Post on 16-Apr-2017
Meditacions metafsiques (I-IV)
Ren Descartes
Una aproximaci al seu pensament
Meditaci I:
De les coses que es poden posar en dubte
Dubte sobre les opinions admeses fins llavors com a veritables
Exercici de destrucci de les velles opinions
Els sentits ens enganyen: no ens podem refiar daquells que ens han enganyat almenys un cop
En els somnis em represento coses semblants a les de lestat de viglia (no puc distingir amb claredat ambds estats)
Meditaci I
Encara que les coses generals puguin ser imaginries, caldr admetre que hi ha coses simples i universals que existeixen
Aritmtica i geometria tracten de coses simples i generals, certes i indubtables (despert o adormit, 2 + 3 = 5)
Hiptesi del Du enganyador: qui massegura que Du no ha volgut fer que mequivoqui en raonar matemticament?
Du s summament bo i seria contrari a la seva bondat que mhagi creat de manera que sempre menganyi
Meditaci I
Com menys poders sigui el creador, ms probable ser que jo mequivoqui sempre
Tot i que hi ha moltes creences que sospito que sn molt probables, he desforar-me en jutjar-les falses
Hiptesi del geni maligne: escepticisme universal
La seducci de les velles opinions s tan forta que em costa no recaure-hi
Meditaci II: De la naturalesa de la ment humana; i que s ms fcil de conixer que el cos
Suposar que tot el que veig s fals
Jo sc alguna cosa: jo penso, jo sc, primer principi absolutament veritable
La ment no pot tenir les propietats dels cossos
Qu sc? Sc una cosa que pensa (res cogitans), esperit, enteniment o ra
Meditaci II
El pensament s un atribut que em pertany: existeixo mentre estigui pensant
El jo no depn de res material per ser conegut
Sc jo qui dubta, qui entn, qui desitja, qui sent, qui percep
Exemple de la cera: el que coneixem distintament en un boc de cera no sn les qualitats sensibles, que canvien
Meditaci II
No puc entendre la cera sense una ment humana
Em conec jo mateix amb ms claredat i distinci
Encara que tot el que pensi sigui fals, nhi ha prou amb pensar per ser (racionalisme)
Diferncia entre percepci sensible i coneixement racional: concebem els cossos noms amb lenteniment
Meditaci III: De lexistncia de Du
Sc una cosa que pensa, dubta, afirma, nega, coneix, estima, odia, vol, no vol i sent
Encara que les coses que penso no siguin res, el que s cert s que les penso
Record del Du enganyador, que posava en dubte es veritats matemtiques
Necessitat de demostrar lexistncia de Du abans de tirar endavant, per veure si pot ser enganyador
Meditaci III
Divisi dels pensaments: imatges (representen coses), volicions i judicis (efectuen accions)
Les idees en si no poden ser falses: tant se val que imagini una cabra o una quimera
Els judicis poden ser falsos (error de judici: pensar que les idees que hi ha en mi sn semblants a les coses que hi ha fora de mi)Tipus didees: adventcies (sensibles), factcies (inventades) i innates (que tinc de naixement)
Meditaci III
Les idees sensibles sn involuntries i sassemblen als seus objectes, per hi ha casos en qu sn diferents (el sol lexperimento com a petit per lastronomia diu el contrari)
Fins ara havia cregut en lexistncia de les coses externes per un impuls cec
Les idees que representen substncies contenen ms realitat objectiva que les que representen modes o accidents
Hi ha tanta realitat en la causa com en lefecte
Meditaci III
El ms perfecte no pot dependre del menys perfecte
Tot el que es troba objectivament en la idea es troba efectivament en la causa
Cal arribar a una idea primera la causa de la qual sigui un patr o model
A part de la idea del jo, nhi ha una que representa Du
Meditaci III
Algunes de les idees clares i distintes que tinc poden provenir de mi
La idea dun Du infinit no pot provenir de mi, ats que sc finit
Du: substncia infinita, eterna, immutable, independent, omniscient, omnipotent i creadora
Com jo no puc haver format aquesta idea, ha de provenir duna substncia infinita: Du existeix
Meditaci III
Hi ha ms realitat en la substncia infinita que en la finita
Du: idea clara i distinta, amb ms realitat representacional que cap altra, sser amb totes les perfeccions
No comprenc linfinit, per la idea de Du s la ms clara i distinta
Don he rebut lexistncia? Si fos totalment independent, jo seria Du
Meditaci III
Hi ha dhaver una primera causa
La idea de Du s innata, com la marca del meu autor: la meva existncia com un jo implica la de Du
No pot ser enganyador, ja que lengany implica defecte i Du s perfecte
Moment de contemplar la bellesa de la llum divina, anticipaci de la vida eterna
Meditaci IV: De la veritat i la falsedat
El coneixement del jo i de Du s superior que el de les coses externes
Du no pot ser enganyador: puc tenir coneixements vertaders sobre el mn
Lerror depn de mi, la seva causa no s Du
No sc capa dentendre els designis de Du, que mha creat amb lopci de lerror
Meditaci IV
Cal considerar la totalitat de la creaci com a perfecta, no les criatures particulars
Les causes de lerror sn lenteniment i la voluntat, concretament el fet que no retinc la meva voluntat dins els lmits de lenteniment
Dualisme: no noms existeixo com una cosa que pensa sin que tinc alhora una idea de la naturalesa material
La imperfecci s prpia de lsser hum i del mal s de la llibertat
Meditaci IV
s millor que algunes de les parts de lunivers tinguin defectes que un univers on tot sigui igual
Du mha donat la possibilitat de no fer mai un judici sobre coses que no s clarament si sn veritat
No puc errar si mantinc la meva voluntat dins els marges del meu coneixement
He aprs el que he devitar per no equivocar-me
La importncia de la ra
La ra s una facultat humana que aplica la lgica per a elaborar judicis.
La irracionalitat contribueix a l'inconcient, les malalties mentals i a la conducta absurda.
El pensament racional permet l'abstracci i l'associaci d'idees.
El dubte metdic
El dubte s un procs que permet esbrinar si hi ha alguna veritat indubtable.
Descartes t en compte tres fonts d'aquest tipus
d'informaci:
- DADES SENSORIALS
No sn garantia de veritat.
- ELS SOMNIS I LA VIGILIA
Dificultat entre diferenciar quan estem adormits de quan estem
desperts.
- EL GENI MALIGNE
Deu maligne que condiciona els nostres actes.
El jo com a principi del coneixement
L' sser hum pot captar un objecte en tres nivells
diferents:
- SENSIBLE:
Capta un objecte mitjanant els sentits.
- CONCEPTUAL:
s el coneixement universal, que es diferencia en el sensible per qu
aquest s singular.
- HOLSTIC:
Per intuici.
De l'sser hum brolla el coneixement en totes les seves
parts.
Ren Descartes
Autor de la presentaci: Enric Gil Garciawww.enricgil.cat 2010 Collegi Sant Andreu - Badalona