó que també ha estat al meu costat
per tot el que ha estat necessari; em va obrir les portes a les escoles del Marroc i va fer mans i
mànigues per apropar-me a les persones que necessitava entrevistar per obtenir les dades
d’aquest treball. 172
Cada curs, si més no, amb el grup d’estudiants corresponents hem aconseguit
conjuntament acostar-nos a l’or.
Cercàvem or i vam baixar a la mina.
I la foscor s’il·luminà de sobte
Perquè érem dos a contradir la nit.
Ens dèiem l’un a l’altre:
La diferència entre nosaltres i el buscador sapient
està en el fet que ell sap conèixer l’oren el reflex de les aigües
i nosaltres el perseguim pels laberints de la pedra
Però perdent-nos ens hi acostem.173
171 Goethe. Naturalesa I art. 172 Carles Juliá173 Joan Vinyoli. Llibre d’amic
8/18/2019 L'ALTRE memòria de pràctiques
http://slidepdf.com/reader/full/laltre-memoria-de-practiques 96/12196
El diari
Trio fragments del meu diari, no corresponen a un mateix any però podrien ser d’un
curs qualsevol perquè les situacions no són significativament diferents. Són extractes
que faciliten compartir amb el lector esdeveniments quotidians que es donen durant les pràctiques i acabar de contextualitzar el que he escrit en els apartats anteriors.
Un dia vaig escriure:
Escriure “fa companyia” perquè és una mica com parlar amb algú ja que amb les
noies no puc fer-ho. Hi ha coses que sí que podem compartir però d’altres que no em
correspon fer-ho amb elles, i per tan amb qui? Amb la llibreta!
I certament la llibreta “m’ha acompanyat” en molts moments.
20 de gener
Dos dies, dos “inconvenients”. Les noies que venen de Màlaga no poden viatjar
perquè el ferry es posposa degut a un temporal de mar . El grup que viatgem des de
Barcelona ens anul·len el vol pel mateix motiu. Tot plegat una principi de setmana ben
diferent del previst, amb més feina o potser és que els imprevistos i incerteses formen
part del dia a dia i de la feina normal.
Tenint en compte que les precaucions que podem prendre estan plenes
d’inquietud i incertesa, més val preparar-se amb plena serenitat pel que
pugui passar.174
21 de gener
Arribo amb dues hores de retard des de Madrid. Ens trobem amb les estudiants que
venien de Màlaga i cap a Nador amb l’Alamin que ja ens esperava a l’aeroport. A la frontera sense embuts ens ofereixen haxis com una cosa natural.
Primera prospecció del barri i llista de tasques: canviar diners, queviures, concertar
les primeres entrevistes...
174 Michel de Montaigne. Assajos
8/18/2019 L'ALTRE memòria de pràctiques
http://slidepdf.com/reader/full/laltre-memoria-de-practiques 97/12197
22 de gener
Esmorzar al “Diamante Verde” i planificació del dia. Pagar l’apartament i començar
la “neteja”.
A la tarda entrevista al centre BARAKA, CECODEL i ENTRAIDE.
Al vespre acabar les compres i seguir amb la “neteja” del pis.
Un dia com tots els primers dies de ser a Nador, atapeït i intens. Ja comença a haver-
hi qui ens saluda, el botiguer de la cantonada, la nena dels veïns que amb els ulls i el
somriure ens dona la benvinguda.
23 de gener
Matí CECODEL, horaris i nivells.
Tarda a Segangan al centre sòcio educatiu. Té molts serveis, taller de costura per a
dones, biblioteca, guarderia, casa de joves i centre de kinesiteràpia per a infants
disminuïts físics.
A la casa de joves un grup nombrós de mainada, atapeïts i ben asseguts ens han rebut
amb una cançó de benvinguda. En Bilal ens assegura que podrem organitzar activitats
amb ells. En acabar la visita han sortit de la sala fila per fila en perfecte ordre cantant
de nou.
Són imatges que ens sobten, aquest ordre, aquesta disciplina... i una vegada més les
preguntes com s’ha de fer?, on és el límit de la disciplina?, on comença la iniciativa i
l’autonomia personal?
Demà al vespre hem de sintetitzar amb les noies la informació que hem recollit
aquests dies i planificar l’estada a les diferents institucions.
Gislan, la nena veïna (16 anys), així que ens sent arribar surt a veure’ns i saludar-
nos, avui podríem dir que “s’ha instal·lat” al nostre pis, seu i ens mira.
Els seus germans no entren (14 i 7 anys) però seuen a l’escala per veure’ns i saludar-nos.
24 de gener
Tomb per l’esplanada de la mesquita gran plena de paradetes a terra amb articles de
tota mena, roba, sabates de 2ª mà, estris de cuina, ferreteria... espectaculars el mòbils
“a peces” trossos de mòbil, tapes, bateries, carregadors, carcasses...
Les coses s’aprofiten no només es llencen com estem tant acostumades a veure.
8/18/2019 L'ALTRE memòria de pràctiques
http://slidepdf.com/reader/full/laltre-memoria-de-practiques 98/12198
Han arribat les noies que faltaven, primera “excursió” grupal al “Diamante Verde”,
una taula amb vuit persones, una bona estona sense parlar massa i cadascú amb el
mòbil fent anar els dits amb agilitat, avisant amics, parents, coneguts i saludats.
Sessió de fotos,només faltaria!
I a casa... ambient, soroll, converses, coses per tot arreu. Comença per mi aquella
etapa de ritmes completament diferents en el menjar, el dormir, el despertar-se, en
allò d’estar a punt a l’hora de sortir...
25 de gener
De bon matí entrevista amb el director de centre Lope de Vega. Entre altres en
explica, des de el seu punt de vista i anys d’experiència, diferències importants pel que
fa a codis morals i de conducta. El que entenem per No, pels alumnes del centre
significa POTSER... la trampa i la picaresca tenen un valor ben diferent del que els
donaríem segons els codis que coneixem.
Durant les pràctiques hem de copsar noves maneres de fer, nous valors sense jutjar. Si
no sabem fer-ho de poc servirà l’estada a Nador, una actitud de crítica negativa no
ens ajudarà a aproximar-nos o entendre alguna cosa. La disciplina i el respecte són
valors i actituds molt importants en l’educació marroquina, podem preguntar-nos si
ho entenem de la mateixa manera.
Compra e l’engròs al Marjane. (l’equivalent del Carrefour)
26 de gener
Ja tenim Cola Cao i Nocilla!!!
Avui estaré tranqui-la perquè les noies van a Melilla. Descansaré que ho necessito.
La llista és:
• Birres (1 caixa) i Vi (3 o 4)
• Bosses de patates (Lay’s vermelles)
• Fregall bo per rentar plats.
27 de gener
Diumenge assolellat, agradable. Dinem a Saïdia (la febre del totxo al Marroc) ciutat
turística plena de cafeteries, pisos, apartaments i hotels.
Passen tantes coses cada dia que ens sorprenen! , només arribar a la ciutat se’ns
acosta un home fent dringar unes claus i proposant-nos llogar un apartament. Un grup
8/18/2019 L'ALTRE memòria de pràctiques
http://slidepdf.com/reader/full/laltre-memoria-de-practiques 99/12199
de noies van a donar una volta per la ciutat, les altres frisen per anar a seure a una
cafeteria (que tingui wifi, sobretot)
28 de gener (segona setmana)
Tarda: tothom comença l’estada als centres. Les que van al Lope tornen contentes però
atabalades, el que tenien pensat diuen que probablement no els servirà però ja tenen
algunes idees per ajustar-se al que els proposin.
És dilluns i algunes noies ja pensen en el cap de setmana que si Fes, que si Xauen... Tot
i que la ciutat no té massa atractius em sembla que mostren poca curiositat per saber
què hi passa o què s’hi fa. Diumenge anant a Saïdia amb el taxi enganxades als
“mòbils intel·ligents” no es van interessar per veure les illes Chafarines ni per saber-
ne la història que Alamin el “nostre” taxista ens explicava.
Tornen dels centres molt cansades.
Ítems de supervivència a Nador:
Passar la frontera.
Anar 6 persones amb taxi.
Creuar els carrers sense fer-se atropellar.
Anar al mercat. Comprar carn i pollastre.
Dutxar-se amb aigua (pretesament calenta)
Sobreposar-se a la convivència amb alguns insectes.
No engreixar-se més del compte.
Trobar Tampax.
29 de gener
A la casa de joves a Segangan, comencen les activitats un parell de noies (el primerdia les acompanyo). Uns 60 infants d’entre 6 i 14 anys ens esperen asseguts a la sala
d’actes cantant (a ple pulmó), sala a la penombra, fora una tarda espectacular. Durant
dues hores no s’aixequen, surten d’un en un ( a vegades 2) al mig a cantar. Nosaltres
també sortim en un moment donat a cantar.
Tot plegat sensacional.
A casa hi ha coses a tot arreu, bosses, jaquetes, llibretes, claus, aparells de música,
mòbils... (com ens hem de veure!)Sorpresa del dia: venta de cordons de sabates a granel,
8/18/2019 L'ALTRE memòria de pràctiques
http://slidepdf.com/reader/full/laltre-memoria-de-practiques 100/121100
30 de gener
Acompanyo les noies que per primer dia van a classe d’espanyol al centre BARAKA, no
tornen animades, més aviat directament avorrides. Han tastat una altra cara de Nador.
El professor d’espanyol, un noi senzill amb poques nocions de didàctica, una classe
segons les noies sense massa sentit, poc significativa... Volen córrer massa a
“aportar”. Costa capbussar-se en noves realitats. Encara queden dies, tot just acaben
de començar, confio que podré donar-los un cop de mà i que podran capgirar algun
punt de vista.
Curiositats:
La mica de neguit i incertesa dels primer dies els fa adoptar una actitud singular envers
mi, a vegades sembla que hagi de saber-ho tot o gairebé :
No puc obrir la porta de fusta (resulta que té el mànec trencat)
No he pogut engegar l’escalfador ( la bombona era tancada)
On és el paper de cuina...
Van arribant d’aquí i d’allà expliquen i expliquen, per moment sembla que se’ls acabi
el temps UF!! Els primers dies van molt cansades, adaptació, superar els ítems de
supervivència , visitar institucions, processar molta informació, pair-la...
31 de gener
Sessió de treball amb un petit grup al capvespre. A alguna noia li costa fer-se càrrec
del que hem vingut a fer a Nador. Considera que ha d’aportar i ensenyar més que no
pas aprendre, li sembla que està massa hores asseguda sense fer res i que no ha vingut
per això.
L’aprenentatge sempre és bidireccional, però anar amb la idea de que allò important és
aportar, no és situar-se en un pla de superioritat? En educació és fonamental observar
i “escoltar” per poder entendre i potser mes tard... després, un dia podrem aportar. Em sap greu aquesta actitud i sobretot perquè en el diàleg/intercanvi/discussió que hem
tingut es repetia la resposta de ja sap el que li dic. És una sort o una mancança saber
tant? Què passa? Que quan fan les coses com “nosaltres”, com ens agrada resulta que
és fantàstic i quan és d’una altra manera, d’una manera que no respon als nostres
codis i manera de fer, és un desastre, avorrit i no serveix per res? Això no s’hi val!
Quan és diferent se’ns escapa, costa trobar el lloc però justament és això el que venim
a fer.
8/18/2019 L'ALTRE memòria de pràctiques
http://slidepdf.com/reader/full/laltre-memoria-de-practiques 101/121101
Per això “fer cooperació” és la il·lusió de molts i molts joves europeus que
no tenen res a fer a Europa, però que amb absoluta prepotència estan
convençuts que a l’Àfrica sí que serviran d’alguna cosa. Si per desenvolupar
una societat s’ha ha de lluitar en contra, el fracàs de l’experiència és
assegurat des del principi.175
A alguns professionals de l’educació els sembla que si no actuen no fan res i
dissortadament amb aquesta actitud ocupen tot l’espai amb propostes, programes,
exercicis... i on queda observar, “escoltar” i aprendre de l’altre abans de mostrar el
que sé? A vegades al mestre si no pot proposar, mostrar a la mainada el camí que tant
bé coneix ja li sembla que perd el temps i no fa res. MERDA. A vegades els mestres
saben massa coses i si no tenen oportunitat de mostrar-les pateixen, s’ho passen
malament.
Al vespre arriben dues noies del Lope de Vega molt desanimades, el grup se’ls escapa
de les mans, no fan cas, xerren... les activitats que han preparat no donen el resultat
esperat. Demà en parlarem amb calma i miraré de donar-los un cop de mà.
Comença a acusar-se la fatiga de la convivència per part d’alguna estudiant.
Aquest vespre m’he recordat d’un poema curt de Carles Riba:
Tot el que he perdut
que mai no sabré.
Tot el que no sé
i que m’ha valgut.
Paraules meravelloses, els poetes sí que en saben!. Puc aplicar-me-les a mi mateixa, a
les estudiants, o qui vulgui se les pot fer seves.
2 de febrer Arreu on anem, de bones a primeres, ens donen carta blanca, ens atorguen un saber i
una autoritat que als estudiants els incomoda. Voldrien una relació bidireccional, de tu
a tu, trobar la manera de participar i col·laborar cadascú des del seu lloc, però les
relacions institucionals al Marroc són asimètriques. Vet aquí una contradicció d’una
175 Gustau Nerin. Blanc bo busca negre pobre.
8/18/2019 L'ALTRE memòria de pràctiques
http://slidepdf.com/reader/full/laltre-memoria-de-practiques 102/121102
banda cercar el “de tu a tu” que deixi espai a la simetria i de l’altre “aportar”creant
de nou asimetria. En què quedem?
La carta blanca, tot s’ha de dir, sempre és “dins d’un ordre i un control estrictes”,
aquesta total disposició a l’hora de la veritat sovint no és el que semblava,
desengany!!!
Repeticions anuals:
1ª setmana: angunies, incerteses,i algunes pors. Emocions, neguits, dubtes, fatiga,
sorpresa...
2ª setmana: immersió a les institucions, cansament, comencen les dificultats de
convivència
3 de febrer
Visita al mercat d’Al Arouit, roba, estris de cuina, cabres, gallines vaques, vedells,
ferreteria, microones, cafeteres, bicicletes, peces de cotxe, productes de bellesa, fruita,
verdura, hortalisses, pa, fruits secs, tecnologia, sabates, eines, artesania, paradetes per
menjar... de tot i més. Homes, dones, remeiers, camàlics, jovent... Encara no mitja hora
i una noia comentava que estava angoixada i volia sortir, una altra es volia canviar el
Tampax (empresa impossible trobar el lloc) plorava, tres han tornat cap a casa.
Un cop totes a casa els he proposat anar a la pizzeria (el gran ansiolític). Bon resultat.
L’estada a Nador resulta diferent per cada estudiant. Hi ha visions diferents i a
vegades oposades. Mirades obertes i d’altres tan properes al mòbil que no els deixa
veure el carrer i el que hi passa i quan ocasionalment el miren els angoixa més que
encuriosir-les. En tot cas la visita a Al Arouit és una proposta que acostumo a fer cada
curs al grup perquè contribueix a conèixer altres formes de viure.
5 de febrer (3ª setmana)
Es queixen perquè s’han d’aixecar a quarts de 8!
Les noies que van al centre de joves tenen dificultats per entendre i fer-se entendre.
Intentem rumiar sobre la mena d’activitats que poden tenir sentit tenint en compte el
context del centre, debades. Amb la idea de promoure “l’educació ambiental” volen
recollir diaris i revistes per fer collage però resulta que a Nador o Segangan és gairebé
impossible trobar-ne. Problema resol, decideixen comprar revistes! De què pot servir fer una activitat que difícilment podran repetir per manca de la matèria primera?
8/18/2019 L'ALTRE memòria de pràctiques
http://slidepdf.com/reader/full/laltre-memoria-de-practiques 103/121103
Tornem a estar amb allò de trobar el lloc: situar-se o mostrar-se. Els comentaris que
els faig són suggerències no ordres i perquè facin el seu aprenentatge, a estones, he de
contenir-me i deixar fer.
A Nador, a les escoles, a les institucions, al carrer hi ha situacions agradable i d’altres
poc o gens, dies assolellats i dies plujosos i tot plegat els afecta l’estat d’ànim
segurament més del que el afectaria en altres circumstàncies. Al vespre discussió sobre
si tu rentes plats o no, que si jo he fet el dinar, però jo ahir vaig escombrar l’escala...
Aquí desapareixo no s’escau que intervingui, em depassa, han de resoldre-ho sense
interferències.
7 de febrer
D’aquí uns dies algunes noies canviaran l’espai de pràctiques i començaran a anar a
l’escola de primària, vaig a la Delegació de l’Acadèmia, el delegat em rep contentíssim
fent la posta en escena corresponen i quedem que enviaré (ja ho fet ) el pla de treball i
horaris al seu Cap de ganivet per a l’aprovació i que les estudiants aniran a saludar-lo
la propera setmana per conèixer també els inspectors.
Al parvulari poc a poc han anat trobant el seu lloc. (no ha estat gens fàcil)
Pel que fa a l’institut i les classes d’educació física, sorpresa majúscula! Com que plou
s’anul·la la classe i la professora marxa a casa.
De CECODEL tornen contentes i relaxades, valoren molt positivament la feina que fa
la professora d’espanyol.
A BARAKA finalment només hi va una noia, s’interroga molt sobre la tasca del
professor d’espanyol i s’esforça per trobar la manera de fer-li petites propostes per tal
que l’ensenyament sigui una mica més significatiu per les alumnes. En parlem sovint i
és positiu.
Al vespre quan van arribant és un bombardeig d’informació, cadascú explica que siaixò, que si allò, que si fixa’t què ha dit la professora, que mira què m’ha passat pel
carrer, que m’he comprat un braçalet molt maco...
Converses típiques que es repeteix any rera altre:
Famílies, mascotes, parelles i ex parelles, viatges, records que han comprat o
compraran, aficions, música, pel·lícules, (llibres pocs...)
8/18/2019 L'ALTRE memòria de pràctiques
http://slidepdf.com/reader/full/laltre-memoria-de-practiques 104/121104
10 de febrer
Diumenge tranquil. Estar a Nador és un bany d’estímuls, es tracta de deixar enrere la
rutina còmode i coneguda i submergir-se en un món de colors, olors, sons, veus,
maneres de fer variats i diferents,en general, identificar les coses conegudes,
sorprendre’s amb lo nou i desconegut i sobretot adonar-nos que no som el melic del
món. Ensenya a ser “l’estranger”, el “diferent”, “l’ignorant”, una lliçó de respecte,
humilitat i humanitat.
Ara, després d’una colla d’anys de venir-hi, de tant en tant em trobo alguna persona
coneguda pel carrer, quina il·lusió quan em saluden i em pregunten com estem i com
està la família (això no s’ho descuiden mai).
Aquesta tarda he sortit a passejar una mica pel passeig marítim. M’ha vist el nen dels
veïns i m’ha demanat per venir. Em donava la mà petita i tèbia, era com si anés amb les
meves netes, al passeig marítim ha pujat en un cotxe de criatures (1 dirham la volta),
feia bonic veure l’ambient. Es tracta d’aprendre i no oblidar que hi ha moltes maneres
de fer les coses.
14 de febrer
A vegades em sorprèn la poca curiositat per part d’uns estudiants. Avui estàvem
convidades a dos actes un al Lope de Vega on feien un recital de poesies d’amor
escrites pels alumnes en motiu de Sant Valentí, no han volgut anar-hi, la raó - això no
va amb nosaltres- d’acord però no deixa de ser una oportunitat per conèixer una altra
cara de la ciutat. L’altre acte era al centre BARAKA, acte de comiat de Metges Sense
Fronteres que marxen de la zona i traspassen la feina al servei de migracions. El motiu
de no anar-hi, parlaran en francès...
Demà marxo cap a casa. Tornaré una setmana el 13 de març per “tancar” les
pràctiques i acomiadar-me de les persones i les institucions.
8/18/2019 L'ALTRE memòria de pràctiques
http://slidepdf.com/reader/full/laltre-memoria-de-practiques 105/121105
Valoració dels estudiants
Aquest apartat és més extens que els anteriors perquè he volgut mostrar opinions i
reflexions dels estudiants que evidencien què els han aportat aquestes pràctiques. Hi fan
consideracions personals i professionals que palesen el canvi sobre la visió del país i laseva gent, reflexions sobre els estereotips i perjudicis, l’apropament entre cultures, el
respecte que mereixen les persones, les dones, els aprenentatges professionals,
l’enriquiment que tot això els ha representat i com aquestes pràctiques han contribuït al
seu creixement personal. Hi ha coincidències en molts aspectes i evidentment també
divergències. Els punts de vista i la visió del món dels estudiants no és monotemàtica.
No hi faig cap comentari personal per no “interrompre’n ” la lectura i deixar-la oberta a
les reflexions que cada lector vulgui fer-ne.
El primer moment que vaig trepitjar el Marroc tenia por. Feia tres dies que havíem començat
la nostra aventura (passant per Màlaga, agafant el ferri fins a Melilla i travessant la frontera)
i la impressió inicial va ser de temor. Tot s’ha de dir que la frontera és un indret no gaire
agradable. Aquesta està composta de jerarquies, de control, de desigualtats socials i,
conseqüentment, de contraban i vandalisme; com totes les fronteres. Però aquests indrets, per
suposat, no representen la cultura marroquina general.
De les perspectives inicials a la realitat del Marroc, en aquest cas, hi havia molt perreflexionar. Els discursos basats en la por que vaig anar absorbint a Catalunya va ser un
causant de tot això. en un bon principi necessites pautes de comportament que et guiïn; les
necessites i les demanes. És llavors, un cop comences a assimilar el context, a sentir-te més
còmode, quan t’has de replantejar la teva pròpia manera de fer en el context, t’has de trobar a
tu mateixa a la nova realitat.176
De seguida em va agradar la manera de viure de Nador, de seguida em vaig sentir còmode en
el municipi i de seguida no em va suposar gaire esforç sortir de casa sola. Fins i tot, a vegades,em sentia identificada amb tot allò. 9:$!-($ $&'+,-+ $ -($,-$( ;& +! <+- ,.!-.($! 7+ !$ *)6$
7"&')&","= $ (+*(+ " $,,+'-$( $ !:$!-($8 9+& '+(&)6+&> ?$ 6) 6)%;& 7+! ,$((+( &"6= -$%*; 7+ !+&
"6&-"-.,")6& +6& @$6 (+*(+ $%* !+& %$6& )*+(-+& "> -)- " A.+ ,.!-.($!%+6- <=&&"% 7"<+(+6-& " 6)
176 Silvia Valls
8/18/2019 L'ALTRE memòria de pràctiques
http://slidepdf.com/reader/full/laltre-memoria-de-practiques 106/121106
'$(!;&&"% !$ !!+6#.$ ,)%.6$> 6) @$ &.')&$( .6 '()*!+%$ '+( !$ (+!$,"= " !:"6-+(B&> -)-& " -)-+&
<B"+% !:+&<)(C 7+ @)!+(D6)& +6-+67(+"2EE
F",$ +6 %",$> $%* +! '$& 7+!& 7"+&> @$"# $,)&-.%$(D%+ $! 6). ,)6-+G-H -$6- +($ $"GI> A.+
7$((+($%+6- +% &+6-"$ ,)% $ ,$&$ %+@$H &+#.($%+6-> ')7("$ J$@+( &+#."- %;& -+%'& +6$A.+!! "67(+-8 K$! $ 7"(> '+(L> A.+ "#.$!%+6- J$#.;& &+#."- $%* !+& %$-+"G+& ,)%'$6M+&8 N
%;&> +% <$ (+<!+G")6$( &)*(+ +! (+&'+,-+ $ .6 '$I& " $ .6& ,)&-.%&> ?$ A.+ $"GL ;& +! A.+ +6,$($
&+6-) 7"6& %+.O (+&'+,-+8 P(+, A.+ ;& .6 7+!& <$,-)(& A.+ +% <$6 @+.(+ !:+G'+("B6,"$ ,)% $
')&"-"@$> ,)% $ '+(&)6$8 1% @$"# %$6-+6"( )*+(-$ 7+ %+6-> &+6- (+&'+,-.)&$> " -)- @$ $6$(
<!."6- '+! &+. '()'" '+&"'(9
Q.($6- 7)& %+&)&> +!& %+.& ,)%'$6M& " ?) +6& @$% &+6-"( "%%"#($6-&8 R& %)!- $#)&$($- 7"(D
J)> ?$ A.+ +6 +! <)6& !$ 6)&-(+ &"-.$,"= +($ %)!- %;& <S,"! A.+ !$ 7+ A.$!&+@)! "%%"#($6-O6)%;& '$&&$(I+% 7)& %+&)&> ?$ -+6I+% '"&> !!), )6 -(+*$!!$(> 6) +6& <$!-$@+6 +!& 7"6+(& " +6 ,$&
7+ '()*!+%$ -+6I+% $ A." (+,=((+(8 T+(L +! <+- ;& A.+ 7.($6- !+& '(S,-"A.+& +% @$"# -()*$( +6
.6 !!), 6). $%* .6+& '$.-+& 6)@+&8 U) -+6"$ +!& %+.& $%",& 6" !$ %+@$ <$%I!"$ '+( '$&&$( !+&
J)(+&8 U) &$*"$ A."6+& 6)(%+& (+#"+6 +! 7"$ $ 7"$8 U) &$*"$ )6 ,)%'($( $!!L A.+ +% <$!-$@$ "
!$ #+6- 6) %:+6-+6"$"'(&
... que el viatger més humil pogués errar d’un país, d’un continent a un
altre, sense formalitats vexatòries, sense perills, segur de trobar arreu un
mínim de legalitat i de cultura.
Aquelles dues races que vivien porta per porta de feia segles mai no havien
tingut la curiositat de conèixer-se, ni la decència d’acceptar-se. 180
177 Silvia Baena178 Laura Massegú179 Laia Porquet180 Marguerite Yourcenar. Memòries d’Adrià.
8/18/2019 L'ALTRE memòria de pràctiques
http://slidepdf.com/reader/full/laltre-memoria-de-practiques 107/121
8/18/2019 L'ALTRE memòria de pràctiques
http://slidepdf.com/reader/full/laltre-memoria-de-practiques 108/121108
especulacions polítiques que sembra por cap a quests persones i en conseqüència un sentiment
de rebuig. Amb tot això vull dir que la societat tendeix a etiquetar les persones en funció de la
seva procedència, sense haver-se posat en contacte directament amb elles en el seu territori.
D’aquesta manera,indirectament estem condicionats alhora de tractar amb aquestes persones i
sovint ens deixem portar pels prejudicis. Tot i que em considero una persona oberta a noves
experiències, afirmo que vaig anar al Marroc no amb por, però si que amb certa desconfiança.
Penso que és normal desconfiar quan estàs fora de casa però aquesta desconfiança s’accentua
més si es tracta del Marroc, degut a la les expectatives que creem les persones i pel que ens
venen els mitjans de comunicació. Una vegada finalitzada l’estada puc dir que he fet un procés
molt important de desaprenetatge. Després de totes les experiències viscudes cada dia, i no
solament a Nador , sinó també a les altres ciutats que hem pogut visitar, després de compartir
tant de temps amb persones amb una cultura diferenciada de la meva, després de deixar-me
impregnar fins a l’últim moment de l’essència marroquina, penso que em sento capaç de dir
que he desaprès. He desaprès tota la sèrie de prejudicis amb els quals venia, m’he desprès de
tota aquella desconfiança inicial i m’he desfet dels esquemes mentals amb els quals vaig
arribar. No és que hagi oblidat tot el que tenia dins meu, construït a partir d’experiències
passades sinó que gràcies a aquestes pràctiques he pogut contrastar el meu pensament inicial,
basat en creences subjectives sense cap mena de coneixement pragmàtic amb un coneixement
experimentalment significatiu. Tot aquest procés tant complex resulta difícil d’explicar amb
paraules, més aviat ha estat una experiència a nivell personal , profund i intens, on he pogut
sentir emocions que mai havia viscut abans. Hi ha hagut moments de gran felicitat i moments
d’impotència, moments de soledat en que penses que tens sort de viure on vius però al mateix
temps de sentir vergonya de com vius, que ens queixem molt però ho tenim tot i més. 184
16 #+6+($!> +& ')7("$ 7"( A.+ +% @$ &+( 7"<I,"! -()*$( .6 +A."!"*(" +6-(+ !+& <)(%+& 7+ @"7$ 7+!
F$((), " !+& %+@+& '(L'"+&8 V" @$ J$@+( %)%+6-& +6 A.B &+( (+&'+,-.)&$ $%* !+& '(+%"&&+&
7+ !$ &),"+-$- %$(()A.I "%'!",$@$ $6$( ,)6-($ +! A.+ ?) '+6&$@$8 N!+&J)(+& +% -()*$@$
7$@$6- 7:.6 7"!+%$O )6 &=6 +!& !I%"-& 7+! (+&'+,-+W T+( +G+%'!"<",$( $"GL> '(+&+6-) .6 <+-
"6&"#6"<",$6-O +!& 7"+& 7+ &)! " ,$!)( ,)6@"7$@+6 $ $6$( $%* &$%$((+-$ 7+ -"($6-&> -$6%$-+"G>
%$" @$"# $(("*$( $ +6&+6M$( !$ X6",$ &$%$((+-$ 7+ -"($6-& A.+ @$"# 7.(8 T)-&+( @$ &+(
(+&'+,-+> ')-&+( @$ &+( '+( +@"-$( %"($7+& 7+ 7+&$'()@$,"= '+(L +! <+- ;& A.+ +% ,(+$@$ .6$
,+(-$ $%*"@$!B6,"$8 16-+6, A.+> &+6- +&-.7"$6-& 7+ '(S,-"A.+&> .6 7+!& 6)&-(+& )*?+,-".& +($
'$(-","'$( $! %SG"% 7+ !$ @"7$ $! F$((),> &" J$#.;& <+- +! %+. ($,= $ Y!$ ,$-$!$6$Z 6) J$#.;&
184 Mònica Ramírez
8/18/2019 L'ALTRE memòria de pràctiques
http://slidepdf.com/reader/full/laltre-memoria-de-practiques 109/121109
$(("*$- $ +%'$-"-[$( $%* $A.+&-$ &),"+-$-8 T+( $!-($ *$67$> ,)% $ (+'(+&+6-$6-& 7:.6$
+6-"-$-> !$ %+@$ $,-.$,"= 6) ')7"$ &+( 7+&$'()@$7$ '+!& %$(()A."6& %$!#($- $"GL "%'!"A.;&
$6$( +6 ,)6-($ 7+! A.+ ?) '+6&) ?$ A.+ +! '()?+,-+ ,)6-"6.$ 7+&'(;& 7+ 6)&$!-(+&8
\6+@"-$*!+%+6-> +6 !+& '(S,-"A.+& @$"# 7.( +!& 7)& '+(&)6$-#+& ]+! 7+ !:+&-.7"$6- 7+ '(S,-"A.+&
" +! 7+ '+(&)6$ !!".(+^ $"GL @$ <+( A.+> +6 $!#.6& %)%+6-&> -()*;& "6,L%)7+ " ,$6&$- -+6"(
&+%'(+ !$ !!)&$ 7+ &+( (+'(+&+6-$6- 7+ !$ _K", ?$ A.+ 7+!"%"-$@$ !$ %+@$ !!"*+(-$- " '9)
Abans de marxar cap al Marroc, parlant amb la gent que m’envoltava i escoltant comentaris de
persones no tan pròximes, vaig sentir molts comentaris dels quals alguns em sobtaven i d’altres
em feien pensar “No s’adapten, a més, tenen les seves tendes, amb els seus aliments i altres
productes, què passa que el nostra menjar no és bo?”. Segons el meu punt de vista està molt bé
que els marroquins tinguin les seves pròpies botigues en els països que emigren, ja que és una
manera de sentir-se una mica com a casa i també és un lloc on es poden trobar i parlar durant
la compra amb persones del seu país. Crec que volem que s’adaptin massa ràpid i mai els hem
preguntat quan temps fa que han arribat, quines facilitats tenen per tal de poder viure en un
altre país, com es senten, etc.186
185 Laia Porquet186 Aina Urizal
8/18/2019 L'ALTRE memòria de pràctiques
http://slidepdf.com/reader/full/laltre-memoria-de-practiques 110/121110
Una nit de lluna plena
tramuntàrem la carena
lentament, sense dir re.
Si la lluna feia el ple
també el féu la nostra pena.
.......
A Catalunya deixí
el dia de ma partida
mitja vida condormida;
l’altra meitat vingué amb mi
per no deixar-me sens vida.
Avui en terres de França
i demà més lluny potser,
no em moriré d’enyorança
ans d’enyorança viuré.187
La meva experiència al Marroc, em facilitarà entendre millor persones que viuen al mateix país
que jo, però que provenen d’un context diferent. Primer de tot, les veuré com a persones, que
això sembla que a vegades se’ns oblida i posteriorment, com un company o companya més dins
d’aquest món multicultural. Jo he anat al seu país i m’hi han fet sentir com una més, ara entencla seva manera d’acollir i el xoc que deu ser per a aquestes persones haver de buscar-se la vida
fora de casa. La meva feina, doncs, és la de respectar-los, acollir-los i facilitar-los un bon
aprenentatge a les aules, un tracte igual a tots, no discriminar, ni posar etiquetes, ni tenir
prejudicis, perquè per damunt de tot són infants. Em quedo, sobretot, per tal de transmetre al
meu futur alumnat amb el respecte a les altres cultures i procurar una bona convivència amb la
cultura marroquí, entre altres. Per a mi, s’ha acabat trencar-me el cap amb prejudicis, ara
aniré a comprar a la botiga del costat de casa meva, que porta un noi de Nador, d’una altra
manera que abans. Ara entenc perquè sempre vol parlar amb mi, la seva poca pressa en servir-me i que hi hagi sempre tres o quatre homes més darrere el taulell, prenent te o parlant, etc.
Això és el que après a entendre i no estressar-me per culpa de la ignorància. 200
187 Pere Quart. Corrandes d’exili. 188 Laura Massegú
8/18/2019 L'ALTRE memòria de pràctiques
http://slidepdf.com/reader/full/laltre-memoria-de-practiques 111/121111
No som mandrosos. Només que ens prenem el nostre temps per viure.
Alguna cosa que no els ocorre als occidentals. Per ells, el temps és diners.
Per a nosaltres, no té preu. Amb un got de te en tenim prou per ser feliços, a
ells cap felicitat els basta. Aquesta és la diferència, fill.189
Tot i que penso que gairebé no he après estratègies ni maneres de treballar que em serveixin en
un futur com a Mestre d’Educació Física a Catalunya, ja que el sistema educatiu passa per una
època molt diferent a la que ens trobem nosaltres, he après i adquirit molts valors i
coneixements diversos que a les escoles catalanes mai hagués adquirit.
Per mi, el fet d’haver realitzat aquestes pràctiques ha tingut molt sentit perquè no només he
crescut com a mestre, que ja tindré la possibilitat de fer-ho al llarg de la meva carrera professional, sinó també he crescut com a persona, que és precisament el que busco a la vida,
créixer com a persona i valorar-ho tot i a tothom. Compartir experiències, vivències,
sensacions, gustos, disgustos...190
El fet de no poder assistir a centres que teníem previstos i haver de preparar materials i
intervencions que ens demanaven, sense que s’ajustessin al que tenia planejat, m’ha servit per
saber-me adaptar al moment, a la situació, buscar eines i recursos diferents als que tenia
establers o pensats. Aquestes situacions m’han servit per descobrir que puc rectificar una cosaque tenia pensada i canviar-la perquè no és l’adequada en aquell moment.191
A nivell professional, ha sigut una vivència molt productiva i m’ha aportat molt coneixement, ja
que m’enfrontava per primera vegada a la situació de posar en joc tot el que he après durant
aquests 3 anys. En un primer moment cal destacar, que anava una mica perdut, per manca
d’experiència, i perquè en aquest cas no tenia cap tutor al centre que em guies del què havia de
fer en cada cas, sinó que m’havia de guiar per la meva intuïció en molts casos, i això feia que
exercís amb independència i autocontrol molt elevat els meus coneixements, i els hi donava
funcionalitat.192
189 Jasmina Khadra. El que el dia deu a la nit. 190 Francesc Prieto191 Aina Urizal192 Ilyas Azzarouali
8/18/2019 L'ALTRE memòria de pràctiques
http://slidepdf.com/reader/full/laltre-memoria-de-practiques 112/121112
Tot i que en un principi vam establir un possible pla de treball envers a les institucions, aquest
va quedar obsolet quan vam anar coneixent la metodologia de les institucions. El fet de ser
maneres de fer molt diferents a les nostres, era difícil entreveure quina podria ser la nostra
intervenció sense conèixer bé la institució, ja que el que no volíem era contraposar-nos amb la
seva dinàmica diària. Això va fer que haguéssim de ser més obertes a l’imprevist i creatives
alhora de cercar alternatives i, tot i que no vam poder planificar en concreció un pla de treball
que es complís de manera significativa, sí que vam anar reflexionant sobre les temàtiques que
volíem transmetre, els perquès de les nostres actuacions i els per a quès necessaris per actuar a
partir d’un sentit, d’una finalitat. Aquesta planificació va ser generalitzada en un principi, però
puntualitzada i concretada a mida que anaven passant els dies. Havíem d’interactuar a partir
del que anàvem coneixent i això no era estàtic, sinó canviant.193
Finalment he de dir que preparar el projecte educatiu va ser una oportunitat per practicar la
capacitat d'adaptació a un nou centre. A la universitat ens mostren la cara més utòpica de la
professió però aquesta, no és sempre la més utilitzada als centres. Les circumstàncies de cada
lloc determinen molt el funcionament i el desenvolupament de les classes. Com futurs mestres és
interessant veure la versatilitat de maneres de treball amb els quals ens podem trobar. Un
aprèn a adaptar-se, quan es troba en una situació nova. 194
Abans d’anar al Marroc tenia unes quantes incerteses en relació al viatge i a les pràctiques,com per exemple: no sentir-me a gust a les institucions i no adaptar-m’hi, que no convisqués a
gust amb les companyes de pis i que les persones marroquines m’atabalessin constantment com
fan a les ciutats turístiques. La veritat és que tot plegat va acabar sortint força bé. La meva
situació a les institucions i a Nador en general va ser immillorable, en tot moment vaig tenir un
bon tracte amb tothom i, al pis, només vàrem tenir alguna picabaralla de convivència i tasques
domèstiques, però res important. Tots érem molt diferents i alguna espurna havia de saltar. Tot
i això, tots vàrem acabar molt contents d’haver estat junts i haver-nos conegut.195
La valoració que faig de l’estada a nivell personal és força positiva, ja que m’ha aportat
experiència per afrontar diverses situacions i coneixements que desconeixia del país que m’ha
vist néixer, ara fa uns quants anys ja. No obstant això també hi hagut una sèrie de coses que no
m’han acabat d’agradar, però primerament començaré pels punts positius.
193 Silvia Valls194 Laia Porquet195 Francesc Prieto
8/18/2019 L'ALTRE memòria de pràctiques
http://slidepdf.com/reader/full/laltre-memoria-de-practiques 113/121113
Cal destacar que era la primera vegada que m’enfrontava a una situació així, és a dir, la
d’anar a Marroc i que no fos per vacances, ja que des de que vaig marxar d’allà ara fa més de
13 anys, no hi havia tornat fora de l’estiu, i m’agradaria remarcar que hi ha uns canvis
abismals entre l’estiu i l’hivern, a l’estiu hi ha molta tensió, gent, i en general els preus es
disparen de manera desorbitada, la qual cosa veig normal, ja que és una oportunitat pels
venedors. I això ens passava a nosaltres i més als companys quan anàvem a comprar o algun
altre lloc, sempre ens pujaven una mica el preu. Aquesta experiència també m’ha servit per
veure la verdadera realitat del Marroc, que és la realitat que viuen les persones durant tot l’any
i no només la que tenia en ment jo, que és la transformació que pateix el país a l’estiu, on tot
està més net i controlat, malgrat el caos que suposa que es dupliqui la població de la ciutat de
Nador, ara m’ha sobtat que tot estigués brut, descontrolat i en unes condicions no gaire
òptimes. 196
Podria dir que he après moltes coses: metodologies, formes de viure, de pensar, de fer, formes
de relacionar-se però la veritat és que el que he après de debò és a tolerar des de la vivència i
no des de la paraula, he après a respectar i comprendre una altra realitat i per part meva el
més important, ha empatitzar amb la persona estrangera que es troba en un nou país, amb una
nova llengua, una manera de pensar i de fer completament diferents, i que ha d'adaptar-se i
manejar-se dins d'aquesta incertesa fins al dia que vulgui tornar.197
Penso tan sols a nivell d’opinió personal i m’agradaria transmetre que hem de ser capaços de
percebre que pertànyer a una altra cultura va molt més enllà. Els trets culturals que conviuen
amb nosaltres i ens acompanyen en el procés de fer-nos grans, esdevenen part importantíssima
de la nostra identitat sobretot quan han format part del nostre procés de socialització. En
aquest punt trobem la clau de la riquesa i també de la dificultat que en alguns casos podem
tenir a l’hora de relacionar-nos, és el fet de què sovint no entenem el mateix codi; no parlo del
lingüístic sinó més aviat del moral/social i entendre aquesta premissa és bàsic per comprendre
l’essència de la diversitat cultural amb prou globalitat.
196 Ilyas Azzarouali197 Carmen Jiménez
8/18/2019 L'ALTRE memòria de pràctiques
http://slidepdf.com/reader/full/laltre-memoria-de-practiques 114/121114
No som conscients que tenim maneres diferents de relacionar-nos, de parlar, de mirar, de
sentir, també tenim expectatives diferents i gustos diversos, no podem pretendre marcar quina
és la manera d’actuar que està bé o malament, ja que d’això se’n encarrega normalment la
pròpia societat, la qual ens posa límits i normes morals sense adonar-nos-en. La diversitat és
tan gran que si ja en persones d’una mateixa societat els matisos són molts, quan pertanyem a
cultures del tot diferents les diferències són abismals. Aquí també romà la riquesa de les nostres
diferències, res ni ningú ha de creure’s millor que l’altre sinó tan sols diferent si és el cas. Tot
succeeix per alguna cosa i tot podria ser d’una altra manera, els nostres valors són
construccions socials, i ara amb una societat multicultural en podem construir de nous i
segurament millors. 198
Durant aquestes setmanes hem pogut viure una gran experiència, tant personal com a
educativa. La diferència entre cultures fa que la gent actuï de diferents maneres i que la relació
professor alumne sigui diferent a la nostra. Nosaltres estem molt acostumades al contacte
visual i físic, però en canvi, al Marroc el fet de mirar a algú als ulls o de posar una mà en la
seva espatlla es percep de forma diferent. És per aquesta raó, que s'han de tenir en compte
aquests petits detalls quan dónes una classe.199
Considero que les meves pràctiques a Nador han estat una bona experiència, però també una
experiència dura. Tant pel fet de viure allí com per la gran diferència que hi ha amb el nostreestil de vida. La diferència entre homes i dones ha estat un dels punts més difícils i amargs de la
nostra experiència. Ser dona allí significa no tenir vida social amb la gent del carrer, elles
s'encarreguen només de fer les tasques de la llar, la cuina, etc. tot el relacionat amb la casa.
Una dona ha de ser servicial i ha d'estar a la disposició del seu marit.200
198 Susanna Prat199 Roser Bauzà i Núria Paré200 Mireia Martínez
8/18/2019 L'ALTRE memòria de pràctiques
http://slidepdf.com/reader/full/laltre-memoria-de-practiques 115/121115
Em quedo, doncs, amb el que he après sobre les dones marroquines. Elles no veuen com un
problema viure dins la seva societat, cosa que nosaltres imaginem. Elles són felices de viure al
seu país, cada casa és un món i és diferent; poden tenir problemes familiars, però com
qualsevol dona d’arreu del món; ha de ser un martiri o dolent ser dona i viure al Marroc?
Sincerament, ara crec que no. No és qüestió només de societats, costums i tradicions, sinó que
va més enllà, és la manera de viure de cada persona, de cada família i com aplica i reconeix els
drets de la dona.201
Dues dones a destacar per la seva lluita en formar-se dia a dia com a persones i sobretot com a
dones varen ser la Najoua (bibliotecària del IEES Lope de Vega) i la Bushra (directora de
CECODEL). Són dues noies joves, amb estudis, independents tant de pensament com de
personalitat, encara que una més lligada a la religió que l’altra. Elles van ser les que em van
sorprendre molt positivament i les que em van fer veure una dona marroquina diferent i nova a
la meva imaginació. Amb Najoua vam poder tenir una relació molt més íntima, la qual ens va
apropar a una noia jove, com nosaltres, d’una altra cultura i religió, que en algunes coses
discrepàvem, però que en altres érem totalment iguals. I la Bushra em va mostrar una gran
dona, treballadora i lluitadora, la qual també em va trencar esquemes molt positivament.202
Un altre aspecte social és el de la dona, la dona a Nador com he pogut veure, sol estar sempre
a casa, sovint organitzen reunions o dinars i en aquests dinars hi ha exclusivament dones. Alcarrer se’n veuen però mai van soles, sempre van acompanyades o bé del seu marit o bé d’una
altra dona. Aquest fet ens va afectar molt ales noies ja que havíem d’adaptar-nos a ell i sortir
sempre que fos possible acompanyades i no tornar tard a casa com a màxim a les 8 .Alguna
vegada havia estat fent feina al bar o simplement comunicant-me amb els amics i familiars de
Vic i m’havia trobat sola envoltada d’homes. Resultava incòmode no veure cap taula amb una
dona i et dóna una sensació com de que estàs en perill, tot hi així mai vaig tenir cap ensurt
perillós. 203
201 Laura Massegú202 Estefania Serrano203 Mònica Ramírez
8/18/2019 L'ALTRE memòria de pràctiques
http://slidepdf.com/reader/full/laltre-memoria-de-practiques 116/121116
Durant tot aquest temps he pogut conèixer de prop l’IEES Lope de Vega i del Lyceé Taha
Houssein, he conegut diferents llocs exòtics, he compartit bons moments amb persones
autòctones, he après a expressar-me i a fer-me entendre i m’he adaptat al context social i
cultural del Marroc. He viscut d’aprop la desigualtat que hi ha entre homes i dones, el poder
que té la família al Marroc, la brutícia que hi ha pels carrers, les platges i el país en general, el
contraban que existeix en el país, en especial al Nord, el tràfic de droga i el negoci que els hi
produeix, el fet que tot rodi a partir de contactes, la desesperació d’algunes persones de marxar
d’orient cap a occident, la poca qualitat de vida, les males infraestructures, el fort vincle que
tenen amb la seva religió i la monarquia, les relacions que hi ha entre ells (donar i rebre)...
Afirmo que he après moltíssim i no només sobre educació, sinó també aspectes relacionats amb
la cultura, la política, la societat, l’economia, la religió, les relacions entre dones i homes, la
família, la vida quotidiana, els mercats, la convivència, la geografia...204
Em va resultar xocant veure tanta quantitat de gent creien, bé, aquí a casa nostre sovint veiem
marroquins i estem acostumats a veure com de tant en tant en les seves festivitats com la festa
del xai hi ha un desplegament important de marroquins però mai saps ben bé què fan ja que
tampoc es cosa nostre. Doncs allà al estar en el seu terreny i a viure cada dia envoltats d’ells
t’adones que la religió és de gran importància. Des de la mesquita es dona el senyal unes 5
vegades al dia del moment que s’ha de resar i es sorprenent observar com la gent amb un
moment pot passar una cortina a la botiga i posar-se a resar. És una situació que de bones a primeres impacte i que crida l’atenció. Per mi va ser un fet nou, però mai saps com tractar
aquest tema ja que per ells és un tema important i a vegades des de la meva ignorància quan
demanava semblava ofendre’ls.. 205
204 Francesc Prieto205 Mónica Ramírez
8/18/2019 L'ALTRE memòria de pràctiques
http://slidepdf.com/reader/full/laltre-memoria-de-practiques 117/121117
Finalment, diré que aquesta experiència viscuda serà inoblidable per a mi; i a més pot ser un
bon fonament per al meu futur. El nerviosisme, les pors, la incertesa, la ignorància d’abans de
començar aquest viatge, ara em queden molt llunyanes. Actualment estic totalment satisfeta
d’aquesta aventura per a la meva formació com a futura mestra que seré i per entendre una
mica més la cultura marroquí i la seva gent. Crec que sempre duré aquest país ple de contrasts
dins del meu cor, el seu acolliment, la seva hospitalitat, el moviment dels seus carrers, la
riquesa dels seus colors i l’aroma de les seves espècies. 206
Per acabar m'agradaria intentar fer una reflexió de tot el que he après, encara que és molt
difícil ja que he après moltes coses i de molts aspectes diferents.
He après a ser més tolerant, tant amb la gent amb qui vivia, com amb totes les persones que s'han creuat al meu camí d'aquesta experiència en algun moment.
He après a intentar no jutjar, intentar entendre les maneres de fer diferents i si no ho pots
entendre, simplement, encara que no gens fàcil, respectar-ho. He après a viure sense tenir-ho
tot controlat, a esperar i a deixar que les coses flueixin. He après a posar-me a lloc d'algú
nouvingut ( en aquest cas jo) que no entén absolutament res, i la inseguretat que això suposa
tant a l'hora de fer coses, per exemple agafar un taxi i pensar que no entendran que vols
compartir-lo, fins al punt de paranoia de veure algú riure i com que no entens que diu pensarque potser parla de tu, per sort també he après a superar aquestes barreres. En general puc dir
que he après a ser millor persona, i tot i que soni molt a tòpic, en que sento desprès d'aquesta
experiència és que he crescut.207
206 Laura Massegú207 Mar Pahisa
8/18/2019 L'ALTRE memòria de pràctiques
http://slidepdf.com/reader/full/laltre-memoria-de-practiques 118/121
8/18/2019 L'ALTRE memòria de pràctiques
http://slidepdf.com/reader/full/laltre-memoria-de-practiques 119/121119
Epíleg
Vaig començar a escriure amb la intenció d’acomiadar-me d’aquest projecte i de
resumir el seguit d’experiències, anècdotes, reflexions i aprenentatges propis i dels
estudiants, i ara és hora de recollir el que ens ha aportat i trobar la manera d’incorporar-ho al dia a dia més enllà del record i la nostàlgia que produeixen les absències.
Personalment no he assolit veritats inqüestionables ni certeses irrefutables, sí alguns
aclariments i noves percepcions.
- Però llavors -vaig gosar contestar-, encara sou lluny de la solució...
- Hi soc molt aprop, però no sé pas de quina.
-Així, doncs, no teniu una sola resposta a les vostres preguntes?
- Si la tingues,Adso, estaria ensenyant teologia a París.
- A París tenen sempre la resposta vertadera?
- Mai -va dir Guillem-, però estan molt segurs dels seus errors.
- I vós? -vaig dir amb una impertinència infantívola-. No feu mai errors?
- Sovint -respongué-. Però, en comptes de concebre'n un de sol, me
n’empesco molts; així no hem faig esclau de cap.211
Dels testimonis dels estudiant que he senyalat i de les meves reflexions, destaco per
acabar el que em sembla que més ens ha enriquit.
En primer lloc l’estranyesa que provoca “aterrar” en un lloc desconegut i trobar-s’hi
poc o molt fora de lloc. Això ensenya a posar-se al lloc de l’altre, un lloc no sempre
còmode però indispensable conèixer perquè ens ajuda a comprendre actituds i
comportaments que altrament ens semblarien estranys. Haver viscut en pròpia pell
situacions de desconcert i confusió i haver tasta el “pa i la sal” dels veïns marroquins
ens ha de servir per generar actituds empàtiques i de respecte amb les persones que
troben en situacions similars tot i que incomparables quan tornem a casa.
211 Umberto Eco. El nom de la rosa.
8/18/2019 L'ALTRE memòria de pràctiques
http://slidepdf.com/reader/full/laltre-memoria-de-practiques 120/121120
Tu tastaràs quin gust que fa de sal
el pa d’altri, i quin camí tan dur
és baixar i pujar escales d’altri.212
És obligat repensar la mirada sobre l’altre. Si ens hem sentit forasters uns mesos podemevitar que d’altres s’hi sentit anys i anys.
Jo em vaig sentir sempre a tot arreu, des dels tretze anys, un convidat.
Sovint , em rebien amb els braços oberts; a vegades, em toleraven; però no
vaig ser enlloc un habitant de ple dret. Contínuament desigual, desajustat;
de nom, de mirada, de posat, d’accent, de filiacions reals o suposades.
Incurablement foraster. A la terra natal i també, més endavant, en les de
desterrament.213
Altre punts destacables són els aprenentatges professionals que assenyalen els
estudiants referits sobretot a la capacitat d’adaptar-se a contextos educatius i socials
nous, apreciar contrastos, viure contradiccions sense que per això s’enfonsin els seus
sabers.
Modular la visió sobre la dona a L’Islam, que ens permet l’oportunitat de conviure i
apropar-nos a elles durant l’estada a Nador, tot i la dificultat de canviar els nostres
esquemes ens ajuda a evitar una visió feminista excessivament eurocentrista. Vet aquí
una altra riquesa d’aquestes pràctiques.
La solidaritat de les dones serà global quan s’elimini les barreres entre
classes i cultures.214
Una visió del món més oberta i respectuosa a la riquesa de les cultures i un creixement
personal valuós que facilita transcendir percepcions mesquines, flexibilitzar esquemes i
codis i valorar el respecte a l’altre i el diàleg entre cultures.
I recordar que no som el centre del món.
212 Dante Aligieri. Divina Comèdia. (Paradís XVII 58-60)213 Amin Maalouf. Els desorientats. 214 Fátima Mernissi. Sobre l’autonoimia del feminisme àrab.http://www.mundoarabe.org/mujer_musulmana.htm
8/18/2019 L'ALTRE memòria de pràctiques
http://slidepdf.com/reader/full/laltre-memoria-de-practiques 121/121
Occident no ha estat sempre el que tu has conegut, aquesta àrea de pau, de
justícia, preocupada pels drets dels homes, de les dones i de la natura. Jo,
que sóc d’una generació anterior a la teva, he pogut conèixer un Occident
ben diferent. Es pot ben dir que, durant segles, hem solcat la Terra, bastit
imperis, enderrocat civilitzacions, hem massacrat els indis d’Amèrica i
després transportat negres dins de carraques atapeïdes per fer-los treballar
en lloc seu, hem fet la guerra als xinesos per obligar-los a comprar l’opi; sí,
hem bufat sobre el món com un tornado, un tornado sovint benèfic, però
constantment devastador.
I aquí, a casa nostra, què hem fet? Ens hem degollat, bombardejat, gasejat a
bastament, amb furor fins a la meitat del segle vint. Després, un dia, tips,
tornats al seny, fatigats, una mica envellits, ens vam asseure a la butaca més
confortable vociferant a la platea: “I ara que tot el món es calmi!” Doncs
no, ja ho veus, tot el món no es calma a la mateixa hora que nosaltres. 215
Terrassa febrer 2015