Post on 28-Mar-2016
description
SAX SALA CENTRE DE FORMACIÓ I OCUPACIÓ DEL BAIX MONTSENY
ESCOLA D’ADULTS
GESO NIVELL 2
CC.SS II i moviments
migratoris
CURS 2012/2013
Nom: ________________________________________________________________________
GESO Nivell 2 CC.SS II i Moviments migratoris. CFA. Sax Sala (Sant Celoni)
2
A Corunha, 1925
GESO Nivell 2 CC.SS II i Moviments migratoris. CFA. Sax Sala (Sant Celoni)
3
Abans de començar, benvingut al curs!
Aquest pretén ser un mòdul on hi puguem participar totes i tots, sobre el
fet migratori, de ben segur, tothom té coses a dir, s’espera doncs que sigui un
curs de caire participatiu i on puguem reflexionar i aprendre sobre un fet
inherent a la condició humana: el fet migratori. L’esperit humà és un esperit
nòmade.
Els detalls sobre les dinàmiques de les sessions s’explicaran i pactaran al seu
moment a l’aula i de ben segur l’avaluació –de tipus contínua- girarà entorn a la
participació, i ganes de contribuir a l’aula, les entregues, exercicis a l’aula i, per
descomptat, assistència.
El mòdul vol aproximar-se al fet migratori, estudiar-ne aspectes conceptuals;
treballar-ne casos històrics i actuals; i conèixer-ne les conseqüències del
fenomen. (3 blocs)
Saps la diferència entre emigrar i immigrar? Quins tipus de migracions hi ha?
Quina és la regió del planeta que més ha experimentat el procés emigratori de la història moderna?
Saps què vol dir “diàspora”? I “deportació”?
Coneixes la convenció de Ginebra sobre l’estatut dels refugiats?
Si parlem d’expulsions de comunitats humanes, què va passar a la península el 1492?
Quines són les raons principals que empenyen a emigrar? Què és el Drain brain?
Què vol dir saldo migratori? Quina és la història dels arma?
Qui era Francesc Candel? Hi ha diferents models de gestió de la immigració?
Què és un CIE? Sabries interpretar un diagrama de fluxos?
GESO Nivell 2 CC.SS II i Moviments migratoris. CFA. Sax Sala (Sant Celoni)
4
Exili reupublicà. 1939
GESO Nivell 2 CC.SS II i Moviments migratoris. CFA. Sax Sala (Sant Celoni)
5
ÍNDEX
0. On vivim?
1. Dades i conceptes bàsics
1.1 Les migracions o el nomadisme ancestral
1.2 Definicions
1.3 Algunes dades. La globalització de les migracions
1.3.1 Tipus de migracions.
1.4 Polítiques de gestió de les migracions.
2. Històries migratòries
2.1. La Diàspora del poble hebreu.
2.2. Els arma de Tumbuctú.
2.3. Emigració europea cap a Amèrica, segles XIX i XX. Immigració a
Catalunya,
segleS XX i XXI.
2.4. El mite d’El Dorado o l’èxit obligat.
2.5. Dran Brain (fuga de cervells).
2.6. Migracions forçades
2.6.1. Història del refugi. Història d’un refugiat.
2.6.2. Tràfic de persones. Noves formes de l’esclavatge al segle XXI.
2.6.3. L’esclavitud com a precedent.
3. Conseqüències de les migracions
3.1. Les migracions del saber: Les biblioteques de Tumbuctú.
3.2. La música gnawa, música mestissa.
3.3. Codesenvolupament.
3.4. La síndrome d’Ulisses.
GESO Nivell 2 CC.SS II i Moviments migratoris. CFA. Sax Sala (Sant Celoni)
6
0. On vivim?
GESO Nivell 2 CC.SS II i Moviments migratoris. CFA. Sax Sala (Sant Celoni)
7
0. On vivim?
La població es distribueix a la terra de manera desigual. En general, es concentra en
indrets amb característiques físiques favorables.
Densitat de la població mundial
• Els llocs on hi abunda l'aigua , necessària per a la vida i el desenvolupament de les
activitats econòmiques, com ara les àrees costaneres de mars, rius i llacs.
• Les zones de climes temperats . De fet, més del 70% de la població mundial hi viu.
• Les valls i les planes , on el sòl acostuma a ser fèrtil per a l'agricultura i la suavitat del
relleu hi facilita les comunicacions.
• Les zones riques en recursos minerals i energètics .
Els factors físics no són els únics. Se n'hi sumen d'altres de relacionats amb la
tradició, l'economia i la política.
• Normalment, les zones poblades des de l'antiguitat , com Europa i el sud-est de
l'Àsia, mantenen una població elevada.
• Les zones amb molta activitat econòmica estan molt poblades.
GESO Nivell 2 CC.SS II i Moviments migratoris. CFA. Sax Sala (Sant Celoni)
8
• De vegades, els governs han obligat la població a traslladar-se a una regió o han
afavorit el repoblament d'una zona amb l'impuls de l'economia i l'oferiment de terres o
diners a canvi.
ACTIVITATS:
1. Com es distribueix la població a la Terra?
a) Proporcional
b) Igual
c) Desigual
d) Indiferent
2. En general, on hi ha més densitat de població, a les zones costaneres o a l’interior?
a) A les zones costaneres, per la disponibilitat de l’aigua i la situació més
favorable per a les comunicacions i el comerç. (Cert / Fals)
b) A les zones interiors, perquè tenen condicions climàtiques més favorables i
són més segures per a la població. (Cert / Fals)
GESO Nivell 2 CC.SS II i Moviments migratoris. CFA. Sax Sala (Sant Celoni)
9
3. Quins factors creus que influeixen més perquè es produeixin els buits demogràfics?
Marca la resposta correcta.
a) Els factors culturals
b) La bellesa dels llocs
c) Els factors climàtics
e) Els factors espirituals
f) Els factors religiosos
4. Creus que als països empobrits i als rics els factors físics condicionen en la mateixa
mesura l’assentament de la població?
a) Sí. Els factors físics condicionen en la mateixa l’assentament de la població
perquè la capacitat d’enfrontar-s’hi és la mateixa en tots els llocs
b) No. Els països empobrits depenen molt més dels factors físics, ja que els
seus recursos econòmics i tecnològics no són els mateixos.
GESO Nivell 2 CC.SS II i Moviments migratoris. CFA. Sax Sala (Sant Celoni)
10
1. Dades i conceptes bàsics
GESO Nivell 2 CC.SS II i Moviments migratoris. CFA. Sax Sala (Sant Celoni)
11
1. Dades i conceptes bàsics 1.1. LES MIGRACIONS O EL NOMADISME ANCESTRAL
La història entre el primer primat que va baixar dels arbres, ara fa sis milions d’anys, i
els primers humanoides sedentaris (Homo sapiens sapiens), és la història d’una
errància que defuig el fred, la sequera, els animals salvatges i la incertesa. Les
úniques espècies que van poder sobreviure en les albades de la humanitat van ser les
que més van saber adaptar-se al viatge continu, al nomadisme, desenvolupant al
mateix temps les tècniques de caça i recol·lecció. Les creences que acompanyaven
els esperits dels homes i dones d’aquell temps estaven totalment determinades per
una manera de viure, pel viatge com a centre neuràlgic d’una visió del món i d’un
mateix . Podríem dir que en aquells temps, els primers (i únics) sedentaris, van ser els
morts. L’espècie humana doncs neix totalmente inscrita en la lògica de l’errància i el
nomadisme, l’homo sapiens s’ha distingit més per les seves migracions que pels seus
assentaments. Van ser les cultures nòmades de caçadors recol·lectors les que van
donar origen a cultures sedentàries i agrícoles, enmig de grans pugnes i conflictes
entre elles.
Nòmades a Mauritània
En la història de la humanitat, el sedentarisme no és més que un petit capítol, un
parèntesi. L’esperit humà és un esperit nòmade .
Més de mil milions de persones viatgen cada any en el món, per plaer o per obligació.
GESO Nivell 2 CC.SS II i Moviments migratoris. CFA. Sax Sala (Sant Celoni)
12
1.2. DEFINICIONS
MIGRAR: Anar d’un lloc a un altre, especialment d’una regió a una altra per residir-hi.
Pels animals, especialment els ocells, desplaçament cíclic per passar d’una regió o
clima a un altre.
EMIGRAR: Deixar el propi país per anar a viure en un altre. L’emigrant és doncs el que
se’n va.
IMMIGRAR: Venir a establir-se a un país que no és el propi. L’immigrant és doncs la
persona que arriba.
FLUX MIGRATORI: Moviment de persones que surt del seu lloc d’origen per instal·lar-
se a un altre lloc, de manera definitiva, estacional o definitiva. Per parlar de flux
migratori cal que es tracti d’un itinerari més o menys estable i massificat. Per exemple,
els fluxos migratoris del nord d’Àfrica a l’Europa mediterrània.
REFUGIAT: Són refugiats els estrangers que han abandonat el seu país d’origen
degut a pors fundades de persecució per raons de raça, religió, nacionalitat, pertinença
a un cert grup social o per opinions polítiques.
ASIL: És la facultat que tenen els estats de reconèixer l’estatut de refugiat d’una
persona. Quan un estat dóna “asil”, vol dir que es compromet a vetllar per la seguretat
de la persona refugiada i que no se l’expulsarà.
1.3. ALGUNES DADES. LA GLOBALITZACIÓ DE LES MIGRACI ONS
Vivim avui en el món 6.500 milions de persones. Les marcades diferències entre els
països rics (països occidentals majoritàriament), que no suposen més que un 15% de
la humanitat, i la resta del món, són cada vegada més evidents degut a la proliferació
de les telecomunicacions i l’augment de les desigualtats.
Aquestes dades fan rellevants, una vegada més, algunes de les diferències més
significatives entre el “nord” i el “sud”:
GESO Nivell 2 CC.SS II i Moviments migratoris. CFA. Sax Sala (Sant Celoni)
13
Malgrat la presència mediàtica dels fenòmens migratoris, sobretot els il·legals o
clandestins, el volum dels fluxos migratoris és avui, proporcion alment, inferior al
que existia fa un segle . Per exemple, els Estats Units van rebre, l’any 1907, en època
de la forta emigración europea, 1.700.000 persones. Aquest rècord històric, mai ha
tornat a ser superat. Avui, amb una població quatre vegades més gran, rarament els
EE.UU. reben més d’un milió d’immigrants per any.
La gran diferència entre les migracions d’abans i les d’ara és la seva mundialització ,
emigrants d’arreu del món cerquen una vida millor en països d’arreu del món. Hi ha
una gran diversificació d’orígens i de destins. Les quatre grans regions mundials on es
rep més immigració internacional són:
- Amèrica del nord
- Europa occidental
- La regió del golf pèrsic
- El Pacífic occidental
Alguns països que no formen part d’aquestes regions també reben un gran nombre
d’immigrants cada any, com Israel, Líbia, Costa Rica i Sud-àfrica. No hem però
d’oblidar, que les migracions més nombroses són proporcionalment sempre les que
tenen lloc dins del propi país (per exemple, anar del camp a la ciutat), o regió (per
exemple, els espanyols que als anys 50 anaven a treballar a Alemanya, o els bolivians
i peruans que emigren avui a Xile.
Un 80% dels emigrants africans s’estableixen en un altre país d’Àfrica, majoritàriament
Líbia,
Sud-àfrica, Gabon i Kenya).
Actualment es considera que 190.634.000 persones són immigrants . És a dir,
residents i treballadores a un país que no és el seu. D’aquests immigrants, un 33,6%
són d’origen europeu, un 26,8% americà, un 28% asiàtic i només un 9% africà.
Aquests són els països amb més proporció d’immigrants en relació a la població
autòctona:
GESO Nivell 2 CC.SS II i Moviments migratoris. CFA. Sax Sala (Sant Celoni)
14
• Emirats Àrabs Units: 71,4% de la població és immigrant
• Israel i Jordània: 39% de la població és immigrant
• Aràbia Saudita: 25 %
• Austràlia: 20,3%
• El país europeu amb més proporció d’immigrants és Alemanya, amb un 12,3 %
de la
població.
• A Espanya, la proporció és de l’11% i, a Catalunya, del 13%
Les causes que porten les persones a deixar casa seva per establir-se en un altre lloc
són molt diverses.
• La majoria de les migracions es produeixen per raons econòmiques :
existència d'un índex d'atur molt elevat, esperança d'un salari i un nivell de vida
més alts, etc.
• Moltes persones emigren per causes polítiques . Fugen de guerres o
persecucions per motius ideològics, religiosos i ètnics.
• De vegades, una catàstrofe natural , com ara un terratrèmol o una inundació,
pot motivar que persones que ho han perdut tot iniciïn una nova vida en un
altre indret.
1.3.1 TIPUS DE MIGRACIONS
Podem diferenciar diversos tipus de migracions en funció del caràcter, del temps que
els emigrants s'estableixen al lloc de destinació i de l'espai on es fan els
desplaçaments.
• En funció del caràcter o la naturalesa de les migracions, diferenciem entre
migracions forçades , és a dir, no desitjades, i migracions voluntàries . Al llarg
de la història hi ha hagut nombroses migracions forçades, com per exemple el
trasllat d'esclaus africans a Amèrica entre els segles XVI i XIX o els exilis i les
deportacions. Per contra, les migracions per motius econòmics, personals o
familiars es consideren voluntàries.
GESO Nivell 2 CC.SS II i Moviments migratoris. CFA. Sax Sala (Sant Celoni)
15
• En funció del temps que duren, els desplaçaments poden ser temporals (per
estudis, per una feina amb una durada determinada, etc.) o definitius , si la
persona no torna al seu lloc d'origen.
• En funció de l'espai on tenen lloc els moviments migratoris, distingim entre
migracions interiors o nacionals i migracions externes o internacionals . Les
migracions interiors són les que fa la població d'un país dins les seves
fronteres. Les migracions externes, en canvi, tenen com a destinació un país
estranger.
1.4. POLÍTIQUES DE GESTIÓ DE LES MIGRACIONS
Actualment, hi ha tres models que funcionen segons les característiques de cada país
per gestionar el nombre de persones immigrants que arriben per treballar-hi.
Model 1: Admissió regulada
Canadà, Austràlia, Nova Zelanda i Estats Units (països construïts a partir de la
immigració) admeten regularment un gran nombre d’immigrants i promocionen la seva
integració i la seva nacionalització. Per això, les persones interessades han de
presentar un dossier de sol·licitud molt exhaustiu, i les autoritats decideixen si aquesta
persona pot entrar al país com immigrant. Una vegada allí, el sistema l’ajuda a
aprendre la llengua del país, trobar feina, una casa, etc. Els països que apliquen
aquesta política rebutgen de manera dràstica la immigració il·legal.
GESO Nivell 2 CC.SS II i Moviments migratoris. CFA. Sax Sala (Sant Celoni)
16
Model 2: Política restrictiva
És bàsicament la política aplicada a Europa. No existeix una voluntat de fer entrar
immigrants al país, les restriccions són molt grans i es fa molt difícil entrar com
immigrant regular. En països com França ja no s’accepten els immigrants per raons
laborals, només els sol·licitants d’asil polític, els refugiats i els familiars dels ja
residents (i regularitzats) a França. Això fa que hi hagi un gran nombre d’immigrants en
situació irregular i “sense papers”.
Model 3: Política dels treballadors temporals o contract labor
Es dóna sobretot als països del golf Pèrsic i alguns països asiàtics com Tailàndia.
Només s’accepten treballadors temporals. Els únics drets que tenen aquests
immigrants estan recollits en el seu contracte de treball, i són gairebé inexistents. Això
dóna lloc a violacions dels drets del treballador i situacions de gran duresa laboral. És
com si, de fet, els treballadors no fossin considerats persones.
Fins no fa gaire temps, la política d’immigració d’Alemanya estava organitzada entorn
de la rotació de treballadors temporals. Aquest model, allí, mai va ser real i, tots
aquells immigrants que havien arribat “temporalment” van acabar quedant-se. Un
filòsof alemany, Max Frisch, va treure aleshores una frase que ha esdevingut cèlebre
fent referència a la incomoditat enfront aquells “nous alemanys” : “Volíem mà d’obra i
van arribar persones ”
GESO Nivell 2 CC.SS II i Moviments migratoris. CFA. Sax Sala (Sant Celoni)
17
ACTIVITATS:
1. Què vol dir “migrar”. Quina diferència hi ha entre “emigrar” i “immigrar”?
2. Quina és la raó principal dels moviments migratoris que es fan actualment?
3. Digueu altres raons principals per als moviments migratoris que hi ha en l’actualitat.
4. Si acceptes una beca per estudiar un any a Londres, quin tipus de migració serà?
Marca les respostes correctes.
a) Voluntària
b) Obligatòria
c) Temporal
d) De llarga durada
e) Nacional
f) Internacional
5. Si has emigrat algun cop, explica per què has hagut d’emigrar, què has deixat
enrere i què has sentit quan ho feies. Si no has emigrat mai, imagina’t què sentiries.
(7-8 línees aprox.)
6. Classifica els següents tipus de migracions com a forçades o voluntàries.
Exilis; Per motius familiars; Per motius econòmics; Deportacions; Per motius
personals
Forçades Voluntàries
GESO Nivell 2 CC.SS II i Moviments migratoris. CFA. Sax Sala (Sant Celoni)
18
7. Quin és, segons la vostra opinió, el model més eficaç per gestionar les migracions i
potenciar la integració dels nous arribats a la societat d’acollida? Existeix UN model
exemplar? Quin seria el model ideal?
8. Digues a quin model de gestió de les migracions pertanys:
- No existeix una voluntat de fer entrar immigrants al país, les restriccions són molt
grans i es fa molt difícil entrar com immigrant regular. Això fa que hi hagi un gran
nombre d’immigrants en situació irregular i “sense papers”.
�
- Admet regularment un gran nombre d’immigrants i promocionen la seva integració i la
seva nacionalització. Per això, les persones interessades han de presentar un dossier
de sol·licitud molt exhaustiu, i les autoritats decideixen si aquesta persona pot entrar al
país com immigrant. Una vegada allí, el sistema l’ajuda a aprendre la llengua del país,
trobar feina, una casa, etc. Els països que apliquen aquesta política rebutgen de
manera dràstica la immigració il·legal.
�
- Els únics drets que tenen aquests immigrants estan recollits en el seu contracte de
treball, i són gairebé inexistents. Això dóna lloc a violacions dels drets del treballador i
situacions de gran duresa laboral.
�
8. Què et sembla la frase de Max Frisch? Encara és actual?
GESO Nivell 2 CC.SS II i Moviments migratoris. CFA. Sax Sala (Sant Celoni)
19
2. Històries migratòries
GESO Nivell 2 CC.SS II i Moviments migratoris. CFA. Sax Sala (Sant Celoni)
20
GESO Nivell 2 CC.SS II i Moviments migratoris. CFA. Sax Sala (Sant Celoni)
21
ACTIVITATS:
1. Què vol dir “diàspora”? Busca’n la resposta.
2. Quines similituds té la història migratòria dels jueus que acabeu de llegir amb el
recorregut migratori de, per exemple, un lampista polonès que treballa de
paleta a casa nostra? Els empenyen els mateixos motius? El desig de millorar,
inherent a l’impuls migratori, quins matisos té, en el seu cas?
3. Saps què va passar amb el poble jueu el 1492?
4. Què és un “progrom”? Busca’n la desposta.
5. Saps quina va ser la sort dels jueus durant la II Guerra mundial?
6. Sabries localitzar l’estat d’Israel i explicar-ne, a grans trets, perquè és sovint
notícia?
GESO Nivell 2 CC.SS II i Moviments migratoris. CFA. Sax Sala (Sant Celoni)
22
GESO Nivell 2 CC.SS II i Moviments migratoris. CFA. Sax Sala (Sant Celoni)
23
ACTIVITATS:
1) Qui era Djuder Patxá?
2) On és Tombuctú?
3) La història dels arma és una història de migracions nord-sud. Primer, d’Espanya
al sultanat del Marroc i, després, del Marroc a la conca del riu Níger, a
l’Àfricasubsahariana. Es tracta d’un itinerari nord-sud. Avui dia, quines
característiques tenen els itineraris nord-sud? Encara hi ha emigració europea
a l’Àfrica? De quina manera els europeus i occidentals van avui a l’Àfrica
subsahariana?
GESO Nivell 2 CC.SS II i Moviments migratoris. CFA. Sax Sala (Sant Celoni)
24
GESO Nivell 2 CC.SS II i Moviments migratoris. CFA. Sax Sala (Sant Celoni)
25
GESO Nivell 2 CC.SS II i Moviments migratoris. CFA. Sax Sala (Sant Celoni)
26
GESO Nivell 2 CC.SS II i Moviments migratoris. CFA. Sax Sala (Sant Celoni)
27
Entrevista:FRANCISCO CANDEL (Entrevista de Juan Cruz, 11 de setembre de 2005 . “El País”)
El escritor del proletariado
Si tú llegas al barrio de Candel, Francisco Candel, en la Zona Franca de Barcelona, y lo haces con tiempo suficiente como para entrar en un bar a pedir agua o café o cerveza o vino y le preguntas al camarero si por casualidad ha oído hablar de Candel, de Francisco Candel, probablemente te responderá como le respondía a Candel cualquiera de los personas de sus libros más célebres,(...) Te responderá el camarero: "¿El Candel? Por ahí anda ése, por ahí debe de andar".
En sus libros se adivina hostil la primera parte de su vida, ¿Cómo eran sus padres?
Dos excelentes personas. Mi padre era picapedrero en la cantera; tenía las manos llenas de callosidades; no era de gran estatura, como yo, pero era narigudo. Mi madre era dulce, bondadosa. Murió cuando yo tenía 18 años, y mi padre a los 74 o 75, así que estuve más tiempo con él. Para él, las personas tenían que ser honradas, honestas. Mis tíos también eran de ese calibre. Nosotros nos vinimos a Barcelona, desde Casas Altas, en Valencia, cuando yo tenía dos años, y aquí nació una hermana mía que luego murió de tuberculosis, en aquellos tiempos en que ya iba mermando esta enfermedad. Yo recuerdo a mi madre, luchando, y yo luché como un gallo de pelea, en el barrio, en la vida…
¿Se metían con usted?
Se metía conmigo el cura, que llevaba un anillo y tenía mal genio. Un día le dijo a mi madre: "Ese chico un día acabará en el calabozo". Y a mi madre eso le sentó fatal.
¿Y a usted?
Me dio igual. Pero a mi madre… Ella pensaba que su hijo era muy buena persona.
Usted llega a Barcelona, ¿tiene un recuerdo de esa Barcelona? ¿Recuerda cómo se da cuenta de que es usted un transterrado?
Fui a parar a las casas baratas de Can Tunis, donde estaba la emigración procedente de Andalucía. Entonces en la barriada todo el mundo hablaba castellano, y todos estábamos siempre juntos, todos, los niños y las niñas, en la escuela y en todas partes. La maestra nos hacía aprender cosas de memoria, pero también te encargaba trabajos que había que hacer en casa, te enseñaba jugando. Un día me encontré con la mujer que dirigía entonces la escuela y le pregunté qué método usaba, y me respondió: "Usábamos el método de las personas". ¿Cómo me iba a sentir? Muy bien, otra cosa era la realidad; pero aquella escuela, los niños, la maestra, parecía un paraíso… Mi padre ganaba un buen sueldo, que nos permitía vivir mejor que los vecinos. Pero después vino la Guerra Civil. Las cosas cambiaron, dejó de funcionar la escuela por los bombardeos, empezó a imperar el hambre, y siguió en la posguerra.
¿Qué enseña pasar hambre?
GESO Nivell 2 CC.SS II i Moviments migratoris. CFA. Sax Sala (Sant Celoni)
28
Como enseñanza creo que no te deja nada. Te agarrabas a un clavo ardiendo. En la posguerra fui monaguillo de la parroquia del Born, y ahí aprendí a beberme el vino del cura, a comerme las hostias aún no consagradas. Y cuando venían las señoritas de las conferencias y de las cosas cristianas, aquellas esclavas de Cristo, traían bollos y los repartían. Así se fue pasando.
¿Y cuándo dejó de estudiar?
Para lo que solía pasar con la clase trabajadora entonces, yo fui bastante a la escuela, porque mis amigos empezaban a trabajar a los catorce años. Y yo, a los dieciséis. Mis padres no tenían prisa, pensaban que cuanto más tiempo estuviera en la escuela mejor sería mi porvenir.
¿Y qué es lo que más le interesaba de lo que aprendía en la escuela?
La escuela en la que estuve antes de la guerra era de la Generalitat, gratuita. Entonces las clases eran para chicos y chicas, pero luego eso se prohibió. La recuerdo con nostalgia, no me costaba ir, lo pasaba bien. Y durante la guerra, estabas en clase y sonaban las sirenas, y te tenías que ir al patio. Pasaba el peligro, entrabas y al rato otra vez las bombas, y así hasta que las escuelas cerraron: ya vendrán tiempos mejores. Y después vino la escuela parroquial: te hacían rezar mucho; al entrar tenías que cantar el himno nacional, el Gloria y no sé qué de la Patria. Y aunque los métodos eran antipedagógicos, tuve un maestro muy bueno. Por eso he creído muchas veces que las cosas las hacen los hombres y no los sistemas, y se notaba que los niños eran la vocación de ese maestro, llegué a quererle mucho. La primera sorpresa que nos dio fue que al entrar en clase nos daba la mano a todos los alumnos. Se llamaba José María Cabo. Excepcional. Un día firmaba yo libros en los almacenes Jorba y oí que un hombre le decía a su mujer: "A ver si me conoce". Y miré y era el señor Jaume Soler, que también lo tuve de maestro. Lo pude recordar muy bien; era como entonces, tenía gafas de concha, y era de abundante cabellera, pero se quitó la boina y me dijo: "Mira, ahora estoy calvo".
¿Cómo supo en la guerra quiénes eran los buenos y los malos?
Te lo decían rápido: los fascistas, nosotros decíamos fachistas, eran los nacionales, eran los malos; los republicanos, a los que los fascistas llamaban rojos, los buenos. Era evidente, te lo decían, y sabíamos que era así porque en la escuela estaban los republicanos y eran ejemplares.
O sea, que para usted la escuela era un oasis dentro de la guerra…
Hay que tener en cuenta cómo son los niños. La guerra me resultaba divertida, menos cuando pasaba hambre. Pero eso de que nos bombardearan…, que vieras al natural lo que habías visto en los tebeos. Vivíamos en esta misma montaña de Montjuïc; había refugios, aquí trabajaban mi padre y mis tíos, de picapedreros, y ellos mismos hicieron galerías en las que vivíamos. Y cuando no bombardeaban jugábamos en la montaña, correteábamos.
¿Y qué piensa cuando acaba la guerra y bombardean Barcelona, y llegan aquellos cantando el 'Cara al sol', levantando el brazo en compañía de los obispos…?
GESO Nivell 2 CC.SS II i Moviments migratoris. CFA. Sax Sala (Sant Celoni)
29
Uno no pensaba nada entonces. Desde la montaña de Montjuïc vimos avanzar las tropas hacia Barcelona, por el río Llobregat; primero pasaron los republicanos, huyendo, y después vinieron los nacionales. Entraron pacíficos, eran soldados normales y corrientes. Por la noche encendían fogatas y calentaban café con leche, y nos decían a los chiquillos: "Mira, chaval, café con leche". Es curioso cómo el chiquillo se adapta y le saca sustancia a todo.
¿Y cómo vivió usted el franquismo?
Con Alfonso Sastre, yo fui, dicen, el escritor más censurado. En una novela donde hablaba de artistas me quitaron el nombre supuesto de Francisco Rabalo y pusieron Jorjo Mistralo; entiendo que no quisieran que se insinuara el nombre de Paco Rabal, ¿pero por qué sustituirlo por Jorjo Mistralo? De una novela envió la censura la siguiente recomendación: "Suprímase de la página una a la doscientas". ¡Y la novela tenía 200 páginas…!
En 1964 publicó 'Els altres catalans', sobre los que, como usted, vinieron de fuera…
Me lo pidieron los de Edicions 62. Habían publicado Els altres valencians, de Joan Fuster, y se les ocurrió pedirme un libro, y a mí se me encendió la bombilla. ¡Els altres catalans! Es que yo había escrito un artículo sobre la Cataluña de la inmigración. Hoy, aquellos altres serían los magrebíes; entonces éramos andaluces, murcianos… He tenido suerte con los títulos, porque Donde la ciudad cambia su nombre también tiene gancho, ¿no te parece?
¿Cómo eran considerados entonces los otros catalanes?
Con su castellano y todo, se sentían catalanes. Yo tenía miedo de escribirlo: siempre me pasaba algo cada vez que publicaba, y esta vez me dije: verás, se van a enfadar todos. Y en un año se publicaron seis ediciones, esto, en catalán, es mucho.
Hoy se dice que aquí se discrimina al que no es catalán, o al que no habla el idioma.
Me parece que eso de la discriminación es relativo. El catalán es como el gallego, muy sentimental; si estás aquí y le hablas en catalán, aunque sea mal, se lleva una alegría enorme. Hubo un tiempo en que los catalanes se sintieron amenazados por la inmigración, pero luego se dieron cuenta de que, aunque no quieran, son catalanes todos los que viven aquí. Y ahora viene otra emigración; ante la anterior puede que hubiera reticencias, pero ahora no tiene por qué haberlas, ¡si no es ni el 3%! Una cosa tengo clara: catalán es aquel que vive en Cataluña y se aposenta en Cataluña…
¿Usted sigue siendo 'un altre català'?
Yo soy catalán y soy valenciano porque nací en un lugar de la provincia de Valencia, y soy de las Casas Baratas y soy de la Zona Franca. Yo no pertenezco a la literatura catalana; mejor dicho, a la literatura en catalán, y a veces, como ahora, aparece una publicación que se titula Grandes escritores valencianos, y ahí aparezco yo. Pues muy bien, soy "un gran escritor valenciano". Y soy catalán, claro que sí. Aquí tengo a mi
GESO Nivell 2 CC.SS II i Moviments migratoris. CFA. Sax Sala (Sant Celoni)
30
gente enterrada. Soy valenciano de nacimiento, catalán de adopción, ya con tanto tiempo aquí, y creo que, modestia aparte, algo he hecho por Cataluña.
¿Y le preocupa España?
No en un tono patriotero. Si Cataluña se separa de España, pues a mí me da igual, como si se separa el País Vasco. La unidad de naciones es una teoría muy franquista.
¿Sale usted, va por sus barrios?
Todo aquello pertenece ahora al olvido. Ya ni los que viven en ellos conocen los barrios. Son una amalgama.
¿Cuál sería hoy su autorretrato?
Francisco Candel Tortajada. No me gusta piropearme. Sencillo. Hago amistad en seguida. Trato bien a los que vienen por casa. Me gusta ser así.
Candel, ¿cómo se encuentra usted ahora?
Tengo como una afección pulmonar, me encuentro con molestias de vez en cuando. Mi compañera, Joana, me vigila. Pero si no te encuentras bien no estás para otras cosas. Por lo demás, la cosa va marchando.
Le hacen muchos homenajes.
Porque he cumplido 80 años. El año que viene, se acabaron.
(Francisco candel va morir el 23 de novembre de 2007 a Barcelona)
GESO Nivell 2 CC.SS II i Moviments migratoris. CFA. Sax Sala (Sant Celoni)
31
El testimoni de dos barraquistes | VEÏNA DE LES BARRAQUES DEL CARMEL ENTRE EL 1947 I EL
1972
CUSTÒDIA MORENO: "Estudiava a les nits, amb una espelma"
Dimarts, 12 de octubre del 2010
Parlar de Custòdia Moreno és parlar de lluita veïnal. La seva història i la del Carmel van de la mà des que aquesta lluitadora va arribar a la ciutat, amb només quatre anys, en el cèlebre Sevillano l'1 de novembre de 1947. «Vam venir perquè uns amics ens van dir que ens havien llogat un pis. A l'arribar, aquell mateix pis l'havien llogat a quatre famílies més», recorda Moreno. Davant el panorama, van acabar reallotjats a casa d'aquests amics: una barraca al Carmel, on la Custòdia va viure fins al 1972 sense aigua, llum ni clavegueram -no van arribar fins al 1974, gràcies a la lluita veïnal encapçalada per la mateixa Custòdia- i on es va treure una carrera universitària, estudiant a les nits a la llum d'una espelma. Va ser l'única del barri que va estudiar una carrera universitària.
«Tan bon punt va aterrar aquí, la meva mare es va posar a servir per intentar tirar endavant, però no estava feta per a això, i de seguida va muntar una petita botiga a la barraca on venia una mica de tot. ¡Vam ser els precursors d'El Corte Inglés!», fa broma aquesta dona, que de seguida va liderar les mobilitzacions per a la millora del barri, una de les zones de barraquisme que més anys va resistir i on van arribar a aixecar-se 550 barraques, que van ser les últimes que van resistir fins al 1990.
«Em posava malalta la doble moral d'algunes senyores que venien els diumenges a fer
caritat, a portar menjar als pobres barraquistes, mentre que a les seves cases tenien treballant dones del barri pagant-los poquíssim i tractant-les fatal», s'encén la Custòdia, que destaca la importància del paper de les dones en la vida a les barraques. «Amb els pocs recursos que tenien, feien tot el possible per tirar endavant les seves famílies. Les cases estaven sempre impecables dins del possible. No hi faltava mai un tapet ni un detall», relata.
En el capítol dels aspectes positius, la Custòdia destaca la germandat entre els veïns. «Érem com una família. Fèiem una pinya increïble. El primer Nadal que vam passar fora de les barraques encara el vam celebrar tots junts», recorda. En el dels negatius -molt més ampli- assenyala la falta d'intimitat. «Pensa que molts matrimonis no van poder tenir mai una habitació on estar sols», conclou.
Font: elperiodico.cat
GESO Nivell 2 CC.SS II i Moviments migratoris. CFA. Sax Sala (Sant Celoni)
32
ACTIVITATS
1) Observa el diagrama de fluxos de la pàgina 26 i comenta’l.
2) Què era el barraquisme? Què és una barraca? Quines eren (són) les
condicions de vida? Penses que encara n’hi ha?
3) Qui eren fonamentalment els barraquistes de Barcelona i rodalies a mitjans del
s.XX?
4) Compara els processos migratoris del poble andalús entre els anys 50 i 70 amb
els de les comunitats africanes d’avui.
5) Llegeix l’entrevista que van fer a l’escriptor Francisco Candel. Quin és l’aspecte
que has trobat més interessant? T’ha sobtat alguna cosa?
6) Llegeix la notícia sobre la senyora custodia Moreno. Qui és? Quina és la seva
història? Quins aspectes negatius i positius hi assenyala?
7) Confecciona un petit treball amb les indicacions que se’t donaran a l’aula.
Les històries de les comunitats humanes, famílies i individus sovint es forgen sota
processos migratoris, n’existeixen en la teva biografia i/o la de la teva família?
-Fes un arbre genealògic de la teva família (pares i avis) explicant-ne la data (si cal
aproximada) i lloc de naixement dels membres i l’actual lloc de residència o
defunció.
-En un mapa fes fletxes assenyalant-ne els recorreguts.
-Explica amb les teves paraules el que observes al mapa amb històries o
anècdotes que coneguis o t’hagin explicat.
-Elabora una entrevista a algun membre de la teva família amb les preguntes
acordades a l’aula.
GESO Nivell 2 CC.SS II i Moviments migratoris. CFA. Sax Sala (Sant Celoni)
33
-Extreu-ne conclusions o fes un petit comentari sobre la feina que has duta terme
(si t’ha semblat interessant; allò que més t’ha agradat i allò que menys; dificultats;
coses que abans no sabies; anècdotes, etc.)
GESO Nivell 2 CC.SS II i Moviments migratoris. CFA. Sax Sala (Sant Celoni)
34
España tiene por primera vez en dos décadas un saldo migratorio negativo Catalunya es la comunidad que más población perdió, el 72% del total La crisis hizo que en el 2011 dejarán el país 50.09 0 personas más de las que llegaron Martes, 17 de enero del 2012
MANUEL VILASERÓ
MADRID
Lo que no pasaba de ser una percepción basada en datos parciales, que la crisis económica estaba provocando un éxodo, ha saltado ya a las estadísticas oficiales. Por vez primera desde principios de los años 90 del pasado siglo han emigrado de España durante el 2011 más personas de las que han venido a vivir. Exactamente, 50.090. La gran mayoría de ese saldo migratorio negativo, el 72%, se ha registrado en Catalunya, según las estimaciones hechas públicas ayer por el Instituto Nacional de Estadística
(INE) .
Si Catalunya fue durante años la comunidad
que más inmigrantes extranjeros atrajo,
ahora la situación es radicalmente inversa.
Una parte importante de estos regresan a
sus países de origen. Durante el 2011
salieron de Catalunya 157.159 personas, de
las que 151.159 eran extranjeras. Sólo 6.208
eran de nacionalidad española.
Descontadas las 121.055 que llegaron, el
saldo migratorio negativo de Catalunya fue
en el 2011 de 36.313 personas, ese 72% del
total de España. La Comunidad de Madrid,
con una caída de 21.952 personas, es la que
más se acerca al éxodo catalán, mientras
que Canarias, por ejemplo ganó 10.490. El
balance entre comunidades es insignificante.
De Catalunya se fueron a otras autonomías tan solo 345 personas.
LOS AÑOS ANTERIORES / Las cifras negativas no son aún de grandes dimensiones pero
contrastan fuertemente con las registradas en años anteriores. Aunque ya había estallado
la crisis, el saldo migratorio fue positivo en el 2009. Llegaron a España 47.000 personas
más de las que se fueron. Un año después, en el 2010, con la recesión llegando a su
apogeo, arribaron 67.000 personas más de las que se fueron. Catalunya, sin embargo, ya
GESO Nivell 2 CC.SS II i Moviments migratoris. CFA. Sax Sala (Sant Celoni)
35
registró un saldo negativo de 11.550 personas en el 2009. Fue la primera comunidad en
traducir la crisis en emigración.
Si la vista atrás se echa un poco más allá, en los años anteriores a la crisis, las diferencias
son abismales. Entre el 2002 y el 2006, por ejemplo, los saldos migratorios incrementaron
la población española en una media anual de 600.000 habitantes. El 2007 batió todos los
récords con un aumento de 716.257 personas. La primera caída se registró en el 2008,
con la crisis en ciernes, pero aún llegaron a España 443.930 personas más de las que se
fueron.
MENOS NIÑOS Y FALLECIDOS / Además de reflejar las migraciones, la estimación del
INE revela también que cada vez nacen menos niños. De los 497.365 bebés del 2010 se
pasó a 479.676 en el 2011. También se muere menos gente. Si en el 2010 se registraron
395.612 fallecidos, el año pasado fueron 386.234. El crecimiento vegetativo sigue siendo
positivo. Aún nacen más niños que personas fallecen, pero la diferencia es cada vez más
pequeña. Y la población está cada vez más envejecida.
A ello contribuyen tres factores: el número de hijos por mujer sigue bajando (1,4, tres
décimas menos que el año anterior) mientras que la edad media de acceso a la
maternidad sigue subiendo. El año pasado estaba en 31,17 años, frente a los 30,98 del
2010. Y la esperanza de vida también aumenta, sobre todo en los varones. Ha pasado de
78,37 años a 79,06. En las mujeres se situó en los 84,98 años, tres décimas más que en el
año anterior.
ACTIVITAT
Què vol dir saldo migratori? Què passa si és negatiu?
GESO Nivell 2 CC.SS II i Moviments migratoris. CFA. Sax Sala (Sant Celoni)
36
GESO Nivell 2 CC.SS II i Moviments migratoris. CFA. Sax Sala (Sant Celoni)
37
1. Què penses que es pensa sobre Catalunya i Espanya a l’estranger? El què s’hi diu,
es correspon amb la realitat?
2. Sobre el documental: Sabies que l’han vist més de dos milions de persones a
l’Àfrica Occidental? Què t’ha fet pensar?
3. Pensem en els EE.UU. Què en saps? Quines són les notícies recents que s'hi
relacionen?Ara anomena dos escriptors nord-americans, dos rius o muntanyes dels
EE.UU. El que coneixem, és real? A través de quin mitjà ens és transmès? Rebem
informació contrastada d'allí?
GESO Nivell 2 CC.SS II i Moviments migratoris. CFA. Sax Sala (Sant Celoni)
38
ACTIVITAT:
1. Intenta esbrinar quina és la situació dels joves científics i investigadors al
nostre país. Existeix aquí també la fuga de cervells?
GESO Nivell 2 CC.SS II i Moviments migratoris. CFA. Sax Sala (Sant Celoni)
39
GESO Nivell 2 CC.SS II i Moviments migratoris. CFA. Sax Sala (Sant Celoni)
40
GESO Nivell 2 CC.SS II i Moviments migratoris. CFA. Sax Sala (Sant Celoni)
41
GESO Nivell 2 CC.SS II i Moviments migratoris. CFA. Sax Sala (Sant Celoni)
42
ACTIVITATS: 1. Aneu a la pàgina web d’Amnistia Internacional o de Human Rights Watch i busqueu exemples de violació dels drets dels refugiats en el món. 2. Dibuixeu en un mapa la ruta que va fer aquest refugiat (Entrevista de la contra de “La vanguardia) des de Congo Kinsasha a Girona. 3. Pregunteu a casa vostra (avis, pares) si coneixen històries sobre “l’exili”, com ara el dels republicans a França i Amèrica llatina. Esbrineu si hi ha hagut persones, en algun moment, que s’hagin vist obligades a fugir per por a morir o patir represàlies. 4. Llegeix el document que tens a continuació del “Grup de recerca i acció sobre fronteres i controls” del gener de 2013. Què és un CIE? Quants n’hia ha a l’estat espanyol? Què t’ha fet pensar el vídeo passat a classe “CIE’s, sobren raons”?
GESO Nivell 2 CC.SS II i Moviments migratoris. CFA. Sax Sala (Sant Celoni)
43
Què és un CIE? (Extret del “Grup de recerca i acció sobre fronteres i controls”)
GESO Nivell 2 CC.SS II i Moviments migratoris. CFA. Sax Sala (Sant Celoni)
44
GESO Nivell 2 CC.SS II i Moviments migratoris. CFA. Sax Sala (Sant Celoni)
45
GESO Nivell 2 CC.SS II i Moviments migratoris. CFA. Sax Sala (Sant Celoni)
46
GESO Nivell 2 CC.SS II i Moviments migratoris. CFA. Sax Sala (Sant Celoni)
47
GESO Nivell 2 CC.SS II i Moviments migratoris. CFA. Sax Sala (Sant Celoni)
48
Cartes des del CIE de la Zona Franca
"En el EXTREMO, ha llegado la hora, el momento de un mundo con leyes de
locura, pensado y escrito por personalidades ricas y machistas. Pensando en tenerlo
todo bien no se dan cuenta de los demás en cualquier situación que estén. Los ricos
más ricos y los pobres más pobres. Se hacen amigos entre ellos y se ayudan poque
tienen la misma mentalidad.
La lágrimas de los pobres riegan el jardín de los ricos, llenan el reservado de sus
coches, calientan o refrescan sus despachos, pagan sus restaurantes de lujo,
vacaciones de lujo y hoteles de alto coste.
Y tú que estás en libertad de cuerpo, de mente y de salud, si eres consciente
levántate ahora mismo y quiero que sientas que existen rincones cerca o lejos
conocidos o quizá desconocidos donde están personas pobres y sin poder ni
defensa maltratadas y tratadas como en el tiempo de los esclavos o aún peor.
Aquí estamos aburridos, llevamos tiempo pensando cuándo y cómo será tu destino.
Nos duchamos con agua fría que llega hasta los huesos, comida fría e insuficiente,
con riesgo de recibir un palo en la cara por el mínimo gesto de quejarte por tus
derechos.
Y lástima que todo eso no tiene testigo ni algo que lo pueda demostrar porque está
la mano de una fuerza que se llama Gobierno, policía y juez.
Aunque no perderemos, no bajaremos los brazos y sabemos que vivir es luchar.
También habrá personas de buenos corazones como E., A. y sus grupos que
representan el verdadero sentido de la palabra “humanista”. Os llevaré en mi
corazón donde esté y os recordaré por siempre por todo lo que habéis hecho por
nosotros sin mirarnos como a simples inmigrantes sin papeles y sin defensa. Os
agradezco mucho. Sois diferentes.
Gracias, gracias, muchísimas gracias."
M. L.S*.
(*preso en el CIE de Zona Franca y deportado el 15/12/11 en el avión de la vergüenza)
GESO Nivell 2 CC.SS II i Moviments migratoris. CFA. Sax Sala (Sant Celoni)
49
"Lo que ocurre aquí, en el centro de internamiento de extranjeros:
Están tratando muy mal a las personas que no hacen nada malo, sólo les faltan los
documentos, y aunque lleves muchos años aquí, si no tienes documentos puedes
entrar al CIE cualquier día. Aquí estamos viviendo como animales. Muchas personas
no se duchan porque hace mucho frío y no hay agua caliente, y la comida, no sólo
es poca, sino también malísima. Por la noche cuando estamos en la habitación para
dormir nadie puede salir hasta las 8h, aunque necesites ir al baño o te sientas
algún dolor. Estas cosas las digo porque las vivo, llevo aquí 32 días y puedo estar
hasta 60 días y un día de aquí es como un año de sufrimiento de verdad. Quiero
salirme de aquí aunque me lleven a mi país con fuerza.
Soy un chico senegalés*. Barcelona 9/12/11"
(*preso en el CIE de Zona Franca y deportado el 15/12/11 en el avión de la vergüenza)
GESO Nivell 2 CC.SS II i Moviments migratoris. CFA. Sax Sala (Sant Celoni)
50
5. Llegeix les següents notícies i contesta les preguntes:
Francia inicia la deportación de 700 gitanos rumanos y búlgaros Voces de la derecha se suman a las críticas a la po lítica de desalojos Los primeros 79 afectados salen hoy tras cobrar 300 euros de ayuda al retorno Jueves, 19 de agosto del 2010
VICENÇ BATALLA. PARÍS
Los primeros 79 gitanos de la Europa del Este comunitaria parten hoy en un avión regular hacia su país después de haber aceptado la ayuda al retorno de 300 euros propuesta por el Ministerio de Inmigración e Identidad Nacional francés. Este vuelo irá seguido de varios más hasta fin de mes hacia Rumanía y Bulgaria, también mediante aerolíneas privadas y aeropuertos públicos, hasta completar un total de 700 personas expulsadas, según el ministro del Interior, Brice Hortefeux, quien prevé continuar con esta operación en septiembre. El titular de Inmigración, Éric Besson, sin embargo, recordó que el de hoy será el vuelo número 25 de su ministerio con el mismo objetivo.
Agentes de policía franceses censan a los habitantes de un campamento gitano en los alrededores de Lille, en el norte del país. reuters / pascal Rossignol
De hecho, en todo el 2009 las autoridades francesas ya expulsaron a alrededor de 10.000
rumanos y búlgaros en 44 vuelos. Para evitar que las mismas personas vuelvan a
instalarse en territorio francés, porque como ciudadanos de la UE tienen derecho a la libre
circulación, el Ministerio de Inmigración prevé introducir la biometría en su fichero Oscar,
que controla a quienes se benefician de las ayudas al retorno.
Tras el desalojo ya de medio centenar de poblados de chabolas y casas ocupadas, la
práctica está levantando inquietud incluso en cargos de la Unión por un Movimiento
Popular (UMP, derecha), el partido del presidente Nicolas Sarkozy. El miembro del
Gobierno que ha ido más lejos en sus declaraciones ha sido el ministro de Industria y
alcalde de Niza, Christian Estrosi, quien propuso castigar con multas a los ayuntamientos
que no cumplan con ciertas tareas de seguridad.
PALOS POR TODOS LADOS / Esta propuesta ha recibido no solo el rechazo de los
alcaldes de izquierda, quienes soportan mayoritariamente el problema de las chabolas en
GESO Nivell 2 CC.SS II i Moviments migratoris. CFA. Sax Sala (Sant Celoni)
51
los suburbios, sino incluso de representantes de la derecha. El presidente de la Asociación
de Alcaldes de Francia, Jacques Pélissard, de la UMP, considera que esta idea «no es ni
realista ni aplicable». El propio alcalde de Burdeos, Alain Juppé, exmiembro del Gobierno
de Sarkozy, alerta en su blog contra «las exageraciones». Juppé, además, vive un
conflicto en su municipio porque 140 familias nómadas, de nacionalidad francesa, no
aceptan el terreno que les propone para sus caravanas. Burdeos, como la mitad de las
comunas de más de 5.000 habitantes, todavía no ha habilitado áreas especiales tal como
obliga una ley desde el año 2000.
Varios diputados de la UMP cercanos al exprimer ministro Dominique de Villepin, por otra
parte, se han manifestado en contra de la asimilación que el Gobierno está haciendo entre
inmigración y delincuencia y de las prácticas policiales para el desmantelamiento de
campamentos. Finalmente, el presidente de un área metropolitana en la periferia noroeste
de París, Pierre Cardo (también de la UMP), ironizaba en el diario Libération con que
alcaldes como el de Niza deberían cambiarse con los de poblaciones como la suya para
gestionar los temas de seguridad. Font. elpais.es
Francia sigue expulsando gitanos
El Gobierno de Hollande mantiene la política de desmantelar campamentos
ANA TERUEL París 9 agosto 2012
La policía evacua un asentamiento ilegal de gitanos en Villeneuve d'Ascq, en el norte de Francia. / PASCAL
ROSSIGNOL (REUTERS)
Las autoridades francesas evacuaron ayer a unas 200 personas de dos campamentos gitanos en las afueras de Lille, en el norte de Francia, mientras que unos 250 rumanos tomaron un vuelo chárter a su país desde Lyon, en lo que las asociaciones humanitarias denuncian como expulsiones disfrazadas. El nuevo Gobierno socialista, bajo la autoridad del presidente François Hollande, da así continuidad a la polémica política impulsada hace dos años por el exmandatario Nicolas Sarkozy, que fue muy criticada por
GESO Nivell 2 CC.SS II i Moviments migratoris. CFA. Sax Sala (Sant Celoni)
52
la entonces oposición socialista. El Ministerio del Interior alega motivos sanitarios y busca un cambio de tono al insistir en la necesidad de buscar alternativas para los desalojados.
Unos 150 agentes supervisaron la evacuación ayer de madrugada de los campamentos de las afueras de Lille, amparada por una decisión judicial tras la demanda de una asociación de vecinos. Los poblados estaban instalados en terrenos públicos, propiedad del Ayuntamiento de Lille, cuya alcaldesa es la primera secretaria socialista, Martine Aubry. Cerca de Lyon, la policía también evacuó ayer a un grupo de unos 60 gitanos, que habían sido expulsados tres días antes de una casa ocupada.
El ministro del Interior, Manuel Valls, ya había anunciado el miércoles en un comunicado que seguiría desmantelando los campamentos “en consideración de las circunstancias y dificultades locales, y en particular de los riesgos sanitarios”. En el mismo texto destacaba que estos pueblos chabolistas son también “un verdadero desafío a la convivencia”. El mensaje de firmeza iba sin embargo acompañado por un llamamiento a la concertación con las ONG y la búsqueda de soluciones alternativas para los evacuados, algo que el presidente François Hollande había prometido durante la campaña presidencial, pero que en el caso de los desmantelamientos de ayer no se cumplió.
Sobre todo, el Ministerio del Interior contempla “una reflexión más global” sobre la situación de los ciudadanos búlgaros y rumanos. En concreto, propone un “examen objetivo” de las medidas transitorias que limitan el acceso al mercado laboral a los rumanos y búlgaros (ciudadanos europeos desde 2007), prolongadas hasta finales de 2013. Las ONG las denuncian como el principal freno a la integración de estos ciudadanos. Una resolución para poner fin a esta limitación ha sido presentada ya por la senadora ecologista Aline Archimbaud y será examinada a mediados de octubre en el Senado, pero el Gobierno podría adelantarse y hacer un anuncio al respecto.
Mientras tanto, los desmantelamientos de campamentos se suceden en los últimos días en ciudades como Lille, París o Lyon, desde donde despegó ayer rumbo a Bucarest un chárter con unos 250 rumanos que han aceptado retornar a su país. Se trata de ciudadanos que se benefician de la denominada Ayuda al Regreso Voluntario (reciben 300 euros por adulto y 150 por niño). El incentivo fue instaurado en 2007, pero en la práctica no impide a quienes se benefician volver de nuevo a Francia. Las asociaciones humanitarias estiman así que el número de gitanos del Este de Europa se mantiene estable desde hace años (en torno a los 15.000) a pesar de las miles de expulsiones anuales, voluntarias o forzadas.
Font: elpais.es
-Quina diferència de dates hi ha entre una i altra notícia? Observa-les. Totes dues són a França. És sota els mateixos governs? -Què vol dir “deportació”? -Quin és el principal problema amb què es troba l’administració francesa amb els gitanos romanesos i búlgars? -A la segona notícia, quin és el principal fre que denuncien les ONG per a la integració dels ciutadans que es pretenen expulsar?
GESO Nivell 2 CC.SS II i Moviments migratoris. CFA. Sax Sala (Sant Celoni)
53
GESO Nivell 2 CC.SS II i Moviments migratoris. CFA. Sax Sala (Sant Celoni)
54
GESO Nivell 2 CC.SS II i Moviments migratoris. CFA. Sax Sala (Sant Celoni)
55
3. Conseqüències de les migracions
GESO Nivell 2 CC.SS II i Moviments migratoris. CFA. Sax Sala (Sant Celoni)
56
GESO Nivell 2 CC.SS II i Moviments migratoris. CFA. Sax Sala (Sant Celoni)
57
GESO Nivell 2 CC.SS II i Moviments migratoris. CFA. Sax Sala (Sant Celoni)
58
GESO Nivell 2 CC.SS II i Moviments migratoris. CFA. Sax Sala (Sant Celoni)
59
GESO Nivell 2 CC.SS II i Moviments migratoris. CFA. Sax Sala (Sant Celoni)
60
ACTIVITATS:
1- Podries posar altres exemples musicals que tinguis aspectes en comú amb la música gnawa? Música mestissa, de fusió... Sabries dir-ne alguna de casa nostra?
GESO Nivell 2 CC.SS II i Moviments migratoris. CFA. Sax Sala (Sant Celoni)
61
Una música que sovint s’ha fet ressó en les seves lletres sobre els processos migratoris (multiculturalitat i, reivindicació i fusió) ha estat per exemple l’hip hop.
“Que quedi clar, una cosa si, jo no he nascut aquí, però quan vaig venir em van acollir
de puta mare i el que importa xavalillu no és d'on ets ni d'on véns, el que importa desgraciat és
el que fas, ho entens?”
(El Nota. “KNY”)
-.-.-.-.-.-.-.-.-.-.-.-.-.-.-.-.-.-.-.-.-.-.-.-.-.-.-
José Antonio Abril Fornieles , artísticament conegut com "Payo Malo" és un MC granadí de Terrassa.
DE DONDE VENGO (Payo Malo)
[Payo Malo & Ojos De Brujo]
Ayer fue el sur... Hoy Cataluña
Si no te enseña mama, la calle te enseñará
Ayer fue el sur... Hoy Cataluña
Si no te enseña mama, la calle te enseñará
[Payo Malo]
Soy de Graná, casi na
Nací en la Chana
En Barcelona pan pa hoy es hambre pa mañana
No veas que ganas tengo de ver, volver a ver
El atardecer bajo el sol que me vio nacer
Atrás dejé, deshojé una alma partida
¿Dónde estaba yo cuando la vida te castiga?
Digan lo que digan, no es cuestión de suerte
El niño fue creciendo y en la calle se hizo fuerte
No tuve caprichos, los que tuve lo sudé
Si no tenía juguetes por las noches los soñé
También pensé en robar, tener más que los
demás
Construyendo puentes, entre el bien y el mal
Pude cruzar y me gustó, no me costó volver
Otros que atrás quedaron, no les volveré a ver
No le eches bronca, mujer, que en la vida no
hay nada
Como la pena de vivir, lejos de Granada
Aguas pasadas, tierras soñadas
Aventuras, desventuras de familias separadas
Dueños de nada que nadan en tierras extrañas
Un emigrante más soy sin salir de España
[Payo Malo & Ojos De Brujo]
Ayer fue el sur... Hoy Cataluña
Si no te enseña mama, la calle te enseñará
Ayer fue el sur... Hoy Cataluña
Si no te enseña mama, la calle te enseñará
[Ojos De Brujo]
Sé de donde vengo, de donde hace calor
Vengo del mestizaje, y mi sangre es de un color
Hijo del sol del sur, y de la luna (y de la luna)
Mi casa es la Alhambra, hay en mi mesa dos
culturas
[Payo Malo]
Juro buenas habidas, habidas y por haber
La vida es agua turbia y sabes que debes beber
No he de perder mis principios ni mis
costumbres
Yo soy el hombre que vive en la madre tierra
Vivo en un mundo de tropiezos y piedras
Para tener suerte he de pisar muchas mierdas
Cuerdas, muros, fronteras como el muro
A trabajar muy duro para ahorrar cuatro
pesetas
Por un camino de chinchetas ando descalzo
Buscando metas concretas, escalando cimas,
Haciendo rimas
De mi mas se me olvida lo que es verdad
cantando el ------- ¿?
Vida de calidad no encuentras
¿Ahora qué pasa?
El tiempo avanza no canta
La pasta es la esperanza
Me cansa el malvivir, el sufrimiento,
Y nunca es lengo
Con mi acento represento
Al emigrante que llevo dentro
[Ojos De Brujo]
Tierra lejana, callejuelas de aquí y de allá
Van tejiendo los destinos y los caminos al andar
Tierra lejana, callejuelas de aquí y de allá
Van tejiendo los destinos y los caminos al andar
Tierra lejana, callejuelas de aquí y de allá
Van tejiendo los destinos y los caminos...
(Payo Malo, Payo Malo,
como en el keli, como en el keli,
ojos de brujo y el palliko malo están aquí,
haciendo una canción pa mi tierra Graná
Casi na barrio la chana, aqui lo ve
Ojos de brujo y Payo Malo tan como en el keli
la fiesta ¡hay está!
GESO Nivell 2 CC.SS II i Moviments migratoris. CFA. Sax Sala (Sant Celoni)
62
GESO Nivell 2 CC.SS II i Moviments migratoris. CFA. Sax Sala (Sant Celoni)
63
ACTIVITAT: 1- Qui era Ulisses? Explica per què s’ha agafat aquest personatge de la literatura clàssica grega per donar nom a la síndrome post-traumàtica d’alguns immigrants. 2- Busca exemples (a la premsa, al teu voltant) d’històries de clandestins.
GESO Nivell 2 CC.SS II i Moviments migratoris. CFA. Sax Sala (Sant Celoni)
64
Quina ironia, oi?!