Post on 11-Aug-2015
Paisatge i infraestructures energètiques. Orientacions per a una adequada implantació de l’energia eòlica a Catalunya Pere Sala i Martí. Coordinador de l’Observatori del Paisatge de Catalunya Girona, 28 de novembre de 2013
Paisatge i infraestructures energètiques
Partim del concepte de paisatge que emana del Conveni europeu del paisatge.
Algunes de les infraestructures energètiques impliquen l’aparició de nous elements molt visibles, sovint ubicats en espais amb una major exposició visual i/o una major càrrega simbòlica.
Més enllà de l’inevitable efecte visual, algunes infraestructures tenen també una incidència en el caràcter paisatgístic del lloc, que té a veure amb dimensions de caire identitari, cultural i fins i tot afectiu que expliquen per què la gent se sent part d’un indret, i no d’un altre.
S’ha produït un cert distanciament entre les comunitats locals i les polítiques energètiques, per una manca d’estratègies d’informació i comunicació a la població, així com d’implicació de la ciutadania en els processos de planificació i execució dels projectes.
El desplegament contemporani de l’energia renovable a Catalunya viu en una constant paradoxa entre la seva acceptació pels efectes a escala global i el seu rebuig, en nombroses ocasions, per la seva incidència paisatgística a l’escala local.
Precisament aquesta transició energètica en la que estem immersos actualment representa una oportunitat per aprendre i aplicar noves formes de relacionar-‐se amb els paisatges contemporanis.
Paisatge i infraestructures energètiques
Cada cop són més visibles infraestructures, antigues centrals, que configuren territoris industrials desolats i esgotats, a vegades marginals.
Algunes d’aquestes instal·∙lacions no només són capaces d’influir de manera positiva en els entorns banals i desordenats, sinó que també comencen a tenir un significat per a la població i a ser valorades, per exemple, com un element d’identitat a escala local, o per a un territori més ampli.
Paisatge i infraestructures energètiques
Paisatge i energia eòlica
Catalunya es troba de ple en un escenari de transició energètica. I és en aquest procés de transició que les energies renovables –on s’inclou l’eòlica-‐ està configurant nous paisatges energètics fins ara inèdits.
En els últims anys la implantació eòlica ha creat polèmica:
- Abast, intensitat i concentració
- Disponibilitat de metodologies
- Falta d’informació
Paisatge i energia eòlica
Les infraestructures relacionades amb l’energia eòlica tenen una forta entitat que, tot i la seva imatge tecnològica d'avantguarda, innovadora, sostenible (pel valor de la producció d’energia alternativa i de l’aprofitament de recursos renovables), i la seva identitat declaradament contemporània, pot llegir-‐se sovint en contrast amb la del territori on s’implanta.
Context de partida Catàlegs de paisatge de Catalunya
Catalunya disposa, per primer cop, del mapa de 135 paisatges, que representen 135 caràcters paisatgístics diferents, tots ells delimitats i descrits pels catàlegs de paisatge de Catalunya.
Mapa dels paisatges de Catalunya
Gran oportunitat per aprofitar els coneixements, l’experiència i tecnologies de tota mena per ajudar-‐nos a encabir adequadament els aerogeneradors en el paisatge
Mapa dels paisatges de Catalunya
Context de partida Catàlegs de paisatge de Catalunya
Tenim una gran oportunitat per aprofitar els enormes coneixements, l’experiència i les tecnologies de tota mena per ajudar-‐nos a encabir adequadament els aerogeneradors en el paisatge
Mapa dels paisatges de Catalunya
Una nova mirada als paisatges eòlics
Una nova mirada als paisatges eòlics
Els aerogeneradors, independentment de les seves dimensions, conformen un conjunt d’infraestructures necessàriament visibles, i la seva incidència en el paisatge depèn de la relació entre el seu disseny i la seva disposició amb el caràcter paisatgístic de cada lloc. Els aerogeneradors no han de ser necessàriament incompatibles amb els valors i les qualitats del paisatge.
La implantació eòlica s’ha de veure com una estratègia per sumar valor al territori i per apropar-‐nos a nous valors i a nous significats, vinculats a la contemporaneïtat.
Una nova mirada als paisatges eòlics
L’energia eòlica i el paisatge generen –o han de generar-‐ una nova relació, en la que els aerogeneradors poden convertir-‐se en un nou referent en el paisatge i en un nou element d’identitat.
Ben dimensionats i emplaçats, els aerogeneradors tenen un gran potencial per capgirar la percepció que sovint té la població d’espais amb poc interès o llocs on costa reconèixer-‐hi una coherència o uns valors paisatgístics.
Disposar d’orientacions precises i clares que ajudin per a la localització i el disseny adequat dels aerogeneradors en el paisatge, adaptats a la diversitat de paisatges del país.
Objectius
Situar els aerogeneradors en la quotidianitat del paisatge.
Esdevenir una eina per al disseny, l’avaluació i la planificació eòlica a Catalunya, útil per a tècnics, professionals i promotors de nous projectes eòlics, des dels parcs eòlics fins als microeòlics.
Estructura i continguts
PART 1. CAP A UN NOU DESENVOLUPAMENT DE L’ENERGIA EÒLICA A CATALUNYA I LA SEVA RELACIÓ AMB EL PAISATGE
1. El desenvolupament de l’energia eòlica a Catalunya
2. El desenvolupament de l’energia eòlica a Europa
3. Estratègies de governança, participació i comunicació en la implantació eòlica
PART 2. ORIENTACIONS PER A LA IMPLANTACIÓ D’AEROGENERADORS EN EL PAISATGE A CATALUNYA
4. Criteris generals de percepció dels aerogeneradors
5. Orientacions per a la implantació dels aerogeneradors en funció de la diversitat de paisatges
6. Escenaris i supòsits
ANNEX 1. Orientacions per a instal·∙lacions complementàries
43 parcs eòlics, amb una potència elèctrica instal·∙lada de 1.272,32 MW i 812 aerogeneradors, repartits entre 43 municipis i 11 comarques. 9,6 % de la potència elèctrica instal·∙lada a Catalunya (el 32 % del conjunt de les energies renovables). Durant l’any 2012, els parcs eòlics van produir 2.647 GWh, que representa un 6 % de l’electricitat produïda a Catalunya (un 38,1 % de les renovables).
Algunes dades…
Estat actual (2013)
Article 2.4. Fites visuals i fons escènics.
Atès que les instal·∙lacions eòliques afecten, per dimensió i/o ubicació, els fons escènics del paisatge, cal laconsideració de criteris paisatgístics en el projecte d’implantació. En principi, es considera un bon criteri buscar una geometrització perceptible de la implantació dels molins, mitjançant l’establiment de pautes relatives a les alçades, distàncies, alineacions i altres elements significatius, que són pròpies de la necessària ordenació dels elements artificials repetitius.
Aricle 3.11.
1. Ev itar la proliferació d’instal·∙lacions eòliques en fites i fons escènics amb valor simbòlic assenyalats a OQP10.
3. Els nous projectes eòlics han de fer una especial atenció a la visibilitat de les instal·∙lacions eòliques a i des de les àrees paisatgístiques amb valor simbòlic reconegudes en el mapa de valors simbòlics del Catàleg, com també als paisatges agraris assenyalats a OQP14.
7. Adaptar el disseny de les edificacions lligades a les instal·∙lacions eòliques i solars a les directrius OQP5 sobre edificacions aïllades, i el disseny dels vials d’accés a les directrius OQP6, que persegueixen unes infraestructures lineals de comunicació de qualitat. En aquest cas, hauran d’adaptar-‐se al parcel·∙lari existent, minimitzar l’amplada necessària, evitar, sempre que sigui possible, la pavimentació i, en els casos que sigui necessari, revegetar les vores de la xarxa de camins amb vegetació autòctona.
Tractament del paisatge en el planejament eòlic
Algunes dades…
Països analitzats
Les iniciatives europees d’implantació eòlica que han tingut més èxit són les que han donat més protagonisme a les comunitats i institucions locals:
-‐ Participació en la recerca dels emplaçaments idonis (els aerogeneradors participen d’una nova identitat del lloc construïda per la població, sense que es percebi com una pèrdua de la qualitat del paisatge).
-‐ Participació dels beneficis.
La integració de la implantació en el paisatge apareix esdevé un element clau per a l’acceptació social, especialment des del punt de vista perceptiu.
Tres consideracions prèvies...
Nivells de visibilitat Punts d’observació
-‐ Poblacions
-‐ Vies de comunicació
-‐ Punts d’afluència
Els aerogeneradors influeixen de manera mínima en la percepció visual del paisatge
Els aerogeneradors ocupen bona part del camp visual, que condicionen totalment la percepció
Els aerogeneradors són visibles però no impedeixen una percepció del conjunt de l’escena paisatgística
Estructura i continguts
PART 1. CAP A UN NOU DESENVOLUPAMENT DE L’ENERGIA EÒLICA A CATALUNYA I LA SEVA RELACIÓ AMB EL PAISATGE
1. El desenvolupament de l’energia eòlica a Catalunya
2. El desenvolupament de l’energia eòlica a Europa
3. Estratègies de governança, participació i comunicació en la implantació eòlica
PART 2. ORIENTACIONS PER A LA IMPLANTACIÓ D’AEROGENERADORS EN EL PAISATGE A CATALUNYA
4. Criteris generals de percepció dels aerogeneradors
5. Orientacions per a la implantació dels aerogeneradors en funció de la diversitat de paisatges
6. Escenaris i supòsits
ANNEX 1. Orientacions per a instal·∙lacions complementàries
Concepte
Simulació
Pictograma + codi de referència [cercle ple: situació aconsellable]
Criteri / Consideració
Pictograma + codi de referència [cercle buit: situació menys aconsellable]
Capítol 4. Criteris generals de percepció dels aerogeneradors
Capítol 4. Criteris generals de percepció dels aerogeneradors
Criteris que no depenen d’un paisatge en concret
Capítol 4. Criteris generals de percepció dels aerogeneradors
Criteris que no depenen d’un paisatge en concret
Estructura i continguts
PART 1. CAP A UN NOU DESENVOLUPAMENT DE L’ENERGIA EÒLICA A CATALUNYA I LA SEVA RELACIÓ AMB EL PAISATGE
1. El desenvolupament de l’energia eòlica a Catalunya
2. El desenvolupament de l’energia eòlica a Europa
3. Estratègies de governança, participació i comunicació en la implantació eòlica
PART 2. ORIENTACIONS PER A LA IMPLANTACIÓ D’AEROGENERADORS EN EL PAISATGE A CATALUNYA
4. Criteris generals de percepció dels aerogeneradors
5. Orientacions per a la implantació dels aerogeneradors en funció de la diversitat de paisatges
6. Escenaris i supòsits
ANNEX 1. Orientacions per a instal·∙lacions complementàries
Simulació fotogràfica
Pictograma + codi de referència [quadrat ple: situació aconsellable]
Pictograma + codi de referència [quadrat buit: situació menys aconsellable]
Criteri / Consideració
SITUACIÓ 1
SITUACIÓ 2
SITUACIÓ 3
Capítol 5. Orientacions per a la implantació dels aerogeneradors en funció de la diversitat de paisatges
Relleus / formes Paisatges agraris i forestals Paisatges construïts Fites paisatgístiques Efecte acumulatiu
Relleus / formes Paisatges agraris i forestals Paisatges construïts Fites paisatgístiques Efecte acumulatiu
Relleus / formes Paisatges agraris i forestals Paisatges construïts Fites paisatgístiques Efecte acumulatiu
Estructura i continguts
PART 1. CAP A UN NOU DESENVOLUPAMENT DE L’ENERGIA EÒLICA A CATALUNYA I LA SEVA RELACIÓ AMB EL PAISATGE
1. El desenvolupament de l’energia eòlica a Catalunya
2. El desenvolupament de l’energia eòlica a Europa
3. Estratègies de governança, participació i comunicació en la implantació eòlica
PART 2. ORIENTACIONS PER A LA IMPLANTACIÓ D’AEROGENERADORS EN EL PAISATGE A CATALUNYA
4. Criteris generals de percepció dels aerogeneradors
5. Orientacions per a la implantació dels aerogeneradors en funció de la diversitat de paisatges
6. Escenaris i supòsits
ANNEX 1. Orientacions per a instal·∙lacions complementàries
Escenaris generals Escenaris vinculats a espais quotidians a petita escala
Capítol 6. Escenaris i supòsits
Escenari
Fotografia
Caràcter del paisatge
Lectures d’elements del paisatge
Capítol 6. Escenaris i supòsits Escenaris generals
Codis de referència / criteris d’implantació
Simulació fotogràfica
Vista general
Supòsits X.1
Parteixen de la base que hi ha projectes eòlics que estan en diverses
fases de tramitació, i plantegen solucions paisatgístiques per tal de
millorar-‐ne la seva integració
Supòsits X.2
Procuren que els projectes eòlics que segueixen el model vigent s’integrin
com més millor en els paisatges
Supòsits X.3
Plantegen un nou model de desplegament de l’energia eòlica,
caracteritzat per petites instal·∙lacions que s’integrin en els paisatges quotidians, i
que no requereixin la construcció de grans infraestructures auxiliars (línies alta
tensió, camins d’accés,..)
Capítol 6. Escenaris i supòsits Escenaris generals
Codis de referència / criteris d’implantació
Simulació fotogràfica
Vista general
Supòsits X.1
Parteixen de la base que hi ha projectes eòlics que estan en diverses
fases de tramitació, i plantegen solucions paisatgístiques per tal de
millorar-‐ne la seva integració
Supòsits X.2
Procuren que els projectes eòlics que segueixen el model vigent s’integrin
com més millor en els paisatges
Supòsits X.3
Plantegen un nou model de desplegament de l’energia eòlica,
caracteritzat per petites instal·∙lacions que s’integrin en els paisatges quotidians, i
que no requereixin la construcció de grans infraestructures auxiliars (línies alta
tensió, camins d’accés,..)
Capítol 6. Escenaris i supòsits Escenaris generals
Terrasses fluvials
Mosaic agroforestal amb relleu ondulat
Mosaic agroforestal en plana
Plana agrícola
Serres litorals
Nucli singular en entorn agrícola
Mosaic agroforestal ondulat amb urbanitzacions
Terraces cerealístiques
Capítol 6. Escenaris i supòsits Escenaris generals
Escenari
Codis de referència / criteris d’implantació
Simulació fotogràfica
Capítol 6. Escenaris i supòsits Escenaris vinculats a espais quotidians a petita escala
Polígon comercial-‐logístic-‐industrial
Periurbà residencial
Infraestructures lineals
Periurbà rural
Infraestructures portuàries
Polígon químic-‐energètic
Capítol 6. Escenaris i supòsits Escenaris vinculats a espais quotidians a petita escala
Estructura i continguts
PART 1. CAP A UN NOU DESENVOLUPAMENT DE L’ENERGIA EÒLICA A CATALUNYA I LA SEVA RELACIÓ AMB EL PAISATGE
1. El desenvolupament de l’energia eòlica a Catalunya
2. El desenvolupament de l’energia eòlica a Europa
3. Estratègies de governança, participació i comunicació en la implantació eòlica
PART 2. ORIENTACIONS PER A LA IMPLANTACIÓ D’AEROGENERADORS EN EL PAISATGE A CATALUNYA
4. Criteris generals de percepció dels aerogeneradors
5. Orientacions per a la implantació dels aerogeneradors en funció de la diversitat de paisatges
6. Escenaris i supòsits
ANNEX 1. Orientacions per a instal·∙lacions complementàries
Subestació transformadora i edifici de control
Tanques
Connexió elèctrica interna i externa
Plataformes
Altres complements
Camins d’accés
ANNEX 1. Orientacions per instal·∙lacions complementàries