Per aquells que hem nascut fa uns quants anys

És difícil comprendre com hem pogut sobreviure

Vàrem ser la “generació Vàrem ser la “generació de l’espera”; vam passar de l’espera”; vam passar la nostra infància i la nostra infància i joventut esperant.joventut esperant.

•Per no morir-nos dins Per no morir-nos dins l’aigua, havíem de l’aigua, havíem de passar dues hores passar dues hores després de menjar per després de menjar per fer la digestiófer la digestió

Estàvem en dejú quasi tot el matí del Estàvem en dejú quasi tot el matí del diumenge, fins que havíem combregat.diumenge, fins que havíem combregat.

Mirant enrera, és difícil creure que encara estiguem vius

Els que pudien, viatjaven Els que pudien, viatjaven en 600en 600 sense cinturó de sense cinturó de seguretat i sense seguretat i sense airbagairbag, i , i es viatjava durant més de es viatjava durant més de de 10-12 h.de 10-12 h. amb cinc persones dins i no passava res. amb cinc persones dins i no passava res.

Anàvem en bicicleta sense casc. Anàvem en bicicleta sense casc.

• No teníem portes, armaris o ampolles de medicines amb tapa a prova de nens.

I no teníem lesions i contractures, ni res de res

Els gronxadors eren de metall i els cantells en punxa.

Jugàvem a comprovar qui era el més bèstia. Ens

trencàvem els ossos i les dents i no hi havia cap

llei per castigar als culpables.

Sortíem de casa el matí, jugàvem tot el dia, i només tornàvem a casa quan se encenien els llums del carrer. Ningú ens podia localitzar. No hi havia mòbils.

Els nois lligaven amb les noies perseguint-les per tocar-lis el cul, i no en un chat dient rucades.

• Quedàvem amb els amics i sortíem. O ni tant sols Quedàvem amb els amics i sortíem. O ni tant sols quedàvem, sortíem al carrer i allí ens trobàvem i quedàvem, sortíem al carrer i allí ens trobàvem i jugàvem a pilota, a las xapes, a cuita amagar, al rescat, jugàvem a pilota, a las xapes, a cuita amagar, al rescat, a cavall fort... En fi, tecnologia punta.a cavall fort... En fi, tecnologia punta.

En los jocs de l’escola, no tots participaven en els equips, i els que no ho feien, no els tocà més remei que aprendre a esquivar la decepció.

Ens barallàvem i ens espinyavem els morros els

uns als altres i aprenguérem a superar-

ho.

Alguns estudiants no eren tant intel·ligents com altres

i repetien curs... I no s’inventaven exàmens

extra

Treballàvem amb aquests mapes, igual que si l’haguéssim baixat d’internet!!

Ideal per acabar la paciència dels professors, en lloc dels mòbils

polifònics.

Aquesta era la paleta de colores de 16 bits

Menjavem dolços i no estàvem obesos.Si de cas, algú era gras i punt.

• Compartíem botelles de refrescos i ningú s’encomanava res.

• Llegíem “tebeos” i contes i no estàvem enganxats als videojocs d’ara.

Bevíem aigua directament de l’aixeta, sense embotellar, y alguns fins i tot xumaven. Caçàvem llangardaixos i pardals amb l’escopeta de balins, abans de ser majors d’edat i per descomptat, sense adults vigilant-nos

Col·leccionàvem estampes de “Vida y Color”, i de futbol…

Amb aquest “boli”, érem els reis de la classe

I aquesta era la varietat de llaminadures

• A voltes anàvem a la platja i passàvem hores sense crema de protecció solar ISDIN 15, no fèiem classes de vela, de paddlepaddle o de golf, però sabíem construir fantàstics castells de sorra.

Ens obríem el cap jugant a guerra de pedres i no passava res. Era cosa de nens i les ferides es curaven amb mercromina i uns punts. No es culpava a ningú, tant sols a nosaltres mateixos…

Vàrem tenir llibertat, fracàs, èxit i responsabilitat, i aprenguérem a créixer.

Si tu ets dels d’abans... ¡Enhorabona!

Pensa que potser encara podem fer que els nostres infants creixin sans com nosaltres.