Post on 26-Jul-2020
NOVEMBRE 2013
MEMÒRIA AMBIENTAL
Per:
Pla de mobilitat urbana de Santa Perpètua de Mogoda
Pla de Mobilitat Urbana de Santa Perpètua de Mogoda
Memòria Ambiental
CRÈDITS
DIRECCIÓ FACULTATIVA
Ajuntament de Santa Perpètua de Mogoda
Àrea de Territori i Medi Ambient
Regidoria de Medi Ambient
Teresa Martínez
Tècnica Municipal de Medi Ambient
Josep M. Burjalés i Papaseit
Enginyer Municipal
EQUIP REDACTOR
Ingeniería de Tráfico SL, Consultors de Mobilitat
Ole Thorson
Director de projectes
Joan Estevadeordal
Planificador de mobilitat
Alia Ramellini
Responsable del procés d’Avaluació Ambiental
Amb el suport de l’equip tècnic d’INTRA
SISTEMA DE GESTIÓ DE QUALITAT
Verificació del projecte
Per JE
Data Novembre 2013
Pla de Mobilitat Urbana de Santa Perpètua de Mogoda
Memòria Ambiental
ÍNDEX DE CONTINGUTS
1.1. INTRODUCCIÓ: OBJECTE DE LA MEMÒRIA AMBIENTAL ..................................................................... 1
1.2. OBJECTIUS DEL PMU DE SANTA PERPÈTUA DE MOGODA .................................................................. 2
1.3. PLANS D’ABAST SUPERIOR QUE CONDICIONEN EL PMU .................................................................... 5
1.4. SÍNTESI DE LA DIAGNOSI ................................................................................................................ 6
1.4.1. Síntesi de la diagnosi de mobilitat del Pla ............................................................................... 6
1.4.2. Síntesi de la diagnosi ambiental del Pla.................................................................................. 8
1.4.3. Punts clau a incidir des del PMU: anàlisis de fluxos intramunicipals i intermunicipals ................ 9
1.5. SÍNTESI DE LES PROPOSTES DEL PMU DE SANTA PERPÈTUA DE MOGODA ...................................... 10
2.1. FASES DEL PROCÉS D’AVALUACIÓ AMBIENTAL ............................................................................... 15
2.2. AVALUACIÓ AMBIENTAL DEL PMU DE SANTA PERPÈTUA DE MOGODA ............................................. 15
4.1. AVALUACIÓ DE L’ESTRUCTURA FORMAL DE L’ISA ........................................................................... 25
4.2. AVALUACIÓ DEL CONTINGUT DE L’ISA I INTEGRACIÓ DE LES DETERMINACIONS DEL DOCUMENT DE REFERÈNCIA ......................................................................................................................................... 26
4.2.1. Consideracions dels aspectes rellevants a la diagnosi ........................................................... 26
4.2.2. Consideracions dels aspectes rellevants als escenaris del Pla ................................................ 33
5.1. APORTACIONS DE L’INFORME D’APROVACIÓ INICIAL DEL DTS A L’AVALUACIÓ AMBIENTAL ............ 37
5.1.1. Incorporació de les consideracions al PMU ........................................................................... 38
5.1.2. Incorporació de les consideracions a l’ISA ............................................................................ 39
5.2. APORTACIONS DE L’INFORME D’ATM .............................................................................................. 44
5.3. INCORPORACIÓ DE LES APORTACIONS REBUDES DURANT EL PERÍODE DE CONSULTES PRÈVIES DE L’ISA ..................................................................................................................................................... 45
5.4. APORTACIONS DURANT EL PERÍODE D’EXPOSICIÓ PÚBLICA DEL PMU I DE L’ISA ............................ 48
6.1. VALORACIÓ DE LA INTEGRACIÓ DELS ASPECTES AMBIENTALS EN EL PMU ..................................... 51
6.2. DIFICULTATS SORGIDES DURANT L’AVALUACIÓ AMBIENTAL .......................................................... 54
6.3. ANÀLISI DE LA PREVISIÓ DELS IMPACTES SIGNIFICATIUS DEL PLA ................................................ 55
6.3.1. Mesures preventives, correctores i compensatòries .............................................................. 57
7.1. INDICACIONS PER A L’AVALUACIÓ AMBIENTAL PELS PLANS I PROJECTES DERIVATS DEL PLA ......... 59
7.2. MESURES DE SEGUIMENT DEL PLA ................................................................................................. 60
DOCUMENT ANNEX
INFORME DE SOSTENIBILITAT AMBIENTAL, TEXT REFÓS
1. CARACTERÍSTIQUES BÀSIQUES DEL PLA ..................................................................................... 1
2. DESCRIPCIÓ GENERAL DEL PROCÉS D’AVALUACIÓ AMBIENTAL ESTRATÈGICA ...................... 15
3. ABAST DE L’AVALUACIÓ DETERMINAT PEL DOCUMENT DE REFERÈNCIA ................................ 19
4. VALORACIÓ DE L’INFORME DE SOSTENIBILITAT AMBIENTAL I LA SEVA QUALITAT ............... 25
5. AVALUACIÓ DEL GRAU DE CONSIDERACIÓ DE LES APORTACIONS A L’AVALUACIÓ AMBIENTAL
I A LA PROPOSTA DEL PLA .............................................................................................................. 37
6. CONCLUSIONS DEL PROCÉS D’AVALUACIÓ ............................................................................... 51
7. DETERMINACIONS FINALS QUE HAURAN D’INCORPORAR-SE A LA PROPOSTA DEL PLA ........ 59
Pla de Mobilitat Urbana de Santa Perpètua de Mogoda
Memòria Ambiental
1
1. CARACTERÍSTIQUES BÀSIQUES DEL PLA
1.1. INTRODUCCIÓ: OBJECTE DE LA MEMÒRIA AMBIENTAL
La present Memòria Ambiental és part integrant del Pla de Mobilitat Urbana (en endavant, PMU)
del municipi de Santa Perpètua de Mogoda i finalitza el seu procés d’avaluació ambiental.
L’avaluació ambiental de plans i programes (en endavant, AAPP) és el procés d'integració de les
consideracions ambientals en la preparació, l'aprovació i el seguiment dels plans i programes que
poden tenir efectes significatius sobre el medi ambient.
L’objectiu concret d’aquest document és l’avaluar com s’ha dut a terme el procés d’avaluació
ambiental i valorar la integració dels aspectes ambientals en la proposta del Pla.
Concretament, la Memòria Ambiental ha d’incloure tota la documentació prèvia relativa a
l’Informe de Sostenibilitat Ambiental (ISA) amb el Document de Referència (DR) de
l’Administració Competent i les aportacions i suggeriments que s’han produït durant el període
d’informació pública en el marc de l’aprovació inicial del Pla de Mobilitat Urbana de Santa
Perpètua de Mogoda.
El procés s’emmarca en la Directiva 2001/42/CE del Parlament Europeu i del Consell, de 27 de
juny de 2001, relativa a l’avaluació de determinants plans i programes en el medi ambient .
Aquesta Directiva es troba transposada a l’Estat Espanyol mitjançant la Llei 9/2006, de 28 d’abril,
sobre l’avaluació dels efectes de determinants plans i programes sobre el medi ambient, i a
Catalunya mitjançant la Llei 6/2009, de 28 d’abril, d’avaluació ambiental de plans i programes.
La Llei catalana 6/2009 estableix quins plans i programes en els àmbits del transport i la
mobilitat, entre d’altres àmbits, requereixen ser sotmesos a un procés d’avaluació ambiental.
Segons recull l’annex 1 de la Llei, els plans de mobilitat urbana seran sempre sotmesos en aquest
procediment.
La Llei 9/2003, de 13 de juny, de mobilitat de Catalunya, també estableix la necessitat d’una
avaluació ambiental estratègica als instruments de planificació establerts per la Llei (article 17),
entre els quals es troben els plans de mobilitat urbana.
Per tant, el PMU de Santa Perpètua de Mogoda es troba subjecte a AAPP, i la present Memòria
Ambiental forma part de l’esmentat procés.
Pla de Mobilitat Urbana de Santa Perpètua de Mogoda
Memòria Ambiental
2
A continuació es presenten les dades bàsiques del pla:
Dades bàsiques PMU Santa Perpètua de Mogoda
Tipus de pla Pla de Mobilitat Urbana
Òrgan promotor Ajuntament
Municipi/s Santa Perpètua de Mogoda
Comarca Vallès Occidental
Plans territorials i urbanístics aprovats i de rang superior que inclouen l’àmbit del pla
Pla Territorial General de Catalunya
Pla Territorial Parcial de la Regió Metropolitana de
Barcelona
Superfície de l’àmbit del pla 15,8 km2
Equip redactor del pla INTRA SL
Equip redactor dels documents d’avaluació ambiental
INTRA SL
1.2. OBJECTIUS DEL PMU DE SANTA PERPÈTUA DE MOGODA
És objecte del PMU la configuració de les estratègies de mobilitat sostenible a la ciutat de Santa
Perpètua de Mogoda. Per dur-ho a terme s’han analitzat l’accessibilitat i la mobilitat de les
persones (a peu, en bicicleta i en vehicle a motor) i de béns (públic i privat), la circulació i
seguretat viària, el transport públic de viatgers (col·lectiu i el servei de taxi), els aparcaments, les
activitats econòmiques, el soroll, el consum energètic i les emissions associades dels vehicles.
El PMU defineix un model futur de mobilitat sostenible amb un horitzó de 6 i 12 anys basat en la
qualitat de vida, la integració social, un desenvolupament econòmic sostenible i en la
minimització dels impactes ambientals del conjunt del sistema de transport. Es planteja amb un
període de vigència de sis anys, període 2011-2016 (any base 2010), i es complementa amb
mesures a més llarg termini (any 2022).
Detectades les amenaces i les oportunitats dels patrons de mobilitat del municipi, el document
desenvolupa les propostes d’actuació en matèria de mobilitat encaminades a complir els
compromisos ambientals als que Santa Perpètua s’adscriu, directa i indirectament, que són:
- Protocol de reducció d’Emissions de Kyoto,
- Objectius ambientals del Pla Director de Mobilitat de la RMB,
- Pacte d’Alcaldes per la reducció de les emissions de Gasos d’Efecte Hivernacle GEH.
Per a conduir el desenvolupament del municipi de forma sostenible i assolir els compromisos
ambientals adquirits, serà condició sine qua non redreçar l’actual tendència de creixement dels
Pla de Mobilitat Urbana de Santa Perpètua de Mogoda
Memòria Ambiental
3
quilòmetres recorreguts al municipi en vehicle privat. Per assegurar aquest canvi de tendència serà
necessari entendre i treballar la mobilitat, l’urbanisme i el disseny urbà de forma integral.
El Pla de mobilitat no es pot entendre, exclusivament, com un pla sectorial referit al trànsit o a
l’aparcament. És, conjuntament amb el planejament general, un instrument per a la
transformació de la ciutat en la direcció d’assolir els objectius estratègics formulats pels seus
representants.
Aglutinant totes les eines disponibles i concentrant tots els esforços en implementar polítiques
per tal d’assolir els set reptes següents:
- Fomentar la proximitat, millorant les condicions dels desplaçaments de vianants i
ciclistes.
- Afavorir la formació de centralitats urbanes ben comunicades, a escala de barri.
- Integrar els sectors d’activitat econòmica en la vida quotidiana de la ciutat.
- Prioritzar el transport públic urbà i interurbà en l’ús de l’espai viari, i reestructurar la
xarxa.
- Ordenar l’aparcament i els seus criteris tarifaris.
- Gestionar l’ocupació de l’espai públic de manera integrada: recollida de RSU, mobiliari
urbà, càrrega...
- Potenciar la senyalització d’itineraris i una aplicació de sistemes de control de trànsit.
Objectius ambientals globals
En línies generals, els objectius generals són els següents :
Disminució del consum d’energies no renovables i potenciació d’altres alternatives
energètiques
Disminució de l’emissió de gasos d’efecte hivernacle
Disminució de les emissions de contaminants locals: gasos contaminants i partícules en
suspensió
Disminució de la contaminació acústica
Disminució de l’espai ocupat per infraestructures de transport i millora del seu impacte
sobre els espais naturals i la connectivitat
Disminució del risc d’accident associat al transport i de l’exclusió social a través de la
millora de l’accessibilitat a la mobilitat
Eixos estratègics
La Llei 9/2003, de 13 de juny, de la mobilitat, estableix els principis, els objectius i els altres
requisits específics que han de desenvolupar els instruments de planificació de la mobilitat, com
Pla de Mobilitat Urbana de Santa Perpètua de Mogoda
Memòria Ambiental
4
el Pla Director de Mobilitat de la Regió Metropolitana de Barcelona (PDM), que marca les
directrius i estableix les propostes en l’àmbit de la RMB, i el mateix Pla de Mobilitat Urbana de
Santa Perpètua, que és el document de propostes coherents amb el PDM, per a l’àmbit de Santa
Perpètua de Mogoda.
Els eixos estratègics per acomplir l’objectiu principal de la Llei de mobilitat, que es pot resumir en
la necessitat de millorar l’accessibilitat i minimitzar els impactes negatius del
transport, són: una mobilitat equitativa, sostenible, segura i eficient.
Mobilitat equitativa
S’aposta per un model de mobilitat que promogui la cohesió social i garanteixi el dret a la
mobilitat al conjunt de la ciutadania.
- Millorar l’accessibilitat de persones amb problemes de mobilitat reduïda.
- Garantir el dret a la mobilitat per a tots els col·lectius.
- Garantir la cobertura territorial i horària del transport públic.
- Adequar l’oferta de transport públic a les necessitats canviants de la mobilitat.
Mobilitat sostenible i saludable
Un model que redueixi els perjudicis de la mobilitat i les seves externalitats sobre els residents i
els usuaris de l’espai públic i optimitzi la gestió i la utilització dels recursos.
- Promoure els desplaçaments a peu i en bicicleta.
- Aconseguir un transport públic de qualitat i integrat.
- Reduir la contaminació atmosfèrica: reduir l’emissió dels gasos causants de l’efecte
hivernacle.
- Disminuir la dependència de fonts d’energia no renovables.
Mobilitat segura
Un model que redueixi l’accidentalitat i millori la seguretat viària.
- Reduir el nombre d’accidents.
- Disminuir la velocitat de circulació.
- Protegir a vianants i ciclistes.
- Controlar el compliment de les sancions.
Mobilitat eficient
Un model que ordeni eficientment el territori i les activitats que s’hi desenvolupen amb vista a
reduir la congestió i cerqui l’equilibri entre els diferents modes de mobilitat.
Pla de Mobilitat Urbana de Santa Perpètua de Mogoda
Memòria Ambiental
5
- Aconseguir una distribució urbana de mercaderies àgil i ordenada.
- Augmentar el nombre de vehicles estacionats fora de calçada.
- Reduir el temps de desplaçament i la congestió
- Potenciar la qualitat dels mitjans de transport i la intermodalitat.
- Augmentar l’ocupació dels vehicles de transport.
1.3. PLANS D’ABAST SUPERIOR QUE CONDICIONEN EL PMU
El PMU de Santa Perpètua de Mogoda guarda relació amb altres plans, tant per l’àmbit territorial
de la planificació, com pels sectors de la planificació. Entre aquests plans cal destacar:
- El Pla Territorial General de Catalunya i el Pla Territorial Metropolità de Barcelona.
- Les Directrius nacionals de mobilitat.
- Pla d’infraestructures de transport de Catalunya 2006-2026 (PITC).
- Pla de seguretat viària 2011-2013.
- Pla de l’energia de Catalunya 2006-2015.
- Pla de l’energia i el canvi climàtic de Catalunya 2012-2020.
- Pla d’Espais d’Interès Natural de Catalunya (PEIN).
Durant la redacció del PMU es van considerar també dos documents de planejament, que tot i ja
no ser vigents en data actual, ho estaven durant les tasques d’estudi del Pla:
- Pla de transport de viatgers de Catalunya (2008-2012).
- Pla Estratègic de la Bicicleta 2006–2010.
Com a municipi inclòs dins de la Regió Metropolitana de Barcelona (RMB):
- Pla director d’infraestructures a la Regió Metropolitana de Barcelona 2001-2010 (pdI).
- Pla director de la mobilitat de l’RMB (pdM). Es troba en redacció del pdM 2013-2018.
- Pla d'actuació per a la millora de la qualitat de l’aire horitzó 2015.
A nivell municipal, es destaca:
- Pla d’Acció per a l’Energia Sostenible del municipi de Santa Perpètua de Mogoda (PAES).
- Pla Local de Seguretat Viària de Santa Perpètua de Mogoda 2012-2015.
Pla de Mobilitat Urbana de Santa Perpètua de Mogoda
Memòria Ambiental
6
1.4. SÍNTESI DE LA DIAGNOSI
El terme municipal de Santa Perpètua de Mogoda te una extensió de 15,83 km2. S’estén en una
plana suau, travessada per la riera de Caldes, prop de la seva desembocadura al riu Besòs. Està
situat a la comarca del Vallès Occidental, i forma part de l’àrea metropolitana de Barcelona.
La població de Santa Perpètua es distribueix en dos grans nuclis urbans. Per una banda el
conjunt format pel centre de la ciutat i els barris de La Creueta, Can Taió, Can Folguera, centre i
l’eixample. I per l’altra, el barri de la Florida i de Mas Costa. A banda d’aquests dos nuclis
principals de població, existeixen diverses petites concentracions de població dins el terme
municipal, com Mogoda i Santiga.
És important destacar la gran quantitat d’espai ocupat per polígons industrials dins el terme
municipal de Santa Perpètua. El municipi compta amb 12 polígons industrials, i el polígon de
Mogoda en desenvolupament. El sòl ocupat al municipi per l’activitat industrial representa el
doble del sòl ocupat per l’activitat residencial.
1.4.1. Síntesi de la diagnosi de mobilitat del Pla
Desplaçaments i repartiment modal
D’acord amb l’EMQ 2006 a Santa Perpètua de Mogoda es van produir 118.258 desplaçaments en
dia feiner (promig diari de dilluns a divendres) i 71.890 desplaçaments en dissabte o festiu
(promig diari dels dissabtes, diumenges i dies festius). És a dir, a la setmana es realitzen un total
de 190.148 desplaçaments.
Dels 118.258 desplaçaments en dia feiner, 45.859 són intramunicipals (38,7%), és a dir, que
tenen com a origen i destí el mateix municipi de Santa Perpètua, i 72.399 (61,2%) són
intermunicipals o també denominats de connexió, és a dir, que connecten dos municipis. Dels
71.890 desplaçaments que es realitzen en dissabte o festiu, 29.532 (41,0%) són intramunicipals i
42.359 (58,9%) són intermunicipals.
En dia feiner, els desplaçaments interns es realitzen majorment amb mitjans no motoritzats
(66%), el 33% en vehicle privat i el 1% en transport públic. En els desplaçaments de connexió,
el vehicle privat motoritzat és el preponderant, amb el 84% dels desplaçaments, seguit del
transport públic (12%) i de forma residual s’utilitza la bicicleta o el caminar (4%).
En dissabte o dia festiu, els desplaçaments interns a peu o amb bicicleta representen un 61% i el
transport privat s’utilitza en un 39% dels casos. La connexió entre municipis en dissabtes i festius
es realitza significativament amb vehicle privat motoritzat, representant un 87%, reduint-se el
transport públic a més de la meitat (5%). Els mitjans no motoritzats representant un 7%.
Parc de vehicles i motorització
L’any 2010 el 69% dels vehicles del municipi són turismes, tot i que també destaca l’elevada
presència de camions i furgonetes (16%).
Pla de Mobilitat Urbana de Santa Perpètua de Mogoda
Memòria Ambiental
7
Taula 1. Parc de vehicles (2010).
Any Turismes Motocicletes Camions i furgonetes Tractors industrials Autobusos Total
2010 13.939 1.819 3.256 302 940 20.256
Font: IDESCAT.
Durant la última dècada el parc de vehicles de Santa Perpètua de Mogoda ha crescut a un ritme
mitjà del 2,4%. El creixement de la població ha estat superior (3%).
Vehicles-quilòmetre
Les dades de mobilitat interna provenen dels aforaments establerts, i les dades de mobilitat de
connexió s’extreuen de l’EMQ 2006 per tal de disposar d’informació d’origen/destí dels
desplaçaments. Els veh-km recorreguts en transport públic s’obtenen a partir del coneixement del
nombre d’expedicions diàries disponible i de els distàncies realitzades.
Els veh-km urbans inclouen exclusivament aquells desplaçaments amb origen i destí dins del
municipi de Santa Perpètua de Mogoda. Els trams urbans de desplaçaments interurbans s’han
inclòs en el grup de veh-km interurbans.
En els veh-km interurbans s’inclouen exclusivament aquells veh-km amb origen intern a Santa
Perpètua i destí extern, i viceversa, però no es considera el trànsit de pas de grans vies de
comunicació que travessen el municipi (com l’AP-7). Els desplaçaments amb origen o destí a
Santa Perpètua formen part del model de mobilitat del municipi, i no exclusivament aquella
mobilitat interna, i el PMU disposarà de mesures per poder actuar-hi.
Taula 2. Vehicles-quilòmetre anuals en zona urbana de Santa Perpètua de Mogoda (2010)
Via congestionada Via principal Via secundària TOTAL
Turismes 0 6.935.675 2.838.881 9.774.555
Motocicletes 0 1.934.917 791.992 2.726.908
Mercaderies lleugers 0 2.937.517 1.202.372 4.139.889
Mercaderies pesants 0 3.040.343 1.597.101 4.637.444
Busos i autocars 0 65.207 34.254 99.461
Ferrocarril 0
TOTAL VEH-KM 0 14.913.659 6.464.599 21.378.258
Taula 3. Vehicles-quilòmetre anuals interurbans amb origen o destí a Santa Perpètua de Mogoda
Via congestionada Via principal Via secundària TOTAL
Turismes 6.808.227 128.652.611 40.462.328 175.923.166
Motocicletes 136.571 2.580.737 811.664 3.528.972
Mercaderies lleugers 187.914 3.550.937 1.116.799 4.855.650
Mercaderies pesants 125.276 2.367.291 744.533 3.237.100
Busos i autocars 49.834 941.698 296.172 1.287.704
Ferrocarril 388.180
TOTAL VEH-KM 7.307.821 138.093.274 43.431.496 189.220.771
Pla de Mobilitat Urbana de Santa Perpètua de Mogoda
Memòria Ambiental
8
1.4.2. Síntesi de la diagnosi ambiental del Pla
Consum energètic
L’energia consumida en la mobilitat urbana i interurbana (amb origen o destí Santa Perpètua de
Mogoda), l’any 2010 va ser de 11.921 tep. La mobilitat urbana interna al municipi és responsable
del 14% del consum.
Emissions de gasos d’efecte hivernacle
El còmput global de les emissions de GEH derivades del transport a Santa Perpètua de Mogoda,
amb la metodologia de càlcul ja esmentada en el marc d’aquest projecte i amb dades referents al
parc de vehicles, de mobilitat i de velocitat, representa 34.950 t CO2 l’any 2010. La mobilitat
urbana interna al municipi és responsable del 15% de les emissions.
Emissions de PM10
L’any 2010, les emissions de PM10 derivades del sector del transport de Santa Perpètua de
Mogoda van ser de 29,38 tones. La mobilitat urbana interna al municipi és responsable d’un 13%
de les emissions.
Emissions de NOx
L’any 2010, les emissions de NOx derivades del sector del transport de Santa Perpètua de
Mogoda van ser de 233,9 tones. La mobilitat urbana interna al municipi és responsable d’un 16%
de les emissions.
Qualitat de l’aire
Les dades posen de manifest que l’any 2010 s’han superat els valors límits d’immissió de PM10 i
NO2 a l’estació de mesura de Santa Perpètua de Mogoda, i per tant a la Zona de Qualitat de l’Aire
on aquesta s’integra. No s’han superat els límits per altres elements contaminants.
Contaminació acústica
Segons les mesures realitzades en el mapa de soroll de Santa Perpètua de Mogoda, en el 32%
dels punts de mesurament de la qualitat acústica es superen els 60 dBA diaris. No es disposa de
dades de població sotmesa a nivell de soroll superiors als permesos en mancar al municipi un
sistema d’informació geogràfica amb dades del cadastre.
Costos econòmics de la mobilitat
De l’anàlisi dels costos interns i externs del sistema de transport de Santa Perpètua s’extreu que
dels 22.888 M€/any de costos, 18.540 MEUR (81%) serien imputables al vehicle privat per
carretera, mentre que el transport públic per carretera i el transport ferroviari (amb 2.440 i 1.910
M€, respectivament), representaria un 19% dels costos totals.
Pla de Mobilitat Urbana de Santa Perpètua de Mogoda
Memòria Ambiental
9
Ocupació del sòl
L’espai viari al conjunt de la ciutat de Santa Perpètua de Mogoda es reparteix de la següent
forma: el 61% està destinat al trànsit motoritzat i el 39% restant als vianants (voreres i carrers
amb prioritat de vianants). El 5,4% d’espai públic disposa de mesures de pacificació del trànsit.
Accidentalitat
Durant el darrer trienni (2008 i 2010), es detecta una reducció del nombre absolut d’accidents al
municipi (30,3%), passant dels 221 accidents de l’any 2008 als 154 registrats l’any 2010. Tot i
així, l’any 2010 ha augmentat la xifra de ferits greus i de víctimes mortals, registrant un mort i 5
ferits greus, més que durant els anys 2008 i 2009.
A mode de síntesi es presenta la comparativa de les dades dels diferents fluxos ambientals per
1.000 habitants derivats de la mobilitat de Santa Perpètua de Mogoda (2010) i la Regió
Metropolitana de Barcelona (2006 i 2010, 5è informe de seguiment del pdM). Es pot observar
que Santa Perpètua parteix d’un model de mobilitat amb major consum energètic i
emissió de GEH i gasos contaminants respecte el valor mitjà de la Regió
Metropolitana de Barcelona. Es troba en una situació més semblant a la de l’RMB abans de
l’aplicació del Pla director de mobilitat, pel que respecta els consums i les emissions de GEH,
mentre que les emissions de PM10 i NOx són més elevades, motivant la necessitat de mesures
específiques per aquest municipi, dins de la zonificació establerta al Pla de qualitat de l’aire.
Aquestes consideracions es tenen en compte en l’establiment de mesures del PMU.
Taula 4. Comparativa de fluxos ambientals per càpita al municipi i la RMB
RMB (2006)
RMB (2010)
Santa Perpètua de Mogoda (2010)
Consum energètic (tep/any) 441 394 473
Emissions GEH (t CO2 eq/any) 1.334 1.159 1.387
Emissions PM10 (t PM10/any) 0,46 0,36 1,2
Emissions NOx (t NOx/any) 6,9 5,8 9,3
Font dades del municipi: Elaboració pròpia. Font dades RMB: 5è informe de seguiment del pdM RMB (ATM).
1.4.3. Punts clau a incidir des del PMU: anàlisis de fluxos intramunicipals i intermunicipals
Es sintetitzen els punts clau identificats a Santa Perpètua de Mogoda, en els que el ha d’incidir
per tal d’obtenir el millor resultat ambiental possible, tant d’àmbit municipal com interurbà.
Del total de desplaçaments en dia feiner, el 38,7% són intramunicipals (és a dir, que tenen com
a origen i destí el mateix municipi de Santa Perpètua), i el 61,2% són intermunicipals o també
denominats de connexió, és a dir, que connecten dos municipis. Així, el PMU ha d’identificar
Pla de Mobilitat Urbana de Santa Perpètua de Mogoda
Memòria Ambiental
10
mesures dins de l’àmbit d’actuació municipal, però també en àmbits d’altres organismes o
administracions que puguin influir en la mobilitat de la comarca o de la Regió Metropolitana de
Barcelona.
En relació als fluxos interns al municipi es destaca un repartiment modal amb elevats
desplaçaments no motoritzats al centre de Santa Perpètua, mentre que hi ha una major
dependència del vehicle privat en zones residencials externes al nucli. Especialment destaquen
els barris de Can Taió i Can Folguera, i en menor mesura la zona de la Florida.
Aquestes zones amb major diferenciació urbanística (zones principalment residencials) i baixa
densitat (vivenda unifamiliar), són dependents del centre per els serveis i comerços, i els
desplaçaments es realitzen principalment en vehicle privat. Aquesta segregació espacial de les
diverses funcions, ha provocat un fort increment de la mobilitat i les necessitats de transport.
La identificació de les principals zones generadores de desplaçaments en vehicle privat, i les
principals destinacions d’aquests fluxos, permeten establir uns potencials de canvi modal a
abordar en el PMU.
Els principals fluxos intermunicipals es produeixen amb els municipis de Barcelona (el 19%
dels desplaçaments), Mollet del Vallès (9%), Sabadell (9%), la Llagosta (8%), Terrassa (6%) i
Polinyà (4%).
La dependència del vehicle privat s’accentua fortament tant en desplaçaments a major distància
(amb Barcelona, Sabadell o Terrassa), com en desplaçaments amb municipis veïns (Mollet del
Vallès, la Llagosta, Polinyà). Les causes principals són la ubicació de l’estació de Rodalies fora del
nucli de Santa Perpètua, la baixa freqüència de desplaçaments, les deficiències en les connexions
en autobús amb altres municipis de la comarca, així com l’elevat temps de desplaçament del
transport públic, que no el fa competitiu enfront del vehicle privat.
Tots els principals fluxos de connexió destacats anteriorment mostren un potencial de canvi
modal cap al transport públic, o la bicicleta, per als desplaçaments més curts.
1.5. SÍNTESI DE LES PROPOSTES DEL PMU DE SANTA PERPÈTUA DE MOGODA
Amb l’objectiu fonamental de consolidar el model de mobilitat sostenible i segura, i així adaptar la
mobilitat de Santa Perpètua de Mogoda a les necessitats del segle XXI, hi ha un seguit de
mesures bàsiques a seguir durant l’aplicació del Pla:
- Ampliar l’espai del vianant.
- Pacificar el trànsit rodat: Ampliar els carrers de prioritat invertida, Pla de jerarquització.
- Assolir un model de mobilitat sostenible on és dona prioritat al transport públic i col·lectiu,
la bicicleta o l’anar a peu.
- Definir les estratègies per la gestió de l’aparcament: Oferta i demanda.
- Creació d’un consell municipal de Medi Ambient, Taula de Mobilitat i participació ciutadana
Pla de Mobilitat Urbana de Santa Perpètua de Mogoda
Memòria Ambiental
11
S’inclou a continuació el Pla d’acció que engloba el total de les mesures proposades en l’escenari
objectiu del PMU.
Mesures
calendari d'implantació
Vigència del PMU Llarg termini
2010-2012 2012-2014 2014-2016 2022
VIANANTS, BARRERES I ACCESSIBILITAT
1.1 Ampliar l’actual zona d’estar al centre urbà
1.2 Millorar l’oferta pels desplaçaments a peu entre els principals punts de la ciutat
1.3 Permeabilitzar les travesseres urbanes per als vianants
1.4 Coordinar les actuacions realitzades amb el Pla d’Accessibilitat Municipal i actualitzar el Pla
1.5
Establir convenis entre l’Ajuntament de Santa Perpètua de Mogoda i les entitats i associacions de persones amb discapacitat per coordinar actuacions que promoguin l’accessibilitat.
ELS CICLISTES
2.1 Definir els criteris de la xarxa bàsica de vies ciclistes
2.2 Ampliar la xarxa de vies ciclistes i incrementar l’oferta d’aparcament
2.3 Incentivar la connexió intermunicipal de vies ciclistes
2.4 Potenciar l’aparcament de bicicletes en aparcaments públics
2.5 Promoció del Registre municipal de bicicletes
2.6 Estudiar la viabilitat d'un servei de transport públic individual de bicicletes
TRANSPORT PÚBLIC I PASSATGERS
3.1 Coordinar la xarxa de transport públic per facilitar la intermodalitat i la optimització de la xarxa
3.2 Reestructurar la xarxa de transport públic urbà actual
3.3 Informar a l’usuari en temps real: parades i a través d’internet
3.4 Millorar les infraestructures de la xarxa de transport públic urbà
3.5 Realitzar una auditoria per fomentar l’ús de vehicles de transport públic urbà que funcionin amb energies alternatives
3.6 Realitzar el seguiment de la xarxa transport públic interurbà per carretera per millorar les connexions amb municipis propers i zones generadores de mobilitat
3.7 Realitzar el seguiment del compliment del Pla d’Innovació i Millora de la Qualitat del transport interurbà
3.8 Realitzar el seguiment per tal que la flota de trens i infraestructures siguin adaptats a les persones amb mobilitat reduïda.
3.9 Participar en la definició de les millores en la xarxa ferroviària definida al PDI de la RMB 2001-2010
3.10 Millorar la qualitat del servei que actualment ofereix el sector del taxi a Santa Perpètua de Mogoda
3.11 Estudiar la viabilitat d’altres modes de transport
VEHICLE PRIVAT
4.1 Participar en la definició de la xarxa viària territorial i de connexió
Pla de Mobilitat Urbana de Santa Perpètua de Mogoda
Memòria Ambiental
12
Mesures
calendari d'implantació
Vigència del PMU Llarg termini
2010-2012 2012-2014 2014-2016 2022
4.2 Desenvolupar les noves infraestructures
4.3 Definir la jerarquització del viari: Pla de circulació
4.4 Definir les zones susceptibles a pacificar el trànsit i promoure’n el seu desenvolupament
4.5 Definir criteris per la instal·lació d’elements per al control de la velocitat
4.6 Promoure i incentivar l’ús de vehicles menys contaminants
4.7 Creació d’una xarxa de punts de recàrrega de vehicles
elèctrics
PLA D'APARCAMENT
5.1 Ordenació de la mobilitat de la Rambla
5.2 Supressió de l'aparcament lliure en calçada
5.3 Revisió de les quotes de l'aparcament d'alta rotació
5.4 Incrementar l'oferta d'aparcament per a residents
5.5 Ampliar l'oferta d'aparcament en calçada
5.6 Senyalització informativa de les zones d'estacionament del municipi
5.7 Ampliar l’oferta d’aparcaments per a motos
5.8 Ampliar l'oferta d'aparcament per a càrrega i descàrrega i estudiar una possible regulació horària i de ruta de pas.
5.9 Adequació de l’oferta d’aparcament en calçada adaptada a persones de mobilitat reduïda
5.10 Aplicar mesures per reduir la il·legalitat en l'estacionament
MOBILITAT I EDUCACIÓ
6.1 Promoció de la mobilitat sostenible
6.2 Millorar la web de la mobilitat i del transport de Santa Perpètua
6.3 Promoció del cotxe compartit
6.4 Potenciar la figura de l’agent cívic
6.5 Implantar actuacions de millora d’itineraris de camins escolars
6.6 Garantir l’accés universal a tots els centres educatius del municipi.
6.7 Creació d’una comissió mixta de treball per a desenvolupar línies d’actuació en l’àmbit de mobilitat a
les escoles
6.8 Realitzar campanyes de sensibilització adreçades a la comunitat educativa per promoure un accés sostenible als centres
6.9 Promoure l’organització de cursos de conducció eficient i segura en bicicleta
6.10 Promoure l’organització de cursos de conducció eficient i segura en vehicle privat
6.11 Difusió de l’oferta dels modes no motoritzats
NORMATIVA I NOUS INSTRUMENTS DE PLANIFICACIÓ
7.1 Ordenança municipal de circulació, vianants i bicicletes
7.2 Seguiment de l’Ordenança municipal de regulació del soroll
Pla de Mobilitat Urbana de Santa Perpètua de Mogoda
Memòria Ambiental
13
Mesures
calendari d'implantació
Vigència del PMU Llarg termini
2010-2012 2012-2014 2014-2016 2022
7.3 Establir sistemes per millorar la coordinació entre el departament d’urbanisme i el departament de mobilitat.
SEGURETAT VIÀRIA
8.1 Assoliment dels objectius, mesures i calendari descrits al Pla Local de Seguretat Viaria
8.2 Augmentar la vigilància i control de les infraccions en matèria de seguretat viària
POLÍGONS INDUSTRIALS
9.1 Promoure plans de mobilitat a polígons d’activitat amb problemàtica de mobilitat
9.2 Promoure l’elaboració dels Plans de Desplaçament d’Empresa (PDE)
Pla de Mobilitat Urbana de Santa Perpètua de Mogoda
Memòria Ambiental
15
2. DESCRIPCIÓ GENERAL DEL PROCÉS D’AVALUACIÓ AMBIENTAL ESTRATÈGICA
D’acord amb allò establert a la Llei 6/2009 sobre avaluació dels efectes de determinats plans i
programes en el medi ambient, Els plans directors de mobilitat han de ser objecte d’avaluació
ambiental (inclosos entre els instruments de planejament especificats en l’annex I de la llei).
2.1. FASES DEL PROCÉS D’AVALUACIÓ AMBIENTAL
Aquestes fases s’han desenvolupat conjuntament i en paral·lel de les tasques de redacció de la
memòria del PMU, tal com s’il·lustra a l’esquema següent.
Gràfic 1. Procés metodològic de l’AAPP
Font. Elaboració pròpia.
2.2. AVALUACIÓ AMBIENTAL DEL PMU DE SANTA PERPÈTUA DE MOGODA
A continuació es fa un repàs de les fases de l’avaluació ambiental seguides a partir del procés de
redacció, els documents elaborats a cada fase del procés, fent constar algunes dades de
referència com la data o la localització dels documents.
Aprovació
Fase de
consultes
prèvies
del DTS
Determina el
contingut de l’ISA
Amb l’assistència i
col·laboració l'òrgan
ambiental
Inici del procés
Inclòs en els supòsits de la
lleiAnnex I o art.6
i 7
Sotmès a decisió prèvia art.8 i annex II
ISAPDocument
de
referència
ISAMemòria
ambiental
Informació
pública (45 dies)
i sol·licitud
d’informe als
organismes
afectats
Document suficient
sobre la potencial
incidència ambiental
Resolució
sobre la
Memòria
Ambiental
(3 mesos)
Redacció del pla o programa Exposició pública
Nova proposta de pla o programa
Òrgan ambiental
Document general/Promotor
Procés paral·lel pla o programa
Fase de
consultes
prèvies
del DTS
Decisió
prèvia
d’avaluació
ambiental
(1 mes)
Pla de Mobilitat Urbana de Santa Perpètua de Mogoda
Memòria Ambiental
16
També s’inclouen les fases previstes un cop es finalitzi l’elaboració de la Memòria Ambiental del
PMU.
Anotar, que la redacció del PMU s’ha realitzat en diverses fases.
Fase I. Proposta de definició de Xarxes de mobilitat urbana. Jerarquització de xarxa viària del
nucli urbà (Moville, 2009)
Fase II. Anàlisi i Diagnosi i ISA preliminar, per a la redacció del Pla de Mobilitat Urbana de
Santa Perpètua de Mogoda. Inici octubre 2010, fi redacció gener 2011.
Fase III. Diagnosi, Objectius i Propostes, ISA i Participació ciutadana per al Pla de Mobilitat
Urbana de Santa Perpètua de Mogoda. Inici març 2011, fi setembre 2011. Correcció febrer
2013.
L’Informe de Sostenibilitat Ambiental va ser redactat durant l’any 2011, tot i que els processos
d’aprovació del Pla fan que es tramiti al març de 2013, dins de la documentació d’aprovació
inicial del PMU de Santa Perpètua de Mogoda. Hi ha un lapse de temps en que el Pla redactat
queda pendent de l’aprovació inicial.
Així, l’any de referència de els dades es manté com l’any 2010, i el termini de vigència del Pla
2016, i un període de llarg termini fins a l’any 2022. Durant el període previ a l’aprovació inicial
del Pla l’Ajuntament ha mantingut una política de mobilitat en línia al que el PMU marcava, fet
que motiva que algunes actuacions ja s’hagin iniciat.
Pla de Mobilitat Urbana de Santa Perpètua de Mogoda
Memòria Ambiental
17
Taula 5. Fase de tramitació i avaluació ambiental del PMU
Any Fases de tramitació del PMU Fases de l’Avaluació Ambiental Documents generats Òrgan responsable Data emissió documents
2010-2011 Redacció del PMU
Inici de l’avaluació ambiental del PMU
Informe de Sostenibilitat Ambiental Preliminar
Ajuntament de Santa Perpètua de Mogoda
29/12/2010
Consulta d’administracions públiques afectades i el públic
interessat -
Direcció General de Polítiques Ambientals
Emissió Document de Referència Document de Referència Direcció General de
Polítiques Ambientals 28/03/2011
Rebut 06/04/2011
Avaluació ambiental del PMU Informe de Sostenibilitat Ambiental Ajuntament de Santa Perpètua de Mogoda
(no tramitat)
2012 Pla de participació ciutadana - - Santa Perpètua de Mogoda Desembre 2012
2013
Aprovació inicial del Pla (28/02/2013)
Publicació BOP 10/05/2013
Avaluació ambiental del PMU
Informe de Sostenibilitat Ambiental Ajuntament de Santa Perpètua de Mogoda
13/04/2013
Informe sobre l’aprovació inicial del Pla de
mobilitat urbana de Santa Perpètua de Mogoda
Direcció General de
Polítiques Ambientals 06/05/2013
Informe de Sostenibilitat Ambiental, text refós
Ajuntament de Santa Perpètua de Mogoda
26/07/2013
Resposta DGPA en relació a l’ISA modificat Direcció General de
Polítiques Ambientals 16/08/2013
Documentació del Pla a ATM Informe inicial ATM ATM Juliol 2013
Informe definitiu ATM (favorable) ATM 21/10/2013
Informació pública (45 dies)
Consultes sobre el PMU i l’ISA Informe d'al·legacions al PMU i ISA Ajuntament de Santa Perpètua de Mogoda
Període d’al·legacions fins
10/04/2013
Pendent Aprovació definitiva del Pla
Presentació de la Memòria ambiental
Memòria ambiental Ajuntament de Santa Perpètua de Mogoda
Novembre 2013
Resolució de conformitat amb a la Memòria Ambiental
Direcció General de Polítiques Ambientals
Pendent
Presentació del PMU i de la Memòria Ambiental
Aprovació definitiva del PMU ATM 21/10/2013
Pla de Mobilitat Urbana de Santa Perpètua de Mogoda
Memòria Ambiental
19
3. ABAST DE L’AVALUACIÓ DETERMINAT PEL DOCUMENT DE REFERÈNCIA
En data de 3 de gener de 2011 té entrada al registre del Departament de Territori i Sostenibilitat
l’Informe de Sostenibilitat Ambiental preliminar del PMU de Santa Perpètua de Mogoda amb
l’objectiu d’iniciar el procés d’avaluació ambiental establert per la Llei 9/2006.
En base a la informació facilitada per l’Ajuntament de Santa Perpètua i a les consultes realitzades
a les administracions públiques afectades i el públic interessat, el DTS va emetre el document de
referència que determinava l’abast de l’informe de sostenibilitat ambiental, els objectius
ambientals aplicables i els indicadors dels objectius ambientals.
Identificació de l’expedient
Número d’expedient OAA20110004
Data d’entrada 03/01/2011
Àmbit Terme municipal de Santa Perpètua de Mogoda
Sol·licitant Ajuntament de Santa Perpètua de Mogoda
Tipus Pla sectorial
Pla/Programa Pla de Mobilitat de Santa Perpètua de Mogoda
Les principals determinacions del document de referència que ha de contenir l’ISA són les
següents:
Aspectes contextuals i estratègics.
- A efectes de l’avaluació ambiental del pla es considera com a aspecte estratègic
fonamental la introducció al pla d’estratègies de foment dels sistemes de transport
col·lectiu de viatgers i dels modes no motoritzats, en detriment de l’ús de modes menys
sostenibles.
- Cal que el pla emmarqui les seves estratègies de mobilitat considerant aspectes de
context supramunicipal. El pla ha d’identificar mesures dins de l’àmbit d’actuació
municipal i d’àmbits propis d’altres organismes o administracions que poden influir en el
model de mobilitat de la comarca.
- Cal aprofundir en les oportunitats de canvi modal al municipi i detectar els punts forts i
febles, per prendre determinacions per potenciar l’intercanvi modal.
1. Esbós del contingut i objectius principals del Pla.
Síntesi dels aspectes més rellevants del Pla:
- Marc general en que es desenvolupa el pla
Pla de Mobilitat Urbana de Santa Perpètua de Mogoda
Memòria Ambiental
20
- Finalitat del pla i objectius generals i ambientals principals
- Estratègies principals per l’assoliment d’objectius
- Mecanismes de seguiment i control
- Horitzó d’implementació i seguiment
2. Relació amb altres plans i programes connexos
- Detallar quins elements dels plans u programes connexos afecten el PMU de Santa
Perpètua de Mogoda.
- Efectuar un anàlisi dels factors que poden suposar una oportunitat pel foment del canvi
modal, i quins podrien suposar-ne un risc.
3. Diagnosi
Actualitzar i completar la següents dades:
- Nova documentació recentment publicada
- Descripció més detallada de la població del municipi i mapa urbanístic amb repartiment de
la residència i l’activitat.
- Anàlisi més detallada de les característiques del transport col·lectiu, indicant seus
possibles punts febles.
- Distància mitjana i temps de desplaçament dins del municipi.
- Situació actual de les infraestructures necessàries per possibilitar el canvi modal.
- Estat d’actualització/modernització del parc de vehicles i les seves rutes.
- Anàlisi de les possibilitats d’optimització del paper del tren.
- Anàlisi de la permeabilitat de les infraestructures.
- Avaluació de la reducció esperada d’emissions de GEH una vegada el PMU estigui
desenvolupat.
- Anàlisi de la possibilitat d’una localització integrada de les deixalleries més propera al
centre urbà.
La diagnosi ha de valorar com a mínim els aspectes següents:
- Oportunitats, amenaces o situacions de conflicte en les disposicions d’altres plans i
programes per afavorir el canvi modal.
- Diagnosi ambiental de la mobilitat del municipi, a partir de l’anàlisi de fluxos i el càlcul
d’indicadors. S’han de desglossar els grans fluxos de mobilitat interna i analitzar quines
oportunitats de canvi modal es poden donar. Diagnosticar l’estat de la mobilitat generada
als centres de treball.
Pla de Mobilitat Urbana de Santa Perpètua de Mogoda
Memòria Ambiental
21
- Coordinació amb la planificació urbanística del territori.
4. Definició dels objectius ambientals
- Actualitzar el marc de referència del canvi climàtic.
- Extreure objectius vinculats a la diagnosi. Diferenciar objectius globals (aquells que
provenen d’altres documents normatius) i els objectius operatius (directament vinculats a
les mesures del pla). Establir objectius per als indicadors de repartiment modal i temps de
desplaçament de cada flux.
5. Descripció i avaluació dels impactes ambientals significatius de l'alternativa escollida
- Recollir totes les actuacions del pla. Per cada actuació mostrar els resultats que s’esperen
obtenir amb la seva aplicació.
- Anàlisi de les mesures del pla i dels impactes sobre el medi ambient. Classificar els
impactes per vectors ambientals.
- Avaluar la programació de les actuacions, si com a resultat d’una diferent priorització de
les mesures es poden incrementar els efectes positius o negatius sobre el medi ambient.
6. Avaluació global del Pla
Verificar de manera sistemàtica la contribució de les mesures del Pla al compliment dels objectius
ambientals adoptats.
- Relació d’objectius globals amb els resultats esperats de l’aplicació del conjunt de
mesures.
- Contribució de cada mesura a l’assoliment dels objectius operatius del pla.
- Comparació de les dades dels objectius establerts per cada flux, amb la situació que
s’obtindrà amb l’aplicació de les mesures.
- Identificació dels punts forts i febles del pla en relació als objectius proposats i les
conclusions de la diagnosi.
- Especificar, si és el cas, les dificultats trobades en la realització de l’avaluació.
7. Mesures de seguiment i supervisió
El seguiment ambiental del pla s'ha d'integrar en els mecanismes de seguiment propis del pla.
8. Informe de viabilitat econòmica
Anàlisi, si la resta de la documentació del Pla no la incorpora, sobre els costos i la viabilitat
econòmica de les alternatives i de les mesures dirigides a prevenir, reduir o pal·liar els efectes
negatius del Pla.
Pla de Mobilitat Urbana de Santa Perpètua de Mogoda
Memòria Ambiental
22
9. Síntesi
Incloure una síntesi en termes fàcilment comprensibles de tot el procés i de les previsions del pla
a tots els interessats.
L’ISA també haurà de tenir en compte les aportacions de les diferents administracions públiques
afectades que van fer aportacions, i que queden incloses al DR.
1. Oficina de Canvi Climàtic
- Tenir en compte els objectius i mesures previstes al PAES.
- Actualitzar i completar dades relatives als consums energètics i GEH amb la nova
documentació publicada.
- Per càlcul d’emissions de GEH, a més de l’eina AMBIMOB, es recomana l’ús de la Guia de
càlcul d’emissions de GEH.
- Actualitzar el marc de referència de canvi climàtic.
- Incorporar una avaluació de la reducció esperada d’emissions de GEH una vegada el PMU
estigui desenvolupat.
- Correcció relativa a les DNM.
2. Agència de Residus de Catalunya
- L’ISA ha de tenir en compte el compliment de la normativa i els plans i programes
referents a residus.
3. Oficina de prevenció i control del soroll i les vibracions
- L’ISA ha de tenir en compte els objectius de qualitat acústica en relació a les zones de
sensibilitat i usos del sòl.
4. Direcció general de Qualitat Ambiental
- L’ISA haurà de contenir mesures que redueixin els valors d’immissió de partícules en
suspensió amb diàmetre inferior a 10 micres, equivalent a la que es produiria amb la
disminució del 5% de la mobilitat en vies urbanes respecte l’escenari 2010.
5. Autoritat del Transport Metropolità
- Serà convenient analitzar el PMU dels municipis propers per garantir la connexió de
xarxes planificades.
- Proposa que es tinguin en compte les conclusions de l’EAMG i Pla de millora urbana de la
parcel·la 100 Les Minetes.
- S’ha redactat el Pla de mobilitat del Polígon de Santiga que pot seu útil al PMU.
Pla de Mobilitat Urbana de Santa Perpètua de Mogoda
Memòria Ambiental
23
- Es troba a faltar una descripció de la població del municipi i mapa urbanístic de
repartiment de la residència i l’activitat.
- Per construir l’escenari tendencial de mobilitat en alguns casos caldrà realitzar enquestes
amb mostra més rellevant.
- Actualitzar alguns gràfics, ja que la prognosi del pdM es va realitzar en un entorn diferent
a l’actual crisi econòmica.
- S’ha detectat una aturada de la renovació dels vehicles que pot incidir negativament en
l’obtenció dels objectius ambientals del PMU.
- L’ús del biodièsel està en revisió a tota Europa. Important conèixer les propostes en
matèria d’energia del PMU.
- Necessari adaptar els objectius ambientals d’altres plans al PMU.
- Incloure indicadors de les DNM i els proposats al pdM.
6. Direcció general de Carreteres
- Contemplar el PITC i enumerar les carreteres gestionades per la Generalitat de Catalunya
dins del terme municipal.
- Cal contemplar les propostes i reserves existents relatives a la nova carretera C-35 Molins
a Sant Celoni (Via Interpolar)..
7. Associació Catalana de Municipis
- Cal incloure en l’apartat d’administracions públiques afectades els ens locals colindants al
municipi i aquelles entitats dels municipis que puguin ser afectades pel PMU.
Pla de Mobilitat Urbana de Santa Perpètua de Mogoda
Memòria Ambiental
25
4. VALORACIÓ DE L’INFORME DE SOSTENIBILITAT AMBIENTAL I LA SEVA QUALITAT
En data del 18 de març de 2013 té entrada al Departament de Territori i Sostenibilitat l’Informe
de Sostenibilitat Ambiental del PMU de Santa Perpètua de Mogoda, que adequa la seva
estructura als apartats indicats en el Document de Referència emès pel mateix DTS.
4.1. AVALUACIÓ DE L’ESTRUCTURA FORMAL DE L’ISA
L’estructura de l’ISA s’adapta a allò que s’estableix a la normativa (art. 21 i annex 3 de la Llei
6/2009). Pel que fa al punt de vista formal, l’ISA segueix un ordre lògic i dependent.
En la taula següent es pot veure la relació de l’estructura del document de l’ISA i els apartats de
l’estructura proposada en el document de referència:
Taula 6. Relació de l’estructura de l’ISA i l’estructura proposada pel Document de referència
Apartats de l’ISA del PMU Apartats de l’estructura proposada en el
document de referència
1. INTRODUCCIÓ 1. Esbós del contingut i objectius
principals del Pla.
1.1. EL PROCÉS D’AVALUACIÓ AMBIENTAL DE PLANS I PROGRAMES
1.2. CONTINGUT I ABAST DE L’INFORME DE SOSTENIBILITAT AMBIENTAL
2. CONTINGUT I OBJECTIUS DEL PMU DE SANTA PERPÈTUA DE MOGODA
1. Esbós del contingut i objectius principals del Pla.
2.1. MARC GENERAL EN QUE ES DESENVOLUPA EL PLA.
2.2. FINALITAT DEL PLA I OBJECTIUS GENERALS I AMBIENTALS PRINCIPALS
2.3. ESTRATÈGIES PRINCIPALS PER L’ASSOLIMENT DELS OBJECTIUS
2.4. HORITZÓ D’IMPLEMENTACIÓ I SEGUIMENT
3. RELACIÓ AMB ALTRES PLANS I PROGRAMES CONNEXOS 2. Relació amb altres plans i
programes connexos
4. DIAGNOSI DEL PLA 3. Diagnosi
4.1. ANÀLISI TERRITORIAL I FUNCIONAL
4.2. XARXA DE TRANSPORTS: INFRAESTRUCTURES I SERVEIS
4.3. MODEL ACTUAL DE MOBILITAT DE SANTA PERPÈTUA DE MOGODA
4.4. FLUXOS AMBIENTALS
4.5. COSTOS UNITARIS DEL TRANSPORT
4.6. SÍNTESI DE LA DIAGNOSI
5. DEFINICIÓ DELS OBJECTIUS AMBIENTALS DEL PLA 4. Definició dels objectius
ambientals
5.1. OBJECTIUS AMBIENTALS DELS PLANS QUE TENEN RELACIÓ AMB EL PMU
5.2. OBJECTIUS AMBIENTALS GLOBALS
Pla de Mobilitat Urbana de Santa Perpètua de Mogoda
Memòria Ambiental
26
Apartats de l’ISA del PMU Apartats de l’estructura proposada en el
document de referència
5.3. OBJECTIUS AMBIENTALS OPERATIUS DEL PMU
5.4. INDICADORS PER A L’AVALUACIÓ AMBIENTAL DELS PMU
6. DESCRIPCIÓ I AVALUACIÓ D’ESCENARIS
6.1. ESCENARI TENDENCIAL
6.2. ALTRES ESCENARIS DE FUTUR
7. ESCENARI OBJECTIU DEL PMU DE SANTA PERPÈTUA DE MOGODA
5. Descripció i avaluació dels
impactes ambientals significatius de l'alternativa escollida
7.1. RESUM DE ELS MESURES PROPOSADES PEL PMU
7.2. AVALUACIÓ DE L’ALTERNATIVA ESCOLLIDA RESPECTE ELS OBJECTIUS AMBIENTALS
7.3. MARC TEMPORAL D’EXECUCIÓ DE LES MESURES I ACTUACIONS PROPOSADES
8. Informe de viabilitat econòmica
7.4. AVALUACIÓ AMBIENTAL DE L’ALTERNATIVA ESCOLLIDA
8. AVALUACIÓ GLOBAL DEL PLA 6. Avaluació global del Pla
9. MESURES DE SEGUIMENT I SUPERVISIÓ 7. Mesures de seguiment i
supervisió
10. DOCUMENT DE SÍNTESI 9. Síntesi
10.1. OBJECTE DE L’INFORME DE SOSTENIBILITAT AMBIENTAL
10.2. EL PLA DE MOBILITAT URBANA DE SANTA PERPÈTUA DE MOGODA
10.3. OBJECTIUS AMBIENTALS
10.4. ESCENARIS ALTERNATIUS ESTUDIATS
10.5. CONCLUSIONS
4.2. AVALUACIÓ DEL CONTINGUT DE L’ISA I INTEGRACIÓ DE LES DETERMINACIONS DEL DOCUMENT DE REFERÈNCIA
L’informe de sostenibilitat incorpora totes les recomanacions de contingut que determinava el
Document de Referència dins d’un ordre lògic de la pròpia estructura, com es detalla a
continuació.
4.2.1. Consideracions dels aspectes rellevants a la diagnosi
S’inclouen a l’ISA els apartats d’anàlisi territorial - funcional i de xarxa de transports que es
recomanava ampliar al DR i aportacions d’altres administracions.
Es dona resposta al DR desglossant els grans fluxos de mobilitat interna i les oportunitats de
canvi modal.
El contingut de la diagnosi inclou:
Pla de Mobilitat Urbana de Santa Perpètua de Mogoda
Memòria Ambiental
27
4. DIAGNOSI DEL PLA
4.1. ANÀLISI TERRITORIAL I FUNCIONAL
4.1.1. Àmbit territorial 4.1.2. Població
4.1.3. Estructura urbanística 4.1.4. Noves centralitats
4.2. XARXA DE TRANSPORTS: INFRAESTRUCTURES I SERVEIS 4.2.1. Ocupació del sòl: xarxa viària i espai públic
4.2.2. Projectes urbans
4.2.3. Xarxa viària per a vehicles motoritzats 4.2.4. Aparcament
4.2.5. Xarxa viària per a vianants i bicicletes 4.2.6. Oferta de transport públic
4.2.7. Noves infraestructures de transport
4.3. MODEL ACTUAL DE MOBILITAT DE SANTA PERPÈTUA DE MOGODA 4.3.1. Parc de vehicles i motorització
4.3.2. Anàlisi de fluxos intramunicipals i intermunicipals 4.3.3. Vehicles-quilòmetre
4.3.4. Accidentalitat
4.4. FLUXOS AMBIENTALS 4.4.1. Consum d’energia
4.4.2. Emissions de gasos amb efecte hivernacle (GEH) 4.4.3. Qualitat de l’aire
4.4.4. Emissions de PM10 4.4.1. Emissions de NOx
4.4.2. Contaminació acústica
4.5. COSTOS UNITARIS DEL TRANSPORT 4.6. SÍNTESI DE LA DIAGNOSI
Es dona resposta al DR definint objectius ambientals del pla, globals (basats en la normativa
supramunicipal) i operatius (directament vinculats a les mesures del Pla).
Es concreta en el càlcul d’indicadors globals i específics, segons l’annex 1 i 2 del DR.
A partir de la diagnosi i dels documents de referència l’ISA va incloure els objectius ambientals
globals següents, l’avaluació del grau de compliment d’aquests es va realitzar quantitavament.
D’acord amb el DR també es va establir els valors objectiu per als indicadors de repartiment
modal i temps de desplaçament per cada flux.
Els objectius ambientals seleccionats es mostren a continuació, segons el grau de prioritat. Els
objectius marc tindran, en qualsevol cas, la consideració d’objectius prioritaris.
La jerarquització s’avalua el grau de rellevància segons la diagnosi, així com el nivell de relació
amb el medi ambient i amb els objectius marc fixats.
El càlcul dels consums energètics i de les emissions de gasos contaminants i d’efecte hivernacle
s’ha realitzat amb l’eina AMBIMOB-U.
Pla de Mobilitat Urbana de Santa Perpètua de Mogoda
Memòria Ambiental
28
Inclou:
5. DEFINICIÓ DELS OBJECTIUS AMBIENTALS DEL PLA
5.1. OBJECTIUS AMBIENTALS DELS PLANS QUE TENEN RELACIÓ AMB EL PMU
5.1.1. Les Directrius Nacionals de Mobilitat
5.1.2. El Pla Director de Mobilitat de la RMB
5.1.3. Pla de l’energia i el canvi climàtic de Catalunya 2012-2020
5.1.4. Estratègia per al desenvolupament sostenible de Catalunya
5.1.5. Pla d'actuació per a la millora de la qualitat de l’aire horitzó 2015
5.1.6. Pla d’Acció de l’Energia Sostenible
5.2. OBJECTIUS AMBIENTALS GLOBALS
En línies generals, els objectius generals són els següents :
Disminució del consum d’energies no renovables i potenciació d’altres alternatives energètiques
Disminució de l’emissió de gasos d’efecte hivernacle
Disminució de les emissions de contaminants locals: gasos contaminants i partícules en suspensió
Disminució de la contaminació acústica
Disminució de l’espai ocupat per infraestructures de transport i millora del seu impacte sobre els
espais naturals i la connectivitat
Disminució del risc d’accident associat al transport i de l’exclusió social a través de la millora de
l’accessibilitat a la mobilitat
Aquests objectius, coherents amb els principis de la Llei 9/2003 i amb les Directrius nacionals de mobilitat,
pretenen respectar al màxim els ja contemplats a l’Agenda 21 local de Santa Perpètua de Mogoda en
matèria de mobilitat urbana i accessibilitat, que són:
Promoure mesures per reduir la necessitat de desplaçament, descentralitzant serveis als diferents
barris de la ciutat.
Prioritzar la mobilitat dels vianants per sobre dels vehicles, millorant-ne la qualitat i afavorint-los
els itineraris i dissenyar la nova xarxa bàsica amb tots aquells serveis necessaris per assolir una
ciutat sostenible.
Fomentar i afavorir l’ús de mitjans de transport ecològic, com és la bicicleta i el transport públic, i
facilitar la fluïdesa dels viatges en autobús introduint carrils separats.
Preveure aparcaments dissuasius com a mesura complementària de les millores del transport
públic.
Promoure sistemes de transport intermodal que fomentin la complementarietat entre mitjans de
transport.
Pla de Mobilitat Urbana de Santa Perpètua de Mogoda
Memòria Ambiental
29
5.3. OBJECTIUS AMBIENTALS OPERATIUS DEL PMU
CONSUM ENERGÈTIC
Objectiu del PMU: Reducció del consum de combustible, especialment els derivats del petroli
Jerarquització 1: Objectiu d’ALTA prioritat
Indicador: Consum energètic del transport per carretera en benzina i gasoil (tep/any)
Valor actual a Santa Perpètua de la Mogoda (any de referència 2010)
1.696 tep/any (fluxos intramunicipals) + 10.225 tep/ any (fluxos intermunicipals)
Tendència al municipi
Tendència general de creixement del consum de combustibles fòssils, amb especial incidència per la dieselització del parc de vehicles.
Objectiu de millora del PMU per l’escenari +6 anys:
Els objectius de reducció per al primer horitzó (+6):
- Superior al 2%: s’han de considerar un canvi significatiu.
- Superior al 3%: s’han de considerar un canvi molt significatiu.
Planejament del que deriva l’objectiu: manual Avaluació ambiental dels plans de mobilitat
EMISSIONS DE GASOS D’EFECTE HIVERNACLE
Objectiu del PMU: Reducció les emissions de gasos d’efecte hivernacle
Jerarquització 1: Objectiu d’ALTA prioritat
Indicador: Total d’emissions de CO2 (t/any)
Valor actual (any de referència 2010)
5.110 t/any (fluxos intramunicipals) + 29.841 t/ any (fluxos intermunicipals)
Tendència
La tendència general a la Regió Metropolitana ha estat l’augment de les emissions de gasos d’efecte hivernacle.
Objectiu de millora del PMU per l’escenari +6 anys:
Els objectius de reducció per al primer horitzó (+6):
- Superior al 9%: s’han de considerar un esforç considerable.
- Superior al 10%: s’han de considerar un esforç molt considerable.
Planejament del que deriva l’objectiu: manual Avaluació ambiental dels plans de mobilitat
QUALITAT DE L’AIRE
Objectiu del PMU: Millorar la qualitat atmosfèrica
Jerarquització 1: Objectiu d’ALTA prioritat
Indicador: Total d’emissions de PM10 i NOx (t/any)
Valor actual (any de referència 2010)
PM10: 3,80 t/any (fluxos intramunicipals) + 25,58 t/ any (fluxos intermunicipals)
NOx: 36,3 t/any (fluxos intramunicipals) + 197,6 t/ any (fluxos intermunicipals)
Tendència
A la zona de qualitat de l’aire on es situa Santa Perpètua de Mogoda, la tendència dels darrers anys ha estat una
Pla de Mobilitat Urbana de Santa Perpètua de Mogoda
Memòria Ambiental
30
disminució dels nivells d’immissió de PM10 (tot i la superació del valor límit diari per a la protecció de la salut humana, a l’estació de mesura de Santa Perpètua de Mogoda), mentre que ha augmentat el nivell d’immissió de diòxid de nitrogen (amb superacions del valor límit anual a diversos punts, entre ells Santa Perpètua).
Objectiu de millora del PMU per l’escenari +6 anys:
Reducció de les emissions contaminants, contribuint a mantenint els nivells d’immissió de PM10 i NOx sota els límits legals.
Planejament del que deriva l’objectiu: pla Director de la Mobilitat de l'RMB
QUALITAT ACUSTICA
Objectiu del PMU: Millorar la qualitat acústica
Jerarquització 2: Objectiu de MITJANA prioritat
Indicador: % de població en zones >65 dB LAR (diürn) - % de població en zones >55 dB LAR (nocturn)
Valor actual (any de referència 2010)
(es desconeix)
Tendència
S’estima un augment del soroll derivat de l’augment de la mobilitat motoritzada al municipi en un escenari tendencial.
Objectiu de millora del PMU per l’escenari +6 anys:
Els objectius de reducció per al primer horitzó (+6):
- Del 25% de la població exposada per sobre de 65 LAR es veuen com a esforços considerables.
- Del 35% de la població exposada per sobre de 65 LAR es veuen com a esforços molt considerables.
Planejament del que deriva l’objectiu: manual Avaluació ambiental dels plans de mobilitat
AUTOCONTENCIÓ
Objectiu del PMU: Augment de l’autocontenció dels desplaçaments quotidians
Jerarquització 2: Objectiu de MITJANA prioritat
Indicador: % desplaçaments urbans respecte el total dels generats
Valor actual (any de referència 2010)
30,7%
Tendència
Tendència general de disminució de l’autocontenció, per augment de diferenciació funcional de z.u.
Objectiu de millora del PMU per l’escenari +6 anys:
Estabilització de l’autocontenció. L’objectiu es el de propiciar la reducció de la distància mitjana de desplaçament i en conseqüència reduir o estabilitzar els nombre de desplaçaments de connexió, ja que aquests solen ser desplaçaments més llargs i que requereixen utilitzar mitjans motoritzats.
DISTÀNCIA MITJANA DE DESPLAÇAMENT
Objectiu del PMU: Creixement zero de la distància mitjana dels desplaçaments
Jerarquització 2: Objectiu de MITJANA prioritat
Indicador: Distància mitjana dels desplaçaments
Valor actual (any de referència 2010)
2,6 km en desplaçaments intramunicipals; 34,9 km en desplaçaments intermunicipals
Tendència
Pla de Mobilitat Urbana de Santa Perpètua de Mogoda
Memòria Ambiental
31
Tendència general de creixement de la distancia mitjana de desplaçament, per augment de la diferenciació funcional de les zones urbanes
Objectiu de millora del PMU per l’escenari +6 anys:
Minimitzar la distància mitjana de desplaçament: creixement anual zero.
Planejament del que deriva l’objectiu: pla Director de la Mobilitat de l'RMB
OCUPACIÓ DE L’ESPAI
Objectiu del PMU: Optimitzar l’ocupació de l’espai públic (reduint l’ocupació per part dels vehicles motoritzats)
Jerarquització 2: Objectiu de MITJANA prioritat
Indicador: % d’espai públic destinat als vehicles motoritzats (circulació i aparcament) - % d’espai públic d’ús exclusiu per a vianants o bicicletes -% d’espai públic amb mesures de pacificació del trànsit
Valor actual (any de referència 2010)
61% espai vehicles motoritzats – 3,1% exclusiu vianants i bicicletes – 6,5% amb mesures de pacificació
Tendència
En un escenari tendencial amb augment de la presència del vehicle privat, es produiria un augment dels desequilibris en l’espai, en detriment dels mones no motoritzats.
Objectiu de millora del PMU per l’escenari +6 anys:
Les reduccions de 3 punts percentuals de l’espai públic urbà destinat als vehicles motoritzats es consideren canvi significatius, i de 6 punts, molt significatius. Planejament del que deriva l’objectiu: manual Avaluació ambiental dels plans de mobilitat
Per als principals fluxos de mobilitat, identificats a la diagnosi d’aquest informe, s’han d’establir valors
objectiu en relació al repartiment modal que es vol assolir en cada un dels fluxos i de temps de desplaçament.
Objectiu global PMU: Incrementar la quota d’ús dels mitjans no motoritzats i l’ús del transport públic en els desplaçaments urbans i interurbans
Indicador: Repartiment modal (veh. privat – transport col·lectiu – a peu i bici)
Valor global (2010)
Total: 63%-9%-28% Urbà: 32%-5%-63% (en dies feiners: 33%-1%-66%) Interurbà: 81%-11%-8% (en dies feiners: 84%-12%-4%)
Objectiu de millora del PMU per l’escenari +6 anys:
Canvi modal cap a un model basat en modes no motoritzats i transport públic. Repartiment modal objectiu a l'RMB (30 % - 34% - 36%)
Objectius ambientals específic per als principals fluxos de mobilitat
A peu Bicicleta Autobús Vehicle privat
Fluxos de mobilitat interna
Q (%) 2006
Q (%) objectiu
Q (%) 2006
Q (%) objectiu
Q (%) 2006
Q (%) objectiu
Q (%) 2006
Q (%) objectiu
Mitjana mobilitat interna
65% 66% 1% 1% 1% 2% 33% 31%
Fluxos amb major potencial de canvi
modal
Can Taió – Can Folguera zona nova
28% 35% 0% 2% 0% 8% 72% 55%
Can Taió – Mas Costa
28% 38% 0% 2% 6% 10% 66% 50%
Can Taió - Can Folguera zona vella
44% 49% 6% 8% 0% 8% 50% 35%
Pla de Mobilitat Urbana de Santa Perpètua de Mogoda
Memòria Ambiental
32
Can Taió – Zona centre (Girona-Flemming)
45% 45% 0% 2% 0% 8% 55% 45%
Can Taió – Zona centre (església)
64% 64% 3% 5% 2% 10% 32% 22%
Fluxos amb potencial de
manteniment modal
Can Folguera, zona vella- zona nova
96% 96% 4% 4%
Centre, zona plaça nova – zona mercat
93% 93% 7% 7%
Can Taió - Zona centre (plaça nova)
66% 66% 34% 34%
La Florida zona alta – Mas Costa
91% 91% 9% 9%
Centre, zona església – zona plaça nova
86% 86% 14% 14%
Can Folguera, zona casal d’avis-zona nova
98% 98% 2% 2%
Centre, zona església –zona Girona-Flemming
81% 81% 19% 19%
Zona centre (plaça nova) - Can Folguera zona nova
88% 88% 12% 12%
Can Taió - Can Folguera zona casal d’avis
48% 48% 18% 18% 34% 34%
Can Taió – La Creueta
56% 56% 7% 7% 37% 37%
Zona centre (plaça nova) - Can Folguera zona vella
81% 81% 19% 19%
Nota: aproximació dels objectius pel flux global, sense considerar els efectes de les mesures sobre els fluxos no principals (agrupats en altres destinacions).
A peu Bicicleta Tren Autobús Vehicle privat
Fluxos de mobilitat de connexió
Q (%) 2006
Q (%) objectiu
Q (%) 2006
Q (%) objectiu
Q (%) 2006
Q (%) objectiu
Q (%) 2006
Q (%) objectiu
Q (%) 2006
Q (%) objectiu
Mitjana mobilitat de connexió
3% 3% 1% 1% 5% 8% 7% 11% 84% 77%
Fluxos amb major potencial de canvi modal
Barcelona 1% 0% 15% 25% 10% 15% 73% 60%
Mollet del Vallès
2% 10% 3% 15% 95% 75%
Sabadell 12% 15% 88% 85%
La Llagosta 33% 35% 7% 10% 0% 15% 60% 40%
Terrassa 1% 5% 15% 99% 80%
Polinyà 2% 2% 0% 5% 3% 15% 95% 78%
Nota: aproximació dels objectius pel flux global, sense considerar els efectes de les mesures sobre els fluxos no principals (agrupats en altres destinacions).
Pla de Mobilitat Urbana de Santa Perpètua de Mogoda
Memòria Ambiental
33
Objectiu global del PMU: Creixement zero de la distància mitjana dels desplaçaments
Indicador: Distància mitjana de desplaçament (km)
Valor global (2010)
2,6 km en desplaçaments intramunicipals; 34,9 km en desplaçaments intermunicipals
Objectiu global de millora per l’escenari +6 anys:
Minimitzar la distància mitjana de desplaçament: creixement anual zero.
Objectius ambientals específic per als principals fluxos de mobilitat
Fluxos de mobilitat interna: disminució de la distància mitjana per eliminació de desplaçaments en vehicle privat, substituïts per modes no motoritzats; i per eliminació de trànsit d’agitació, per millora de l’ordenació de l’estacionament (perifèric al nucli). Fluxos de mobilitat de connexió: disminució de la distància mitjana, per eliminació de trànsit d’agitació, per millora de l’ordenació de l’estacionament (perifèric al nucli); i mesures de gestió dels polígons i centres d’activitat.
5.4. INDICADORS PER A L’AVALUACIÓ AMBIENTAL DELS PMU
L’ISA va incloure el càlcul de 21 indicadors, entre els quals es troben els indicadors generals i específics
establerts en el document de referència.
4.2.2. Consideracions dels aspectes rellevants als escenaris del Pla
En el moment de redacció de l’ISAP encara no s’havien definit els possibles escenaris de millora
que es podrien assolir a través del PMU de Santa Perpètua. Així, és a l’ISA quan es desenvolupen
els escenaris de treball.
Es justifica la idoneïtat ambiental de l’alternativa escollida en base a l’adequació als objectius
ambientals i a les possibilitats reals d’implementació del Pla al municipi.
Des d’una perspectiva socioambiental, les mesures del PMU dibuixen un escenari de
mobilitat a sis anys vista amb uns impactes inferiors als de l’escenari tendencial.
Inclou:
6. DESCRIPCIÓ I AVALUACIÓ D’ESCENARIS
L’escenari tendencial equival a l’opció de no realitzar el Pla de Mobilitat Urbana de Santa Perpètua de
Mogoda, i per tant el manteniment de les tendències que han portat a la situació actual de la mobilitat al
municipi en els escenaris 2016 - 2022.
Pla de Mobilitat Urbana de Santa Perpètua de Mogoda
Memòria Ambiental
34
Taula 7. Repartiment modal tendencial (mobilitat global: interna + de connexió)
Modes 2010 2016
tendencial 2022
tendencial
Vehicle privat 63% 66% 69%
Transport públic 9% 8% 7%
A peu/bici 28% 26% 24%
Alternativa 1: En aquesta alternativa de futur es planteja que el repartiment modal final a l’horitzó 2016
sigui el mateix que el valor objectiu ambiental del pdM de la RMB.
Es considera que no seria possible assolir aquest escenari en els 6 anys de vigència del Pla, considerant les
tendències actualment en curs i la conjuntura econòmica actual. En canvi necessari seria inassolible pel
municipi, especialment el transvasament de desplaçaments del vehicle privat al transport públic, que
requereix un escenari temporal suficient per a la posada en marxa de les infraestructures en projecte.
Taula 8. Repartiment modal objectiu del pdM RMB
Mode de transport Repartiment modal
A peu o bicicleta 36%
Transport públic 34%
Transport privat 30%
Font: pdM RMB
Alternativa 2 (Alternativa objectiu del PMU): En aquest escenari de futur es planteja un significatiu
canvi en l’oferta de transport públic urbà i interurbà, així com un canvi en la jerarquització viària del
municipi, creant un gran nucli urbà pacificat. Aquestes mesures s’acompanyen d’un Pla de gestió de
l’aparcament, que regulin la disponibilitat de places, afavorint un transvasament a modes de mobilitat més
sostenibles.
De l’avaluació de les mesures es preveu un canvi modal molt més moderat del previst pel pdM, però
ajustat a les possibilitats del municipi i als terminis d’execució de les noves infraestructures de transport
públic. En el termini 2010-2016 es preveu començar a revertir les tendències actuals (assumint un període
2010-2014 encara amb restriccions econòmiques), amb un major impacte en el anys 2014-2016, i
posteriors.
Pla de Mobilitat Urbana de Santa Perpètua de Mogoda
Memòria Ambiental
35
Taula 9. Repartiment modal objectiu (mobilitat global: interna + de connexió)
Modes 2010 2016 objectiu 2022 objectiu
Vehicle privat 63% 61% 59%
Transport públic 9% 10% 12%
A peu/bici 28% 29% 29%
Per aquest escenari s’avalua la rellevància i la sensibilitat de les variables ambientals en base a l’eina
AMBIMOB-U (vectors: Emissions GEH, contaminació atmosfèrica i soroll, i a més altres no especificades al
DR, xarxa viària i espai públic, i accidentalitat).
7. ESCENARI OBJECTIU DEL PMU DE SANTA PERPÈTUA DE MOGODA
L’aplicació de les mesures del pla donen lloc a una disminució del consum d’energia i de les emissions de
CO2 en la mobilitat interna respecte l’escenari 2010. L’assoliment d’objectius és molt diferent per a la
mobilitat interna al municipi que per la de connexió. Mentre que les mesures aconsegueixen actuar de
forma significativa en la mobilitat interna (arribant a assolir els objectius del Pacte d’Alcaldes l’any 2022),
les mesures actuant en la mobilitat de connexió estan orientades al transvasament d’usuaris al transport
urbà, amb mesures d’àmbit supramunicipal, que és poc probable que puguin ser operatives l’any 2016, en
un context de crisi econòmica.
Taula 10. Fluxos ambientals de la mobilitat interna per l’escenari objectiu, variació respecte als valors actuals
MOBILITAT URBANA
Escenari actual
Tendencial (2016)
Objectiu (2016)
∆% objectiu respecte
2010 Tendencial
(2022) Objectiu (2022)
∆% objectiu respecte
2010
Consum energètic (tep/any) 1.696 1.774 1.517 -11% 1.815 1.378 -19%
Emissions de GEH (t CO2 eq/any)
5.109 5.342 4.565 -11% 5.465 4.141 -19%
Emissions PM10 (t/any) 3,80 3,89 3,23 -15% 3,73 2,73 -28%
Emissions NOx (t/any) 36,30 30,45 25,56 -30% 25,48 19,39 -47%
Taula 11. Fluxos ambientals de la mobilitat de connexió per l’escenari objectiu, variació respecte als valors actuals
MOBILITAT INTERURBANA
Escenari actual
Tendencial (2016)
Objectiu (2016)
∆% objectiu respecte
2010
Tendencial (2022)
Objectiu (2022)
∆% objectiu respecte
2010
Consum energètic (tep/any) 10.225 11.075 10.371 1% 11.545 10.300 1%
Emissions de GEH (t CO2 eq/any)
29.841 32.633 30.180 1% 34.289 29.571 -1%
Emissions PM10 (t/any) 25,58 26,83 26,52 4% 24,72 24,84 -3%
Emissions NOx (t/any) 197,59 154,14 139,58 -29% 128,91 106,34 -46%
Pla de Mobilitat Urbana de Santa Perpètua de Mogoda
Memòria Ambiental
36
Taula 12. Fluxos ambientals de la mobilitat total per l’escenari objectiu, variació respecte als valors actuals
MOBILITAT TOTAL
Escenari actual
Tendencial (2016)
Objectiu (2016)
∆% objectiu respecte
2010 Tendencial
(2022) Objectiu (2022)
∆% objectiu respecte
2010
Consum energètic (tep/any) 11.921 12.850 11.888 0% 13.360 11.679 -2%
Emissions de GEH (t CO2 eq/any)
34.950 37.975 34.746 -1% 39.754 33.712 -4%
Emissions PM10 (t/any) 29,38 30,72 29,75 1% 28,46 27,57 -6%
Emissions NOx (t/any) 233,90 184,59 165,14 -29% 154,39 125,73 -46%
7.1. RESUM DE ELS MESURES PROPOSADES PEL PMU
7.2. AVALUACIÓ DE L’ALTERNATIVA ESCOLLIDA RESPECTE ELS OBJECTIUS AMBIENTALS
7.2.1. Priorització temporal de les actuacions
7.2.2. Detall d’actuacions prioritàries ambientalment, en relació als fluxos de mobilitat
7.2.3. Relacions entre actuacions
7.2.4. Contribució de les mesures als objectius del PMU
7.3. MARC TEMPORAL D’EXECUCIÓ DE LES MESURES I ACTUACIONS PROPOSADES
7.4. AVALUACIÓ AMBIENTAL DE L’ALTERNATIVA ESCOLLIDA
7.4.1. Repartiment modal alternativa escollida
7.4.2. Desplaçaments alternativa escollida
7.4.3. Vehicles-quilòmetre alternativa escollida
7.4.4. Fluxos ambientals
7.4.5. Fluxos socials
Pla de Mobilitat Urbana de Santa Perpètua de Mogoda
Memòria Ambiental
37
5. AVALUACIÓ DEL GRAU DE CONSIDERACIÓ DE LES APORTACIONS A L’AVALUACIÓ AMBIENTAL I A LA PROPOSTA DEL PLA
A continuació es presenten les al·legacions rebudes i el grau d’incorporació al PMU i a l’Avaluació
Ambiental estratègica.
5.1. APORTACIONS DE L’INFORME D’APROVACIÓ INICIAL DEL DTS A L’AVALUACIÓ AMBIENTAL
Identificació de l’expedient
Número d’expedient OAA20110004
Data d’entrada 18/03/2013
Sol·licitant Ajuntament de Santa Perpètua de Mogoda
Tipus Informe d’aprovació inicial del Pla de mobilitat urbana
Pla/Programa Pla de mobilitat urbana de Santa Perpètua de Mogoda
En la taula inferior es mostren les aportacions que va considerar la Direcció General de Polítiques
Ambientals a l’informe sobre l’aprovació inicial del Pla. A continuació es mostra la seva
incorporació al document del PMU i de l’ISA (text refós d’octubre 2013).
Taula 13. Relació d’aportacions de l’informe d’aprovació inicial
Consideracions ISA Consideracions PMU
DIAGNOSI AMBIENTAL:
1. Aprofundiment de l’anàlisi de fluxos intramunicipals.
2. Desglossar els grans fluxos de mobilitat interna del
municipi.
3. Identificar els principals centres d’atracció i generació
de mobilitat interna.
4. Identificar on es localitzen les potencialitats més
grans de canvi modal i explicitar quines són les
oportunitats de canvi modal per a cada un dels
fluxos.
OBJECTIUS AMBIENTALS DEL PLA:
5. Incloure un objectiu ambiental de reducció d’òxids de
nitrogen.
6. Establir objectius ambientals específics per als
principals fluxos de mobilitat.
7. Establir una jerarquització clara dels objectius
ambientals.
Pla de Mobilitat Urbana de Santa Perpètua de Mogoda
Memòria Ambiental
38
Consideracions ISA Consideracions PMU
AVALUACIÓ D’ALTERNATIVES I VALORACIÓ DE PROPOSTES D’ACTUACIÓ DEL PLA:
8. Priorització temporal de les actuacions en relació als
principals fluxos de mobilitat (intramunicipals i
intermunicipals).
9. Incloure la relació entre actuacions: elaborar un
“mapa” de mesures d’incentivació de modes de
transport sostenible lligat a mesures de
desincentivació dels modes més contaminants.
10. Verificar la contribució de cada una de les actuacions
o paquets d’actuacions a cada un dels objectius
previstos al PMU.
AVALUACIÓ D’ALTERNATIVES I VALORACIÓ DE PROPOSTES D’ACTUACIÓ DEL PLA:
1. Concretar el marc temporal d’execució de les
mesures i actuacions proposades.
2. Seria molt positiva la priorització i execució efectiva
d’algunes mesures concretes com l’ampliació de la
zona d’estar actual al centre urbà, la jerarquització
viària, la supressió d’aparcaments lliures en calçada i
l’aplicació de Plans de mobilitat específics en polígons
d’activitat del municipi.
MESURES DE SEGUIMENT I SUPERVISIÓ:
11. Integrar mecanismes de seguiment i supervisió.
5.1.1. Incorporació de les consideracions al PMU
1. S’ha establert un marc temporal d’execució de les mesures i actuacions proposades, amb
període de dos anys dins de l’escenari del Pla (2011-2016).
2. S’ha establert una nova prioritat d’implementació de les mesures del Pla en relació als
diferents modes de transport.
Aquesta jerarquia modal, de major a menor, regirà la preferència alhora d’implantar mesures
d’actuació a Santa Perpètua de Mogoda. En un primer moment, la jerarquia determinada era com
segueix: 1) Transport públic 2) Vianants 3) Bicicletes 4) Vehicle privat. Aquesta categorització
responia a la voluntat de prioritzar un seguit de mesures que recuperessin un model de transport
públic urbà amb el nombre d’usuaris que havia tingut anys enrere.
En el temps que el PMU ha estat a l’espera de l’aprovació inicial, però, les mesures que han anat
impulsant-se han estat mesures de baix cost, fent que la prioritat d’implantació acabés coincidint
amb la que determina aquesta avaluació ambiental estratègica: 1) Vianants 2) Bicicletes 3)
Transport públic 4) Vehicle privat.
Així, en el període 2010-2012, i en el vigent període 2012-2014 s’han començat a desenvolupar o
està previst que s’efectuïn les mesures prioritàries relacionades amb la mobilitat no motoritzada:
- Creació dels eixos principals per a vianants;
- Establiment de zones 20 i zones 30;
- Implantació de nous carrils bicicleta;
- Potenciació de les activitats d’educació ambiental
Pla de Mobilitat Urbana de Santa Perpètua de Mogoda
Memòria Ambiental
39
Del pressupost estimat de implantació del PMU, 26 M€, al voltant del 40% estaria destinat a una
millora de les xarxes per a vianants (11 M€), un 43% a la xarxa viària i un 14% al Pla
d’estacionament, mesures orientades a una major pacificació del centre.
Aquesta nova priorització de les actuacions del Pla ha permès obtenir resultats
ambientals més satisfactoris respecte els que s’obtenien prèviament en aquests
canvis. Així, el nou model de mobilitat interna a Santa Perpètua de Mogoda dona ara
compliment als objectius ambientals establerts per la normativa.
5.1.2. Incorporació de les consideracions a l’ISA
1, 2, 3 i 4 S’ha inclòs l’aprofundiment de l’anàlisi de fluxos intramunicipals, desglossant els
grans fluxos de mobilitat interna del municipi. Els nuclis interns diferenciats han estat les seccions
censals del municipi, ja que la mesura d’aquestes àrees és adient per observar els desplaçaments
entre zones. A més, es troben caracteritzades pels que són els principals centres atractors,
posant de manifest de forma ràpida les destinacions dels desplaçaments.
S’han identificar on es localitzen les potencialitats més grans de canvi modal i les oportunitats de
canvi modal per a cada un dels fluxos. Es detecta:
La zona de Can Taió, Mogoda, Santiga, genera al voltant del 16% dels desplaçaments diaris
interns del municipi (33% atrets+generats).
Els fluxos principals tenen com a destinació la zona centre del municipi, l’entorn de l’església,
Girona-Flemming o la plaça nova, àrea de serveis i comerços del municipi. Al voltant del 40%
dels desplaçaments generats des de Can Taió a la zona centre es realitzen actualment en vehicle
privat (augmenta al 50% en mitjana tots els desplaçaments generats des de Can Taió). Hi ha un
potencial de canvi modal en aquests fluxos, especialment cap al transport públic (la línia
d’autobús urbà actual connecta de forma directa aquestes dues zones, requerint però una millora
de la freqüència de pas). Considerant les distancies, l’orografia i la tipologia de vies, també hi ha
un potencial de creixement de la bicicleta.
També es generen fluxos importants entre Can Taió i Can Folguera, amb proporcions de
desplaçaments en vehicle privat superiors al 70% (cap a la zona nova), o d’entre el 35-50% amb
la zona vella o la zona del casal d’avis. Les distàncies, d’entre 1-1,5 quilòmetres mostren un
potencial de transvasament cap a la bicicleta o el transport públic, tot i que seria necessari
l’establiment d’un nou recorregut de l’autobús urbà.
Aquest potencial de canvi també s’aprecia entre Can Taió i Mas Costa, que tot i la seva
proximitat mostren gran dependència del vehicle privat: la línia d’autobús amb recorregut circular
condiciona la direcció del desplaçament (de Mas Costa cap a Can Taió, però no a la inversa),
mentre que les condicions de seguretat viària del pont que les connecta poden desincentivar els
desplaçaments a peu i en bicicleta (entorns tractats al Pla local de seguretat viària de Santa
Perpètua).
Pla de Mobilitat Urbana de Santa Perpètua de Mogoda
Memòria Ambiental
40
Destaca que en els mateixos desplaçaments interns a Can Taió hi hagi un 58% de
desplaçaments en vehicle privat, molt per sobre de la mitjana del municipi, on el promig és del
14%. El barri té una distancia màxima de punta a punta de 750 metres, unes dimensions que fan
assumibles els desplaçaments interns a peu o en bicicleta, amb un gran potencial de creixement.
L’ordenació de la zona (d’urbanització), i les facilitats d’estacionament, condicionen el
funcionament de la mobilitat de Can Taió.
La zona de ciutat jardí de la Florida té uns fluxos menors respecte els esmentats, tot i que és
receptora dels principals fluxos en transport públic, buscant la intermodalitat amb l’estació de
Rodalies Renfe.
Cal mencionar que les característiques morfològiques i socioeconòmiques del municipi i l’oferta
de transport públic condicionen les dinàmiques de la mobilitat interna i les necessitats de
dependència vers el transport privat:
La població es troba distribuïda en dos grans àrees urbanes, el centre urbà i la ciutat-jardí
de “La Florida”, que han requerit de molts esforços en l’àmbit de mobilitat per funcionar
de forma unitària. És un àmbit en que es seguirà treballant des del PMU.
Un nombre important d’equipaments públics i dels serveis es concentren al centre urbà.
La segregació espacial de les diverses funcions de la ciutat ha provocat un fort increment
de la mobilitat i les necessitats de transport, en un procés que s’observa arreu del territori
català.
Aquest anàlisi de fluxos també s’ha realitzat per la mobilitat intermunicipal.
La dependència del vehicle privat s’accentua fortament en els principals fluxos de mobilitat de
connexió entre Santa Perpètua i la resta del territori. Aquesta dependència és molt elevada tant
en desplaçaments a major distància (amb Barcelona, Sabadell o Terrassa), com en
desplaçaments amb municipis veïns (Mollet del Vallès, la Llagosta, Polinyà).
Tots els principals fluxos de connexió destacats anteriorment mostren un potencial
de canvi modal cap al transport públic. En els desplaçaments amb municipis veïns també
pot haver-hi un transvasament cap a la bicicleta, o fins i tot es pot plantejar un servei de
transport públic urbà intermunicipal.
S’han detectat tres factors claus que condicionen la dependència del vehicle privat, on caldrà
actuar per promoure un canvi modal:
El centre urbà de Santa Perpètua no té oferta de ferrocarril directe, ja que l’estació de
Santa Perpètua es troba a La Florida (Línia R3 L'Hospitalet de Llobregat – Puigcerdà),
amb baixa freqüència de pas (al voltant de 30 minuts). De fet l’estació que ofereix millor
servei és l’estació de ferrocarril del municipi veí de la Llagosta (R-2 Barcelona-Maçanet-
Massanes), amb freqüència de pas de 20 minuts.
Pla de Mobilitat Urbana de Santa Perpètua de Mogoda
Memòria Ambiental
41
La connexió intermunicipal de Santa Perpètua respecte als principals municipis de la
comarca no és competitiva en transport públic. La connexió amb el Barcelonès i amb el
Vallès Oriental és més bona.
A més, les dades de l’enquesta posen de manifest que el temps de desplaçament en
transport públic és actualment el doble respecte el temps de desplaçament en
vehicle privat en els mateixos recorreguts. Així, l’actual xarxa de transport públic no
resulta competitiva amb el vehicle privat.
5. S’ha inclòs un objectiu ambiental de reducció d’òxids de nitrogen.
6. S’han establert objectius ambientals específics per als principals fluxos de mobilitat.
Objectiu global PMU: Incrementar la quota d’ús dels mitjans no motoritzats i l’ús del transport públic en els desplaçaments urbans i interurbans
Indicador: Repartiment modal (veh. privat – transport col·lectiu – a peu i bici)
Valor global (2010)
Total: 63%-9%-28% Urbà: 32%-5%-63% (en dies feiners: 33%-1%-66%) Interurbà: 81%-11%-8% (en dies feiners: 84%-12%-4%)
Objectiu de millora del PMU per l’escenari +6 anys:
Canvi modal cap a un model basat en modes no motoritzats i transport públic. Repartiment modal objectiu a l'RMB (30 % - 34% - 36%)
Objectius ambientals específic per als principals fluxos de mobilitat
A peu Bicicleta Autobús Vehicle privat
Fluxos de mobilitat interna
Q (%) 2006 Q (%)
objectiu Q (%) 2006
Q (%) objectiu
Q (%) 2006 Q (%)
objectiu Q (%) 2006
Q (%) objectiu
Mitjana mobilitat interna 65% 66% 1% 1% 1% 2% 33% 31%
Fluxos amb major potencial de canvi
modal
Can Taió – Can Folguera zona nova
28% 35% 0% 2% 0% 8% 72% 55%
Can Taió – Mas Costa 28% 38% 0% 2% 6% 10% 66% 50%
Can Taió - Can Folguera zona vella
44% 49% 6% 8% 0% 8% 50% 35%
Can Taió – Zona centre (Girona-Flemming)
45% 45% 0% 2% 0% 8% 55% 45%
Can Taió – Zona centre (església)
64% 64% 3% 5% 2% 10% 32% 22%
Nota: aproximació dels objectius pel flux global, sense considerar els efectes de les mesures sobre els fluxos no principals (agrupats en altres destinacions).
A peu Bicicleta Tren Autobús Vehicle privat
Fluxos de mobilitat de connexió
Q (%) 2006
Q (%) objectiu
Q (%) 2006
Q (%) objectiu
Q (%) 2006
Q (%) objectiu
Q (%) 2006
Q (%) objectiu
Q (%) 2006
Q (%) objectiu
Mitjana mobilitat de connexió
3% 3% 1% 1% 5% 8% 7% 11% 84% 77%
Fluxos amb
Pla de Mobilitat Urbana de Santa Perpètua de Mogoda
Memòria Ambiental
42
major potencial de canvi modal
Barcelona 1% 0% 15% 25% 10% 15% 73% 60%
Mollet del Vallès
2% 10% 3% 15% 95% 75%
Sabadell 12% 15% 88% 85%
La Llagosta 33% 35% 7% 10% 0% 15% 60% 40%
Terrassa 1% 5% 15% 99% 80%
Polinyà 2% 2% 0% 5% 3% 15% 95% 78%
Nota: aproximació dels objectius pel flux global, sense considerar els efectes de les mesures sobre els fluxos no principals (agrupats en altres destinacions).
7. S’ha establert una jerarquització clara dels objectius ambientals. Per tal de realitzar aquesta
jerarquització s’avalua el grau de rellevància segons la diagnosi, així com el nivell de relació
amb el medi ambient i amb els objectius marc fixats. Per a cadascuna d’aquestes relacions es
marca una gradació de 1 (alta) o 2 (mitja).
Objectiu del PMU: Reducció del consum de combustible, especialment els derivats del
petroli. Jerarquització 1: Objectiu d’ALTA prioritat
Objectiu del PMU: Reducció les emissions de gasos d’efecte hivernacle. Jerarquització 1:
Objectiu d’ALTA prioritat
Objectiu del PMU: Millorar la qualitat atmosfèrica. Jerarquització 1: Objectiu d’ALTA
prioritat
Objectiu del PMU: Millorar la qualitat acústica. Jerarquització 2: Objectiu de MITJANA
prioritat
Objectiu del PMU: Augment de l’autocontenció dels desplaçaments quotidians.
Jerarquització 2: Objectiu de MITJANA prioritat
Objectiu del PMU: Creixement zero de la distància mitjana dels desplaçaments.
Jerarquització 2: Objectiu de MITJANA prioritat
Objectiu del PMU: Optimitzar l’ocupació de l’espai públic (reduint l’ocupació per part dels
vehicles motoritzats). Jerarquització 2: Objectiu de MITJANA prioritat
8. S’ha establert una priorització temporal de les actuacions en relació als principals fluxos de
mobilitat (intramunicipals i intermunicipals).
L’efectivitat de cada mesura vindrà condicionada per les particularitats tècniques de cada una
d’elles, de la percepció de l’usuari potencial i del context en què es desenvolupi la mesura. Tenint
en compte això, s’ha optat per fer una avaluació qualitativa de les mesures que poden tenir un
efecte més important sobre el sistema de mobilitat de Santa Perpètua de Mogoda, establint una
priorització de les actuacions en relació als principals fluxos de mobilitat
Pla de Mobilitat Urbana de Santa Perpètua de Mogoda
Memòria Ambiental
43
(intramunicipals i intermunicipals) on el potencial de canvi modal vers modes sostenibles
sigui més significatiu.
S’ha estudiat per cada mesura l’efecte potencial sobre els fluxos intramunicipals i intermunicipals,
així com quins dels fluxos principals beneficia. En relació en aquesta anàlisi, es determina una
prioritat ambiental de les actuacions, amb la següent escala:
Prioritat ambiental
baixa
Prioritat ambiental
mitjana
Prioritat ambiental
alta
9. S’ha estudiat la relació entre actuacions, elaborant un “mapa” de mesures d’incentivació de
modes de transport sostenible lligat a mesures de desincentivació dels modes més
contaminants.
A grans trets, cal combinar:
Mesures de potenciació de la mobilitat a peu i en bicicleta, com a la creació de zones
pacificades i eixos per a vianants, conjuntament amb mesures de jerarquització dels
espais del vehicle privat i de gestió de l’aparcament.
Mesures de potenciació del transport públic, conjuntament amb mesures de gestió de les
zones atractores de desplaçaments i centres d’activitat.
Mesures de potenciació de la mobilitat sostenible, amb mesures d’educació ciutadana i
campanyes.
10. S’ha verificar la contribució de cada una de les actuacions o paquets d’actuacions a cada un
dels objectius previstos al PMU.
Per a cada una de les mesures s’ha avaluat la capacitat de produir canvis en el model de
mobilitat, contribuint al compliment de cada un dels objectius previstos al PMU, i les
possibles relacions entre actuacions, la implementació de les quals ha d’anar sincronitzada.
Pel que fa a la contribució de cada una de les mesures als objectius del PMU, s’expliciten
els objectius afectats i el seu gran de millora segons la següent escala:
Baixa o nul·la Mitjana Alta
11. S’han integrat mecanismes de seguiment i supervisió.
El seguiment comportarà, com a mínim, la realització d’informes als 3 i als 6 anys des de
l’aprovació del Pla.
Segons s’estableix als articles 29 i 30 de la Llei 6/2009 el promotor és el responsable de dur a
terme el seguiment dels efectes sobre el medi ambient que comporta l’aplicació o l’execució del
Pla de Mobilitat Urbana de Santa Perpètua de Mogoda
Memòria Ambiental
44
Pla. El seguiment es pot dur a terme per mitjà de l’òrgan específic que determini la legislació
sectorial, per mitjà d’un director ambiental del pla, o eventualment, per mitjà d’una comissió
mixta interadministrativa.
Els informes de seguiment es transmetran a la Subdirecció general d’avaluació ambiental qui, en
cas necessari, emetrà un informe valoratiu. Aquest és òrgan ambiental és el responsable de la
supervisió dels efectes ambientals de l’aplicació dels plans i programes, de rebre els informes
periòdics de seguiment i d’identificar els efectes adversos.
Els informes de seguiment han de constar de la següent informació:
Estat d’execució de les mesures en relació al programa d’actuació establert.
Grau d’assoliment dels objectius ambientals generals del Pla i dels específics establerts
per als principals fluxos de mobilitat.
En cas necessari, incorporar directrius ambientals per corregir situacions anòmales per tal
de maximitzar l’assoliment dels valors dels objectius ambientals fixats al Pla.
També s’inclou un recull d’indicadors ambientals de seguiment del PMU de Santa Perpètua de
Mogoda que permetran fer el seguiment dels objectius socioambientals del Pla.
5.2. APORTACIONS DE L’INFORME D’ATM
En compliment de la Llei de mobilitat 9/2003, per a l’aprovació definitiva del Pla de Mobilitat
Urbana de Santa Perpètua de Mogoda és necessària la resolució favorable de l’ATM per mitjà
d’un informe que s’emetrà quan es faci arribar a l’ATM el PMU juntament amb la Memòria
Ambiental.
A continuació es fa un resum de les principals aportacions realitzades per l’ATM en relació a
l’adequació del PMU de Santa Perpètua de Mogoda als criteris i orientacions establerts en el Pla
director de mobilitat de l’RMB (informe inicial, de 29 d’agost de 2013, posteriorment ratificat com
a informe favorable amb data 18 d’octubre 2013, un cop incorporades els elements especificats a
continuació).
En la taula inferior es mostren les aportacions que va considerar l’ATM a l’informe inicial del Pla, i
també es mostra quina ha estat la seva consideració en l’exercici d’actualització del PMU.
Taula 14. Relació d’aportacions de l’informe ATM i incorporació al document del PMU
Ref. Informe ATM
Document PMU modificat
Descripció modificació
4.1.1 b) I- Diagnosi Fa referència a la incoherència numèrica entre la taula 7 i el text que l’acompanya (tipologies de xarxes ciclables). Canvi del text.
4.1.1 d) I- Diagnosi Referent a un anàlisis de les possibilitats d’intermodalitat i títols i tarifes de l’ATM i serveis urbans i interurbans de TP. S’ha ampliat aquesta informació.
4.1.1 e) I- Diagnosi Descripció de la política tarifària i horària de l’aparcament de zona blava i de C/D.
4.1.1 h) I- Diagnosi Accidents amb morts o ferits greus en funció de la mobilitat.
4.1.1 g) II- Objectius, escenaris i Pla
S’inclou una mesura per estudiar una possible regulació horària i de ruta de pas de pesats.
Pla de Mobilitat Urbana de Santa Perpètua de Mogoda
Memòria Ambiental
45
d’acció
4.1.2 IV- ISA
S’explica com s’ha realitzat el càlcul d’escenaris de mobilitat tenint en compte la mobilitat de residents i de no residents. S’ha justificat l’evolució en el nombre de desplaçaments en el període 06-10. S’ha inclòs una proposta de distribució modal de desplaçaments entre residents i no residents, urbans i de connexió. S’han aportat dades de veh-km/any en relació a l’escenari objectiu. Objectiu 7: S’inclou una mesura en el Pla d’Acció sobre l’actualització del mapa de soroll.
4.1.4 II- Objectius, escenaris i Pla
d’acció
S’inclou una taula resum amb totes les mesures, el calendari previst i el pressupost assignat.
5 II- Objectius, escenaris i Pla
d’acció S’inclou una mesura sobre actualitzar el Pla d’Accessibilitat municipal.
5/6 II- Objectius, escenaris i Pla
d’acció S’unifica la calendarització de les actuacions.
9 II- Objectius, escenaris i Pla
d’acció
S’inclou una proposta de seguiment dels itineraris i us de les places destinades a vehicles pesats i de càrrega i descàrrega.
10 II- Objectius, escenaris i Pla
d’acció
S’aporta informació sobre l’accessibilitat del TP urbà. Es fa referència al PLSV. S’inclou una mesura per tal de coordinar els departaments d’urbanisme i mobilitat. S’inclou una mesura d’aplicar mesures municipals de discriminació positiva per als vehicles menys contaminants. S’inclou una mesura de garantir l’accés universal a tots els centres educatius del municipi.
10.2 II- Objectius, escenaris i Pla
d’acció Es reforça la mesura de promoció de plans de mobilitat als polígons industrials.
5.3. INCORPORACIÓ DE LES APORTACIONS REBUDES DURANT EL PERÍODE DE CONSULTES PRÈVIES DE L’ISA
L’any 2011, la Direcció General d’Avaluació Ambiental, d’acord amb l’article 18 de la Llei 6/2009,
va dur a terme les consultes a les administracions públiques afectades i al públic interessat. A
continuació es detallen les aportacions rebudes, incorporades dins del Document de Referència, i
la resposta als comentaris que es concreta al PMU i a l’ISA.
1. Oficina de Canvi Climàtic
- Tenir en compte els objectius i mesures previstes al PAES.
- Actualitzar i completar dades relatives als consums energètics i GEH amb la nova
documentació publicada.
- Per càlcul d’emissions de GEH, a més de l’eina AMBIMOB, es recomana l’ús de la Guia de
càlcul d’emissions de GEH.
- Actualitzar el marc de referència de canvi climàtic.
Pla de Mobilitat Urbana de Santa Perpètua de Mogoda
Memòria Ambiental
46
- Incorporar una avaluació de la reducció esperada d’emissions de GEH una vegada el PMU
estigui desenvolupat.
- Correcció relativa a les DNM.
Incorporació a l’ISA:
S’han actualitzat les dades de normatives i marc de referència, que afecten tant a l’apartat 3.
Relació amb altres plans i programes connexos, com a l’apartat d’objectius 5.1 Objectius ambientals
dels plans que tenen relació amb el PMU.
S’han actualitzat les dades de consum energètic i emissions de gasos d’efecte hivernacle (inclosa a
l’ISA a l’apartat 4.4.).
L’avaluació de la reducció esperada d’emissions de GEH una vegada el PMU estigui desenvolupat
s’inclou a la valoració de fluxos ambientals de l’alternativa escollida (apartat 7.4.2).
S’estudia el funcionament de la Guia de càlcul d’emissions de GEH i es decideix no utilitza-la, ja que
s’entén que l’eina AMBIMOB-U és més específica i adequada en el càlcul d’emissions a nivell
municipal.
2. Agència de Residus de Catalunya
- L’ISA ha de tenir en compte el compliment de la normativa i els plans i programes
referents a residus.
Incorporació a l’ISA:
Com s’especifica a l’apartat 4.4 de l’ISA hi ha altres impactes ambientals derivats de la mobilitat que
no s’analitzen, atès que l’objectiu de l’avaluació ambiental és analitzar els aspectes més significatius i
rellevants per l’àmbit del PMU. No és el cas de la generació de residus.
3. Oficina de prevenció i control del soroll i les vibracions
- L’ISA ha de tenir en compte els objectius de qualitat acústica en relació a les zones de
sensibilitat i usos del sòl.
Incorporació a l’ISA:
Aquest anàlisi està inclòs a l’apartat 4.4 de l’ISA, en l’anàlisi de la contaminació acústica del municipi.
4. Direcció general de Qualitat Ambiental
- L’ISA haurà de contenir mesures que redueixin els valors d’immissió de partícules en
suspensió amb diàmetre inferior a 10 micres, equivalent a la que es produiria amb la
Pla de Mobilitat Urbana de Santa Perpètua de Mogoda
Memòria Ambiental
47
disminució del 5% de la mobilitat en vies urbanes respecte l’escenari 2010.
Incorporació a l’ISA:
No s’ha incorporat aquest anàlisi, ja que s’han actualitzat els objectius en relació al nou Pla
d’actuació per a la millora de la qualitat de l’aire horitzó 2015.
5. Autoritat del Transport Metropolità
- Serà convenient analitzar el PMU dels municipis propers per garantir la connexió de
xarxes planificades.
- Proposa que es tinguin en compte les conclusions de l’EAMG i Pla de millora urbana de la
parcel·la 100 Les Minetes.
- S’ha redactat el Pla de mobilitat del Polígon de Santiga que pot seu útil al PMU.
- Es troba a faltar una descripció de la població del municipi i mapa urbanístic de
repartiment de la residència i l’activitat.
- Per construir l’escenari tendencial de mobilitat en alguns casos caldrà realitzar enquestes
amb mostra més rellevant.
- Actualitzar alguns gràfics, ja que la prognosi del pdM es va realitzar en un entorn diferent
a l’actual crisi econòmica.
- S’ha detectat una aturada de la renovació dels vehicles que pot incidir negativament en
l’obtenció dels objectius ambientals del PMU.
- L’ús del biodièsel està en revisió a tota Europa. Important conèixer les propostes en
matèria d’energia del PMU.
- Necessari adaptar els objectius ambientals d’altres plans al PMU.
- Incloure indicadors de les DNM i els proposats al pdM.
Incorporació a l’ISA:
- S’analitzen amb major detall documents de planejament supramunicipals, i s’inclou el seu anàlisi a
l’apartat de normativa de referència (capítol 3, Relació amb altres plans i programes connexos), així
com als objectius del PMU (apartat 5.1 Objectius ambientals dels plans que tenen relació amb el
PMU).
- Es completa la descripció de la població del municipi i mapa urbanístic de repartiment de la
residència i l’activitat (apartat 4.1. Anàlisi territorial i funcional)
- No es disposa d’enquestes addicionals a l’EMQ 2006 en l’àmbit de Santa perpètua, amb una
mostra suficient per millorar la metodologia de diagnosi i prognosi de la mobilitat. Tot i així, les
dades de l’EMQ 2006 s’han contrastat amb el coneixement de la mobilitat real del municipi que
tenen els responsables municipals, per tal de detectar possibles resultats esbiaixats per un baix
Pla de Mobilitat Urbana de Santa Perpètua de Mogoda
Memòria Ambiental
48
nombre d’enquestes (detallat a l’apartat 4.3.2. Anàlisi de fluxos intramunicipals i intermunicipals).
- S’han tingut en compte els canvis en la situació del parc de vehicles, i el canvi de perspectiva
respecte el biodièsel, mesures que influeixen en les previsions tecnològiques que afecten l’eina
AMBIMOB-U,
6. Direcció general de Carreteres
- Contemplar el PITC i enumerar les carreteres gestionades per la Generalitat de Catalunya
dins del terme municipal.
- Cal contemplar les propostes i reserves existents relatives a la nova carretera C-35 Molins
a Sant Celoni (Via Interpolar).
Incorporació a l’ISA:
- Es té en compte el PITC i s’analitza com a document de planejament supramunicipal, i s’inclou el
seu anàlisi a l’apartat de normativa de referència (capítol 3, Relació amb altres plans i programes
connexos).
Incorporació al PMU:
- El PMU té en compte la infraestructura programada de la Via Interpolar en l’execució de propostes
viàries.
7. Associació Catalana de Municipis
- Cal incloure en l’apartat d’administracions públiques afectades els ens locals colindants al
municipi i aquelles entitats dels municipis que puguin ser afectades pel PMU.
Incorporació al PMU:
- El PMU té en compte la infraestructura programada en l’execució de propostes viàries.
5.4. APORTACIONS DURANT EL PERÍODE D’EXPOSICIÓ PÚBLICA DEL PMU I DE L’ISA
El Ple de l’Ajuntament de Santa Perpètua de Mogoda va aprovar inicialment el Pla de Mobilitat de
Santa Perpètua de Mogoda amb data 28/02/2013.
Posteriorment es va sotmetre a informació pública mitjançant anunci, al BOP, DOGC, Tauler
d'Edictes de la Corporació, web municipal i a un diari dels de més circulació a la Província, per un
termini de quaranta-cinc dies hàbils.
Es va rebre una al·legació presentada pels veïns del barri de la Creueta (núm. registre d’entrada
2013007646, en data 2 de juliol 2013), amb la recollida de 200 signatures dels veïns. Els veïns
mostren disconformitat amb la jerarquització que realitza el PMU de l’avinguda Santiga, que
Pla de Mobilitat Urbana de Santa Perpètua de Mogoda
Memòria Ambiental
49
manté un estat de xarxa bàsica. Es reclama una previsió al PMU de pacificació de la via, per una
major permeabilitat entre la zona del barri de la Creueta i la zona centre.
L’Ajuntament respon l’al·legació dels veïns, i queda recollit al PMU, la voluntat d’avançar en la
pacificació d’aquesta via, tot i que es mantindrà com a part de la xarxa bàsica del municipi fins
que l’existència de noves infraestructures previstes permetin el transvasament del trànsit de pas
fora d’aquest eix.
Com que en el context de crisi no és possible preveure el moment en que aquestes noves
infraestructures puguin desenvolupar-se, l’Ajuntament donarà resposta a les necessitats dels
veïns disminuint la velocitat de circulació d’aquesta via a 30 km/h. S’aplicaran mesures de control
policial, així com elements físics de reducció de la velocitat (coixins berlinesos) i semaforització
amb fase fixa.
Pla de Mobilitat Urbana de Santa Perpètua de Mogoda
Memòria Ambiental
51
6. CONCLUSIONS DEL PROCÉS D’AVALUACIÓ
6.1. VALORACIÓ DE LA INTEGRACIÓ DELS ASPECTES AMBIENTALS EN EL PMU
L’assoliment dels objectius ambientals del PMU ha millorat amb la integració de les aportacions
de l’avaluació ambiental estratègica. Aquest fet s’ha degut principalment a un canvi en la
priorització de les mesures del Pla, establint una jerarquia amb major pes de les mesures
orientades a la mobilitat no motoritzada.
En un primer moment, la jerarquia determinada al PMU era com segueix: 1) Transport públic 2)
Vianants 3) Bicicletes 4) Vehicle privat. Aquesta categorització responia a la voluntat de prioritzar
un seguit de mesures que recuperessin un model de transport públic urbà amb el nombre
d’usuaris que havia tingut anys enrere.
En el temps que el PMU ha estat a l’espera de l’aprovació inicial, però, les mesures que han anat
impulsant-se han estat mesures de baix cost, fent que la prioritat d’implantació acabés coincidint
amb la que determina aquesta avaluació ambiental estratègica: 1) Vianants 2) Bicicletes 3)
Transport públic 4) Vehicle privat.
Aquest canvi de prioritats del Pla ha modificat els terminis d’aplicació de les mesures,
avançant un seguit actuacions que tenen efectes directes en la millora de la situació
de mobilitat urbana (i els seus vectors ambientals) cap a un model més sostenible.
Tot i aquesta millora, l’assoliment d’objectius és molt diferent per a la mobilitat interna al
municipi que per la de connexió. Mentre que les mesures aconsegueixen actuar de forma
significativa en la mobilitat interna, les mesures actuant en la mobilitat de connexió estan
orientades al transvasament d’usuaris al transport urbà, amb mesures d’àmbit supramunicipal,
que és poc probable que puguin ser operatives l’any 2016, en un context de crisi econòmica.
Globalment es pot observar com les mesures de millora del PMU són molt clares en el cas
de la mobilitat intramunicipal, amb un canvi de tendència molt significatiu, millorant la
situació actual. Els resultats mostren que per l’any 2022 s’arribaria a les reduccions de consums
energètics i d’emissions de GEH assumides al pacte d’Alcaldes. A més, cal considerar que la
situació de partida del municipi són les de un municipi amb un sistema de mobilitat interna on
predominen ja actualment els desplaçaments a peu, i per tant requereix un esforç addicional
promoure un canvi modal (associat a àrees residencials de baixa densitat).
El PMU fa clars esforços en la millora de les infraestructures de transport públic, en la gestió de
l’aparcament intern al nucli urbà i es modifica de forma molt significativa la jerarquització viària
del municipi, creant un gran nucli pacificat al centre de Santa Perpètua i modificant el
funcionament intern de diversos barris. Totes aquestes mesures serveixen per acostar-se molt als
objectius del objectius de lluita contra el canvi climàtic.
En canvi, l’abast del Pla no és suficient pel que fa les mesures orientades a la mobilitat
intermunicipal. La situació econòmica actual ha obligat a allargar els terminis d’execució de
Pla de Mobilitat Urbana de Santa Perpètua de Mogoda
Memòria Ambiental
52
diverses mesures competència d’administracions supramunicipals, i que tant és més realista
preveure l’assoliment dels objectius normatius en un escenari a +12 anys. Per tant, amb les
mesures proposades per al període del Pla no es preveu acomplir els objectius de reducció
marcats normatives ambientals. Per arribar-hi caldria una reducció dràstica dels veh-km realitzats
en mitjans motoritzats en els desplaçaments de connexió externs al municipi.
Tot i així, el PMU treballa activament en les relacions amb els municipis veïns (on sí pot actuar de
forma directa), i per les relacions amb municipis més distants, engloba dins dels compromisos
assumits per l’Ajuntament la implicació i seguiment d’aquests desenvolupaments que portin a un
model més sostenible en la mobilitat de connexió.
Taula 15. Compliment d’objectius un cop integrada la valoració de l’informe del DTS
Objectiu del PMU: Reducció del consum de combustible, especialment els derivats del petroli
Urbà 2016 2022
Interurbà 2016 2022
Global 2016 2022
Tendencial 1.774 1.815
Tendencial 11.075 11.545
Tendencial 12.850 13.360
Objectiu 1.517 1.378
Objectiu 10.371 10.300
Objectiu 11.888 11.679
∆% Objectiu-tendencial -14% -24%
∆% Objectiu-tendencial -6% -11%
∆% Objectiu-tendencial -7% -13%
∆% Objectiu-actual -11% -19%
∆% Objectiu-actual 1% 1%
∆% Objectiu-actual 0% -2%
A nivell global del municipi, no s’assoleixen els objectius marcats.
Però sí s’assoleixen, amb molt de marge, a nivell de la mobilitat interna al municipi. De fet, la reducció del
19% entre 2010 i 2022, posa el municipi de Santa Perpètua en la correcta direcció per assolir els objectius europeus
del Pacte d’Alcaldes, de reducció del consum energètic del 20% entre 2010 i 2020.
Objectiu del PMU: Reducció les emissions de gasos d’efecte hivernacle
Escenari objectiu
Urbà 2016 2022
Interurbà 2016 2022
Global 2016 2022
Tendencial 5.342 5.465 Tendencial 32.633 34.289
Tendencial 37.975 39.754
Objectiu 4.565 4.141 Objectiu 30.180 29.571
Objectiu 34.746 33.712
∆% Objectiu-tendencial -15% -24%
∆% Objectiu-tendencial -8% -14%
∆% Objectiu-tendencial -9% -15%
∆% Objectiu-actual -11% -19%
∆% Objectiu-actual 1% -1%
∆% Objectiu-actual -1% -4%
A nivell global del municipi, no s’assoleixen els objectius marcats.
Però sí s’assoleixen a nivell de la mobilitat interna al municipi. De fet, la reducció del 19% entre 2010 i 2022,
posa el municipi de Santa Perpètua en la correcta direcció per assolir els objectius europeus del Pacte d’Alcaldes, de
reducció de les emissions de gasos d’efectes hivernacle del 20% entre 2010 i 2020.
Pla de Mobilitat Urbana de Santa Perpètua de Mogoda
Memòria Ambiental
53
Objectiu del PMU: Millorar la qualitat atmosfèrica
Escenari objectiu
PM10
Urbà 2016 2022
Interurbà 2016 2022
Global 2016 2022
Tendencial 3,9 3,7 Tendencial 26,8 24,7
Tendencial 30,7 28,5
Objectiu 3,2 2,7 Objectiu 26,5 24,8
Objectiu 29,8 27,6
∆% Objectiu-tendencial -17% -27%
∆% Objectiu-tendencial -1% 0%
∆% Objectiu-tendencial -3% -3%
∆% Objectiu-actual -15% -28%
∆% Objectiu-actual 4% -3%
∆% Objectiu-actual 1% -6%
A nivell global del municipi, s’assoleixen els objectius marcats de reducció de les emissions, en l’escenari 2022.
Sí s’assoleixen a nivell de la mobilitat interna al municipi, tant en l’escenari 2016 com en l’escenari
2022.
NOx
Urbà 2016 2022
Interurbà 2016 2022
Global 2016 2022
Tendencial 30,4 25,5
Tendencial 154,1 128,9
Tendencial 184,6 154,4
Objectiu 25,6 19,4
Objectiu 139,6 106,3
Objectiu 165,1 125,7
∆% Objectiu-tendencial -16% -24%
∆% Objectiu-tendencial -9% -18%
∆% Objectiu-tendencial -11% -19%
∆% Objectiu-actual -30% -47%
∆% Objectiu-actual -29% -46%
∆% Objectiu-actual -29% -46%
S’assoleixen els objectius de reducció marcats per les emissions d’NOx.
Objectiu del PMU: Millorar la qualitat acústica
Escenari objectiu
En no disposar de les eines de partida de mesura al municipi, es desconeix l’efecte del PMU sobre el vector acústic.
Tot i així és previsible que el PMU millori la qualitat acústica del municipi, ja que un seguit de les mesures
proposades pel Pla contribuiran a reduir l’impacte sonor provocat pel trànsit. Destaquen la creació de la zona centre
pacificada, l’ampliació de la zona 30, i la limitació de la velocitat en casc urbà.
Objectiu del PMU: Augment de l’autocontenció dels desplaçaments quotidians
Escenari objectiu
Any 2016, autocontenció del 35,6%.
Les mesures del PMU permeten assolir els objectius marcats.
Objectiu del PMU: Creixement zero de la distància mitjana dels desplaçaments
Escenari objectiu
2,4 km en desplaçaments intramunicipals; 32 km en desplaçaments intermunicipals.
Les mesures del PMU permeten assolir els objectius marcats.
Pla de Mobilitat Urbana de Santa Perpètua de Mogoda
Memòria Ambiental
54
Objectiu del PMU: Optimitzar l’ocupació de l’espai públic (reduint l’ocupació per part dels vehicles motoritzats)
Escenari objectiu
56% espai vehicles motoritzats – 5% exclusiu vianants i bicicletes – 18% amb mesures de pacificació
Les mesures del PMU permeten assolir els objectius marcats, amb un canvi significatiu respecte la situació de partida.
6.2. DIFICULTATS SORGIDES DURANT L’AVALUACIÓ AMBIENTAL
Des del punt de vista de valoració de les dificultat sorgides durant el procés d’avaluació, els
aspectes més controvertits es deuen a la utilització de bases de dades de mobilitat. Les dades
d’anàlisi de fluxos provinents de l’enquesta EMQ 2006 es troben lleugerament desfasades per la
manca d’actualització d’aquesta enquesta, tot i que es contrasten els resultats amb el
coneixement dels responsables municipals.
Així mateix seria convenient unificar les metodologies de càlcul per al traçat d’escenaris
tendencials de mobilitat. S’ha anat ampliant el nombre d’elements que s’hi consideren (mobilitat
intra i intermunicipal, residents i no residents...), però caldria establir un mètode de càlcul que
englobi tot els factors que poden intervenir en la mobilitat (per exemple, es sap que la mobilitat
en vehicle privat interurbana es veu més influïda pels canvis del PIB que per altres factors locals.
Caldria que cada element dels escenaris es projectés d’acord amb els principals factors
d’alteració).
En tercer lloc, el planejament urbà s’ha vist influït en els darrers anys per un fort canvi de la
conjuntura econòmica que ha limitat de forma molt severa la disponibilitat pressupostària dels
Ajuntaments. És poc realista considerar que es puguin portar a terme ara les mateixes actuacions
i en la mateixa extensió que es plantejaven fa uns anys. Així, el compliment dels objectius
normatius també es veu alterat i frenat. Els terminis d’actuació als que els Ajuntaments poden
comprometre’s s’han allargat, i les mesures a curt termini han de ser necessàriament de cost
limitat. Aquest fet condiciona de forma important el contingut d’una eina com el PMU.
Aquesta limitació es percep de forma clara també en mesures de planejament supramunicipal, on
també s’han allargat terminis de forma important, o fins i tot es desconeix quan es podran arribar
a dur a terme.
En el treball de l’equip redactor del PMU de forma conjunta amb els tècnics de l’Ajuntament s’han
tingut en compte aquests elements, i en mesura del possible s’han aplicat mesures preventives
per a minimitzar els impactes negatius que se’n poguessin generar.
Pla de Mobilitat Urbana de Santa Perpètua de Mogoda
Memòria Ambiental
55
6.3. ANÀLISI DE LA PREVISIÓ DELS IMPACTES SIGNIFICATIUS DEL PLA
Per tal de calcular les emissions GEH i la contaminació atmosfèrica produïdes pel sector del
transport s’ha utilitzat el model de càlcul AMBIMOB-U. Per tal d’utilitzar l’eina ha estat necessari
incorporar els següents paràmetres específics del sistema de mobilitat en estudi: Dades de
mobilitat, dades de mobilitat anual en vehicles-km, dades de mobilitat segons tipus de via, parc
de vehicles.
L’aplicació de les mesures del pla donen lloc a una disminució del consum d’energia i de les
emissions de CO2 en la mobilitat interna respecte l’escenari 2010.
Taula 16. Fluxos ambientals de la mobilitat interna per l’escenari objectiu, variació respecte als valors actuals
Escenari actual
Tendencial (2016)
Alternativa escollida (2016)
∆% alternativa respecte
2010 Tendencial
(2022)
Alternativa escollida (2022)
∆% alternativa respecte
2010
Consum energètic (tep/any)
1.696 1.774 1.517 -11% 1.815 1.378 -19%
Emissions de GEH (t CO2 eq/any)
5.109 5.342 4.565 -11% 5.465 4.141 -19%
Emissions PM10 (t/any)
3,80 3,89 3,23 -15% 3,73 2,73 -28%
Emissions NOx (t/any)
36,30 30,45 25,56 -30% 25,48 19,39 -47%
Taula 17. Fluxos ambientals de la mobilitat de connexió per l’escenari objectiu, variació respecte als valors actuals
Escenari actual
Tendencial (2016)
Alternativa escollida (2016)
∆% alternativa respecte 2010
Tendencial (2022)
Alternativa escollida (2022)
∆% alternativa respecte 2010
Consum energètic (tep/any)
10.225 11.075 10.371 1% 11.545 10.300 1%
Emissions de GEH (t CO2 eq/any)
29.841 32.633 30.180 1% 34.289 29.571 -1%
Emissions PM10 (t/any)
25,58 26,83 26,52 4% 24,72 24,84 -3%
Emissions NOx (t/any)
197,59 154,14 139,58 -29% 128,91 106,34 -46%
Taula 18. Fluxos ambientals de la mobilitat total per l’escenari objectiu, variació respecte als valors actuals
Escenari actual
Tendencial (2016)
Alternativa escollida (2016)
∆% alternativa
respecte 2010 Tendencial
(2022)
Alternativa escollida (2022)
∆% alternativa
respecte 2010 Consum energètic (tep/any)
11.921 12.850 11.888 0% 13.360 11.679 -2%
Emissions de GEH (t CO2 eq/any)
34.950 37.975 34.746 -1% 39.754 33.712 -4%
Emissions PM10 (t/any)
29,38 30,72 29,75 1% 28,46 27,57 -6%
Emissions NOx (t/any)
233,90 184,59 165,14 -29% 154,39 125,73 -46%
Pla de Mobilitat Urbana de Santa Perpètua de Mogoda
Memòria Ambiental
56
Consum energètic
S’aprecia una disminució del 15% del consum d’energia en la mobilitat interna l’any 2016 en
l’escenari objectiu, respecte al mateix any en l’escenari tendencial, i del 24% el 2022 respecte el
tendencial. Aquesta disminució suposa per l’any 2016 una disminució del consum 10,5%
respecte l’any 2010, i del 19% l’any 2022 respecte la situació actual.
Es preveu que hi hagi una renovació de la flota de vehicles amb la mateixa tendència mitjana
que a la resta de l’estat, alhora que s’incidirà en la introducció de flotes municipals amb
tecnologies més netes (com vehicles híbrids).
Emissions de gasos d’efecte hivernacle
Les emissions de gasos d’efecte hivernacle degudes a la mobilitat interna disminuirien un 15%
l’any 2016 en l’escenari objectiu respecte el tendencial, i del 24% l’any 2022. Això significa que
l’any 2016, s’emetrien a l’atmosfera un 11% menys d’emissions respecte l’any 2010, i
un 19% menys l’any 2022 respecte la situació actual.
Emissions de PM10
En àmbit urbà, les millores introduïdes permetrien revertir la tendència en l’emissió de PM10,
emetent l’any 2016 un 17% menys respecte la tendència, i l’any 2022 un 27% menys. En
termes absoluts, l’any 2016 s’emetrien un 15% menys de partícules respecte l’any
2010, i l’any 2022 un 28% menys que el 2010.
Emissions de NOx
En la mobilitat urbana, es preveu que l’emissió de NOx en un escenari objectiu sigui l’any 2016
un 16% menys respecte la tendència, i l’any 2022 un 24% menys. En termes absoluts, l’any
2016 s’emetrien un 30% menys d’òxids de nitrogen respecte l’any 2010, i l’any 2022
un 47% menys que el 2010.
Contaminació acústica
Tot i que no es disposa d’eines suficients per avaluar quantitativament la població afectada pels
efectes sobre la contaminació acústica, un seguit de les mesures proposades pel Pla contribuiran
a reduir l’impacte sonor provocat pel trànsit.
Entre aquestes mesures destaquen la creació de la zona centre pacificada, l’ampliació de la zona
30, i la limitació de la velocitat en casc urbà. Es mostra a continuació el canvi de jerarquització de
la xarxa viària.
Xarxa viària i espai públic
L’establiment d’una nova jerarquia funcional en el viari de Santa Perpètua s’ha realitzat amb
l’objectiu de reduir l’impacte del trànsit en determinats àmbits, mitjançant la seva concentració
Pla de Mobilitat Urbana de Santa Perpètua de Mogoda
Memòria Ambiental
57
en aquelles vies que suportin millor les intensitats de trànsit elevades. Les velocitats també s’han
adequat a les diverses situacions urbanes.
Per recuperar la multifuncionalitat del carrer i així abordar una política de gestió de l’espai públic
coherent amb els principis de mobilitat sostenible i segura, s’ha tornat espai al vianant i al
ciclista. La jerarquització viària proposada en un escenari objectiu modifica la situació actual tal i
com mostra el gràfic següent.
Gràfic 2. Longitud de la xarxa viària urbana en m (any 2010 i any 2016) i augment percentual de cada tipologia sobre el total de la xarxa (%)
Accidentalitat
La transformació d’un model de mobilitat cap a un escenari amb major mobilitat no motoritzada i
en transport públic s’associa a una major seguretat viària. Els desplaçaments amb vehicle privat
registren un major gran de sinistralitat respecte altres modes de transport.
Així mateix, l’ampliació de les zones pacificades, amb major control de la velocitat, i altres
mesures de control, també tindran un efecte directe en la disminució del nombre i la lesivitat dels
accidents urbans.
L’elaboració paral·lela del Pla Local de Seguretat Viària Local també tindrà un impacte clau en el
canvi de tendència de l’accidentalitat urbana. Si es compleixen les mesures previstes, l’objectiu
per l’any 2015 serà reduir un 25% el nivell d’accidentalitat registrat l’any 2010. Les mesures
incloses al PMU van en la mateixa línia que les desenvolupades al PLSV.
6.3.1. Mesures preventives, correctores i compensatòries
El PMU de Santa Perpètua de Mogoda disposa d’un quadre d’indicadors que li permetran
determinar en quina proporció s’han efectuat les actuacions que es proposen en el pla i la seva
eficiència o grau d’acompliment dels objectius del pla, és a dir, si el sistema de mobilitat s’apropa
als resultats que es pretenen assolir amb el pla.
0
20000
40000
60000
80000
100000
120000
actual proposta PMU
accessos i vies interurbanes
vies de prioritat per a vehicles (xarxa bàsica)
carrers 30
carrers veïnals
carrers de prioritat per a vianants
carrers per a vianants
carrers de zona industrial
-1%
+30%
-4%
+144%
+78%
Pla de Mobilitat Urbana de Santa Perpètua de Mogoda
Memòria Ambiental
58
Aquests indicadors donen idea, mitjançant el procediment de seguiment, de la necessitat
d’establir mesures preventives, correctores o compensatòries durant l’aplicació del PMU.
Pla de Mobilitat Urbana de Santa Perpètua de Mogoda
Memòria Ambiental
59
7. DETERMINACIONS FINALS QUE HAURAN D’INCORPORAR-SE A LA PROPOSTA DEL PLA
7.1. INDICACIONS PER A L’AVALUACIÓ AMBIENTAL PELS PLANS I PROJECTES DERIVATS DEL PLA
Els plans que es proposen desenvolupar arran de l’aprovació del Pla de Mobilitat Urbana de Santa
Perpètua de Mogoda, d’acord amb les propostes, són:
Actualització del Pla d’Accessibilitat Municipal
Plans de mobilitat a polígons d’activitat amb problemàtica de mobilitat
Plans de Desplaçament d’Empresa (PDE)
En els documents de planejament que es derivin del Pla de Mobilitat Urbana (concretament, de
cara els Estudis d’Avaluació de la Mobilitat Generada i també per als plans de mobilitat específics
per a polígons industrials, comercials i centres generadors de mobilitat) cal seguir el canvi
modal proposat per a l’escenari objectiu del PMU.
Aquest canvi modal ha de garantir els objectius ambientals del PMU per a cada estudi o pla de
mobilitat derivat. És a dir els objectius ambientals del PMU els ha de complir, en la seva justa
mesura i en la proporcionalitat que correspongui, qualsevol planejament derivat en matèria de
mobilitat a Santa Perpètua de Mogoda (EAMG, Plans de Mobilitat Sectorials, Plans de Mobilitat de
zones concretes, etc).
Repartiment modal objectiu del PMU (2016)
(veh. privat – transport col·lectiu – a peu i bici)
Urbà: 29% - 6%- 65%
Interurbà: 78% - 12% -10% Global: 61% - 10% - 29%
A més a més, s’exigiran les següents accions:
La nova xarxa de vianants ha de complir sempre amb els requeriments de connectivitat i
accessibilitat, segons s’estableix al PMU.
Els nous sectors hauran de connectar amb la xarxa per a bicicletes proposada al present
pla de mobilitat.
Els nous sectors urbans, industrials i comercials hauran de comptar amb una adequada
oferta de transport públic (equivalent a la dels àmbits ja consolidats) per tal de garantir
una òptima connectivitat amb el centre urbà i els principals centres generadors de
mobilitat del municipi.
Planificar els nous sectors urbans en base a una adequada jerarquització de la xarxa
viària mitjançant la definició de sentits de circulació, l’ús d’elements reductors de la
Pla de Mobilitat Urbana de Santa Perpètua de Mogoda
Memòria Ambiental
60
velocitat, senyalització horitzontal i vertical i fonamentalment un adequat disseny de les
seccions dels carrers.
7.2. MESURES DE SEGUIMENT DEL PLA
El seguiment ambiental del Pla s’ha d’integrar en els mecanismes de seguiment propis del PMU.
El seguiment comportarà, com a mínim, la realització d’informes als 3 i als 6 anys des de
l’aprovació del Pla.
Segons s’estableix als articles 29 i 30 de la Llei 6/2009 el promotor és el responsable de dur a
terme el seguiment dels efectes sobre el medi ambient que comporta l’aplicació o l’execució del
Pla. El seguiment es pot dur a terme per mitjà de l’òrgan específic que determini la legislació
sectorial, per mitjà d’un director ambiental del pla, o eventualment, per mitjà d’una comissió
mixta interadministrativa.
Els informes de seguiment es transmetran a la Subdirecció general d’avaluació ambiental qui, en
cas necessari, emetrà un informe valoratiu. Aquest és òrgan ambiental és el responsable de la
supervisió dels efectes ambientals de l’aplicació dels plans i programes, de rebre els informes
periòdics de seguiment i d’identificar els efectes adversos.
Els informes de seguiment han de constar de la següent informació:
Estat d’execució de les mesures en relació al programa d’actuació establert.
Grau d’assoliment dels objectius ambientals generals del Pla i dels específics establerts
per als principals fluxos de mobilitat.
En cas necessari, incorporar directrius ambientals per corregir situacions anòmales per tal
de maximitzar l’assoliment dels valors dels objectius ambientals fixats al Pla.
A continuació es presenta el recull d’indicadors ambientals de seguiment del PMU de
Santa Perpètua de Mogoda que permetran fer el seguiment dels objectius socioambientals del
Pla.
Taula 19. Indicadors de seguiment del Pla
Indicador Valor actual
(2010)
Valor objectiu del PMU
(2016)
Valor objectiu del PMU
(2022)
Consum energètic del transport per carretera en benzina i gas-oil (tep/any)
11.921 Urbà: 1.696 Interurbà: 10.225
11.888 Urbà: 1.517 Interurbà: 10.371
11.679 Urbà: 1.378 Interurbà: 10.300
% Consum energètic del transport per carretera en energies alternatives sobre el consum energètic total
0,2% Urbà: 0,2% Interurbà: 0,2%
3,6% Urbà: 2,0% Interurbà: 3,9%
6,9% Urbà: 4,9% Interurbà: 7,2%
Total d’emissions de CO2 (t/any) 34.951 Urbà: 5.110 Interurbà: 29.841
34.746 Urbà: 4.565 Interurbà: 30.180
33.712 Urbà: 4.141 Interurbà: 29.571
Pla de Mobilitat Urbana de Santa Perpètua de Mogoda
Memòria Ambiental
61
Indicador Valor actual
(2010)
Valor objectiu del PMU
(2016)
Valor objectiu del PMU
(2022)
Total d’emissions de PM10 (t/any) 29,38 Urbà: 3,80 Interurbà: 25,58
29,75 Urbà: 3,23 Interurbà: 26,52
27,57 Urbà: 2,73 Interurbà: 24,84
Total d’emissions de NOx (t/any) 233,90 Urbà: 36,30 Interurbà: 197,59
167,15 Urbà: 25,56 Interurbà: 139,58
125,73 Urbà: 19,39 Interurbà: 106,34
% de població en zones >65 dB LAR (diürn) - - -
% de població en zones >55 dB LAR (nocturn)
- - -
Repartiment modal (veh. privat – transport col·lectiu – a peu i bici)
63% - 9% - 28% Urbà: 32% - 5%- 63% Interurbà: 81% - 11% - 8%
61% - 10% - 29% Urbà: 29% - 6%- 65% Interurbà: 78% - 12% -10%
59% - 12% - 29% Urbà: 27% - 7%- 66% Interurbà: 75% - 15% -10%
Nivell d’autocontenció dels desplaçaments 30,7% 35,6% 34,8%
Distància mitjana dels desplaçaments en vehicle privat
Urbà: 2,6 Interurbà: 34,9
Urbà: 2,4 Interurbà: 32
Urbà: 2,2 Interurbà: 30
Ràtio d’ocupació dels cotxes (dies feiners) Urbà: 1,3 Interurbà: 1,1
Urbà: 1,3 Interurbà: 1,1
Urbà: 1,3 Interurbà: 1,1
% d’espai públic destinat als vehicles motoritzats (circulació i aparcament)
61% 50% 40%
% d’espai públic amb mesures de pacificació del trànsit
37% 41% 41%
% d’espai públic d’ús exclusiu per a vianants o bicicletes
2% 9% 19%
Infraestructura específica per a bicicletes 27,2 km 35 km 45,6 km
Cobertura de transport urbà i interurbà 95% 97% 97%
Nombre de places d'aparcament (en calçada i fora de calçada) per a vehicles motoritzats
7.604 places 9.791 places 9.879 places
Modernització de vehicles municipals - 2% 5%
Nombre d’accidents anuals amb víctimes a la xarxa vial
153 accidents amb i sense víctimes
115 accidents amb i sense víctimes
76 accidents amb i sense víctimes
% d’accidents anuals amb vianants o ciclistes implicats
15 11 5
Accidents anuals per 10.000 veh-km (urbans)
0,07 0,05 0,03
OCTUBRE 2013
INFORME DE SOSTENIBILITAT AMBIENTAL, text refós
Per:
Pla de mobilitat urbana de Santa Perpètua de Mogoda
Pla de Mobilitat Urbana de Santa Perpètua de Mogoda
Informe de Sostenibilitat Ambiental, text refós octubre 2013
CRÈDITS
DIRECCIÓ FACULTATIVA
Ajuntament de Santa Perpètua de Mogoda
Àrea de Territori i Medi Ambient
Regidoria de Medi Ambient
Teresa Martínez
Tècnica Municipal de Medi Ambient
Josep M. Burjalés i Papaseit
Enginyer Municipal
EQUIP REDACTOR
Ingeniería de Tráfico SL, Consultors de Mobilitat
Ole Thorson
Director de projectes
Joan Estevadeordal
Planificador de mobilitat
Alia Ramellini
Responsable del procés d’Avaluació Ambiental
Amb el suport de l’equip tècnic d’INTRA
SISTEMA DE GESTIÓ DE QUALITAT
Verificació del projecte
Per JE
Data Octubre 2013
Pla de Mobilitat Urbana de Santa Perpètua de Mogoda
Informe de Sostenibilitat Ambiental, text refós octubre 2013
ÍNDEX DE CONTINGUTS
1.1. EL PROCÉS D’AVALUACIÓ AMBIENTAL DE PLANS I PROGRAMES 1
1.2. CONTINGUT I ABAST DE L’INFORME DE SOSTENIBILITAT AMBIENTAL 2
2.1. MARC GENERAL EN QUE ES DESENVOLUPA EL PLA. 7
2.2. FINALITAT DEL PLA I OBJECTIUS GENERALS I AMBIENTALS PRINCIPALS 7
2.3. ESTRATÈGIES PRINCIPALS PER L’ASSOLIMENT DELS OBJECTIUS 8
2.4. HORITZÓ D’IMPLEMENTACIÓ I SEGUIMENT 8
4.1. ANÀLISI TERRITORIAL I FUNCIONAL 13
4.1.1. Àmbit territorial .................................................................................................................. 13 4.1.2. Població ............................................................................................................................. 14 4.1.3. Estructura urbanística ......................................................................................................... 15 4.1.4. Noves centralitats ............................................................................................................... 17
4.2. XARXA DE TRANSPORTS: INFRAESTRUCTURES I SERVEIS 18
4.2.1. Ocupació del sòl: xarxa viària i espai públic ......................................................................... 18 4.2.2. Projectes urbans ................................................................................................................ 19 4.2.3. Xarxa viària per a vehicles motoritzats ................................................................................. 20 4.2.4. Aparcament ....................................................................................................................... 23 4.2.5. Xarxa viària per a vianants i bicicletes ................................................................................. 25 4.2.6. Oferta de transport públic ................................................................................................... 27 4.2.7. Noves infraestructures de transport ..................................................................................... 30
4.3. MODEL ACTUAL DE MOBILITAT DE SANTA PERPÈTUA DE MOGODA 32
4.3.1. Parc de vehicles i motorització .............................................................................................. 6 4.3.2. Anàlisi de fluxos intramunicipals i intermunicipals ................................................................. 34 4.3.3. Vehicles-quilòmetre .............................................................................................................. 7 4.3.4. Accidentalitat ..................................................................................................................... 52
4.4. FLUXOS AMBIENTALS 55
4.4.1. Consum d’energia .............................................................................................................. 55 4.4.2. Emissions de gasos amb efecte hivernacle (GEH) ................................................................. 58 4.4.3. Qualitat de l’aire ................................................................................................................. 61 4.4.4. Emissions de PM10 ............................................................................................................. 64 4.4.1. Emissions de NOx .............................................................................................................. 66 4.4.2. Contaminació acústica ........................................................................................................ 68
4.5. COSTOS UNITARIS DEL TRANSPORT 75
4.6. SÍNTESI DE LA DIAGNOSI 84
5.1. OBJECTIUS AMBIENTALS DELS PLANS QUE TENEN RELACIÓ AMB EL PMU 87
5.1.1. Les Directrius Nacionals de Mobilitat .................................................................................... 87 5.1.2. El Pla Director de Mobilitat de la RMB .................................................................................. 88 5.1.3. Pla de l’energia i el canvi climàtic de Catalunya 2012-2020 ................................................... 91 5.1.4. Estratègia per al desenvolupament sostenible de Catalunya ................................................. 91
1. INTRODUCCIÓ ............................................................................................................................... 1
2. CONTINGUT I OBJECTIUS DEL PMU DE SANTA PERPÈTUA DE MOGODA .................................... 7
3. RELACIÓ AMB ALTRES PLANS I PROGRAMES CONNEXOS ........................................................... 9
4. DIAGNOSI DEL PLA ..................................................................................................................... 13
5. DEFINICIÓ DELS OBJECTIUS AMBIENTALS DEL PLA ................................................................. 87
Pla de Mobilitat Urbana de Santa Perpètua de Mogoda
Informe de Sostenibilitat Ambiental, text refós octubre 2013
68
5.1.1. Pla d'actuació per a la millora de la qualitat de l’aire horitzó 2015 ......................................... 92 5.1.2. Pla d’Acció de l’Energia Sostenible ....................................................................................... 92
5.2. OBJECTIUS AMBIENTALS GLOBALS 93
5.3. OBJECTIUS AMBIENTALS OPERATIUS DEL PMU 94
5.4. INDICADORS PER A L’AVALUACIÓ AMBIENTAL DELS PMU 99
6.1. ESCENARI TENDENCIAL 101
6.1.1. Mobilitat .......................................................................................................................... 101 6.1.2. Fluxos ambientals............................................................................................................. 109 6.1.3. Fluxos socials ................................................................................................................... 112
6.2. ALTRES ESCENARIS DE FUTUR 113
7.1. RESUM DE ELS MESURES PROPOSADES PEL PMU 116
7.2. AVALUACIÓ DE L’ALTERNATIVA ESCOLLIDA RESPECTE ELS OBJECTIUS AMBIENTALS 118
7.2.1. Priorització temporal de les actuacions .............................................................................. 118 7.2.2. Detall d’actuacions prioritàries ambientalment, en relació als fluxos de mobilitat .................. 125 7.2.3. Relacions entre actuacions ................................................................................................ 139 7.2.4. Contribució de les mesures als objectius del PMU ............................................................... 141
7.3. MARC TEMPORAL D’EXECUCIÓ DE LES MESURES I ACTUACIONS PROPOSADES 145
7.4. AVALUACIÓ AMBIENTAL DE L’ALTERNATIVA ESCOLLIDA 150
7.4.1. Repartiment modal alternativa escollida............................................................................. 153 7.4.2. Desplaçaments alternativa escollida .................................................................................. 154 7.4.1. Vehicles-quilòmetre alternativa escollida ............................................................................ 154 7.4.2. Fluxos ambientals............................................................................................................. 155 7.4.3. Fluxos socials ................................................................................................................... 159
10.1. OBJECTE DE L’INFORME DE SOSTENIBILITAT AMBIENTAL 171
10.2. EL PLA DE MOBILITAT URBANA DE SANTA PERPÈTUA DE MOGODA 171
10.3. OBJECTIUS AMBIENTALS 172
10.4. ESCENARIS ALTERNATIUS ESTUDIATS 172
10.5. CONCLUSIONS 173
6. DESCRIPCIÓ I AVALUACIÓ D’ESCENARIS ................................................................................ 101
7. ESCENARI OBJECTIU DEL PMU DE SANTA PERPÈTUA DE MOGODA ........................................ 115
8. AVALUACIÓ GLOBAL DEL PLA ................................................................................................... 163
9. MESURES DE SEGUIMENT I SUPERVISIÓ................................................................................. 169
10. DOCUMENT DE SÍNTESI .......................................................................................................... 171
Pla de Mobilitat Urbana de Santa Perpètua de Mogoda
Informe de Sostenibilitat Ambiental, text refós octubre 2013
1
8. INTRODUCCIÓ
8.1. EL PROCÉS D’AVALUACIÓ AMBIENTAL DE PLANS I PROGRAMES
El present informe és part integrant de la tercera fase del Pla de Mobilitat Urbana (en endavant,
PMU) del municipi de Santa Perpètua de Mogoda i concreta la seva avaluació ambiental.
L’avaluació ambiental de plans i programes (en endavant, AAPP) és el procés d'integració de les
consideracions ambientals en la preparació, l'aprovació i el seguiment dels plans i programes que
poden tenir efectes significatius sobre el medi ambient.
El procés s’emmarca en la Directiva 2001/42/CE del Parlament Europeu i del Consell, de 27 de
juny de 2001, relativa a l’avaluació de determinants plans i programes en el medi ambient .
Aquesta Directiva es troba transposada a l’Estat Espanyol mitjançant la Llei 9/2006, de 28 d’abril,
sobre l’avaluació dels efectes de determinants plans i programes sobre el medi ambient, i a
Catalunya mitjançant la Llei 6/2009, de 28 d’abril, d’avaluació ambiental de plans i programes.
La Llei catalana 6/2009 estableix quins plans i programes en els àmbits del transport i la
mobilitat, entre d’altres àmbits, requereixen ser sotmesos a un procés d’avaluació ambiental.
Segons recull l’annex 1 de la Llei, els plans de mobilitat urbana seran sempre sotmesos en aquest
procediment.
La Llei 9/2003, de 13 de juny, de mobilitat de Catalunya, també estableix la necessitat d’una
avaluació ambiental estratègica als instruments de planificació establerts per la Llei (article 17),
entre els quals es troben els plans de mobilitat urbana.
Per tant, el PMU de Santa Perpètua de Mogoda es troba subjecte a AAPP, i el present Informe de
Sostenibilitat Ambiental (en endavant, ISA) forma part de l’esmentat procés.
D’acord amb la normativa, el procediment d’AAPP inclou les següents actuacions:
Redacció de l’Informe de Sostenibilitat Ambiental preliminar (ISA preliminar), per
part del promotor.
Consultes sobre l’abast de l’ISA a administracions públiques afectades i altre públic
interessat.
Emissió del document de referència per part de l’òrgan ambiental, el Departament de
Territori i Sostenibilitat, Direcció General de Polítiques Ambiental.
Elaboració de l’Informe de Sostenibilitat Ambiental (ISA) per part del promotor.
Fase de consultes i informació pública de l’ISA.
Elaboració de la Memòria Ambiental per part del promotor, amb l’assistència de
l’òrgan ambiental.
Acord del Departament de Territori i Sostenibilitat sobre la memòria ambiental.
Aprovació del Pla de Mobilitat Urbana per part del promotor.
Pla de Mobilitat Urbana de Santa Perpètua de Mogoda
Informe de Sostenibilitat Ambiental, text refós octubre 2013
2
Aquestes fases han de desenvolupar-se conjuntament i en paral·lel de les tasques de redacció de
la memòria del PMU, tal com s’il·lustra a l’esquema següent.
Gràfic 3. Procés metodològic de l’AAPP
Font: Elaboració pròpia
8.2. CONTINGUT I ABAST DE L’INFORME DE SOSTENIBILITAT AMBIENTAL
El procés d’AAPP es va iniciar amb l’elaboració de l’Informe de Sostenibilitat Ambiental Preliminar
per part de l’Ajuntament de Santa Perpètua de Mogoda, com a promotor del Pla, remès el 3 de
gener de 2011 a la Subdirecció general d’Avaluació Ambiental.
Un cop transmès l’ISAP a l’òrgan ambiental, aquest va identificar les administracions públiques
afectades i el públic interessat, que van ser consultats sobre l’abast i el grau d’especificació del
present Informe de Sostenibilitat Ambiental. Així, amb les consultes realitzades, l’òrgan ambiental
va redactar el document de referència que es va notificar a l’Ajuntament de Santa Perpètua de la
Mogoda el 3 de gener de 2011.
L’ISA va ser redactat durant l’any 2011, tot i que els processos d’aprovació del Pla fan que es
tramiti el 18 de març de 2013, dins de la documentació d’aprovació inicial del PMU de Santa
Perpètua de Mogoda.
Així, l’any de referència de els dades es manté com l’any 2010, i el termini de vigència del Pla
2016, i un període de llarg termini fins a l’any 2022. Durant el període previ a l’aprovació inicial
Aprovació
Fase de
consultes
prèvies
del DTS
Determina el
contingut de l’ISA
Amb l’assistència i
col·laboració l'òrgan
ambiental
Inici del procés
Inclòs en els supòsits de la
lleiAnnex I o art.6
i 7
Sotmès a decisió prèvia art.8 i annex II
ISAPDocument
de
referència
ISAMemòria
ambiental
Informació
pública (45 dies)
i sol·licitud
d’informe als
organismes
afectats
Document suficient
sobre la potencial
incidència ambiental
Resolució
sobre la
Memòria
Ambiental
(3 mesos)
Redacció del pla o programa Exposició pública
Nova proposta de pla o programa
Òrgan ambiental
Document general/Promotor
Procés paral·lel pla o programa
Fase de
consultes
prèvies
del DTS
Decisió
prèvia
d’avaluació
ambiental
(1 mes)
Pla de Mobilitat Urbana de Santa Perpètua de Mogoda
Informe de Sostenibilitat Ambiental, text refós octubre 2013
3
del Pla l’Ajuntament ha mantingut una política de mobilitat en línia al que el PMU marcava, fet
que motiva que algunes actuacions ja s’hagin iniciat.
Aquest document d’ISA refós contempla aquest estat inicial de les mesures.
Els resultats es modifiquen en base als requeriments de l’informe sobre l’aprovació inicial del Pla
de mobilitat urbana de Santa Perpètua de Mogoda, de la Direcció General de Polítiques
Ambientals, i l’informe preliminar relatiu a l’adequació del PMU de Santa Perpètua als criteris i
orientacions establerts al pdM de l’RMb, empes per l’ATM.
D’acord amb l’art. 21 de la Llei 6/2009, el ISA s’ha de redactar seguint en tot moment les
indicacions del Document de referència. El contingut genèric de l’ISA, segons el mateix article 21,
i l’annex III, ha de ser com a mínim el següent (tot adaptant-se a les característiques pròpies de
cada Pla o Programa en avaluació):
a) Un esbós del contingut i els objectius principals del pla o programa, el marc normatiu
en què es desenvolupa, la vigència proposada, les relacions amb altres plans o programes i els
instruments que el desenvoluparan.
b) La descripció dels aspectes rellevants de la situació actual del medi ambient i també de
la seva probable evolució en cas de no aplicar el pla o programa.
c) Les característiques ambientals de les zones que es poden veure afectades d'una manera
significativa.
d) Tot problema ambiental existent que es consideri transcendent per al pla o programa i,
particularment, els problemes relacionats amb les zones d'importància ambiental i amb els
espais naturals protegits designats d'acord amb la legislació aplicable.
e) Els objectius de protecció ambiental fixats en l'àmbit internacional, comunitari
europeu, estatal, català o local que tinguin relació amb el pla o programa, inclosos els
objectius de qualitat paisatgística que siguin aplicables d'acord amb els catàlegs i les directrius
del paisatge.
f) Els criteris i els objectius ambientals adoptats per a l'elaboració del pla o programa
derivats de l'anàlisi dels aspectes a què fan referència les lletres a, b, c, d i e, els quals han
d'ésser congruents amb els fixats pel document de referència emès prèviament per l'òrgan
ambiental, s'han de referir a tots els vectors ambientals afectats, s'han d'exposar d'una
manera jerarquitzada en funció de la seva importància relativa i, en la mesura que es pugui,
s'han d'acompanyar d'indicadors que en permetin verificar el compliment.
g) La descripció i l'avaluació de les alternatives seleccionades, entre altres, de
l'alternativa zero, amb un resum dels motius de la selecció i una descripció de la manera en
què s'ha dut a terme l'avaluació. Aquesta avaluació ha d'incloure la verificació del compliment
dels criteris i els objectius esmentats en la lletra f i, en aquest context, la justificació de la
idoneïtat ambiental de l'alternativa, que ha de tenir en compte també els possibles efectes
acumulatius amb altres plans o programes. S'han de descriure, així mateix, les dificultats que
hagi trobat l'equip o el redactor o redactora de l'informe, com poden ésser les deficiències
Pla de Mobilitat Urbana de Santa Perpètua de Mogoda
Informe de Sostenibilitat Ambiental, text refós octubre 2013
4
tècniques o la manca de coneixements i experiència, per a aconseguir la informació requerida.
La selecció de les alternatives en cas de propostes tecnològiques ha d'incloure un resum de
l'estat de l'art de cadascuna i ha de justificar els motius de l'elecció respecte a les millors
tècniques disponibles en cada cas.
h) Els probables efectes significatius del pla o programa (secundaris, acumulatius,
sinergètics, a curt, mitjà o llarg termini, permanents, temporals, positius i negatius) sobre el
medi ambient i la metodologia emprada per a analitzar-los, inclosos aspectes com el
patrimoni, la biodiversitat, la població, la salut humana, la fauna, la flora, la terra, l'aigua,
l'aire, l'energia, els factors climàtics, els béns materials, el patrimoni cultural, inclòs el
patrimoni històric, el patrimoni geològic, el paisatge i la interrelació entre tots aquests
aspectes.
i) Les mesures previstes per tal de prevenir, reduir i, en tant que sigui possible, compensar
tots els efectes negatius importants en el medi ambient que es puguin derivar de l'aplicació
del pla o programa. S'hi han d'incloure les determinacions ambientals necessàries per a
orientar la formulació i l'avaluació dels plans i programes previstos per al seu
desenvolupament.
j) Si els documents econòmics financers del pla o programa no ho especifiquen, un informe
sobre la viabilitat econòmica de les alternatives i de les mesures dirigides a prevenir-ne,
reduir-ne o pal·liar-ne els efectes negatius.
k) Una descripció de les mesures previstes per a fer el seguiment del pla o programa i
supervisar-lo de conformitat amb el que estableix el capítol V.
l) Una avaluació global del pla o programa, amb la justificació detallada del compliment dels
criteris i els objectius ambientals adoptats i de la manera en què aquests i qualsevol aspecte
ambiental s'han tingut en compte.
m) Un document de síntesi o de resum en termes fàcilment comprensibles de la informació
facilitada en els epígrafs precedents.
L'informe de sostenibilitat ambiental ha de contenir també la informació següent, si no s'ha
desenvolupat en altres documents del pla o programa i les característiques específiques d'aquests
ho fan necessari per a complir els objectius fixats per l'article 1:
a) Un estudi sociodemogràfic de la població de l'àrea d'influència.
b) La descripció de les zones habitades properes o futures, les distàncies crítiques i l'anàlisi
dels factors de risc per a la salut de les poblacions limítrofes, segons llur naturalesa.
c) Una valoració integral de la incidència del projecte sobre factors com els moviments de
població, la implantació d'activitats o la necessitat de noves infraestructures, entre altres.
d) Un informe relatiu a l'ocupació i a les inversions previstes.
El contingut i el nivell de detall de l'informe de sostenibilitat ambiental s'han de desenvolupar,
d'acord amb el document de referència, en funció del tipus i l'escala del pla o programa subjecte
Pla de Mobilitat Urbana de Santa Perpètua de Mogoda
Informe de Sostenibilitat Ambiental, text refós octubre 2013
5
a avaluació, per a evitar que resultin propis d'altres instruments de major o menor amplitud o
detall.
La circular 1/2010 desenvolupa els continguts mínims per a l’inici del procediment d’avaluació
ambiental, estableix els elements estratègics per al procés ambiental dels plans de mobilitat
urbana. Aquestes continguts del document d’inici especificacions afectaran els continguts de
l’ISA.
Pla de Mobilitat Urbana de Santa Perpètua de Mogoda
Informe de Sostenibilitat Ambiental, text refós octubre 2013
7
9. CONTINGUT I OBJECTIUS DEL PMU DE SANTA PERPÈTUA DE MOGODA
9.1. MARC GENERAL EN QUE ES DESENVOLUPA EL PLA.
La Llei 9/2003, de 13 de juny, de la mobilitat, té per objecte establir els principis i objectius
(articles 2 i 3 respectivament) als quals ha de respondre una gestió de la mobilitat de les
persones i del transport de les mercaderies. Es dirigeix a la sostenibilitat i la seguretat, i vol
determinar els instruments necessaris perquè la societat assoleixi aquests objectius garantint a
tots el ciutadans una accessibilitat amb mitjans sostenibles.
En el seu capítol II, la Llei de la mobilitat, estableix quins són els instruments de planificació que
han de concretar l’aplicació d’aquests principis. S’estableixen els instruments de planificació
següents:
Directrius Nacionals de Mobilitat,
Pla Directors de Mobilitat,
plans específics i,
plans de mobilitat urbana.
A l’art.9, s’especifica que en l’àmbit local, correspon als plans de mobilitat urbana ser els
instruments de planificació que configurin les estratègies de mobilitat sostenible dels municipis de
Catalunya.
D’acord amb l’art. 9.6, “l’elaboració i aprovació dels plans de mobilitat urbana són obligatòries
per als municipis que, d’acord amb la normativa de regim local o el corresponent pla director de
mobilitat, hagin prestat el servei de transport col·lectiu urbà de viatgers”. Aquest és per tant, el
cas del municipi de Santa Perpètua de Mogoda.
D’aquesta forma amb el PMU de Santa Perpètua de Mogoda s’espera poder aconseguir un
planejament molt més coherent en el desenvolupament del municipi, així com molt més efectiu
pel que fa a la seva execució.
9.2. FINALITAT DEL PLA I OBJECTIUS GENERALS I AMBIENTALS PRINCIPALS
És objecte del Pla de Mobilitat Urbana de Santa Perpètua, mantenint un criteri de mobilitat
sostenible i segura, assolir els següents objectius:
Caracteritzar el sistema de mobilitat existent en l’actualitat al municipi de Santa Perpètua
Realitzar una diagnosi tècnica del sistema on es posen de manifest els seus punts forts i
febles.
Caracteritzar el sistema de mobilitat futur, especialment a les noves àrees de creixement
previstes pel planejament.
Pla de Mobilitat Urbana de Santa Perpètua de Mogoda
Informe de Sostenibilitat Ambiental, text refós octubre 2013
8
Proposar mesures per tal de potenciar la mobilitat sostenible i segura i complir amb la
legislació vigent en matèria de mobilitat
Formular un programa de actuacions amb les fases d’implementació i costos.
Calcular els indicadors actuals i objectius per tal d’avaluar el grau d’aplicació de les
propostes.
9.3. ESTRATÈGIES PRINCIPALS PER L’ASSOLIMENT DELS OBJECTIUS
Per dur a terme l’assoliment dels objectius del Pla s’analitzen l’accessibilitat i la mobilitat de les
persones (a peu, en bicicleta i en vehicle a motor) i dels béns (públic i privat), la circulació i
seguretat viària, el transport públic de viatgers (col·lectiu i el servei de taxi) els aparcaments, les
activitats econòmiques, el soroll, el consum energètic i les emissions associades dels vehicles.
9.4. HORITZÓ D’IMPLEMENTACIÓ I SEGUIMENT
El PMU de Santa Perpètua es planteja amb un període de vigència de sis anys, període 2011-
2016 (any base 2010), i es complementa amb mesures a més llarg termini (any 2022).
Es defineix un model futur de mobilitat sostenible amb un horitzó de 6 i 12 anys basat en la
qualitat de vida, la integració social, un desenvolupament econòmic sostenible i en la
minimització dels consums energètics del conjunt del sistema de transport.
Pla de Mobilitat Urbana de Santa Perpètua de Mogoda
Informe de Sostenibilitat Ambiental, text refós octubre 2013
9
10. RELACIÓ AMB ALTRES PLANS I PROGRAMES CONNEXOS
El PMU de Santa Perpètua de Mogoda guarda relació amb altres plans, tant per l’àmbit territorial
de la planificació, com pels sectors de la planificació. Entre aquests plans cal destacar:
El Pla Territorial General de Catalunya i el Pla Territorial Metropolità de
Barcelona, als quals cal supeditar especialment les prognosis de creixements
socioeconòmics i la distribució de les activitats al territori.
Les Directrius nacionals de mobilitat. Són l’instrument de planificació de la mobilitat
de major rang i constitueixen el marc orientador per a l’aplicació dels objectius de
mobilitat de la Llei 9/2003, emmarcant entre d’altres el present Pla de Mobilitat Urbana. El
seu propòsit bàsic és millorar l’accessibilitat i reduir els impactes negatius del transport.
Pla d’infraestructures de transport de Catalunya 2006-2026 (PITC). És el pla
territorial sectorial que permet el desenvolupament coordinat de les xarxes viàries,
ferroviàries i logístiques a Catalunya, tant pel transport de viatgers com de mercaderies.
En matèria de xarxa viària en l’àmbit de Santa Perpètua de la Mogoda, el PITC preveu
com a noves infraestructures viàries el nou tram de carretera entre Rubí i Parets del
Vallès (via interpolar) que formarà part de l’eix de la C-35 Molins de Rei – Sant Celoni
(connexió interurbana Baix Llobregat – Vallès pel Centre). Pel que fa a l’actual C-59
proposa, en la seva segona fase (2016-2026), el desdoblament de la via entre Santa
Perpètua i Caldes de Montbui. En els dos casos es tracta d’actuacions que podrien
suposar un risc per al foment del canvi modal sostenible doncs faciliten la mobilitat al
vehicle privat motoritzat.
Pla de seguretat viària 2011-2013. Aporta les eines que han de permetre assolir
l’objectiu fixat per la Unió Europea per al 2010 de reducció del 50% del nombre de morts
respecte de l’any 2000. L’objectiu per Catalunya preveu una reducció del 15% les víctimes
mortals i greus l’any 2013, respecte els valors de 2011.
Pla de l’energia de Catalunya 2006-2015. Té com a finalitat la introducció d’un nou
model energètic que permeti fer avançar el país cap a un desenvolupament sostenible.
Pla de l’energia i el canvi climàtic de Catalunya 2012-2020. Aquest nou Pla
aborda la nova orientació a la política energètica catalana, integrant-ne aquells aspectes
de la mitigació del canvi climàtic relacionats amb l’energia, per tal d’assumir els objectius
fixats per la Unió Europea en matèria d’energia i canvi climàtic en aquest horitzó (objectiu
“20-20-20”).
Pla d’Espais d’Interès Natural de Catalunya (PEIN). Estableix la xarxa d’espais
naturals protegits a Catalunya, amb l’objectiu de conservar el patrimoni geològic, els
hàbitats i els ecosistemes més representatius i més ben conservats del país.
Pla de Mobilitat Urbana de Santa Perpètua de Mogoda
Informe de Sostenibilitat Ambiental, text refós octubre 2013
10
Durant la redacció del PMU es van considerar també dos documents de planejament, que tot i ja
no ser vigents en data actual, ho estaven durant les tasques d’estudi del Pla:
Pla de transport de viatgers de Catalunya (2008-2012). Definia les directrius i les
línies d'actuació per als propers anys en relació amb l'oferta dels serveis de transport
públic a Catalunya i la gestió del conjunt del sistema.
A Santa Perpètua, aquest pla preveia un augment del nombre d’expedicions directes, fins
a 35, de la línia d’autobús Santa Perpètua – Barcelona. Es proposava que aquestes siguin
en hora punta ja que en l’actualitat les ocupacions són altes. Per altra banda, es
considerava que calia millorar l’oferta de transport públic entre els pols primaris de Mollet
del Vallès – Santa Perpètua de la Mogoda – Sabadell. Es tracta d’actuacions que fomenten
el transvasament de desplaçaments amb vehicle privat cap als de transport públic.
Pla Estratègic de la Bicicleta 2006–2010. Establia directrius encaminades a
dissenyar i construir una xarxa territorial per a la bicicleta, i fomentar el seu ús, impulsant
iniciatives que desenvolupin normativa específica i afavoreixin la intermodalitat i la
seguretat viària.
Com a municipi inclòs dins de la Regió Metropolitana de Barcelona (RMB):
Pla director d’infraestructures a la Regió Metropolitana de Barcelona 2001-
2010 (pdI), que recollia totes les actuacions en infraestructura de transport públic per al
decenni a l’àmbit de la regió metropolitana de Barcelona. Aquest Pla també ha finalitzat el
seu termini de vigència, però les seves determinacions van ser tingudes en compte durant
la redacció del PMU de Santa Perpètua.
Aquest pla preveia una nova línia ferroviària, anomenada orbital, de connectaria Vilanova
– Vilafranca – Martorell – Terrassa – Sabadell – Granollers – Mataró i tindria pas per
Santa Perpètua de la Mogoda. Aquesta actuació tenia per objectiu donar un servei
ferroviari de passatgers que uneixi les ciutats de la segona corona metropolitana sense
passar per la ciutat de Barcelona. Així, es preveia transformar com a línia per a viatgers
l’actual tram de mercaderies entre Papiol i Mollet i la creació d’una nova estació. Per altra
banda, es proposava el desdoblament de la línia Barcelona – Vic – Puigcerdà. També es
preveia la connexió de tramvia o d’autobús en plataforma reservada entre Mollet i La
Llagosta i Caldes de Montbui, amb pas per Santa Perpètua. Es tractava en tots els casos
d’actuacions per fomentar el transport amb transport públic.
Pla director de la mobilitat de l’RMB (pdM), que abasta la mobilitat del conjunt de
l’àrea tenint en compte tots els modes de transport, tant de passatgers com de
mercaderies, i fomenta els modes no motoritzats i en transport públic, amb la voluntat de
garantir l’accessibilitat de la ciutadania, aconseguir uns desplaçaments sostenibles i
segurs, i millorar l’eficiència del sistema en l’horitzó de l’any 2012. Es troba en redacció
del pdM 2013-2018.
Pla de Mobilitat Urbana de Santa Perpètua de Mogoda
Informe de Sostenibilitat Ambiental, text refós octubre 2013
11
Les actuacions del pdM de la RMB que afectaven directament al PMU de Santa Perpètua
de la Mogoda eren les següents:
Promocionar la creació d’espais de desenvolupament econòmic (EDE) (mesura 3
EA1), en concret als polígons industrials de Can Vinyals i Can Oller.
Crear una xarxa de carrils bicicleta interurbans (mesura 4 EA2) entre Santa
Perpètua de la Mogoda, Palau Solità i Plegamans.
La creació d’un servei de bicicletes comunitàries a les estacions ferroviàries
(mesura 12 EA3) de Santa Perpètua de la Mogoda i als cinc polígons industrials.
La millora dels serveis nocturns de transport col·lectiu per carretera de tota la
RMB. (mesura 9 EA5). Cal identificar les línies que tenen pas per Santa Perpètua.
La creació d’un HUB de TPC a la UAB (mesura 15 EA5), concretament la línia H05
entre la UAB, Santa Perpètua de la Mogoda i Polinyà.
L’elaboració de plans específics de mobilitat (mesura 1 EA7) als polígons
industrials de Can Vinyalets, Can Vinyals i Industrial Can Oller.
La creació d’una xarxa per a vianants i bicicletes (mesura 3 EA7) als polígons
industrials de Can Barnés, la Florida i les Vinyes de Mogoda.
Pla d'actuació per a la millora de la qualitat de l’aire horitzó 2015.
El Departament de Territori i Sostenibilitat, organisme responsable de l'avaluació de la
qualitat de l’aire a Catalunya, ha constatat que des de l’entrada en vigor del valor límit per
al diòxid de nitrogen (NO2) i de partícules de diàmetre inferior a 10 micròmetres (PM10)
determinat per directives europees, en 40 municipis de les zones de qualitat de l’aire 1 i 2
de Catalunya es sobrepassen els valors límit de qualitat de l’aire reglamentats per als 2
contaminants esmentats anteriorment.
D’acord amb la normativa autonòmica, prèviament a l’aprovació del Pla d’actuació, cal la
declaració de l’àrea afectada com a zona de protecció especial de l’ambient atmosfèric.
En aquest context, el Consell Executiu, a través del Decret 226/2006, de 23 de maig, va
declarar zones de protecció especial de l'ambient atmosfèric diversos municipis de les
comarques del Barcelonès, el Vallès Oriental, el Vallès Occidental i el Baix Llobregat per al
contaminant diòxid de nitrogen i per a les partícules en suspensió de diàmetre inferior a
10 micres.
Els municipis declarats zones de protecció especial, entre els quals es troba Santa
Perpètua, d’acord amb el Decret 226/2006, de 23 de maig, han d’adoptar mesures per
disminuir els efectes contaminants produïts pel trànsit urbà ja sigui a través dels plans de
mobilitat urbana, quan siguin preceptius, o d’altres mesures equivalents en els supòsits
restants.
Pla de Mobilitat Urbana de Santa Perpètua de Mogoda
Informe de Sostenibilitat Ambiental, text refós octubre 2013
12
A nivell municipal, es destaca:
Pla d’Acció per a l’Energia Sostenible del municipi de Santa Perpètua de
Mogoda (PAES). Document elaborat fruit de l'adhesió del municipi al Pacte
d'Alcaldes/esses (Covenant of Mayor) el novembre de 2008 i que conté un total de 78
accions amb l'objectiu d’assolir l'anomenat triple 20: reduir un 20% les emissions de
gasos amb efecte hivernacle, millorar un 20% l'eficiència energètica i incrementar un altre
20% l'ús d'energies renovables, l’any 2020.
Pla Local de Seguretat Viària de Santa Perpètua de Mogoda 2012-2015,
actualment en redacció. Aquest Pla permetrà una extensa diagnosi dels problemes
d’accidentalitat al municipi, proposant mesures correctores estratègiques.
Pla de Mobilitat Urbana de Santa Perpètua de Mogoda
Informe de Sostenibilitat Ambiental, text refós octubre 2013
13
11. DIAGNOSI DEL PLA
11.1. ANÀLISI TERRITORIAL I FUNCIONAL
11.1.1. Àmbit territorial
El terme municipal de Santa Perpètua de Mogoda te una extensió de 15,83 km2. S’estén en una
plana suau, travessada per la riera de Caldes, prop de la seva desembocadura al riu Besòs. Està
situat a la comarca del Vallès Occidental, i forma part de l’àrea metropolitana de Barcelona.
Santa Perpètua de Mogoda i part de l’entorn territorial de la Riera de Caldes al que pertany es
troben dintre d’un àmbit de reforçament nodal metropolità, concretament aquesta és una àrea
urbana de polarització. Aquestes àrees i eixos nodals tenen com a finalitat completar el sistema
de ciutats de l'Arc Metropolità i altres nodes de caràcter comarcal, i són bàsics per tal de garantir
un funcionament integrat i coherent del sistema nodal de ciutats de la regió metropolitana de
Barcelona.
Gràfic 4. Localització del terme municipal
Font: ICC
Pla de Mobilitat Urbana de Santa Perpètua de Mogoda
Informe de Sostenibilitat Ambiental, text refós octubre 2013
14
11.1.2. Població
La població de Santa Perpètua es distribueix en dos grans nuclis urbans clarament separats. Per
una banda el conjunt format pel centre de la ciutat i els barris de La Creueta, Can Taió, Can
Folguera, centre i l’eixample. I per l’altra, el barri de la Florida i de Mas Costa.
El nucli situat més al nord està format majoritàriament per habitatges plurifamiliars, mentre que
la zona de La Florida està constituïda per cases unifamiliars amb jardí, la qual cosa genera una
diferència de densitats considerable entre ambdós nuclis.
A banda d’aquests dos nuclis principals de població, existeixen diverses petites concentracions de
població dins el terme municipal, com Mogoda i Santiga.
La dinàmica demogràfica del municipi de Santa Perpètua de Mogoda ve determinat, a banda de
les seves dinàmiques demogràfiques endògenes, per la localització territorial del municipi dins
l’àmbit que comprèn la Regió Metropolitana de Barcelona (en endavant RMB).
Des de l’any 2000 fins ara, el municipi ha mantingut el signe positiu quant a creixement
demogràfic, amb una intensitat incrementada (un 30% d’augment en 10 anys). L’increment de la
població estrangera ha tingut un pes que fins ara no s’havia manifestat, representant entre els
anys 2000-2007 un de cada quatre nouvinguts.
Al llarg d’aquests últims dotze anys la població passa de 18.233 habitants a 25.616 habitants.
Aquest increment suposa un creixement del 40% entre 1998 i 2010. Aquest creixement de
població és major que el creixement de la comarca del Vallès Occidental entre 1998 i 2009 (24%)
i també major que el creixement sofert per l’Àmbit metropolità en el que es localitza (16%).
Gràfic 5. Creixement de la població de Santa Perpètua de Mogoda 1998-2010
Font: Elaboració pròpia en base a dades de l’IDESCAT
17000
18000
19000
20000
21000
22000
23000
24000
25000
26000
27000
1998 1999 2000 2001 2002 2003 2004 2005 2006 2007 2008 2009 2010
Pla de Mobilitat Urbana de Santa Perpètua de Mogoda
Informe de Sostenibilitat Ambiental, text refós octubre 2013
15
11.1.3. Estructura urbanística
Segons l’Estudi de Mobilitat de Santa Perpètua de Mogoda elaborat per GRECCAT (2006), el sòl
urbà ocupa el 32,55% del terme municipal. El sol urbà és distribueix en els següents usos:
Taula 20. Distribució del sòl urbà
Usos del sòl a zones urbanes %
Zona Industrial 57,51
Zona residencial 20,89
Zona verda 21,47
Zona terciària 0,34
Font: Pla General d’Ordenació Municipal. Ajuntament de Santa Perpètua de Mogoda, 1996
Actualment les continuïtats urbanes queden molt fragmentades si ens situem dins l’àmbit del
terme municipal. En canvi es desenvolupen prolongacions de la urbanització cap els termes
municipals veïns.
Les àrees urbanes més representatives són:
El centre urbà de Santa Perpètua, estructurat al voltant del nucli antic (nucli històric a
l’entorn de la plaça de l’Església), s’estén amb un petit creixement d’eixample amb illes de
30x60m, que sofreixen un procés de substitució progressiva de l’edificació. A partir dels
anys 60 s’ha anat rodejant el sud d’aquest, de nuclis urbanitzats, com el polígon de Can
Folguera. Cap a la zon a Oest s’han situat creixements de casetes unifamiliars en filera
amb promocions pròpies del anys 80.
Les ordenacions obertes. Són àrees de blocs o d’unihabitatges resultants del Pla del
78, comprenen tota l’àrea entre l’eixample i l’espai central de la Granja Soldevila, des de
Can Folguera o Torreblanca.
La ciutat-jardí de “La Florida”, projectada en el 1929, és un barri important de Santa
Perpètua de Mogoda on hi viu una bona part de la població. Compta amb el baixador de
Santa Perpètua del ferrocarril de Barcelona a Puigcerdà. Aquest barri, situat al Sud del
terme, està separat 600m del nucli urbà per un espai de sol urbanitzable majoritàriament
parc urbà.
D’altra banda, pel que fa referència a les àrees industrials:
És important destacar la gran quantitat d’espai ocupat per polígons industrials dins el terme
municipal de Santa Perpètua. El municipi compta amb 12 polígons industrials, i el polígon de
Mogoda en desenvolupament. Aquest gran nombre de polígons industrials és un fet clau a tenir
en compte a l’hora d’abordar els problemes de mobilitat municipals.
El sòl ocupat al municipi per l’activitat industrial representa el doble del sòl ocupat per l’activitat
residencial. En aquesta ràtio, Santa Perpètua ocupa el tercer lloc de la Regió Metropolitana de
Barcelona, superat únicament per Martorell i Polinyà.
Pla de Mobilitat Urbana de Santa Perpètua de Mogoda
Informe de Sostenibilitat Ambiental, text refós octubre 2013
16
La riera de Caldes i la AP-7 delimiten el municipi pel que fa a la ubicació dels seus polígons
industrials, que es situen a l’exterior d’aquestes fronteres, amb les pròpies vies de d’accés. El
60% de la superfície industrial de Santa Perpètua està integrada en sectors industrials compartits
amb els municipis veïns.
Gràfic 6. Mapa de localització dels polígons industrials al terme municipal de Santa Perpètua
Font: Pla Estratègic Santa Perpètua de Mogoda 2010-2025
Els polígons més extensos del municipi són:
Polígon de Bernades-Subirà, amb una extensió de 84,1 ha, localitzat a cavall de Santa
Perpètua i Palau-solità i Plegamans;
Polígon de Santiga, amb 57,2 ha, ubicat entre Santa Perpètua de Mogoda i Santiga
Polígon de Les Vinyes de Mogoda amb 47,1ha
Polígon de les Minetes (on està ubicat el Cim Vallès)
Polígon de La Florida, entre Santa Perpètua i la Llagosta, amb 43,8ha
Pla de Mobilitat Urbana de Santa Perpètua de Mogoda
Informe de Sostenibilitat Ambiental, text refós octubre 2013
17
Polígon de Can Vinyals, amb una superfície similar, de 43,1 ha, entre Santa Perpètua i
Polinyà.
Taula 21. Polígons industrials i municipis d’influència
Polígon Industrial Superfície (Ha) Municipi d’influència
Bernades-Subirà 84,1 Palau-Solità i Plegamans
Santiga 57,2 Barberà del Vallès
Les Vinyes de Mogoda 47,1 Santa Perpètua de Mogoda
Les Minetes-CIM 45,2 Santa Perpètua de Mogoda
La Florida 43,8 La Llagosta
Can Vinyals 43,1 Polinyà
Ca N’Oller 32,1 Santa Perpètua de Mogoda
Can Roca-La Torre del Rector 29,9 Santa Perpètua de Mogoda
Can Vinyalets 22,2 Polinyà
Can Banús 10,6 Santa Perpètua de Mogoda
La Creueta 7,6 Santa Perpètua de Mogoda
Camp de les Pereres 6,7 Montcada i Reixac
Font: Ingeniería del Conocimiento (2009)
11.1.4. Noves centralitats
Santa Perpètua de Mogoda te dos projectes de
creixement urbanístic residencial: el sector de Can Filuà
(810 habitatges) i l’Àrea Residencial Estratègica (ARE) de
Can Taió (997 habitatges).
Can Filuà, en procés d’urbanització actualment, és un
sector prioritari que ha d’estar finalitzat el juny del 2011.
Amb una àrea de 15,42 ha, amb una densitat màxima de
30 habitatges/ha, consta de 810 habitatges, 426 dels
quals seran protegits. Aquesta actuació és gestionada per
un consorci compost per l’Ajuntament de Santa Perpètua
de Mogoda i l’INCASOL.
L’ARE de Can Taió forma part del Pla d’àrees residencials
estratègiques impulsat per la Generalitat de Catalunya al
20081. Aquest projecte té una extensió de 16,44 ha en sòl
urbanitzable no programat, amb una densitat d’edificació
1 Impulsat pels Departaments de Política Territorial i Medi Ambient i Habitatge prèviament a l’esclat de la bombolla
immobiliària, el Pla feia previsió de construir un total de 90mil habitatges en 100 àrees diferents de 86 municipis arreu de Catalunya. El Decret llei de mesures urgents en matèria urbanística permet al Govern de la Generalitat desenvolupar el planejament de les ARE de manera molt més ràpida que el procediment ordinari, i facilita així la posada al mercat d'aquests pisos a preus assequibles.
Pla de Mobilitat Urbana de Santa Perpètua de Mogoda
Informe de Sostenibilitat Ambiental, text refós octubre 2013
18
de 0,45 m2/m. S’hi preveu la construcció de 997 habitatges (5% de règim especial, aprofitament
del 15%). Caldrà veure l’evolució del mercat de l’habitatge per desgranar el futur d’aquest
projecte.
La complexió d’aquests dos projectes dóna un potencial (a llarg termini) de creixement
demogràfic a Santa Perpètua de vora 5.000 habitants, arribant entorn dels 30.000 habitants.
Aquest hauria de ser un objectiu màxim de creixement, en termes estratègics, passant a ser més
prioritaris els criteris de qualificació que els de creixement, així com els de cohesió i vertebració
urbana, que els d’extensió de noves àrees residencials en entorns urbans actuals.
Pel que respecta al sòl industrial es plantegen els creixements següents, en sòl urbanitzable
programat: Ca N’Oller, un àrea de 279.398 m2, amb una edificabilitat de 0,55 m2 de sostre per
m2 de sòl; les Pereres, un àrea de 92.930 m2, amb una edificabilitat de 0,6 m2
de sostre per m2
de sòl i les Minetes, el gran àrea de desenvolupament amb 901.785 m2 i una edificabilitat de
0,476 m2 de sostre per m2
de sòl. Addicionalment s’afegeixen 47.463 m2 al costat de la ronda est
de Polinyà amb una edificabilitat de 0,512 m2 de sostre per m2
de sòl. D’altra banda, en sòl
urbanitzable no programat es planteja l’àrea PA1 Can Vinyalets, amb 23 ha., i una edificabilitat
de 0,5 m2 de sostre per m2 de sòl.
El Pla Director de l’àrea de Gallecs estableix les directrius que ha de seguir la nova activitat al
voltant del CIM i del nucli de Mogoda (al sud i est). Es preveu la creació d’un polígon per a
empreses d’alt valor afegit, amb forta component innovadora i tecnològica. Aquest emplaçament
és relativament proper a la futura estació del ferrocarril orbital.
11.2. XARXA DE TRANSPORTS: INFRAESTRUCTURES I SERVEIS
11.2.1. Ocupació del sòl: xarxa viària i espai públic
L’ocupació de sòl per infraestructures de transport interurbà (carreteres i ferrocarril) representa
prop del 3,5% del territori de la regió metropolitana de Barcelona. En aquesta xifra no s’inclou
l’ocupació en zones urbanes.
En zones urbanes, amb més diversitat d’ús de la superfície viària, el percentatge d’ocupació de
sòl és encara més gran. En una situació d’expansió, la tendència a l’ocupació total amb finalitats
de mobilitat està en ple auge, cobrint progressivament una major part del territori. Gran part del
nou sòl ocupat en polígons i urbanitzacions es destinen al trànsit i al transport privat, amb
voreres estretes i amb serveis de transport públic escassos. Aquesta situació afavoreix l’ús de
turismes i camions per al desplaçament de persones i mercaderies a costa de la mobilitat a peu i
en autobús o ferrocarril.
D’acord amb les dades d’amplada de carrers, de voreres existents i llargada de carrers per trams
es pot fer un càlcul de la superfície relativa per a vianants i per a vehicles.
L’espai viari al conjunt de la ciutat de Santa Perpètua de Mogoda es reparteix de la següent
forma: el 61% està destinat al trànsit motoritzat i el 39% restant als vianants (voreres
Pla de Mobilitat Urbana de Santa Perpètua de Mogoda
Informe de Sostenibilitat Ambiental, text refós octubre 2013
19
i carrers amb prioritat de vianants). El 5,4% d’espai públic disposa de mesures de
pacificació del trànsit.
La zona del Centre disposa de carrers amb voreres estretes, en general entre 65 i 95 cm d’ample,
que amb l’excepció de la Rambla i els carrers per a vianants, fan molt difícil el trànsit a peu amb
seguretat. A Can Folguera gairebé la totalitat dels carrers estan per sobre de 1,5 metres de
vorera, de manera que poden creuar-se dues persones sense dificultat, tot i que l’amplada
recomanable i òptima és superior a 2 metres. Al barri de La Florida les voreres estan
majoritàriament entre 1 i 1,5m.
Taula 22. Superfície de vorera i calçada de les diferents zones analitzades
àrees Sup. Vorera (m2) % sup. vorera Sup. Calçada (m2) % sup. calçada
Zona Centre 33.180 41% 48.110 59%
Zona Can Folguera 36.740 42% 50.177 58%
Zona La Florida 71.914 36% 126.015 64%
TOTAL 137.886 38% 227.936 62%
Font: Elaboració pròpia
El disseny de la majoria de carrers del centre analitzats a l’estudi dóna preferència als vehicles,
essent l’espai destinat als vianants mínim. A més, a diferents carrers del Centre i de La Florida
està permès l’aparcament quinzenal en cordó, fet que sumat a l’existència de senyals de trànsit,
fanals o d’altres obstacles, dificulten la circulació del vianant, obligant-lo en alguns casos a baixar
a la calçada per continuar el seu recorregut.
La circulació de persones per la via pública requereix disposar d’uns espais que garanteixin la
seguretat i el confort en les activitats diàries d’aquells que es desplacen a peu.
En aquest sentit, Santa Perpètua de Mogoda ve aplicant una política clara per augmentar l’espai,
l’accessibilitat i la seguretat dels vianants.
11.2.2. Projectes urbans
La nova estació de ferrocarril de la línia orbital estarà situada al camí de la Granja prop del
Passeig de la Florida. El projecte al voltant de la futura estació pretén articular una nova
centralitat urbana en aquest espai, garantint la presència d’espais verds i equipaments públics. El
PTMB expressa la necessitat de disposar activitats de rellevància metropolitana en aquest àmbit.
Al nord de les vies del tren s’hi mantindrà l’àrea arbrada actual (una parcel·la de 7ha aprox.) per
a usos diversos. Al solar de la Granja Soldevilla (3,5 ha) es preveu ampliar les instal·lacions de
l’Oficina de Promoció Econòmica, ja té l’escola de música adossada a la biblioteca. Es pretén que
aquest emplaçament és converteixi en un lloc atractiu, de reunió, de cultura i oci al servei de la
Pla de Mobilitat Urbana de Santa Perpètua de Mogoda
Informe de Sostenibilitat Ambiental, text refós octubre 2013
20
ciutadania. El projecte de l’auditori (capacitat per 400 persones) té un cost molt elevat; s’està
valorant la seva viabilitat econòmica en funció de la seva possible gestió i manteniment.
Al sud de la vies del tren es va inaugurar un nou centre d’atenció primària. Alhora es va posar en
funcionament el centre de futbol municipal compost per dos camps de futbol, un edifici de
vestidors i un bar que realitza les funcions de seu social. A més, es té previst la construcció del
Parc dels Ametllers amb un cost estimat de 1Meuros.
Des del 2005, el barri de Can Folguera de Santa Perpètua de Mogoda esta inclòs en el Pla de
millora de barris de la Generalitat de Catalunya (Llei de barris). Va ser beneficiat de les
convocatòries 2005 i 2006 del programa de la Llei de Barris rebent una dotació econòmica total
de 13.747.251,63 euros per la regeneració d’aquest barri. Els ajuts obtinguts es destinen a
diferents accions que tenen l’objectiu de combinar inversions en obres i polítiques de
desenvolupament social i econòmic.
Les accions previstes Can Folguera són: millorar els espais públics i dotar d’espais verds al barri,
rehabilitar i equipar els elements col·lectius dels edificis, aprovisionar d’equipaments per a l’ús
col·lectiu dels veïns, incorporar les tecnologies de la informació en els edificis, fomentar la
sostenibilitat del desenvolupament urbà, garantir la igualtat de gènere en l’ús de l’espai i els
equipaments, realitzar programes de millora social, urbanística i econòmica del barri i garantir
l’accessibilitat i suprimir les barreres arquitectòniques.
S’està treballant l’adequació d’un centre de serveis a les empreses pels polígons, que
permeti desenvolupar tasques de formació, trobades i conferències. L’espai podria realitzar
funcions de viver d’empreses més endavant. L’emplaçament d’aquesta instal·lació està plantejat
al polígon de la Torre del Rector, a l’edifici d’una antiga masia, d’un valor arquitectònic important.
Hi ha problemes de finançament que poden endarrerir l’execució d’aquest projecte.
La pacificació de vies està essent un èxit. El cas de Can Folguera n’és una mostra. Impulsat
per la Llei de Barris, la conversió en zona de vianants d’espais importants del barri ha fomentat
l’obertura de nova activitat comercial i l’accessibilitat ciutat-barri. S’ha d’avançar en el procés
d’incrementar el nombre de carrers amb prioritat invertida i la pacificació.
11.2.3. Xarxa viària per a vehicles motoritzats
A Santa Perpètua, el 60% de l’espai viari està destinat als vehicles. Per tal d’abordar una política
de gestió de l’espai públic coherent amb els principis de mobilitat sostenible i segura, és
necessari, en primer terme, recuperar la multifuncionalitat del carrer, i això significa tornar espai
al vianant i al ciclista.
Actualment hi ha definida una xarxa de circulació, jerarquitzada a diferents nivells. Aquests són:
Xarxa d’accessos i vies interurbanes
Vies de prioritat per a vehicles (xarxa bàsica)
Carrers 30
Pla de Mobilitat Urbana de Santa Perpètua de Mogoda
Informe de Sostenibilitat Ambiental, text refós octubre 2013
21
Carrers veïnals
Carrers de prioritat per a vianants
Carrers per a vianants
Carrers de zona industrial
Camins
Gràfic 7. Distribució de la xarxa viaria segons tipologia.
11.2.3.1.Xarxa viària bàsica externa
La xarxa viària bàsica externa és la xarxa de carreteres que passa pel municipi i estructura les
relacions de la ciutat amb la resta del territori.
El terme municipal de Santa Perpètua de Mogoda queda travessat de sud-oest a nord-est i per
sobre del límit nord del casc urbà per l’autopista AP-7.
La carretera C-59 travessa Santa Perpètua de Mogoda paral·lela als polígons industrials de Can
Bernades-Subirà, de Torre del Rector i de CIM Vallès, direcció nord cap a Caldes de Montbui i
direcció sud a enllaçar amb la C-33 (Autopista Barcelona – Montmeló).
D’altra banda, la carretera nacional N-152a tanca el casc urbà residencial pel sud del terme
municipal en direcció La Llagosta cap al sud-oest i en direcció Mollet del Vallès cap al nord-est.
Per últim, la carretera B-140 (antiga carretera Sabadell-Mollet) trenca el casc urbà del municipi
en direcció est (Mollet del Vallès) i oest (Sabadell).
accessos i vies interurbanes
20%
vies de prioritat per a vehicles (xarxa bàsica)
16%
carrers 309%carrers veïnals
26%
carrers de prioritat per a
vianants
3%
carrers per a vianants
3%
carrers de zona industrial
23%
Pla de Mobilitat Urbana de Santa Perpètua de Mogoda
Informe de Sostenibilitat Ambiental, text refós octubre 2013
22
Gràfic 8. Xarxa de carreteres al municipi de Santa Perpètua
Font: Elaboració pròpia.
La xarxa d’accessos i vies interurbanes representa el 29,35% de tota la xarxa viaria del terme municipal de Santa Perpètua de Mogoda.
11.2.3.2.Xarxa viària interna
La xarxa viària urbana ha d’estar estructurada internament i recolzada externament per vies que
canalitzin el trànsit de pas, de manera que tan sols suporti els viatges que tenen origen o
destinació a la ciutat.
Les vies de prioritat per a vehicles (xarxa bàsica) són les vies amb prioritat vehicular amb
una clara funció connectora entre les vies d’accés al municipi i àrees pacificades o de
coexistència. En aquestes vies el vehicle privat té preferència de pas sobre els vianants sense
que això suposi, amb tot, una restricció de pas per a aquests darrers. Aquesta tipologia
representa el 16% del total de la xarxa.
La carrers 30 la formen aquelles vies que connecten la xarxa secundària veïnal amb la xarxa
primària. Connecten els principals centres d’atracció de viatges dels diferents barris de la ciutat.
En total són 8,2 km que representen el 9% de la xarxa.
Pla de Mobilitat Urbana de Santa Perpètua de Mogoda
Informe de Sostenibilitat Ambiental, text refós octubre 2013
23
La carrers veïnals la formen els carrers que tenen una funció d’aproximació i/o destinació de la
circulació que absorbeixen un important volum de trànsit de vianants. Representen 24,7 km
(26%).
Els carrers de prioritat per a vianants es tracta de carrers i espais que, per la seva
importància en els desplaçaments de vianants o pel seu atractiu terciari, comercial, patrimonial,
etc. Cal destinar de forma prioritària als vianants. Aquesta tipologia de via representa el 3%.
Els carrers per a vianants es tracta de carrers i espais que, per la seva importància en els
desplaçaments de vianants o pel seu atractiu terciari, comercial, patrimonial, etc. Cal restringir
l’accés dels vehicles motoritzats només per a veïns i serveis.
La xarxa industrial són els vials interns de les àrees industrials. Es tracta de vials situats en
espais industrials monofuncionals dimensionats per a la circulació, i sovint l’aparcament, de
vehicles pesants. L’existència d’importants polígons industrials fa que aquesta tipologia de xarxa
ocupi un total de 22,3 km i representi el 23% del total.
La xarxa de camins rurals la formen aquells vials que són necessaris pel desenvolupament de
l’activitat agrària.
11.2.4. Aparcament
Un dels problemes més habituals en l’àmbit urbà, relacionat amb la creixent motorització i l’ús
abusiu del vehicle privat en tots els tipus de desplaçaments, és el de l’aparcament. La necessitat
d’arribar a tot arreu amb el cotxe i la falta de previsió en el passat respecte a la necessitat de
dotar els habitatges de places d’aparcament, provoquen actualment dèficits molt greus en aquest
aspecte. La conseqüència és una forta indisciplina i l’ocupació indiscriminada de l’espai públic per
part dels vehicles.
L’aparcament juga un paper de regulador de la circulació dins del cicle de la mobilitat. Per assolir
un equilibri en el sistema de mobilitat és necessari controlar l’oferta entre places per a residents,
per gestions i compres i per treball (mobilitat obligada).
En el conjunt del municipi l’oferta d’aparcament és de 14.250 places, distribuïdes en
aparcament lliure, zona blava, aparcament privat i reserves. El 54% se situen en calçada.
Pla de Mobilitat Urbana de Santa Perpètua de Mogoda
Informe de Sostenibilitat Ambiental, text refós octubre 2013
24
Gràfic 9. Oferta actual d’aparcament en calçada
Els sectors amb un nombre major de places en calçada són La Florida (plaça Central), Can Taió i
la Florida (Estació), àrees amb un gran nombre de serveis i habitatges residencials. Les tres
seccions acumulen el 30% de l’oferta d’aparcament en calçada del municipi. Les seccions de Can
Folguera (Picasso) i el Mercat són les que disposen de menys places d’aparcament, per sota de
les 300 places. Les dues seccions ofereixen el 6% de l’aparcament en calçada.
Dins el municipi hi ha un total de 271 places de reserves, que es distribueixen a tot el municipi
segons el gràfic següent:
Gràfic 10. Distribució de les reserves d’aparcament segons tipologia
Destaquen els sectors de Can Folguera , l’Ajuntament i Can Folguera (La Florida) amb una
concentració de 37, 35 i 35 places respectivament. No obstant, les seccions que disposen de més
reserves per càrrega i descàrrega són l’Església i Can Folguera (La Florida)amb 21 i 15 places
respectivament.
El municipi disposa de 105 places per minusvàlids, el 30% de les places es localitzen a Can
Folguera (La Florida) i La Florida (Estació).
Les places de rotació són una eina eficaç de la gestió de l’aparcament en àrees de presència
comercial o amb una notable demanda d’aparcament diürn. Aquestes àrees permeten la rotació
de les places ja que limiten el temps màxim d’estacionament, afavorint la disponibilitat de places.
76%
4%
6%1%
1%0%
12%Calçada lliure
Calçada zona blava
Solars
C/D
Motos
Altres reserves
Aparcament regulat
39%
21%
3%
5%
32%
PMR
Motos
Taxi
Altres
C/D
Pla de Mobilitat Urbana de Santa Perpètua de Mogoda
Informe de Sostenibilitat Ambiental, text refós octubre 2013
25
Actualment hi ha un total de 306 places de rotació o “zona blava” a Santa Perpètua de Mogoda.
El 76% de les places es situen al centre i les àrees limítrofes.
11.2.5. Xarxa viària per a vianants i bicicletes
Per avaluar les condicions de l’espai per als vianants es determina l’amplada de les voreres
(superior o inferior a 1,5m) a partir de la base topogràfica a escala 1:2.000 facilitada per
l’Ajuntament de Santa Perpètua de Mogoda.
Las seccions de vorera inferiors a 1,5 metres poden presentar problemes d’accessibilitat, ja que
el mobiliari urbà disposat al llarg de la voreres pot no garantir un pas mínim de 0,90 metres.
Les dades obtingudes en la inspecció in situ ofereixen una sèrie de resultats globals que
permeten oferir-nos una visió general i per àrees del municipi:
El 39,5% del passos existents presenten alguna mancança d’accessibilitat.
El 60,5% dels passos són practicables. Aquests passos de vianants necessiten ser
adequats a la norma abans del 2019 per tal de complir amb la llei d’accessibilitat. Petites
modificacions serien suficients per adaptar-los a la Llei.
També s’ha tingut en compte els espais de zones verdes, així com els carrers de paviment únic.
El 40% de l’espai viari de Santa Perpètua és dedicat al vianant, tenint en compte les zones
verdes, i es reparteix de la següent manera:
Gràfic 11. Distribució de l’espai viari dedicat al vianant
Les zones verdes són les que ocupen més espai, concretament el 58%. La resta de l’espai, el
35% és accessible, mentre que el 7% no. L’espai accessible el formen les voreres de més de 1,5
metres (27%) i els carrers de paviment únic (8%).
27%
7%
8%
58%
Vorera +1,5 m
Vorera -1,5 m
Paviment únic
Zona verda
Pla de Mobilitat Urbana de Santa Perpètua de Mogoda
Informe de Sostenibilitat Ambiental, text refós octubre 2013
26
La xarxa de carrils bici a Santa Perpètua de Mogoda està formada per diverses categories
d’itineraris:
Pista ciclable, vies par a vianants, ciclistes, persones amb mobilitat reduïda, patinadors, ...
segregada del trànsit, que discorre per espais naturals i boscos.
Carril bici segregat en calçada
Carril bici segregat en vorera
Carril bici de carrers 30, una via no segregada del trànsit amb limitació de 30 km/h. En
aquest cas els ciclistes i automobilistes comparteixen la calçada sense cap restricció
d’accés.
Carrer de prioritat per a vianants, permeten la circulació de vehicles i vianants, amb
limitació a 20 km/h i prioritat pels vianants, que poden utilitzar tota la zona de circulació.
Carrer de vianants. La bicicleta pot accedir-hi, amb el límit de 15 km/h i respectant la
prioritat per a vianants.
Gràfic 12. Distribució de l’espai viari per a bicicletes
Les pistes ciclables transcorren per els parcs municipals de La Ribera al llarg de l’avinguda Estela
Ibèrica i Onze de setembre (al marge dret) i per l’avinguda Onze de Setembre fins a Torre del
rector (al marge esquerra), amb un recorregut total de 17,3 km.
Existeix exclusivament un recorregut de 0,5 km de carril segregat de calçada des de l’Avinguda
Tres fins la Plaça Central.
El carril bici segregat de la vorera (5,3 km) es localitza a Santa Perpètua a:
P.I. Ca n’Oller (carrer València)
Mossèn Jacint Verdaguer (entre avinguda de Barcelona i l’avinguda Onze de setembre)
Pista ciclable56%
Carril bici segregat en
calçada
2%
Carril bici segregat en
vorera
17%
Carril bici de carrers 30
5%
Carrer de prioritat per a
vianants
11%
Carrer de vianants
9%
Pla de Mobilitat Urbana de Santa Perpètua de Mogoda
Informe de Sostenibilitat Ambiental, text refós octubre 2013
27
Avinguda Barcelona (Puig i Cadafalch i Mossèn Cinto Verdaguer)
Avinguda Estela Ibèrica
Carrer de la Mestra
Sant Isidre (carrer de la Mestra, avinguda Sabadell)
A més de disposar de l’anterior xarxa de vies ciclistes, l’Ajuntament de Santa Perpètua ha
impulsat la zona 30 compartida bici-vehicles a l’Avinguda 4 i el Passeig de la Florida, per un total
d’1,5 km.
Un altre tipologia de vies compartides, que permeten la circulació de les bicicletes i vianants, han
estat desenvolupades a:
Passeig Ernest Lluc
Carrer Pau Claris (Rafael de Casanoves, Rambla)
Plaça de la Vila
Passatge Josep Irla.
11.2.5.1.Connexió amb els eixos intermunicipals
La xarxa de vies ciclables s’estén més enllà dels límits municipals de Santa Perpètua de Mogoda.
La majoria d’aquestes connexions neixen amb un caràcter eminentment d’oci, per la qual cosa la
seva utilitat en els desplaçaments habituals és més aviat escassa. De totes maneres, aquestes
vies i camins compleixen una funció clau en el foment de la cultura ciclista i poden també ser
utilitzades per accedir, per exemple, als diferents polígons industrials.
A continuació es detallen les rutes existents que enllacen la xarxa ciclista de Santa Perpètua amb
els municipis i espais naturals del seu entorn:
De nord a sud la pista que transcorre la ribera de la riera de Caldes.
D’est a oest la pista travessa el municipi entre el Centre i La Floresta direcció Can
Salvatella i Ripollet.
11.2.6. Oferta de transport públic
11.2.6.1.Transport col·lectiu públic urbà de viatgers
Tal i com s’observa en el plànol següent, i des del dia 1 de juliol del 2010, Santa Perpètua de
Mogoda només compta amb una línia d’autobús urbà. Aquesta línia substitueix les línies L1 i L2
que donaven servei anteriorment.
La línia actual connecta els principals punts i barris de Santa Perpètua. Connectant, també, el
Nucli Antic i La Florida. La línia té una configuració de circumval·lació completa a l’àrea urbana
Pla de Mobilitat Urbana de Santa Perpètua de Mogoda
Informe de Sostenibilitat Ambiental, text refós octubre 2013
28
(model circular).A l’extrem sud de la línia el recorregut connecta amb l’estació de RENFE de
Santa Perpètua i l’estació de La Llagosta. L’oferta és de 36 serveis diaris els dies feiners, des de
les 6:35 hores a les 19:15 hores, amb una durada de 35 minuts cada recorregut complert al
municipi.
Gràfic 13. Recorregut de la línia de bus urbà de Santa Perpètua de Mogoda
Font: Pla Ajuntament de Santa Perpètua de Mogoda
11.2.6.2.Autobús interurbà
L’oferta d’autobusos interurbans està coberta per la companyia Sagalés i és relativament àmplia,
tot i que en ocasions es lamenta que els serveis en hora punta i d’accés als polígons no tinguin
una freqüència superior, especialment durant els horaris d’entrada a la feina. Algunes de les
grans empreses tenen serveis propis de transport públic per a ús dels seus empleats.
La companyia Sagalés ofereix uns 65 serveis diaris per sentit cap a Barcelona alguns dels quals
directes per l’autopista. L’oferta cap a Mollet i Sabadell consta de vora 30 serveis diaris (3 per
Pla de Mobilitat Urbana de Santa Perpètua de Mogoda
Informe de Sostenibilitat Ambiental, text refós octubre 2013
29
hora en hora punta). Cap a Caldes de Montbui s’ofereixen més de 30 serveis diaris (2 per hora en
hora punta). Hi ha dos serveis al dia que connecten la UAB amb Santa Perpètua de Mogoda.
Taula 23. Oferta transport públic col·lectiu per carretera, 2010
Línies Serveis Diaris (Per Sentit) Serveis Hora Punta (Per Sentit)
Santa Perpètua-Barcelona 65 5
Santa Perpètua-Mollet/Sabadell 29 3
Santa Perpètua-Caldes de Montbui 36 2
Santa Perpètua-UAB 2
Santa Perpètua-Mollet (Hospital) 9 2
Font: Elaboració pròpia en base a les dades de l’empresa Sagalès
Taula 24. Oferta transport públic col·lectiu per carretera cap a la factoria Alstom de Santa Perpètua de Mogoda.
Conexions intermunicipals Referent a Santa Perpètua de Mogoda Número de serveis
diaris per sentit Temps mig
Barcelona Can Taió-Alstom 6 30 minuts
Santa Coloma de Gramenet Alstom 2 30 minuts
Badalona Alstom 1 30 minuts
Cornellà del Llobregat Alstom 1 30 minuts
Hospitalet del Llobregat Alstom 1 30 minuts
Font: Ingeniería del Conocimiento: a partir de la informació de l’empresa Sagalés, 2009.
El Pla de Transport de Viatgers per Carretera (PTVC, 2008-2012) preveia el reforç dels serveis
directes exprés d’autobús entre Barcelona i Santa Perpètua de Mogoda, ja que estima en hora
punta les ocupacions actuals són altes, fins a 5 exp./hora punta, mesura actualment en vigor.
També preveu millorar la freqüència de la línia Mollet del Vallès - Santa Perpètua de Mogoda –
Sabadell. Finalment, preveu estudiar la millora de la xarxa de serveis de transport públic de
viatgers a la zona de concentració industrial de Santiga i a la zona industrial de Ca n’Oller.
11.2.6.3.Ferrocarril
Santa Perpètua està servida per dues línies de rodalia a la Florida i a la Llagosta respectivament
(R-3 Barcelona-Vic i R-2 Barcelona-Maçanet-Massanes).
Constitueixen una oferta de 24 i 54 serveis en ambdues línies a cada sentit, realitzant-se la
connexió amb Barcelona en un temps mig de 30 minuts. Aquestes línies permeten també bones
connexions amb Granollers i Mollet del Vallès.
Pla de Mobilitat Urbana de Santa Perpètua de Mogoda
Informe de Sostenibilitat Ambiental, text refós octubre 2013
30
Taula 25. Oferta transport públic ferroviari
Serveis Diaris (per sentit) Serveis Hora Punta (Per Sentit)
Santa Perpètua- Barcelona (R3) 32 3
La Llagosta-Barcelona (R2) 63 5
Font: Elaboració pròpia en base a les dades de l’empresa Renfe
El Pla de Transport de Viatgers per Carretera (PTVC, 2008-2012) preveu que la R-3 (amb parada
a la Florida) millori la seva freqüència en hora punta fins a 5 serveis per hora i sentit, mentre que
la R-2 (amb parada a la Llagosta) tindrà 7 serveis per hora i per sentit.
11.2.6.4.Taxi
Complementant l’oferta de transport públic, en el municipi existeix una oferta de 12 llicències de
taxi amb parades fixes al municipi a la Rambla i al carrer Pau Picasso.
11.2.6.5.Cobertura territorial i població servida
Cada barri està servit per alguna línia d’autobús que el connecta amb el centre de la ciutat. La
xarxa de transport públic connecta el centre amb uns punts d’intercanvi ben identificats. Els més
rellevants són:
L’estació de RENFE a La Florida
L’estació de RENFE de La Llagosta (fora del terme municipal però gran centre d’atracció
de viatges.
Avinguda Mossèn Jacint Verdaguer, entre l’avinguda Onze de Setembre i el carrer de la
Rambla.
En termes de cobertura territorial:
El 95,7% de la població resident a la ciutat de Santa Perpètua de Mogoda té una parada
d’autobús (urbana o interurbana) a menys de 250 metres.
11.2.7. Noves infraestructures de transport
La dotació d’infraestructures viàries a l’entorn de Santa Perpètua és ampli. El municipi té accés a
l’AP-7, a la C-59 dins el seu terme municipal, i en la seva proximitat, té accés a la C-33 i la C-58.
El Pla d’Infraestructures del Transport de Catalunya 2006-2026 preveu el perllongament de la
C-59 fins a Badalona a través del túnel de la Conreria sota l’actual carretera B-500. Aquest
projecte està valorat en 335 M€ i previst en 1a fase, això és abans de 2016.
Pla de Mobilitat Urbana de Santa Perpètua de Mogoda
Informe de Sostenibilitat Ambiental, text refós octubre 2013
31
El desdoblament de la C-59 entre Santa Perpètua de Mogoda i Caldes de Montbui
també queda recollit al PITC. Valorat en 120 M€, el Pla el programa en segona fase, és a dir
entre 2016 i 2026. Sobre aquesta via s’ha discutit sovint la possibilitat de conformar-se com un
eix desdoblat íntegrament fins a Centelles, connectant el Vallès Occidental amb Osona, però
aquest projecte no ha quedat recollit formalment en cap Pla d’infraestructures fins ara.
El Pla Territorial Metropolità de Barcelona preveu una nova via metropolitana passant per
l’oest de Santa Perpètua, i que ha d’enllaçar la Llagosta (C-33/C-17) amb la futura Ronda Vallès.
La infraestructura ferroviària existent actualment al terme municipal de Santa Perpètua és una
estació de viatgers de la línia R-3 Barcelona-Vic a la Florida, i una línia ferroviària mercaderies
que discorre pels espais lliures existents entre la Florida i el nucli de Santa Perpètua. El projecte
de línia ferroviària orbital, que unirà Mataró, Granollers, Sabadell, Terrassa, Martorell,
Vilafranca i Vilanova preveu dues noves estacions ferroviàries al terme municipal de Santa
Perpètua, una ubicada a mig camí entre nucli antic i la Florida, prop de la Granja Soldevilla, i
l’altra a prop del polígon de Santiga. El PITC estima el cost de FC orbital en 1.226 M€, dels quals
prop d’un 40% correspon al tram Granollers-Vilafranca. El Pla Director d’Infraestructures 2009-
2018 preveu en primera fase (pel 2015) la redacció del projecte del tram Granollers-Sabadell.
Prèviament a l’execució de la línia orbital ferroviària el Pla Director d’Infraestructures (PDI) 2009-
2018 preveu a curt termini l’adequació de la línia Santa Perpètua-Martorell per a permetre
serveis entre Granollers i Vilafranca. Aquesta línia tindrà parada a Santa Perpètua (a l’entorn de
la Granja Soldevilla). Està previst que aquesta actuació entri en servei el 2012, amb un cost
associat de 125M€.
El Pla Territorial Metropolità preveu la implantació d’un corredor de transport públic
segregat a la Riera de Caldes, que podria ser tramvia o una plataforma d’autobús segregada,
i que enllaçaria Mollet i Montcada amb Santa Perpètua, Palau Solità-Plegamams i Caldes de
Montbui, amb correspondència al corredor ferroviari del Vallès (Granollers-Vilafranca i línia
Orbital) a la futura estació de SPM prop de la Granja Soldevilla.
El Pla Director d’Infraestructures 2009-2018 (PDI) de l’ATM recull, tal i com ja ho feia el Pla de
Rodalies aprovat el 2009, el desdoblament de la línia ferroviària de Barcelona a Vic, entre
Montcada i la capital d’Osona. Aquest desdoblament, que està previst per fases i estarà en servei
íntegrament el 2018, té un cost previst de 602 M€, i permetrà l’ampliació de les freqüències de
pas dels combois de la línia R-3.
En l’àrea d’influència de Santa Perpètua, tot i que fora del seu terme municipal, el Pla Director
d’Infraestructures 2009-2018 de l’ATM preveu la construcció d’una nova línia de tramvia entre
Montcada i Reixac i la Universitat Autònoma, passant pel centre Direccional de Cerdanyola.
Aquesta nova línia tindrà 9’2km de longitud, 20 parades, i una inversió associada de 117 M€. El
cost estimat d’explotació d’aquesta línia és de 3,8 M€ anuals.
Pla de Mobilitat Urbana de Santa Perpètua de Mogoda
Informe de Sostenibilitat Ambiental, text refós octubre 2013
32
11.3. MODEL ACTUAL DE MOBILITAT DE SANTA PERPÈTUA DE MOGODA
Aquest apartat sintetitza breument els aspectes més rellevants de la mobilitat actual del municipi
de Santa Perpètua, punt de partida de la diagnosi del Pla. Aquests elements defineixen la situació
actual de la mobilitat del municipi, que condicionarà la situació ambiental actual (que es
diagnosticarà en l’apartat successiu), així com de la seva probable evolució en cas que no sigui
d’aplicació el Pla.
11.3.1. Parc de vehicles i motorització
El parc de vehicles és un altre aspecte bàsic a tenir en compte a l'hora de realitzar un estudi de
mobilitat. La quantitat, el tipus i la proporció de vehicles determinaran la capacitat de la població per
desplaçar-se en vehicle privat.
L’any 2010 el 69% dels vehicles del municipi són turismes, tot i que també destaca l’elevada
presència de camions i furgonetes (16%).
Taula 26. Parc de vehicles (2010).
Any Turismes Motocicletes Camions i furgonetes Tractors industrials Autobusos Total
2010 13.939 1.819 3.256 302 940 20.256
Font: Idescat.
Durant la última dècada el parc de vehicles de Santa Perpètua de Mogoda ha crescut a un ritme
mitjà del 2,4%. El creixement de la població ha estat superior (3%).
Durant els darrers 3 anys el ritme de creixement poblacional del municipi i de retruc el parc de
vehicles s’ha vist reduït considerablement com a conseqüència de la crisi econòmica. La pujada de
l’atur i la reducció dels desplaçaments obligats també repercuteix negativament amb el baix
creixement del parc de vehicles municipal. L’any 2009 l’atur municipal es va doblar respecte a l’any
anterior (8%) i l’any 2010 ha seguit pujant (9%). A curt termini, com a mínim fins a l’any 2013, les
previsions indiquen que continuarà augmentant.
Pels propers anys està previst el desenvolupament urbanístic de dos sectors residencials (el sector
de Can Filuà amb 810 habitatges i l’Àrea Residencial Estratègica -ARE- de Can Taió amb 997
habitatges), però molt probablement el plaços previstos d’execució es veuran retardats.
Taula 27. Evolució de la taxa de creixement interanual (2001-2010)
2002 2003 2004 2005 2006 2007 2008 2009 2010
Creix. interanual
Població 1,30 5,98 0,93 2,71 1,10 8,31 3,76 2,97 0,57 3,0
Parc de vehicles 2,37 0,30 4,55 3,10 1,99 5,41 2,45 0,53 1,28 2,4
Pla de Mobilitat Urbana de Santa Perpètua de Mogoda
Informe de Sostenibilitat Ambiental, text refós octubre 2013
33
Gràfic 14. Evolució de la taxa de creixement interanual (2001-2010).
Font: Idescat.
L'índex de motorització relaciona el parc mòbil amb el nombre d'habitants (nombre total de
vehicles per cada mil habitants). A major densitat de població (possibilitat de fer més desplaçaments
a peu) i a més població en nombres absoluts (possibilitat de disposar de més oferta de transport
públic) els índexs de motorització disminueixen.
El creixement interanual mitjà de la motorització a Santa Perpètua de Mogoda ha estat molt baix
durant la darrera dècada, inferior a la mitjana comarcal i al del conjunt del territori català. No
obstant això, comparativament, la taxa de motorització del municipi segueix sent molt més elevada.
Taula 28. Taxa de motorització (2001-2010)
Àmbits 2002 2003 2004 2005 2006 2007 2008 2009 2010 Creix.
interanual
Sta. Perpètua de Mogoda 796,9 857,3 811,3 840,4 843,6 851,1 828,3 817,8 798,5 0,1
Vallès Occidental 648,4 654,0 635,1 649,2 649,5 647,6 674,7 669,0 658,8 0,2
Catalunya 649,9 648,4 629,5 644,5 653,7 654,0 682,7 679,6 668,1 0,3
Font: Idescat.
0
1
2
3
4
5
6
7
8
9
2002 2003 2004 2005 2006 2007 2008 2009 2010
Taxa
de c
reix
em
ent
inte
ranual
Població Parc de vehicles
Pla de Mobilitat Urbana de Santa Perpètua de Mogoda
Informe de Sostenibilitat Ambiental, text refós octubre 2013
34
Gràfic 15. Evolució de l’índex de motorització (2001-2010)
Font: Idescat.
11.3.2. Anàlisi de fluxos intramunicipals i intermunicipals
Pel municipi de Santa Perpètua de Mogoda s’exploten les dades de l’Enquesta de Mobilitat
Quotidiana de l’any 2006 relativa als desplaçaments amb origen i/o destí Santa Perpètua de
Mogoda. En aquest apartat es presenten sintèticament els desplaçaments en funció dels modes
de transport i destinació dels principals fluxos.
D’acord amb l’EMQ 2006 a Santa Perpètua de Mogoda es van produir 118.258 desplaçaments en
dia feiner (promig diari de dilluns a divendres) i 71.890 desplaçaments en dissabte o festiu
(promig diari dels dissabtes, diumenges i dies festius). És a dir, a la setmana es realitzen un total
de 190.148 desplaçaments.
95
100
105
110
2001 2002 2003 2004 2005 2006 2007 2008 2009 2010
Evolu
ció índex
moto
ritz
aci
ó (
2001 =
100)
Santa Perpètua de Mogoda Vallès Occidental Catalunya
REPARTIMENT MODAL
Pla de Mobilitat Urbana de Santa Perpètua de Mogoda
Informe de Sostenibilitat Ambiental, text refós octubre 2013
35
Gràfic 16. Desplaçaments en dies feiners i festius per mode de transport
Font: Elaboració pròpia a partir de les dades de l’EMQ 2006.
Dels 118.258 desplaçaments en dia feiner, 45.859 són intramunicipals (38,7%), és a dir, que
tenen com a origen i destí el mateix municipi de Santa Perpètua, i 72.399 (61,2%) són
intermunicipals o també denominats de connexió, és a dir, que connecten dos municipis. Dels
71.890 desplaçaments que es realitzen en dissabte o festiu, 29.532 (41,0%) són intramunicipals i
42.359 (58,9%) són intermunicipals.
En dia feiner, els desplaçaments interns es realitzen majorment amb mitjans no motoritzats
(66%), el 33% en vehicle privat i el 1% en transport públic. En els desplaçaments de connexió,
el vehicle privat motoritzat és el preponderant, amb el 84% dels desplaçaments, seguit del
transport públic (12%) i de forma residual s’utilitza la bicicleta o el caminar (4%).
En dissabte o dia festiu, els desplaçaments interns a peu o amb bicicleta representen un 61% i el
transport privat s’utilitza en un 39% dels casos. La connexió entre municipis en dissabtes i festius
es realitza significativament amb vehicle privat motoritzat, representant un 87%, reduint-se el
transport públic a més de la meitat (5%). Els mitjans no motoritzats representant un 7%.
Les dades de que es disposa per estudiar els fluxos intramunicipals també provenen de l’EMQ
2006 (no disposant d’enquestes origen-destí realitzades en l’àmbit del PMU). La significativitat de
els dades és suficient per identificar els principals fluxos interns, en relació als centres generadors
i atractors de mobilitat. Així mateix, s’identifiquen les potencialitats més grans de canvi modal.
ANÀLISI DE FLUXOS INTRAMUNICIPALS
Pla de Mobilitat Urbana de Santa Perpètua de Mogoda
Informe de Sostenibilitat Ambiental, text refós octubre 2013
36
Els nuclis interns diferenciats han estat les seccions censals del municipi, ja que la mesura
d’aquestes àrees és adient per observar els desplaçaments entre zones. A més, es troben
caracteritzades pels que són els principals centres atractors, posant de manifest de forma ràpida
les destinacions dels desplaçaments.
Les matrius origen-destí s’han representat, per a major visibilitat dels resultats, de dues maneres:
Gràfics de línies de desig, que representen les relacions de desplaçaments entre seccions
censals (diferenciant entre modes no motoritzats, transport públic i transport privat).
Aquests gràfics permeten visualitzar els fluxos amb major nombre de desplaçaments.
Gràfics de distribució modal dels viatges a cada secció censal, diferenciant viatges atrets,
generats o interns a cada secció. Aquests gràfics permeten visualitzar el potencial de
canvi modal en cada flux.
Cal considerar que l’enquesta EMQ 2006 inclou el total de desplaçaments diaris, i per tant
les matrius de desplaçaments atrets i generats són generalment simètriques, ja que
representen el viatge de anada i tornada. Per tant les relacions entre dues seccions seran
dobles, però coneixent els usos principals i els centres d’atracció, es coneix quina de les
dues seccions origina els desplaçaments i quina els rep, en el primer desplaçament del dia
(ex. Fluxos zona residencial – escola, o fluxos zona residencial – zona comercial).
Els fluxos principals també s’han inclòs a una taula, a continuació.
Pla de Mobilitat Urbana de Santa Perpètua de Mogoda
Informe de Sostenibilitat Ambiental, text refós octubre 2013
37
Gràfic 17. Línies de desig de fluxos intramunicipals en vehicle privat i transport públic, per seccions censals, amb centres d’atracció i generació de desplaçaments
Pla de Mobilitat Urbana de Santa Perpètua de Mogoda
Informe de Sostenibilitat Ambiental, text refós octubre 2013
38
Gràfic 18. Línies de desig de fluxos intramunicipals en mitjans no motoritzats, per seccions censals, amb centres d’atracció i generació de desplaçaments
Pla de Mobilitat Urbana de Santa Perpètua de Mogoda
Informe de Sostenibilitat Ambiental, text refós octubre 2013
39
Gràfic 19. Distribució modal dels fluxos intramunicipals per seccions censals, atrets – generats i interns
Fluxos atrets per cada secció Fluxos generats per cada secció Fluxos interns a cada secció
Secció 1: la Creueta / Secció 2: centre zona església-correus / Secció 3: centre zona Plaça Nova /Secció 4: Can Folguera zona vella / Secció 5: Can Folguera zona casal avis / Secció 6: centre zona av. Girona-Doctor Fleming /Secció 7: la Florida “alta” / Secció 8: la Florida “baixa” / Secció 9: Can Taió, Mogoda, Santiga i altres cases de pagès / Secció 10: centre zona mercat/ Secció 11: la Florida zona estació / Secció 12:Can Folguera zona nova / Secció 13: Mas Costa/ Secció 14: Can Folguera zona escolar/ Secció 15: Plana de Can Folguera/ Secció 16: Can Vinyals.
Pla de Mobilitat Urbana de Santa Perpètua de Mogoda
Informe de Sostenibilitat Ambiental, text refós octubre 2013
40
Taula 29. Anàlisi de fluxos intramunicipals (desplaçaments/dia) a Santa Perpètua de Mogoda
Fluxos de mobilitat
ft
A PEU EN BICICLETA TP (tren) TP (bus) VP Anàlisi
Dia feiner ft Q
(%) t ft
Q (%)
t ft Q
(%) t ft
Q (%)
t ft Q
(%) t o
pes relatiu
Oportunitats de canvi modal
INTERNA 45.858 29.954 65% 13 312 1% 20 0 0% 304 1% 28 15.290 33% 8 1,3 100%
Can Taió – Zona centre (església) 1.732 1.108 64% 48 3% 26 2% 550 32% 4% Transvasament
cap a TP
Can Taió – Zona centre (Girona-Flemming) 1.496 666 45% 830 55% 3% Transvasament cap a No mot
Can Folguera, zona vella- zona nova 1.486 1.431 96% 55 4% 3%
Centre, zona plaça nova – zona mercat 1.469 1.369 93% 100 7% 3%
Can Taió – Can Folguera zona nova 1.456 403 28% 1.053 72% 3% Transvasament cap a No mot
Can Taió - Zona centre (plaça nova) 1.412 925 66%
487 34%
3%
La Florida zona alta – Mas Costa 1.205 1.098 91%
107 9%
3%
Centre, zona església – zona plaça nova 1.061 910 86%
151 14%
2%
Can Folguera, zona casal d’avis-zona nova 1.055 1.031 98% 24 2% 2%
Centre, zona església –zona Girona-Flemming 943 761 81% 182 19% 2%
Zona centre (plaça nova) - Can Folguera zona nova 902 796 88% 106 12% 2%
Can Taió – Mas Costa 901 256 28% 52 6% 593 66% 2% Transvasament cap a No mot
o TP
Can Taió - Can Folguera zona vella 899 394 44% 52 6% 453 50% 2% Transvasament cap a No mot
o TP
Can Taió - Can Folguera zona casal d’avis 845 405 48% 156 18%
284 34%
2%
Can Taió – La Creueta 802 448 56% 56 7%
298 37%
2%
Zona centre (plaça nova) - Can Folguera zona vella 777 629 81%
148 19%
2%
Altres fluxos 27.419 17.324 63% 226 1% 9.869 36% 60%
TOTAL (Interna + connexió)
118.256 32.278 27% 702 1% 3.838 3% 5.123 4% 76.316 65%
ft= flux total (desplaçaments/dia) - Q=Quota (%) - t= temps mitjà per desplaçament (min) - o=ocupació mitjana (passatgers/vehicle)
Pla de Mobilitat Urbana de Santa Perpètua de Mogoda
Informe de Sostenibilitat Ambiental, text refós octubre 2013
41
D’aquest anàlisi dels fluxos intramunicipals es detecta:
La zona de Can Taió, Mogoda, Santiga, genera al voltant del 16% dels desplaçaments
diaris interns del municipi (33% atrets+generats). Cal considerar que es tracta d’una zona
residencial, de vivendes unifamiliar, que concentra al voltant de l’11% dels residents al
municipi i un 9% de les llars (dades de l’informe de conjuntura, Ajuntament de Santa
Perpètua, 2007).
Els fluxos principals tenen com a destinació la zona centre del municipi, l’entorn de
l’església, Girona-Flemming o la plaça nova, àrea de serveis i comerços del municipi. Al
voltant del 40% dels desplaçaments generats des de Can Taió a la zona centre es
realitzen actualment en vehicle privat (augmenta al 50% en mitjana tots els
desplaçaments generats des de Can Taió). Hi ha un potencial de canvi modal en aquests
fluxos, especialment cap al transport públic (la línia d’autobús urbà actual connecta de
forma directa aquestes dues zones, requerint però una millora de la freqüència de pas).
Considerant les distancies, l’orografia i la tipologia de vies, també hi ha un potencial de
creixement de la bicicleta.
També es generen fluxos importants entre Can Taió i Can Folguera, amb proporcions
de desplaçaments en vehicle privat superiors al 70% (cap a la zona nova), o d’entre el
35-50% amb la zona vella o la zona del casal d’avis. Les distàncies, d’entre 1-1,5
quilòmetres mostren un potencial de transvasament cap a la bicicleta o el transport
públic, tot i que seria necessari l’establiment d’un nou recorregut de l’autobús urbà.
Aquest potencial de canvi també s’aprecia entre Can Taió i Mas Costa, que tot i la seva
proximitat mostren gran dependència del vehicle privat: la línia d’autobús amb recorregut
circular condiciona la direcció del desplaçament (de Mas Costa cap a Can Taió, però no a
la inversa), mentre que les condicions de seguretat viària del pont que les connecta
poden desincentivar els desplaçaments a peu i en bicicleta (entorns tractats al Pla local de
seguretat viària de Santa Perpètua).
Destaca que en els mateixos desplaçaments interns a Can Taió hi hagi un 58% de
desplaçaments en vehicle privat, molt per sobre de la mitjana del municipi, on el promig
és del 14%. El barri té una distancia màxima de punta a punta de 750 metres, unes
dimensions que fan assumibles els desplaçaments interns a peu o en bicicleta, amb un
gran potencial de creixement. L’ordenació de la zona (d’urbanització), i les facilitats
d’estacionament, condicionen el funcionament de la mobilitat de Can Taió.
La zona de Can Folguera també genera un volum important de desplaçaments (genera
al voltant del 24% dels viatges diaris). Tot i així, es tracta d’una zona residencial més
compacta, on a diferència de Can Taió disposa de serveis interns, i els fluxos són
majoritàriament en modes no motoritzats.
Els fluxos cap a la zona centre es realitzen majoritàriament a peu, mentre que els fluxos
amb Can Taió (com ja s’ha dit), tenen un elevat ús del vehicle privat. Cal mencionar que
és en les relacions entre Can Folguera i Can Taió on s’observa un major ús de la bicicleta,
que s’ha de reforçar i potenciar.
Pla de Mobilitat Urbana de Santa Perpètua de Mogoda
Informe de Sostenibilitat Ambiental, text refós octubre 2013
42
La zona centre de Santa Perpètua és receptora de nombrosos fluxos des de les zones
més residencials, lògicament degut a la seva concentració de centres atractors, de serveis
i comerç. Atreu al voltant del 36% dels desplaçaments en dia feiner.
El mode de desplaçament varia en funció de les zones d’origen dels desplaçaments, però
unes actuacions de dissuasió de l’entrada al centre amb vehicle privat tindran un efecte
clar en el canvi modal d’altres barris (com Can Taió, Mas Costa o la zona de la Florida).
En canvi, la mobilitat interns o amb barris propers, és majoritàriament a peu, reforçant la
necessitat de garantir condicions adients per als vianants.
La zona de ciutat jardí de la Florida té uns fluxos menors respecte els esmentats, tot i
que és receptora dels principals fluxos en transport públic, buscant la intermodalitat amb
l’estació de Rodalies Renfe.
En les zones de vivenda unifamiliar amb baixa densitat (com la zona de la Florida alta), hi
ha un nombre significatiu de desplaçaments en vehicle privat, que arriba fins al 74% en
moviments interns. Altres zones amb major densitat d’habitatge mostren un major
moviment en modes no motoritzats.
Cal mencionar que les característiques morfològiques i socioeconòmiques del municipi i l’oferta
de transport públic condicionen les dinàmiques de la mobilitat interna i les necessitats de
dependència vers el transport privat:
La població es troba distribuïda en dos grans àrees urbanes, el centre urbà i la ciutat-jardí
de “La Florida”, que han requerit de molts esforços en l’àmbit de mobilitat per funcionar
de forma unitària. És un àmbit en que es seguirà treballant des del PMU.
Un nombre important d’equipaments públics i dels serveis es concentren al centre urbà.
La segregació espacial de les diverses funcions de la ciutat ha provocat un fort increment
de la mobilitat i les necessitats de transport, en un procés que s’observa arreu del territori
català.
Els desplaçaments intermunicipals generats en dies feiners tenen com a principal destinació el
municipi de Barcelona (el 19% dels desplaçaments), Mollet del Vallès (8%), Sabadell (8%) i
la Llagosta (8%).
Els desplaçaments intermunicipals atrets en dies feiners, tenen com origen els mateixos
municipis, amb diferents proporcions: Barcelona (18%), Mollet del Vallès (10%), Sabadell (9%) i
la Llagosta (7%)2.
2 Com ja s’ha esmentat, la matriu de desplaçaments generats i la de atrets són pràcticament simètriques, ja que l’EMQ 2006 divideix els desplaçaments d’anada i tornada, per tant duplica l’itinerari d’un mateix usuari.
ANÀLISI DE FLUXOS INTERMUNICIPALS
Pla de Mobilitat Urbana de Santa Perpètua de Mogoda
Informe de Sostenibilitat Ambiental, text refós octubre 2013
43
Aquesta informació permet conèixer els corredors d’infraestructures viàries i ferroviàries, que
canalitzen els fluxos principals de desplaçaments, tal com mostra la imatge a la pàgina següent.
Gràfic 20. Fluxos de desplaçaments interurbans en vehicle privat i transport públic (autobús i tren), EMQ 2006
Font: Elaboració pròpia a partir de les dades de l’EMQ 2006.
Els principals fluxos intermunicipals són canalitzats per la C-59 sud i l’AP-7 (nord i sud).
Pla de Mobilitat Urbana de Santa Perpètua de Mogoda
Informe de Sostenibilitat Ambiental, text refós octubre 2013
44
La C-59 en direcció sud canalitza el 30% dels desplaçaments externs en vehicle privat.
Aquesta via enllaça amb la C-17 i la C-33, itineraris dels desplaçaments direcció el Barcelonès,
Maresme i alguns municipis del Baix Llobregat.
L’AP-7 en sentit sud concentra els desplaçaments amb els municipis de Terrassa, Barberà
del Vallès i altres municipis del Vallès Occidental, a més dels viatges amb origen o destinació
el Baix Llobregat.
L’AP-7 en sentit nord connecta amb els municipis del Vallès Oriental (Mollet del Vallès, Granollers,
Parets del Vallès...), i també, amb menor freqüència, amb municipis més allunyats com són
Girona o Calella.
Altres vies de la xarxa comarcal i local connecten amb municipis veïns: la carretera B-142
condueix a Polinyà, la B-140 sentit oest a Sabadell, la B-140a a la Llagosta, i la B-140 sentit est
és una opció d’entrada a Mollet, alternativa a l’AP-7.
Per tant, el 74% dels desplaçaments externs realitzat amb vehicles motoritzats es realitzen per la
xarxa d’autopistes i autovies, l’11% per la xarxa comarcal i el 15% per la xarxa local.
A més, la xarxa de ferrocarril canalitza els desplaçaments en tren realitzats amb els municipis
dotats d’aquesta infraestructura. El major percentatge de desplaçaments en tren es realitzen
entre Santa Perpètua i els municipis situats a l’eix en direcció Barcelona (90% dels
desplaçaments externs en ferrocarril).
L’anàlisi de fluxos s’ha realitzat per corredors i també per municipis, per tal d’identificar els
principals fluxos i les potencialitats més grans de canvi modal (vegeu taules a continuació).
Pla de Mobilitat Urbana de Santa Perpètua de Mogoda
Informe de Sostenibilitat Ambiental, text refós octubre 2013
45
Taula 30. Anàlisi de fluxos intermunicipals (desplaçaments/dia) amb origen o destí Santa Perpètua de Mogoda –per corredors-
Fluxos de mobilitat
Ft
A PEU EN BICICLETA TP (tren) TP (bus) VP Anàlisi
Dia feiner
ft Q
(%) t ft Q(%) t ft Q (%) t ft Q (%) t ft
Q (%)
t o pes
relatiu
DE CONNEXIÓ 72.398 2.324 3% 392 1% 10 3.838 5% 55 4.819 7% 44 61.026 84% 26 1,1 100%
AP-7 nord 13.862 283 13.579 19%
AP-7 sud 13.258 578 12.680 18%
B-140 oest 11.734 1.042 10.692 16%
C-59 sud 19.778 2.373 17.405 27%
C-59 nord 3.911 543 3.368 5%
B-140a sud 3.302 3.302 5%
Altres 2.715 392 0 0 4%
Rodalia sentit BCN 3.455 3.455 5%
Rodalia sentit Vic 3830 383 1%
TOTAL (Interna + connexió)
118.256 32.278 27% 702 1% 3.838 3% 5.123 4% 76.316 65%
ft= flux total (desplaçaments/dia)
Q=Quota (%)
t= temps mitjà per desplaçament (min)
o=ocupació mitjana (passatgers/vehicle)
Pla de Mobilitat Urbana de Santa Perpètua de Mogoda
Informe de Sostenibilitat Ambiental, text refós octubre 2013
46
Taula 31. Anàlisi de fluxos intermunicipals (desplaçaments/dia) amb origen o destí Santa Perpètua de Mogoda –per municipis-
Fluxos de mobilitat
ft
A PEU EN BICICLETA TP (tren) TP (bus) VP Anàlisi
Dia feiner
ft Q (%) t ft Q (%) t ft Q (%) t ft Q
(%) t ft Q (%) t o
pes relatiu
Oportunitats de canvi modal
DE CONNEXIÓ 72.398 2.324 3% 392 1% 10 3.838 5% 55 4.819 7% 44 61.026 84% 26 1,1 100%
Barcelona 13.423 201 1% 13 2.052 15% 60 1.334 10% 63 9.836 73% 36 1,1 19% Transvasament
cap a TP
Mollet del Vallès 6.513 26 0% 40 98 2% 27 203 3% 28 6.186 95% 12 1,5 9% Transvasament
cap a TP
Sabadell 6.189 732 12% 36 5.457 88% 25 1,1 9% Transvasament
cap a TP
La Llagosta 5.528 135 33% 23 391 7% 10 0% 3.302 60% 9 1,3 8% Transvasament cap a TP i No
mot
Terrassa 4.091 52 1% 68 4.039 99% 36 1,0 6% Transvasament
cap a TP
Polinyà 3.181 52 2% 13 0% 105 3% 25 3.024 95% 12 1,1 4% Transvasament cap a TP i No
mot
Altres 33.473 210 1% 33 1.636 5% 48 2.445 7% 35 29.182 87% 29 1,1 46%
TOTAL (Interna + connexió)
118.256 32.278 27% 702 1% 3.838 3% 5.123 4% 76.316 65%
ft= flux total (desplaçaments/dia)
Q=Quota (%)
t= temps mitjà per desplaçament (min)
o=ocupació mitjana (passatgers/vehicle)
Nota: Es detecta alguna errada en les respostes donades a l’enquesta, que porten a tenir cert volum de desplaçaments a peu entre Santa Perpètua i altres municipis a distàncies excessives, com Barcelona o Cornellà de Llobregat. Només es consideren assumibles els desplaçaments a peu entre Santa Perpètua i els municipis veïns de Mollet del Vallès, la Llagosta, Polinyà i fins i tot Barberà del Vallès.
Pla de Mobilitat Urbana de Santa Perpètua de Mogoda
Informe de Sostenibilitat Ambiental, text refós octubre 2013
47
La dependència del vehicle privat s’accentua fortament si s’estudien els principals fluxos de
mobilitat de connexió entre Santa Perpètua i la resta del territori. Aquesta dependència és molt
elevada tant en desplaçaments a major distància (amb Barcelona, Sabadell o Terrassa), com en
desplaçaments amb municipis veïns (Mollet del Vallès, la Llagosta, Polinyà).
Tots els principals fluxos de connexió destacats anteriorment mostren un potencial
de canvi modal cap al transport públic. En els desplaçaments amb municipis veïns també
pot haver-hi un transvasament cap a la bicicleta, o fins i tot es pot plantejar un servei de
transport públic urbà intermunicipal.
S’han detectat tres factors claus que condicionen la dependència del vehicle privat, on caldrà
actuar per promoure un canvi modal:
El centre urbà de Santa Perpètua no té oferta de ferrocarril directe, ja que l’estació de
Santa Perpètua es troba a La Florida (Línia R3 L'Hospitalet de Llobregat – Puigcerdà),
amb baixa freqüència de pas (al voltant de 30 minuts). De fet l’estació que ofereix millor
servei és l’estació de ferrocarril del municipi veí de la Llagosta (R-2 Barcelona-Maçanet-
Massanes), amb freqüència de pas de 20 minuts.
La connexió intermunicipal de Santa Perpètua respecte als principals municipis de la
comarca no és competitiva en transport públic. La connexió amb el Barcelonès i amb el
Vallès Oriental és més bona.
A més, les dades de l’enquesta posen de manifest que el temps de desplaçament en
transport públic és actualment el doble respecte el temps de desplaçament en
vehicle privat en els mateixos recorreguts. Així, l’actual xarxa de transport públic no
resulta competitiva amb el vehicle privat.
Taula 32. Temps de desplaçament mitjà per modes de transport i destinacions
Municipi de connexió Autobús Tren Vehicle privat
Barcelona 60 63 36
Mollet del Vallès 27 28 12
Sabadell 36 25
La Llagosta 9
Terrassa 68 36
Polinyà 25 12
Per poder conèixer quines són les combinacions més freqüents pel que fa a la utilització dels
mitjans de transport, així com la durada dels trajectes, s’ha dut a terme enquestes en diversos
indrets del municipi. Concretament s’han realitzat 200 enquestes que, analitzades de forma
global pel conjunt municipal, ens atorguen un error del 7%.
ANÀLISI DE LA INTERMODALITAT I DE LA DURADA DELS TRAJECTES
Pla de Mobilitat Urbana de Santa Perpètua de Mogoda
Informe de Sostenibilitat Ambiental, text refós octubre 2013
48
Com es pot apreciar, el nombre d’etapes més freqüents dels desplaçaments a Santa Perpètua de
Mogoda és d’una (el 85% dels desplaçaments). El mode a peu és el mitjà més utilitzat.
El 54% dels desplaçaments tenen una durada entre 15 i 30 minuts i entre 45 i 60 minuts. Les
durades més llargues es deuen a desplaçaments d’oci. Mentre que les durades més curtes
formen part de la mobilitat obligada.
Gràfic 21. Combinacions més freqüents
Gràfic 22. Duració trajecte
11.3.3. Vehicles-quilòmetre
Amb l’objectiu de determinar la demanda de mobilitat al municipi s’han realitzat comptatges
manuals i comptatges automàtics de vehicle privat, transport públic i desplaçaments a peu i en
bicicleta. Amb tota la informació disponible s’ha elaborat les matrius de mobilitat, que poden
sintetitzar-se en la taula següent. Les dades de mobilitat interna provenen dels aforaments
establerts, i les dades de mobilitat de connexió s’extreuen de l’EMQ 2006 per tal de disposar
d’informació d’origen/destí dels desplaçaments.
Els veh-km recorreguts en transport públic s’obtenen a partir del coneixement del nombre
d’expedicions diàries disponible i de els distàncies realitzades.
Tot a peu85%
Peu/cotxe4%
Peu/bus5%
Peu/ferrocarril6%
0-15 min.
2%
15-30 min.
27%
30-45 min.
25%
45-60 min.
27%
+ de 60
min.
19%
Pla de Mobilitat Urbana de Santa Perpètua de Mogoda
Informe de Sostenibilitat Ambiental, text refós octubre 2013
49
La divisió entre xarxa congestionada, o xarxa primària i secundària no congestionada s’ha
realitzat amb els següents paràmetres.
Xarxa urbana. Són vies primàries aquelles jerarquitzades al PMU com a vies de prioritat
per a vehicles (xarxa bàsica), i secundàries la resta de carrers veïnals i zones 30.
Xarxa interurbana. Són vies primàries les que composen la xarxa d’autopistes (AP-7 i C-
59), i secundàries la xarxa bàsica, comarcal i local (B-140, N-152a, B-142).
En els dos casos s’entén per via congestionada aquelles vies que presenten nivells de
servei D, E o F en hora punta. Es pot observar que no hi ha trams de xarxa urbana
congestionada.
Gràfic 23. Caracterització de la xarxa viària
Pla de Mobilitat Urbana de Santa Perpètua de Mogoda
Informe de Sostenibilitat Ambiental, text refós octubre 2013
50
Taula 33. Vehicles-quilòmetre anuals en zona urbana de Santa Perpètua de Mogoda
VEH-KM ANUALS (2010)
VIES URBANES TOTAL
Via congestionada Via principal Via secundària
Turismes 0 6.935.675 2.838.881 9.774.555
Motocicletes 0 1.934.917 791.992 2.726.908
Mercaderies lleugers 0 2.937.517 1.202.372 4.139.889
Mercaderies pesants 0 3.040.343 1.597.101 4.637.444
Total Vehicle privat 0 14.848.452 6.430.345 21.278.797
Busos i autocars 0 65.207 34.254 99.461
Total vehicles motoritzats 0 14.913.659 6.464.599 21.378.258
Ferrocarril 0
Total Transport públic 99.461
TOTAL VEH-KM 0 14.913.659 6.464.599 21.378.258
Els veh-km urbans inclouen exclusivament aquells desplaçaments amb origen i destí dins del
municipi de Santa Perpètua de Mogoda. Els trams urbans de desplaçaments interurbans s’han
inclòs en el grup de veh-km interurbans.
En els veh-km interurbans s’inclouen exclusivament aquells veh-km amb origen intern a Santa
Perpètua i destí extern, i viceversa, però no es considera el trànsit de pas de grans vies de
comunicació que travessen el municipi (com l’AP-7). Els desplaçaments amb origen o destí a
Santa Perpètua formen part del model de mobilitat del municipi, i no exclusivament aquella
mobilitat interna, i el PMU disposarà de mesures per poder actuar-hi.
Taula 34. Vehicles-quilòmetre anuals interurbans amb origen o destí a Santa Perpètua de Mogoda
VEH-KM ANUALS (2010)
VIES INTERURBANES TOTAL
Via congestionada Via principal Via secundària
Turismes 6.808.227 128.652.611 40.462.328 175.923.166
Motocicletes 136.571 2.580.737 811.664 3.528.972
Mercaderies lleugers 187.914 3.550.937 1.116.799 4.855.650
Mercaderies pesants 125.276 2.367.291 744.533 3.237.100
Total Vehicle privat 7.257.987 137.151.576 43.135.324 187.544.887
Busos i autocars 49.834 941.698 296.172 1.287.704
Total vehicles motoritzats 7.307.821 138.093.274 43.431.496 188.832.591
Ferrocarril 388.180
Total Transport públic 1.675.884
TOTAL VEH-KM 7.307.821 138.093.274 43.431.496 189.220.771
Tal i com es pot observar, pràcticament el 100% dels veh-km urbans motoritzats al municipi de
Santa Perpètua els realitzen en vehicle privat (de passatgers i mercaderies), i aquest percentatge
és del 99% en veh-km interurbans. Pel que fa al ferrocarril i els autobusos sumen menys de l’1%
dels veh-km urbans, i l’1% dels interurbans.
Pla de Mobilitat Urbana de Santa Perpètua de Mogoda
Informe de Sostenibilitat Ambiental, text refós octubre 2013
51
Gràfic 24. Representació de veh-km urbans i interurbans per tipologia de vehicle (2010)
Percentualment:
Gràfic 25. Representació de veh-km (%) per tipologia de vehicle (2010)
0
20.000.000
40.000.000
60.000.000
80.000.000
100.000.000
120.000.000
140.000.000
160.000.000
180.000.000
200.000.000
Veh-km urbans Veh-km interurbans
Turismes
Motocicletes
Mercaderies lleugers
Mercaderies pesants
Busos i autocars
Ferrocarril
189.200.000
Turismes46%
Motocicletes
13%
Mercaderies lleugers
19%
Mercaderies pesants
22% Busos i autocars
0%
Turismes93,0%
Motocicletes
1,9%
Mercaderies lleugers
2,6%
Mercaderies pesants
1,7%
Busos i autocars
0,7%
Ferrocarril0,2%
Veh-km interurbans
Pla de Mobilitat Urbana de Santa Perpètua de Mogoda
Informe de Sostenibilitat Ambiental, text refós octubre 2013
52
11.3.4. Accidentalitat
En aquest apartat s’assenyalen les característiques més rellevants de l’accidentalitat de Santa
Perpètua de Mogoda, amb les dades disponibles al Pla local de seguretat viària. Redactat
l’any 2011, el Pla estudiava les dades disponibles, del trienni 2008-2010.
La base de dades municipal només disposa de la xifra absoluta d’accidents, i no permet
diferenciar quants accidents han provocat víctimes i quants han estat exclusivament amb danys.
La utilització de dades d’accidents en general, incloent els sense víctimes, és sempre
compromesa, perquè sovint en aquests accidents no hi intervé cap autoritat policial i, per tant,
no queden registrats en les bases de dades. Així doncs, quan sigui possible es treballarà
exclusivament amb els accidents amb víctimes per mantenir el rigor i fiabilitat de les dades.
Durant el trienni es detecta una reducció del nombre absolut d’accidents al municipi (30,8%),
passant dels 221 accidents de l’any 2008 als 153 registrats l’any 2010. El decreixement també es
pot apreciar en termes relatius d’accidents amb víctimes per 1.000 habitants. A Santa Perpètua
de Mogoda l’any 2009 aquesta xifra era de 6,5 accidents amb víctimes/1.000 habitants, i l’any
2010 va disminuir a 6,1.
Gràfic 26. Nombre d’accidents amb danys i víctimes (2008-2010)
Font: Policia Local de Santa Perpètua.
En quant al nombre de víctimes segons lesivitat, respecte als ferits greus i a les víctimes mortals,
durant l’any 2010 ha augmentat la xifra de ferits greus i de víctimes mortals: s’ha registrat la
primera víctima mortal del període i hi ha hagut més ferits greus que durant els darrers anys del
període (5 ferits greus).
En canvi, tot i que en termes generals té una importància menor, cal destacar positivament la
reducció del nombre de ferits lleus, que ha disminuït un 14% respecte a 2008 i un 25% respecte
a 2009.
0
50
100
150
200
250
2008 2009 2010
221
162 153
n. accid
en
ts e
n z
.u. am
b v
ícti
mes
Pla de Mobilitat Urbana de Santa Perpètua de Mogoda
Informe de Sostenibilitat Ambiental, text refós octubre 2013
53
Gràfic 27. Nombre de víctimes segons lesivitat (2008-2010)
Font: Policia Local de Santa Perpètua.
De la totalitat d’accidents registrats en el període, el 36,9% han estat col·lisions
laterals/frontolaterals entre vehicles. Segueixen els xocs contra obstacles (21,1%) i les col·lisions
en cua entre vehicles (16,4%). Els atropellaments representen el 8,0% dels total d’accidents.
L’any 2010 els atropellaments (se’n van comptabilitzar 15) van representar el 9,8% sobre el total
d’accidents. En termes relatius van representar 0,62 atropellaments per 1.000 habitants.
Gràfic 28. Tipus d’accident de trànsit amb víctimes (2008-2010).
Font: Policia Local de Santa Perpètua.
El Pla detectava un total de 2 trams de concentració d’accidents (TCA) i 7 punts (PCA). Per
aquests indrets presentava una sèrie d’actuacions per a millorar la seguretat viària.
04
63
03
72
15
54
0
10
20
30
40
50
60
70
80
Morts Ferits greus Ferits lleus
n. víc
tim
es s
eg
on
s lesiv
itat
2008 2009 2010
2%
39%
11%
25%
3%
10%
10%
6%
34%
17%
20%
9%
9%
5%
6%
38%
19%
19%
8%
6%
5%
0% 5% 10% 15% 20% 25% 30% 35% 40% 45%
Col·lisions entre vehicles. Frontal.
Col·lisions entre vehicles. Lateral/frontolateral.
Col·lisions entre vehicles. Col·lisió en cua o darrera.
Xoc contra obstacles o elements fixes del viari.
Sortides de via.
Atropellament.
Altres.
2008 2009 2010
Pla de Mobilitat Urbana de Santa Perpètua de Mogoda
Informe de Sostenibilitat Ambiental, text refós octubre 2013
54
Taula 35. Localització dels trams i punts de concentració d’accidents
Localització N. d’accidents
2008 2009 2010 Total
TCA 1. Avinguda Mossèn Jacint Verdaguer a prop de la intersecció amb l’avinguda Barcelona
2 2 3 7
TCA 2. Avinguda Girona, entre carrer Ausiàs March i carrer Pau Vilà
1 4 3 8
PCA 1. Rotonda entre avinguda Onze de Setembre i avinguda Girona
4 9 2 15
PCA 2. Rotonda entre avinguda Jacint Verdaguer i la Rambla 3 3 2 8
PCA 3. Rotonda entre avinguda Pablo Picasso i passeig Florida 2 3 3 8
PCA 4. Rotonda entre avinguda Onze de Setembre i avinguda Jacint Verdaguer
2 0 3 5
PCA 5. Rotonda entre avinguda Onze de Setembre i passeig Florida
2 1 1 4
PCA 6. Avinguda Barcelona, intersecció amb passeig Florida 1 0 2 3
PCA 7. Rotonda entre avinguda Onze de Setembre i carrer Plomes (CIM)
3 7 3 13
Total TCA i PCA 20 29 22 71
Total anual 221 162 153 536
% accidents en TCA i PCA / total 9% 18% 14% 13%
Font: Policia Local de Santa Perpètua de Mogoda.
Pla de Mobilitat Urbana de Santa Perpètua de Mogoda
Informe de Sostenibilitat Ambiental, text refós octubre 2013
55
11.4. FLUXOS AMBIENTALS
Entre diversos sectors que suposen un enorme consum energètic i que són responsables de gran
part de les emissions, el transport ocupa un lloc destacat. Bona part de la demanda energètica i
de les emissions dels països rics i, en particular, de Catalunya, provenen del transport i, a més, la
contribució relativa del transport mostra una tendència creixent, i es preveu que continuï sent
així en els anys a venir. L’objectiu d’aquest apartat és realitzar una primera aproximació del
consum d’energia i les emissions contaminants derivades de l’actual model de mobilitat de Santa
Perpètua, i de les contribucions futures esperables si es manté l’actual tendència de creixement
poblacional i de mobilitat.
L’objectiu principal de la diagnosi ambiental del PMU de Santa Perpètua de Mogoda és analitzar
l’actual situació ambiental del municipi amb vista a poder definir un model de mobilitat que
corregeixi la tendència manifestada en els impactes ambientals derivats. Serà, per tant, la base
que ha de traduir-se en objectius ambientals.
Aquest capítol se centra en els principals problemes ambientals associats a la mobilitat
motoritzada. Els aspectes considerats per la diagnosi inclouen:
El consum energètic del transport;
La contaminació atmosfèrica;
La contaminació acústica;
L’ocupació del sòl;
Hi ha altres impactes ambientals derivats de la mobilitat que no s’analitzen en el present apartat,
atès que l’objectiu de l’ISA és analitzar els aspectes ambientals més significatius i rellevants per
l’àmbit del PMU. És el cas de la generació de residus, per exemple.
Un cop analitzats els fluxos ambientals, s’incorpora el càlcul dels costos unitaris del transport,
diferenciant per modes, entre costos interns i externs, i per desplaçaments urbans i interurbans.
La metodologia de càlcul d’energia i emissions s’ha desenvolupat amb el suport de l’eina de càlcul
AMBIMOB-U, facilitada pel Departament de Medi Ambient i Habitatge, de la Generalitat de
Catalunya. Les dades de partida d’aquest càlcul són els vehicles-quilòmetre recorreguts
anualment dins del municipi, diferenciats per cada tipologia de vehicle (a més de factor de
consum i antiguitat de cada tipologia) i per tipologia de xarxa on es recorren (tres tipus de xarxa
viària, atenent a la diferent velocitat de els vies: xarxa congestionada, xarxa primària i xarxa
secundària). A part, es considera el consum elèctric de la xarxa ferroviària.
11.4.1. Consum d’energia
Tot i que el consum d’energia primària a Catalunya ha experimentat una contenció en els darrers
quatre anys, aquesta tendència encara no és observable en el consum del sector del transport.
Pla de Mobilitat Urbana de Santa Perpètua de Mogoda
Informe de Sostenibilitat Ambiental, text refós octubre 2013
56
Gràfic 29. Consum d’energia final a Catalunya global de sectors i sector del transport (2003-2007)
Font: Elaboració pròpia a partir de dades de l’Informe de revisió 2009 del Pla de l’energia de Catalunya 2006-2015).
El consum del sector transport ha augmentat en un 2,4% en promig anual en el període 2003-
2007. El canvi de tecnologia del parc automobilístic continua marcant la tendència cap a una
disminució del consum de gasolina i un augment del consum de gas-oil (Informe de revisió 2009
del Pla de l’energia de Catalunya 2006-2015).
Gràfic 30. Consum d’energia final a Catalunya del sector del transport per fonts d’energia (2003-2007)
Font: Elaboració pròpia a partir de dades de l’Informe de revisió 2009 del Pla de l’energia de Catalunya 2006-2015).
5.867,4 6.148,3 6.152,5 6.274,3 6.458,3
15.063,115.541,4 15.837,0 15.750,7 16.173,6
0,0
2.000,0
4.000,0
6.000,0
8.000,0
10.000,0
12.000,0
14.000,0
16.000,0
18.000,0
2003 2004 2005 2006 2007
Total consum final sector transports Total consum final
5.867,4
6.148,3 6.152,5
6.274,3
6.458,3
5.400,0
5.600,0
5.800,0
6.000,0
6.200,0
6.400,0
6.600,0
2003 2004 2005 2006 2007
Consum combustibles sector transport
Consum energia elèctrica sector transport
Pla de Mobilitat Urbana de Santa Perpètua de Mogoda
Informe de Sostenibilitat Ambiental, text refós octubre 2013
57
L’energia consumida en la mobilitat urbana i interurbana (amb origen o destí Santa Perpètua de
Mogoda), l’any 2010 va ser de 11.921 tep. La mobilitat urbana interna al municipi és
responsable del 14% del consum.
Gràfic 31. Consum energètic en tep/any (2010)
El total de consum segmentat segons els diferents mitjans de transport mostra que els turismes
son responsables del 33% del consum de desplaçaments urbans i el 86% dels interurbans.
Globalment, el 98% del consum urbà correspon al vehicle privat i el 94% de l’interurbà.
Gràfic 32. Consum de combustibles per tipologia de vehicle en tep/any (2010)
Les dades detallades s’inclouen a continuació.
1.696
10.225
0
2.000
4.000
6.000
8.000
10.000
12.000
urbà interurbà
Tota
l co
nsu
m e
ne
rgè
tic
(te
p/a
ny)
0
2.000
4.000
6.000
8.000
10.000
12.000
urbà interurbà
Tota
l co
nsu
m e
ne
rgè
tic
(te
p/a
ny)
Ferroviari
Busos
Veh. Pesants
Veh. Lleugers
Motos
Cotxes
Pla de Mobilitat Urbana de Santa Perpètua de Mogoda
Informe de Sostenibilitat Ambiental, text refós octubre 2013
58
Taula 36. Distribució del consum energètic de la mobilitat urbana i interurbana (2010)
Total Consum energètic (tep/any) Any 2010
urbà interurbà Total
1.696 10.225 11.921
Per tipus de combustible (tep/any) Gasolina 560 5.082 5.642
Diesel 1.133 4.833 5.966
GN 0 0 0
Electricitat 0 286 286
Bio10 3 24 27
GLP 0 0 0
Híbrids 0 0 0
Hidrogen 0 0 0
Per tipologies de vehicle (tep/any) Cotxes 561 8.788 9.349
Motos 60 99 99
Veh. Lleugers 300 313 614
Veh. Pesants 747 461 1.208
Busos 27 278 306
Ferroviari 0 286 286
Per mode de transport (tep/any) Privat 621 8.886 9.507
Públic 27 565 592
Mode passatgers i mercaderies (tep/any) Passatgers 649 9.451 10.100
Mercaderies 1.047 774 1.821
11.4.2. Emissions de gasos amb efecte hivernacle (GEH)
L’any 2008 a Catalunya, el 77% de les emissions de gasos d’efecte hivernacle (GEH) estaven
associades a la crema de combustibles fòssils, majoritàriament en el sector del transport (28%),
seguit per les indústries manufactureres i de la construcció (23%)i del sector energètic (15%)
(Primer informe de progrés a Catalunya sobre els objectius de Kyoto).
Gràfic 33. Distribució de les emissions de GEH a Catalunya per sectors (2008)
Font: Primer informe de progrés a Catalunya sobre els objectius de Kyoto. Novembre 2010.
Pla de Mobilitat Urbana de Santa Perpètua de Mogoda
Informe de Sostenibilitat Ambiental, text refós octubre 2013
59
Les emissions del sector del transport, d’acord a les actuals polítiques climàtiques europees,
s’inclouen en el grup de les emissions difuses (no sotmeses a la Directiva de comerç de drets
d’emissió). Dins d’aquest grup, el transport va ser el màxim responsable de les emissions difuses
l’any 2008 (amb una contribució del 45% del total). Tot i així, aquest va ser el primer any en que
s’ha observat una lleugera disminució en les emissions, deguda a la caiguda del consum de
carburants: entre 2007 i 2008 van disminuït un 7% les emissions, assolint nivells superiors del
2005 només en un 1%.
Gràfic 34. Evolució de les emissions dels sectors difusos a Catalunya
Font: Primer informe de progrés a Catalunya sobre els objectius de Kyoto. Novembre 2010.
El còmput global de les emissions de GEH derivades del transport a Santa Perpètua de Mogoda,
amb la metodologia de càlcul ja esmentada en el marc d’aquest projecte i amb dades referents al
parc de vehicles, de mobilitat i de velocitat, representa 34.950 t CO2 l’any 20103.. La mobilitat
urbana interna al municipi és responsable del 15% de les emissions.
Gràfic 35. Emissions de gasos d’efecte hivernacle en t CO2/any (2010)
3 En el Pla d’Acció per a l’Energia Sostenible del municipi, l’any 2006 s’estimaven les emissions degudes al
sector del transport en 50.274 tCO2 eq. El càlcul es basa amb dades de consum energètic global (kWh), que
difereixen de les dades de partida del càlcul del present ISA (veh-km). Aquesta diferència en les fonts de
dades explica l’aparent disminució en les emissions, que no és demostrable sense la constatació d’una disminució en la mobilitat global dels habitants.
15.798 16.606 17.215 15.949
26.676
37.93539.636
37.40535.453
0
5000
10000
15000
20000
25000
30000
35000
40000
45000
any base PMMCC
2005 2006 2007 2008
Emisions del sector del transport Total emissions difuses
Pla de Mobilitat Urbana de Santa Perpètua de Mogoda
Informe de Sostenibilitat Ambiental, text refós octubre 2013
60
El total de consum segmentat segons els diferents mitjans de transport mostra que els turismes
son responsables del 33% de les emissions dels desplaçaments urbans i el 88% dels interurbans.
Globalment, el 98% del consum urbà correspon al vehicle privat i el 97% de l’interurbà.
Gràfic 36. Emissions de gasos d’efecte hivernacle per tipologia de vehicle en t CO2/any (2010)
Les dades detallades s’inclouen a continuació.
Taula 37. Distribució de les emissions de GEH de la mobilitat urbana i interurbana (2010)
5.109
29.841
0
5.000
10.000
15.000
20.000
25.000
30.000
35.000
urbà interurbà
Tota
l em
issi
on
s G
EH (
t/an
y)
0
5.000
10.000
15.000
20.000
25.000
30.000
35.000
urbà interurbà
Tota
l e
mis
sio
ns
GEH
(te
p/a
ny)
Ferroviari
Busos
Veh. Pesants
Veh. Lleugers
Motos
Cotxes
Pla de Mobilitat Urbana de Santa Perpètua de Mogoda
Informe de Sostenibilitat Ambiental, text refós octubre 2013
61
Total Emissions (t/any) Any 2010
urbà interurbà Total
5.109 29.841 34.950
Per tipus de combustible (t/any) Gasolina 1.666 15.119 16.785
Diesel 3.434 14.652 18.086
GN 0 0 0
Electricitat 0 0 0
Bio10 9 70 79
GLP 0 0 0
Híbrids 0 0 0
Hidrogen 0 0 0
Per tipologies de vehicle (t/any) Cotxes 1.684 26.365 28.048
Motos 178 294 294
Veh. Lleugers 906 947 1.854
Veh. Pesants 2.258 1.392 3.650
Busos 83 843 927
Ferroviari 0 0 0
Per mode de transport (t/any) Privat 1.862 26.659 28.520
Públic 83 843 927
Mode passatgers i mercaderies (t/any) Passatgers 1.945 27.502 29.447
Mercaderies 3.164 2.339 5.504
11.4.3. Qualitat de l’aire
Dins del marc de la Llei 22/1983, de 21 de novembre, de protecció de l’ambient atmosfèric, es va
crear a Catalunya la Xarxa de Vigilància i Previsió de la Contaminació Atmosfèrica (XVPCA),
sistema de detecció dels nivells d'immissió dels principals contaminants.
Dins aquest context normatiu es va dividir el territori en zones de qualitat de l’aire (ZQA), per les
que s’estableixen punts de mesura de la qualitat de l’aire, amb valors representatius per a la
totalitat de la zona.
Santa Perpètua de Mogoda es troba situat dins de la zona de qualitat de l’aire de Vallès – Baix
Llobregat.
Taula 38. Detall de la Zona de Qualitat de l’Aire Vallès – Baix Llobregat
Zona de
Qualitat de l’Aire
Aglomeració Nombre municipis
Superfície km²
Població hab.
Densitat hab/km²
Àrees existents
urbanes suburbanes rurals
2 Vallès Baix Llobregat
Sí 61 1177 1.037.293 881 Sí Sí Sí
Pla de Mobilitat Urbana de Santa Perpètua de Mogoda
Informe de Sostenibilitat Ambiental, text refós octubre 2013
62
El municipi compta des de l’any 2002 amb una estació de mesurament, que des de l’any 2006 es
troba situada a l’avinguda onze de Setembre amb l’avinguda Girona. L’estació permet conèixer
els valors d’immissió dels principals contaminants4: ozó troposfèric (O3), diòxid de sofre (SO2),
diòxid de nitrogen (NOx), i partícules sòlides en suspensió amb diàmetre inferior a 10 micres
(PM10) a partir del 2008, que es tractaran amb major detall a l’apartat següent, estant subjectes
a una normativa específica.
Cal precisar que la xarxa no té la funció de controlar els focus emissors de contaminants sinó la
de vigilar la qualitat de l'aire en cada ubicació. Les dades que se’n deriven i que es presenten a
continuació tenen, per tant, l’objectiu d’enquadrar la situació de la contaminació atmosfèrica a
Santa Perpètua. Com és sabut, a les zones urbanes la principal font emissora de contaminants
són els vehicles (principalment en relació a fums negres, monòxid de carboni, hidrocarburs, òxids
de sofre, plom i òxids de nitrogen). A l’espera de dades precises derivades del càlcul de les
emissions derivades de l’actual model de mobilitat de la ciutat, es presenten gràficament les
següents dades de valors d’immissió de contaminants atmosfèrics, tot i remarcant que no
distingeixen les fonts emissores.
La valoració de la qualitat de l’aire al municipi de Santa Perpètua de Mogoda s’ha realitzat
avaluant la qualitat dels darrers 5 anys de la zona de qualitat de l’aire (ZQA) a la que pertany el
municipi.
Estat de la qualitat de l’aire a la Zona de Qualitat de l’Aire: 2. Vallès – Baix Llobregat
Segons l’informe de Qualitat de l’aire de l’any 2010, a la Zona de
Qualitat de l’Aire 2, Vallès - Baix Llobregat:
Els nivells de qualitat de l’aire mesurats pel diòxid de sofre,
el monòxid de carboni, el sulfur d’hidrogen, les partícules en
suspensió de diàmetre inferior a 2.5 micres, el benzè i el plom són
inferiors als valors límit establerts per la normativa vigent (en el
període 2006-2010 mai no es van sobrepassar aquests valors límit).
Respecte als nivells mesurats d’arsènic, cadmi, níquel i
beno(a)pirè, no s’han superat els valors objectiu establerts a la legislació (en el període
2006-2010 mai no es van sobrepassar aquests valors límit).
Respecte a l’ozó troposfèric, s’ha registrat un valor superior al valor objectiu per a la
protecció de la salut humana d’aplicació a partir de l’any 2013 a Rubí. D’altra banda, en
aquesta zona també s’ha superat el llindar horari d’informació a la població, tant a Rubí (6
4 Els principals contaminants atmosfèrics provinents de la combustió dels vehicles són CO, CO2, SO2, partícules en suspensió, NOx, compostos orgànics volàtils (COV) i Pb. Les partícules en suspensió provenen de l’ús de la maquinària, del desgast dels pneumàtics i de l’emissió per part de vehicles que funcionen amb dièsel. Alguns d’aquests contaminants primaris reaccionen químicament a la troposfera i formen d’altres contaminants (anomenats secundari), com l’àcid sulfúric (H2SO4), l’àcid nítric (HNO3) i l’ozó (O3).
Pla de Mobilitat Urbana de Santa Perpètua de Mogoda
Informe de Sostenibilitat Ambiental, text refós octubre 2013
63
superacions) com a Montcada i Reixac (1 superació), mentre que el llindar l’alerta no s’ha
superat a cap punt de mesurament dels 10 ubicats en aquesta zona. Aquesta zona ha
estat inclosa en la campanya de mesures de precursors de l’ozó troposfèric que es fa en
compliment del Reial decret 1796/2003, de 26 de desembre, relatiu a l’ozó en l’aire
ambient. Els anys 2008 i anteriors era d’aplicació una normativa diferent.
Taula 39. Evolució de les superacions de valors límit d’imissió de O3 (2010-2006)
Any
Superació del valor objectiu per a la protecció de
la salut humana (2013)
Superació del valor objectiu
per a la protecció de la salut humana
(2010)
Superació de l’objectiu a llarg
termini de protecció de la salut humana
(2020)
Superació de l’objectiu a llarg
termini de protecció de la
salut de la vegetació (2020)
Superació del llindar
d’informació a la població
Superació del llindar d’alerta
2010 Sí
(Rubí) - - -
Sí (Rubí,
Montcada i Reixac)
No
2009 No - - No No
2008 - No Sí Sí No No
2007 - No No Sí No No
2006 - No Sí Sí No No
Font: Informes de la Direcció General de Qualitat Ambiental. Departament de Territori i Sostenibilitat.
Respecte als nivells de partícules en suspensió de diàmetre inferior a 10 micres,
aquest any no s’ha superat el valor límit anual per a la protecció de la salut humana a cap
dels 23 punts de mesurament d’aquesta zona, mentre que l’any 2009 es va superar a 3
punts de mesurament. El valor límit diari per a la protecció de la salut humana només
s’ha superat al punt de mesurament industrial de Sta. Perpètua de Mogoda (Onze de
Setembre) i a l’any 2009 també es va superar en un sol punt. La tendència dels darrers
any és de disminució, especialment a l’any 2010.
Taula 40. Evolució de les superacions de valors límit d’immissió de PM10 (2010-2006)
Any Superació del valor límit anual per a la protecció de la salut humana
Superació del valor límit diari per a la protecció de la salut humana
2010 No Sí
(Santa Perpètua de Mogoda)
2009 Sí
(en 3 punts) Sí
(en 1 punt)
2008 Sí
(en 7 punts) Sí
(en 7 punts)
2007 Sí
(en 12 punts) Sí
(en 11 punts)
2006 Sí Sí
Font: Informes de la Direcció General de Qualitat Ambiental. Departament de Territori i Sostenibilitat.
Pla de Mobilitat Urbana de Santa Perpètua de Mogoda
Informe de Sostenibilitat Ambiental, text refós octubre 2013
64
En relació amb el diòxid de nitrogen s’ha superat el valor límit anual a 8 punts de
mesurament (Granollers, Martorell, Mollet del Vallès, Montcada i Reixac, Sabadell, St.
Andreu de la Barca, Sta. Perpètua de Mogoda, Terrassa) a les 11 estacions d’aquesta
zona. D’altra banda, no s’ha sobrepassat el nombre de superacions permeses per al valor
horari per a la protecció de la salut humana. Els nivells globals en aquesta zona en relació
amb l’any anterior, en la majoria dels casos, es mantenen o augmenten.
Taula 41. Evolució de les superacions de valors límit d’immissió de NO2 (2010-2006)
Any Superació del valor límit anual per a la protecció
de la salut humana
Sobrepassat el nombre de superacions permeses per al valor horari per a la protecció de la salut
humana
2010
Sí (en 8 punts: Granollers, Martorell, Mollet
del Vallès, Montcada i Reixac, Sabadell, St. Andreu de la Barca, Sta. Perpètua de
Mogoda, Terrassa)
No
2009 Sí
(en 5 punts) No
2008 Sí
(en 3 punts) No
2007 Sí
(en 2 punts: Sabadell i Santa Perpètua) No
2006 Sí
(en 1 punt) No
Font: Informes de la Direcció General de Qualitat Ambiental. Departament de Territori i Sostenibilitat.
Respecte a l’avaluació dels nivells de la resta de contaminants, a partir de l’inventari
d’emissions i les condicions de dispersió de la zona, s’estima que els nivells són inferiors
als valors límit.
Les dades posen de manifest que l’any 2010 s’han superat els valors límits d’immissió de
PM10 i NO2 a l’estació de mesura de Santa Perpètua de Mogoda, i per tant a la Zona de
Qualitat de l’Aire on aquesta s’integra.
Per tal de restablir els nivells de qualitat de l’aire respecte al diòxid de nitrogen i partícules en
suspensió de diàmetre inferior a 10 micres, el Govern de la Generalitat ha aprovat el nou pla
d’actuació de qualitat de l’aire 2015, on s’inclouen mesures que impulsen, incentiven i
afavoreixen una nova visió de la mobilitat a la vegada que es treballa conjuntament i de manera
coordinada amb els agents responsables d’executar les mesures.
11.4.4. Emissions de PM10
El Pla d'actuació per a la millora de la qualitat de l'aire afecta 40 municipis de la Regió
Metropolitana de Barcelona que van ser decretats zona de protecció especial pels alts nivells de
dos contaminants detectats en l'aire: els òxids de nitrogen (NOx) i les partícules en suspensió de
diàmetre inferior a 10 micres (PM10). L'objecte global del Pla és establir les mesures necessàries
per prevenir i reduir l'emissió dels contaminants esmentats, i ajustar les emissions als límits que
Pla de Mobilitat Urbana de Santa Perpètua de Mogoda
Informe de Sostenibilitat Ambiental, text refós octubre 2013
65
estableix la legislació de la Unió Europea per a l'any 2010, definits per preservar i reduir els
efectes nocius sobre la salut humana i el medi ambient.
L’any 2010, les emissions de PM10 derivades del sector del transport de Santa Perpètua de
Mogoda van ser de 29,38 tones. La mobilitat urbana interna al municipi és responsable d’un
13% de les emissions.
Gràfic 37. Emissions de PM10 en t/any (2010)
Gràfic 38. Emissions de PM10 per tipologia de vehicle en t/any (2010)
Les dades detallades s’inclouen a continuació.
Taula 42. Distribució de les emissions de PM10 de la mobilitat urbana i interurbana (2010)
3,80
25,58
0,00
5,00
10,00
15,00
20,00
25,00
30,00
urbà interurbà
Tota
l em
issi
on
s P
M1
0 (
t/an
y)
0,00
5,00
10,00
15,00
20,00
25,00
30,00
urbà interurbà
Tota
l em
issi
on
s P
M1
0 (
tep
/an
y)
Ferroviari
Busos
Veh. Pesants Merc.
Veh. Lleugers Merc.
Motos
Cotxes
Pla de Mobilitat Urbana de Santa Perpètua de Mogoda
Informe de Sostenibilitat Ambiental, text refós octubre 2013
66
Total emissions PM10 (t/any) Any 2010
urbà interurbà Total
3,80 25,58 29,38
Per tipus de combustible (t/any) Gasolina 1,25 10,90 12,15
Diesel 2,54 14,53 17,08
GN 0,00 0,00 0,00
Electricitat 0,00 0,08 0,08
Bio10 0,01 0,07 0,07
GLP 0,00 0,00 0,00
Híbrids 0,00 0,00 0,00
Hidrogen 0,00 0,00 0,00
Per tipologies de vehicle (t/any) Cotxes 1,13 22,69 23,83
Motos 0,30 0,41 0,41
Veh. Lleugers Merc.
0,76 0,97 1,73
Veh. Pesants Merc.
1,56 1,02 2,58
Busos 0,04 0,41 0,45
Ferroviari 0,00 0,08 0,08
Per mode de transport (t/any) Privat 1,43 23,10 24,54
Públic 0,04 0,49 0,53
Mode passatgers i mercaderies (t/any) Passatgers 1,47 23,59 25,06
Mercaderies 2,32 1,99 4,31
Emissions de NOx
Mitjançant l’Acord de Govern GOV/82/2012, de 31 de juliol, es declaren zones de protecció
especial de l’ambient atmosfèric, pel contaminat de diòxid de nitrogen, diversos municipis de les
comarques del Baix Llobregat, del Vallès Occidental i del Vallès Oriental. S’amplia així la zona de
protecció especial per NO2, i inclou dins de la zona el municipi de Santa Perpètua de Mogoda.
L’any 2010, les emissions de NOx derivades del sector del transport de Santa Perpètua de
Mogoda van ser de 233,90 tones. La mobilitat urbana interna al municipi és responsable d’un
16% de les emissions.
Pla de Mobilitat Urbana de Santa Perpètua de Mogoda
Informe de Sostenibilitat Ambiental, text refós octubre 2013
67
Gràfic 39. Emissions de NOx en t/any (2010)
Gràfic 40. Emissions de NOx per tipologia de vehicle en t/any (2010)
Les dades detallades s’inclouen a continuació.
3,80
25,58
0,00
5,00
10,00
15,00
20,00
25,00
30,00
urbà interurbà
Tota
l em
issi
on
s N
Ox
(t/a
ny)
0,00
5,00
10,00
15,00
20,00
25,00
30,00
urbà interurbà
Tota
l em
issi
on
s N
Ox
(te
p/a
ny)
Ferroviari
Busos
Veh. Pesants Merc.
Veh. Lleugers Merc.
Motos
Cotxes
Pla de Mobilitat Urbana de Santa Perpètua de Mogoda
Informe de Sostenibilitat Ambiental, text refós octubre 2013
68
Taula 43. Distribució de les emissions de NOx de la mobilitat urbana i interurbana (2010)
Total emissions Nox (t/any) Any 2010
urbà interurbà Total
36,30 197,59 233,90
Per tipus de combustible (t/any) Gasolina 9,98 112,93 122,91
Diesel 26,26 84,19 110,45
GN 0,00 0,00 0,00
Electricitat 0,00 0,00 0,00
Bio10 0,06 0,48 0,54
GLP 0,00 0,00 0,00
Híbrids 0,00 0,00 0,00
Hidrogen 0,00 0,00 0,00
Per tipologies de vehicle (t/any) Cotxes 7,08 168,87 175,95
Motos 0,49 0,97 0,97
Veh. Lleugers Merc.
4,94 5,27 10,21
Veh. Pesants Merc.
22,93 14,82 37,74
Busos 0,87 7,66 8,53
Ferroviari 0,00 0,00 0,00
Per mode de transport (t/any) Privat 7,57 169,84 177,41
Públic 0,87 7,66 8,53
Mode passatgers i mercaderies (t/any) Passatgers 8,44 177,51 185,95
Mercaderies 27,87 20,08 47,95
11.4.5. Contaminació acústica
11.4.5.1.Contaminació acústica urbana
Des de l’Ajuntament de Santa Perpètua de Mogoda s’està treballant en la millora de la qualitat
acústica del terme. El municipi disposa de l’Ordenança Municipal Reguladora dels Usos i les
Activitats, que marca els límits del nivells de soroll en funció de tres zones receptores definides
segons les qualificacions urbanístiques.
Entre les mesures de prevenció i disminució que es preveuen, s’inclouen: l’organització del trànsit
en general, els transports col·lectius urbans, la planificació i projecte de vies de circulació amb els
seus elements d'aïllament i esmorteïment acústic, els plans de pavimentació de la xarxa viària, el
planejament urbanístic en general i el planejament de la mobilitat urbana i interurbana, el
disseny de les infraestructures municipals, o l’adquisició de vehicles, potenciant la utilització de
vehicles municipals no sorollosos, com ara bicicletes, vehicles elèctrics, i altres vehicles amb
baixos nivells sonors.
Pla de Mobilitat Urbana de Santa Perpètua de Mogoda
Informe de Sostenibilitat Ambiental, text refós octubre 2013
69
Com a eines de treball municipal, Santa Perpètua de Mogoda compta amb un mapa de soroll de
l’any 2006. Aquest estudi compta amb mapes de la situació acústica existent i mapes de
capacitat acústica.
Els mapes de situació acústica existent representen gràficament el nivell sonor en un moment
donat, dissenyat per a avaluar globalment l’exposició produïda per diferents fonts de soroll en
una zona determinada.
Els mapes de capacitat acústica estableixen la zonificació acústica del territori i els valors límit
d'immissió d'acord amb les zones de sensibilitat acústica. Fixen el nivell d'immissió màxim
permès a cada zona durant un període de temps determinat, i, per tant, la qualitat acústica del
territori. És un instrument bàsic de gestió mediambiental per a qualsevol població, ja que la
informació que conté és aplicable als camps d’urbanisme, manteniment, transports i circulació,
neteja, medi ambient, cultura i esbarjo, etc.
Els nivells d’immissió en ambient exterior per infraestructures municipals fixat per l’Ordenança
són:
Taula 44. Nivells d’immissió fixats per l’Ordenança municipal.
Amb aquestes dues eines va ser possible traçar uns mapes de desviacions diürnes i nocturnes,
que representen on la situació acústica actual incompleix els nivells de capacitat acústica de la
zona.
Segons les mesures dutes a terme en 50 punts de control, el promig de les mesures diürnes
és de 57,15 dBA. El resultat de la zona del nucli urbà de Santa Perpètua es mostra a la imatge
següent.
Pla de Mobilitat Urbana de Santa Perpètua de Mogoda
Informe de Sostenibilitat Ambiental, text refós octubre 2013
70
Gràfic 41. Mapa de soroll de la zona del nucli urbà de Santa Perpètua de Mogoda.
Font: Mapa de soroll. Ajuntament de Santa Perpètua de Mogoda (2006)
Pla de Mobilitat Urbana de Santa Perpètua de Mogoda
Informe de Sostenibilitat Ambiental, text refós octubre 2013
71
Gràfic 42. Mapa de soroll diürn de la zona de La Florida de Santa Perpètua de Mogoda.
Font: Mapa de soroll. Ajuntament de Santa Perpètua de Mogoda (2006)
Pla de Mobilitat Urbana de Santa Perpètua de Mogoda
Informe de Sostenibilitat Ambiental, text refós octubre 2013
72
Gràfic 43. Mapa de capacitat acústica diürna: proposta de zonificació del terme municipal
Font: Mapa de soroll. Ajuntament de Santa Perpètua de Mogoda (2006)
Pla de Mobilitat Urbana de Santa Perpètua de Mogoda
Informe de Sostenibilitat Ambiental, text refós octubre 2013
73
Gràfic 44. Mapa de desviacions diürnes
Font: Mapa de soroll. Ajuntament de Santa Perpètua de Mogoda (2006)
Segons les mesures realitzades, en el 32% dels punts de mesurament de la qualitat
acústica es superen els 60 dBA. En un dels punts de mesures diürnes s’han superat els 70
dBA.
Els resultats de les mesures diürnes es mostren a continuació:
Nivells sonors d’avaluació superiors als 70 dBA: en alguns trams dels eixos
d’entrada i sortida del municipi com l’Avinguda Mossèn Jacinto Verdaguer, o amb trànsit
elevat de camions (l’Avinguda Tres).
Pla de Mobilitat Urbana de Santa Perpètua de Mogoda
Informe de Sostenibilitat Ambiental, text refós octubre 2013
74
Nivells sonors d’avaluació entre 65 i 69 dBA: són els principals eixos d’entrada i
sortida al centre urbà i els principals eixos interiors del municipi com l’Avinguda Santiga,
carrer Onze de Setembre, Girona, i carretera N-152z.
Nivells sonors d’avaluació entre 60 i 64 dBA: carrers del centre urbà, com la carrer
Rambla o Genís Sala, o que presenten forta influència del tren (C/ U).
Nivells sonors d’avaluació entre 55 i 59 dBA: zones residencials del municipi, amb
carrers que serveixen de connexió als carrers principals, o carrers amb poc trànsit amb
influència d’altres carrers (com a la Plaça Federico García Lorca o Pesatge Vista Alegre).
Nivells sonors d’avaluació entre 50 i 54 dBA: són zones residencials amb un índex
de trànsit baix com els carrers interiors de La Florida, o zones amb influència de carrers
pròxims.
Nivells sonors d’avaluació inferiors a 50 dBA: zones situades a carrers d’us exclusiu
de veïns o vianants, amb molt poc trànsit, sense influència dels carrers veïns (carrer
Gessamí, carrer Onze).
Les mesures nocturnes, dutes a terme en 20 punts de control, tenen un promig de 53,43 dBA.
Dues de les 20 mesures superen els 60 dBA.
Els resultats de les mesures nocturnes es mostren a continuació:
Nivells sonors d’avaluació superior a 60 dBA: aquest valors es registren a carrers
principals com carrer Mossèn Jacinto Verdaguer, Avinguda Santiga, carrer Poeta Maragall
(cantonada Avinguda Santiga).
Nivells sonors d’avaluació entre 55 i 59,9 dBA: aquests nivells de soroll s’han
detectat en alguns carrers secundaris com a carrer Anselm Clavé i Avinguda Tres, al Barri
de Santiga per la influència del trànsit de la B-140.
Nivells sonors d’avaluació entre 50 i 54,9 dBA: aquests valors s’han registrat en
zones residencials i amb un índex de trànsit nocturn baix com és Passatge Vista Alegre,
Avinguda quatre.
Nivells sonors d’avaluació inferiors a 50 dBA: s’ha registrat a la zona de l’Avinguda
Barcelona (zona de jardins interior), carrer Pau Casals, carrer Ciprià Garcia, carrer 1, on la
influència d’activitats del municipi (trànsit, activitats veïnals) és baix.
No es disposa de dades de població sotmesa a nivell de soroll superiors als permesos. La
cartografia digital del municipi encara no compta d’un sistema d’informació geogràfica amb dades
del cadastre. Així, no és possible solapar els mapes de desviacions acústiques amb mapes de
població, i es desconeix l’efecte de l’incompliment de la normativa en termes de nombre
d’habitants afectats.
Pla de Mobilitat Urbana de Santa Perpètua de Mogoda
Informe de Sostenibilitat Ambiental, text refós octubre 2013
75
11.4.5.2.Contaminació acústica de les infraestructures
Actualment, el trànsit és la principal causa de contaminació acústica als països industrialitzats. Un
dels aspectes marcat per la Llei catalana 16/2002, de 28 de juny, de protecció contra la
contaminació acústica, és la regulació del soroll emès per les infraestructures de transport, i
l’establiment de “zones de soroll” en un radi al voltant d’aquestes. Els sectors del territori amb
infraestructures queden qualificades com a zones de sensibilitat acústica moderada, en les quals
no es poden sobrepassar els valors límit d’immissió fixats (valors límits d’immissió LAr 65 dB(A)
diürns i 55 dB(A) nocturns).
Els nivells de soroll d’un carrer van directament relacionats amb la intensitat de vehicles que
circulen per aquest i el percentatge de vehicles pesants, tal com es constata en els següents
resultats:
Valors elevats d’intensitat mitjana diària (IMD) i percentatge de vehicles
pesants (PVP) [IMD >10.000 vehicles/dia i PVP > 5%]: aquestes circumstàncies
tan sols es troben al carrer Mossèn Jacinto Verdaguer, Avinguda Santiga, carrer Sant
Isidre, vies principals de la població, amb nivells sonors per sobre dels 65 dBA.
Percentatge elevat de vehicles pesants (IMD < 10.000 vehicles/dia i PVP >
5%): carrers del Polígon Industrial La Florida, Bernades o Ca N’Oller, vies principals del
municipi com l’Avinguda Onze de Setembre i el Passeig Can Taió, amb connexió amb el
Polígon El Camp de Les Pereres. Els nivells sonors dels carrers que presenten aquestes
condicions varien des dels 55 dBA als 70 dBA.
Percentatge baix de vehicles pesants (IMD < 10.000 vehicles/dia i PVP < 5%):
aquests valors es troben majoritàriament en els carrers secundaris del municipi. El rang
de valors del nivell de soroll d’aquesta categoria és molt gran, enregistrant-se valors
inferiors als 50 dBA en aquelles zones a on quasi no hi ha presència de trànsit (com
carrerJoan Miró), entre 50 i 65 dBA als carrers secundaris de la xarxa viària (53,9 dBA al
carrer Lluís Millet), i més de 65 dBA en aquells carrers més importants (com l’Avinguda
Mossèn Jacinto Verdaguer amb 71,2 dBA o carrer Onze de Setembre amb 69,2 dBA).
Tal com estableix la llei, correspon al Departament de Medi Ambient el control de la contaminació
acústica de les infraestructures generals de transport i a les entitats locals el control de les vies
urbanes.
11.5. COSTOS UNITARIS DEL TRANSPORT
La cultura de la mobilitat moderna representa un cost per als països més desenvolupats: la
utilització generalitzada de l’automòbil i d’altres vehicles de motor és una font de despeses per
als mateixos estats. Les emissions contaminants, el consum de recursos energètics no
renovables, els costos sanitaris associats als accidents de trànsit, els problemes de salut derivats
de la contaminació i el soroll o les hores de treball perdudes en els embussos són alguns dels
costos que no tenen encara una traducció econòmica global en clau d’internalització comptable.
Pla de Mobilitat Urbana de Santa Perpètua de Mogoda
Informe de Sostenibilitat Ambiental, text refós octubre 2013
76
Seguint la metodologia emprada a l’estudi de Costos socials i ambientals del transport (Direcció
General de Ports i Transports, 2004), i amb les dades actualitzades del PDM de la RMB en
l’apartat amb el mateix nom, es determina el cost del transport a l’àmbit d’estudi.
Es consideren els següents elements:
Variables de mobilitat: representen les unitats de mobilitat del sistema i, per tant,
permeten la comparació entre els sistemes de transport dels diferents àmbits geogràfics
(veh-km, viatgers-km, vehicles, quilòmetres d’infraestructura viària i ferroviària).
Variables funcionals: s’ha considerat el valor del temps, l’ocupació dels vehicles, el
consum, les emissions, i les velocitats del recorregut i altres variables de les quals s’ha
pogut obtenir una informació fiable.
Costos interns: els costos interns s’han diferenciat segons siguin del mode ferroviari o
del mode carretera, i dins de cadascun d’aquests s’han seleccionat els relatius al transport
de viatgers.
Costos externs: es recullen diferents aspectes com l’efecte barrera, l’ocupació de
l’espai, els danys causats al paisatge i la natura, la pol·lució atmosfèrica, els accidents, el
soroll, entre d’altres.
El càlcul no podrà considerar aspectes molt determinants com la qualitat i la comoditat, entre
d’altres, a causa de la subjectivitat que els és pròpia i, per tant, caldrà sempre un raonament dels
resultats.
Els costos unitaris aplicables dins de la Regió Metropolitana de Barcelona es resumeixen a les
taules següents:
Taula 45. Valor dels costos interns unitaris
OPERADORS
Mode de transport Combustible Lubricants Pneumàtics i altres Personal Diversos
€/veh-km €/veh-km €/veh-km €/veh-km €/veh-km
Passatgers Vehicle privat 0,095 0,006 0,012 -- 0,031
Autobús urbà 0,559 0,022 0,030 2,217 --
Autobús interurbà 0,196 -- 0,048 2,064 --
Renfe Rodalies 0,33 -- -- 0,68 0,64
OPERADORS
Mode de transport Manteniment i reparacions
Aparcament (*) Peatges Multes Amortització Assegurances
€/vehicle €/vehicle €/veh-km €/veh-km €/vehicle €/vehicle
Passatgers Vehicle privat 139,848 629,809 0,01 0,007 1.146,26 427,017
Autobús urbà 5.654,150 -- -- -- 22.537,954 5.324,027
Autobús interurbà 2.425,17 -- 0,004 -- 19.410,92 3.720,08
Ferrocarril -- -- -- -- 171.729,14 --
* inclou aparcament a origen pel vehicle privat (510,228€/vehicle) i aparcament a destinació pel vehicle privat (119,581 €/vehicle)
Pla de Mobilitat Urbana de Santa Perpètua de Mogoda
Informe de Sostenibilitat Ambiental, text refós octubre 2013
77
OPERADORS USUARIS
Mode de transport Taxes
Estructura/ administració
Temps accés a la xarxa i enllaç
Temps espera Temps
recorregut* Valor temps
€/vehicle €/vehicle €/veh-km €/veh-km €/veh-km €/hora
Passatgers Vehicle privat 113,305 -- -- -- 0,521 8,7
Autobús urbà 923,029 4.553,606 8,691 6,245 27,546 8,7
Autobús interurbà 570,092 8.470,07 1,14 0,547 4,255 8,7
Ferrocarril -- -- 2,49 1,42 7,02 8,7
Font: PDM de la RMB, basat en una adaptació de l’Estudi de Costos socials i ambientals (DGPT).
Taula 46. Valor dels costos externs unitaris
Tipus cost Tipus Via Cost Unitari unitats
Efecte Barrera Autopistes/autovies 4.200,00 €/Km
Carreteres principals 2.940,00 €/Km
Carreteres secundàries 2.205,00 €/Km
Vies urbanes 1.470,00 €/Km
Ferrocarril 2.100,00 €/Km
MITJANA 2.162,27 €/Km
Ocupació de l'espai Autopistes/autovies 11.500 €/Km
Carreteres principals 5.850 €/Km
Carreteres secundàries 5.650 €/Km
Vies urbanes 28.800 €/Km
Ferrocarril 55.900 €/Km
MITJANA 15.000 €/Km
Danys causats al paisatge i natura Vehicle privat 7.750 €/Km
Autobús 240 €/Km
Camió 4.100 €/Km
Ferrocarril 12.100 €/Km
MITJANA 3.950 €/Km
Canvi climàtic Vehicle privat 21,71 €/ 1.000 veh-km
Autobús 179,62 €/ 1.000 veh-km
Camió 27,75 €/ 1.000 veh-km
FC 106,02 €/ 1.000 veh-km
MITJANA 23,76 €/ 1.000 veh-km
Pol·lució Atmosfèrica Vehicle privat 5,45 €/ 1.000 veh-km
Autobús 92,91 €/ 1.000 veh-km
Camió 6,57 €/ 1.000 veh-km
FC 106,02 €/ 1.000 veh-km
MITJANA 6,58 €/ 1.000 veh-km
Accidents Vehicle privat 35,87 €/ 1.000 veh-km
Autobús 111,54 €/ 1.000 veh-km
Camió 6,3 €/ 1.000 veh-km
MITJANA 27,09 €/ 1.000 veh-km
Sobrecostos externalitats Vehicle privat 5,18 €/ 1.000 veh-km
Autobús 54,7 €/ 1.000 veh-km
Camió 3,8 €/ 1.000 veh-km
MITJANA 4,83 €/ 1.000 veh-km
El Soroll Vehicle privat 11,31 €/ 1.000 veh-km
Autobús 10,4 €/ 1.000 veh-km
Camió 6,6 €/ 1.000 veh-km
Ferrocarril 390 €/ 1.000 veh-km
MITJANA 12,37 €/ 1.000 veh-km
Font: PDM de la RMB, basat en una adaptació de l’Estudi de Costos socials i ambientals (DGC).
Pla de Mobilitat Urbana de Santa Perpètua de Mogoda
Informe de Sostenibilitat Ambiental, text refós octubre 2013
78
La metodologia estableix una relació entre l’estructura de costos del sistema de transport, els
àmbits territorials considerats i les variables de mobilitat del sistema (vehicles-km; passatgers-
km; vehicles; km d’infraestructura; i ocupacions) en l’escenari de transport considerat, que es
fixa en l’escenari actual.
La combinació entre escenari, costos unitaris i modes de transport ha determinat l’estimació de
costos. La metodologia consisteix en la multiplicació dels costos unitaris adaptats al cas de Santa
Perpètua, per a les variables de l’escenari escollit i permet determinar els costos anuals de cada
partida de cost per als diversos modes.
Per l’aplicació d’aquesta metodologia de càlcul, actualitzada amb les dades bàsiques que ofereix
el PDM de la RMB, s’ha establert una caracterització de la mobilitat de l’àmbit tal com segueix:
Es consideren les variables de mobilitat per a l’any 2010, any base del Pla, per estimar les
externalitats derivades del transport en la situació actual de Santa Perpètua.
La distribució de desplaçaments en funció de la infraestructura (viària o ferroviària), i de
la tipologia de xarxa viària, coincideix amb l’extrapolada en l’anàlisi de fluxos, inclosa a la
diagnosi del present document. Es consideren la totalitat de veh-km recorreguts amb
origen o destinació Santa Perpètua, incloent la totalitat del desplaçament, fins i tot el
tram realitzat fora del municipi.
Per estudiar l’impacte de les externalitats es redueix l’àmbit d’estudi, i els impactes físics
es calculen referits als trams de vies que discorren dins de Santa Perpètua. Es considera
una xarxa d’autopistes/autovies de 9 km, una xarxa principal (xarxa comarcal) de 6 km,
una xarxa secundària (xarxa local) de 3 km, una xarxa ferroviària de 5 km i 41 km de
xarxa viària urbana (19,6 km a la Florida i 22,3 km a Santa Perpètua centre).
El parc de vehicles estarà distribuït segons constituït s’especifica a l’apartat de la diagnosi
corresponent.
Per al temps de viatge s’estableix el temps mig per recórrer l’àmbit diferenciat per mode
de transport. En el nou escenari de proposta hi haurà un estalvi de temps global que,
bàsicament afectarà als modes motoritzats, no afectant al transport per ferrocarril.
Per a altres variables considerades en el càlcul s’utilitzen els valors acceptats a l’estudi de
referència del PDM de la RMB.
L’ocupació mitjana segons el mode de transport fixa en:
Mitjans de transport Zona urbana Zona interurbana
Vehicle privat 1,3 1,1
Autobús 20 20
Ferrocarril 35 35
MAGNITUDS CONSIDERADES A L’ÀMBIT D’ESTUDI
Pla de Mobilitat Urbana de Santa Perpètua de Mogoda
Informe de Sostenibilitat Ambiental, text refós octubre 2013
79
El valor de les variables de mobilitat del sistema per a cada mode de transport es fixa en:
Taula 47. Variables de mobilitat del sistema (veh-km anuals)
Veh-km anuals (2010)
Mode de transport Total Urbà Interurbà
Vehicle privat 208.823.683 21.278.797 187.544.887
Autobús urbà 99.461 99.461 -
Autobús interurbà 1.287.704 - 1.287.704
Ferrocarril passatgers 388.180 - 388.180
TOTAL 210.599.028 21.378.258 189.220.771
Taula 48. Variables de mobilitat del sistema (nombre de vehicles)
Vehicles anuals (2010)
Mode de transport Total Urbà Interurbà
Vehicle privat 7.456.411 1.773.233 5.683.178
Autobús urbà 4.973 4.973 -
Autobús interurbà 64.385 - 64.385
Ferrocarril passatgers 11.091 - 11.091
TOTAL 7.536.861 1.778.206 5.758.654
La multiplicació dels costos unitaris adaptats a Santa Perpètua de Mogoda, per a les variables de
mobilitat d’escenari permetrà determinar els costos anuals de cada partida de cost, per als
diversos modes.
A les taules següents es mostren els valors de les diferents partides de costos pels modes de
carretera i ferrocarril, diferenciant entre modes de transport en carretera, i si es tracta de
transport urbà o interurbà. Així mateix es mostren els costos segons siguin suportats pels usuaris
o els operadors.
Pla de Mobilitat Urbana de Santa Perpètua de Mogoda
Informe de Sostenibilitat Ambiental, text refós octubre 2013
80
Taula 49. Resultat dels costos interns totals
El valor resultant de la suma de costos interns és de 22.870 M€ (milions d’euros). D’aquest total, 3.600 M€ (el 20%) son resultat directe de
desplaçaments interns a Santa Perpètua, mentre que la resta es deuen als desplaçaments de connexió del municipi.
Cost
Vehicle privat,
desplaçaments
urbans (€)
Vehicle privat,
desplaçaments
interurbans (€)
Cost Autobús urbà (€)Autobús interurbà
(€)Cost Renfe Rodalies (€)
Combustible 2.021.486 17.816.764 Combustible 55.599 252.390 Combustible 128.099
Lubricants 127.673 1.125.269 Lubricants 2.188 Lubricants
Pneumàtics i altres 255.346 2.250.539 Pneumàtics i altres 2.984 61.810 Pneumàtics i altres
Personal Personal 220.505 2.657.821 Personal 263.962
Diversos 659.643 5.813.891 Diversos Diversos 248.435
Manteniment i reparacions 247.983.095 794.781.132 Manteniment i reparacions 28.118.371 156.145.055 Manteniment i reparacions
Aparcament (*) 1.116.798.131 3.579.316.900 Aparcament (*) Aparcament (*)
Peatges 212.788 1.875.449 Peatges 5.151 Peatges
Multes 148.952 1.312.814 Multes Multes
Amortització 2.032.586.110 6.514.400.064 Amortització 112.082.372 1.249.775.966 Amortització 1.904.623.359
Assegurances 757.200.655 2.426.813.788 Assegurances 26.476.652 239.518.095 Assegurances
Taxes 200.916.170 643.932.528 Taxes 4.590.269 36.705.487 Taxes
Estructura/ administració Estructura/ administració 22.645.310 545.347.151 Estructura/ administració
Totals OPERADORS 4.358.910.047 13.989.439.139 Totals OPERADORS 194.194.251 2.230.468.927 Totals OPERADORS 1.905.263.856
Temps accés a la xarxa i enllaç Temps accés a la xarxa i enllaç 864.416 1.467.983 Temps accés a la xarxa i enllaç 966.568
Temps espera Temps espera 621.134 704.374 Temps espera 551.216
Temps recorregut* 11.086.253 97.710.886 Temps recorregut* 2.739.753 5.479.181 Temps recorregut* 2.725.024
Valor temps 15.427.127 49.443.652 Valor temps 43.266 560.151 Valor temps 96.490
Totals USUARIS 26.513.380 147.154.538 Totals USUARIS 4.268.568 8.211.688 Totals USUARIS 4.339.298
Total per zones 4.385.423.428 14.136.593.677 Total per zones 198.462.818 2.238.680.615 Total per zones 1.909.603.154
Total VP per carretera Total TP per carretera Total ferrocarril 1.909.603.154
Transport de viatgers per ferrocarril
2.437.143.43418.522.017.105
Transport públic de viatgers per carreteraTransport privat de viatgers per carretera
Pla de Mobilitat Urbana de Santa Perpètua de Mogoda
Informe de Sostenibilitat Ambiental, text refós octubre 2013
81
Taula 50. Resultat dels costos externs totals
El valor resultant de la suma de costos externs és de 20 M€ (milions d’euros).
Tipus cost Tipus Via Cost total urbà (€) Cost total interurbà (€) Cost total externalizable (€) En percentatge (%) En percentatge (%)
Autopistes/autovies 37.800
Carreteres principals 17.640
Carreteres secundàries 6.615
Vies urbanes 60.270
Ferrocarril 10.500
Total 60.270 72.555 132.825 0,7 0,0
Autopistes/autovies 103.500
Carreteres principals 35.100
Carreteres secundàries 16.950
Vies urbanes 1.180.800
Ferrocarril 279.500
Total 1.180.800 435.050 1.615.850 8,1 0,0
Vehicle privat 127.511
Autobús 1.738
Camió 42.483
Ferrocarril 442.785
Total 614.517 614.517 3,1 0,0
Vehicle privat 361.284 4.071.599
Autobús 17.865 231.297
Camió 128.689 89.830
FC 0 41.155
Total 507.838 4.433.881 4.941.719 24,9 0,0
Vehicle privat 90.695 1.022.120
Autobús 9.241 119.641
Camió 30.468 21.268
FC 0 41.155
Total 130.404 1.204.183 1.334.587 6,7 0,0
Vehicle privat 596.925 6.727.235
Autobús 11.094 143.631
Camió 29.216 20.394
Total 637.235 6.891.259 7.528.494 37,9 0,0
Vehicle privat 86.202 971.483
Autobús 5.441 70.437
Camió 17.622 12.301
Total 109.265 1.054.221 1.163.486 5,9 0,0
Vehicle privat 188.214 2.121.133
Autobús 1.034 13.392
Camió 30.607 21.365
Ferrocarril 0 151.390
Total 219.855 2.307.280 2.527.135 12,7 0,0
TOTAL 2.845.668 17.012.946 19.858.614 100,0 101,0
Sobrecostos externalitats
El Soroll
Efecte Barrera
Ocupació de l'espai
Danys causats al paisatge i natura
Canvi climàtic
Pol·lució Atmosfèrica
Accidents
Pla de Mobilitat Urbana de Santa Perpètua de Mogoda
Informe de Sostenibilitat Ambiental, text refós octubre 2013
82
Dels 22.888 M€/any de costos, 18.540 MEUR (81%) serien imputables al vehicle privat per
carretera, mentre que el transport públic per carretera i el transport ferroviari (amb 2.440 i 1.910
M€, respectivament), representaria un 19% dels costos totals.
Taula 51. Distribució de costos segons mode de transport, intern-extern, urbà-interurbà (€)
Transport Interns Externs Total
Total urbà interurbà urbà interurbà urbà interurbà
Vehicle privat 4.385.423.428 14.136.593.677 2.564.390 15.466.325 4.387.987.818 14.152.060.002 18.540.047.820
Autobús 198.462.818 2.238.680.615 44.675 580.136 198.507.493 2.239.260.752 2.437.768.245
Ferrocarril 1.909.603.154 0 966.485 0 1.910.569.639 1.910.569.639
Total per zona 4.583.886.246 18.284.877.446 2.609.065 17.012.946 4.586.495.311 18.301.890.392 22.888.385.703
TOTAL 22.868.763.692 19.622.011 22.888.385.703 22.888.385.703
Gràfic 45. Distribució dels costos interns
Gràfic 46. Distribució dels costos externs
96%
77%
4%
12%
10%
0
2.000.000.000
4.000.000.000
6.000.000.000
8.000.000.000
10.000.000.000
12.000.000.000
14.000.000.000
16.000.000.000
18.000.000.000
20.000.000.000
urbà interurbà
Costos interns
Ferrocarril
Autobús
Vehicle privat
98%
91%
3%
2%
6%
0
2.000.000
4.000.000
6.000.000
8.000.000
10.000.000
12.000.000
14.000.000
16.000.000
18.000.000
urbà interurbà
Costos externs
Ferrocarril
Autobús
Vehicle privat93%
80%
7%
Pla de Mobilitat Urbana de Santa Perpètua de Mogoda
Informe de Sostenibilitat Ambiental, text refós octubre 2013
83
Gràfic 47. Distribució dels costos totals
A mode de conclusió, es pot dir que el transport privat per carretera suposa el 96% del cost urbà
del transport en els desplaçaments motoritzats amb origen o destí Sant Perpètua, i el 77% dels
desplaçaments interurbans.
Caldrà perseguir un canvi real en els repartiments modals per revertir aquesta tendència. A part
d’invertir en infraestructures ferroviàries caldrà aplicar altres mesures d’incentivació d’ús del
transport públic efectives pel que fa a viatgers.
És fonamental introduir els criteris ambientals i energètics en la planificació i gestió del transport.
La eficiència del transport públic es reflecteix també en paràmetres econòmics.
96%
77%
4%
12%
10%
0
2.000.000.000
4.000.000.000
6.000.000.000
8.000.000.000
10.000.000.000
12.000.000.000
14.000.000.000
16.000.000.000
18.000.000.000
20.000.000.000
urbà interurbà
Costos totals
Ferrocarril
Autobús
Vehicle privat
Pla de Mobilitat Urbana de Santa Perpètua de Mogoda
Informe de Sostenibilitat Ambiental, text refós octubre 2013
84
11.6. SÍNTESI DE LA DIAGNOSI
Es sintetitzen tot seguit els punts clau en què el PMU hauria d’incidir per tal d’obtenir el millor
resultat ambiental possible, tant d’àmbit municipal com interurbà.
Del total de desplaçaments en dia feiner, el 38,7% són intramunicipals (és a dir, que tenen com
a origen i destí el mateix municipi de Santa Perpètua), i el 61,2% són intermunicipals o també
denominats de connexió, és a dir, que connecten dos municipis. Així, el PMU ha d’identificar
mesures dins de l’àmbit d’actuació municipal, però també en àmbits d’altres organismes o
administracions que puguin influir en la mobilitat de la comarca o de la Regió Metropolitana de
Barcelona.
En relació als fluxos interns al municipi es destaca un repartiment modal amb elevats
desplaçaments no motoritzats al centre de Santa Perpètua, mentre que hi ha una major
dependència del vehicle privat en zones residencials externes al nucli. Especialment destaquen
els barris de Can Taió i Can Folguera, i en menor mesura la zona de la Florida.
Aquestes zones amb major diferenciació urbanística (zones principalment residencials) i baixa
densitat (vivenda unifamiliar), són dependents del centre per els serveis i comerços, i els
desplaçaments es realitzen principalment en vehicle privat. Aquesta segregació espacial de les
diverses funcions, ha provocat un fort increment de la mobilitat i les necessitats de transport.
La identificació de les principals zones generadores de desplaçaments en vehicle privat, i les
principals destinacions d’aquests fluxos, permeten establir uns potencials de canvi modal a
abordar en el PMU.
Els principals fluxos intermunicipals es produeixen amb els municipis de Barcelona (el 19%
dels desplaçaments), Mollet del Vallès (9%), Sabadell (9%), la Llagosta (8%), Terrassa (6%) i
Polinyà (4%).
La dependència del vehicle privat s’accentua fortament tant en desplaçaments a major distància
(amb Barcelona, Sabadell o Terrassa), com en desplaçaments amb municipis veïns (Mollet del
Vallès, la Llagosta, Polinyà). Les causes principals són la ubicació de l’estació de Rodalies fora del
nucli de Santa Perpètua, la baixa freqüència de desplaçaments, les deficiències en les connexions
en autobús amb altres municipis de la comarca, així com l’elevat temps de desplaçament del
transport públic, que no el fa competitiu enfront del vehicle privat.
Tots els principals fluxos de connexió destacats anteriorment mostren un potencial de canvi
modal cap al transport públic, o la bicicleta, per als desplaçaments més curts.
PUNTS CLAU A INCIDIR DES DEL PMU
Pla de Mobilitat Urbana de Santa Perpètua de Mogoda
Informe de Sostenibilitat Ambiental, text refós octubre 2013
85
Consum energètic
L’energia consumida en la mobilitat urbana i interurbana (amb origen o destí Santa Perpètua de
Mogoda), l’any 2010 va ser de 11.921 tep. La mobilitat urbana interna al municipi és responsable
del 14% del consum.
Emissions de gasos d’efecte hivernacle
El còmput global de les emissions de GEH derivades del transport a Santa Perpètua de Mogoda,
amb la metodologia de càlcul ja esmentada en el marc d’aquest projecte i amb dades referents al
parc de vehicles, de mobilitat i de velocitat, representa 34.950 t CO2 l’any 2010 .. La mobilitat
urbana interna al municipi és responsable del 15% de les emissions.
Emissions de PM10
L’any 2010, les emissions de PM10 derivades del sector del transport de Santa Perpètua de
Mogoda van ser de 29,38 tones. La mobilitat urbana interna al municipi és responsable d’un 13%
de les emissions.
Emissions de NOx
L’any 2010, les emissions de NOx derivades del sector del transport de Santa Perpètua de
Mogoda van ser de 233,9 tones. La mobilitat urbana interna al municipi és responsable d’un 16%
de les emissions.
Qualitat de l’aire
Les dades posen de manifest que l’any 2010 s’han superat els valors límits d’immissió de PM10 i
NO2 a l’estació de mesura de Santa Perpètua de Mogoda, i per tant a la Zona de Qualitat de l’Aire
on aquesta s’integra. No s’han superat els límits per altres elements contaminants.
Contaminació acústica
Segons les mesures realitzades en el mapa de soroll de Santa Perpètua de Mogoda, en el 32%
dels punts de mesurament de la qualitat acústica es superen els 60 dBA diaris. No es disposa de
dades de població sotmesa a nivell de soroll superiors als permesos en mancar al municipi un
sistema d’informació geogràfica amb dades del cadastre.
Costos econòmics de la mobilitat
De l’anàlisi dels costos interns i externs del sistema de transport de Santa Perpètua s’extreu que
dels 22.888 M€/any de costos, 18.540 MEUR (81%) serien imputables al vehicle privat per
carretera, mentre que el transport públic per carretera i el transport ferroviari (amb 2.440 i 1.910
M€, respectivament), representaria un 19% dels costos totals.
Ocupació del sòl
L’espai viari al conjunt de la ciutat de Santa Perpètua de Mogoda es reparteix de la següent
forma: el 61% està destinat al trànsit motoritzat i el 39% restant als vianants (voreres i carrers
amb prioritat de vianants). El 5,4% d’espai públic disposa de mesures de pacificació del trànsit.
SÍNTESI DE LA SITUACIÓ AMBIENTAL ACTUAL
Pla de Mobilitat Urbana de Santa Perpètua de Mogoda
Informe de Sostenibilitat Ambiental, text refós octubre 2013
86
Accidentalitat
Durant el darrer trienni (2008 i 2010), es detecta una reducció del nombre absolut d’accidents al
municipi (30,3%), passant dels 221 accidents de l’any 2008 als 154 registrats l’any 2010. Tot i
així, l’any 2010 ha augmentat la xifra de ferits greus i de víctimes mortals, registrant un mort i 5
ferits greus, més que durant els anys 2008 i 2009.
A mode de síntesi es presenta la comparativa de les dades dels diferents fluxos ambientals per
1.000 habitants derivats de la mobilitat de Santa Perpètua de Mogoda (2010) i la Regió
Metropolitana de Barcelona (2006 i 2010, 5è informe de seguiment del pdM). Es pot observar
que Santa Perpètua parteix d’un model de mobilitat amb major consum energètic i
emissió de GEH i gasos contaminants respecte el valor mitjà de la Regió
Metropolitana de Barcelona. Es troba en una situació més semblant a la de l’RMB abans de
l’aplicació del Pla director de mobilitat, pel que respecta els consums i les emissions de GEH,
mentre que les emissions de PM10 i NOx són més elevades, motivant la necessitat de mesures
específiques per aquest municipi, dins de la zonificació establerta al Pla de qualitat de l’aire.
Aquestes consideracions es tenen en compte en l’establiment de mesures del PMU.
Taula 52. Comparativa de fluxos ambientals per càpita al municipi i la RMB
RMB
(2006) RMB
(2010)
Santa Perpètua de Mogoda
Mobilitat total (2010)
Consum energètic (tep/any) 441 394 473
Emissions GEH (t CO2 eq/any) 1.334 1.159 1.387
Emissions PM10 (t PM10/any) 0,46 0,36 1,2
Emissions NOx (t NOx/any) 6,9 5,8 9,3
Font dades del municipi: Elaboració pròpia
Font dades RMB: 5è informe de seguiment del pdM RMB (ATM).
Pla de Mobilitat Urbana de Santa Perpètua de Mogoda
Informe de Sostenibilitat Ambiental, text refós octubre 2013
87
12. DEFINICIÓ DELS OBJECTIUS AMBIENTALS DEL PLA
Els diversos requeriments jurídics del marc legal vigent a l’àrea d’estudi, així com la diagnosi
realitzada prèviament, permeten plantejar un seguit d’objectius ambientals en l’àmbit del present
PMU. Aquests objectius ambientals orientaran tot el procés de presa de decisions que comporta
la formulació de pla i, alhora, esdevindran la base de la seva avaluació final.
12.1. OBJECTIUS AMBIENTALS DELS PLANS QUE TENEN RELACIÓ AMB EL PMU
D’acord amb la Llei 9/2003 un dels objectius dels PMU és aconseguir ciutats més sostenibles i
reduir els impactes de la mobilitat en el medi ambient i en les persones. Per tant, aquests plans
han d’establir uns objectius ambientals que han d’orientar tot el procés de presa de decisions que
comporta la formulació del pla i que s’han de tenir en compte durant la seva avaluació.
Els objectius ambientals han d’estar d’acord amb el marc legal vigent a nivell local, català,
espanyol i internacional, i han de partir del coneixement dels impactes derivats de la mobilitat
actual.
A continuació es presenta la normativa que serveix de referència per l’establiment dels objectius
ambientals del PMU de Santa Perpètua de Mogoda, i més endavant es concreten els objectius
ambientals específics d’aquest Pla.
12.1.1. Les Directrius Nacionals de Mobilitat
La Llei 9/2003, i posteriorment les Directrius Nacionals de Mobilitat, plantegen una estratègia
general de “més accessibilitat, menys impactes” en el sistema de transport, orientada a
maximitzar la competitivitat, d’integració social, la qualitat de vida, la salut, la seguretat i la
sostenibilitat del sistema, minimitzant els seus impactes socials, ambientals i territorials.
Aquesta estratègia es concreta en tres grans objectius principals:
Organitzar els usos del territori i la xarxa d’infraestructures de tal manera que minimitzin
la distància dels desplaçaments, és a dir, que siguin necessàries desplaçaments més curts
per satisfer les funcions socials i econòmiques (reduir passatgers-km i tones-km)
Traspassar desplaçaments cap als mitjans de transport més adients a cada àmbit, és a
dir, aquells que aporten una millor accessibilitat per a tots els usuaris, i que generen
menors impactes socials i ambientals (traspassar pax-km i t-km entre modes de
transport)
Millorar l’eficiència pròpia de cada mitjà de transport, és a dir reduir els seus costos
externs unitaris
Es busca, en definitiva, un nou equilibri entre costos particulars i públics (socials) del transport i
la mobilitat.
Pla de Mobilitat Urbana de Santa Perpètua de Mogoda
Informe de Sostenibilitat Ambiental, text refós octubre 2013
88
12.1.2. El Pla Director de Mobilitat de la RMB
El pdM aprovat per l’acord 146/2008, de 2 de setembre, té per objecte planificar la mobilitat de
la RMB tenint present tots els modes de transport, de passatgers i de mercaderies. L’objectiu és
fomentar els desplaçaments dels modes no motoritzats, d’acord amb els principis i objectius
emanats dels articles 2 i 3 de la Llei 9/2003, de la mobilitat, tot desenvolupant en el territori el
que es determina a les DNM, en coherència i subordinat a les directrius del planejament te
rritorial vigent a la RMB.
La vigència del pdM era de 6 anys, 2008-2012, i es troba actualment en redacció el pdM pel
proper període. El PMU de Santa Perpètua, durant la seva redacció, va tenir compte del pdM
vigent en el moment.
L’objectiu central del pdM és el de reducció del cost del viatge, considerant els costos interns i
externs. Més enllà d’aquest objectiu el pdM ha establert uns objectius ambientals i de mobilitat
per arribar a un model de mobilitat que sigui:
Integrador de les polítiques urbanística i de mobilitat pel que fa a la localització de
l’habitatge, les activitats i la implantació d’infraestructures, que aturi la dispersió territorial
i construeixi una estructura de ciutats ben connectada amb transport públic.
Sostenible i segur que millori els paràmetres ambientals de l’RMB, que promogui la
transferència d’usuaris i usuàries dels vehicle privat cap al modes no motoritzats i el
transport públic i que garanteixi una xarxa viària segura.
Eficient que garanteixi la competitivitat de l’economia i que promogui l’ús de combustibles
nets amb mínim impacte sobre la salut de les persones i el medi ambient.
Equitatiu que col·labori a augmentar la qualitat de vida a l’RMB, al seu reequilibri social i
eviti l’exclusió social que es pugui originar per la falta de mitjans de transport d’algun dels
seus ciutadans o ciutadanes.
Aquestes fites s’han traduït en els següents objectius operatius quantificables. Els PMU integrats
dins de la RMB hauran d’ analitzar la seva aportació a l’assoliment dels objectius del pdM, i els
valors dels indicadors que en són associats.
Objectiu 1: Minimitzar la distància mitjana dels desplaçaments per a satisfer totes les
funcions socials i econòmiques a través de la millora de l’accessibilitat dels nodes urbans
metropolitans.
Valor a assumir 2012: creixement anual 0.
Per a l’aplicació en el cas urbà s’han analitzat els orígens i les destinacions (a partir
d’enquestes de mobilitat) i calculat una distància mitjana del desplaçament. Tanmateix,
aquest objectiu pot estar directament vinculat al manteniment de l’autocontenció dels
municipis ja que a mesura que creix el nombre de desplaçaments intermunicipals
incrementa la distància mitjana del desplaçament.
Pla de Mobilitat Urbana de Santa Perpètua de Mogoda
Informe de Sostenibilitat Ambiental, text refós octubre 2013
89
Objectiu 2: Potenciar el canvi modal de la mobilitat metropolitana, incrementant
significativament la quota de transport col·lectiu i dels mitjans no motoritzats, atès que
són els que aporten una accessibilitat més universal i amb menys externalitats
ambientals. Al mateix temps, augmentar la quota del transport de mercaderies per
ferrocarril.
Valors a assumir 2012 (Atesa la gran dificultat d’assolir l’objectiu del canvi modal del
vehicle privat cap al transport públic i els mitjans no mecanitzats, és convenient una
revisió d’aquests cap a valors més factibles. Tot i això, per acostar-se a aquest segon
objectiu, cal un gran esforç de creixement, sobretot de la marxa a peu i en bicicleta en la
trama urbana i del transport públic i la bicicleta en la trama interurbana).
Pes relatiu de la mobilitat total per modes
Objectiu 3: Reduir les externalitats del sistema metropolità de transports, reduint el
consum energètic i les externalitats ambientals.
Valors a assumir 2012: Aquest objectiu és, en bona mesura, coincident amb l’objectiu
zero del Pla, de minimitzar els costos totals i unitaris del transport. Atès que estem
tractant els objectius ambientals del Pla, es poden assimilar a la minimització dels costos
externs del transport, considerant que, com a mínim, no poden augmentar.
Objectiu 4. Moderar el consum i reduir la intensitat energètica del transport a l’RMB,
millorant l’eficiència energètica i moderant el consum de combustible.
Valors a assumir 2012: reducció del 4,3% del consum de combustibles derivats
del petroli entre el 2003 i el 2015, amb un primer període (2003-2010) de reducció
d’un 3,5% i un segon període (2010-2015) amb una reducció del 5,5%. Això implica una
reducció anual del 0,5% de mitjana anual el primer període i un 1,1% de mitjana anual el
segon període, la qual cosa suposa una disminució anual mitjana del 0,63% o, el que és
el mateix, un 5,8% en els vuit anys.
Objectiu 5. Reduir la contribució que el sistema de mobilitat de l’RMB fa al canvi climàtic,
a través de la millora de la tecnologia i la reducció del consum energètic.
Pla de Mobilitat Urbana de Santa Perpètua de Mogoda
Informe de Sostenibilitat Ambiental, text refós octubre 2013
90
Valors a assumir 2012: les DNM proposen un objectiu de reducció del 20% de les
emissions de CO2 per a l’any 2012.
Objectiu 6. Reduir la contaminació atmosfèrica resultant del transport. A l’RMB, el trànsit
rodat constitueix una important font emissora a l’atmosfera de partícules en suspensió
(PM10) i òxids de nitrogen (NOx).
Valors a assumir 2012: Els nivells fixats per la legislació europea i pel Reial Decret
1073/2002 sobre avaluació i gestió de la qualitat de l’aire ambient són com valors límit
anuals per al 2010: 20 μg/m3 per a les PM10 i 40 μg/m3 per al NOx.
A les zones declarades de protecció especial, caldrà obtenir les reduccions que es fixin als
plans de protecció (vegeu apartat següent).
Objectiu 7. Disminuir la contaminació acústica resultant dels sistemes de transport,
reduint el nombre de persones exposades a nivells superiors als 65 dBA diürns.
Aquest objectiu s’haurà d’exigir als plans de mobilitat urbana que es duguin a terme i
respectar a les noves obres d’infraestructura viària que es construeixin. Així mateix, caldrà
dissenyar els mapes estratègics de les infraestructures actuals i establir plans d’acció.
Valors a assumir 2012: establir mesures que contribueixin des de la regulació de la
mobilitat a la reducció dels espais urbans on se sobrepassin els 75 dBA, i a la
reducció de la població exposada a més de 65 dBA. Aquest objectiu es pot
relacionar amb la variació de vehicles*km urbans totals del parc mòbil de lleugers i
pesants.
Objectiu 8. Reduir l’ocupació de l’espai públic pels vehicles.
Valors a assumir 2012:
En l’àmbit urbà, aquest objectiu es pot associar amb indicadors tals com els vehicles*km
urbans totals del parc mòbil de lleugers i pesants, les places d’aparcament en espai públic
i la superfície asfaltada per a circulació viària sobre el total de superfície de carrers de la
ciutat.
Per a les vies interurbanes, aquest objectiu es pot relacionar amb l’indicador vehicles*km
per dia dividit pels quilòmetres de carril de la xarxa. Atenent la tendència fixada a les
DNM, d’un creixement del 5%, el valor a obtenir hauria de ser un 2,3% inferior al de
l’escenari tendencial.
Objectiu 9. Integrar paisatgísticament les infraestructures i minimitzar l’afectació de la
matriu ambiental.
Valors a assumir 2012: Minimitzar els quilòmetres d’infraestructura que afecten un espai
natural protegit.
Objectiu 10. Reduir l’accidentabilitat.
Valors a assumir 2012: 0,057 accidents amb víctimes per cada 10.000 veh*km a
la RMB.
Pla de Mobilitat Urbana de Santa Perpètua de Mogoda
Informe de Sostenibilitat Ambiental, text refós octubre 2013
91
12.1.3. Pla de l’energia i el canvi climàtic de Catalunya 2012-2020
El PECAC 2020 defineix uns objectius en un escenari de futur, denominat, Escenari Aposta.
Davant la previsible pujada important dels preus de les energies fòssils, Catalunya realitza una
feina proactiva de preparació: s’avança cap a una economia de baixa intensitat energètica i baixa
emissió de carboni, s’aposta clarament per les energies renovables i l’estalvi i l’eficiència
energètica, es busca una sintonia entre les actuacions de les administracions públiques i els
agents privats (empreses i ciutadans) i s’incrementen de manera notable les polítiques de R+D+i
en l’àmbit energètic.
En aquest escenari es compleixen tots els objectius de l’anomenat paquet Energia i Clima de la
Unió Europea (l’escenari 20 – 20 - 20 en l’horitzó de l’any 2020). D’acord amb aquest paquet
Energia i Clima, s’estableix que la UE redueixi les seves emissions de gasos d’efecte hivernacle en
un 20% per l’any 2020 en relació a l’any 1990.
Per tal d’aconseguir aquest objectiu, es fixen uns objectius associats:
reduir en un 20% el consum d’energia l’any 2020 respecte un escenari tendencial,
assolir la participació de les energies renovables en el consum brut d’energia final en un 20% l’any 2020,
augmentar la participació de les energies renovables en el consum energètic del sector transport fins al 10% l’any 2020.
12.1.4. Estratègia per al desenvolupament sostenible de Catalunya
L’Estratègia per al desenvolupament sostenible de Catalunya ha establert un objectiu a llarg
termini (2026) per limitar les emissions de GEH fins a 29,2 Mt CO2 eq. Si se suposa que l’objectiu
europeu del -20% s’aplica corresponentment a Catalunya, resulta que les emissions totals
catalanes hauran de situar-se al nivell de 32,3 Mt CO2 eq el 2020, o al nivell de 28,2 Mt CO2 eq si
l’objectiu acaba essent del -30%.
Gràfic 48. Seguiment de les emissions de GEH a Catalunya amb objectius per al 2020
Font: Estratègia per al desenvolupament sostenible de Catalunya
Pla de Mobilitat Urbana de Santa Perpètua de Mogoda
Informe de Sostenibilitat Ambiental, text refós octubre 2013
92
Les vies lineals de compliment amb els objectius de reducció de les emissions de GEH del -
20% i el -30% per al 2020 requereixen un esforç equiparable durant el període del Protocol
de Kyoto (2008-2012), que passaria per assolir el nivell del 15% per damunt de l’Any Base
PMMCC l’any 2012. La via de compliment del -20% estaria en línia amb l’objectiu establert per
l’Estratègia per al desenvolupament sostenible de Catalunya. En tot cas, Catalunya necessita un
pla de mitigació de les emissions més enllà de l’any 2012 i, com a mínim, fins al 2020.
L’elaboració d’aquest nou pla, incloent-hi l’establiment de l’objectiu quantificat de reducció
d’emissions per al 2020, ha de tenir lloc entre els anys 2011 i 2012.
Per el període posterior a l’any 2020, Catalunya encara no disposa d’objectius vinculants. El
Regne Unit és el primer país a establir un objectiu vinculant de reducció d’emissions per a l’any
2050; en aquest cas, el Govern britànic es compromet a una reducció del 80% respecte a les
emissions del 1990. La fita de reducció dels 80- 95% aplicada exclusivament als sectors difusos a
Catalunya significaria una reducció d’entre el 86% i el 96% respecte a les emissions del 2008, és
a dir, estabilitzar el nivell d’emissions entre els 1,2 i els 5 Mt CO2 eq. Per al sector de la Directiva,
aquests mateixos objectius impliquen assolir reduccions d’entre el 86% i el 97% respecte a les
emissions del 2008, fins a arribar als nivells de 0,6 i 2,5 Mt CO2 eq. Les reduccions menys
ambicioses per a l’any 2020 comporten unes reduccions significativament més accentuades a
partir de llavors; unes reduccions molt superiors a les reduccions anuals aconseguides des del
1990.
Pla d'actuació per a la millora de la qualitat de l’aire horitzó 2015
El Pla d’actuació per a millorar la qualitat de l’aire a l’àrea metropolitana té com a objectiu reduir
les emissions de diòxid de nitrogen (NO2) en un 20% i les partícules inferiors a 10 micres (PM10)
en un 16% l’any 2015. Conté unes trenta mesures que van encaminades sobretot a incentivar la
renovació dels vehicles més contaminants, tot i que per els municipis de menys de 100.000
habitants, com és el cas de Santa Perpètua de Mogoda, les mesures proposades no són d’obligat
compliment.
12.1.5. Pla d’Acció de l’Energia Sostenible
La situació futura del municipi haurà de tenir compte del compromisos assumits per l’Ajuntament
de Santa Perpètua de Mogoda en matèria d’estalvi energètic i d’emissions. Juntament amb
nombroses localitats catalanes i europees, va signar el pacte per la promoció de les energies
sostenibles, una iniciativa de la Comissió Europea anomenada Pacte d’Alcaldes i Alcaldesses.
L'acord, formalitzat a la seu del Parlament Europeu de Brussel·les, preveu uns objectius
comunitaris a traslladar a escala local, que s’han d’assolir l’any 2020 en relació a l’any base
(2005), que són:
reduir d’un mínim del 20% les emissions de gasos d’efecte hivernacle a l’atmosfera en
aquells àmbits en que l’Ajuntament tingui competències
Pla de Mobilitat Urbana de Santa Perpètua de Mogoda
Informe de Sostenibilitat Ambiental, text refós octubre 2013
93
millorar l’eficiència energètica del municipi com a mínim un 20%
assolir una contribució de les fonts d’energia renovable a l’energia subministrada al
municipi de com a mínim un 20%.
Per acomplir aquests objectius esmentats, l’Ajuntament de Santa Perpètua ha desenvolupat el
seu Pla d’Acció de l’Energia Sostenible. Dins de les mesures d’estalvi energètic i de millora del
disseny de la ciutat previstes pel Pla, el model de mobilitat urbà juga un paper rellevant.
12.2. OBJECTIUS AMBIENTALS GLOBALS
En línies generals, els objectius generals són els següents :
Disminució del consum d’energies no renovables i potenciació d’altres alternatives
energètiques
Disminució de l’emissió de gasos d’efecte hivernacle
Disminució de les emissions de contaminants locals: gasos contaminants i partícules en
suspensió
Disminució de la contaminació acústica
Disminució de l’espai ocupat per infraestructures de transport i millora del seu impacte
sobre els espais naturals i la connectivitat
Disminució del risc d’accident associat al transport i de l’exclusió social a través de la
millora de l’accessibilitat a la mobilitat
Aquests objectius, coherents amb els principis de la Llei 9/2003 i amb les Directrius nacionals de
mobilitat, pretenen respectar al màxim els ja contemplats a l’Agenda 21 local de Santa Perpètua
de Mogoda en matèria de mobilitat urbana i accessibilitat, que són:
Promoure mesures per reduir la necessitat de desplaçament, descentralitzant serveis als
diferents barris de la ciutat.
Prioritzar la mobilitat dels vianants per sobre dels vehicles, millorant-ne la qualitat i
afavorint-los els itineraris i dissenyar la nova xarxa bàsica amb tots aquells serveis
necessaris per assolir una ciutat sostenible.
Fomentar i afavorir l’ús de mitjans de transport ecològic, com és la bicicleta i el transport
públic, i facilitar la fluïdesa dels viatges en autobús introduint carrils separats.
Preveure aparcaments dissuasius com a mesura complementària de les millores del
transport públic.
Promoure sistemes de transport intermodal que fomentin la complementarietat entre
mitjans de transport.
Pla de Mobilitat Urbana de Santa Perpètua de Mogoda
Informe de Sostenibilitat Ambiental, text refós octubre 2013
94
12.3. OBJECTIUS AMBIENTALS OPERATIUS DEL PMU
El Document de Referència per a l’avaluació ambiental del PMU de Santa Perpètua de Mogoda,
elaborat per la Direcció General de Polítiques Ambientals i Sostenibilitat de la Generalitat de
Catalunya (amb data 28 de març de 2011), fixa que els objectius ambientals operatius hauran de
guardar relació amb les actuacions del Pla i s’hauran de basar en els criteris exposats a l’annex 2
de la circular 1/2010. La seva finalitat serà establir objectius de millora en base als indicadors
calculats a la diagnosi, que seran avaluats objectivament.
Segons estableix el DR també cal establir els valors objectiu per als indicadors de
repartiment modal i temps de desplaçament per cada flux.
Els objectius ambientals seleccionats es jerarquitzen a continuació, segons el grau de prioritat.
Els objectius marc tindran, en qualsevol cas, la consideració d’objectius prioritaris.
Per tal de realitzar aquesta jerarquització s’avalua el grau de rellevància segons la diagnosi, així
com el nivell de relació amb el medi ambient i amb els objectius marc fixats. Per a cadascuna
d’aquestes relacions es marca una gradació de 1 (alta) o 2 (mitja).
CONSUM ENERGÈTIC
Objectiu del PMU: Reducció del consum de combustible, especialment els derivats del petroli
Jerarquització 1: Objectiu d’ALTA prioritat
Indicador: Consum energètic del transport per carretera en benzina i gasoil (tep/any)
Valor actual a Santa Perpètua de la Mogoda (any de referència 2010)
1.696 tep/any (fluxos intramunicipals) + 10.225 tep/ any (fluxos intermunicipals)
Tendència al municipi
Tendència general de creixement del consum de combustibles fòssils, amb especial incidència per la dieselització del parc de vehicles.
Objectiu de millora del PMU per l’escenari +6 anys:
Els objectius de reducció per al primer horitzó (+6):
- Superior al 2%: s’han de considerar un canvi significatiu.
- Superior al 3%: s’han de considerar un canvi molt significatiu.
Planejament del que deriva l’objectiu: manual Avaluació ambiental dels plans de mobilitat
EMISSIONS DE GASOS D’EFECTE HIVERNACLE
Objectiu del PMU: Reducció les emissions de gasos d’efecte hivernacle
Jerarquització 1: Objectiu d’ALTA prioritat
Indicador: Total d’emissions de CO2 (t/any)
Valor actual (any de referència 2010)
5.110 t/any (fluxos intramunicipals) + 29.841 t/ any (fluxos intermunicipals)
Tendència
La tendència general a la Regió Metropolitana ha estat l’augment de les emissions de gasos d’efecte hivernacle.
Pla de Mobilitat Urbana de Santa Perpètua de Mogoda
Informe de Sostenibilitat Ambiental, text refós octubre 2013
95
Objectiu de millora del PMU per l’escenari +6 anys:
Els objectius de reducció per al primer horitzó (+6):
- Superior al 9%: s’han de considerar un esforç considerable.
- Superior al 10%: s’han de considerar un esforç molt considerable.
Planejament del que deriva l’objectiu: manual Avaluació ambiental dels plans de mobilitat
QUALITAT DE L’AIRE
Objectiu del PMU: Millorar la qualitat atmosfèrica
Jerarquització 1: Objectiu d’ALTA prioritat
Indicador: Total d’emissions de PM10 i NOx (t/any)
Valor actual (any de referència 2010)
PM10: 3,80 t/any (fluxos intramunicipals) + 25,58 t/ any (fluxos intermunicipals)
NOx: 36,3 t/any (fluxos intramunicipals) + 197,6 t/ any (fluxos intermunicipals)
Tendència
A la zona de qualitat de l’aire on es situa Santa Perpètua de Mogoda, la tendència dels darrers anys ha estat una disminució dels nivells d’immissió de PM10 (tot i la superació del valor límit diari per a la protecció de la salut humana, a l’estació de mesura de Santa Perpètua de Mogoda), mentre que ha augmentat el nivell d’immissió de diòxid de nitrogen (amb superacions del valor límit anual a diversos punts, entre ells Santa Perpètua).
Objectiu de millora del PMU per l’escenari +6 anys:
Reducció de les emissions contaminants, contribuint a mantenint els nivells d’immissió de PM10 i NOx sota els límits legals.
Planejament del que deriva l’objectiu: pla Director de la Mobilitat de l'RMB
QUALITAT ACUSTICA
Objectiu del PMU: Millorar la qualitat acústica
Jerarquització 2: Objectiu de MITJANA prioritat
Indicador: % de població en zones >65 dB LAR (diürn) - % de població en zones >55 dB LAR (nocturn)
Valor actual (any de referència 2010)
(es desconeix)
Tendència
S’estima un augment del soroll derivat de l’augment de la mobilitat motoritzada al municipi en un escenari tendencial.
Objectiu de millora del PMU per l’escenari +6 anys:
Els objectius de reducció per al primer horitzó (+6):
- Del 25% de la població exposada per sobre de 65 LAR es veuen com a esforços considerables.
- Del 35% de la població exposada per sobre de 65 LAR es veuen com a esforços molt considerables.
Planejament del que deriva l’objectiu: manual Avaluació ambiental dels plans de mobilitat
Pla de Mobilitat Urbana de Santa Perpètua de Mogoda
Informe de Sostenibilitat Ambiental, text refós octubre 2013
96
AUTOCONTENCIÓ
Objectiu del PMU: Augment de l’autocontenció dels desplaçaments quotidians
Jerarquització 2: Objectiu de MITJANA prioritat
Indicador: % desplaçaments urbans respecte el total dels generats
Valor actual (any de referència 2010)
30,7%
Tendència
Tendència general de disminució de l’autocontenció, per augment de la diferenciació funcional de les zones urbanes
Objectiu de millora del PMU per l’escenari +6 anys:
Estabilització de l’autocontenció. L’objectiu es el de propiciar la reducció de la distància mitjana de desplaçament i en conseqüència reduir o estabilitzar els nombre de desplaçaments de connexió, ja que aquests solen ser desplaçaments més llargs i que requereixen utilitzar mitjans motoritzats.
DISTÀNCIA MITJANA DE DESPLAÇAMENT
Objectiu del PMU: Creixement zero de la distància mitjana dels desplaçaments
Jerarquització 2: Objectiu de MITJANA prioritat
Indicador: Distància mitjana dels desplaçaments
Valor actual (any de referència 2010)
2,6 km en desplaçaments intramunicipals; 34,9 km en desplaçaments intermunicipals
Tendència
Tendència general de creixement de la distancia mitjana de desplaçament, per augment de la diferenciació funcional
de les zones urbanes
Objectiu de millora del PMU per l’escenari +6 anys:
Minimitzar la distància mitjana de desplaçament: creixement anual zero.
Planejament del que deriva l’objectiu: pla Director de la Mobilitat de l'RMB
OCUPACIÓ DE L’ESPAI
Objectiu del PMU: Optimitzar l’ocupació de l’espai públic (reduint l’ocupació per part dels vehicles motoritzats)
Jerarquització 2: Objectiu de MITJANA prioritat
Indicador: % d’espai públic destinat als vehicles motoritzats (circulació i aparcament) % d’espai públic d’ús exclusiu per a vianants o bicicletes % d’espai públic amb mesures de pacificació del trànsit
Valor actual (any de referència 2010)
61% espai vehicles motoritzats – 3,1% exclusiu vianants i bicicletes – 6,5% amb mesures de pacificació
Tendència
En un escenari tendencial amb augment de la presència del vehicle privat, es produiria un augment dels desequilibris en l’espai, en detriment dels mones no motoritzats.
Objectiu de millora del PMU per l’escenari +6 anys:
Les reduccions de 3 punts percentuals de l’espai públic urbà destinat als vehicles motoritzats es consideren canvi significatius, i de 6 punts, molt significatius. Planejament del que deriva l’objectiu: manual Avaluació ambiental dels plans de mobilitat
Pla de Mobilitat Urbana de Santa Perpètua de Mogoda
Informe de Sostenibilitat Ambiental, text refós octubre 2013
97
Per als principals fluxos de mobilitat, identificats a la diagnosi d’aquest informe, s’han d’establir
valors objectiu en relació al repartiment modal que es vol assolir en cada un dels fluxos i de
temps de desplaçament.
Objectiu global PMU: Incrementar la quota d’ús dels mitjans no motoritzats i l’ús del transport públic en els desplaçaments urbans i interurbans
Indicador: Repartiment modal (veh. privat – transport col·lectiu – a peu i bici)
Valor global (2010)
Total: 63%-9%-28% Urbà: 32%-5%-63% (en dies feiners: 33%-1%-66%) Interurbà: 81%-11%-8% (en dies feiners: 84%-12%-4%)
Objectiu de millora del PMU per l’escenari +6 anys:
Canvi modal cap a un model basat en modes no motoritzats i transport públic. Repartiment modal objectiu a l'RMB (30 % - 34% - 36%)
Objectius ambientals específic per als principals fluxos de mobilitat
A peu Bicicleta Autobús Vehicle privat
Fluxos de mobilitat interna
Q (%) 2006 Q (%)
objectiu Q (%) 2006
Q (%) objectiu
Q (%) 2006 Q (%)
objectiu Q (%) 2006
Q (%) objectiu
Mitjana mobilitat interna 65% 66% 1% 1% 1% 2% 33% 31%
Fluxos amb major potencial de canvi
modal
Can Taió – Can Folguera zona nova
28% 35% 0% 2% 0% 8% 72% 55%
Can Taió – Mas Costa 28% 38% 0% 2% 6% 10% 66% 50%
Can Taió - Can Folguera zona vella
44% 49% 6% 8% 0% 8% 50% 35%
Can Taió – Zona centre (Girona-Flemming)
45% 45% 0% 2% 0% 8% 55% 45%
Can Taió – Zona centre (església)
64% 64% 3% 5% 2% 10% 32% 22%
Fluxos amb potencial de manteniment
modal
Can Folguera, zona vella- zona nova
96% 96% 4% 4%
Centre, zona plaça nova – zona mercat
93% 93% 7% 7%
Can Taió - Zona centre (plaça nova)
66% 66% 34% 34%
La Florida zona alta – Mas Costa
91% 91% 9% 9%
Centre, zona església – zona plaça nova
86% 86% 14% 14%
Can Folguera, zona casal d’avis-zona nova
98% 98% 2% 2%
Centre, zona església –zona Girona-Flemming
81% 81% 19% 19%
Zona centre (plaça nova) - Can Folguera zona nova
88% 88% 12% 12%
Can Taió - Can Folguera zona casal d’avis
48% 48% 18% 18% 34% 34%
Can Taió – La Creueta 56% 56% 7% 7% 37% 37%
Zona centre (plaça nova) - Can Folguera zona vella
81% 81% 19% 19%
Nota: aproximació dels objectius pel flux global, sense considerar els efectes de les mesures sobre els fluxos no principals (agrupats en altres destinacions).
Pla de Mobilitat Urbana de Santa Perpètua de Mogoda
Informe de Sostenibilitat Ambiental, text refós octubre 2013
98
A peu Bicicleta Tren Autobús Vehicle privat
Fluxos de mobilitat de connexió
Q (%) 2006
Q (%) objectiu
Q (%) 2006
Q (%) objectiu
Q (%) 2006
Q (%) objectiu
Q (%) 2006
Q (%) objectiu
Q (%) 2006
Q (%) objectiu
Mitjana mobilitat de connexió
3% 3% 1% 1% 5% 8% 7% 11% 84% 77%
Fluxos amb major potencial de canvi modal
Barcelona 1% 0% 15% 25% 10% 15% 73% 60%
Mollet del Vallès
2% 10% 3% 15% 95% 75%
Sabadell 12% 15% 88% 85%
La Llagosta 33% 35% 7% 10% 0% 15% 60% 40%
Terrassa 1% 5% 15% 99% 80%
Polinyà 2% 2% 0% 5% 3% 15% 95% 78%
Nota: aproximació dels objectius pel flux global, sense considerar els efectes de les mesures sobre els fluxos no principals (agrupats en altres destinacions).
Objectiu global del PMU: Creixement zero de la distància mitjana dels desplaçaments
Indicador: Distància mitjana de desplaçament (km)
Valor global (2010)
2,6 km en desplaçaments intramunicipals; 34,9 km en desplaçaments intermunicipals
Objectiu global de millora per l’escenari +6 anys:
Minimitzar la distància mitjana de desplaçament: creixement anual zero.
Objectius ambientals específic per als principals fluxos de mobilitat
Fluxos de mobilitat interna: disminució de la distància mitjana per eliminació de desplaçaments en vehicle privat, substituïts per modes no motoritzats; i per eliminació de trànsit d’agitació, per millora de l’ordenació de l’estacionament (perifèric al nucli). Fluxos de mobilitat de connexió: disminució de la distància mitjana, per eliminació de trànsit d’agitació, per millora de l’ordenació de l’estacionament (perifèric al nucli); i mesures de gestió dels polígons i centres d’activitat.
Pla de Mobilitat Urbana de Santa Perpètua de Mogoda
Informe de Sostenibilitat Ambiental, text refós octubre 2013
99
12.4. INDICADORS PER A L’AVALUACIÓ AMBIENTAL DELS PMU
S’inclou a continuació el càlcul dels indicadors establerts, en la situació actual.
Indicador Any 2010
Indicadors generals
Consum energètic del transport per carretera en benzina i gas-oil (tep/any) 11.921 (1.696 urbà + 10.225 interurbà)
% Consum energètic del transport per carretera en energies alternatives
sobre el consum energètic total 0%
Total d’emissions de CO2 (t/any) 34.951 (5.110 urbà + 29.841 interurbà)
Total d’emissions de PM10 (t/any) 29,38 (3,80 urbà + 25,58 interurbà)
Total d’emissions de NOx (t/any) 233,9 (36,3 urbà + 197,6 interurbà)
% de població en zones >65 dB LAR (diürn) -
% de població en zones >55 dB LAR (nocturn) -
Indicadors específics
Repartiment modal (veh. privat – transport col·lectiu – a peu i bici) 63% - 9% - 28% Urbà: 32% - 5%- 63% Interurbà: 81% - 11% - 8%
Nivell d’autocontenció dels desplaçaments 30,7%
Distància mitjana dels desplaçaments en vehicle privat Urbà: 2,6 Interurbà: 34,9
Ràtio d’ocupació dels cotxes (dies feiners) Urbà: 1,3 Interurbà: 1,1
% d’espai públic destinat als vehicles motoritzats (circulació i aparcament) 61%
% d’espai públic d’ús exclusiu per a vianants o bicicletes 3,1%
% d’espai públic amb mesures de pacificació del trànsit 6,5%
Infraestructura específica per a bicicletes 13,79 km
Cobertura de transport urbà i interurbà 95,7%
Nombre de places d'aparcament (en calçada i fora de calçada) per a vehicles motoritzats
14.250 places
Modernització de vehicles municipals 0%
Nombre d’accidents anuals amb víctimes a la xarxa vial 153 accidents amb i sense víctimes
% d’accidents anuals amb vianants o ciclistes implicats 15
Accidents anuals per 10.000 veh-km (urbans) 0,07
Pla de Mobilitat Urbana de Santa Perpètua de Mogoda
Informe de Sostenibilitat Ambiental, text refós octubre 2013
101
13. DESCRIPCIÓ I AVALUACIÓ D’ESCENARIS
L’avaluació d’alternatives de model de mobilitat futur del municipi de Santa Perpètua de Mogoda
inclou un escenari tendencial i un escenari objectiu, en el que es desenvolupen un seguit de
propostes per assolir els objectius ambientals del Pla de Mobilitat Urbana. Per cada escenari s’han
avaluat els fluxos ambientals, amb l’ajuda de l’eina AMBIMOB-U.
13.1. ESCENARI TENDENCIAL
L’escenari tendencial equival a l’opció de no realitzar el Pla de Mobilitat Urbana de Santa
Perpètua de Mogoda, i per tant el manteniment de les tendències que han portat a la situació
actual de la mobilitat al municipi en els escenaris 2016 - 2022.
13.1.1. Mobilitat
La previsió de creixement dels desplaçaments (de residents i no residents) s’ha realitzat en tots
els escenaris partint de la hipòtesi de que aquests creixeran proporcionalment a la població.
13.1.1.1.Població, mobilitat dels residents
Per tal de poder establir la previsió de creixement de la mobilitat dels residents a Santa Perpètua
per als propers anys, en aquest apartat es fa una estimació del creixement poblacional del
municipi per als horitzons 2016 i 2022. Aquesta previsió de creixement s’ha realitzat tenint en
compte l’escenari moderat projectat pel Centre d’Estudis Demogràfics, en l’estudi de Projecció de
població i llars del municipi de Santa Perpètua de Mogoda (2008-2018).
La crisis financera, que colpeja el país des del 2007, provoca uns efectes atenuadors dels
creixements previstos. Així mateix, la disminució d’activitat productiva i l’augment de les taxes
d’atur, han modificat el comportament de la mobilitat quotidiana al municipi. Així, la relació
tendencial que portarà a estimar l’augment de mobilitat s’ha basat en una corba de creixement
de població “activa”, és a dir, una població corregida amb les taxes d’atur5. Aquest fet és
especialment significatiu en un municipi com Santa Perpètua, amb una elevada autocontenció, i
amb una important capacitat atractiva de viatges, degut als nombrosos polígons d’activitat dins
del terme.
L’escenari tendencial de previsions de creixement de la població de Santa Perpètua és la base de
partida per al càlcul de paràmetres ambientals. Aquest escenari tendencial s’ha d’entendre com
una estimació i, en cap cas, com un càlcul exacte.
5 En aquest context, el terme “població activa” no fa referència al concepte demogràfic. Exclusivament s’aplica per indicar aquell volum poblacional corregit en funció de les taxes d’atur.
Pla de Mobilitat Urbana de Santa Perpètua de Mogoda
Informe de Sostenibilitat Ambiental, text refós octubre 2013
102
Gràfic 49. Escenari tendencial de creixement de la població i població ocupada (1998-2021)
Font dades 1998-2010: Idescat
Font dades població 2011-2022: Projecció de població i llars del municipi de Santa Perpètua de Mogoda (2008-2018).
La situació actual de decreixement econòmic implica unes taxes de creixement de la població
activa (i per tant de la seva mobilitat quotidiana) més moderada que en el període anterior a
l’any 2007. Entre 2008 i 2010 s’observa una taxa anual d’atur al voltant de 8-9%, que
previsiblement es mantindrà en els propers anys, en un període de crisi que s’estima entre 2011-
2014. A partir de 2014 es preveu l’inici d’una remuntada econòmica, que marcaria un augment
en els desplaçaments quotidians.
Els valors poblacionals de l’escenari actual (2010), i les estimacions a +6 i +12 anys són com
segueixen:
Taula 53. Nombre d’habitants i població activa (2010, 2016, 2022)
Població Atur % Atur Població activa
2010 25.191 2.278 9% 22.913
2016 26.504 1.590 6% 24.914
2022 27.010 1.080 4% 25.929
Font dades 1998-2010: Idescat
Font dades població 2011-2022: Projecció de població i llars del municipi de Santa Perpètua de Mogoda (2008-2018).
0
5.000
10.000
15.000
20.000
25.000
30.0001998
1999
2000
2001
2002
2003
2004
2005
2006
2007
2008
2009
2010
2011
2012
2013
2014
2015
2016
2017
2018
2019
2020
2021
2022
Població-atur Població
Pla de Mobilitat Urbana de Santa Perpètua de Mogoda
Informe de Sostenibilitat Ambiental, text refós octubre 2013
103
13.1.1.2.Població, mobilitat dels no residents
Per al càlcul dels desplaçaments dels no residents al municipi, s’han aplicat als seus
desplaçaments segons l’EMQ 2006, els increments de les projeccions de població d’Idescat de les
zones d’origen agrupades en 4 tipus: resta de la comarca del Vallès Occidental, Barcelona ciutat,
resta de l’àmbit metropolita i resta de Catalunya.
Taula 54. Nombre d’habitants i previsions de creixement (2010, 2016, 2022)
Vallès Occidental Barcelona
Àmbit metropolità
Catalunya
2010 867.564 1.594.417 4.927.162 7.360.059
2016 908.994 1.551.358 4.991.532 7.515.570
2022 935.290 1.511.915 5.012.271 7.600.744
Font: Elaboració pròpia, dades Idescat.
13.1.1.3.Desplaçaments
Així, es preveu que l’any 2016 a Santa Perpètua en un dia feiner es realitzin 180.079
desplaçaments, 116.511 per part dels residents del municipi i 63.568 per part dels no residents.
L’any 2022 la xifra s’estima que ascendirà a 187.394, 121.431 per part dels residents i 65.963 per
part dels no residents.
A la taula següent es classifiquen aquests desplaçaments segons l’origen i destí: desplaçaments
interns (origen i destí Santa Perpètua), desplaçaments de connexió (origen altres municipis,
destinació Santa Perpètua, o origen Santa Perpètua, destinació altres municipis).
Taula 55. Creixement tendencial del nombre de desplaçaments a Santa Perpètua de Mogoda
Interns De connexió Totals
2010 60.800 105.276 166.076
2016 65.927 114.153 180.079
2022 68.569 118.826 187.394
Font: Elaboració pròpia, Idescat i l’EMQ 2006
Els desplaçaments de connexió són pendulars, doncs pel general, al llarg del dia, els residents
surten i tornen a Santa Perpètua i els no residents arriben a Santa Perpètua i tornen als seus
municipis d’origen.
Pla de Mobilitat Urbana de Santa Perpètua de Mogoda
Informe de Sostenibilitat Ambiental, text refós octubre 2013
104
13.1.1.4.Repartiment modal
El repartiment modal s’ha previst dins de l’escenari tendencial que seguirà el municipi en cas
de mantenir-se l’actual model de mobilitat. Es basa en el creixement poblacional anteriorment
exposat, i el manteniment de les tendències en quant a modes de mobilitat.
La previsió del repartiment modal dels desplaçaments interns de l’escenari tendencial es basa en
la hipòtesi de que seguirà la tendència d’increments observada en la mobilitat obligada de Santa
Perpètua de Mogoda en els darrers 20 anys (1986-2006).
L’evolució de desplaçaments entre 2006 (EMQ 2006) i 2010 (any de referència del Pla) es
realitza, com s’ha esmentat, projectant els desplaçaments amb les taxes poblacionals de
residents i no residents, i aplicant posteriorment el repartiment modal projectat (basat en
l’evolució del repartiment modal de la mobilitat obligada EMO 1986-2001 i EMQ 2006).
L’escenari tendencial mostra com els desplaçaments en vehicle privat prenen més protagonisme i
augmentaran fins a suposar el 66% del total de desplaçaments l’any 2016. Per contra, els
desplaçaments amb modes no motoritzats, que actualment suposen el 28%, disminueixen
lleugerament en termes percentuals. El mateix succeeix amb els desplaçaments en transport
públic, de forma més marcada. Actualment representen el 9% i l’estimació de l’escenari
tendencial és que al 2016 representin el 8%.
La següent gràfica mostra l’evolució tendencial de futur del pes percentual de cada mode de
transport.
Gràfic 50. Evolució i escenari tendencial de la distribució modal
Font: Elaboració pròpia.
63% 66% 69%
9% 8% 7%
28% 26% 24%
0%
10%
20%
30%
40%
50%
60%
70%
80%
90%
100%
2010 2016 tendencial 2022 tendencial
% D
esp
laça
ments
% Transport privat % Transport públic % No motoritzat
Pla de Mobilitat Urbana de Santa Perpètua de Mogoda
Informe de Sostenibilitat Ambiental, text refós octubre 2013
105
Si s’analitzen diferenciadament la mobilitat interna al municipi i la mobilitat de connexió, els
escenaris tendencials de distribució modal difereixen entre els dos fluxos de desplaçaments.
Gràfic 51. Evolució i escenari tendencial de la distribució modal (desplaçaments interns)
Font: Elaboració pròpia.
Gràfic 52. Evolució i escenari tendencial de la distribució modal (desplaçaments de connexió)
Font: Elaboració pròpia.
32% 37% 42%
5%5%
5%
62% 57% 53%
0%
10%
20%
30%
40%
50%
60%
70%
80%
90%
100%
2010 2016 tendencial 2022 tendencial
% D
esp
laça
ments
% Transport privat % Transport públic % No motoritzat
81% 83% 85%
11% 10% 8%
8% 7% 7%
0%
10%
20%
30%
40%
50%
60%
70%
80%
90%
100%
2010 2016 tendencial 2022 tendencial
% D
esp
laça
ments
% Transport privat % Transport públic % No motoritzat
Pla de Mobilitat Urbana de Santa Perpètua de Mogoda
Informe de Sostenibilitat Ambiental, text refós octubre 2013
106
La següent gràfica mostra l’evolució del volum de desplaçaments totals (interns i de connexió) en
funció de la distribució modal estimada.
Gràfic 53. Evolució tendencial del nombre de desplaçaments diaris
Font: Elaboració pròpia.
En general s’observa l’augment dels desplaçaments a Santa Perpètua, amb una tendència
suavitzada en el període 2010-2014, influït per la situació econòmica actual, i amb una represa
posterior a l’any 2014.
Taula 56. Mobilitat actual i evolució en un escenari tendencial (+6 i +12) del nombre de desplaçaments diaris
Desplaçaments totals/dia 2010 2016 2022
Mobilitat total 166.077 180.079 187.394
∆ interanual desp. 1,97% 1,36% 0,66%
Transport privat 105.253 119.375 128.986
Transport públic 14.920 14.419 13.412
No motoritzat 45.903 46.285 44.996
% Transport privat 63% 66% 69%
% Transport públic 9% 8% 7%
% No motoritzat 28% 26% 24%
Font: Elaboració pròpia.
166.077180.079
187.394
0
50.000
100.000
150.000
200.000
250.000
2010 2016 tendencial 2022 tendencial
N.
de
sp
laça
me
nts
Transport privat Transport públic
No motoritzat Mobilitat total
Pla de Mobilitat Urbana de Santa Perpètua de Mogoda
Informe de Sostenibilitat Ambiental, text refós octubre 2013
107
13.1.1.5.Vehicles-quilòmetre
De l’aplicació de les projeccions realitzades dins de l’escenari tendencial sobre els veh-km de l’any
base del PMU (2010), s’han definit els veh-km en els dos escenaris del Pla.
L’estimació de l’escenari tendencial pels anys 2016 i 2022 mostra una clara tendència ascendent
dels veh-km: l’any 2016 s’estimen al voltant de 232.151.525 veh-km anuals (que representa un
creixement del 12% respecte de 2010), i l’any 2022, 247.911.731 veh-km (creixement del 19%
respecte 2010).
S’han diferenciat els vehicles-quilòmetre deguts a la mobilitat urbana interna al municipi, i els
deguts a mobilitat de connexió, ja que les mesures i l’abast del Pla diferirà en funció dels fluxos
de mobilitat.
Gràfic 54. Escenari tendencial dels vehicles-km al terme municipal de Santa Perpètua de Mogoda.
Taula 57. Vehicles-quilòmetre derivats de la mobilitat urbana
VEH-KM ANUALS - MOBILITAT URBANA
Escenari actual (2010) Tendencial +6 (2016) Tendencial +12 (2022)
Cotxe 9.774.555 10.954.731 11.727.814
Motocicletes 2.726.908 3.056.154 3.271.829
Mercaderies lleugers 4.139.889 4.639.737 4.967.167
Mercaderies pesants 4.637.444 5.197.367 5.564.149
Total Vehicles motoritzats lleugers 16.641.352 18.650.623 19.966.810
Busos i autocars 99.461 86.469 70.673
Total Vehicles motoritzats pesants 4.736.905 5.283.836 5.634.822
Ferrocarril 0 0 0
Total TP 99.461 86.469 70.673
TOTAL VEH-KM 21.378.258 23.934.459 25.601.631
210.599.028
235.580.409251.814.602
0
50.000.000
100.000.000
150.000.000
200.000.000
250.000.000
300.000.000
Escenari actual(2010)
Tendencial +6(2016)
Tendencial +12(2022)
ve
h-k
m a
nu
als
Total Vehiclesmotoritzats lleugers
Total Vehicles
motoritzats pesants
Ferrocarril
TOTAL VEH-KM
Pla de Mobilitat Urbana de Santa Perpètua de Mogoda
Informe de Sostenibilitat Ambiental, text refós octubre 2013
108
Taula 58. Vehicles-quilòmetre derivats de la mobilitat interurbana
VEH-KM ANUALS - MOBILITAT INTERURBANA
Escenari actual (2010) Tendencial +6 (2016) Tendencial +12 (2022)
Cotxe 175.923.166 197.164.057 211.078.058
Motocicletes 3.528.972 3.955.058 4.234.170
Mercaderies lleugers 4.855.650 5.441.919 5.825.959
Mercaderies pesants 3.237.100 3.627.946 3.883.972
Total Vehicles motoritzats lleugers 187.544.887 210.188.980 225.022.158
Busos i autocars 1.287.704 1.119.496 914.988
Total Vehicles motoritzats pesants 188.832.591 211.308.477 225.937.146
Ferrocarril 388.180 337.474 275.824
Total TP 1.675.884 1.456.970 1.190.812
TOTAL VEH-KM 189.220.771 211.645.950 226.212.971
13.1.1.6.Parc de vehicles
El creixement tendencial del parc de vehicles pels anys 2016 i 2022 es preveu que segueixi la
següent corba:
Gràfic 55. Escenari tendencial del parc de vehicles al terme municipal de Santa Perpètua de Mogoda.
17.799
20.86322.328
0
5.000
10.000
15.000
20.000
25.000
Parc 2010 Parc 2016 Parc 2022
N. v
eh
icle
s
Turismes Vehicles de 2 rodes Camions < 3,5
Camions > 3,5 Autobusos TOTAL
Pla de Mobilitat Urbana de Santa Perpètua de Mogoda
Informe de Sostenibilitat Ambiental, text refós octubre 2013
109
13.1.2. Fluxos ambientals
A partir d’aquest escenari s’estimen els efectes ambientals del model de mobilitat al municipi, en
una situació tendencial. El càlcul s’ha realitzat amb l’eina AMBIMOB-U. En aquest escenari s’ha
considerat una millora en la tecnologia del parc de vehicles, però sense la introducció de
combustibles nets (vehicle elèctric o de gas liquat). Es considera que la introducció d’aquesta
tecnologia en un escenari a 6 anys requereix del compromís explícit de les administracions, i es
produirà amb el suport d’eines com els PMU.
Taula 59. Fluxos ambientals de la mobilitat urbana en l’escenari tendencial
MOBILITAT URBANA
Escenari actual
Escenari tendencial (2016)
Escenari tendencial (2022)
Consum energètic (tep/any) 1.696 1.787 1.835
Emissions de GEH (t CO2 eq/any) 5.110 5.398 5.544
Emissions PM10 (t/any) 3,80 3,85 3,69
Emissions NOx (t/any) 36,30 30,45 25,48
Taula 60. Fluxos ambientals de la mobilitat interurbana en l’escenari tendencial
MOBILITAT INTERURBANA
Escenari actual Escenari tendencial (2016)
Escenari tendencial (2022)
Consum energètic (tep/any) 10.225 11.075 11.545
Emissions de GEH (t CO2 eq/any) 29.841 32.633 34.289
Emissions PM10 (t/any) 25,58 28,78 29,14
Emissions NOx (t/any) 197,59 154,14 128,91
13.1.2.1.Consum energètic
El consum energètic del sector del transport mantindria una tendència creixent en un escenari
sense el PMU. Les previsions mostren un augment del 8% del consum entre 2010 i 2016, i del
12% entre 2010 i 2022.
Pla de Mobilitat Urbana de Santa Perpètua de Mogoda
Informe de Sostenibilitat Ambiental, text refós octubre 2013
110
Gràfic 56. Consum energètic en l’escenari tendencial
13.1.2.2.Emissions de gasos d’efecte hivernacle
Aquesta mateixa tendència es pot observar en les emissions de gasos d’efecte hivernacle, que
augmentarien un 9% entre 2010 i 2016, i del 14% entre 2010 i 2022.
Gràfic 57. Emissions GEH en l’escenari tendencial
0
2.000
4.000
6.000
8.000
10.000
12.000
14.000
16.000
18.000
20.000
Escenari actual Escenari tendencial(2016)
Escenari tendencial(2022)
tep
/an
y
MOBILITAT INTERURBANA
MOBILITAT URBANA8%
12%
0
10.000
20.000
30.000
40.000
50.000
60.000
Escenari actual Escenari tendencial(2016)
Escenari tendencial(2022)
t C
O2
/an
y
MOBILITAT INTERURBANA
MOBILITAT URBANA
9%
14%
Pla de Mobilitat Urbana de Santa Perpètua de Mogoda
Informe de Sostenibilitat Ambiental, text refós octubre 2013
111
13.1.2.3.Emissions de PM10
Les emissions de partícules també mostra un significatiu augment tendencial, del 11% entre
2010 i 2016 i del 12% entre 2010 i 2022.
Gràfic 58. Emissions PM10 en l’escenari tendencial
13.1.2.4.Emissions de NOX
En canvi, les millores tecnològiques condueixen a una reducció de les emissions de NOx en
l’escenari tendencial, del 21% entre 2010 i 2016 i del 34% entre 2010 i 2022.
Gràfic 59. Emissions NOx en l’escenari tendencial
0,00
5,00
10,00
15,00
20,00
25,00
30,00
35,00
40,00
45,00
50,00
Escenari actual Escenari tendencial(2016)
Escenari tendencial(2022)
t P
M1
0 /
any
MOBILITAT INTERURBANA
MOBILITAT URBANA
11%
12%
0,00
100,00
200,00
300,00
400,00
Escenari actual Escenari tendencial(2016)
Escenari tendencial(2022)
t N
Ox/
any
MOBILITAT INTERURBANA
MOBILITAT URBANA
-21%
-34%
Pla de Mobilitat Urbana de Santa Perpètua de Mogoda
Informe de Sostenibilitat Ambiental, text refós octubre 2013
112
13.1.2.5.Contaminació acústica
L’augment de la mobilitat en mitjans motoritzats, segons s’observa que es produiria en un
escenari tendencial, pot comportar l’augment de la contaminació acústica al municipi.
Tot i aquest augment de la contaminació acústica en els eixos viaris, també ha de considerar-se
que els nous desenvolupaments estaran sotmesos a les directrius de la Llei 16/2002, de 28 de
juny, de protecció contra la contaminació acústica. Així, aquestes nous desenvolupaments hauran
de realitzar-se d’acord amb les zones de sensibilitat acústica definides al Mapa de soroll de Santa
Perpètua i les normes per a les noves construccions en zones de soroll.
La manca d’eines no ha permès avaluar el nombre de persones sotmeses a nivells acústics
superiors als permesos, i per tant tampoc és possible avaluar el creixement tendencial d’aquests
volum d’afectats.
13.1.3. Fluxos socials
Xarxa viària i espai públic
Tendencialment la superfície viària destinada als vianants al municipi de Santa Perpètua es
mantindria en els nivells actuals, sense millores. Així mateix tampoc no estaria previst augmentar
la xarxa de carrers pacificats: el PMU és l’eina que ha de permetre planificar aquest canvi en la
distribució dels usos del sòl.
Accidentalitat
Molts factors intervenen en l’accidentalitat, i l’establiment de tendències és sempre compromès.
Amb les dades disponibles del trienni 2008-2010 s’observa una disminució del nombre
d’accidents totals, però no es disposa de dades d’accidents amb víctimes. Així, el fet s’observa un
augment del nombre de morts i ferits greus podria indicar un creixement dels problemes
d’accidentalitat al municipi.
De l’aplicació del planejament sectorial, el Pla Local de Seguretat Viària actualment en redacció,
es pot esperar la modificació en els propers anys aquestes tendències.
Pla de Mobilitat Urbana de Santa Perpètua de Mogoda
Informe de Sostenibilitat Ambiental, text refós octubre 2013
113
ALTRES ESCENARIS DE FUTUR
En el document del PMU s’han plantejat dues alternatives de futur que es descriuen a
continuació:
En aquesta alternativa de futur es planteja que el repartiment modal final a l’horitzó 2016 sigui el
mateix que el valor objectiu ambiental del pdM de la RMB.
Taula 61. Repartiment modal objectiu del pdM RMB
Mode de transport Repartiment modal
A peu o bicicleta 36%
Transport públic 34%
Transport privat 30%
Font: pdM RMB
Tot i que l’alternativa 2 compleix tots els objectius fixats, es considera que no seria possible
assolir aquest escenari en els 6 anys de vigència del Pla, considerant les tendències actualment
en curs i la conjuntura econòmica actual. En canvi necessari seria inassolible pel municipi,
especialment el transvasament de desplaçaments del vehicle privat al transport públic, que
requereix un escenari temporal suficient per a la posada en marxa de les infraestructures en
projecte.
Taula 62. Comparativa repartiment modal objectiu pdM i tendencial municipi Santa Perpètua
Mode de transport Actual Sta. Perpètua
(2010) Tendencial Sta. Perpètua
(+ 6 anys) Objectiu pdM (+6 anys)
A peu o bicicleta 28% 26% 36%
Transport públic 9% 8% 34%
Transport privat 63% 66% 30%
El mateix pla d’acció del pdM feia aquestes consideracions respecte a la distribució modal
objectiu per l’any 2012: Atesa la gran dificultat d’assolir l’objectiu del canvi modal del vehicle
privat cap al transport públic i els mitjans no mecanitzats, és convenient una revisió d’aquests
cap a valors més factibles. Tot i això, per acostar-se a aquest segon objectiu, cal un gran esforç
de creixement, sobretot de la marxa a peu i en bicicleta en la trama urbana i del transport públic
i la bicicleta en la trama interurbana
ALTERNATIVA 1
Pla de Mobilitat Urbana de Santa Perpètua de Mogoda
Informe de Sostenibilitat Ambiental, text refós octubre 2013
114
En aquest escenari de futur es planteja un significatiu canvi en l’oferta de transport públic urbà i
interurbà, així com un canvi en la jerarquització viària del municipi, creant un gran nucli urbà
pacificat. Aquestes mesures s’acompanyen d’un Pla de gestió de l’aparcament, que regulin la
disponibilitat de places, afavorint un transvasament a modes de mobilitat més sostenibles.
De l’avaluació de les mesures es preveu un canvi modal molt més moderat del previst pel pdM,
però ajustat a les possibilitats del municipi i als terminis d’execució de les noves infraestructures
de transport públic. En el termini 2010-2016 es preveu començar a revertir les tendències actuals
(assumint un període 2010-2014 encara amb restriccions econòmiques), amb un major impacte
en el anys 2014-2016, i posteriors.
Mode de transport Actual Sta. Perpètua
(2010) Objectiu Sta. Perpètua
(+ 6 anys)
Objectiu Sta. Perpètua
(+ 12 anys)
A peu o bicicleta 28% 29% 29%
Transport públic 9% 10% 12%
Transport privat 63% 61% 59%
L’alternativa 2 serà l’alternativa escollida per a desenvolupar-la en el Pla de Mobilitat Urbana de
Santa Perpètua de Mogoda.
ALTERNATIVA 2
Pla de Mobilitat Urbana de Santa Perpètua de Mogoda
Informe de Sostenibilitat Ambiental, text refós octubre 2013
115
14. ESCENARI OBJECTIU DEL PMU DE SANTA PERPÈTUA DE MOGODA
Per desenvolupar l’escenari futur desitjat es necessària l’aplicació de diferents propostes
d’actuació i mesures. Les següents propostes són la peça clau del PMu per poder assolir els
objectius marcats. S’han agrupat en nou àmbits que a continuació és descriuen:
1. Transport públic
2. Vianants i accessibilitat
3. Ciclistes
4. Vehicle privat i infraestructures
5. Aparcament
6. Mobilitat i educació
7. Normativa i nous instruments de planificació
8. Seguretat viària
9. Polígons d’activitat
S’estableix una prioritat per als diferents modes de transport alhora de desenvolupar les
propostes d’actuació.
Aquesta jerarquia modal, de major a menor, regirà la preferència alhora d’implantar mesures
d’actuació a Santa Perpètua de Mogoda.
En un primer moment, la jerarquia determinada era com segueix: 1) Transport públic 2) Vianants
3) Bicicletes 4) Vehicle privat. Aquesta categorització responia a la voluntat de prioritzar un
seguit de mesures que recuperessin un model de transport públic urbà amb el nombre d’usuaris
que havia tingut anys enrere.
En el temps que el PMU ha estat a l’espera de l’aprovació inicial, però, les mesures que han anat
impulsant-se han estat mesures de baix cost, fent que la prioritat d’implantació acabés
coincidint amb la que determina aquesta avaluació ambiental estratègica: 1) Vianants
2) Bicicletes 3) Transport públic 4) Vehicle privat.
Pla de Mobilitat Urbana de Santa Perpètua de Mogoda
Informe de Sostenibilitat Ambiental, text refós octubre 2013
116
14.1. RESUM DE ELS MESURES PROPOSADES PEL PMU
Amb l’objectiu fonamental de consolidar el model de mobilitat sostenible i segura, i així adaptar la
mobilitat de Santa Perpètua de Mogoda a les necessitats del segle XXI, hi ha un seguit de
mesures bàsiques a seguir durant l’aplicació del Pla:
- Ampliar l’espai del vianant.
- Pacificar el trànsit rodat: Ampliar els carrers de prioritat invertida, Pla de jerarquització.
- Assolir un model de mobilitat sostenible on és dona prioritat al transport públic i col·lectiu,
la bicicleta o l’anar a peu.
- Definir les estratègies per la gestió de l’aparcament: Oferta i demanda.
- Creació d’un consell municipal de Medi Ambient, Taula de Mobilitat i participació ciutadana
S’inclou a continuació el Pla d’acció que engloba el total de les mesures proposades en l’escenari
objectiu del PMU. Per a major detall en les explicacions vegeu el Pla d’acció (document II del
PMU).
Mesures
VIANANTS, BARRERES I ACCESSIBILITAT
1.1 Ampliar l’actual zona d’estar al centre urbà
1.2 Millorar l’oferta pels desplaçaments a peu entre els principals punts de la ciutat
1.3 Permeabilitzar les travesseres urbanes per als vianants
1.4 Coordinar les actuacions realitzades amb el Pla d’Accessibilitat Municipal i actualitzar el Pla
1.5 Establir convenis entre l’Ajuntament de Santa Perpètua de Mogoda i les entitats i associacions
de persones amb discapacitat per coordinar actuacions que promoguin l’accessibilitat.
ELS CICLISTES
2.1 Definir els criteris de la xarxa bàsica de vies ciclistes
2.2 Ampliar la xarxa de vies ciclistes i incrementar l’oferta d’aparcament
2.3 Incentivar la connexió intermunicipal de vies ciclistes
2.4 Potenciar l’aparcament de bicicletes en aparcaments públics
2.5 Promoció del Registre municipal de bicicletes
2.6 Estudiar la viabilitat d'un servei de transport públic individual de bicicletes
TRANSPORT PÚBLIC I PASSATGERS
3.1 Coordinar la xarxa de transport públic per facilitar la intermodalitat i la optimització de la
xarxa
3.2 Reestructurar la xarxa de transport públic urbà actual
3.3 Informar a l’usuari en temps real: parades i a través d’internet
3.4 Millorar les infraestructures de la xarxa de transport públic urbà
3.5 Realitzar una auditoria per fomentar l’ús de vehicles de transport públic urbà que funcionin amb energies alternatives
3.6 Realitzar el seguiment de la xarxa transport públic interurbà per carretera per millorar les
connexions amb municipis propers i zones generadores de mobilitat
3.7 Realitzar el seguiment del compliment del Pla d’Innovació i Millora de la Qualitat del transport
Pla de Mobilitat Urbana de Santa Perpètua de Mogoda
Informe de Sostenibilitat Ambiental, text refós octubre 2013
117
interurbà
3.8 Realitzar el seguiment per tal que la flota de trens i infraestructures siguin adaptats a les
persones amb mobilitat reduïda.
3.9 Participar en la definició de les millores en la xarxa ferroviària definida al PDI de la RMB 2001-2010
3.10 Millorar la qualitat del servei que actualment ofereix el sector del taxi a Santa Perpètua de
Mogoda
3.11 Estudiar la viabilitat d’altres modes de transport
VEHICLE PRIVAT
4.1 Participar en la definició de la xarxa viària territorial i de connexió
4.2 Desenvolupar les noves infraestructures
4.3 Definir la jerarquització del viari: Pla de circulació
4.4 Definir les zones susceptibles a pacificar el trànsit i promoure’n el seu desenvolupament
4.5 Definir criteris per la instal·lació d’elements per al control de la velocitat
4.6 Promoure i incentivar l’ús de vehicles menys contaminants
4.7 Creació d’una xarxa de punts de recàrrega de vehicles elèctrics
PLA D'APARCAMENT
5.1 Ordenació de la mobilitat de la Rambla
5.2 Supressió de l'aparcament lliure en calçada
5.3 Revisió de les quotes de l'aparcament d'alta rotació
5.4 Incrementar l'oferta d'aparcament per a residents
5.5 Ampliar l'oferta d'aparcament en calçada
5.6 Senyalització informativa de les zones d'estacionament del municipi
5.7 Ampliar l’oferta d’aparcaments per a motos
5.8 Ampliar l'oferta d'aparcament per a càrrega i descàrrega i estudiar una possible regulació
horària i de ruta de pas.
5.9 Adequació de l’oferta d’aparcament en calçada adaptada a persones de mobilitat reduïda
5.10 Aplicar mesures per reduir la il·legalitat en l'estacionament
MOBILITAT I EDUCACIÓ
6.1 Promoció de la mobilitat sostenible
6.2 Millorar la web de la mobilitat i del transport de Santa Perpètua
6.3 Promoció del cotxe compartit
6.4 Potenciar la figura de l’agent cívic
6.5 Implantar actuacions de millora d’itineraris de camins escolars
6.6 Garantir l’accés universal a tots els centres educatius del municipi.
6.7 Creació d’una comissió mixta de treball per a desenvolupar línies d’actuació en l’àmbit de mobilitat a les escoles
6.8 Realitzar campanyes de sensibilització adreçades a la comunitat educativa per promoure un
accés sostenible als centres
6.9 Promoure l’organització de cursos de conducció eficient i segura en bicicleta
6.10 Promoure l’organització de cursos de conducció eficient i segura en vehicle privat
6.11 Difusió de l’oferta dels modes no motoritzats
NORMATIVA I NOUS INSTRUMENTS DE PLANIFICACIÓ
7.1 Ordenança municipal de circulació, vianants i bicicletes
7.2 Seguiment de l’Ordenança municipal de regulació del soroll
7.3 Establir sistemes per millorar la coordinació entre el departament d’urbanisme i el departament de mobilitat.
SEGURETAT VIÀRIA
Pla de Mobilitat Urbana de Santa Perpètua de Mogoda
Informe de Sostenibilitat Ambiental, text refós octubre 2013
118
8.1 Assoliment dels objectius, mesures i calendari descrits al Pla Local de Seguretat Viaria
8.2 Augmentar la vigilància i control de les infraccions en matèria de seguretat viària
POLÍGONS INDUSTRIALS
9.1 Promoure plans de mobilitat a polígons d’activitat amb problemàtica de mobilitat
9.2 Promoure l’elaboració dels Plans de Desplaçament d’Empresa (PDE)
14.2. AVALUACIÓ DE L’ALTERNATIVA ESCOLLIDA RESPECTE ELS OBJECTIUS AMBIENTALS
L’efectivitat de cada mesura vindrà condicionada per les particularitats tècniques de cada una
d’elles, de la percepció de l’usuari potencial i del context en què es desenvolupi la mesura.
14.2.1. Priorització temporal de les actuacions
Tenint en compte això, s’ha optat per fer una avaluació qualitativa de les mesures que poden
tenir un efecte més important sobre el sistema de mobilitat de Santa Perpètua de Mogoda,
establint una priorització de les actuacions en relació als principals fluxos de mobilitat
(intramunicipals i intermunicipals) on el potencial de canvi modal vers modes sostenibles
sigui més significatiu.
S’ha estudiat per cada mesura l’efecte potencial sobre els fluxos intramunicipals i intermunicipals,
així com quins dels fluxos principals beneficia. En relació en aquesta anàlisi, es determina una
prioritat ambiental de les actuacions, amb la següent escala:
Prioritat ambiental baixa
Prioritat ambiental mitjana
Prioritat ambiental alta
Algunes de les mesures prioritàries del Pla es descriuen amb major detall a continuació de la
taula, per a una millor comprensió dels principals efectes del PMU.
Pla de Mobilitat Urbana de Santa Perpètua de Mogoda
Informe de Sostenibilitat Ambiental, text refós octubre 2013
119
Taula 63. Priorització de les mesures
Ee
fecte
s s
ob
re
flu
xo
s
intr
am
un
icip
als
Efe
cte
s s
ob
re
flu
xo
s
inte
rmu
nic
ipa
ls
Flu
xo
s p
rin
cip
als
afe
cta
ts
Pri
ori
tat
am
bie
nta
l
VIANANTS, BARRERES I ACCESSIBILITAT
1.1 Ampliar l’actual zona d’estar al centre urbà Transvasament a modes no motoritzats part dels fluxos intramunicipals amb destinació el
centre
Alt
a
1.2 Millorar l’oferta pels desplaçaments a peu entre els principals punts de la ciutat
La creació d'eixos principals per a vianants, facilitarà l'accés als punts d'interés de la ciutat i al centre urbà. La xarxa també està concebuda per connectar-los entre ells de forma mallada. (Detall a continuació)
Alt
a
Eix cívic principal
Potenciació del flux a peu entre la Creueta, el centre urbà (zona del Mercat i plaça de l’Ajuntament), Can Folguera, fins a la Florida (estació Rodalies). Possible prolongació fins a la Llagosta (estació Rodalies)
Alt
a
Itineraris principals
1. Església amb la zona del mercat i el parc municipal; 2. Zona de Can Colomer,
l’Ajuntament i el casal d’avis. 3. Can Taió nord, Can Folguera (zona vella) i el centre urbà. 4. Can Taió sud, Can Folguera (zona nova). 5. Zona esportiva-escolar de Girona-Fleming i el centre
Alt
a
Itineraris secundaris
Destaquen: 1. Eix secundari entre el centre urbà, Can Taió, Mas Costa i la Florida. 2. Can Taió, interns al barri i circumval·lació i connexió amb un itinerari principal direcció Can Folguera. 3. Itinerari intern a Can Folguera, entre zona casal d’avis i la zona nova.
Alt
a
Itineraris naturals (Fluxos de desplaçament d'oci)
Ba
ixa
1.3 Permeabilitzar les travesseres urbanes per
als vianants Fluxos entre el centre urbà i la Florida
Mit
ja
1.4 Coordinar les actuacions realitzades amb el Pla d’Accessibilitat Municipal i actualitzar el Pla
(Mesures de millora de l'accessibilitat permeten l'ús de l'espai públic a un sector de la població altrament segregat) M
itja
1.5
Establir convenis entre l’Ajuntament de Santa Perpètua de Mogoda i les entitats i associacions de persones amb discapacitat per coordinar actuacions que promoguin l’accessibilitat.
(Mesures de millora de l'accessibilitat permeten l'ús de l'espai públic a un sector de la població altrament segregat) M
itja
Pla de Mobilitat Urbana de Santa Perpètua de Mogoda
Informe de Sostenibilitat Ambiental, text refós octubre 2013
120
Ee
fecte
s s
ob
re
flu
xo
s
intr
am
un
icip
als
Efe
cte
s s
ob
re
flu
xo
s
inte
rmu
nic
ipa
ls
Flu
xo
s p
rin
cip
als
afe
cta
ts
Pri
ori
tat
am
bie
nta
l
ELS CICLISTES
2.1 Definir els criteris de la xarxa bàsica de vies ciclistes
(Primera fase de treball en l'àmbit de la mobilitat en bicicleta, més teòrica) A
lta
2.2 Ampliar la xarxa de vies ciclistes i incrementar l’oferta d’aparcament
Mesures de pacificació de la xarxa viària. Permet un increment dels ciclistes en els fluxos entre Can Taió, Can Folguera i la zona
centre (prioritaris). (Detall a continuació)
Alt
a
2.3 Incentivar la connexió intermunicipal de vies ciclistes
En fluxos amb distàncies d'entre 8 i 12 km des de Santa Perpètua: Mollet, Polinyà, la Llagosta.
Alt
a
2.4 Potenciar l’aparcament de bicicletes en aparcaments públics
(La seguretat davant de robatoris resol una de les procupacions dels ciclistes potencials, incrementant l'ús d'aquest mitjà). M
itja
2.5 Promoció del Registre municipal de bicicletes
(Les mesures de promoció i difusuió poden incrementar l'ús d'aquest mitjà, en combinació amb mesures de millora de la xarxa). B
aix
a
2.6 Estudiar la viabilitat d'un servei de transport públic individual de bicicletes
(Sistema d'increment de l'ús dels desplaçaments, evitant ser propietari del mitjà i facilitant l'aparcament de les bicicletes). M
itja
TRANSPORT PÚBLIC I PASSATGERS
3.1 Coordinar la xarxa de transport públic per facilitar la intermodalitat i la optimització de la xarxa
Relacions amb Barcelona, Sabadell, Mollet del Vallès i Terrassa M
itja
3.2 Reestructurar la xarxa de transport públic urbà actual
Relacions internes entre barris (Can Taió - altres barris) però també relacions amb municipis veïns: Mollet del Vallès, Montcada i reixac, Barberà del Vallès i Polinyà.
Alt
a
3.3 Informar a l’usuari en temps real: parades i a través d’internet
(Indirectament la millora del comfort pot potenciar les relacions entre barris en TP) B
aix
a
3.4 Millorar les infraestructures de la xarxa de transport públic urbà
(Indirectament la millora del comfort pot potenciar les relacions entre barris en TP) B
aix
a
3.5 Realitzar una auditoria per fomentar l’ús de vehicles de transport públic urbà que funcionin amb energies alternatives
(Sense efectes en fluxos)
Mit
ja
3.6
Realitzar el seguiment de la xarxa transport públic interurbà per carretera per millorar les connexions amb municipis propers i zones generadores de mobilitat
Relacions amb municipis veïns i, especialment la relació amb Sabadell i Mollet del Vallès A
lta
3.7 Realitzar el seguiment del compliment del Pla d’Innovació i Millora de la Qualitat del transport interurbà
(Indirectament la millora del comfort pot potenciar l'ús de l'autobús en els esplaçaments interurbans) B
aix
a
3.8 Realitzar el seguiment per tal que la flota de trens i infraestructures siguin adaptats a les persones amb mobilitat reduïda.
(Mesures de millora de l'accessibilitat permeten l'ús d'aquests mitjans a un sector de la població altrament segregat) M
itja
Pla de Mobilitat Urbana de Santa Perpètua de Mogoda
Informe de Sostenibilitat Ambiental, text refós octubre 2013
121
Ee
fecte
s s
ob
re
flu
xo
s
intr
am
un
icip
als
Efe
cte
s s
ob
re
flu
xo
s
inte
rmu
nic
ipa
ls
Flu
xo
s p
rin
cip
als
afe
cta
ts
Pri
ori
tat
am
bie
nta
l
3.9 Participar en la definició de les millores en la xarxa ferroviària definida al PDI de la RMB 2001-2010
Relacions amb municipis connectats per la futura línia orbital: Terrassa, Sabadell, Mollet. Millora de les freqüències amb Barcelona.
Alt
a
3.10 Millorar la qualitat del servei que actualment ofereix el sector del taxi a Santa Perpètua de Mogoda
Reduccio dels desplaçaments en vehicle privat, augmentant la capacitat en els desplaçaments. Pot tenir efecets en fluxos
intramunicipals.
Ba
ixa
3.11 Estudiar la viabilitat d’altres modes de transport
(Possibles efectes de transvasament modal, indeterminat) B
aix
a
VEHICLE PRIVAT
4.1 Participar en la definició de la xarxa viària territorial i de connexió
Relacions amb el Barcelonès, Baix Llobregat i Vallès.
4.2 Desenvolupar noves infraestructures
Construir un nou vial de connexió entre l’extrem nord-oest de La Florida i els
accessos de l’AP-7. El nou eix comunicarà La Florida, Can Taiò i Can Filuà fins arribar
a l’AP-7.
(Objectiu de reducció del trànsit de l'avinguda Santiga, pacificant la zona i permeabilitzant els fluxos entre el centre i la Creueta) B
aix
a
Perllongar el carrer de la Creueta fins
connectar-lo amb la rotonda del C.E.I.P Santiga.
(Objectiu de reducció del trànsit de l'avinguda Santiga, pacificant la zona i permeabilitzant els fluxos entre el centre i la Creueta)
Alt
a
Nou eix viari que connecta l’avinguda Estela Ibèrica (des del Passeig de La
Florida) fins la rotonda que dona accés al CIM Vallès a l’Avinguda Onze de
Setembre. Aquest nou eix voreja el nucli històric de Mogoda i els horts de la Plana
del Molí.
(Objectiu de reducció del trànsit al centre urbà, facilitant els accessos a la zona industrial) B
aix
a
4.3
Definir la jerarquització del viari: Pla de circulació. Adequació de jerarquia, funcions, intensitat de trànsit i velocitat de les vies amb criteris de mobilitat sostenible i segura.
(Té efectes indirectes per la redistribució de la mobilitat motoritzada i pacificació del trànsit). (Detall a continuació)
Alt
a
4.4 Definir les zones susceptibles a pacificar el trànsit i promoure’n el seu desenvolupament
Les àrees de pacificació del trànsit definides potencien els efectes de transvasament model a les zones afectades: 1. àrea de prioritat invertida del centre (englésia, ajuntament i mercat), 2. àrea de prioritat invertida Can Folguera - Can Taió 3. Zona 30 La Florida i Mas Costa. (Detall a continuació)
Alt
a
4.5 Definir criteris per la instal·lació d’elements per al control de la velocitat
(Mesures per a la creació d'espais de prioritat invertida i zones 30, amb efectes soibre els fluxos mencionats)
Alt
a
4.6 Promoure i incentivar l’ús de vehicles menys contaminants
(Mesures que no disminueixen la mobilitat, però disminueixen l'efecte contaminant de la mateixa) M
itja
4.7 Creació d’una xarxa de punts de recàrrega de vehicles elèctrics
(Mesures que no disminueixen la mobilitat, però disminueixen l'efecte contaminant de la M
itja
Pla de Mobilitat Urbana de Santa Perpètua de Mogoda
Informe de Sostenibilitat Ambiental, text refós octubre 2013
122
Ee
fecte
s s
ob
re
flu
xo
s
intr
am
un
icip
als
Efe
cte
s s
ob
re
flu
xo
s
inte
rmu
nic
ipa
ls
Flu
xo
s p
rin
cip
als
afe
cta
ts
Pri
ori
tat
am
bie
nta
l
mateixa)
PLA D'APARCAMENT
Aplicació del Pla d'Aparcament
El Pla preveu un seguit de mesures a la zona centre, Can Folguera, Can Taió i la zona del poliesportiu, que han de recionalitzar l'ús de l'estacionament, evitant l'estacionament lliure. Afectarà als fluxos interns a aquests zones i als atrets i generats. (Detall a continuació)
Alt
a
5.1 Ordenació de la mobilitat de la Rambla
La pacificació de la mobilitat en aquest eix és una mesura d'incentivació del canvi modal en els fluxos amb destinació l'àrea del mercat i de l'Ajuntament, així com els accessos al nucli antic. (Detall a continuació)
Alt
a
5.2 Supressió de l'aparcament lliure en calçada
Mesura disuasoria de l'ús del vehicle privat, afecta als fluxos amb destinació el centre, zona Ajuntament i zona del Mercat. (Detall a continuació)
Alt
a
5.3 Revisió de les quotes de l'aparcament d'alta rotació
Mesura de gestió dels fluxos destinació el centre, amb l'objectiu de modificar hàbits de mobilitat.
Alt
a
5.4 Incrementar l'oferta d'aparcament per a residents
Mesura disuasoria de l'ús del vehicle privat, afecta als fluxos amb destinació el Nucli Antic i Can taió (fase 1) i el centre, zona Ajuntament, Mercat i poliesportiu (fase 2). Centre (incloent Can Folguera) d'aparcament exclusiu de residents (fase 3), afecta especialment els fluxos intermunicipals. (Detall a continuació)
Alt
a
5.5 Ampliar l'oferta d'aparcament en calçada: bosses d'aparcament perifèriques al centre
Parcialment, permeten mantenir cert volum de desplaçaments d'aproximació al centre en vehicle privat. Afecten als diversos fluxos atrets intra i intermunicipals.
Mit
ja
5.6 Instal·lar senyalització informativa dels
aparcaments
Eliminen trànsit d'agitació, reduint la distància
recorreguda en fluxos atrets intra i intermunicipals. M
itja
5.7 Incrementar l’oferta d’aparcaments per a motos
(Mesures que no disminueixen la mobilitat, però la trasvassen entre vehicle, i disminueixen l'efecte contaminant) M
itja
5.8 Incrementar l'oferta d'aparcament per a càrrega i descàrrega, i estudiar una possible regulació horària i de ruta de pas
(Mesures que no disminueixen la mobilitat, però en milloren l'eficiència) M
itja
5.9 Adequació de l’oferta d’aparcament en calçada adaptada a persones de mobilitat reduïda
(Mesures de millora de l'accessibilitat permeten l'ús de l'espai públic a un sector de la població altrament segregat) M
itja
5.10 Control de la indisciplina de l’aparcament a la via pública.
(Mesures que no disminueixen la mobilitat, però en milloren l'eficiència) B
aix
a
Pla de Mobilitat Urbana de Santa Perpètua de Mogoda
Informe de Sostenibilitat Ambiental, text refós octubre 2013
123
Ee
fecte
s s
ob
re
flu
xo
s
intr
am
un
icip
als
Efe
cte
s s
ob
re
flu
xo
s
inte
rmu
nic
ipa
ls
Flu
xo
s p
rin
cip
als
afe
cta
ts
Pri
ori
tat
am
bie
nta
l
MOBILITAT I EDUCACIÓ
6.1 Promoció de la mobilitat sostenible Mesures que poden incentivar un canvi modal
Alt
a
6.2 Millorar la web de la mobilitat i del transport de Santa Perpètua
Mesures que poden incentivar un canvi modal
Alt
a
6.3 Promoció del cotxe compartit
Augment de l'ocupació dels vehicles en desplaçaments inermunicipals (orientat especialment als fluxos cap a les zones de polígon industrial).
Alt
a
6.4 Potenciar la figura de l’agent cívic (Sense efectes en fluxos)
Ba
ixa
6.5 Implantar actuacions de millora d’itineraris de camins escolars
Mesures que poden incentivar un canvi modal en els itineraris a l'escola A
lta
6.6 Garantir l'accés universal a tots els centres educatius del municipi
Mesures que poden incentivar un canvi modal en els itineraris a l'escola B
aix
a
6.7 Creació d’una comissió mixta de treball per a desenvolupar línies d’actuació en l’àmbit de mobilitat a les escoles
Mesures que poden incentivar un canvi modal en els itineraris a l'escola B
aix
a
6.8 Realitzar campanyes de sensibilització adreçades a la comunitat educativa per promoure un accés sostenible als centres
Mesures que poden incentivar un canvi modal en els itineraris a l'escola M
itja
6.9 Promoure l’organització de cursos de conducció eficient i segura en bicicleta
Mesures que poden promoure un canvi modal, introuduint l'ús de la bicicleta M
itja
6.10 Promoure l’organització de cursos de conducció eficient i segura en vehicle privat
(Mesures que no disminueixen la mobilitat, però en milloren l'eficiència, reduint el consum energètic i les emissions) M
itja
6.11 Difusió de l’oferta dels modes no motoritzats
Mesures que poden promoure un canvi modal cap a mitjans no motoritzats M
itja
NORMATIVA I NOUS INSTRUMENTS DE PLANIFICACIÓ
7.1 Ordenança municipal de circulació, vianants i bicicletes
(Base legal per gestionar la nova mobilitat)
Mit
ja
7.2 Seguiment de l’Ordenança municipal de regulació del soroll
(Base legal per gestionar la nova mobilitat amb criteris de contaminació acústica) B
aix
a
7.3 Establir sistemes per millorar la coordinació entre el departament d'urbanisme i el departament de mobilitat
(Eines de gestió de la mobilitat)
Ba
ixa
SEGURETAT VIÀRIA
Pla de Mobilitat Urbana de Santa Perpètua de Mogoda
Informe de Sostenibilitat Ambiental, text refós octubre 2013
124
Ee
fecte
s s
ob
re
flu
xo
s
intr
am
un
icip
als
Efe
cte
s s
ob
re
flu
xo
s
inte
rmu
nic
ipa
ls
Flu
xo
s p
rin
cip
als
afe
cta
ts
Pri
ori
tat
am
bie
nta
l
8.1 Assoliment dels objectius, mesures i calendari descrits al Pla Local de Seguretat Viaria
(Mesures que no disminueixen la mobilitat, però milloren la seguretat, especialment els usuaris més vulnerables: vianants, ciclistes...)
Alt
a
8.2 Augmentar la vigilància i control de les infraccions en matèria de seguretat viària
(Mesures que no disminueixen la mobilitat, però milloren la seguretat, especialment els usuaris més vulnerables: vianants, ciclistes...) M
itja
POLÍGONS INDUSTRIALS
9.1 Promoure plans de mobilitat a polígons d’activitat amb problemàtica de mobilitat
Relacions amb zones residencials de Santa Perpètua i municipis generadors de desplaçaments als polígons M
itja
9.2 Promoure l’elaboració dels Plans de Desplaçament d’Empresa (PDE)
Relacions amb zones residencials de Santa Perpètua i municipis generadors de desplaçaments als centres d'activitat M
itja
Taula 64. Resum de la priorització temporal de mesures en relació als fluxos
Prioritat ambiental Mesures
Alta
1.1 3.2 4.5 6.1
1.2 3.6 5.1 6.2
2.1 3.9 5.2 6.3
2.2 4.3 5.3 6.5
2.3 4.4 5.4 8.1
Mitja
1.3 3.1 5.5 6.8 8.2
1.4 3.5 5.6 6.9 9.1
1.5 3.8 5.7 6.10 9.2
2.4 4.6 5.8 6.11
2.6 4.7 5.9 7.1
Baixa
2.5 3.11 7.2
3.3 5.10 7.3
3.4 6.4
3.7 6.6
3.10 6.7
Pla de Mobilitat Urbana de Santa Perpètua de Mogoda
Informe de Sostenibilitat Ambiental, text refós octubre 2013
125
14.2.2. Detall d’actuacions prioritàries ambientalment, en relació als fluxos de mobilitat
La xarxa bàsica de vianants ha de permetre creuar la ciutat de nord a sud i d’est a oest, així com
facilitar l’accés als punts d’interès de la ciutat i al centre urbà. La xarxa està concebuda per
connectar els barris amb el centre de la ciutat i per connectar-los entre ells de forma mallada
(veure detall del plànol 24 del PMU Proposta de xarxa de vianants).
Gràfic 60. Proposta de xarxa de vianants
El centres generadors de mobilitat i punts d’interès de la ciutat són; Les estacions de Renfe,
l’estació d’autobusos, els centres educatius d’ensenyament secundari, els polígons industrials, el
Centre d’Atenció Primària de Santa Perpètua, el Mercat municipal, els centres Cívics, l’Església de
VIANANTS, BARRERES I ACCESSIBILITAT: DETALL D’ACTUACIONS PRIORITÀRIES
MESURA 1.2: MILLORAR L’OFERTA PELS DESPLAÇAMENTS A PEU ENTRE ELS PRINCIPALS PUNTS DE LA CIUTAT
Pla de Mobilitat Urbana de Santa Perpètua de Mogoda
Informe de Sostenibilitat Ambiental, text refós octubre 2013
126
Santa Perpètua, l’Església de La Florida, parcs i jardins municipals, jutjats de Pau, casal d’Avis i
Ajuntament de Santa Perpètua entre d’altres.
Els principals itineraris de la ciutat de Santa Perpètua formen la xarxa d’itineraris principals en la
trama urbana i garanteixen la connexió radial del municipi. Es proposa:
Implantar actuacions de millora a 3 km d’eix cívic principal, xarxa per on circula un
major nombre de vianants segons els aforaments realitzats en l’àmbit del PMU. La
proposta millora la connexió entre les zones de la Creueta, el centre urbà (zona del
Mercat i plaça de l’Ajuntament), Can Folguera, fins a la Florida, on es situa l’estació de
Rodalies Renfe. Aquest eix civil podria prolongar-se fins a l’estació de Rodalies de la
Llagosta.
Implantar actuacions de millora en 3,4 km d’itineraris principals. La xarxa d’itineraris
principals la formen 5 eixos d’itineraris que configuren una xarxa mallada ortogonal
comunicant els principals punts generadors de viatges de la ciutat.
D’aquests cinc eixos, quatre connecten en sentit est-oest:
o Dins del centre, connecta la zona de l’església amb la zona del mercat i el parc
municipal;
o En paral·lel, també dins del centre, connexió entre la zona de Can Colomer,
l’Ajuntament i el casal d’avis.
o Connexió entre la zona de Can Taió nord, Can Folguera (zona vella) i el centre
urbà.
o Connexió entre la zona de Can Taió sud, Can Folguera (zona nova). Aquests dos
últims eixos són molt rellevants pel potencial de canvi modal que tenen
actualment els fluxos entre aquestes dues zones i la promoció dels desplaçaments
a peu que suposaria la seva adaptació.
I un eix connecta en sentit nord-sud:
o Connexió entre la zona esportiva de Girona-Fleming i el centre.
Implantar actuacions de millora en 13,7 km d’itineraris secundaris. Aquests itineraris
connecten els principals centres d’atracció de cada un dels barris. I comuniquen amb els
itineraris principals.
Es destaquen, pel pes dels fluxos actuals de mobilitat que s’hi produeixen:
o Eix secundari que discorreria entre el centre urbà, Can Taió, Mas Costa i la Florida.
o Tres itineraris secundaris a Can Taió, dos interns al barri i un de circumval·lació i
connexió amb un itinerari principal direcció Can Folguera.
o Itinerari intern a Can Folguera, entre les zones del casal d’avis i la zona nova.
Implantar actuacions de millora en 17,3 km d’itineraris naturals. Aquests itineraris són
utilitzats bàsicament per oci i cal potenciar-ne el seu us.
Pla de Mobilitat Urbana de Santa Perpètua de Mogoda
Informe de Sostenibilitat Ambiental, text refós octubre 2013
127
Estudiar habilitar un itinerari per a vianants que connecti el centre urbà amb el polígon de
Can Vinyalets a través de la B-140.
El municipi de Santa Perpètua de Mogoda disposa de 27,2 quilòmetres de vies condicionades per
a la circulació de bicicletes. La major part dels itineraris existent el formen pistes ciclables.
L’Ajuntament de Santa Perpètua té projectats, o pendents d’execució, gairebé 18,3 km
quilòmetres de vies ciclistes.
Tot i disposar de casi 30 quilòmetres, la xarxa actual es compon d’una malla discontinua i
escampada pel territori. El PMU proposa la implantació de carrils bici i itineraris compartits amb
l’objectiu de formar una xarxa d’itineraris per a bicicletes segura, practicable i eficient de manera
que completi i millori la xarxa existent.
El màxim potencial per incrementar l’ús de la bicicleta rau en la pacificació de zones
importants de la ciutat, fet que col·laboraria de manera molt destacada a disminuir els
accidents de bicicleta i facilitar-ne l’ús, alhora que promocionaria d’altres mitjans de transport
amb baix impacte ambiental, com per exemple caminar. La pacificació del trànsit en àrees
importants ha de ser per tant una línia de planificació prioritària.
Les àrees de preferència per a veïns i serveis del centre urbà, a més de la creació de zones 30 a
sectors de la ciutat, permet una major seguretat en els desplaçaments interiors en aquestes
zones.
El PMU proposa ampliar la xarxa bàsica ciclista de la ciutat de Santa Perpètua de Mogoda sota els
criteris generals de garantir la continuïtat de la xarxa i evitar els conflictes amb els vehicles
motoritzats i els vianants. L’ampliació de la xarxa ciclista actual s’ha concebut per facilitar la
connexió de la ciutat en direcció est-oest i nord-sud, connexió amb la xarxa periurbana i tenint
en compte els principals equipaments i centres d’atracció de la ciutat (veure plànol 25 del Pla
d’acció del PMU Proposta de xarxa ciclista i aparcaments per a bicicletes, detall a sota). Part de la
malla proposada es solapa a la malla d’itineraris per a vianants.
CICLISTES: DETALL D’ACTUACIONS PRIORITÀRIES
MESURA 2.2. AMPLIAR LA XARXA DE VIES CICLISTES I INCREMENTAR L’OFERTA D’APARCAMENT
Pla de Mobilitat Urbana de Santa Perpètua de Mogoda
Informe de Sostenibilitat Ambiental, text refós octubre 2013
128
Gràfic 61. Proposta de xarxa ciclista i aparcament per a bicicletes
El dimensionament dels carrers com a mera resposta a un càlcul dels desitjos futurs de mobilitat
en l’automòbil, ha portat a un continu eixamplament de les mateixes rutes, i a crear un cercle
viciós difícil de trencar: reforç dels mateixos eixos – increment del trànsit en aquests eixos - nou
reforçament de l’eix, disminució de l’espai destinat al vianant.
La funció de la xarxa viària bàsica és la de garantir les connexions a la xarxa viària territorial i les
relacions amb els principals sectors i barris del municipi amb una circulació de trànsit el més
fluïda possible. L’establiment d’un ordre o jerarquia funcional en el viari està associada a
l’objectiu de reduir l’impacte del trànsit en determinats àmbits, mitjançant la seva concentració
en aquelles vies que suportin millor les intensitats de trànsit elevades. Les velocitats també
s’adeqüen a les diverses situacions urbanes.
Per recuperar la multifuncionalitat del carrer i així abordar una política de gestió de l’espai públic
coherent amb els principis de mobilitat sostenible i segura, s’ha de tornar espai al vianant i al
VEHICLE PRIVAT: DETALL D’ACTUACIONS PRIORITÀRIES
MESURA 4.3: PLA DE CIRCULACIÓ
Pla de Mobilitat Urbana de Santa Perpètua de Mogoda
Informe de Sostenibilitat Ambiental, text refós octubre 2013
129
ciclista. La jerarquització viària persegueix aquests objectius, per tant es proposen les següents
categories:
El PMU proposa estructurar la xarxa viària de Santa Perpètua de Mogoda com es mostra al plànol
28 del PMU (detall a continuació).
Gràfic 62. Proposta de jerarquització de la xarxa viària urbana
De forma complementària a la jerarquització realitzada en el punt anterior, i per tal d’assegurar
que la xarxa viària compleix amb l’objectiu de satisfer les necessitats del diferents modes de
mobilitat que han de fer-ne ús, en aquest apartat es realitza una proposta de sentits de
circulació.
Mitjançant l’organització de la circulació al municipi es pretén reduir els volums de trànsit en
determinats carrers i resoldre la inadequació entre la funció de circulació i la vida
local. Els sentits són doncs un instrument essencial per a aconseguir l’ús desitjat de la xarxa ja
definit mitjançant la proposta de jerarquització del viari.
Els mètodes per a reordenar la circulació es basen en l’assignació adequada del sentit de
circulació en els diferents trams de la xarxa viària. La delimitació de zones pacificades, realitzada
en el procés de jerarquització, és la base que facilita la reorganització dels sentits per dificultar
Pla de Mobilitat Urbana de Santa Perpètua de Mogoda
Informe de Sostenibilitat Ambiental, text refós octubre 2013
130
itineraris de pas a l’interior d’aquestes zones, tot limitant-ne les entrades i incrementant-ne les
sortides.
La identificació de problemàtiques específiques de major freqüentació per l’ús inadequat de la
xarxa al sector central del nucli urbà, ha motivat que la modificació de l’ordenació de la circulació
se centri també en aquest àmbit. Es preveu aplicar-hi diverses tècniques, bàsicament mitjançant
el control dels sentits interiors i en algun cas dels sentits a les vores del sector, i alhora aprofitant
l’ús complementari de la generació de “culs de sac” derivats de nous trams per a vianants.
Una vegada implementat el nou esquema de circulació a partir de la jerarquització viària, és
necessari aplicar mesures de pacificació del trànsit.
L’Ajuntament haurà de considerar criteris urbanístics de disseny adequats de manera que, a
banda de la instal·lació de la senyalització vertical i horitzontal corresponent, el disseny urbanístic
del carrer ha d’utilitzar diferents mecanismes per promoure la moderació dels vehicles i oferir una
imatge acollidora dels carrers per tal que es trenqui la imatge dels carrers convencionals. En la
mesura del possible, l’Ajuntament garantirà la participació dels veïns i agents socials del barri.
S’ha estimat que aquestes mesures comportaran una reducció del trànsit i, per tant, en paral·lel
una reducció dels impactes ambientals.
Gràfic 63. Proposta d’àrees pacificades
MESURA 4.4: ZONES DE PACIFICACIÓ DEL TRÀNSIT
Pla de Mobilitat Urbana de Santa Perpètua de Mogoda
Informe de Sostenibilitat Ambiental, text refós octubre 2013
131
Taula 65. Tipologia d’àrees pacificades i sectors compresos
Àrea de prioritat
invertida de centre Església, Ajuntament i Mercat.
Àrea de prioritat
invertida
Can Folguera, Can Folguera (L. Companys), Can Folguera (Picasso), Can Folguera (La
Florida), Poliesportiu, Can Taió, nucli històric de Mogoda, nucli històric de Santiga i la
Creueta.
Àrea de zona 30 Can Filuà, La Florida, La Florida (pl. Central), La Florida (estació) i La Florida (Mas
Costa).
Àrea verda i
d’equipaments
Can Soldevila, costat Est de l’avinguda Mossèn Jacint Verdeguer i l’avinguda Santiga
(fins La Creueta), costat nord de l’avinguda Santiga a la secció censal de l’església,
part de la secció de Can Filuà.
Taula 66. Proposta de distribució d’àrees ambientals
Les mesures del Pla d’Aparcament s’emmarquen al centre urbà de Santa Perpètua, condicionant
les eleccions de mobilitat dels usuaris atrets al centre, com són els provinents de barris més
allunyats del centre com La Florida, La Creueta, Can Filuà i Can Soldevila, que no presenten
mancances d’oferta pel que fa a l’estacionament residencial.
Les actuacions descrites a continuació ordenen i gestionen l’estacionament de les 6 àrees del
centre urbà de Santa Perpètua de Mogoda.
1. L’àrea del Mercat
2. L’àrea del Nucli Antic
3. L’àrea de l’Ajuntament
4. L’àrea de Can Folguera
5. L’àrea del Poliesportiu
6. L’àrea de Can Taió
PLA D’APARCAMENT: DETALL D’ACTUACIONS PRIORITÀRIES
MESURA 5: PLA D’APARCAMENT DE SANTA PERPÈTUA DE MOGODA
Pla de Mobilitat Urbana de Santa Perpètua de Mogoda
Informe de Sostenibilitat Ambiental, text refós octubre 2013
132
Gràfic 64. Zonificació del centre urbà de Santa Perpètua de Mogoda segons el Pla d’Aparcament
El primer escenari comprèn els tres primers anys d’aplicació del Pla de Mobilitat. Aquest escenari
prioritza algunes mesures tenint en compte el moment de crisis que actualment afecta el territori.
Gràfic 65. Esquema de les actuacions previstes a la Fase I
Pla de Mobilitat Urbana de Santa Perpètua de Mogoda
Informe de Sostenibilitat Ambiental, text refós octubre 2013
133
Gràfic 66. Esquema de les actuacions previstes a la Fase II
Gràfic 67. Esquema de les actuacions previstes a la fase III
MESURA 5.1: PACIFICACIÓ DE LA RAMBLA
Pla de Mobilitat Urbana de Santa Perpètua de Mogoda
Informe de Sostenibilitat Ambiental, text refós octubre 2013
134
La mesura s’orienta amb l’objectiu de pacificar la mobilitat en l’eix central de la Rambla, la
mesura contempla la pacificació de la Rambla en tres fases.
Fase I. La pacificació del trànsit actual queda garantida amb la unidireccionalitat de la Rambla,
amb sentit d’entrada al centre. El sentit únic de direcció, d’Est a Oest, farà desaparèixer bona
part del trànsit d’agitació, agilitzant la circulació d’entrada i sortida del centre, ja que
els vehicles que no estacionin a la Rambla no podran tornar sortir del centre utilitzant la mateixa
ruta d’entrada. Es preveu que amb l’actuació es reduirà un 30% el volum de vehicles que
circulen per la Rambla actualment.
Gràfic 68. Proposta de nova centralitat, fase I.
Fase II. Reconversió del primer tram de la Rambla, entre l’avinguda de Mossèn Jacint Verdaguer
i el carrer del Pare Rodés, en plataforma única. L’actuació també preveu l’eliminació de
l’aparcament de zona blava i de taxis en aquest tram. La parada de taxis es trasllada a l’avinguda
Santiga. En el tram de la Rambla es restringeix la circulació de vehicles, es preveu l’accés
motoritzat pel carrer de Marià Fortuny.
Pla de Mobilitat Urbana de Santa Perpètua de Mogoda
Informe de Sostenibilitat Ambiental, text refós octubre 2013
135
Gràfic 69. proposta de la nova centralitat, fase II.
Fase III. La culminació de l’ordenació de l’espai en l’àmbit de la Rambla pel 2022 preveu canviar
la morfologia de la Rambla i convertir-la en una via de plataforma única amb pas exclusiu per a
veïns, serveis i càrrega i descàrrega. La transformació en plataforma única afectarà també als
carrers més pròxims. La proposta contempla la reconversió en plataforma única de tot l’àmbit
entre la Plaça Nova i la Plaça de la Vila, així com també, els trams dels carrers Doctor Robert i
Pau Claris - entre el carrer Rafael de Casanova i el carrer Frederic Soler- i els trams del carrer
Pompeu Fabra i de Balmes entre la Plaça de la Vila i el carrer Rafael de Casanova.
Per garantir la pacificació de la Rambla és recomanable instal·lar, als extrems de la Rambla,
pilones mòbils que s’accioni amb targeta o clau per als residents, serveis i càrrega i descàrrega.
Amb aquesta mesura es regula l’entrada dels vehicles motoritzats, es redueix el trànsit i permet
que sigui un espai agradable per passejar-hi.
La circulació en aquesta fase obliga a tots els vehicles a accedir al centre a través de Rafael de
Casanova. El nombre de vehicles a Jacint Verdaguer augmenta, però la fluïdesa del trànsit se’n
veu afectada.
Pla de Mobilitat Urbana de Santa Perpètua de Mogoda
Informe de Sostenibilitat Ambiental, text refós octubre 2013
136
Gràfic 70. Nova centralitat, fase III.
Les actuacions previstes a la fase I contemplen eliminar l’estacionament dels carrers Marti i
Costa i Pep Ventura. La mesura afecta a un total de 40 places d’estacionament lliure en calçada.
D’aquesta manera s’inicia un procés lent, però continu, de retirada d’aparcament lliure en calçada
al centre urbà de Santa Perpètua amb l’objectiu d’augmentar i millorar l’espai pels modes de
transport no motoritzats.
La continua reconversió dels carrers ha de ser prioritari pel consistori. Per treballar en aquesta
reconversió, el Pla d’Aparcaments, a la fase II, segueix eliminant l’estacionament de
l’aparcament del camp de futbol municipal, Plaça Nova, carrer Marià Fortuny i Doctor Robert
(trams entre la Plaça Nova i el carrer Rafael Casanova), els carrers Pau Claris i Doctor Trueta
(trams entre l’avinguda de Barcelona i el carrer Rafael Casanova) i per últim eliminar
l’estacionament del carrer Doctor Ferran.
L’actuació afecta un total de 194 places d’estacionament en calçada. Concretament, l’àrea de
l’Ajuntament és la més afectada, s’eliminen un total de 102 places. L’alliberació d’aquest espai
permet disposar de més espai per els vianants i altres modes de transport no motoritzats en
carrers molt concorreguts i cèntrics. Tanmateix, es facilita una millor convivència entre el vianant
i el vehicle gràcies a la pacificació d’aquests carrers.
MESURA 5.2: SUPRESSIÓ D’ESTACIONAMENT LLIURE EN CALÇADA
Pla de Mobilitat Urbana de Santa Perpètua de Mogoda
Informe de Sostenibilitat Ambiental, text refós octubre 2013
137
Per tal de culminar el Pla de jerarquització, el Pla d’aparcaments a la fase III proposa eliminar
l’estacionament els carrers Lluís Millet, carrer Pau Casals, carrer Cristóbal Colon (tram entre el
carrer Lluís Millet i el carrer Rafael Casanova), per últim el carrer Pompeu Fabra (tram entre
l’avinguda de Barcelona i el carrer Rafael Casanova).
La mesura afecta a 120 places d’aparcament lliure i 33 places de zona blava. Un total
de 137 places a l’àrea de l’Ajuntament i 17 places de zona blava a l’àrea del Mercat.
Els sistemes de control d’aparcament busquen desincentivar, mitjançant el mecanisme del
preu o mitjançant la regulació normativa, l’aparcament de certs tipus d’usuaris del
vehicle privat amb la finalitat d’aconseguir objectius diversos: disminuir algunes modalitats
d’aparcament –per exemple els de llarga duració- dissuadir a determinats usuaris -no residents- o
evitar l’aparcament en certes localitzacions.
Santa Perpètua, durant un cert període de temps, regulava l’aparcament en calçada mitjançant la
zona blava en alguns carrers de la ciutat, on es concentra un major nombre de comerços i
oficines, amb la finalitat d’augmentar la rotació d’estacionament.
La taxa que s’aplicava era la mateixa a tot el municipi, tant a les zones de més pressió
d’aparcament com a les de menys demanda d’aparcament forana.
L’eliminació de places d’aparcament lliure en calçada té, també, l’objectiu de potenciar la rotació i
l’ocupació de la zona blava de la Rambla, el Mercat, el Vapor, el Passeig de la Florida i l’Avinguda
Onze de Setembre.
Per tal d’obtenir rendibilitat i dinamitzar l’aparcament en zona blava és necessari establir
diferents quotes d’estacionament en funció de la demanda d’aparcament de cada àrea. Així, és
recomanable equilibrar el preu segons l’oferta i la demanda per tal d’augmentar l’ocupació fins el
70%. Pel que fa la rotació és recomanable superar els 7 vehicles per plaça i dia. L’Ajuntament ha
d’establir contactes amb l’empresa concessionària de la zona blava amb l’objectiu de definir unes
línies d’actuació i així augmentar l’ocupació i rotació.
Tot i que l’objectiu prioritari de l’Ajuntament és promoure aparcament fora de calçada, es
reservarà part de l’estacionament en calçada una oferta d’ús preferent o exclusiu per a residents.
L’objectiu és descongestionar el trànsit, millorar la qualitat de vida de la ciutadania i potenciar un
model de mobilitat sostenible.
Durant la primera fase l’àmbit d’actuació seran les àrees del Nucli Antic i de Can Taió. La
reserva estimada al Nucli Antic és de 320 places aproximadament . A Can Taió la reserva
estimada és de 720 places, correspon al número de vehicles censats que no disposen d’una plaça
MESURA 5.3: REVISIÓ DE LES QUOTES D’APARCAMENT D’ALTA ROTACIÓ
MESURA 5.4: INCREMENT DE L’OFERTA D’APARCAMENT PER A RESIDENTS
Pla de Mobilitat Urbana de Santa Perpètua de Mogoda
Informe de Sostenibilitat Ambiental, text refós octubre 2013
138
d’aparcament fora de calçada i sumant-li un 20%. Aquest 20% serà destinat a ús preferent per a
residents i per tant, també podria ser utilitzat per la demanda de mobilitat forana.
El desenvolupament d’aquest tipus d’àrees pot ser un avanç de l’aplicació d’una zona verda de
pagament.
La segona fase del Pla d’Aparcament es preveu la reconversió de les àrees del Mercat,
l’Ajuntament i el Poliesportiu en zones d’estacionament preferent per a residents. La mesura
afecta a un total de 1.041 places lliures en calçada. L’objectiu és consolidar un canvi en l’hàbit i
concepció de l’ocupació de la via pública.
L’objectiu pel 2021 és convertir el centre urbà de Santa Perpètua en una àrea
d’estacionament exclusiu per a residents. A la tercera fase del Pla es contempla que l’àrea
de Can Folguera entri a formar part d’aquest àmbit regulador. D’aquesta manera, les 6 àrees
que formen el centre urbà del municipi seran d’estacionament preferent per a residents.
L’objectiu és afavorir l’aparcament per als resident i garantir la rotació dels vehicles forans.
La mesura afecta a un total de 1.480 places en calçada. Can Taió té una demanda residencial en
calçada de 650 turismes, el superàvit de places eixuga el dèficit de les àrees limítrofes.
Santa Perpètua de Mogoda disposa d’un total de 1.135 places ubicades en bosses
d’aparcament. Tot i això, és necessari millorar, progressivament, les condicions d’aquests espai
per afavorir-ne l’estacionament i evitar que es converteixin en zones aïllades i fosques. Els espais
on s’han de millorar les condicions són:
L’aparcament del camp de futbol municipal fins el carrer de la creueta
L’aparcament del camp de futbol Can Folguera. Actuació prevista al Pla de millora de Can
Folguera.
A banda de millorar les condicions d’aquests espais, també s’optimitzarà l’espai i serà possible
habilitar algunes places d’aparcament addicionals a les que existeixen a l’actualitat.
Ampliar i millorar l’estacionament és necessari per evitar balanços negatius entre l’oferta i la
demanda d’aparcament al centre urbà. A la fase II es preveu ampliar en 740 les places
d’estacionament lliure en calçada.
Per tal de poder ampliar l’oferta, serà necessari la construcció d’una passarel·la que connecti el
solar d’aparcament del Parc de la Ribera amb el carrer Mossèn Camil Rosell. Sense la passarel·la
el solar d’aparcament estarà infrautilitzat (com en l’actualitat) a causa de la distància que haurien
de recorre els vianants per accedir al centre o tornar al seu vehicle. Aquest espai acollirà un total
de 420 places.
La tercera bossa d’aparcament en calçada, ubicada a l’avinguda Mossèn Jacint Verdaguer, acollirà
320 places. Per tal de disposar d’aquest espai cal reconvertir l’aparcament regulat per a camions
en aparcament per a turismes.
MESURA 5.5: AMPLIACIÓ DE L’APARCAMENT EN CALÇADA
Pla de Mobilitat Urbana de Santa Perpètua de Mogoda
Informe de Sostenibilitat Ambiental, text refós octubre 2013
139
Durant l’escenari a mig termini el balanç entre les places d’aparcament eliminades i les places
creades és de 561 places d’aparcament noves en calçada. Aquest augment de places permet
eixugar del tot el balanç negatiu del Nucli Antic. L’oferta de places serà suficient per eixugar tota
la demanda d’aparcament al centre històric del municipi.
Per tal de garantir l’oferta de places d’alta rotació, i compensar les 17 places de zona blava
eliminades a la Rambla, es proposa crear 15 places al carrer Genís Sala entre el carrer Lluís Millet
i la Rambla.
La morfologia urbana de Santa Perpètua no permet habilitar nous espais d’aparcament en
calçada suficientment grans i pròxims al centre urbà. La proposta contempla la construcció d’un
aparcament regulat soterrat de 2 plantes a l’àrea de l’Ajuntament, concretament a la Plaça Nova.
Aquest aparcament acolliria 200 places tant residencials com d‟alta rotació.
Es recomana oferir un terç de les places per a ús residencial i reservar dos terços per a ús
rotatori. Aquesta proporció pot variar al llarg del temps en funció de la demanda. En aquest
sentit és possible que es tendeixi a reservar 80 places pels resident i 120 d’alta rotació. No
obstant s’ha de tenir present que les places d’alta rotació són més rendibles que no pas les
places amb concessió.
Al 2022 l’oferta d’aparcament en l’àmbit del centre urbà de Santa Perpètua de Mogoda, seguint
les actuacions previstes al present Pla d’Aparcament, haurà augmentat en 409 places
aproximadament.
Taula 67. Escenari 2022, Pla d’Aparcament
14.2.3. Relacions entre actuacions
En relació als efectes combinats de les mesures, s’ha elaborat un mapa de mesures
d’incentivació de modes de transport sostenible lligat a mesures de desincentivació dels modes
més contaminants (push&pull). Es tracta de mesures que s’han d’implementar de forma
sincronitzada per tal de maximitzar la seva efectivitat.
Pla de Mobilitat Urbana de Santa Perpètua de Mogoda
Informe de Sostenibilitat Ambiental, text refós octubre 2013
140
Taula 68. Mesures coordinades, efectes combinats
Mesura 1: incentivadora de modes sostenibles
Priorita
t
am
bie
nta
l
Mesura 2: desincentivadora de modes motoritzats
Priorita
t
am
bie
nta
l
Mesura 3: desincentivadora de modes motoritzats
Priorita
t
am
bie
nta
l
VIANANTS, BARRERES I ACCESSIBILITAT
PLA D'APARCAMENT
VEHICLE PRIVAT
1.1 Ampliar l’actual zona d’estar al centre urbà A
lta
5.1 Ordenació de la mobilitat de la Rambla A
lta
4.3
Definir la jerarquització del viari: Pla de circulació. Adequació de jerarquia, funcions, intensitat de trànsit i velocitat de les vies amb criteris de mobilitat sostenible i segura.
Alta
1.2
Millorar l’oferta pels desplaçaments a peu entre els principals punts de la ciutat
Alta
5.2 Supressió de l'aparcament lliure en calçada A
lta
4.4
Definir les zones susceptibles a pacificar el trànsit i promoure’n el seu desenvolupament
Alta
5.3 Revisió de les quotes de l'aparcament d'alta rotació A
lta
4.5 Definir criteris per la instal·lació d’elements per al control de la velocitat
Alta
5.4 Incrementar l'oferta d'aparcament per a residents
Alta
5.5
Ampliar l'oferta d'aparcament en calçada: bosses d'aparcament perifèriques al centre
Mitja
TRANSPORT PÚBLIC I PASSATGERS
PLA D'APARCAMENT
3.2 Reestructurar la xarxa de transport públic urbà actual
Alta
5.2 Supressió de l'aparcament lliure en calçada A
lta
TRANSPORT PÚBLIC I PASSATGERS
POLÍGONS INDUSTRIALS
3.6
Realitzar el seguiment de la xarxa transport públic interurbà per carretera
per millorar les connexions amb
municipis propers i zones generadores de mobilitat
Alta
9.1 Promoure plans de mobilitat a polígons d’activitat amb problemàtica de mobilitat
Mitja
9.2 Promoure l’elaboració dels Plans de Desplaçament d’Empresa (PDE)
Mitja
ELS CICLISTES
MOBILITAT I EDUCACIÓ
2.2 Ampliar la xarxa de vies ciclistes i incrementar l’oferta d’aparcament
Alta
6.8 Promoure l’organització de cursos de conducció eficient i segura en bicicleta
Mitja
2.3 Incentivar la connexió intermunicipal de vies ciclistes
Alta
6.7
Realitzar campanyes de sensibilització adreçades a la comunitat educativa per promoure un accés sostenible als centres
Mitja
2.4 Potenciar l’aparcament de bicicletes en aparcaments públics
Mitja
Pla de Mobilitat Urbana de Santa Perpètua de Mogoda
Informe de Sostenibilitat Ambiental, text refós octubre 2013
141
A grans trets, cal combinar:
Mesures de potenciació de la mobilitat a peu i en bicicleta, com a la creació de zones
pacificades i eixos per a vianants, conjuntament amb mesures de jerarquització dels
espais del vehicle privat i de gestió de l’aparcament.
Mesures de potenciació del transport públic, conjuntament amb mesures de gestió de les
zones atractores de desplaçaments i centres d’activitat.
Mesures de potenciació de la mobilitat sostenible, amb mesures d’educació ciutadana i
campanyes.
14.2.4. Contribució de les mesures als objectius del PMU
Per a cada una de les mesures s’ha avaluat la capacitat de produir canvis en el model de
mobilitat, contribuint al compliment de cada un dels objectius previstos al PMU, i les
possibles relacions entre actuacions, la implementació de les quals ha d’anar sincronitzada.
Pel que fa a la contribució de cada una de les mesures als objectius del PMU, s’expliciten
els objectius afectats i el seu gran de millora segons la següent escala:
Baixa o nul·la Mitjana Alta
Taula 69. Contribució de les mesures al compliment d’objectius
Objectius PMU
Mesures
Reducc
ió d
el co
nsu
m d
e
com
bust
ible
Reducc
ió les
em
issi
ons
de
gaso
s d’e
fect
e h
ivern
acl
e
Mill
ora
r la
qualit
at
atm
osf
èrica
Mill
ora
r la
qualit
at
acú
stic
a
Augm
ent
de l’a
uto
conte
nci
ó
dels
desp
laça
ments
quotidia
ns
Augm
ent
de l'o
cupaci
ó d
els
vehic
les
Cre
ixem
ent
zero
de la
dis
tànci
a m
itja
na d
els
desp
laça
ments
Optim
itza
r l’o
cupaci
ó d
e
l’esp
ai públic
(re
duin
t
l’ocu
paci
ó p
er
part
dels
vehic
les
moto
ritz
ats
)
VIANANTS, BARRERES I ACCESSIBILITAT
1.1 Ampliar l’actual zona d’estar al centre urbà Alta Alta Alta Alta Alta
1.2 Millorar l’oferta pels desplaçaments a peu entre els principals punts de la ciutat
Alta Alta Alta Alta Alta Alta
1.3 Permeabilitzar les travesseres urbanes per als vianants
1.4 Coordinar les actuacions realitzades amb el Pla d’Accessibilitat Municipal i actualitzar el Pla
1.5
Establir convenis entre l’Ajuntament de Santa Perpètua de Mogoda i les entitats i associacions de persones amb discapacitat per coordinar actuacions que promoguin l’accessibilitat.
Pla de Mobilitat Urbana de Santa Perpètua de Mogoda
Informe de Sostenibilitat Ambiental, text refós octubre 2013
142
Objectius PMU
Mesures
Reducc
ió d
el co
nsu
m d
e
com
bust
ible
Reducc
ió les
em
issi
ons
de
gaso
s d’e
fect
e h
ivern
acl
e
Mill
ora
r la
qualit
at
atm
osf
èrica
Mill
ora
r la
qualit
at
acú
stic
a
Augm
ent
de l’a
uto
conte
nci
ó
dels
desp
laça
ments
quotidia
ns
Augm
ent
de l'o
cupaci
ó d
els
vehic
les
Cre
ixem
ent
zero
de la
dis
tànci
a m
itja
na d
els
desp
laça
ments
Optim
itza
r l’o
cupaci
ó d
e
l’esp
ai públic
(re
duin
t
l’ocu
paci
ó p
er
part
dels
vehic
les
moto
ritz
ats
)
ELS CICLISTES
2.1 Definir els criteris de la xarxa bàsica de vies ciclistes
2.2 Ampliar la xarxa de vies ciclistes i incrementar l’oferta d’aparcament
Alta Alta Alta Alta Mitja
2.3 Incentivar la connexió intermunicipal de vies ciclistes
Alta Alta Alta Alta Mitja
2.4 Potenciar l’aparcament de bicicletes en aparcaments públics
2.5 Promoció del Registre municipal de bicicletes
2.6 Estudiar la viabilitat d'un servei de transport públic individual de bicicletes
TRANSPORT PÚBLIC I PASSATGERS
3.1 Coordinar la xarxa de transport públic per facilitar la intermodalitat i la optimització de la xarxa
Mitja Mitja Baixa Baixa Alta
3.2 Reestructurar la xarxa de transport públic urbà actual
Mitja Mitja Baixa Baixa Alta Alta
3.3 Informar a l’usuari en temps real: parades i a través d’internet
3.4 Millorar les infraestructures de la xarxa de transport públic urbà
3.5
Realitzar una auditoria per fomentar l’ús de vehicles de transport públic urbà que funcionin amb energies alternatives
Alta Alta Alta Alta
3.6
Realitzar el seguiment de la xarxa transport públic interurbà per carretera per millorar les connexions amb municipis propers i zones generadores de mobilitat
Mitja Mitja Baixa Baixa Alta Mitja Alta
3.7
Realitzar el seguiment del compliment del Pla d’Innovació i Millora de la Qualitat del transport interurbà
3.8
Realitzar el seguiment per tal que la flota de trens i infraestructures siguin adaptats a les persones amb mobilitat reduïda.
3.9
Participar en la definició de les millores en la xarxa ferroviària definida al PDI de la RMB 2001-2010
Alta Alta Mitja Mitja Alta
3.10
Millorar la qualitat del servei que actualment ofereix el sector del taxi a Santa Perpètua de Mogoda
3.11 Estudiar la viabilitat d’altres modes de transport
Pla de Mobilitat Urbana de Santa Perpètua de Mogoda
Informe de Sostenibilitat Ambiental, text refós octubre 2013
143
Objectius PMU
Mesures
Reducc
ió d
el co
nsu
m d
e
com
bust
ible
Reducc
ió les
em
issi
ons
de
gaso
s d’e
fect
e h
ivern
acl
e
Mill
ora
r la
qualit
at
atm
osf
èrica
Mill
ora
r la
qualit
at
acú
stic
a
Augm
ent
de l’a
uto
conte
nci
ó
dels
desp
laça
ments
quotidia
ns
Augm
ent
de l'o
cupaci
ó d
els
vehic
les
Cre
ixem
ent
zero
de la
dis
tànci
a m
itja
na d
els
desp
laça
ments
Optim
itza
r l’o
cupaci
ó d
e
l’esp
ai públic
(re
duin
t
l’ocu
paci
ó p
er
part
dels
vehic
les
moto
ritz
ats
)
VEHICLE PRIVAT
4.1 Participar en la definició de la xarxa viària territorial i de connexió
Mitja Mitja Alta Alta
4.2 Desenvolupar les noves infraestructures Baixa Baixa Baixa Baixa Mitja Baixa
4.3
Definir la jerarquització del viari: Pla de circulació. Adequació de jerarquia, funcions, intensitat de trànsit i velocitat de les vies amb criteris de mobilitat sostenible i segura.
Mitja Mitja Mitja Mitja Mitja Baixa
4.4 Definir les zones susceptibles a pacificar el trànsit i promoure’n el seu desenvolupament
Alta Alta Alta Alta Mitja Mitja
4.5 Definir criteris per la instal·lació d’elements per al control de la velocitat
4.6 Promoure i incentivar l’ús de vehicles menys contaminants
Alta Alta Alta Alta Baixa
4.7 Creació d’una xarxa de punts de recàrrega de vehicles elèctrics
Mitja Mitja Mitja Mitja
PLA D'APARCAMENT
5.1 Ordenació de la mobilitat de la Rambla Alta Alta Alta Alta Alta Mitja Alta
5.2 Supressió de l'aparcament lliure en calçada Alta Alta Alta Alta
5.3 Revisió de les quotes de l'aparcament d'alta rotació
Mitja Mitja Mitja Baixa
5.4 Incrementar l'oferta d'aparcament per a residents
Mitja Mitja Baixa Baixa
5.5 Ampliar l'oferta d'aparcament en calçada: bosses d'aparcament perifèriques al centre
Baixa Baixa Baixa Baixa
5.6 Instal·lar senyalització informativa dels aparcaments
Mitja Mitja Baixa Mitja Baixa
5.7 Incrementar l’oferta d’aparcaments per a motos Mitja Mitja Baixa Baixa
5.8
Incrementar l'oferta d'aparcament per a càrrega i descàrrega, i estudiar una possible regulació horària i de ruta de pas
5.9 Adequació de l’oferta d’aparcament en calçada adaptada a persones de mobilitat reduïda
5.10 Control de la indisciplina de l’aparcament a la via pública.
MOBILITAT I EDUCACIÓ
6.1 Promoció de la mobilitat sostenible Mitja Mitja Mitja Mitja Alta Mitja
Pla de Mobilitat Urbana de Santa Perpètua de Mogoda
Informe de Sostenibilitat Ambiental, text refós octubre 2013
144
Objectius PMU
Mesures
Reducc
ió d
el co
nsu
m d
e
com
bust
ible
Reducc
ió les
em
issi
ons
de
gaso
s d’e
fect
e h
ivern
acl
e
Mill
ora
r la
qualit
at
atm
osf
èrica
Mill
ora
r la
qualit
at
acú
stic
a
Augm
ent
de l’a
uto
conte
nci
ó
dels
desp
laça
ments
quotidia
ns
Augm
ent
de l'o
cupaci
ó d
els
vehic
les
Cre
ixem
ent
zero
de la
dis
tànci
a m
itja
na d
els
desp
laça
ments
Optim
itza
r l’o
cupaci
ó d
e
l’esp
ai públic
(re
duin
t
l’ocu
paci
ó p
er
part
dels
vehic
les
moto
ritz
ats
)
6.2 Millorar la web de la mobilitat i del transport de Santa Perpètua
Mitja Mitja Mitja Mitja Baixa Mitja
6.3 Promoció del cotxe compartit Mitja Mitja Mitja Alta Mitja
6.4 Potenciar la figura de l’agent cívic
6.5 Implantar actuacions de millora d’itineraris de camins escolars
Mitja Mitja Mitja Mitja Alta
6.6 Garantir l'accés universal a tots els centres educatius del municipi
Mitja Mitja Mitja Mitja Alta
6.7
Creació d’una comissió mixta de treball per a desenvolupar línies d’actuació en l’àmbit de mobilitat a les escoles
6.8
Realitzar campanyes de sensibilització adreçades a la comunitat educativa per promoure un accés sostenible als centres
Mitja Mitja Mitja Mitja Baixa Alta
6.9 Promoure l’organització de cursos de conducció eficient i segura en bicicleta
6.10 Promoure l’organització de cursos de conducció eficient i segura en vehicle privat
Baixa Baixa Mitja Alta
6.11 Difusió de l’oferta dels modes no motoritzats Mitja Mitja Mitja
NORMATIVA I NOUS INSTRUMENTS DE PLANIFICACIÓ
7.1 Ordenança municipal de circulació, vianants i bicicletes
7.2 Seguiment de l’Ordenança municipal de regulació del soroll
Alta
7.3
Establir sistemes per millorar la coordinació entre el departament d'urbanisme i el departament de mobilitat
SEGURETAT VIÀRIA
8.1 Assoliment dels objectius, mesures i calendari descrits al Pla Local de Seguretat Viaria
8.2 Augmentar la vigilància i control de les infraccions en matèria de seguretat viària
POLÍGONS INDUSTRIALS
9.1 Promoure plans de mobilitat a polígons d’activitat amb problemàtica de mobilitat
Mitja Mitja Mitja Mitja Alta Alta Mitja
Pla de Mobilitat Urbana de Santa Perpètua de Mogoda
Informe de Sostenibilitat Ambiental, text refós octubre 2013
145
Objectius PMU
Mesures
Reducc
ió d
el co
nsu
m d
e
com
bust
ible
Reducc
ió les
em
issi
ons
de
gaso
s d’e
fect
e h
ivern
acl
e
Mill
ora
r la
qualit
at
atm
osf
èrica
Mill
ora
r la
qualit
at
acú
stic
a
Augm
ent
de l’a
uto
conte
nci
ó
dels
desp
laça
ments
quotidia
ns
Augm
ent
de l'o
cupaci
ó d
els
vehic
les
Cre
ixem
ent
zero
de la
dis
tànci
a m
itja
na d
els
desp
laça
ments
Optim
itza
r l’o
cupaci
ó d
e
l’esp
ai públic
(re
duin
t
l’ocu
paci
ó p
er
part
dels
vehic
les
moto
ritz
ats
)
9.2 Promoure l’elaboració dels Plans de
Desplaçament d’Empresa (PDE) Mitja Mitja Mitja Mitja Alta Alta Mitja
14.3. MARC TEMPORAL D’EXECUCIÓ DE LES MESURES I ACTUACIONS PROPOSADES
En coherència amb la priorització ambiental de mesures, s’ha establert el marc temporal
d’execució de les mesures, en període de dos anys dins del període de vigència del Pla.
Tot i que l’aprovació del Pla ha requerit uns anys en que aquest ja hauria d’haver entrat en vigor,
aquest conflicte s’ha resolt executant algunes mesures que proposava el PMU, ja que estaven en
coherència amb la línia de treball que ha mantingut l’Ajuntament de Santa Perpètua.
Així, en el període 2010-2012, i en el vigent període 2012-2014 s’han començat a desenvolupar o
està previst que s’efectuïn les mesures prioritàries relacionades amb la mobilitat no motoritzada:
Creació dels eixos principals per a vianants;
Establiment de zones 20 i zones 30;
Implantació de nous carrils bicicleta;
Potenciació de les activitats d’educació ambiental
També s’inclou el cost pressupostat d’aquestes mesures, evidenciant la prioritat d’inversió en
aquells àmbits amb prioritat ambiental.
Del pressupost estimat de implantació del PMU, 26 M€, al voltant del 40% estaria destinat a una
millora de les xarxes per a vianants (11 M€), un 43% a la xarxa viària i un 14% al Pla
d’estacionament, mesures orientades a una major pacificació del centre.
Pla de Mobilitat Urbana de Santa Perpètua de Mogoda
Informe de Sostenibilitat Ambiental, text refós octubre 2013
146
Gràfic 71. Marc temporal d’execució de les mesures i actuacions proposades
Mesures
calendari d'implantació
Cost Vigència del PMU Llarg
termini
2010-
2012
2012-
2014
2014-
2016 2022
VIANANTS, BARRERES I
ACCESSIBILITAT 10.729.000 €
1.1 Ampliar l’actual zona d’estar al centre urbà
7.520.000 €
1.2
Millorar l’oferta pels desplaçaments a peu entre els principals punts de
la ciutat
3.200.000 €
1.3 Permeabilitzar les travesseres urbanes per als vianants
Cost imputat a l’actuació
4.2.2.1
1.4
Coordinar les actuacions
realitzades amb el Pla d’Accessibilitat Municipal i
actualitzar el Pla
5.000 €
1.5
Establir convenis entre l’Ajuntament de Santa Perpètua de
Mogoda i les entitats i associacions de persones amb discapacitat per
coordinar actuacions que
promoguin l’accessibilitat.
9.000 €
ELS CICLISTES 470.975 €
2.1 Definir els criteris de la xarxa
bàsica de vies ciclistes 5.000 €
2.2 Ampliar la xarxa de vies ciclistes i
incrementar l’oferta d’aparcament 422.475 €
2.3 Incentivar la connexió
intermunicipal de vies ciclistes 35.000 €
2.4 Potenciar l’aparcament de
bicicletes en aparcaments públics
Cost imputat als serveis de l’Ajuntament
2.5 Promoció del Registre municipal de
bicicletes 3.500 €
2.6
Estudiar la viabilitat d'un servei de transport públic individual de
bicicletes
5.000 €
TRANSPORT PÚBLIC I PASSATGERS
53.500 €
3.1
Coordinar la xarxa de transport públic per facilitar la intermodalitat
i la optimització de la xarxa
9.000 €
3.2 Reestructurar la xarxa de transport
públic urbà actual 12.000 €
3.3 Informar a l’usuari en temps real:
parades i a través d’internet 3.000 €
Pla de Mobilitat Urbana de Santa Perpètua de Mogoda
Informe de Sostenibilitat Ambiental, text refós octubre 2013
147
Mesures
calendari d'implantació
Cost Vigència del PMU Llarg
termini
2010-2012
2012-2014
2014-2016
2022
3.4 Millorar les infraestructures de la
xarxa de transport públic urbà 13.600 €
3.5
Realitzar una auditoria per
fomentar l’ús de vehicles de transport públic urbà que funcionin
amb energies alternatives
5.900 €
3.6
Realitzar el seguiment de la xarxa
transport públic interurbà per carretera per millorar les
connexions amb municipis propers
i zones generadores de mobilitat
Cost imputat als serveis
de l’Ajuntament
3.7
Realitzar el seguiment del compliment del Pla d’Innovació i
Millora de la Qualitat del transport
interurbà
Cost imputat als serveis
de l’Ajuntament
3.8
Realitzar el seguiment per tal que la flota de trens i infraestructures
siguin adaptats a les persones amb
mobilitat reduïda.
Cost imputat als serveis
de l’Ajuntament
3.9
Participar en la definició de les
millores en la xarxa ferroviària definida al PDI de la RMB 2001-
2010
Cost imputat als serveis
de l’Ajuntament
3.10
Millorar la qualitat del servei que
actualment ofereix el sector del taxi a Santa Perpètua de Mogoda
10.000 €
3.11 Estudiar la viabilitat d’altres modes de transport
Cost imputat als serveis
de l’Ajuntament
VEHICLE PRIVAT 11.447.200 €
4.1 Participar en la definició de la xarxa
viària territorial i de connexió
Cost imputat als serveis de l’Ajuntament Costos
infraestructures indefinits
4.2 Desenvolupar les noves infraestructures
11.200.000 €
4.3 Definir la jerarquització del viari:
Pla de circulació 50.000 €
4.4
Definir les zones susceptibles a
pacificar el trànsit i promoure’n el seu desenvolupament
35.000 €
4.5
Definir criteris per la instal·lació d’elements per al control de la
velocitat
137.500 €
4.6 Promoure i incentivar l’ús de vehicles menys contaminants
10.500 €
4.7 Creació d’una xarxa de punts de recàrrega de vehicles elèctrics
14.200 €
Pla de Mobilitat Urbana de Santa Perpètua de Mogoda
Informe de Sostenibilitat Ambiental, text refós octubre 2013
148
Mesures
calendari d'implantació
Cost Vigència del PMU Llarg
termini
2010-2012
2012-2014
2014-2016
2022
PLA D'APARCAMENT 3.854.228 €
5.1 Ordenació de la mobilitat de la Rambla
809.240 €
5.2 Supressió de l'aparcament lliure en
calçada 2.000 €
5.3 Revisió de les quotes de
l'aparcament d'alta rotació
Imputats en el cost d'explotació actual
5.4 Incrementar l'oferta d'aparcament
per a residents 28.488 €
5.5 Ampliar l'oferta d'aparcament en
calçada 2.986.500 €
5.6 Senyalització informativa de les zones d'estacionament del municipi
5.000 €
5.7 Ampliar l’oferta d’aparcaments per a motos
6.100 €
5.8
Ampliar l'oferta d'aparcament per a càrrega i descàrrega i estudiar una
possible regulació horària i de ruta de pas.
15.100 €
5.9
Adequació de l’oferta d’aparcament
en calçada adaptada a persones de
mobilitat reduïda
1.800 €
5.10 Aplicar mesures per reduir la il·legalitat en l'estacionament
Cost imputat als serveis
de lla policia local
MOBILITAT I EDUCACIÓ 59.500 €
6.1 Promoció de la mobilitat sostenible 18.000 €
6.2 Millorar la web de la mobilitat i del
transport de Santa Perpètua 10.000 €
6.3 Promoció del cotxe compartit 4.500 €
6.4 Potenciar la figura de l’agent cívic 15.000 €
6.5 Implantar actuacions de millora
d’itineraris de camins escolars 12.000 €
6.6 Garantir l’accés universal a tots els
centres educatius del municipi.
Cost imputat als serveis de l’Ajuntament i/o amb
colaboració amb la comunitat educativa
6.7
Creació d’una comissió mixta de
treball per a desenvolupar línies d’actuació en l’àmbit de mobilitat a
les escoles
Cost imputat als serveis
de l’Ajuntament
6.8
Realitzar campanyes de sensibilització adreçades a la
comunitat educativa per promoure
Cost imputat als serveis
de l’Ajuntament
Pla de Mobilitat Urbana de Santa Perpètua de Mogoda
Informe de Sostenibilitat Ambiental, text refós octubre 2013
149
Mesures
calendari d'implantació
Cost Vigència del PMU Llarg
termini
2010-2012
2012-2014
2014-2016
2022
un accés sostenible als centres
6.9
Promoure l’organització de cursos
de conducció eficient i segura en
bicicleta
Cost imputat als serveis
de lla policia local
6.10
Promoure l’organització de cursos
de conducció eficient i segura en vehicle privat
Cost imputat als serveis
de lla policia local
6.11 Difusió de l’oferta dels modes no motoritzats
Cost imputat als serveis
de l’Ajuntament
NORMATIVA I NOUS
INSTRUMENTS DE PLANIFICACIÓ
0 €
7.1 Ordenança municipal de circulació, vianants i bicicletes
Cost imputat als serveis
de l’Ajuntament
7.2 Seguiment de l’Ordenança
municipal de regulació del soroll
Cost imputat als serveis de lla policia local
7.3
Establir sistemes per millorar la coordinació entre el departament
d’urbanisme i el departament de mobilitat.
Cost imputat als serveis
de l’Ajuntament
SEGURETAT VIÀRIA 0 €
8.1
Assoliment dels objectius, mesures
i calendari descrits al Pla Local de Seguretat Viaria
Cost imputat al PLSV
8.2
Augmentar la vigilància i control de
les infraccions en matèria de
seguretat viària
Cost imputat als serveis
de lla policia local
POLÍGONS INDUSTRIALS 55.000 €
9.1
Promoure plans de mobilitat a polígons d’activitat amb
problemàtica de mobilitat
45.000 €
9.2 Promoure l’elaboració dels Plans de Desplaçament d’Empresa (PDE)
10.000 €
TOTAL 26.669.403 €
Pla de Mobilitat Urbana de Santa Perpètua de Mogoda
Informe de Sostenibilitat Ambiental, text refós octubre 2013
150
14.4. AVALUACIÓ AMBIENTAL DE L’ALTERNATIVA ESCOLLIDA
Per cada mesura del Pla s’ha avaluat la seva capacitat de produir canvis en el model de mobilitat,
i el seu potencial per incrementar la sostenibilitat del mateix. S’han avaluat aquelles mesures de
competència municipal, factibles econòmicament i implementables dins de l’horitzó temporal del
Pla. Pel que fa les actuacions que són competència d’altres administracions supramunicipals,
l’avaluació ambiental ha contemplat aquelles en les que la seva execució estigui prevista dins del
termini de vigència del Pla.
Per calcular els impactes en la mobilitat interna de l’escenari objectiu, s’han realitzat una sèrie
d’hipòtesis:
1. La gestió de l’aparcament s’ha realitzat amb l’objectiu d’expulsar vehicles del centre urbà,
que es configura com a àrea pacificada. L’aparcament es situarà de forma externa al nucli,
disminuint els quilòmetres recorreguts dins del nucli per vehicles en cerca d’aparcament. Aquesta
mesura té dos efectes principals: a) la desincentivació de l’ús del vehicle privat (combinat amb la
major oferta de transport urbà i la creació d’un nucli amb prioritat invertida per vianants i
ciclistes) b) la disminució del trànsit erràtic, i per tant la disminució de la distància de recorregut.
S’estima que per cada plaça d’estacionament lliure eliminada, s’eliminen 2 vehicles en circulació, i
per cada plaça de rotació, 3 vehicles. La relació de canvis en l’aparcament és com segueix.
Mesures 2010-2012 2012-2014 2014-2016 Fins 2022
places lliures
-40 -194 -120
N. cotxes
-80 -388 -240
places zona blava
-48 -33
N. cotxes
-144 -99
places regulades
720 1041 1480
N. cotxes
-360 -520,5 -740
places fora calçada
561 200
N. cotxes
561 360
Representa eliminar l’atracció d’aproximadament 500 vehicles al centre urbà (2016) i fins a 700
(2022).
2. El tancament del nucli urbà al trànsit de pas, i la creació d’un centre apte pels
desplaçaments a peu i en bici, a la llarga pot suposar una disminució del 30% dels
desplaçaments en vehicle privat al voltant de l’àmbit de la rambla (any 2022), que passarien a
realitzar-se majoritàriament a peu i en bicicleta i, en menor mesura, en transport públic.
Els efectes quantificats d’aquesta mesura es basen en el coneixement que el centre atreu al
voltant del 40% dels desplaçaments intramunicipals de Santa Perpètua i un 20% dels
Pla de Mobilitat Urbana de Santa Perpètua de Mogoda
Informe de Sostenibilitat Ambiental, text refós octubre 2013
151
desplaçaments en vehicle privat intramunicipals. Una disminució del 30% d’aquests
desplaçaments en vehicle privat és un potencial de canvi modal del 5-6%.
La millora de les condicions per a vianants i l’ampliació de la xarxa ciclable permetrà disposar
d’una infraestructura suficient per acollir el transvasament de desplaçaments deguts a mesures
de gestió de l’aparcament i tancament al trànsit d’algunes zones, preveient la possibilitat
augmentar la mobilitat sostenible. Per tant les mesures de dissuasió del vehicle privat es
realitzaran conjugades amb la creació d’eixos de connexió a peu i en bicicleta entre alguns
dels barris amb majors ràtios de desplaçament en vehicle privat (Can Taió, Can Folguera). A
més, es sumen els efectes de la pacificació de els velocitats, a zones 30 i zones veïnals.
En aquest grup de mesures, s’estima un potencial de transvasament de desplaçaments entre el
vehicle privat i modes més sostenibles del 5% respecte la situació actual.
3. El retorn a una configuració del bus urbà amb 2 línies permetrà acollir nous usuaris
provinents del transport privat, retornant a una situació similar a la de l’any 2010 abans de
l’eliminació d’una línia (en mitja, l’any 2010 en suprimir una línia es van perdre un 15% dels
viatgers mensuals). La recuperació d’usuaris va combinada a les mesures de supressió
d’estacionament i pacificació
4. Les tasques d’educació per a la mobilitat, especialment les orientades a àmbit concrets
com els camins escolars, permeten preveure un transvasament d’usuaris del vehicle privat als
modes a peu i en bicicleta (al voltant del 2% dels desplaçaments que es realitzen actualment a
l’escola). Es tracta d’un efecte petit de les mesures, però cal considerar diversos factors que
dificulten aquest canvi, que generalment és més incisiu si es combina amb iniciatives com el bus
a peu.
5. L’Ajuntament apostarà de forma decidida per la millora en la tecnologia del parc de
vehicles, especialment la flota d’autobusos, taxis i vehicles municipals. Aquestes mesures no
redueixen desplaçaments, però canvien la composició del parc circulant cap a mitjans més
sostenibles.
Les eines que des del PMU poden ajudar a canviar les tendències de la mobilitat de connexió
del municipi, son menors. La gestió de la mobilitat atreta passa per gestionar l’estacionament en
destí: en el cas de Santa Perpètua, els polígons d’activitat. La regulació de les places
d’aparcament en polígons requereix una forta voluntat per part de les empreses, i un estudi en
detall dels casos, a través dels plans de mobilitat de polígons industrials, que haurà de realitzar-
se arrel del present PMU.
La gestió de la mobilitat generada es veu més influïda per la disponibilitat de transport públic que
cobreixi els trajectes més demandats, amb una freqüència convenient. S’han avaluat diverses de
les mesures de millora del transport públic interurbà en curs al municipi:
1. Augment de les expedicions de la línia d'autobús interurbana Santa Perpètua - Barcelona
(35 exp./dia, millorant hora punta amb 5 serveis). Previst al PTVC 2008-2012.
Pla de Mobilitat Urbana de Santa Perpètua de Mogoda
Informe de Sostenibilitat Ambiental, text refós octubre 2013
152
2. Augmentar el nombre d'expedicions de la línia Mollet del Vallès - Santa Perpètua -
Sabadell (35 exp./dia, millorant hora punta amb 4 serveis). Previst al PTVC 2008-2012 -
concretat pel PMU.
3. Nova línia ferroviària orbital. El pdI preveu que l’Estudi Informatiu estigui licitat l’any
2018, per tant aquesta actuació s’avalua en un escenari a llarg termini (2022).
4. Adaptació a viatgers de la línia Papiol-Mollet, que entrarà en funcionament a finals del mes
de juny de 2011 (R8 de Rodalies). Tot i així, la construcció de l’estació Sta. Perpètua-Can
Folguera queda recollida pel Pla d'Inversions de Rodalies 2008-2015 amb termini indefinit.
S’avalua en l’escenari 2016.
5. Desdoblament de la línia Barcelona - Vic- Puigcerdà, que segons l’avanç del pdI 2009-
2018 estarà totalment operativa l’any 2018 (avaluació termini 2022).
6. Implantació d'un corredor de transport públic segregat a la Riera de Caldes Mollet -
Palau Solità-Plegamans, que segons l’avanç del pdI 2009-2018 estarà totalment operatiu
l’any 2018 (avaluació termini 2022).
S’ha considerat el possible transvasament d’usuaris des de la línia Papiol – Mollet cap a la línia
orbital, quan aquesta entrés en funcionament.
Amb aquests supòsits s’ha estimat un canvi modal suau en el primer termini del Pla, 2010-2016, i
més accentuat a llarg termini 2016-2022. El Pla actua de forma més decidida sobre la mobilitat
interna que sobre la de connexió, per les motivacions ja enunciades.
L’efecte combinat de les mesures de millora de l’oferta del transport públic creen un potencial de
creixement de desplaçaments de 550 desplaçaments/dia en autobús, i 1.000 en tren (calculat
amb l’ús actual e les línies segons expedició), un increment baix respecte les taxes actuals d’ús.
Aquest potencial s’incrementaria fortament l’any 2022, amb 450 desplaçaments en bus
addicional, i al voltant de 3.000 en tren. Per assolir un real transvasament des del vehicle privat,
caldrà que les zones atractores de desplaçaments (centres d’activitat) activin mesures
complementàries de dissuasió dels desplaçaments en turisme.
7. En els desplaçaments amb municipis veïns (Llagostera, Polinyà, Mollet del Vallès), es preveu
un lleuger augment dels desplaçaments amb modes no motoritzats, derivat de les mesures
previstes de creació d’eixos de vianants i connexions intermunicipals per a bicicletes. S’estima
un creixement dels desplaçaments d’entre el 3 i el 5% (2016-2022) en modes no motoritzats,
respecte els valors actuals.
Pla de Mobilitat Urbana de Santa Perpètua de Mogoda
Informe de Sostenibilitat Ambiental, text refós octubre 2013
153
14.4.1. Repartiment modal alternativa escollida
Els efectes combinats de les mesures descrites, configuren el futur escenari de repartiment
modal com segueix.
L’any 2016, en un escenari objectiu, en la mobilitat interna es disminuiran un 7% dels
desplaçaments en vehicle privat respecte a la situació actual. Augmentaran un 25% els
desplaçaments en transport públic respecte l’actual i un 8% a peu i en bicicleta.
En l’escenari 2022 el canvi serà més marcat, disminuint un 12% els desplaçaments en vehicle
privat respecte la situació actual, i augmentant un 39% i un 9% els desplaçaments en transport
públic i en modes no motoritzats, respectivament.
Taula 70. Canvi modal en la mobilitat interna
2010 2016 2022
Actual tendencial objectiu tendencial objectiu
Desp/dia % Desp/dia % Desp/dia % Desp/dia % Desp/dia %
Vehicle privat 19.668 32% 24.568 37% 18.273 29% 28.473 42% 17.243 27%
Transport públic 3.161 5% 3.499 5% 3.956 6% 3.703 5% 4.396 7%
A peu/bici 37.971 63% 37.860 58% 40.903 65% 36.392 53% 41.535 66%
Total 60.800 100% 65.927 100% 63.132 100% 68.569 100% 63.173 100%
L’any 2016, en un escenari objectiu, en la mobilitat de connexió augmentaran un 5% els
desplaçaments en vehicle privat respecte a la situació actual, que suposa una disminució del 6%
respecte els creixements que s’esperaven tendencialment. Augmentaran un 15% els
desplaçaments en transport públic respecte l’actual i un 18% a peu i en bicicleta.
En l’escenari 2022 el canvi aconseguit pel PMU serà més marcat: augmenta només un 4% els
desplaçaments en vehicle privat respecte la situació actual (que suposa una disminució del 12%
respecte les previsions tendencials), i augmentant un 54% i un 9% els desplaçaments en
transport públic i en modes no motoritzats, respectivament.
Taula 71. Canvi modal en la mobilitat de connexió
2010 2016 2022
Actual tendencial objectiu tendencial objectiu
Desp/dia % Desp/dia % Desp/dia % Desp/dia % Desp/dia %
Vehicle privat 85.585 81% 94.808 83% 89.481 78% 100.513 85% 88.809 75%
Transport públic 11.759 11% 10.920 10% 13.518 12% 9.709 8% 18.144 15%
A peu/bici 7.932 8% 8.425 7% 11.154 10% 8.604 7% 11.386 10%
Total 105.276 100% 114.153 100% 114.153 100% 118.826 100% 118.339 100%
Globalment, en la mobilitat del municipi, el canvi modal esperable serà com segueix:
Pla de Mobilitat Urbana de Santa Perpètua de Mogoda
Informe de Sostenibilitat Ambiental, text refós octubre 2013
154
Taula 72. Canvi modal en la mobilitat total
2010 2016 2022
Actual tendencial objectiu tendencial objectiu
Desp/dia % Desp/dia % Desp/dia % Desp/dia % Desp/dia %
Vehicle privat 105.253 63% 119.376 66% 107.754 61% 128.986 69% 106.052 59%
Transport públic 14.920 9% 14.419 8% 17.474 10% 13.412 7% 22.540 12%
A peu/bici 45.903 28% 46.285 26% 52.057 29% 44.996 24% 52.921 29%
Total 166.076 100% 180.080 100% 177.285 100% 187.395 100% 181.512 100%
14.4.2. Desplaçaments alternativa escollida
Expressat en nombre de desplaçaments, evidenciant en discontinu l’escenari tendencial i en
continu l’escenari objectiu, s’aprecia el canvi en les tendències.
Gràfic 72. Nombre de desplaçaments per modes en la mobilitat total
Vehicles-quilòmetre alternativa escollida
Sobre la base dels veh-km de l’any de referència (2010) i segons els desplaçaments distribuïts
per modes de transport, es calculen els veh-km de l’escenari objectiu.
105.253 107.754 106.051
14.920 17.474 22.540
45.903 52.057 52.921
0
20.000
40.000
60.000
80.000
100.000
120.000
140.000
2010 2016 2022
Vehicle privat Transport públic A peu/bici
Pla de Mobilitat Urbana de Santa Perpètua de Mogoda
Informe de Sostenibilitat Ambiental, text refós octubre 2013
155
Taula 73. Vehicles-quilòmetre prevists en l’escenari objectiu del PMU
urbà interurbà Total
2016 2022 2016 2022 2016 2022
Cotxe 9.081.335 8.569.432 183.931.026 182.549.023 193.012.361 191.118.455
Ciclomotors i Motocicletes
2.533.514 2.390.703 3.689.607 3.661.885 6.223.121 6.052.588
Mercaderies lleugers 3.846.284 3.629.474 5.076.674 5.038.530 8.922.958 8.668.004
Mercaderies pesants 4.308.552 4.065.685 3.384.450 3.359.020 7.693.002 7.424.705
Busos i autocars 124.472 138.296 1.314.169 1.986.993 1.438.641 2.125.289
Ferrocarril - - 446.247 598.982 446.247 598.982
Total 19.894.157 18.793.589 197.842.174 197.194.433 217.736.331 215.988.022
14.4.3. Fluxos ambientals
A partir d’aquest escenari s’estimen els vehicles-quilòmetre per els anys 2016 i 2022, que
s’introdueixen a l’eina AMBIMOB-U, i es calculen els diferents impactes ambientals.
14.4.3.1.Consum energètic
Es preveu que hi hagi una renovació de la flota de vehicles amb la mateixa tendència mitjana
que a la resta de l’estat, alhora que s’incidirà en la introducció de flotes municipals amb
tecnologies més netes (com vehicles híbrids).
S’aprecia una disminució del 15% del consum d’energia en la mobilitat interna l’any 2016 en
l’escenari objectiu, respecte al mateix any en l’escenari tendencial, i del 24% el 2022 respecte el
tendencial. Aquesta disminució suposa per l’any 2016 una disminució del consum 10,5%
respecte l’any 2010, i del 19% l’any 2022 respecte la situació actual.
En la mobilitat de connexió s’observa una disminució del 6% entre l’escenari objectiu i el
tendencial, l’any 2016, i de l’11% l’any 2022. Respecte la situació actual el consum d’energia
creixeria, tot i que amb un percentatge molt petit respecte el que seria el creixement tendencial,
(+1% entre 2010 i 2016, i +1% 2010-2022): l’augment dels veh-km recorreguts en transport
públic suposa un augment del consum de combustible, tot i que és beneficiós en el còmput
d’emissions de GEH, com es mostra a continuació.
Gràfic 73. Consum d’energia: escenari objectiu i escenari tendencial (2010, 2016, 2022)
Pla de Mobilitat Urbana de Santa Perpètua de Mogoda
Informe de Sostenibilitat Ambiental, text refós octubre 2013
156
14.4.3.2.Emissions de gasos d’efecte hivernacle
Les emissions de gasos d’efecte hivernacle degudes a la mobilitat interna disminuirien un 15%
l’any 2016 en l’escenari objectiu respecte el tendencial, i del 24% l’any 2022. Això significa que
l’any 2016, s’emetrien a l’atmosfera un 11% menys d’emissions respecte l’any 2010, i
un 19% menys l’any 2022 respecte la situació actual.
En la mobilitat de connexió s’aprecien canvi menys marcats: en un escenari objectiu, l’any 2016
s’emetria un 8% menys que en la situació tendencial, i l’any 2022 un 14% menys. En termes
absoluts el còmput segueix sent creixent l’any 2016, tot i que molt moderat, en que s’emetria un
1% més que l’any 2010, tendència que es reverteix l’any 2022, en que s’emetria només un 1%
menys que l’any 2010.
Gràfic 74. Emissions GEH: escenari objectiu i escenari tendencial (2010, 2016, 2022)
0
5.000
10.000
15.000
20.000
25.000
Escenari actual Tendencial(2016)
Objectiu(2016)
Tendencial(2022)
Objectiu(2022)
tep
/an
y
MOBILITAT URBANA MOBILITAT INTERURBANA
-6%-11%
-15%-24%
-11 %
+1 %
PMU
Pla de Mobilitat Urbana de Santa Perpètua de Mogoda
Informe de Sostenibilitat Ambiental, text refós octubre 2013
157
14.4.3.3.Emissions de PM10
En àmbit urbà, les millores introduïdes permetrien revertir la tendència en l’emissió de PM10,
emetent l’any 2016 un 17% menys respecte la tendència, i l’any 2022 un 27% menys. En
termes absoluts, l’any 2016 s’emetrien un 15% menys de partícules respecte l’any
2010, i l’any 2022 un 28% menys que el 2010.
En la mobilitat interurbana, les partícules disminuirien un 1% entre l’objectiu i el tendencial l’any
2016, i l’any 2022 es mantindria un escenari tendencial. Representa un augment del 4% entre
2010 i 2016, que haurà d’esperar fins l’any 2022 per mostrar una petita reducció del 3%.
0
10.000
20.000
30.000
40.000
50.000
60.000
Escenari actual Tendencial(2016)
Objectiu(2016)
Tendencial(2022)
Objectiu(2022)
t C
O2
eq
/an
y
MOBILITAT URBANA MOBILITAT INTERURBANA
-8%-14%
-15%-24%
-11 %
+1 %
PMU
Pla de Mobilitat Urbana de Santa Perpètua de Mogoda
Informe de Sostenibilitat Ambiental, text refós octubre 2013
158
Gràfic 75. Emissions PM10: escenari objectiu i escenari tendencial (2010, 2016, 2022)
Emissions de NOx
En la mobilitat interurbana, es preveu que l’emissió de NOx en un escenari objectiu sigui l’any
2016 un 16% menys respecte la tendència, i l’any 2022 un 24% menys. En termes absoluts,
l’any 2016 s’emetrien un 30% menys d’òxids de nitrogen respecte l’any 2010, i l’any
2022 un 47% menys que el 2010.
En la mobilitat interurbana, les emissions disminuirien un 9% entre l’objectiu i el tendencial l’any
2016, i un 18% l’any 2022. Representa una disminució del 29% entre 2010 i 2016, que arriba
fins el 46% l’any 2022.
0,00
10,00
20,00
30,00
40,00
50,00
60,00
Escenari actual Tendencial(2016)
Objectiu(2016)
Tendencial(2022)
Objectiu(2022)
t P
M1
0 /
any
MOBILITAT URBANA MOBILITAT INTERURBANA
-1%0%
-17%-27%
-15 %
+4 %
PMU
Pla de Mobilitat Urbana de Santa Perpètua de Mogoda
Informe de Sostenibilitat Ambiental, text refós octubre 2013
159
Gràfic 76. Emissions NOx: escenari objectiu i escenari tendencial (2010, 2016, 2022)
14.4.3.4.Contaminació acústica
Tot i que no es disposa d’eines suficients per avaluar quantitativament la població afectada pels
efectes sobre la contaminació acústica, un seguit de les mesures proposades pel Pla contribuiran
a reduir l’impacte sonor provocat pel trànsit.
Entre aquestes mesures destaquen la creació de la zona centre pacificada, l’ampliació de la zona
30, i la limitació de la velocitat en casc urbà.
Es mostra a continuació el canvi de jerarquització de la xarxa viària.
14.4.4. Fluxos socials
14.4.4.1.Xarxa viària i espai públic
L’establiment d’una nova jerarquia funcional en el viari de Santa Perpètua s’ha realitzat amb
l’objectiu de reduir l’impacte del trànsit en determinats àmbits, mitjançant la seva concentració
en aquelles vies que suportin millor les intensitats de trànsit elevades. Les velocitats també s’han
adequat a les diverses situacions urbanes.
Per recuperar la multifuncionalitat del carrer i així abordar una política de gestió de l’espai públic
coherent amb els principis de mobilitat sostenible i segura, s’ha tornat espai al vianant i al
ciclista. La jerarquització viària proposada en un escenari objectiu modifica la situació actual tal i
com mostra el gràfic següent.
0,00
100,00
200,00
300,00
400,00
Escenari actual Tendencial(2016)
Objectiu(2016)
Tendencial(2022)
Objectiu(2022)
t N
Ox
/an
y
MOBILITAT URBANA MOBILITAT INTERURBANA
-9%-18%
-16%-24%
-30 %
+-29%
PMU
Pla de Mobilitat Urbana de Santa Perpètua de Mogoda
Informe de Sostenibilitat Ambiental, text refós octubre 2013
160
Gràfic 77. Distribució actual i futura (objectiu 2016) de la xarxa viària
La xarxa exclusiva per a vianants es veu incrementada un 78% respecte la situació actual, amb
un total de 5,3 km, i la xarxa de prioritat per a vianants creix un 144%, amb un total de 8,0 km
lineals de carrer. La zona 30 també creix, un 30%, fins a comptar amb 10,6 km de carrers.
Alhora s’establirà un pla de gestió de l’aparcament al nucli de Santa Perpètua que portarà a
eliminar,
any 2014: 40 places d’aparcament lliure
any 2016: 131 places d’aparcament lliure, i 48 places de rotació
any 2022: 120 places d’aparcament lliure
i a crear zones d’aparcament regulat externes al nucli (740 places l’any 2016) i places fora de
calçada (200 places l’any 2022). Aquesta nova distribució elimina un percentatge d’ocupació del
sòl per a estacionament dins dels nucli, i disminueix el trànsit erràtic de vehicles en cerca
d’estacionament.
Les infraestructures per a bicicletes també augmentarà, amb un 63% més de km dedicats a
bicicletes (total de 50,5 km), tal com segueix.
0
20000
40000
60000
80000
100000
120000
actual proposta PMU
accessos i vies interurbanes
vies de prioritat per a vehicles (xarxa bàsica)
carrers 30
carrers veïnals
carrers de prioritat per a vianants
carrers per a vianants
carrers de zona industrial
-1%
+30%
-4%
+144%
+78%
Pla de Mobilitat Urbana de Santa Perpètua de Mogoda
Informe de Sostenibilitat Ambiental, text refós octubre 2013
161
Gràfic 78. Distribució actual i futura (objectiu 2016) de la xarxa per a bicicletes
14.4.4.2.Accidentalitat
La transformació d’un model de mobilitat cap a un escenari amb major mobilitat no motoritzada i
en transport públic s’associa a una major seguretat viària. Els desplaçaments amb vehicle privat
registren un major gran de sinistralitat respecte altres modes de transport.
Així mateix, l’ampliació de les zones pacificades, amb major control de la velocitat, i altres
mesures de control, també tindran un efecte directe en la disminució del nombre i la lesivitat dels
accidents urbans.
L’elaboració paral·lela del Pla Local de Seguretat Viària Local també tindrà un impacte clau en el
canvi de tendència de l’accidentalitat urbana. Si es compleixen les mesures previstes, l’objectiu
per l’any 2015 serà reduir un 25% el nivell d’accidentalitat registrat l’any 2010. Les mesures
incloses al PMU van en la mateixa línia que les desenvolupades al PLSV.
0
10000
20000
30000
40000
50000
60000
actual proposta PMU
Pista ciclable
Carril bici segregat en calçada
Carril bici segregat en vorera
Carril bici de carrers 30
Carril bici de carrers veïnals pacificats
Carrer de prioritat per a vianants
Carrer de vianants
Carril bici segregat a estudiar
+59%
+28%
+346%
+144%
+144%
Pla de Mobilitat Urbana de Santa Perpètua de Mogoda
Informe de Sostenibilitat Ambiental, text refós octubre 2013
163
15. AVALUACIÓ GLOBAL DEL PLA
L’aplicació de les mesures del pla donen lloc a una disminució del consum d’energia i de les
emissions de CO2 en la mobilitat interna respecte l’escenari 2010. L’assoliment d’objectius és molt
diferent per a la mobilitat interna al municipi que per la de connexió. Mentre que les mesures
aconsegueixen actuar de forma significativa en la mobilitat interna, les mesures actuant en la
mobilitat de connexió estan orientades al transvasament d’usuaris al transport urbà, amb
mesures d’àmbit supramunicipal, que és poc probable que puguin ser operatives l’any 2016, en
un context de crisi econòmica.
Taula 74. Fluxos ambientals de la mobilitat interna per l’escenari objectiu, variació respecte als valors actuals
MOBILITAT URBANA
Escenari actual
Tendencial (2016)
Objectiu (2016)
∆% objectiu respecte 2010
Tendencial (2022)
Objectiu (2022)
∆% objectiu respecte 2010
Consum energètic (tep/any)
1.696 1.774 1.517 -11% 1.815 1.378 -19%
Emissions de GEH (t CO2 eq/any)
5.109 5.342 4.565 -11% 5.465 4.141 -19%
Emissions PM10 (t/any)
3,80 3,89 3,23 -15% 3,73 2,73 -28%
Emissions NOx (t/any)
36,30 30,45 25,56 -30% 25,48 19,39 -47%
Taula 75. Fluxos ambientals de la mobilitat de connexió per l’escenari objectiu, variació respecte als valors actuals
MOBILITAT INTERURBANA
Escenari actual
Tendencial (2016)
Objectiu (2016)
∆% objectiu respecte 2010
Tendencial (2022)
Objectiu (2022)
∆% objectiu respecte 2010
Consum energètic (tep/any)
10.225 11.075 10.371 1% 11.545 10.300 1%
Emissions de GEH (t CO2 eq/any)
29.841 32.633 30.180 1% 34.289 29.571 -1%
Emissions PM10 (t/any)
25,58 26,83 26,52 4% 24,72 24,84 -3%
Emissions NOx (t/any)
197,59 154,14 139,58 -29% 128,91 106,34 -46%
Taula 76. Fluxos ambientals de la mobilitat total per l’escenari objectiu, variació respecte als valors actuals
MOBILITAT TOTAL
Escenari actual
Tendencial (2016)
Objectiu (2016)
∆% objectiu respecte 2010
Tendencial (2022)
Objectiu (2022)
∆% objectiu respecte 2010
Consum energètic (tep/any)
11.921 12.850 11.888 0% 13.360 11.679 -2%
Emissions de GEH (t CO2 eq/any)
34.950 37.975 34.746 -1% 39.754 33.712 -4%
Emissions PM10 (t/any)
29,38 30,72 29,75 1% 28,46 27,57 -6%
Emissions NOx (t/any)
233,90 184,59 165,14 -29% 154,39 125,73 -46%
Pla de Mobilitat Urbana de Santa Perpètua de Mogoda
Informe de Sostenibilitat Ambiental, text refós octubre 2013
164
Taula 77. Valoració del compliment d’objectius
CONSUM ENERGÈTIC
Objectiu del PMU: Reducció del consum de combustible, especialment els derivats del petroli
Valor any de referència 2010
1.696 tep/any (fluxos intramunicipals) + 10.225 tep/ any (fluxos intermunicipals)
Objectiu de millora del PMU per l’escenari +6 anys:
Els objectius de reducció per al primer horitzó (+6):
- Superior al 2%: s’han de considerar un canvi significatiu.
- Superior al 3%: s’han de considerar un canvi molt significatiu.
Escenari objectiu
Urbà 2016 2022
Interurbà 2016 2022
Global 2016 2022
Tendencial 1.774 1.815
Tendencial 11.075 11.545
Tendencial 12.850 13.360
Objectiu 1.517 1.378
Objectiu 10.371 10.300
Objectiu 11.888 11.679
∆% Objectiu-tendencial -14% -24%
∆% Objectiu-tendencial -6% -11%
∆% Objectiu-tendencial -7% -13%
∆% Objectiu-actual -11% -19%
∆% Objectiu-actual 1% 1%
∆% Objectiu-actual 0% -2%
A nivell global del municipi, no s’assoleixen els objectius marcats.
Però sí s’assoleixen, amb molt de marge, a nivell de la mobilitat interna al municipi. De fet, la reducció del
19% entre 2010 i 2022, posa el municipi de Santa Perpètua en la correcta direcció per assolir els objectius europeus
del Pacte d’Alcaldes, de reducció del consum energètic del 20% entre 2010 i 2020.
EMISSIONS DE GASOS D’EFECTE HIVERNACLE
Objectiu del PMU: Reducció les emissions de gasos d’efecte hivernacle
Valor any de referència 2010
5.110 t/any (fluxos intramunicipals) + 29.841 t/ any (fluxos intermunicipals)
Objectiu de millora del PMU per l’escenari +6 anys:
Els objectius de reducció per al primer horitzó (+6):
- Superior al 9%: s’han de considerar un esforç considerable.
- Superior al 10%: s’han de considerar un esforç molt considerable.
Escenari objectiu
Urbà 2016 2022
Interurbà 2016 2022
Global 2016 2022
Tendencial 5.342 5.465 Tendencial 32.633 34.289
Tendencial 37.975 39.754
Objectiu 4.565 4.141 Objectiu 30.180 29.571
Objectiu 34.746 33.712
∆% Objectiu-tendencial -15% -24%
∆% Objectiu-tendencial -8% -14%
∆% Objectiu-tendencial -9% -15%
∆% Objectiu-actual -11% -19%
∆% Objectiu-actual 1% -1%
∆% Objectiu-actual -1% -4%
A nivell global del municipi, no s’assoleixen els objectius marcats.
Però sí s’assoleixen a nivell de la mobilitat interna al municipi. De fet, la reducció del 19% entre 2010 i 2022,
posa el municipi de Santa Perpètua en la correcta direcció per assolir els objectius europeus del Pacte d’Alcaldes, de
reducció de les emissions de gasos d’efectes hivernacle del 20% entre 2010 i 2020.
Pla de Mobilitat Urbana de Santa Perpètua de Mogoda
Informe de Sostenibilitat Ambiental, text refós octubre 2013
165
QUALITAT DE L’AIRE
Objectiu del PMU: Millorar la qualitat atmosfèrica
Valor any de referència 2010
PM10: 3,80 t/any (fluxos intramunicipals) + 25,58 t/ any (fluxos intermunicipals)
NOx: 36,3 t/any (fluxos intramunicipals) + 197,6 t/ any (fluxos intermunicipals)
Objectiu de millora del PMU per l’escenari +6 anys:
Reducció de les emissions contaminants, contribuint a mantenint els nivells d’immissió de PM10 i NOx sota els límits legals.
Escenari objectiu
PM10
Urbà 2016 2022
Interurbà 2016 2022
Global 2016 2022
Tendencial 3,9 3,7 Tendencial 26,8 24,7
Tendencial 30,7 28,5
Objectiu 3,2 2,7 Objectiu 26,5 24,8
Objectiu 29,8 27,6
∆% Objectiu-tendencial -17% -27%
∆% Objectiu-tendencial -1% 0%
∆% Objectiu-tendencial -3% -3%
∆% Objectiu-actual -15% -28%
∆% Objectiu-actual 4% -3%
∆% Objectiu-actual 1% -6%
A nivell global del municipi, s’assoleixen els objectius marcats de reducció de les emissions, en l’escenari 2022.
Sí s’assoleixen a nivell de la mobilitat interna al municipi, tant en l’escenari 2016 com en l’escenari
2022.
NOx
Urbà 2016 2022
Interurbà 2016 2022
Global 2016 2022
Tendencial 30,4 25,5
Tendencial 154,1 128,9
Tendencial 184,6 154,4
Objectiu 25,6 19,4
Objectiu 139,6 106,3
Objectiu 165,1 125,7
∆% Objectiu-tendencial -16% -24%
∆% Objectiu-tendencial -9% -18%
∆% Objectiu-tendencial -11% -19%
∆% Objectiu-actual -30% -47%
∆% Objectiu-actual -29% -46%
∆% Objectiu-actual -29% -46%
S’assoleixen els objectius de reducció marcats per les emissions d’NOx.
QUALITAT ACUSTICA
Objectiu del PMU: Millorar la qualitat acústica
Valor actual (any de referència 2010)
(es desconeix)
Objectiu de millora del PMU per l’escenari +6 anys:
Els objectius de reducció per al primer horitzó (+6):
- Del 25% de la població exposada per sobre de 65 LAR es veuen com a esforços considerables.
- Del 35% de la població exposada per sobre de 65 LAR es veuen com a esforços molt considerables.
Escenari objectiu
En no disposar de les eines de partida de mesura al municipi, es desconeix l’efecte del PMU sobre el vector acústic.
Tot i així és previsible que el PMU millori la qualitat acústica del municipi, ja que un seguit de les mesures
proposades pel Pla contribuiran a reduir l’impacte sonor provocat pel trànsit. Destaquen la creació de la zona centre
pacificada, l’ampliació de la zona 30, i la limitació de la velocitat en casc urbà.
Pla de Mobilitat Urbana de Santa Perpètua de Mogoda
Informe de Sostenibilitat Ambiental, text refós octubre 2013
166
AUTOCONTENCIÓ
Objectiu del PMU: Augment de l’autocontenció dels desplaçaments quotidians
Valor any de referència 2010
30,7%
Objectiu de millora del PMU per l’escenari +6 anys:
Estabilització de l’autocontenció. L’objectiu es el de propiciar la reducció de la distància mitjana de desplaçament i en conseqüència reduir o estabilitzar els nombre de desplaçaments de connexió, ja que aquests solen ser desplaçaments més llargs i que requereixen utilitzar mitjans motoritzats.
Escenari objectiu
Any 2016, autocontenció del 35,6%.
Les mesures del PMU permeten assolir els objectius marcats.
DISTÀNCIA MITJANA DE DESPLAÇAMENT
Objectiu del PMU: Creixement zero de la distància mitjana dels desplaçaments
Valor any de referència 2010
2,6 km en desplaçaments intramunicipals; 34,9 km en desplaçaments intermunicipals
Objectiu de millora del PMU per l’escenari +6 anys:
Minimitzar la distància mitjana de desplaçament: creixement anual zero.
Escenari objectiu
2,4 km en desplaçaments intramunicipals; 32 km en desplaçaments intermunicipals.
Les mesures del PMU permeten assolir els objectius marcats.
OCUPACIÓ DE L’ESPAI
Objectiu del PMU: Optimitzar l’ocupació de l’espai públic (reduint l’ocupació per part dels vehicles motoritzats)
Valor any de referència 2010
61% espai vehicles motoritzats – 3,1% exclusiu vianants i bicicletes – 6,5% amb mesures de pacificació
Objectiu de millora del PMU per l’escenari +6 anys:
Les reduccions de 3 punts percentuals de l’espai públic urbà destinat als vehicles motoritzats es consideren canvi significatius, i de 6 punts, molt significatius.
Escenari objectiu
56% espai vehicles motoritzats – 5% exclusiu vianants i bicicletes – 18% amb mesures de pacificació
Les mesures del PMU permeten assolir els objectius marcats, amb un canvi significatiu respecte la situació de partida.
Pla de Mobilitat Urbana de Santa Perpètua de Mogoda
Informe de Sostenibilitat Ambiental, text refós octubre 2013
167
Globalment es pot observar com les mesures de millora del PMU són molt clares en el cas de la
mobilitat intramunicipal, amb un canvi de tendència molt significatiu, millorant la situació actual.
A més, cal considerar que la situació de partida del municipi són les de un municipi amb un
sistema de mobilitat interna on predominen ja actualment els desplaçaments a peu, i per tant
requereix un esforç addicional promoure un canvi modal (associat a àrees residencials de baixa
densitat).
El PMU fa clars esforços en la millora de les infraestructures de transport públic, en la gestió de
l’aparcament intern al nucli urbà i es modifica de forma molt significativa la jerarquització viària
del municipi, creant un gran nucli pacificat al centre de Santa Perpètua i modificant el
funcionament intern de diversos barris. Totes aquestes mesures serveixen per acostar-se molt als
objectius del objectius de lluita contra el canvi climàtic.
La priorització de les mesures del Pla amb criteris ambientals, coincideix amb la prioritat
d’implantació que ha seguit el municipi, fet que permet un important canvi en la distribució
modal dels fluxos intramunicipals dins del termini del Pla.
En canvi, la mobilitat intermunicipal, ofereix majors dificultats en la seva millora. La situació
econòmica actual ha obligat a allargar els terminis d’execució de diverses mesures competència
d’administracions supramunicipals, i que tant és més realista preveure l’assoliment dels objectius
normatius en un escenari a +12 anys.
Malgrat les millores esmentades, amb el conjunt de mesures proposades al Pla no es preveu
acomplir els objectius de reducció marcats normatives ambientals. Per arribar-hi caldria una
reducció dràstica dels veh-km realitzats en mitjans motoritzats en els desplaçaments de connexió
externs al municipi, i les mesures del PMU no tenen un abast suficient. Tot i així, el PMU treballa
activament en les relacions amb els municipis veïns (on sí pot actuar de forma directa), i per les
relacions amb municipis més distants, engloba dins dels compromisos assumits per l’Ajuntament
la implicació i seguiment d’aquests desenvolupaments que portin a un model més sostenible en
la mobilitat de connexió.
Pla de Mobilitat Urbana de Santa Perpètua de Mogoda
Informe de Sostenibilitat Ambiental, text refós octubre 2013
169
16. MESURES DE SEGUIMENT I SUPERVISIÓ
El seguiment ambiental del Pla s’ha d’integrar en els mecanismes de seguiment propis del PMU.
El seguiment comportarà, com a mínim, la realització d’informes als 3 i als 6 anys des de
l’aprovació del Pla.
Segons s’estableix als articles 29 i 30 de la Llei 6/2009 el promotor és el responsable de dur a
terme el seguiment dels efectes sobre el medi ambient que comporta l’aplicació o l’execució del
Pla. El seguiment es pot dur a terme per mitjà de l’òrgan específic que determini la legislació
sectorial, per mitjà d’un director ambiental del pla, o eventualment, per mitjà d’una comissió
mixta interadministrativa.
Els informes de seguiment es transmetran a la Subdirecció general d’avaluació ambiental qui, en
cas necessari, emetrà un informe valoratiu. Aquest és òrgan ambiental és el responsable de la
supervisió dels efectes ambientals de l’aplicació dels plans i programes, de rebre els informes
periòdics de seguiment i d’identificar els efectes adversos.
Els informes de seguiment han de constar de la següent informació:
Estat d’execució de les mesures en relació al programa d’actuació establert.
Grau d’assoliment dels objectius ambientals generals del Pla i dels específics establerts
per als principals fluxos de mobilitat.
En cas necessari, incorporar directrius ambientals per corregir situacions anòmales per tal
de maximitzar l’assoliment dels valors dels objectius ambientals fixats al Pla.
A continuació es presenta el recull d’indicadors ambientals de seguiment del PMU de
Santa Perpètua de Mogoda que permetran fer el seguiment dels objectius socioambientals del
Pla.
Indicador Valor actual
(2010)
Valor objectiu del PMU
(2016)
Consum energètic del transport per carretera en benzina i gas-oil (tep/any)
11.921 Urbà: 1.696 Interurbà: 10.225
11.888 Urbà: 1.517 Interurbà: 10.371
% Consum energètic del transport per carretera en energies alternatives sobre el consum energètic total
0,2% Urbà: 0,2% Interurbà: 0,2%
3,6% Urbà: 2,0% Interurbà: 3,9%
Total d’emissions de CO2 (t/any) 34.951 Urbà: 5.110 Interurbà: 29.841
34.746 Urbà: 4.565 Interurbà: 30.180
Total d’emissions de PM10 (t/any) 29,38 Urbà: 3,80 Interurbà: 25,58
29,75 Urbà: 3,23 Interurbà: 26,52
Pla de Mobilitat Urbana de Santa Perpètua de Mogoda
Informe de Sostenibilitat Ambiental, text refós octubre 2013
170
Indicador Valor actual
(2010) Valor objectiu del PMU
(2016)
Total d’emissions de NOx (t/any) 233,90 Urbà: 36,30 Interurbà: 197,59
167,15 Urbà: 25,56 Interurbà: 139,58
% de població en zones >65 dB LAR (diürn) - -
% de població en zones >55 dB LAR (nocturn) - -
Repartiment modal (veh. privat – transport col·lectiu – a peu i bici)
63% - 9% - 28% Urbà: 32% - 5%- 63% Interurbà: 81% - 11% - 8%
61% - 10% - 29% Urbà: 29% - 6%- 65% Interurbà: 78% - 12% -10%
Nivell d’autocontenció dels desplaçaments 30,7% 35,6%
Distància mitjana dels desplaçaments en vehicle privat Urbà: 2,6 Interurbà: 34,9
Urbà: 2,4 Interurbà: 32
Ràtio d’ocupació dels cotxes (dies feiners) Urbà: 1,3 Interurbà: 1,1
Urbà: 1,3 Interurbà: 1,1
% d’espai públic destinat als vehicles motoritzats (circulació i aparcament)
61% 50%
% d’espai públic amb mesures de pacificació del trànsit 37% 41%
% d’espai públic d’ús exclusiu per a vianants o bicicletes 2% 9%
Infraestructura específica per a bicicletes 27,2 km 35 km
Cobertura de transport urbà i interurbà 95% 97%
Nombre de places d'aparcament (en calçada i fora de calçada) per a vehicles motoritzats
7.604 places 9.791 places
Modernització de vehicles municipals - 2%
Nombre d’accidents anuals amb víctimes a la xarxa vial 153 accidents amb i sense víctimes
115 accidents amb i sense víctimes
% d’accidents anuals amb vianants o ciclistes implicats 15 11
Accidents anuals per 10.000 veh-km (urbans) 0,07 0,05
Pla de Mobilitat Urbana de Santa Perpètua de Mogoda
Informe de Sostenibilitat Ambiental, text refós octubre 2013
171
17. DOCUMENT DE SÍNTESI
17.1. OBJECTE DE L’INFORME DE SOSTENIBILITAT AMBIENTAL
El present informe és part integrant de la tercera fase del Pla de Mobilitat Urbana del municipi de
Santa Perpètua de Mogoda i concreta la seva avaluació ambiental.
El procés s’emmarca en la Directiva 2001/42/CE del Parlament Europeu i del Consell, de 27 de
juny de 2001, relativa a l’avaluació de determinants plans i programes en el medi ambient .
Aquesta Directiva es troba transposada a l’Estat Espanyol mitjançant la Llei 9/2006, de 28 d’abril,
sobre l’avaluació dels efectes de determinants plans i programes sobre el medi ambient, i a
Catalunya mitjançant la Llei 6/2009, de 28 d’abril, d’avaluació ambiental de plans i programes.
La Llei 9/2003, de 13 de juny, de mobilitat de Catalunya, també estableix la necessitat d’una
avaluació ambiental estratègica als instruments de planificació establerts per la Llei (article 17),
entre els quals es troben els plans de mobilitat urbana.
Per tant, el PMU de Santa Perpètua de Mogoda es troba subjecte a AAPP, i el present Informe de
Sostenibilitat Ambiental forma part de l’esmentat procés.
El procés d’AAPP es va iniciar amb l’elaboració de l’Informe de Sostenibilitat Ambiental Preliminar
per part de l’Ajuntament de Santa Perpètua de Mogoda, com a promotor del Pla.
Un cop transmès l’ISAP a l’òrgan ambiental, aquest ha identificat les administracions públiques
afectades i el públic interessat, que han estat consultats sobre l’abast i el grau d’especificació del
present Informe de Sostenibilitat Ambiental. Així, amb les consultes realitzades, l’òrgan ambiental
ha redactar el document de referència que es va notificar a l’Ajuntament de Santa Perpètua de la
Mogoda el 3 de gener de 2011. D’acord amb l’art. 21 de la Llei 6/2009, el ISA s’ha de redactar
seguint en tot moment les indicacions del Document de referència
Aquest document d’ISA refós contempla aquest estat inicial de les mesures. Els resultats es
modifiquen en base als requeriments de l’informe sobre l’aprovació inicial del Pla de mobilitat
urbana de Santa Perpètua de Mogoda, de la Direcció General de Polítiques Ambientals.
17.2. EL PLA DE MOBILITAT URBANA DE SANTA PERPÈTUA DE MOGODA
La Llei 9/2003, de 13 de juny, de mobilitat de Catalunya, desplega un seguit d’instruments de
planificació de la mobilitat aplicables a les diferents escales de treball. El Pla de Mobilitat Urbana
és l’instrument de planificació de la mobilitat a escala local, segons se’n desprèn de l’article 9.
Els objectius generals d’aquest són configurar un sistema de mobilitat urbana al municipi de
Santa Perpètua:
Afavorir les condicions per a la mobilitat dels vianants.
Fomentar la participació de la bicicleta en el conjunt de mitjans de transport.
Pla de Mobilitat Urbana de Santa Perpètua de Mogoda
Informe de Sostenibilitat Ambiental, text refós octubre 2013
172
Promoure la utilització del transport públic davant del transport privat.
Fomentar un ús racional del cotxe.
Adaptar les estratègies d’aparcament a les noves realitats de mobilitat.
Aconseguir una distribució urbana de mercaderies regulada, àgil i ordenada.
Fomentar la intermodalitat com a mesura per tal d’assolir un ús eficient dels diferents
modes de transport.
Millorar la seguretat viària i el civisme.
Promoure l’ús de carburants menys contaminants i el control de la contaminació
atmosfèrica i acústica provocats pel trànsit.
17.3. OBJECTIUS AMBIENTALS
A més dels objectiu generals, el PMU de Santa Perpètua es marca uns objectius ambientals que
es basen en la legislació d’àmbit local, regional, estatal i europea i en el document de referència
de l’ISA Preliminar.
Els objectius ambientals del PMU són els següents:
Reduir els impactes de la mobilitat en el canvi climàtic
Reduir la contaminació atmosfèrica causada pel trànsit rodat
Reduir la contaminació acústica causada pel trànsit rodat
Reduir l’accidentalitat viària i el nombre de víctimes
Millorar l’equilibri en els usos i les funcions de l’espai públic
Incrementar la quota d’ús dels mitjans no motoritzats i l’ús del transport públic en els
desplaçaments urbans.
17.4. ESCENARIS ALTERNATIUS ESTUDIATS
Les alternatives considerades en l’Informe de Sostenibilitat Ambiental han estat:
Escenari tendencial: resultant de la no aplicació del pla.
Escenari amb objectius del pdM de la Regió Metropolitana de Barcelona: amb la voluntat
d’assolir tots els objectius ambientals marcats pel pdM.
Escenari objectius del PMU de Santa Perpètua de Mogoda: resultat de l’aplicació de les
propostes del pla.
Per cada escenari s’han avaluat cada un dels vectors ambientals i s’ha analitzat la viabilitat de la
seva implantació. Es descarta l’escenari pdM per la impossibilitat d’assolir els resultats evidenciats
Pla de Mobilitat Urbana de Santa Perpètua de Mogoda
Informe de Sostenibilitat Ambiental, text refós octubre 2013
173
en aquest termini de temps, i en la situació econòmica actual. En el mateix document de síntesi
del pdM s’evidencia les dificultats d’assolir alguns dels objectius marcats, com la nova distribució
modal.
El PMU de Santa Perpètua recull un seguit de mesures amb el propòsit d’aconseguir els objectius
marcats en el pla, que s’agrupen en nous grans àmbits temàtics, segons el mitjà de transport en
el qual tenen més incidència. També, hi ha un conjunt de mesures de caràcter més transversal
enfocades a promoure un canvi de cultura de la mobilitat i també unes altres relacionades amb
les ordenances municipals.
Aquests àmbits són: Transport públic, Vianants i accessibilitat, Ciclistes, Vehicle privat i
infraestructures, Aparcament, Mobilitat i educació, Normativa i nous instruments de planificació,
Seguretat viària i Polígons d’activitat.
17.5. CONCLUSIONS
Un cop analitzat el grau d’assoliment dels objectius socioambientals per part del PMU de Santa
Perpètua de Mogoda, s’observa que el pla millora la situació respecte l’escenari tendencial en tots
els objectius ambientals.
S’assoleixen els objectius de canvi modal plantejats, millorant la situació respecte l’escenari
actual, i molt significativament respecte el tendencial. S’assoleix una reducció en vehicle privat de
dos punts percentuals en els primers sis anys, augmentant el transport públic i els modes no
motoritzats. A 12 anys, a més, s’espera un decreixement addicional del vehicle privat, a favor
d’un transvasament del transport públic.
Taula 78. Repartiment modal tendencial i objectiu (mobilitat global: interna + de connexió)
Modes 2010 2016
tendencial 2016
objectiu 2022
tendencial 2022
objectiu
Vehicle privat 63% 66% 61% 69% 59%
Transport públic 9% 8% 10% 7% 12%
A peu/bici 28% 26% 29% 24% 29%
En l’escenari a 6 anys són més visibles les mesures de millora associades a la mobilitat interna,
amb especial èmfasi donat per les mesures ja en curs (mobilitat a peu i en bicicleta).
Taula 79. Repartiment modal tendencial i objectiu (mobilitat interna)
Modes 2010 2016
tendencial 2016
objectiu 2022
tendencial 2022
objectiu
Vehicle privat 32% 37% 29% 42% 27%
Transport públic 5% 5% 6% 5% 7%
A peu/bici 63% 58% 65% 53% 66%
Pla de Mobilitat Urbana de Santa Perpètua de Mogoda
Informe de Sostenibilitat Ambiental, text refós octubre 2013
174
En l’escenari a 12 anys, s’aprecien més els efectes d’una possible execució de les mesures de
millora del transport intermunicipal.
Taula 80. Repartiment modal tendencial i objectiu (mobilitat de connexió)
Modes 2010 2016
tendencial 2016
objectiu 2022
tendencial 2022
objectiu
Vehicle privat 81% 83% 78% 85% 75%
Transport públic 11% 10% 12% 8% 15%
A peu/bici 8% 7% 10% 7% 10%
Les mesures aplicades també permeten assolir tots els objectius marcats per als fluxos de
mobilitat intramunicipal. No així, en la mobilitat intermunicipal el compliment d’objectiu es veure
desplaçat a un escenari a més llarg termini: Santa Perpètua haurà d’esperar a la implantació de
diverses millores de la estructura de transport públic de connexió, per realitzar un canvi modal
suficient per assolir els objectius marcats.
Taula 81. Fluxos ambientals de la mobilitat interna per l’escenari objectiu, variació respecte als valors actuals i tendencials
Escenari actual
Tendencial (2016)
Objectiu (2016)
∆% objectiu r. tendencial
∆% objectiu r. 2010
Tendencial (2022)
Objectiu (2022)
∆% objectiu r. tendencial
∆% objectiu r.
2010
Consum energètic (tep/any)
1.696 1.774 1.517 -14% -11% 1.815 1.378 -24% -19%
Emissions GEH (t CO2 eq/any)
5.109 5.342 4.565 -15% -11% 5.465 4.141 -24% -19%
Emissions PM10 (t/any)
3,80 3,89 3,23 -17% -15% 3,73 2,73 -27% -28%
Emissions NOx (t/any)
36,30 30,45 25,56 -16% -30% 25,48 19,39 -24% -47%
Taula 82. Fluxos ambientals de la mobilitat de connexió per l’escenari objectiu, variació respecte als valors actuals i tendencials
Escenari actual
Tendencial (2016)
Objectiu (2016)
∆% objectiu r. tendencial
∆% objectiu r.
2010
Tendencial (2022)
Objectiu (2022)
∆% objectiu r. tendencial
∆% objectiu r.
2010
Consum energètic (tep/any)
10.225 11.075 10.371 -6% 1% 11.545 10.300 -11% 1%
Emissions GEH (t CO2 eq/any)
29.841 32.633 30.180 -8% 1% 34.289 29.571 -14% -1%
Emissions PM10 (t/any)
25,58 26,83 26,52 -1% 4% 24,72 24,84 0% -3%
Emissions NOx (t/any)
197,59 154,14 139,58 -9% -29% 128,91 106,34 -18% -46%
Pla de Mobilitat Urbana de Santa Perpètua de Mogoda
Informe de Sostenibilitat Ambiental, text refós octubre 2013
175
Taula 83. Fluxos ambientals de la mobilitat total per l’escenari objectiu, variació respecte als valors actuals i tendencials
Escenari actual
Tendencial (2016)
Objectiu (2016)
∆% objectiu r. tendencial
∆% objectiu r.
2010
Tendencial (2022)
Objectiu (2022)
∆% objectiu r. tendencial
∆% objectiu r.
2010
Consum energètic (tep/any)
11.921 12.850 11.888 -7% 0% 13.360 11.679 -13% -2%
Emissions GEH (t CO2 eq/any)
34.950 37.975 34.746 -9% -1% 39.754 33.712 -15% -4%
Emissions PM10 (t/any)
29,38 30,72 29,75 -3% 1% 28,46 27,57 -3% -6%
Emissions NOx (t/any)
233,90 184,59 165,14 -11% -29% 154,39 125,73 -19% -46%