Post on 06-Sep-2019
1
LLENGUA CATALANA I LITERATURA 3r PMAR Quadernet d’ortografia
1 L’alfabet i la partició de mots a final de línia
Té 26 lletres. A part, té dues lletres modificades: la ç i la l·l. I tot un grapat de
dígrafs (que trobaràs al punt 2).
REGLES D'ORDRE ALFABÈTIC
Consonants Vocals
↓ ↓
1- Seguim l'ordre del quadre de la p. 17
1- Vocal
2- En les consonants amb variant, primer posam la lletra original: c / l
2- Vocal amb accent:
→ 2.1- Accent tancat
→ 2.2- Accent obert
3- Després posam la lletra variant: ç / ll i després l·l
3- Vocal amb dièresi
↓
Exemples: llac, llaç colibrí, collir, col·liri
LA PARTICIÓ DE PARAULES A FINAL DE LÍNIA
Has de tenir en compte que:
1. No pots separar els diftongs. Ex: re-i-na (malament) , rei-na (bé)
2. No pots deixar cap lletra sola ni al final ni a l’inici de línia. Ex: cièn-ci-a
(malament), cièn-cia (bé); o-rigen (malament), ori-gen (bé)
3. La línia no pot acabar ni començar amb un apòstrof. Ex: l’-orgue
(malament), l’or-gue (bé)
4. En separar paraules compostes o derivades cal respectar la primera
paraula o el prefix. Ex: bo-cabadat (malament), boca-badat (bé); inver-
2
tebrat (malament), in-vertebrat (bé)
5. No pots separar dígrafs que no se separen. Ex: can-ya (malament), ca-nya
(bé)
6. Es parteix la ela geminada. Ex: pel-lícula (bé)
ACTIVITATS
1.- Ordena les paraules de cada sèrie perquè segueixin l’ordre alfabètic.
– tresor, terra, tel·lúric, tela, tècnica
– veïna, vehicle, vellesa, veí, veler
2.- Ordena alfabèticament aquestes parelles de paraules.
– cella – cel·la
– be – bé
– força – forca
– tala – talla
– desprès – després
2 Els dígrafs
Són dues lletres que representen un sol so. N'hi ha que se separen i n'hi ha que no.
Dígrafs que se separen Dígrafs que no se separen rr: car-ro ss: in-te-res-sos l·l: col-le-gi tx: cot-xe ix: cai- xa tg: fet-ge tj: rot-jos sc: as-cen-dir
*gu: gui-neu *qu: ll: pa-lla ny: ca-nya ig (només al final): es-toig
3
(*) Has d'anar alerta amb els grups consonàntics gu- i qu-: només són dígrafs quan
la u no sona. Fixa't: paquet (qu és un dígraf, ja que la u no sona), qüestió (qüe
forma part d'un diftong i la dièresi fa que la u soni. No és un dígraf).
ACTIVITATS
1.- Llegeix aquests mots i, a continuació, escriu-ne la regla ortogràfica:
– despatx, despatxar, despatxet
– passeig, passejar, passegem
– desig, desitjar, desitgem
A final de mot escrivim:
Norma 1: quan aquesta grafia la tenen altres paraules de la mateixa famí-
lia de mots.
Norma 2: quan altres mots de la mateixa família lèxica presenten g/j o tg/tj.
2.- Escriu una frase amb cadascun dels mots següents:
– esquitxar
– marejar
– rebutjar
– cartutxera
– trepitjar
– escabetxar
3 La vocal neutra
• El seu so és com el d’un rot (erupto). Símbol AFI [ə]
4
• Es pot escriure amb A o E
• Truc: en català totes les a i e àtones han de sonar neutres. Ex: classe
Regla general
1. Noms i adjectius
a) Si és femenina, acaba en -A. Ex: taula
Excepcions: torre, mare, imatge, febre
b) Si és masculina, acaba en -E. Ex: pare
Excepcions: idioma, artista, pianista
2. Verbs
a) Si és el darrer so, acaba en -A. Ex: jugava
Excepcions: vine, omple, corre, obre; infinitius en –re (perdre)
b) Si és el penúltim so, acaba en -E. Ex: jugaven
c)
Important
A alguns verbs, el so de la vocal neutra interior s’escriu en -A a les formes àtones
(a pesar que a les tòniques ho faci en –E).
Verb Forma tònica Forma àtona
FER feia faré
TREURE treia trauré
JEURE jeia jauré
NÉIXER neix naixeré
5
Algunes paraules s’escriuen a l’inrevés que en castellà:
VAN amb A Van amb E
afaitar
ambaixada
assassí
avaluar
avantatge
avaria
davant
maragda
rancor
Sardenya
albercoc
assemblea
emparar
enyorar
espàrec
meravella
monestir
ràfega
sergent
treball
ACTIVITATS
1.- Subratllau les vocals neutres d’aquests mots:
contes eixugà veurem famosa inspector tancar
presència tieta història bestiesa estimat record finalitat
6
2.- Completau els verbs d’aquestes frases:
a) En Roger obr— la porta del garatge.
b) Vin— ara mateix.
c) En Manel no corr— gaire per la carretera.
d) Si vas a l’hort de Santa Eulàlia, ompl— el càntir d’aigua.
e) Vinc a veur— el doctor Planes.
f) Ahir va plour— molt.
g) No don—s mai les gràcies.
h) Vaig perdr— el tren.
i) Sempre obr— la boca quan menja.
3.- Ompliu els espais amb a/e. Fixau-vos que la vocal que trieu és contrària a la
vocal que porta aquest mateix mot en castellà.
a) Vas passar per d—vant meu i no em vas saludar.
b) Aquest cap de setmana anirem al mon—stir de Poblet. C
) Jo no he estat mai r—ncorós.
d) Al matí m’agrada af—itar-me després d’esmorzar.
e) En Josep sempre diu m—ravelles dels seus amics.
f) Va caminant d—rrere nostre.
g) Quan passo molt temps sense veure el meu fill, m’—nyoro.
h) L’ass—mblea de treballadors va decidir que farien vaga.
i) Quan anava cap a casa, vaig tenir una av—ria en el meu cotxe.
j) El meu avi és lleid—tà.
k) Posa’m un rav— a l’amanida.
l) M’agraden les s—nefes d’aquest foulard.
m) Ahir vaig conèixer l’—mbaixador de Xile.
4 L’accentuació
Posició de l’accent en català segons la vocal
7
à [a] è [ɛ] é [e] í [i] ò [ɔ] ó [o] ú [u]
Recordau: Entre claudàtor símbol AFI, que no representa la grafia sinó el so
ACCENT OBERT A LA É
Sona neutra (rot): anglès (*)
Sona oberta: cafè
ACCENT TANCAT A LA É
Sona com en castellà: més
(*) Alerta!
El mot església, malgrat que sona neutra, té l’accent tancat i és una excepció a
aquest truc.
Regles generals d’accentuació
Els mots aguts acabats en -a, -e, -i, -
o, -u, -as, -es, -is, -os, -us, -en, -in.
cantaré
Els mots plans acabats en terminaci-
ons que no siguin -a, -e, -i, -o, -u, -as,
-es, -is, -os, -us, -en, -in.
exàmens, cànon
Tots els mots esdrúixols, acabin com acabin. Alerta! La majoria dels mots que acaben en –ia són esdrúixols perquè fa hiat
Matemàtiques Àsia
Excepcions
1. Les paraules agudes acabades en diftong decreixent NO s’accentuen. Ex:
cantau .
2. Les paraules planes acabades en diftong decreixent SÍ que s’accentuen. Ex:
menjàveu.
8
ACTIVITATS
1.- Totes aquestes paraules porten accent a la vocal tònica. Posau-l’hi.
cantare comite mossen cafe aprèn enten
pure ale pages impres cinque nomes tambe
congres gairebe resso boiros aficio ambdos
espos preso arros coto exclos allo
pero sino curios glorios repos inclos
2.- Les paraules següents són totes agudes. Posau l’accent a les que n’hagin de
dur.
riuet colliu dema permis aniran algun Ramon
avis aixi crosto votacio anireu Ferran proces
3.- Aquestes són totes planes. Accentuau les que calgui.
corriem deies telefon debil escrivia origens parlavem
orfe fessin xerif llapis avisaven nuvol diguessiu
4.- En aquesta llista de paraules només les esdrúixoles duen accent. Posau-l’hi.
Grecia espaiosa patiria trajectoria mengessin artilleria polvora
Letonia policia camera academia esglesia pertinent origen
Palauet hostilitat ciencia exigua dolcíssima
5.- Com hauríem d’escriure correctament aquestes paraules tenint en compte la
posició de la síl·laba tònica? Poseu-hi els accents que calguin.
hoquei olimpiades dioptria xassis elit xandall
viking reptil periode atmosfera termostat missil
futbol textil omòplat medul·la
9
5 La dièresi
a) Un signe ortogràfic (¨)
b) Només pot anar sobre la i o la u
c) Funcions:
1 - Per indicar que la u ha de sonar en els grups gu-, qu- (veure graella sons
dels grups qu-, gu-)
Ex: ambigües, Per trencar un diftong
2.- Per trencar un diftong
Ex: peüc
Hauria de ser DD segons la regla general i sonaria *péuc. En la pronúncia,
però, ho feim HIAT i, per reflectir-ho, posam dièresi i sona *peúc
Els diferents sons dels grups qu-, gu-
QU-, GU- + A sempre sona la u
La u del grup QU- és muda
QU-, GU- + e, i pot o no sonar la u
Pasqua Llengua No cal posar dièresi perquè la u ja sona obligatòriament
Que La u mai no sona. Per tant, no cal posar dièresi. Es tracta d'un dígraf
Llengües freqüent La u pot o no sonar. Cal usar la dièresi per indicar que s'ha de pronunciar.
Excepcions de la dièresi
• El verbs acabats en -air no duen dièresi a infinitiu (agrair), futur (agrairé),
gerundi (agraint) i condicional (agrairia).
• Els mots acabats en els sufixos -isme, -ista. Ex; egoisme, egoista.
ACTIVITATS
10
1.- Posau accent o dièresi, si cal, en les paraules següents:
Lluis, paisos, aillar, pais, aillament, vei, mania, traidoria, agraies, genui, llengua,
benei, produieu, beneida, lluissor, juliol, fluidesa, viure, assiduitat, Cain, descafeinat,
veinatge, accentua, diumenge
2.- Poseu dièresi i/o accent en aquestes paraules, si cal.
trair arcaisme complaiem heroinoman rabiut
egoista constituia suin canvii contraindicat
cuitcircuit beneir reunificar suant gratuitament
medium ateisme traduiria posseir deslluiment
6 Els diftongs i els hiats
DIFTONGS
• Els diftongs són 2 vocals en una mateixa síl·laba
• Una de les vocals ha de ser i o u. Es consideren semiconsonàntiques i, de fet,
tene un so diferent a les vocals independents. La i es transcriu [j] i la u com
[w].
• Tipus
• Fàcils • La vocal feble (i,u) en 2a posició • Ex: roure, rei, mai
• Dífícils • No basta que la vocal feble
estigui en 1a posició sinó que ha de complir una d'aquestes 3 condicions:
1 A principi de mot Ex: iogurt 2 Entre vocals Ex: mouen 3 q/g + u que soni Ex: Pasqua
11
HIATS
• Dues vocals seguides però pronunciades en síl·labes diferents.
• Tipus:
a) 2 vocals fortes (a, e, o). Ex: aeroport
b) Una vocal feble + una forta sense complir els tres casos del diftong
creixent. Ex: camió
ACTIVITATS
1.- Separa en síl•labes aquests mots i digues si conté DC, DD o H:
hiena client
aire intenció
roure cueta
iode teatre
duet vídua
piragua almoina
mútua aqüeducte
7 L’accent diacrític
• No segueix les regles ortogràfiques
• S’usa per diferenciar mots que s'escriuen igual però tenen significats
diferents
Amb accent Sense accent
bé nom: riquesa / adverbi de mode be xai
12
déu divinitat deu verb deure / font / nombre
és verb ser es pronom
mà nom: extremitat del cos ma determinant possessiu més adverbi quantitat mes part de l'any
món terra mon determinant possessiu pèl del cos pel per + el (contracció)
què interrogatiu / darrere preposició que altres casos sí adverbi d'afirmació si conjunció de condició
sé verb saber se pronom són verb ser son ganes de dormir
té verb tenir te pronom / infusió ús nom derivat del verb usar us pronom (vosaltres)
vós pronom de respecte, davant el verb
vos pronom darrere del verb
ACTIVITATS
1.- Ompliu els espais buits amb les paraules adequades que us donam entre
parèntesis:
– El meu germà ________ molt alt. (és / es)
– Només tinc __________ pessetes. (déu / deu).
– M’agrada __________ el gelat de xocolata que el de vainilla. (més / mes).
– _____________ tres noies molt simpàtiques. (són / son).
– ____________, vindré al cinema. (sí / si).
– Aquest gos no té ni un _________. (pèl / pel).
– Tinc una piga a la ________. (mà / ma).
– M’agrada el ________ amb llet. (té / te).
2.- Accentuau els mots d’aquestes frases, quan calgui:
Na Mireia juga molt be a tennis.
El Periódico es el diari mes llegit de Catalunya.
13
8 La o i la u àtones
• En català central confonen aquestes dues lletres perquè ho pronuncien tot
u.
• En català balear, la majoria de nosaltres no ho feim.
Però cal anar amb compte amb certs mots que escrivim malament per influència
del castellà.
1.- Alerta amb els verbs sortir, collir, cosir, tossir, escopir perquè s’escriuen
amb o en les formes àtones.
• Tòniques: surto, culls, tusso, surti… amb u
• Àtones: sortim, collit, tossint, escopia, cosiré… amb o
2.- Els verbs poder i voler s’escriuen amb o en tots els temps verbals amb formes
àtones, excepte en el present de subjuntiu i l’imperatiu.
Ex: podeu, poguessin, podia, pots… amb o
puguem, vulguem, puguem, pugueu… amb u
3.- Mots que s’escriuen a l’inrevés de en castellà:
S’escriuen amb o en català avorrir-se, botifarra, brúixola, capítol, cobrir, complir, embotit, escrúpol, joglar, po-drir, polir, rètol, rossinyol, sofrir, sorgir, sospirar, títol, tonyina, torró, triomf… S’escriuen amb u en català bufetada, butlletí, correu, muntanya, muntar, suborn, sufocar, suport, tramuntana, trofeu, turmell, turment…
ACTIVITATS
1.- Completa amb o/u tenint en compte les regles anteriors:
– Quan v__lguis p__dem marxar però serà millor que s__rtim per la porta del
darrere.
14
– L’esc__lliran millor modista de l’any ja que no només dissenya les peces de
roba sinó que també les c__s.
– Augmenta el nombre d’incívics que esc__pen al carrer.
– A partir d’ara quan la policia enxampi algú esc__pint el sancionarà amb una
multa.
– Com que no p__dien tenir fills, v__lien ac__llir-ne un.
– Dubt que p__guem fer el cim per molt que v__lguem. La climatologia ens ho
impedirà.
2.- Completa amb o/u:
– Se us ac.....mulen els problemes si preteneu travessar la m.....ntanya
després d’haver-vos quedat sense la br.....ixola.
– Agafau el llibre i anau al capít.....l sis. Després cercau un exercici amb el
tít.....l “la vocal neutra”.
– Tot i sup.....sar un t.....rment per a ell, va esc.....llir l’adovcacia aconsellat pel
seu tutor, encara que ell hauria v.....lgut ser m.....tador.
9 L’apòstrof
Regla general
Els articles i pronoms el, la els, les (així com els determinants en, na i la preposició
de) s’apostrofen davant un nom o un verb començat en vocal o hac.
Ex: l’home, l’avió, l’ajuda, l’humilia
Excepcions
a) No s’apostrofa el nom de les lletres. Ex: la essa
b) No s’apostrofa davant una hac aspirada. Ex: el hall
c) No s’apostrofen els mots que comencen per un diftong creixent. Ex: el iode
d) No s’apostrofen els mots que comencen per una essa líquida. Ex: n’Steven
e) No s’apostrofa la una quan es refereix a l’hora.
f) No s’apostrofa el mot la ira.
g) No s'apostrofen els mots que comencen pe prefix negatiu a-: la anormalitat
15
h) Només l’article i pronom LA no s’apostrofa seguida d’un mot femení
començat en i-, hi-, u-, hu- àtona. Ex: la indiferència, la hisenda, la
humanitat, la unitat
ACTIVITATS
1.- Observa els mots següents i dedueix-ne la regla ortogràfica:
l’avi l’entrada l’olla l’udol l’eina l’habitació l’ou l’hivern l’aigua l’illa
Norma: Els articles i s’apostrofen quan van davant d’un mot
començat per o .
2. - Completa aquestes oracions amb l'article adient:
• Se les han assajat totes dues, però ..... una li va petita i l'altra gran.
• Cridarem els alumnes que tenguin el llinatge que comenci per ..... ema.
• Mon pare no té tota la discografia de ..... Sting.
• M'agrada més ..... iogurt natural que l'ensucrat.
• ..... asimetria del seu pentinat em desconcerta.
• Hem quedat a ..... una a la planta baixa de ..... hospital.
• ..... Índia és un dels països més pobres de la terra.
3.- Escriu l’article davant dels mots i fes servir l’apòstrof, si cal: El taxista va recórrer tota illa de cases. M’ha caigut ungla del dit petit de la mà dreta. ocell s’havia posat a arbre més alt. He comprat enciam a bon preu. inestabilitat del dòlar aconsella no invertir ara per ara. institut s’ha construït al costat de indústria. infermera visita Albert, que s’està a habitació.
4.- Els articles el i els en contacte amb les preposicions a, de, per i la partícula ca
(contracció de casa) es contrauen, llevat que l’article hagi d’anar apostrofat
16
amb el mot següent. Torna escriure les frases següents amb la contracció que s’hi
escaigui:
– Ells van a els terrenys del costat.
– Ve de el bar.
– Compra el pis de els avis.
– Camina per el passadís.
– Va per els camins prohibits.
– Menja a ca el Toni.
– He donat l'encàrrec a el Enric.
– S'ha acabat la mel de el pot.
– Et canviï els teus per els meus.
– Tot ha començat a la instal·lació elèctrica.
10 La de i la jota
Coincideixen en un so, el de [ʒ]
Regla general
• S'escriu J + A, O, U Ex: jardí, jovent, juliol
• S'escriu amb G + E, I Ex: gerani, ginebró
Excepcions
a) S'escriu amb j, totes les formes del verb jeure.
b) Els grups –ject- i –jecc-. Ex: injecció, objecte.
c) Alguns mots com jersei, majestat, jeroglífic, Jeroni..
d) Mots d'origen bíblic: Jesús, Jerusalem, Jericó, Jehovà, Jeremies, jesuïta...
ACTIVITATS
17
1. Llegeix aquests mots i, a continuació, escriu-ne la regla ortogràfica:
jaqueta - joier – justícia – gelosia – girar- joia
Norma: Escrivim j davant de , i , i escrivim g davant de i _.
2.- Completa els buits d’aquest mots amb j o g:
homenat e joventut imnàs ener eografia
men _ar a udar corre _ir plat a oc
homenat _ar
3.- Llegeix aquests mots i, a continuació, escriu l’excepció de la regla anterior:
jeure – projecció – subjecte – Jesús - jersei - jerarquia
Són excepcions de la regla anterior el verb , els mots que tenen els
grups , __ , i els mots , _, entre d’altres.
4. - Completa els buits d’aquests mots amb j o g:
in ecció esucrist a eure ob_ ecció
ad ectiu esuïta eroglífric
11 Compte amb alguns mots!
1.- Sonen igual però signifiquen coses diferents:
• Amb (castellà: con)
Vaig amb ella a classe des que érem petites.
• En (castellà: en)
Ex: Pensa en mi
• Hem (castellà: hemos)
Ex: Hem arribat prest
18
• Em (castellà: me)
Ex: Crec que em diu mentides
2.- L'accent al mot que
a) Quan és pregunta directa o indirecta
Ex: Què vols? / Demana-li què vol
b) Quan va a darrere una preposició
Ex: El dia en què va néixer
c) Per què (pregunta) / Perquè (resposta) sempre duu accent
Ex: Per què plores? Perquè estic trist.
3.- Compte/comte/conte també sonen igual
• Compte (castellà: cuenta)
Ex: Demana el compte al cambrer.
• Comte (castellà: conde)
Ex: El rei i els comtes tornen triomfants de la guerra.
• Conte (castellà: cuento)
Ex: Li encanta el conte de la Caputxeta
• Important: donar-se compte no existeix en català. És un barbarisme.
L’expressió correcta és adonar-se.
Ex: No es dona compte del mal que fa (Incorrecta)
No s’adona compta del mal que fa (Incorrecta)
No s’adona del mal que fa (Correcta)
4.- Enlloc / En lloc
• Enlloc: en cap banda. Ex: No el troben enlloc
• En lloc: en comptes de. Ex: Val més que m’ajudis, en lloc de queixar-te
5.- A l’hora / alhora
• A l’hora: en el moment de. Ex: A l’hora que vol que hi vagi, jo ja dorm.
• Alhora: al mateix temps. Ex: Ho van fer alhora, sense copiar-s’ho i
després van comprovar si el resultat coincidia.
19
6.- Gairebé / Gaire bé
• Gairebé: Quasi. Ex: Els deures gairebé no els he fet. Tenia onze exercicis i
només n’he fet tres.
• Gaire bé: Poc bé. Ex: Els deures no els he fet gaire bé: d’onze exercicis
només n’he tengut dos de bé.
7.- Pertot / Per tot
• Pertot: En tot lloc. Ex: Li semblava que el veia pertot.
• Per tot: (castellà: por todo P+D/PR). Ex: Per tot el que acabam de dir,
declaram l’acusat culpable; No ho faria ni per tot l’or del món.
13 La essa
LA ESSA SONORA
• So de l'abella
• 1 so [z], 2 lletres per representar-lo la s i la z
Situació Lletra Exemples
A principi de mot z zebra, zero, zona
Entre consonant i vocal z onze, esmorzar,
pinzell
1 sola essa entre vocals s casa, pèsol, posar
EXCEPCIÓ
Una sola essa entre vocals, si està darrere un prefix ensordeix.
Exemples: bisexual, sobresaturació.
20
LA ESSA SORDA
• So de demanar silenci
• 1 so [s], 4 lletres per representar-lo la essa, la c, la ç i la doble essa.
EXCEPCIÓ
Els compostos trans-, dins-, fons- sonoritzen.
Exemple: endinsar, enfonsar, trànsit.
ACTIVITATS
1.- Ompliu els buits amb la grafia que calgui (s, c, ss, ç o sc).
– Havien perdut l’esperan a.
– Escriu les lletres a la pi arra.
– Quantes lletres té l’abe edari català?
– La pi ina és buida.
– L’espasa era d’a er.
– Es van estirar a terra per descan ar.
– Per què no ve_ a l’aigua del mar?
– El ca ador va fer un salt en veure la llebre.
– Els actors ja han sortit a e ena.
– No li podien treure la punxa amb la pin a.
– Va caure de la bi icleta.
– Només es va menjar un tro de carn.
Situació Lletra Exemples A principi de mot s silenci, samarreta, som Entre consonant i vocal s consell, persa, molsa Entre vocals ss bossa, passar, russa A final de mot s, ç pastís, feliç Davant a, o, u ç caçar, traçut, cançoner Davant e, i c cendrer, cirera
21
2.- Ompliu els buits amb la grafia que calgui (s o z).
– Els soldats eren a les ca___ernes.
– Els xine___os sabien criar els cucs de seda.
– La mare va agafar les ti___ores de co___ir.
– L’entu___iasme era compartit per molts.
– L’anàli___i ha resultat negativa.
– Hem vi___itat els ma___os de la comarca.
– L’any té dotze me___os.
– S’ha fet mal al col___e.
– Els a___iàtics tenen la pell groga.
– S’han ca___at fa una setmana.
– La triste___a envaïa aquella ca___a.
– Vam esperar la deci___ió del jurat.
– Una rata ro___egava una corda.
– No oblideu la inclu___ió d’aquell apartat.
– Li has de donar la do___i justa del xarop.
3.- Ompliu els buits amb la grafia que calgui (s, z, ç, ss o c).
– Hem anat a buscar fò ils.
– El vaixell va alpar amb una hora de retard.
– Has de posar unes gotes d’oli a les fronti es.
– Alguns conductors no respecten els pa os
ebra.
– Vàrem esmor ar a les deu del matí.
– Arribarem al im de la muntanya. Ens han rebut el baró i la barone a.
– Els pin ells van quedar secs.
– Patia d’obe itat.
– Han pa at ja tres me_ os i no en sabem res.
– És la inquena edi ió del dic _ionari.
14 Les consonants oclusives
22
SORDES p [p] t [t] c [k]
SONORES b [b] d [d] g [g]
Truc per recordar-les petaca (sordes) i bodega (sonores)
Quan es troben a final de mot, les parelles p/b, t/d, c/g sonen igual (es
pronuncien totes sordes). Això fa que ens equivoquem i sorgeixen regles per
ajudar-nos a escriure:
a) Darrera vocal tònica o diftong s’escriu p, t, c. ex: llet, pop, llac
• Excepcions (amb b): tub, adob, cub (figura geomètrica), club…
• Excepcions (amb d): fred, sud, fluid, Alfred, David… i els noms
femenins acabats en itud i etud ( solitud, sol·licitud, licitud, inquietud,
mansuetud, actitud)
• Excepcions (amb g): demagog, pedagog, estrateg, zig-zag, mag
(màgic).
b) Darrere de vocal àtona o bé de consonant s’escriu la mateixa lletra que hi
ha en el derivat. Ex: càstig > castigar
EXCEPCIONS
Són paraules que haurien d’anar amb G, segons la regla, però que s’escriuen
amb C.
ÀNEC ànega, aneguet CÀRREC càrrega
FERESTEC feréstega ARÀBIC arabiga
FÀSTIC fastigós PRÉSSEC presseguer
MÀNEC mànega ESPÀRREC esparreguera
c) A principi de mot s’escriuen en...
• AB (i no P) Ex: abstracció, absolut
• OB (i no P) Ex: observatori, obrir
Excepcions: apte, aptitud, optar, opció, òptica, òptim
• AD (i no T). Ex; administració, admetre
23
Excepcions: atles, atzar, atlàntic, atzavara, atmosfera
ACTIVITATS
1.- Omple els buits amb p, t, c o b, d, g:
– En l’examen del dissa__te el van declarar a__te
– Un ma__ o il·lusionista
– Aquest infan__ es fa un emboli__ entre el suman__ i el dividen__
– Sa__s què és un baoba__?
– Esten__ la roba en un llo__ massa llòbre__
– No compren__ per què he de pagar un recàrre__
– Ha au__mentat el valor dels dra__mes gre__s
– Amb l’exercici ha a__quirit una complexió a__lètica
– En Davi__ ha descobert el qui__ de la qüestió
– Esti__ ti__ de viatjar pels mars del Cari__
– Un article si__nat amb __eudònim
– El mot ence__ es relaciona amb encebar i ence__ amb encepar
– Latitu__ nor__ o latitu__ su__?
– L’Alfre__ és mol__ resisten__ al fre__
– La Ma__dalena ens explicarà una anè__dota
15 La be i la ve
La majoria de les paraules catalanes que contenen el so de la be coincideix amb
el castellà. Però hi ha paraules que s'escriuen diferent. Vés amb compte amb les
principals diferències exposades a continuació:
Català amb b Català amb v basc bena
berruga
advocat avorrir avortar
24
biga bolcar calb
corba mòbil
oblidar rebentar
canviar cavall
covard espavilar
gavardina govern pavelló prova savi
ACTIVITATS
1.- Omple els buits de les frases següents amb b o v:
a) Sempre arri_a__a tard a les reunions.
b) A__ui m’he lle__at a les __uit del matí per anar a empro__ar-me una ga__ardina.
c) Aquell paisatge era d’una gran __ellesa.
d) M’he deixat el mò__il engegat en una reunió.
e) L’advocat de la família tre__alla en un cas de di__orci.
2.- Emplena els buits del text següent amb una b o una v.
Al peu de la serra de Sant Patllari i molt a prop del mas Corralot, s'hi tro__en les
misterioses Estunes. En arri__ar-hi ens adonem que la terra és plena d’esquerdes i
que mirant a tra__és d’elles veiem aquestes co___es que s’anomenen Tunes o
Estunes.
3.- Emplena els buits d’aquestes frases amb una b o una v:
• Si sa__essis on tens la mà dreta, aniries més __en orientat.
• He aparcat l’automò__il a la __aixada, a mà dreta.
• A una mà tro__aràs els ca__alls i, a l’altra, els __edells
• L’Este__e té __ones mans. És molt hà__il en tot.
• No pateixis per la __eatriu. T’en__ernissarà molt __é el mo__le. Hi té la mà
trencada.
25
• L’Euse__i es cansa__a moltíssim. Li __am donar un cop de mà entre tots.
• L’E__arist era el tresorer del clu__. El __an acomiadar perquè se n’unta__a les
mans.
• Si deixa__a de la mà la feina del pa__elló, no l’aca__a__a mai.
• No dona__a a l’a__ast en aquella feina, no tenia prou mans per fer-la.
• No em __a agradar com feia el míting aquell orador:: parla__a massa amb les
mans.
• Jo no esta__a assegurat ni res. Em paga__en a final de mes per sota mà.
• Haguessis __ist com pica__en de mans els espectadors da__ant d’aquells gags!
• Què porta__es entre mans ahir al __espre? Esta__es amoïnat per alguna cosa, oi?
16 La x
La grafia x en català té diversos sons: el de ics i el de xeix.
1. El so de xeix es troba a principi de mot (xarop) o a darrera
consonant (panxa). Aquest so es representa [ ʃ ] a l'Alfabet
Fonètic Internacional (AFI). És important que tenguis en compte
que no sona com la ch castellana (molt més forta). És com
demanar silenci enèrgicament.
2. El so de ics es troba entre vocals. Pot ser sord (i aleshores
no hi ha vibració de les cordes vocals) i es pronuncia [ks]. És el
so de mots com taxi (ta[ks]i). O pot ser sonor (i les cordes vocals
vibren) i es pronuncia [gz]. És el so de mots com examen
(e[gz]amen).
ACTIVITATS
26
1.- Llegeix aquests mots i, a continuació, escriu-ne la regla ortogràfica:
arxiu xarop rauxa guix aixeta feixa coix cuixa
Norma 1: Escrivim x a de mot; darrere de _; darrere de
la vocal ; darrere del diftong _.
Norma 2: Escrivim ix darrere de les vocals _, , i _.
2.- Completa els buits d’aquests mots amb x o ix:
– A ò que has fet no està bé.
– El te_ it d’aquest vestit és fet al Japó.
– Em vaig tacar amb la ocolata.
– Vaig a buscar gu per a la professora.
– Al riu hi ha pe os morts.
– El dibu que has fet em recorda els dibu os de la Mercè.
– Ha fet un àfec que ens ha agafat a tots desprevinguts.
– A la farmàcia et poden vendre cotó flu .
– Diumenge dinarem en un restaurant inès.
– El dentista m’ha dit que m’ha de treure un que_ al.