Post on 15-Jun-2020
Montserrat Roig
El cant de la joventut
CLUB DE LECTURA 69 20 de març del 2017
Vida Monsterrat Roig i Fransitorra neix a l’Eixample de Barcelona ek 13 de juny del 1946.
És filla de l’escriptor i advocat Tomàs Roig i Llop (Barcelona 1902-1987), que conrea
també la narrativa, la biografia i el teatre, i que està en contacte amb escriptors com
Prudenci Bertrana i altres modernistes.
Cursa l’ensenyament primari a l’escola de la Divina Pastora, i el secundari a l’Institut
Montserrat. És a l’Escola d’Art Dramàtic Adrià Gual on coneix, entre d’altres,
l’escriptora Maria Aurèlia Capmany, amb qui després mantindrà una estreta amistat.
En aquesta època, ja llegeix autors com Manuel de Pedrolo, Bertold Bretch, Narcís
Oller, Friedrich Dürrenmatt o Roselló-Porcel. Obté el seu primer premi literari amb
un poema de caire religiós sobre la patrona del centre de secundària on estudia.
Es llicencia en Filosofia i Lletres a la Universitat de Barcelona. Encara estudiant, l’any
1966 participa en la Caputxinada, moviment de protesta de diversos intel·lectuals a
Barcelona, abans del Maig Francès. Aquest mateix any es casa, amb tan sols vint
anys; un matrimoni que dura només tres anys i que ella mateixa diu sovint “que vol
oblidar”.
Treballa en diferents feines editorials, entre les quals la de la confecció de la primera
etapa de la Gran Enciclopèdia Catalana, i té el seu primer fill. En aquesta època
guanya els primers premis literaris, com ara el dels Jocs Florals de Caracas, el de Sant
Adrià i el de reportatges de Serra d'Or per a escriptors joves. Obté el premi Recull i,
amb la narració guanyadora i un altre aplec escrit posteriorment (Molta roba i poc
sabó...), obté el Víctor Català (1970), que li obre les portes a l'edició comercial.
Precisament s'assabenta que és guanyadora d'aquest premi quan, hores abans de la
nit de Santa Llúcia, el 13 de desembre del 1970, juntament amb un col·lectiu
d'intel·lectuals i artistes, participa en una tancada al Monestir de Montserrat per
protestar contra l'anomenat "procés de Burgos", que condemnarà a mort, sota la
ratificació de Franco, uns membres d'ETA. Ella mateixa defineix aquesta experiència
amb les paraules següents: "Vaig entrar a Montserrat com a 'llicenciada' i en vaig
sortir com a 'escriptora'".
Després de diverses temptatives polítiques, es presenta a les llistes del Partit
Socialista Unificat de Catalunya (PSUC) al Congrés de Diputats, per acte testimonial,
amb el número deu, convençuda que no obtindrà l'acta de diputada. Més endavant
abandona el partit quan aquest travessa una de les primeres crisis internes. A partir
del 1977 conviu amb Joaquim Sempere, qui més tard serà el traductor a l'espanyol
del seu llibre El cant de la joventut (El canto de la juventud. Península, 1990), i amb
qui té un segon fill. Es declara admiradora literària de l'escriptora Mercè Rodoreda,
que considera la seva "mestra", i confessa en algunes entrevistes que l'únic que l'ha
fet sentir "realitzada com a dona" ha estat tenir dos fills i dedicar-se a
escriure.
De fet, aquesta dedicació gairebé vocacional és el que la fa entrar al món de la
narrativa ja de ben jove. La seva intenció de dedicar-se professionalment a la
literatura li fa alternar la narrativa amb l'assaig, la biografia, la crònica, el
periodisme, tant escrit com audiovisual, sense oblidar el teatre. Fa alguns viatges
becats, en un dels quals escriu la crònica L'agulla daurada (1985), sobre el setge de
Leningrad a la Segona Guerra Mundial. Abans ha estat també a Anglaterra, primer
com a lectora de llengua espanyola a la Universitat de Bristol (1973-74) i després
com a professora visitant a Glasgow, a la Universitat d'Strathclyde (1983). Des de
molt aviat té una idea clara del que per ella és la literatura i, concretament, la
novel·la, gènere en el qual farà obres com Ramona, adéu (1972), El temps de les
cireres, que guanya el premi Sant Jordi 1976, L'hora violeta (1980), L'òpera
quotidiana (1985), La veu melodiosa(1987): "El que importa en una novel·la és la
selecció de detalls, el clima i el llenguatge. El contingut sempre hi és. És la forma que
li dóna el/la novel·lista allò que fa que l'escriptura sigui o no convincent". Fidel a
aquesta convicció, les seves novel·les beuen de les fonts de la societat del seu
temps. Així, El temps de les cireres és un retrat i una mirada crítica a un segment
social que es pot concretar en els fills de la Primavera de Praga i el Maig Francès. Els
personatges són de carn i ossos, i les pulsions sentimentals hi són tan importants
com la meditació benèvola sobre la condició humana.
D'altra banda, a La veu melodiosa, una de les últimes publicacions de la seva
trajectòria, la mirada ja és plena de compassió, fins al punt que s'estilitza totalment i
dóna per resultat un personatge gens comú, l'Espardenya, un adolescent tan
especial com ho és la Colometa de la seva admirada Mercè Rodoreda, en La plaça
del diamant. A L'òpera quotidiana, la ironia (de la qual mai és exempta l'obra de
Roig) adopta un primer i exclusiu pla. I a El cant de la joventut, recull de narracions,
no sols ha eixamplat la geografia sinó també el registre anímic. A Digues que
m'estimes encara que sigui mentida, el personatge és la mateixa autora, en una
mena de memòries literàries, on recull apunts principalment sobre la literatura i la
creació literària.
Maria Aurèlia Capmany i Monsterrat Roig
Publicat ja pòstumament, Un pensament de sal, un pessic de pebre. Dietari obert
1990-1991 recull les últimes col·laboracions de Roig com a articulista al diari Avui,
que escriu diàriament, quan ja se li ha declarat el càncer, fins a l'últim dia,
ingressada a causa d'un procés irrevocable que acaba amb la seva vida el 10 de
novembre de 1991. Tota la seva trajectòria literària, breu però intensa, està
marcada per una obsessió: "Sempre que escric una cosa és perquè no entenc el que
veig".
Text extret de: http://www.escriptors.cat/autors/roigm
Obra Novel·la Ramona, adéu. Barcelona: Edicions 62, 1972.(BR)
El temps de les cireres. Barcelona: Edicions 62, 1976.(BR)
L'hora violeta. Barcelona: Edicions 62, 1980.
L'òpera quotidiana. Barcelona: Planeta, 1982.(BR)
La veu melodiosa. Barcelona: Edicions 62, 1987.
Narrativa breu Molta roba i poc sabó... i tan neta que la volen. Barcelona: Selecta, 1971.
(Edicions 62, 1978)
El cant de la joventut. Barcelona: Edicions 62, 1989.(BR)
De finestres, balcons i galeries, dins Barceldones. Barcelona: L’Eixample, 1989,
Antologiesdecontes
CAPMANY, Maria Aurèlia; ROIG, Montserrat. De veu a veu: contes i
narracions. Barcelona: Cercle de lectors, 2001 (BR)
Teatre
Reivindicació de la senyora Clito Mestres [seguit d'El mateix paisatge]. Barcelona: Edicions 62, 1992.
Crítica literària o assaig
Els catalans als camps nazis. Barcelona: Edicions 62, 1977.
¿Tiempo de mujer? Esplugues de Llobregat: Plaza & Janés, 1980.
Mujeres en busca de un nuevo humanismo. Barcelona: Salvat, 1981.
El feminismo. Barcelona: Aula Abierta Salvat, 1984.
L'agulla daurada. Barcelona: Edicions 62, 1985. (BR)
Barcelona a vol d'ocell [amb fotografies de Xavier Miserachs]. Barcelona:
Edicions 62, 1987.
L'autèntica història de Catalunya [amb dibuixos de Cesc]. Barcelona: Edicions
62, 1990.
Digues que m'estimes encara que sigui mentida: sobre el plaer solitari
d’escrirue i el vici compartit de llegir. Barcelona: Edicions 62, 1991 (BR)
Un pensament de sal, un pessic de pebre. Dietari obert 1990-1991 [recull
d'articles pòstum]. Barcelona: Edicions 62, 1992.
La lluita contra l'oblit: escrits sobre la deportació. Barcelona: Amical de
Mauthausen i Altres Camps de Concentració Nazis, 2001.
Sobre la seva vida i obra Què podeu trobar a la biblioteca Bac de Roda AYMERICH, Pilar; PESSARODONA, Marta. Montserrat Roig: un retrat.
[Barcelona] : Institut Català de la Dona, 1994
JULIÀ, Lluïsa. Montserrat Roig : en el vintè aniversari de la seva mort; Josep M.
Benet i Jornet. Montserrat Roig : el valor de la paraula compromís. Frederic
Roda Montserrat Roig, una ruta decisiva Els articles de Montserrat Roig, a
l'escenari !. Serra d'or. Montserrat : Monestir de Montserrat, 1955-. 0037-2501.
Núm. 619/620 (jul./ag.2011) p. 34-43 b10675541
CARRUESCO, A. [et al.] Montserrat Roig : el compromís d'una escriptora.
Montcada i Reixac : Ajuntament de Montcada i Reixac. Regidoria de Cultura,
1996
GARCIA, Betsabé. Amb uns altres ulls : la biografia de Montserrat Roig.
Barcelona : Roca, 2016
SIMÓ, Isabel-Clara. Si em necessites, xiula. Barcelona : Edicions 62, 2005
Isabel Clara-Simó i Montserrat Roig, 1984
Opinions
El cant de la joventut
“El cant de la joventut és un recull de vuit narracions sobre la joventut perduda, el
sexe, la memòria i l'oblit. Amb un estil poètic i alhora irònic, Montserrat Roig recrea
magistralment en aquest llibre l'estil i l'atmosfera que l'han acreditada com una de
les veus més personals i rigoroses de la literatura catalana del seu moment.”
http://www.escriptors.cat/autors/roigm
“L’última obra narrativa de Monsterrat Roig és un llibre de contes, El cant de la
joventut. Es tracta d’un recull de vuit contes que va rebre crítiques excel·lents, fins i
tot per part dels crítics més repatanis a acceptar una dona entre els notables de la
literatura catalana – una constant històrica de la qual la Roig sempre va ser víctima;
una víctima lúcida sense dubte, però impotent davant de la misogínia imperant”.
(*Isabel-Clara Simó. Si em necessites, xiula. Barcelona: Edicions 62, 2005)
Montserrat Roig “Conversa literària amb Marta Nadal”(fragments)”
Nadal: El Cant de la joventut presenta una tendència molt més introspectiva i
intimista respecte a l’anterior novel·la. Fins i tot m’ha semblat veure-hi, de fons, una
meditació sobre el que t’és, ara, el fet literari. Literatura i vida es lliguen a la recerca
de la veritat en un llibre on fons i forma són també indestriables. En aquest sentit, El
Cant de la joventut és un cant a la maduresa literària?
Roig: Ui, no, seria molt pedant per part meva de creure-m’ho! A més, possiblement
això també podia passar amb els anteriors llibres als quals no vull renunciar, El Cant
de la joventut no seria el que és sinó fos per l’obra que l’ha precedit. El que passa és
que segur que jo no sóc la mateixa d'abans. Et diria que en aquest llibre tinc la
sensació que, molt sovint, els qui escrivim som transmissors de veus desconegudes
que queden penjades a l’aire, que de vegades no podem arribar a copsar, a escoltar.
[ ] A la meva obra hi ha una mica de mort i una mica de naixement, en moments
determinats, això lligat., és clar, a la meva evolució personal. Com la Mercè
Rodoreda d’Aloma no és la mateixa de la de Mirall trencat. El que sí que he notat en
aquest llibre és la sensació de sentir aquestes veus que et deia abans, que queden
penjades a l’aire i que hi són sense saber que hi són, però, en tot cas, el que cal fer
és escoltar-les. TORRAS, Meri . Montserrat Roig “Conversa literària amb Marta Nadal”(fragments”). Dins MALÉ, Jordi;
BORRÀS, Laura (ed.). Poètiques catalanes del segle XX. Barcelona: UOC, 2008, p. 276-277
“Perquè sempre hi haurà un altre ésser, escindit i perplex, que ens
llegirà, i en llegir-nos, farà una obra més gran, quasi perfecta, una
obra diferent. Aleshores comença el plaer del lector i acaba la nostra
feina” Fragment de Digues que m’estimes encara que sigui mentida: sobre el plaer
solitari d’escriure i el vici compartit de llegir.
“La cultura és l’opció política més revolucionària a llarg termini” Frase extreta d’una entrevista a Montserrat Roig a Mundo diaro, el 1978.
BIBLIOTECA BAC DE RODA C. d'en Bac de Roda, 1 bis. 08510. Roda de Ter. Tel.: 938540077. A/e:b.rodadeter.br@diba.cat Web: www.rodadeter.cat/biblioteca Facebook: www.facebook.com/BibliotecaBacdeRoda Biblioteca Virtual: http://bibliotecavirtual.diba.cat
© Biblioteca Bac de Roda, 2017