Llum 8 1935 - Ajuntament d'OlèrdolaPUBLICACIÓ ESCOLAR SANT PERE MOLANTA DËSË^^RË DF Ï935 NUM;...

Post on 25-Jul-2020

3 views 0 download

Transcript of Llum 8 1935 - Ajuntament d'OlèrdolaPUBLICACIÓ ESCOLAR SANT PERE MOLANTA DËSË^^RË DF Ï935 NUM;...

LLDAI!

8. ANY 11 DESEMBRE DE 1935

PUBLICACIÓ ESCOLAR

SANT PERE MOLANTA

DËSË^^RË DF Ï935 NUM; 8

LA TORTUGA

Josep) PASCUAL

Un d!í5 que anava a la vinya vaig tro¬bar una brtuga. La prenc cap a la vinyai la vaig ensenyar al pare i éli em diguéque la guardés. La posí sota un cep. Alcap d'un rato vaig tornar-hi i ja s'haviamarxat. Vaig buscar-la. Buscant-la, sentoun soroli allf en una bardissa, vsig que

surt una perdiu. Regiro la bardissa i tro¬bo un niu de perdius qu® tenia 4 ous.

2 LLUMl

LES DUES PRIMAVERES

Salvador COLET

Davant per davant da casa, hi ha una

figuera ¡ damunt seu —saltant de brancaa branca— sempre s'hi posen dues prima¬veres, que quan senten que ha de ploure,canten sense parar, perque elles, ]a hosaben quan ha de ploure.

Un dia s'estaven a la figuera i jo lesvaig veure. Agafo un roc, sense que emveiessin, el tiro i en va:g tocar una. L'al-tra cantava perquè vela que no hi anava.

Quan aní a plegar-la, encara bellugava,jo que si, li passo la ma per sobre i ladeixo a terra. Al rato hi torno i no la tro¬bo. Busca que busca i ja volava mes tran¬quila que jo.

SANT PERE MOLANTA 3

LOS NIÑOS PEQUEÑOS

RicaTdo RAVENTÓS

En todas las casas donde tienen nl·ños pequeños les toca de padecer u-nos años porque no tienen entendinpílen-to hasta los tres o cuatro años.Cuando son pequeños necesitan muchoscuidados, a fin de evitar cojan algunaenfermeiad. ¡ Desgraciada la casa quetiene enfermos! Porque hasta que que¬

da arrui-^ada no para.

Casi, casi no hay casa que no ten¬ga niños o niñas

LES 6RAN0TES

Ernest AU0É

Les granotes neden i canten. Fan:—Raccc....! i Raccc.... 1

Quan passa un home fan;—Raccc.... !jRaccc.... I

4 LLUM I

EL PODAR

Josep RAVENTÓSAra ja comencem

a podar. Força vi¬nyes ja tenen nnoi-tes tires podades.

Les vinyes s'hande podar perque fa¬cin raims. Quan fe

un temns que se

podades surten uns

brots que s'hauràn d'escaparrar, espem-

polar, escabellar i després ja es cullenels raims.

EL GAT

Jaume BERTRAN

Nosaltres tenim un gat que menjamolt. Devegades li dono menjar.

SANT PERF MOLANÏA

LOS LADRONES

Juaíí MILÀ

Los ladrones son hombres gandu:es,de mai corazón, desgraciados.

Roban en las casas y algunas vecesse atreven en las esquinas ds las calles.

Cuando roban a un hombre le dicen:

Manos arriba. Claro, el hombre tiene que

ponerse y l« roban todos los dineros.A veces están robando en una casa, y

uno de éi'a se va a avisar los guardiassin ser visto. Cuando los guardias llegana dicha c^isa, agarran a los ladrones ylos meten en la cárcel.

Vale más trabajar que no ser unos des¬graciados como éstos.

6 LLUM !

ELS BOLETS

Cristòfol BRAU ET

Un dia vaig anar a buscar bolets ambèl pare i un altre company, 5 les munta¬nyes de mes enllà de la font del "Cos¬có" . Fins a l'hora d'esmorzar ben pc-quets hem vam trobar. Després elmeu company en va trobar 2 i el meupare 6 . Al marxar vam pa.ssar per lesBanyoles I per una casa que se'n diuCâl Vendrell.

LES FORMIGUES

Josep VIAPer l'hivern les formigues s'estàn totes

encauades perquè tecten frsd . A l'isíiuarrepleguen el menjar per l'hivern .SI noho fsssin es moririeïí de gana . Recullend© |0S eres el blat, l'ordi, ta civada i al¬tres coses. Tot ho duen als caus. Quanfa temps qu® tesen el menjar als causal treuen a solejar perquè no se'ls po¬dreixi.

Les formifluss ja saban espavilar-sa.

SANT PERE MOLANTA 7

LES CABRES

Josep ALAR!Els dissabtes per la tarda vaig a pastu¬

rar les cabres a la visya de la Sorrera.Les cabres ens donen llet Quan crien,

els cabrits ens els venem i les cabridesens les quedem, després quan son gros¬ses !es cabrides, la cabra ens doa llet.

EL " CASTELLOT "

Paseando, el sába¬do oasado fuimosa ver el " Csste-ilot Por el ca¬

mino recogíamostomillo, romero yotras hierbas que

huelen muy blé*y que son buenaspara medicinas. Al

ft merendar en IftS

Ramón MESTRES

llagar nos pusimos

8 SANT PERE MOLANTA

ruinas del castillo viejo quo era de losmoros. Queda la torre y unos trozos de

murallas. Más abajo en una viña unas pa¬redes y una cueva con una piedra muygrande. Era el molino da los moros.

Al marchar pasamos por una fuente queno mana y cerca del caserío de"Ca« To¬rres"

EL PASTOR

Joan VINYES

He snat a la vinya á dur dinar I he vistun ramat de bets ^ue pasturava en uncamp molt gran. Montres estaven pasturants'ha presentat l'amo i amb el pastor hantingut raons i quan s'anaven a agafar elsveins de la vora els han despartit.

LLUM I 9

LOS PESCADORES

Rosendo BERTRÁNLos pescadores son hombres quo se ga-*

Ran la vida pescando. Hay dos ciases dapescadores da caña y de barca. Los dscaña lo hacen con anzuelo cebado. Loede barca se ponen con éllas al agua t

; con las telas pescan sardina, pulpo, mer-i luza. Son muchas las clases de peces; que pueden pescar con anzuelo o con^ las telas. Si hace mala mar no pueden

: pescar porqué la barca se les hundirla.-! Con caña tan poco porqué el agua s®^ mueve y el cordón también.

10 LLUM!

A casa teñim un cavall qua és moitmanso. Al mes es menja una bala d'au-fale. Es a dir qua menja molt I no tiragaire.

Josep ALABREDA

80

Al nostre pati vaig veure una ramadade pardals que s'estaven e sobre la teu-lada. Vaig parar-hi una ratera i l'endemàn'hi havia un d'agafat pel coll.

Gabriel BRAUET

80

Un dia vaig anar a la vinya i vaig aga*fà un moixó. Aquest moixó el vaig donarai meu cosí de Barcelona.

Odal RAVENTÓS

.SANT PERE MOLANTA 11

EL PARC

Kossend MONTANERK'"i '

Quan yaig anar a Barcelona aaí a[Parc. Vaig yaure un tigra; un camell, Itambé vaig vaure com donaven 5 cèntimsa l'elefant, éll els plegava I als donava at'homa i Aquest li donava una garrof^.!.'

elefant estava content. Després vaig vau¬re basties molt maques. A las mones alshi tirava papers cargolats I éllas msMstiraven a ní.

12 LLUM!

OCELLS

Joan VIA

D'ocells n'hi han de moltes classes: par¬

dals, orenetes, eogulladee, pastorelies....Ei pardal és molt bo per a menjar. La

cogullada també és menjívola. També hoS'on les pastorelies, en canvi les orenetesno ho son, però hi ha gent qu® les es¬corxen per a menjar-se-les.

Els moixons son bons quan es menjenles formigues, mosquits, griils, cucs....;son dolents quan es menjen el blat, l'or¬di, la civada, . . . La pasíorelia és boaa,però la garça no, perquè es menja els ci¬grons, les faves, els pèsols. . ..

IMPREMTA ESCOLAR

SANT PER6 MOLANTA (Olèrdola)BARCELONA

> ■ h ■ '

. 'A.; •' 'VV-yV-'-V'/Îv. ,-^; .;:^ - ■ •·:'^·-· VIMS': . >:; i

■r-:-

'Víí- • f r '■ - V-; ; iíí-í::>. Í^í : i'"''- ;.-- -'••.< ■-.••' x-C '" "• ^•-·

L:;--';'VV":-^"-'■. --^ 'i . 'iSr ííí- '.V:-!/-...,i/-

IV.':.< • .X'v V . ••

.".. ■ ■

Î.f■í

v ■

é

>■

.■yv-'.H>íí-''íB:ííSí'?^

S U^ ■ ,-

.-;-V-.p ■. v.·.·.í V '"v .

<43r'íyj.. •"V íí'*''* '*'1«Wi? ^

^\ ' -^1

.ISk?:V''• ■■■•.'■.■/:.?tl4-'·

\ I-

. > : r

gil/.

r-m