L’APARELL CIRCULATORI

• Està format per:

– El cor: òrgan musculós de la grandària d’un puny, situat a la part esquerra del pit, entre els dos pulmons. Està dividit en quatre cavitats (aurícules i ventricles). Impulsa la sang per tot el cos. Té dos moviments: sístole (contracció) i diàstole (relaxació).

– Vasos sanguinis: els conductes per on circula la sang. N’hi ha de diversos tipus:

• Artèries: transporten la sang que surt del cor. Tenen les parets més gruixudes ja que han de suportar més pressió.• Arterioles: són les artèries que es van allunyant del cor i es

van ramificant i fent més primes.• Venes: transporten la sang dels òrgans al cor. Les parets són

més primes. Al seu interior presenten una sèrie de vàlvules.• Vènules: són les venes més primes que es formen per fusió

de capil·lars.• Capil·lars: vasos molt prims que envolten els òrgans o hi

penetra. Fan els intercanvis entre la sang i les cèl·lules i regulen la quantitat de sang que arriba als òrgans.

– Sang: està formada pel plasma i els elements cel·lulars.

• Plasma: és un líquid, format per aigua i diverses substàncies, en el qual es troben immersos els elements cel·lulars.

• Elements cel·lulars: són els eritròcits, els leucòcits i els trombòcits.

Funcions del sistema circulatori

• Repartiment dels nutrients i l’oxigen.

• Recollida de les substàncies de rebuig.

• Defensa del nostre organisme.

Recorregut de la sang

• L’aparell circulatori té una circulació doble:

– Circulació major: la sang, carregada d’oxigen, passa de l’aurícula esquerre al ventricle esquerre i surt del cor per l’artèria aorta. Passa per tots els òrgans i el recorregut finalitza quan la sang retorna al cor a través de les venes caves.

– Circulació menor: la sang carregada de diòxid de carboni, i a través de les venes caves, entra a l’aurícula dreta, passa al ventricle dret i des de allí va cap a les artèries pulmonars fins als pulmons. Als pulmons hi té lloc l’intercanvi de gasos. La sang, carregada d’oxigen, entra novament a l’aurícula esquerra a través de les venes pulmonars.

Malalties de l’aparell circulatori

• Arteriosclerosi: és l’enduriment de les artèries provocat per l’acumulació de plaques de colesterol a l’interior dels vasos. Redueixen el pas de la sang i afavoreix la formació de coàguls o trombes.

• Trombosi: formació d’un trombe o coàgul que viatja per la sang. Pot impedir l’arribada de la sang a algun òrgan i provocar una embòlia.

• Varices o varius: consisteixen en la dilatació patològica de les venes que dificulta el retorn de la sang al cor.

• Hipertensió: es presenta quan la pressió sistòlica és superior a 15 cm de mercuri i la diastòlica a 10 cm. Les causes en són poc conegudes.

Prevenció de malalties cardiovasculars

• Fer una dieta sana i equilibrada.

• Evitar fer vida sedentària.

• No fumar.

EL COR

• Òrgan musculós de la mida d’un puny, situat al mig del pit, lleugerament desplaçat a l’esquerra.

• Consta de tres capes: una membrana externa (pericardi), una capa central gruixuda de teixit muscular (miocardi) i una membrana interior (endocardi).

• L’interior del cor és buit i està dividit en quatre cavitats:

– Dues aurícules: situades a la part superior, amb les parets primes i extensibles.

– Dos ventricles: situats a la part inferior i amb les parets gruixudes, especialment les del ventricle esquerre.

• No hi ha cap mena de comunicació entre la part dreta i l’esquerra del cor.

• Per la part dreta del cor només hi circula sang sense oxigenar que ve dels òrgans i es dirigeix als pulmons.

• Per la part esquerre, en canvi, només hi circula sang oxigenada.

• El recorregut dins del cor sempre es produeix en sentit únic.

• El retrocés de la sang des dels ventricles a les aurícules s’evita gràcies a unes vàlvules: mitral (dreta) i tricúspide (esquerre).

• En cada batec del cor es distingeixen tres fases:– Sístole auricular: les dues aurícules es contrauen i

impulsen la sang cap als ventricles.

– Sístole ventricular: els ventricles es contrauen i la sang surt per les artèries després d’obrir les vàlvules arterials. El tancament de les vàlvules tricúspide i mitral provoca el primer dels sons cardíacs. El segon so es produeix pel tancament de les vàlvules arterials.

– Diàstole general: la musculatura del cor es relaxa i les cavitats s’omplen de sang, primer les aurícules i després els ventricles.

• La part esquerra i la dreta del cor funcionen com a dues bombes independents, però ho fan de manera sincronitzada.

• El cor disposa d’unes cèl·lules (marcapassos) que impedeixen que deixi de bategar.

Malalties del cor

• Infart de miocardi: és la mort d’una part de les cèl·lules del miocardi del cor per manca d’oxigen. Es manifesta amb dolors aguts al pit i al braç esquerre. Pot provocar la mort.

• Angina de pit: és mes lleu que l’infart i no arriba a provocar la mort de les cèl·lules del miocardi.

LA SANG

• Es un teixit connectiu que té consistència líquida.

• No entra mai en contacte amb les cèl·lules, els intercanvis tenen lloc a través d’una prima membrana de capil·lars. La circulació és tancada.

Composició de la sang

• Plasma sanguini (55% del volum sanguini): és un líquid grogós format per aigua (91%) i diverses substàncies dissoltes.

• Cèl·lules sanguínies (45% del volum de la sang): es formen a la medul·la òssia vermella i són de tres tipus: eritròcits, plaquetes i leucòcits.

• Eritròcits, hematies o glòbuls vermells: són les més abundants, no tenen nucli. El seu citoplasma és ple d’hemoglobina.

• Plaquetes o trombòcits: són les més petites de totes i no tenen nucli. La seva funció és evitar les hemorràgies.

• Leucòcits o glòbuls blancs: cèl·lules amb nucli esfèric o en forma de rosari. Són les menys abundants i fan la funció defensiva.

Funcions de la sang

• Transportadora: transporta els nutrients des de l’aparell digestiu i els pulmons fins a les cèl·lules i s’emporta els productes de rebuig fins als ronyons o els pulmons.

• Defensiva: aquesta funció depèn dels glòbuls blancs i es compartida amb el sistema limfàtic. Es fagociten bacteris o cèl·lules estranyes i es fabriquen antígens.

• Control de les hemorràgies: les plaquetes eviten les hemorràgies formant un coàgul que tapa la ferida.

• Control de la temperatura: si el cos tendeix a augmentar de temperatura s’incrementa la circulació perifèrica i el cos es refrigera. Si la temperatura exterior és molt baixa, disminueix la circulació perifèrica i així s’evita perdre calor.

Malalties de la sang

• Anèmia: es produeix a conseqüència del descens del nombre de glòbuls vermells o de la quantitat d’hemoglobina. La causa més freqüent és la insuficiència de ferro. Els símptomes són cansament i pèrdua de vitalitat (astènia). Es pot solucionar amb una dieta equilibrada i rica en ferro.

• Hi ha diferents tipus d’anèmia:

– ANÈMIA FERROPÈNICA: insuficiència de ferro.– ANÈMIA MEGALOBLASTICA: glòbuls vermells més

grans.– ANÈMIA PER DEFICIÈNCIA DE FOLAT: falta d’àcid

fòlic.– ANÈMIA HEMOLÍTICA: es destrueixen els glòbuls

vermells.– ANÈMIA FALICIFORME: els glòbuls vermells es

troben en forma de mitja lluna.– ANÈMIA DE COOLEY: no es produeix hemoglobina

de manera normal.

• Leucèmia: és un tipus de càncer que afecta la medul·la òssia o els ganglis limfàtics. Es manifesta per l’augment del nombre de glòbuls blancs que són incapaços de lluitar contra les infeccions. També es produeix una disminució del nombre de glòbuls vermells i de plaquetes. El tractament consisteix a fer un transplantament de medul·la òssia.

• Hemofília: malaltia hereditària. Les persones que pateixen no poden coagular la sang en cas d'hemorràgia o bé pateixen hemorràgies espontànies.Les plaquetes no poden coagular perquè els hi falta algun dels dotze factors de conversió.El tractament consisteix en injectar el factor de coagulació defectuós en cas que la persona afectada pateixi una hemorràgia.

EL SISTEMA LIMFÀTIC

• El sistema limfàtic és constituït per la limfa, els vasos limfàtics i els ganglis limfàtics.

• Els ganglis limfàtics filtren i depuren els productes que arrossega la limfa. Aquest líquid és, finalment, abocat a la circulació sanguínia de retorn cap al cor.

Funcions del sistema limfàtic

• Fa de funció defensiva.

• Renova i controla la quantitat de líquid intercel·lular que envolta les cèl·lules.

• Transportar la major part dels greixos des dels instints fins al torrent sanguini.

FI