LlengüEs De Signes

Post on 22-Jun-2015

610 views 0 download

Transcript of LlengüEs De Signes

Les llengües de signes

Les llengües de signes. Guió

•Aspectes externs relacionats amb les llengües de signes

•Tres prejudicis sobre les llengües de signes

•Una mica d’història•L’estructura de les llengües de signes

•Adquisició •Cervell i llengües de signes

Aspectes externs relacionats amb les llengües de signes.

Guió

•Perspectives sobre la sordesa

•Característiques de la cultura Sorda

•Tipus de comunitats sordes

Perspectiva patològica

Perspectiva patològica (= sord)

•La sordesa és una condició patològica

•La gent sorda no és merament diferent de la gent oient sinó que és inferior, almenys fisiològicament

Perspectiva sociocultural

Perspectiva sociocultural (= Sord)

• La sordesa no és un dèficit o handicap sinó una condició cultural

• La gent Sorda forma una minoria lingüística

Característiques de la cultura Sorda

Una dada rellevant: entre el 90 i el 95% dels Sords neixen en el si de famílies oients contacte amb altres Sords fora de la família: escola i contextos socials

Patrons comunicatius i regles pròpies de la comunitat Sorda:

• Conversa directa (“straight talk”)• Informació compartida• Estratègies atencionals: llums, aplaudiments

Característiques de la cultura Sorda

Costums i tradicions• Noms en modalitat signada; humor• Costums socials: més informació a l’hora de

presentar algú a algú altre que entre oients• Percepció del temps

ArtOratòria, poesia en llengua de signes, teatre

Tipus de comunitats Sordes

• Comunitats sordes relativament grans dels països occidentals

• Comunitats sordes integrades

Exs.: Martha’s Vineyard (EEUU; extingida), Adamorobe (Ghana), Desa Kolok (Bali), Al Sayyid Bedouin (Israel)

• Comunitats amb llengües de signes secundàries– Entre comunitats índies nordamericanes (Plains Indian)– Entre ordres monàstiques amb vot de silenci, com els benedictins, trapencs, cistercencs

Tres prejudicis sobre les llengües de signes

Tres prejudicis sobre les llengües de signes

Prejudici 1El llenguatge de signes és universal, i.e. hi ha una sola llengua de signes

Fals Passen del centenar les llengües de signes (LSs) inventariades avui (vg. Ethnologue)

Tres prejudicis sobre les llengües de signes

Prejudici 2Les llengües de signes es basen en les llengües parlades corresponents

Fals Les LSs són independents de les parladesLa llengua de signes americana (ASL) és diferent de la britànica. L’ASL, com veurem, és propera a la llengua de signes francesa. Pel colonialisme i l’emigració, la britànica està relacionada amb la novazelandesa i amb l’australiana; i la israeliana amb l’alemanya. A l’Índia i Pakistan, una sola LS.

Tres prejudicis sobre les llengües de signes

Les LSs són independents de les parlades, però estan sotmeses a la seva influència:

•Ordre de constituents•Préstecs•Lletreig, signes inicialitzats•Acompanyament oral (‘mouthing’)

Tres prejudicis sobre les llengües de signes

Prejudici 3Les llengües de signes són gesticulació i pantomima

Fals Les LSs són més icòniques que les parlades però això no vol dir que els signes siguin gestos holístics. Les LSs són plenament articulades: presenten “dualitat de patró”, com les llengües orals.

Així ho va demostrar Stokoe (1960): si les llengües orals tenen fonemes, les LSs tenen ‘cheremes’(angl.) o quiremes (cat.). Per Stokoe, els fonemes són seqüencials i els quiremes, simultanis. Actualment, però (Liddell 1984, Sandler 1989), és generalitzada la visió que les LSs combinen simultaneïtat i seqüencialitat.

Iconicitat i llengües de signes

Iconicitat TransparènciaExs. (‘arbre’ en diferents LSs)

La iconicitat es manifesta al nivell lèxic, morfològic (concordança, pronoms, classificadors) i sintàctic (expressions facials)

Iconicitat i llengües de signes

El potencial icònic de les LSs és molt més gran que el de les llengües orals. Cal tenir present que

•Les llengües tendirien a ser màximament icòniques (Aronoff et al. 2005)•Les LSs que coneixem avui són totes molt joves i com més a prop de l’origen més iconicitat amb el pas del temps la iconicitat minva.

Una mica d’història

Pedro Ponce de León (c. 1550)

Juan Pablo Bonet (1620)

L’Épée (1755)

Sicard

Clerc, Gallaudet (1816) (EEUU)

Manuel Ramírez de Carrión (c. 1630)

... ...

...

Posició signalista Posició oralista

Una mica d’història

Es considera que totes les LSs que coneixem avui són llengües criolles

Pidgin Llengua criolla

Ex. Lengua de señas nicaragüense Idioma de señas nicaragüense

L’estructura de les llengües de signes

Fonologia

•Parells mínims a les LSs•Simultaneïtat i seqüencialitat a les LSsA diferència del mots de les llengües orals, fets de segments seqüencials, inicialment (Stokoe 1960) els signes de les LSs van considerar-se el resultat de la combinació de segments simultanis (quiremes). Actualment, d’ençà de Liddell (1984), Sandler (1989), etc., se sosté que en la mesura que als signes hi ha moviment hi ha també seqüencialitat.

Parells mínims / Signes bimanuals

Estructura del signe canònic

hand configuration

L M L

place

setting

handshape orientation

Els signes són segmentables seqüencialment en M(ovements) i L(ocations)

Fonologia

Com a les llengües orals, a les LSs hi ha restriccions i processos fonològics en què la noció de marcadesa, adaptada a la modalitat gestovisual, fa un paper important.

Fonologia • Com a les llengües orals, la noció de marcadesa

té a veure amb la complexitat dels trets.

• Configuracions de la mà no marcades. Criteris:– màximament distintives– més fàcils d’articular– més freqüents intralingüísticament i

translingüística– més fàcils d’adquirir– poden aparèixer en signes bimanuals no

simètrics

Fonologia

Restriccions fonològiques. Dos exemples•Restricció dels dits seleccionats Només un grup de dits pot ser seleccionat en un signe

•Restricció de la dominança (en signes bimanuals)

Si les dues mans tenen una configuració diferent, una ha de ser passiva i només pot adoptar una configuració no marcadaProcessos fonològics• Assimilació en els compostos

Morfologia

Pronoms

Pronoms• Translingüísticament es realitzen

assenyalant amb l’índex els referents presents.

• Poden incorporar numerals • Els referents no presents es localitzen

en l’espai sígnic•Assenyalant•Amb la mirada•Signe articulat en un punt determinat

Pronoms

Propietats remarcables• Relació no arbitrària entre la forma i

el significat

• Uniformitat translingüística La referència pronominal a les

llengües de signes està condicionada pel mitjà: iconicitat conceptual molt elevada

Temps i aspecte

Translingüísticament, s’observa• Manca de flexió de temps.

Trobem, però– ús d’adverbis: ahir, demà, etc.– mots de temps específics: futur – Ús de línies temporals motivades

metafòricament

• Aspecte: modulació del moviment

Tipus de verb a les llengües de signes

Translingüísticament, totes les LS presenten verbs senzills, verbs espacials i verbs amb concordança

• Verbs senzills (‘plain verbs’). Sense concordança, i.e. insensibles a la localització de les entitats denotades pels arguments verbals. Exs. LSC: pensar, aprendre, jugar, etc.

• Verbs espacials. Concordança amb els arguments locatius, i.e. punts d’inici i final determinats pels referents espacials. Aquests verbs denoten moviment d’un lloc a un altre.

Tipus de verb a les llengües de signes

• Verbs amb concordança.

• Els verbs amb concordança denoten generalment transferència concreta (donar) o abstracta (explicar).

• Concordança amb les entitats denotades pels arguments verbals, i.e. trajectòria del moviment determinada per aquests arguments:

Tipus de verb a les llengües de signes

– inici determinat per l’argument origen (subjecte generalment, com a donar, explicar; però entendre, convidar (objecte))

– final determinat per l’argument meta (objecte indirecte generalment, com a donar, explicar, però entendre, convidar (subjecte))

– orientació de la mà (o mans): sempre mirant cap a l’objecte (indirecte com a donar, explicar; o directe entendre, convidar ):

Tipus de verb a les llengües de signes

Els verbs amb concordança denoten transferència concreta (donar) o abstracta (explicar).

La concordança verbal, com l’aspecte, demostra com a les llengües de signes, la morfologia és essencialment simultània més que no pas seqüencial.

Classificadors

Translingüísticament, totes les LS presenten classificadorsEls classificadors són uns elements que denoten el moviment i la localització dels objectes a l’espai. També caracteritzen la mida i forma dels objectes.

Els classificadors aprofiten la iconicitat a l’abast de les LSs

Translingüísticament, classificadors de tres tipus:

Tipus de classificadors

• Semàntics o d’entitat

• De maneig• De talla i mida• De cos o de rol

Classificadors

Sintaxi

•Ordre predominant a les LSs: SOV

•Posició expressions interrogatives de les oracions interrogatives parcials A diferència de les llengües orals, poden aparèixer a la dreta

Adquisició

Aspectes interessants en l’adquisició de les LSs

Evidència de període críticCriollitzacióCreació lingüística‘Home Sign’

Cervell i llengües de signes

Tot i la modalitat gestovisual de les LSs, la representació cerebral de les LSs és essencialment coincident amb la de les llengües orals

Principalment a l’àrea perisilviana de l’hemisferi esquerre