Amb so

A lg u n s d e n o s a lt r e s e n v e llim , d e f e t , p e r q u è

n o m a d u r e m .

E n v e llim q u a n e n s t a n q u e m a le s n o v e s

id e e s i e n s t o r n e m r a d ic a ls .

E n v e llim q u a n le s c o s e s n o v e s e n s

e s p a n t e n .

Envellim també quan pensem massa en nosaltres mateixos i ens oblidem dels

altres.

E n v e ll im s i d e ix e m d e l lu it a r .

Tots estem matriculats a l’escola de la vida, en què el Mestre és el Temps.

L a v id a n o m é s p o t s e r c o m p r e s a m ir a n t e n r e r e . P e r ò n o m é s p o t s e r

v is c u d a m ir a n t e n d a v a n t .

Durant la joventut aprenem; amb l’edat comprenem…

El s home s s ón c om e l s vi n: l ’ e dat f a mal bé e l s dol e nt s , pe r ò

mi l l or a e l s bons .

Envellir no és preocupant: ser vist com un vell si que ho és.

E n v e llir a m b s a v ie s a n o é s e n v e llir

A ls u lls d e l jo v e c r e m a la f la m a , a ls d e l v e ll

b r illa la l lu m .

Essent així, no existeix edat, som nosaltres que la creem. Si no creus en l’edat, no envelliràs

fins al dia de la teva mort.

Personalment, jo no tinc edat: tinc

vida!

No deixis que la tristesa del passat i la por del

futur t’espatllin l’alegria del present.

La vida no és curta; són les

persones les que romanen mortes massa temps

Fes del pas del temps una conquesta i no una

pèrdua.