RESDACCIÓ BARCELONA

Com cada any, en arribar el 28 d'a-bril, dia internacional de la salutlaboral, es fan públiques les fredesdades oficials del Ministeri espanyolsobre accidents de treball. I nova-ment ens trobem que el 2010 més de200 treballadors van morir a la sevafeina, en els més de 250.000 accidentsde treball que es van donar als Paï-sos Catalans.

Segons ha fet públic el sindicatCOS, si es comparen les dades oficialsde 2010 amb les de l'anterior 2009,s'observa com la sinistralitat laboralha augmentat al nostre territori. AlPrincipat, s'ha passat de 95.921 a121.252. Al País Valencià es van ferpúblics 55.310 en relació els 45.794 del2009. A les Illes Balears s'ha incre-mentat de 15.880 a 19.625 sinistres i,a més a més, l'any 2010 van morir 7persones més a les Illes respecte del'any 2009.

Un any més, doncs, els Països Cata-lans han aportat aquestes terriblesxifres als 2,3 milions de treballadorsque, segons l'Organització Mundialdel Treball (OIT), van morir l'any pas-sat a tot el món víctimes del delictede treballar.

L’ACCENT 20112 ECONOMIA DEL 5 AL 18 DE MAIG DE 2011

ÀLEX TISMINETZKY BARCELONA

Les dades ho ratifiquen, ningú hodiscuteix, i els seus distingits repre-sentants se'ls veu ben orgullosos endifondre la notícia allà on arribenels seus molts recursos econòmics:les mútues d'accidents de treballaconsegueixen "importants reduc-cions de costos" en els processos debaixa mèdica laboral.

Sorprenentment, oh miracle, elstreballadors que passen per les sevesmans es recuperen molt abans queels que són seguits pel metge de laSeguretat Social. Bé ho sap el fla-mant president de la CEOE, JoanRosell, que fa poques setmanes exi-gia el govern "introduir penalitza-cions en la sanitat pública" als emple-ats per "reduir despesa en matèriade baixes", doncs el representant dela patronal considera que els met-ges públics són "massa lents" en donarunes altes laborals, que en contrastsurten rapídissimes des de les seusde les mútues patronals.

Un nou miracle de l'economia demercat que transforma la malaltiaen salut? tenen les mútues tecnolo-gia punta en maquinària mèdica?potser tenen en nòmina els millorsespecialistes? són els metges de la

sanitat pública uns mers incompe-tents?, es pot preguntar un ingenuobservador extern. Però la respostano va per aquí, i la pot donar qual-sevol treballador que hagi hagut depassar i viure les consultes d'aquestsnous gestors patronals de la salut.La seva poció màgica és posar sem-pre i a ultrança per davant la "pro-ductivitat" i l'interès de l'empresa-ri a la salut del pacient. Una pràcti-ca que no respecta els processos derecuperació, però que importa aquestpetit detall si aporta més i més bene-ficis.

La realitat ha superat la ficció, ien el nou món que ens auguren lespolítiques de la dreta triomfant, elsmetges ja no han de tenir com a objec-tiu curar el pacient, sinó augmen-tar la productivitat. El nou perso-nal sanitari no serien els respectatsagents de la salut i del progrés d'a-bans, sinó els nous col·laboradors dela sempre present competitivitat,pel bé de l'alça de les accions.

La Patronal s'esmerça en posarsobre la taula les seves propostes. Siaquestes mútues són tan "eficients"i miraculosament guareixen treba-lladors a ritme desenfrenat, no hau-rien de gestionar no només les bai-xes per accident de treball, sinó tam-

bé les baixes laborals de malaltiescomunes? Els diferents governs nos'ho han pensat dos cops, i el resul-tat està al BOE des de 1994 i no parade créixer exponencialment. Actual-ment més de la meitat de la pobla-ció laboral de l'Estat espanyol estàcobert en malalties comunes per lesmútues patronals, xifra que ens augu-ren que no pararà de créixer. Podranacabar les mútues amb els gandulstreballadors que no paren d'agafar-

se baixes?, ara per una grip o la vari-cel·la, ara per trencar-se un peu idesprés per ves a saber què, es pre-gunten els tècnics del Ministeri.

Des dels governs s'ha intentat totcontra aquests desagraïts empleatsamb ànsies d'emmalaltir, a pesar queles estadístiques oficials ens infor-men que els índex de baixes a l'Es-tat espanyol són inferiors als euro-peus: el 1980 es va reduir al 60% lesprestacions de la baixa els 20 pri-

mers dies, i el 1992 es va fer pagar al'empresari els 16 primers dies (pen-sant que potser aquest si que posa-ria ordre), però els treballadors noaprenen, i continuen amb la dèriatan humana de posar-se malalts ivoler recuperar-se. La darrera mesu-ra, doncs, han estat les mútues, aveure si la plebs va aprenent a curar-se ben ràpid, pel bé del lliure mer-cat.

L'extensió de les competències deles mútues serà un pas més en la pri-vatització de la sanitat pública. Lesmútues han vingut per quedar-se, iara se'ls reclama més "capacitat ipoder" per "controlar" elles matei-xes les baixes per malalties comu-nes, donar altes i vigilar els sempresospitosos pacients, culpables sensecap presumpció d'innocència delgreu del delicte d'emmalaltir. Lesanunciades reformes legals en aquestàmbit augmentaran les seves com-petències.

On hi havia servei de salut únic,públic i solidari entre tots els ciuta-dans, es proposa un de patronal, alservei dels interessos del mercat.Mentre l'esquerra va perdent terrenysocial, polític i sindical, la dretaavança a pas ferm. Els efectes: cadadia a tot arreu.

28 D'ABRIL, DIA INTERNACIONAL DE LA SALUT LABORAL

200 morts en accidents de treball el 2010

Les mútues o la salut dels treballadors

Les accidents laborals que resulten en mort s’han reduit però simplement per la reducció de l’oferta de treball

OPINIÓ

Acció en contra de les mutues