OP ED ER. Narcís Prat

Post on 21-Jun-2015

432 views 0 download

description

Sessió .idea d'Ecotendències CosmoCaixa dedicada als reptes del mediterrani.

Transcript of OP ED ER. Narcís Prat

La producció pesquera i la supervivència de les poblacions d’ocells marins de la Mar Mediterrània, fins a quin punt

depèn de l’aigua que porten els grans rius? (OPeDeR = Ocells, Peixos , Persones, Delta, Riu)

PARTENARIAT Francesc Gallart, IDAEA, CSIC, Barcelona Carles Ibañez, , IRTA, Ecosistemes Aquàtics San Carles de la RàpitaNuno Caiola, IRTA Ecosistemes Aquàtics San Carles de la RàpitaDaniel Oró, IMEDEA, CSIC, Esporles Mallorca Isabel Palomera, ICM, CSIC, Barcelona Jordi Salat, ICM, CSIC, Barcelona

NARCÍS PRAT Impulsor

Grup de recerca F.E.M. (Freswater Ecology and Management)

Departament d’Ecologia, Universitat de Barcelona

OBJECTIUS L’objectiu bàsic és mostrar com la integració de diferents coneixements demostra la dependència de la mar Mediterrània dels fluxes dels seus rius Un segon objectiu important és demostrar la poca importància que se li dona al coneixement científic per: - Establir els objectius de gestió en la planificació hidrològica (en aquest cas el Plan Hidrológico del Ebro) - Evitar els impactes que això tindrà per l’ecosistema pelàgic de la Mediterrània propera al Delta de l’Ebre

Baldriga balear (Puffinus mauretanicus)

Endemisme balear en perill d’extinció

Pesca en alta mar davant del Delta de l’Ebre

Les costes del Delta i Castelló, hi ha molta pesca, en

depenen molts pescadors i el turisme de la zona,

Ocells, peixos i pescadors formen part

d’un ecosistema molt productiu i divers

Crescudes = fertilització = plàncton = peixos

Perquè es pesca tant de peix a la

costa al sud del Delta de l’Ebre?:

Perquè hi ha menjar, es clar..

plàncton que alimenta als peixos

Imatge on es mostra

l'abundancia de clorofil·la.

Observi’s que a la zona de

sortida dels rius és on n'hi ha

més

La Sirena, Octubre 1982

Avui, 9.12.1982

Industrias pesqueras 15.5.1960

Es nou això? No!!! Ja ho deia Margalef

Ara sabem que el cabal d’un any es garantia de producció del següent

1 any

Larves de peixos Peixos pelàgics adults

R2 = 0.2526

55

56

57

58

59

60

61

62

0 1E+12 2E+12 3E+12 4E+12 5E+12

Ebro river flow in Nov+Dec

Aver

age

egg

vo

lum

e

I que l’èxit reproductor de la Baldriga va lligat al cabal del riu.....

Peixos, ocells i pescadors formen part l’ecosistema marí enfront del Delta

No oblidem que entre el riu i

la mar hi ha el Delta

El Delta, un sistema natural y un espai productiu

I que el SERVEIS ECOSISTÈMICS que ens proveix el Delta, com el marisqueig, la pesca de l’anguila, el cultiu de l’arrós o la conservació dels flamencs, estan també lligats a la presència d’aigua dolça (i a la seva qualitat) que ve del riu

0

5000

10000

15000

20000

25000

30000

35000

19

12

-19

13

19

14

-19

15

19

16

-19

17

19

18

-19

19

19

20

-19

21

19

22

-19

23

19

24

-19

25

19

26

-19

27

19

28

-19

29

19

30

-19

31

19

32

-19

33

19

34

-19

35

19

51

-19

52

19

54

-19

55

19

56

-19

57

19

58

-19

59

19

60

-19

61

19

62

-19

63

19

64

-19

65

19

66

-19

67

19

68

-19

69

19

70

-19

71

19

72

-19

73

19

74

-19

75

19

76

-19

77

19

78

-19

79

19

80

-19

81

19

82

-19

83

19

84

-19

85

19

86

-19

87

19

88

-19

89

19

90

-19

91

19

92

-19

93

19

94

-19

95

19

96

-19

97

19

98

-19

99

20

00

-20

01

20

02

-20

03

20

04

-20

05

20

06

-20

07

20

08

-20

09

20

10

-20

11

Ap

orta

cio

nes

Però resulta que cada vegada el riu aporta menys aigua a la mar

Aportació anual del riu Ebre a Tortosa: Font CHE

Es clar, el regadiu consumeix molta aigua

Podríem pensar que regadiu existent explica la disminució del cabal

1900 2000

Ús del sòl i cobert vegetal a la capçalera del riu Segre (Cerdanya- Cadí), Milona, 2000

Però i ha Altres factors: Canvis en l’ús del territori

Increment de l’àrea aforestada (verd a l’esquerra),

decrement d’aportacions rius capçalera (vermell a la dreta)

Ebre 1940 - 1997 (hm3 anuals)

Descensos total anual % anual

Brut: 5.740 101 0.78

Clima: 2.130 38 0.29 Irrigació: 1.840 32 0.25 Reforestació: 1.770 31 0.24

I el canvi climàtic, ha afectat els cabals?

(sobretot increment de temperatura)

Això explicaria la baixada d’aportacions, però perquè

disminueixen els màxims?

L’importància dels embassaments, més de cent grans preses a tota la conca:

1- L’aigua passa, però els sediments no 2 – Regulació màxims i mínims

Presa Mequinenza

Pèrdues de 30 m/a

(1600 m desde 1957-1998)

Guanys de 19 m/a

(1400 m 1957-1998)

Ha/a perdudes: 1972-1984: 13,5; 1984-2000: 4,4

Subsidència: 1,7 mm/a

El delta retrocedeix, s’enfonsa, en 25 anys ¼ pot estar sota el nivell de la mar

0

5000

10000

15000

20000

25000

30000

35000

19

12…

19

14…

19

16…

19

18…

19

20…

19

22…

19

24…

19

26…

19

28…

19

30…

19

32…

19

34…

19

51…

19

54…

19

56…

19

58…

19

60…

19

62…

19

64…

19

66…

19

68…

19

70…

19

72…

19

74…

19

76…

19

78…

19

80…

19

82…

19

84…

19

86…

19

88…

19

90…

19

92…

19

94…

19

96…

19

98…

20

00…

20

02…

20

04…

20

06…

20

08…

20

10…

Ap

ort

aci

on

e H

m3/a

ny

El control dels cabals pels embassaments és total en anys secs i elevat en anys més humits

Aportació mitjana en règim natural (PHE 2014)

Màxims per sota

2500 m3/seg

Anys secs no hi

ha màxims

Anys humits

màxims controlats

Menys màxims i més petits: menys pesca i més contaminació al Delta i a la mar

La producció de seitó a la zona del Delta de l'Ebre

depèn fins en un 60% del cabal del riu. Per cada m3/s

que arriba a l'època de posta s'obtenen 114 kg de

seitó l'any següent

Menys crescudes, menys pesca: problemes

pels pescadors, parades biològiques

Menys crescudes, menys

peixos, problemes per la

Baldriga

0

5000

10000

15000

20000

25000

30000

35000

19

12

-19

13

19

14

-19

15

19

16

-19

17

19

18

-19

19

19

20

-19

21

19

22

-19

23

19

24

-19

25

19

26

-19

27

19

28

-19

29

19

30

-19

31

19

32

-19

33

19

34

-19

35

19

51

-19

52

19

54

-19

55

19

56

-19

57

19

58

-19

59

19

60

-19

61

19

62

-19

63

19

64

-19

65

19

66

-19

67

19

68

-19

69

19

70

-19

71

19

72

-19

73

19

74

-19

75

19

76

-19

77

19

78

-19

79

19

80

-19

81

19

82

-19

83

19

84

-19

85

19

86

-19

87

19

88

-19

89

19

90

-19

91

19

92

-19

93

19

94

-19

95

19

96

-19

97

19

98

-19

99

20

00

-20

01

20

02

-20

03

20

04

-20

05

20

06

-20

07

20

08

-20

09

20

10

-20

11

Ap

ort

aci

on

e H

m3/a

ny

I que és planifica pel futur al PHE?

Aportació mitjana en règim natural (PHE)

PHE: Increment consum regadius, menys escolament per canvi

climàtic i aforestació, més embassaments (menys màxims)…..

¿Qué diu el PHE de la producció pesquera?. RES, no hi estan obligats per la

DMA.

¿Quin cas fa el PHE del coneixement científic?: Cap en aquest cas,

Interessat en altres (per exemple en el càlcul del règim de cabals)

Aportació segons règim de cabals del PHE inclosos els màxims

• En data 11.07.06 el Comitè del PIPDE i el ple de la CSTE aprova el document base del Pla

• El PIPDE fou presentat en data 26.07.06 a Tortosa.

• En data 18.01.07 el Comitè del PIPDE aprova la proposta d’actuacions per a 2007.

• El PIPDE remet a la seva inclusió com part del Programa de mesures del PHCE.

• El PIPDE inclou una temporalització 2006-2008 de les actuacions a realitzar fins a l’aprovació del PHCE. Aquestes actuacions corresponen a la CHE, D.G. Costas, Acuamed, Ministeri d’Agricultura, ACA, DPTOP (actual DTS) i DAAM.

• Cada any s’explicitarà un Pla d’Acció amb les actuacions previstes, pressupost i administració encarregada (això s’acaba el 2009).

DDE QUE

1995

Exemples de treballs científics, informes fet pel govern, retalls depremsa i el resum de les conclusions del PIPDE on es mostra com s’ha intentat explicar que el PHN abans i el PHE vn en contra de tota lògica científica per conservar el ecosistema del Delta i la seva mar i amntenir els serveis ecosistèmics que ara ens proporciona (pesca…)

• En data 11.07.06 el Comitè del PIPDE i el ple de la CSTE aprova el document base del Pla

• El PIPDE fou presentat en data 26.07.06 a Tortosa.

• En data 18.01.07 el Comitè del PIPDE aprova la proposta d’actuacions per a 2007.

• El PIPDE remet a la seva inclusió com part del Programa de mesures del PHCE.

• El PIPDE inclou una temporalització 2006-2008 de les actuacions a realitzar fins a l’aprovació del PHCE. Aquestes actuacions corresponen a la CHE, D.G. Costas, Acuamed, Ministeri d’Agricultura, ACA, DPTOP (actual DTS) i DAAM.

• Cada any s’explicitarà un Pla d’Acció amb les actuacions previstes, pressupost i administració encarregada (això s’acaba el 2009).

DDE QUE

1995

Exemples de treballs científics, informes fet pel govern, retalls depremsa i el resum de les conclusions del PIPDE on es mostra com s’ha intentat explicar que el PHN abans i el PHE vn en contra de tota lògica científica per conservar el ecosistema del Delta i la seva mar i amntenir els serveis ecosistèmics que ara ens proporciona (pesca…)

Quin és el futur de l’ecosistema

marí en front dels Deltes?

Que passarà amb la pesca?

Realment el Delta de l’Ebre està

en perill?

Serveixen per alguna cosa els

treballs dels científics?