Post on 05-Jul-2015
description
1
L’Estat dels serveis socials a Catalunya
Girona, 19 de maig de 2010
Núria Fustier i Garcia
El diagnòstic en el marc del Pla Estratègic de Serveis Socials
Mandat legal: la llei de serveis socials estableix que el pla ha d’incloure un document que avaluï el punt de partida de l’oferta de serveis i la demanda real i potencial.
Metodològicament Diagnosticar és conèixer la situació del punt de partida tant intern
(organització) com extern (entorn)
Planificar és determinar objectius que volem assolir i mecanismes que usarem per arribar-hi
Núria Fustier i Garcia
L’enfocament del diagnòstic
UNIVERSALITZACIÓRECONEIXEMENT
DE DRETS
SITUACIONS DE NECESSITAT
Marc legal
Les persones al centre del Sistema
Núria Fustier i Garcia
Índex del diagnòstic
Anàlisi social del context La transformació poblacional La lluita contra l’exclusió social i la transformació del sistema
econòmic
Anàlisi de les necessitats socials Marc conceptual de les necessitats socials Situacions de necessitat per manca d’autonomia Situacions de necessitat en l’àmbit relacional Situacions de necessitat material i instrumental
Anàlisi de l’acció del Sistema Català de Serveis Socials Els dispositius i les prestacions Els serveis socials bàsics i el servei bàsics d’atenció social Actuació davant situacions de necessitat social
5
Anàlisi social de context
Núria Fustier i Garcia
Anàlisi social de context
La població de Catalunya
L’1 de gener del 2008, havia 7.364.078 habitants a Catalunya, dels quals 3.661.028 eren homes i 3.703.050 eren dones.
Hi havia 101,2 dones per cada 100 homes.
La mitjana d’edat de la població era de 40,1 anys.
Núria Fustier i Garcia
Context sociodemogràficLa població de Catalunya
Piràmide de població (nacionalitat), Catalunya 2008.
5% 3% 1% 1% 3% 5%
0 a 4
5 a 9
10 a 14
15 a 19
20 a 24
25 a 29
30 a 34
35 a 39
40 a 44
45 a 49
50 a 54
55 a 59
60 a 64
65 a 69
70 a 74
75 a 79
80 a 84
85 i més
Homes nacionalitat estrangera Homes nacionalitat espanyola
Dones nacionalitat estrangera Dones nacionalitat espanyola
Anàlisi social de context
Núria Fustier i Garcia
Durant el primer quinquenni del segle XXI va tenir lloc a Catalunya una forta arribada d’immigració estrangera.
L’any 2008, Catalunya supera el milió de residents estrangers (1.103.790 habitants).
El 63,0% de la població estrangera nouvinguda es concentra entre els 20 i els 44 anys).
El fenomen de la nova immigracióAnàlisi social de context
Núria Fustier i Garcia
Efectes demogràfics
• Ràpid creixement poblacional.
• Canvis en l’estructura d’edats.
• Lleu recuperació de la natalitat.
Context sociodemogràficEl fenomen de la nova immigració
Forta arribada de població estrangera de perfil jove
Anàlisi social de context
Núria Fustier i Garcia
El fenomen de la nova immigracióAnàlisi social de context
0
100.000
200.000
300.000
400.000
500.000
600.000
700.000
800.000
1961-1965
1966-1970
1971-1975
1976-1980
1981-1985
1986-1990
1991-1995
1996-2000
2001-2005
Creixement total de la població de Catalunya (habitants)
Creixement total de població (habitants). Catalunya, 1961-2005
0
10
20
30
40
50
60
70
80
90
1975
1977
1979
1981
1983
1985
1987
1989
1991
1993
1995
1997
1999
2001
2003
2005
2007
Nascuts per 1000 dones de 15 a 49 anys
Taxa global de fecunditat. Catalunya, 1975-2007
Núria Fustier i Garcia
6% 4% 2% 0% 2% 4% 6%
De 0 a 4 anys
De 10 a 14 anys
De 20 a 24 anys
De 30 a 34 anys
De 40 a 44 anys
De 50 a 54 anys
De 60 a 64 anys
De 70 a 74 anys
De 80 a 84 anys
Homes Dones
6% 4% 2% 0% 2% 4% 6%
De 0 a 4 anys
De 10 a 14 anys
De 20 a 24 anys
De 30 a 34 anys
De 40 a 44 anys
De 50 a 54 anys
De 60 a 64 anys
De 70 a 74 anys
De 80 a 84 anys
Homes Dones
2008
Piràmides de població, Catalunya 1970-2008 1970
El procés d’envelliment demogràficAnàlisi social de context
Núria Fustier i Garcia
Evolució dels índexs d’envelliment i de sobreenvelliment segons territori. Catalunya, 1986-2008.
Envelliment
Sobreenvelliment
El procés d’envelliment demogràficAnàlisi social de context
Núria Fustier i Garcia
Transformació de les llarsAnàlisi social de context
Evolució del nombre de llars segons el tipus. Catalunya, 1970-2001.
0
200.000
400.000
600.000
800.000
1.000.000
1.200.000
1.400.000
1.600.000
1970 1981 1991 1996 2001
Unipersonals Sense nucli Nuclears simplesNuclears extenses Múltiples
Núria Fustier i Garcia
Llars unipersonals segons territori. Catalunya, 2001.
Llars unipersonals de població de 65 anys i més segons territori. Catalunya, 2001.
Transformació de les llarsAnàlisi social de context
Núria Fustier i Garcia
Transformació de les llarsAnàlisi social de context
Llars monoparentals amb fills/es menors de 16 anys segons territori. Catalunya, 2001.
Llars monoparentals segons territori. Catalunya, 2001.
Núria Fustier i Garcia
Degradació de la condició assalariada
Vulnerabilitat social i noves formes de pobresa
Precarietat laboral
Pèrdua de drets laborals
Salaris baixos
Temporalitat laboral
Desprotecció social
Dèficit de recursos
Incertesa
L’augment de la vulnerabilitat socialAnàlisi social de context
Núria Fustier i Garcia
Taxa de pobresa relativa segons la situació d’activitat. Catalunya, 2004 - 2008
Treballadors pobres (working poors)
L’augment de la vulnerabilitat socialAnàlisi social de context
2004 2005 2006 2007 2008Ocupat 10,8 10,4 9,8 10,6 10,6Aturat 40,1 34,8 37,6 36,3 37,5Retirat 24,7 24,7 23,9 22,2 21,6Altre activitat 30,2 27,8 29,6 29,9 31,1No ocupat 30,0 27,9 29,1 28,2 28,7
Taxa de risc de pobresa per situacions d'activitat (desprès de transferències socials)
Núria Fustier i Garcia
L’augment de la vulnerabilitat social
Situació d'activitat Distribució de les persones pobres (%)
Activa 40,3
Ocupada 35,0
Aturada 5,3
Inactiva 59,5
Jubilada 22,6
Altres situacions d'inactivitat 36,9
Total 100,0
Font: Enquesta de Condicions de Vida, 2007. Idescat.
Distribució de la població en risc de pobresa segons la situació d’activitat. Catalunya, 2007.
Treballadors pobres (working poors)
Anàlisi social de context
19
Les situacions de necessitat social
Núria Fustier i Garcia
Les categories de necessitats socials
les que repercuteixen en l’autonomia personal i el suport a la dependència, en una millor qualitat de vida personal, familiar i de grup, en les relacions interpersonals i socials i en el benestar de la col·lectivitat. Les necessitats personals bàsiques són les pròpies de la subsistència i la qualitat de vida de cada persona (article 3)
Necessitats socials
Núria Fustier i Garcia
Necessitats socialsNecessitats socials
Núria Fustier i Garcia
Situacions de necessitat per manca d’autonomia
Manca d’autonomia física, mental, intel·lectual o sensorial, a causa de l’edat, la malaltia o la discapacitat, que requereix atenció o ajudes importants per realitzar activitats bàsiques de la vida diària. Discapacitat: limitacions, restriccions a les activitats
vitals (requereixen atenció). Discapacitat percebuda: 7%
Dependència: les limitacions de la persona requereixen indispensablement ajut per fer activitats de la vida diària. Dependència estimada: 3%.
Necessitats socials
Núria Fustier i Garcia
Situacions de necessitat per manca d’autonomiaNecessitats socials
Núria Fustier i Garcia
Taxa de discapacitats amb reconeixement legal segons el territori. Catalunya, 2008.
Discapacitats amb reconeixement legal i grau superior al 64% segons el territori, Catalunya, 2008.
Situacions de necessitat per manca d’autonomiaNecessitats socials
Núria Fustier i Garcia
Les persones cuidadores: El 70% de les persones dependents són ateses per
familiars El 13,6% són ateses per professionals dels serveis
socials públics
Les preferències de les persones: Atenció esperada: 73% a casa amb cures Atenció preferida: 76% a casa amb cures En centres específics o especialitzats: 7,8%
Situacions de necessitat per manca d’autonomiaNecessitats socials
Núria Fustier i Garcia
Situacions de necessitat en l’àmbit relacional
L’origen de les situacions està en els vincles socials: familiars i comunitaris. Inclou dèficit en les relacions socials, manca de relacions i/o existència de relacions disfuncionals
Relacions familiars disfuncionals
Dèficit en relacions socials
Necessitats socials
Núria Fustier i Garcia
Situacions de necessitat en l’àmbit relacionalNecessitats socials
Núria Fustier i Garcia
Situacions d’alt risc i de desemparament en la infància i l’adolescència: 8,7 per 1000 (0 a 17 anys) amb intervenció especialitzada. Maltractament a infants i adolescents: estimacions
entre 5,4 ‰ i 18 ‰: Negligència: 50% Maltractament físic: 11% Abús sexual: 6%
Àmbit en els que es produeixen els maltractaments: 80% en família.
Mares adolescents: taxa de fecunditat en adolescents (15 a 19 anys) 11,7 ‰
Situacions de necessitat en l’àmbit relacionalNecessitats socials
Núria Fustier i Garcia
Situacions de violència contra les dones: Maltractament percebut: 4,3% de les dones majors d’edat. Situacions de maltractament tècnic: 8,9% de les dones
majors d’edat.
Situacions de necessitat en l’àmbit relacionalNecessitats socials
Situacions de violència contra la gent gran: Incidència:
5% en l’àmbit familiar 10% en l’àmbit institucional
Denúncia: 80% casos ocults; 6% denuncia la víctima
Núria Fustier i Garcia
L’aïllament social: Situacions de manca de xarxa familiar i dèficit
en les relacions social. Origen: en la persona i/o en l’entorn
Les persones que viuen soles 20% de les llars són unipersonals 47% de les llars unipersonals: persones majors 65
anys (més de 250.000 llars), el 60% són dones. Les persones immigrades:
187.000 persones sense permís administratiu (2,5% població)
Disminució entre 2005 – 2007: 71,6%
Situacions de necessitat en l’àmbit relacionalNecessitats socials
Núria Fustier i Garcia
Aïllament social (estigmatització) Trastorns i/o malalties mentals: 17,1% de la
població de 15 anys i més (1.073.902 persones, 2008)
SIDA (VIH): 0,5% de la població total de Catalunya (36.820 persones, 2008).
Situacions de necessitat en l’àmbit relacionalNecessitats socials
Núria Fustier i Garcia
Són situacions relacionades amb la subsistència i la capacitat de les persones per obtenir subsistència autònoma.
La manca o dèficit de recursos materials
Les dificultats per a la inserció sociolaboral
Les dificultats per a la inserció socioeducativa
Situacions de necessitat material i instrumentalNecessitats socials
Núria Fustier i Garcia
Situacions de necessitat material i instrumentalNecessitats socials
Núria Fustier i Garcia
Situacions de necessitat material i instrumental
Taxa de risc de pobresa o pobresa relativa Taxa de risc de pobresa amb lloguer imputat
Necessitats socials
2004 2005 2006 2007 2008Taxa risc pobresa directa 12,5 12,7 12,1 13,4 12,8Taxa risc pobresa amb lloguer imputat 9,4 8,8 8,5 10,5 9,4Taxa risc pobresa directa 19,9 19,8 19,9 19,7 19,6Taxa risc pobresa amb lloguer imputat 15,3 15,4 14,9 15,2 15,5
Catalunya
Estat espanyol
Pobresa relativa (llindar espanyol)
Catalunya 2004 2005 2006 2007 2008Taxa de risc de pobresa 17,7 17,2 19 18,2 16,6
Núria Fustier i Garcia
Les situacions de necessitatSituacions de necessitat material i instrumental
La manca de recursos econòmics.- ingressos inferiors al IRSC: interval 8,4 % - 14,7 % població.
Dificultats d’accés a l’habitatge: Persones sense llar: 0,10 – 0,11% de la població (estimació) Pèrdua d’habitatge per impagament: 91% sentències sobre
arrendaments (6.000 sentències anuals, 2008). Inadequació de l’habitatge: 40.000 persones amb diversitat
funcional i ingressos inferiors a 2 * IPREM (2007 – 2016) Sobreocupació dels habitatges: 5,1% població viu en
amuntegament Condicions d’habitabilitat: < 2% dels habitatges no tenen
serveis bàsics (aigua corrent, WC, dutxa)
Necessitats socials
Núria Fustier i Garcia
Situacions de necessitat material i instrumental
Dificultats en la inserció sociolaboral Desocupació: 17,9% (1r trimestre 2010)
Dones: 16.6 % Homes: 19.0 %
Taxa d’atur de llarga durada: 1,5% (2008)
Dificultats en la inserció socioeducativa Taxa de joves inactius, desocupats i sense estudiar:
14,3% Abandonament escolar: 34,1% (18 a 24 anys) Necessitats educatives especials: 1,3% (Primària i
Secundària) Integrats en centres ordinaris: 0,7% - 57% situació social
desfavorida
Necessitats socials
Núria Fustier i Garcia
Conclusions (1): anàlisi del context social
Els canvis en la composició de la població: Distribució en el territori Heterogeneïtat: noves onades migratòries Lleu creixement de la natalitat Ràpid creixement poblacional
L’envelliment de la societat: Fort increment de la població major de 65 anys Fenomen desigual al territori
La transformació de les llars: Reducció de la mitjana de components de la llar Increment de les llars nuclears simples i les llars
unipersonals L’augment de la vulnerabilitat social
Núria Fustier i Garcia
Conclusions (2): les situacions de necessitat
La manca d’autonomia: Necessitat d’atenció o ajuda per fer les activitats
bàsiques de la vida diària: per edat, malaltia o discapacitat.
Les necessitats en l’àmbit relacional: Necessitats originades en els vincles socials:
familiars i socialsLes necessitats materials i instrumentals:
Necessitats entorn a la subsistència i la capacitat de subsistir autònomament.
39
L’acció del Sistema Català de Serveis Social
Núria Fustier i Garcia
L’actuació del Sistema de Serveis Socials
Centrat en la persona: necessitats socials Manca d’autonomia Necessitats de l’àmbit relacional Necessitats materials i instrumentals
Necessitats subjectives La percepció de les necessitats Les condicions particulars davant una situació de
necessitat El dret a escollir el tractament o mesura en funció
dels propis interessos o preferències
Núria Fustier i Garcia
Els dispositius del Sistema de Serveis Socials
Conjunt de prestacions que tenen en comú el tipus de resposta a les necessitats socials i personals.
Objectius: Prevenir les situacions de necessitat i/o el seu
deteriorament quan han aparegut Atendre i donar servei a les persones en situació de
necessitat Reconèixer l’efectivitat dels drets a les persones quan així
està previst a les lleis Donar suport a les persones en el procés de superar la
seva situació de necessitat Capacitar les persones per fomentar la seva autonomia
personal.
Núria Fustier i Garcia
La classificació dels dispositius
Núria Fustier i Garcia
Sistema Català de Serveis Socials
Núria Fustier i Garcia
Distribució de les prestacions de la Cartera de Serveis 2008 - 2009
Informació, orientació i valoració: 21% Atenció en l’entorn de la persona: 47% Atenció intensiva: 32%
Informació, orientació i valoració
17,8%
Atenció i suport al domicili11,9%
Atenció diürna17,8%
Prestacions econòmiques18,8%
Atenció residencial30,7%
Protecció jurídica3,0%
Núria Fustier i Garcia
Les prestacions de la cartera classificades per situacions de necessitat
Prestacions per situacions de necessitat
Necessitats
materials i
instrumentals
40%
Necessitats
relacionals
27%
Comu
1%Manca
d'autonomia
32%
Distribució de places d'atenció residencial
Manca d'autonomia
84%
Necessitats
relacionals
5%
Necessitats
materials i
instrumentals
11%
Despesa en prestacions econòmiques per situacions de necessitat
Manca
d'autonomia
47%Necessitats
relacionals
0,4%
Necessitats
materials i
instrumentals
53%
Beneficiaris de prestacions econòmiques per situació de necessitat
Necessitats
materials i
instrumentals
85,5%
Necessitats
relacionals
0,2%
Manca
d'autonomia
14,3%
Núria Fustier i Garcia
La mesura de l’acció del Sistema de Serveis Socials
Núria Fustier i Garcia
Serveis Socials Bàsics
Són el primer nivell del sistema públic. Base territorial: municipis i comarques (Àrea
Bàsica de Serveis Socials) Els equips bàsics d’atenció social són l’estructura
fonamental que gestiona les diferents prestacions de servei, econòmiques i tecnològiques vinculades a aquest nivell. Prestacions comuns als ens locals: Atenció i intervenció social (atenció professional) Serveis d’atenció domiciliària: ajuda a domicili i
teleassistència Intervenció socioeducativa amb menors Atenció preventiva grupal i comunitària
Els serveis socials bàsics
Núria Fustier i Garcia
Servei bàsic d’atenció social
Cobertura poblacional: 10,97% (810.000 persones)
446,36 persones ateses per professional Estructura:
5.850 habitants/ TS → 2,56 TS/15.000 hab. 11.388 habitants / ES → 1,32 ES/ 15.000 hab. En total: 7.600 llocs de treball a temps complert:
80% tècnics i auxiliars 5 % directius 15% de suport
Núria Fustier i Garcia
Algunes conclusions
Increment sostingut de les cobertures: Habitants per ES: 25% (de 14.276 a 11.399) Habitants per TS: 45% (de 8.358 a 5.853) Cobertura del servei d’ajuda a domicili: + 87% hores d’atenció
(de 2,5 milions d’hores a 4,7 milions) Cobertura del servei de teleassistència: multiplicat per 5 (de
15.200 a 76.900). Serveis d’intervenció socioeducativa: + 74% places (de 4.268 a
7.422) Manca d’homogeneïtat:
Conceptual: definició de l’abast dels serveis socials bàsics Cartera de serveis: ampli ventall d’actuacions comunitàries i
preventives dispars en el territori Porta d’entrada d’un ampli ventall de situacions que no tenen
respostes adients i amb recursos limitats: bloqueig i coll d’ampolla
Dades 2005 - 2008
Els serveis socials bàsics
Núria Fustier i Garcia
SCSS davant la manca d’autonomia
Prevenció: Projectes preventius (22 + 31) Tecnologies de suport i cura: cobertura sobre
població major de 65 anys: 7,63% (2008), 9,3% (2009)
Servei d’ajuda a domicili: cobertura sobre població major de 65 anys: 3,3% (2008)
Núria Fustier i Garcia
SCSS davant la manca d’autonomia: discapacitat
Serveis d’atenció precoç: Cobertura poblacional:
5,2% població de 0 a 6 anys
Intensitat d’atenció: 0,9 hores setmanals
Serveis de valoració de la discapacitat Estructura: 1 equip per
162.443 habitants Cobertura poblacional:
5,6% població general
Atenció i suport al domicili Cobertura: 2% població
discapacitat 16 a 64 anys
Atenció diürna Cobertura: 2,7%
Prestacions econòmiques: Cobertura PNC: 24,8%
Atenció residencial Cobertura: 10%
Núria Fustier i Garcia
SCSS davant la manca d’autonomia: dependència
Serveis de valoració de la dependència: Cobertura poblacional: 2,10% Cobertura de la demanda:
95% sol·licituds Característiques sol·licitants:
2/3 són dones 84% són majors de 65 anys;
43% són majors de 85 anys Resolucions positives: 83% Pla de treball (PIA): 50% de
resolucions positives Prestacions econòmiques:
78,5% (80% cuidador/20% per serveis)
Prestacions de servei: 21,5% (51% atenció residencial, 49% atenció
en l’entorn del domicili)
Atenció i suport al domicili Cobertura: 8,8% Intensitat: 12,86 hores
mensuals Atenció en domicili per
cuidadors no professionals: Cobertura: 62,1%
Atenció diürna Cobertura: 9,2%
Serveis: 6,3% Prestació econòmica: 2,9%
Atenció residencial Cobertura: 25,8%
Serveis: 10,4% Prestació econòmica: 15,4%
Núria Fustier i Garcia
SCSS davant la manca d’autonomia
Persones cuidadores Atenció en domicili per cuidadors no professionals:
Cobertura: 62,1% Altes en Seguretat Social: 25% Programes de suport: 10% dels ens locals
Serveis de tutela Cobertura: 2,7%
Núria Fustier i Garcia
Algunes conclusions Existeixen definicions molt concretes dels factors i elements
Concepte legal de dependència: activitat funcional i mobilitat són elements clau
Incertesa sobre l’impacte real d’aquesta situació en la població
Distribució desigual de l’oferta de serveis: territorialment i per tipologia de serveis: Atenció domiciliària: augment de la cobertura / baixes intensitats d’atenció Atenció residencial:
Dificultats accés a serveis pròxims Manca de dispositius d’atenció temporal
El resultat del procés d’assignació de recursos es decanta cap a les prestacions econòmiques
Reconeixement de drets implica procés normalitzat de valoració: coll d’ampolla en procés de desplegament del sistema d’atenció a la dependència i de reconeixement de drets i/o prestacions per discapacitat
Manca de coordinació i criteris comuns entre estructures d’accés específic: CAD i SEVAD
Procés de valoració de la dependència llarg en relació a les necessitats de les persones
Núria Fustier i Garcia
SCSS davant les necessitats relacionals
Serveis Socials Bàsics Prevenció: projectes
adreçats a famílies i a infància (40% i 60%)
Servei d’ajuda a domicili Cobertura:
87% total beneficiaris SAD
3,6% persones usuàries EBAS
Intensitat: 8,70 hores/mes
Serveis d’informació i orientació específics: Infància respon: 800
trucades mensuals Punt de trobada Línia d’atenció permanent
a dones: 1.000 trucades mensuals
SIAD: 93 serveis
Núria Fustier i Garcia
SCSS davant les necessitats relacionals: infància
Sistema protecció Cobertura: 8,7‰
Tipus cobertura: Mesura adm: 65,4% Sense mesura: 34,6%
EAIA Cobertura: 8,43% Estructura: 31,6
menors/professional
Mesures: Acolliment familiar: 66,8%
F. Extensa: 50% F. Pròpia: 22% F. Aliena: 14,3% Preadoptiu: 12,8%
Acolliment institucional: 33,8% CRAE: 72,7% C. Acollment: 17,9% C. Primera acollida: 6,7% Pisos assistits: 2,7%
Núria Fustier i Garcia
SCSS davant les necessitat relacionals: dones
Sistema protecció a les dones en situació de violència masclista Cobertura: 2,1% (respecte ordres de protecció)
Tipus cobertura: Acolliment i recuperació: 1,8% Pis pont: 0,2% Pis amb suport: 0,1%
Oferta de places: 0,36 places per 10.000 dones
Núria Fustier i Garcia
Primeres conclusions
Manca de dimensionament de la situació de necessitat i el seu impacte en la població: es disposa d’aproximacions parcials
En aquesta categoria s’inclouen situacions d’impacte i alarma social La prevenció és un element clau: situacions de necessitat directament
vinculades amb el comportament humà. Es considera essencial potenciar i visibilitzar els programes i
projectes d’acció preventiva Existeix una distribució desigual de l’oferta de serveis: territorialment i
per tipologia de serveis: Desplegament important de prestacions d’informació i atenció a
dones víctimes de violència masclista; dèficit d’oferta en l’atenció residencial i atenció integral.
Manca de prestacions adreçades a l’atenció de les necessitats de les famílies: tant d’assessorament com de suport (especialment a famílies cuidadores)
Procés de protecció a la infància lent i mediatitzat per l’oferta de prestacions
Important pes de l’acció del tercer sector
Núria Fustier i Garcia
SCSS davant les necessitats material i instrumental
Prevenció Actuacions en l’àmbit local Actuacions d’entitats
socials
Centres Oberts: Cobertura: 5,85 places per
1.000 habitants menors
Inserció a joves del sistema de protecció Taxa d’ocupació: 110% Temps mig d’ús: 8,1 mesos
Persones amb discapacitat: Cobertura:
Suport a integració laboral: 48,7%
Teràpia ocupacional: 42,75 S. Ocupacional: 8,6%
Usuaris per plaça: 1,5
Persones amb malaltia mental Cobertura:
Núria Fustier i Garcia
SCSS davant les necessitats material i instrumental
Persones amb VIH/SIDA: Cobertura:
Atenció residencial: 0,35% de la població diana
Persones drogodependents: Cobertura:
Atenció residencial: 0,57 persones ateses per
cada 10.000 habitants
Persones amb malaltia mental: Cobertura:
Atenció diürna: 0.10% població diana
Atenció residencial: 0,08% població diana
Núria Fustier i Garcia
SCSS davant les necessitats material i instrumental
Prestacions econòmiques per persones inactives: PNC Cobertura: 2,7%
Prestacions complementàries: 80,2% de persones
perceptores de PNC
Prestacions econòmiques per persones actives: RMI Sol·licituds: 5.000 per any 2009: 82% en 4 mesos Temps permanència:
Menys de 2 anys: 24,5% 2 a 4 anys: 28,1% Més 6 anys: 28,1%
Núria Fustier i Garcia
SCSS davant les necessitats material i instrumental
Ajuts d’urgència social Prestacions de servei Prestacions econòmiques
Import mitjà: 2,60 €/any/ habitant
0
20
40
60
80
100
120
Urgència social Infància SAD Subsistència Famílies Mobilitat
0 €
1 €
2 €
3 €
4 €
5 €
6 €
7 €
8 €
9 €
10 €
Mili
ons
Quantía econòmica Nombre prestacions
Núria Fustier i Garcia
Economia dels Serveis Socials
889,24
1.202,31
1.673,03
99,22
86,12106,49
129,22
146,29
178,77
228,04263,49
274,67
284,98
288,38295,60
309,82
323,28
335,36379,20
404,32517,54
739,13
1.016,98
1.331,23
2.042,69
2.218,35
0
500
1.000
1.500
2.000
2.500
1985 1986 1987 1988 1989 1990 1991 1992 1993 1994 1995 1996 1997 1998 1999 2000 2001 2002 2003 2004 2005 2006 2007 2008 2009 2010
Milions €
Evolució del pressupost de la Generalitat de Catalunya 1985 - 2009
Núria Fustier i Garcia
Economia dels Serveis Socials
Evolució per programes, 2000 - 2009
0
100
200
300
400
500
600
700
2000 2001 2002 2003 2004 2005 2006 2007 2008 2009
Mili
ons
€
Atenció a persones amb discapacitat Atenció a gent gran amb dependència Serveis socials bàsicsAltres programes socials Pensions i prestacions econòmiques Atenció a la infància i adolescènciaFamília
Núria Fustier i Garcia
Economia dels Serveis Socials
Evolució de la dotació per SSB, 2000 - 2009
0
20
40
60
80
100
120
2000 2001 2002 2003 2004 2005 2006 2007 2008 2009
Milions €
Núria Fustier i Garcia
Economia dels Serveis SocialsDespesa per habitant en serveis socials dels ens locals 2003 - 2007
- € 10,00 € 20,00 € 30,00 € 40,00 € 50,00 € 60,00 €
2005
2006
2007
2008
Alt Pirineu i Aran Barcelona Catalunya Central Girona Lleida Tarragona Terres de l'Ebre
200
5
20
06
200
7
20
08
Catalunya (mitjana)