Post on 29-Jul-2015
Pere CaldersCròniques de la veritat oculta
Aina Muñoz Fernández
Índex
•L’home i l’ofici•Coses de la Providència
L’home i l’ofici
Anàl·lisi personatgesL’inventor : tenia una vocació que no es distreia i una
fantasia lleial. Renuncia a la fama i es dedicà al seu
ofici de forma anònima. “Era una persona sense edat”.
No era sempre feliç però quan ho era deixava tota
tristesa endarrere. Era una persona molt calculadora i
que busca solucions a tots els problemes.
Ell es comença a veure en declivi i com li diu el metge
“Potser us reclama l’amor.” el intenta trobar-lo. També
és una persona molt decidida i constant.
Evoluciona durant el conte i s’acabarà dividint en dos:
l’esperit de l’inventor i el cos de l’inventor. Com si ell
estigués format per dues substàncies diferents.
Sofia: És la noia amb la qual topà l’inventor quan
tornava del metge. Ella és la filla d’una família
adinerada i és capritxosa. També és molt
delicada perquè quan es topà amb l’inventor li
començà a sortir sang del nas. Està compromesa
amb l’inventor però ell, ja al final del conte,
sembla que la ignori perquè tampoc té molt
interès o perquè estar amb ella li treu temps
d’estar inventant coses.
Anàl·lisi personatges
Mare de la Sofia: aquesta és una dona casada
amb un home ric que apareix amb la seva filla
sempre. Ella és qui li marca a l’inventor com ha
d’aparèixer a casa seva. També mostra ser una
dona molt interessada perquè quan l’inventor li
diu que es casarà amb la filla, ja comença a fer
plans de futur i tot.
Anàl·lisi personatges
Pare de la Sofia: se’l descriu com una persona molt estricta
però raonable.
Anàl·lisi personatges
La serventa: no té molta transcendència en la
història però és ella qui obre la porta a l’esperit de
l’inventor al final del conte.
Anàl·lisi personatges
Argument
Plantejament
Se’ns presenta el protagonista com un inventor que cerca solucions
no per el reconeixement i la fama sinó per crear coses útils per a
la vida. Tot en la seva vida depenia de com li anava en el treball.
Un dia sent que cada cop es sent més cansat i decideix anar al
metge. El metge l’acaba dient que a lo millor necessita un amor.
Argument
NusCom que ell sempre troba solucions als problemes i el metge l’havia dit que segurament la solució al seu
problema era trobar un amor, decideix casar-se amb la primera que troba. Resulta ser que la primera
noieta disponible per casar-se és la filla d’una família adinerada la mare de la qual també mostra
interès en casar-la.
La mare de la noia li diu a l’inventor que vingui al dia següent ben mudat a conèixer al seu marit i
demanar la mà a la noia.
A partir d’aquest moment l’inventor es pren el anar a visitar a la Sofia, la noia, tots els vespres com si fos
una obligació o formés part de la rutina.
Arriba un dia que descobreix que pot inventar una cosa molt útil però per acabar-la s’ha de dedicar molt.
És a partir d’aquest moment que es donarà una separació entre l’esperit de l’inventor i el cos d’aquest
mateix. L’esperit seguirà investigant amb la molta més constància que abans, i el cos farà allò que
s’havia pres com rutina: anar a visitar a la Sofia.
Argument
Desenllaç
La Sofia es queixa que ell no li fa cas i que sembla que no tingui cap interès cap
a ella perquè fins i tot parla sense sentit.
Es troben un dia a casa de la noia i de sobte truquen al timbre i la serventa va a
obrir. Quan torna la dona diu que és l’esperit de l’inventor està a la porta i que
diu que ja ha trobat la solució per la troballa que estaven investigant.
“no era ell qui arribava, sinó la seva aparença carnal [...] El seu esperit
romania al taller...”
Llenguatge• Calders utilitza un llenguatge molt entenedor i això provoca una sensació de lectura fàcil.
S’allunya per tant de l’artificiositat estilística exagerada per apropar-se al lector.
“- Apa nena, no siguis fleuma. Què pensarà aquest senyor?”
• Igualment també hi podem observar un llenguatge més líric en algunes parts del conte que
mostren el gran coneixement de l’autor en les lletres. Sap distanciar-se de la realitat lingüística
però fent que els lectors es submergeixin en la seva realitat superior.
“[...] negligim les coses d’aparença mínima i ens dediquem a exaltar aquelles
altres que omplen els ulls pel seu volum.”
TempsExplícit
Contemporani a l’autor. Hi ha els referents dels taxis.
“Aleshores [...] portaven el seu cos [...] fins al carrer i allí llogaven un cotxe...”
Implícit
Parlem d’una setmana aproximadament, que és el temps que triga l’inventor en anar-se’n definitivament del costat de la Sofia.
“Sigui com sigui, tothom hauria dit que l’inventor arribava realment cada vespre a
casa del seu amor.”
EspaiEns parla d’una ciutat perquè parla dels
“perills urbans”, de l’asfalt i dels
cotxes. Però altre cop no especifica
“quina” ciutat tot per universalitzar el
conte i que la història pogués ocórrer
en qualsevol ciutat del món.
“ [...] desconeixent els semàfors i els
perills urbans, canviant les passes
sense tocar gairebé [...] l’asfalt.”
Tècniques estilístiques• Contrast en els registres
• Personatges caricaturescos
• Crítica burgesia
• Ensenyament moral
• Civisme i l’orde
• El tedi vital: ens movem tots pels mateixos patrons. Un falç sentiment
d’equilibri. Les normes socials imposades que no ens deixen ser lliures.
• L’humorisme amb una ironia clara que està combinada amb la fantasia i la
distorsió de la realitat quotidiana.
• Normalitat davant els elements absurds
• Les obligacions del món adult semblen imposar la mort de la voluntat i del
desig (imposada l’obligació de l’amor a la voluntat de l’inventor).
Absurd / Imaginari• L’esperit de l’inventor o la seva vocació
• La impassibilitat amb la que actua durant la vida quotidiana.
“- De manera que vós sou el jove que us voleu casar amb la Sofia, eh?
- Sofia es diu?
- Sí.
- Ah!” (Diàleg quan coneix al pare de la seva “estimada”)
• Apareix també un àngel de la guarda que controla que no l’atropellin mentre va a
casa de la Sofia.
“ en una ocasió, va girar-se d’una revolada i picà
els dits de l’àngel.
- Ja ho havia vist – li digué-. Que us penseu que
sóc un ase?”
Ensenyament moral• Crítica al fet que la gent només dóna importància a aquelles coses que semblen grans (com la
gran fama o les grans fortunes) i que menyspreen les petites coses que són les que de veritat
ens fan viure i formen part de nosaltres mateixos.
• Tots tenim dues parts: una més vocacional que és aquella que deixem anar sense esforç i
després tenim la part que ha de complir amb les obligacions que se’ns imposen constantment.
“Va començar una lluita d’extermini entre la seva vocació i les obligacions socials.”
• La crítica a aquells que no valoren els treballs vocacionals com els relacionats amb les arts o
els que no tenen un objectiu específicament econòmic.
“- Vós ja comenceu a ésser gran i no us estan bé determinades actituds. El que heu de fer és
deixar les vostres dèries i posar-vos a treballar seriosament...”
Coses de la Providència
Anàl·lisi personatges El del bigoti: és un jove d’edat indeterminada qui “estrenava” bigoti ja que des de
la darrera afaitada aquest lluïa amb més “personalitat”.
Aquell dia que van ocorre els fets ell era feliç per un augment de sou i anava ben
mudat (fet que sembla que sempre era present en ell).
Ell estava molt orgullós del seu bigoti ja que la gent se’l quedava mirant per això.
També ens diu que es sentia “poderós i* clarivident” .
També, durant el conte, es mostra com un noi molt tossut i realment convençut d’allò
que creu.
Ernest de la Ferreria: senyor de mitjana edat,
amb patilles, embolicat amb una bata ratllada de
blau i blanc com la que usava el noi del bigoti.
Aquest personatge apareix com a propietari del
pis on viu (o vivia) en del bigoti.
Se’l descriu amb aire sincer i comprensiu davant de
les coses que pregunta el del bigoti (ja que
aquest li demana per què està vivint a la seva
casa).
Anàl·lisi personatges
Dolors: se la descriu com una dama, muller de
l’Ernest, amb aire jovial i enfeinada cuidant de
la casa i de les dues criatures (“de sexe i edat
indefinits”) que la seguien a tots llocs.
Ella creu que el jove del bigoti és foll perquè no
para de repetir que on ells viuen és casa seva.
Anàl·lisi personatges
Clara: una dona que donava bo de veure. Ella és la
filla de l’Ernest i la Dolors i viu amb ells al pis
que, segons el del bigoti, era casa seva. Ella
mostra interès per el noi desconegut ja que
l’havien dit que trobaria l’amor trucant a la
porta de la seva casa.
Ens diu que amb rialletes tenia la intenció
d’enamorar al desconegut tot perquè creia que
la Providència l’havia portat l’amor en forma de
noi amb bigoti.
Anàl·lisi personatges
Irene: la serventa vella que s’encarregava del noi del bigoti i que suposem que vivia amb ell.
Les criatures: se’ls defineix, en un inici, com de sexe i edats indefinits, però després se’ns fa una aportació més ja que ens diuen que són uns galifardeus.
Anàl·lisi personatges
Argument
PlantejamentUn diumenge de primavera el noi del bigoti surt a passejar ben mudat i feliç
pel seu augment de sou. No sentia res que pogués preveure que li
passaria una cosa extraordinària.
Aquell dia necessitava estar fora i prendre l’aire i és per això que va anar
cap el Parc, per passejar a la seva glòria. Diu que estava tan animat que
fins i tot les persones del seu voltant somreien quan es creuaven amb ell.
Ja de tornada a casa, just a les escales, comprovà que no portava les claus
però no es va preocupar perquè creia que la Irene l’obriria la porta. Però
no va ser així...
ArgumentNus
Quan picà a la porta, va obrir un home de mitjana edat que portava una bata idèntica a la que portava ell i que tenia una
casa igual que la seva. Ell creu que l’home s’ha equivocat de pis perquè tot allò que veu és allò mateix que estava en la
seva casa, fins i tot la distribució dels mobles.
El noi del bigoti demana explicacions però l’home de mitjana edat no compren res ja que ell portava sis anys vivint a casa
seva, però al final el deixa entrar ja que l’altre li diu que ell venia a dinar.
Ja dins de casa, l’home de mitjana edat pensa que el foraster és un amic de la seva filla Clara, però aquesta resulta que no
el coneix però hi mostra interès.
El noi del bigoti continua demanant el per què estan a la seva casa i tant l’home, com la Clara, com la Dolors més tard,
comencen a pensar o que el noi està foll o que simplement vol fer comèdia.
Comencen a dinar i el noi del bigoti proposa que si no fos casa seva ell no es sabria la distribució de la casa, i per la
sorpresa de la família, el foraster comença a descriure estança per estança que hi ha però, quan es refereix al despatx,
ell diu que hi havia uns documents al seu nom i resulta que al final ho comproven i estan a nom de Ernest de la
Ferreria.
El noi del bigoti ja no sap què fer i la Clara confessa que aquell matí l’havien descobert la seva bonaventura i que en
aquesta deia: “L’amor et volta. El príncep dels teus somnis es presentarà d’una manera inesperada. Estigues amatent
per a obrir quan la felicitat truqui a la teva porta”
Argument
DesenllaçTota la història acaba sent lligada amb la voluntat de la Providència. Els
pares de la Clara expliquen al foraster que ells també es van conèixer
d’una forma molt inusual i que portaven molts anys feliçment casats.
Acaba el conte amb el noi del bigoti dient que feia anys que estava casat
amb la Clara i que no l’havia anat “ni pitjor ni millor del que acostumen a
anar aquestes coses”.
Igualment, sempre tenia un “rau-rau”, un quelcom en la consciència que de
vegades el feia despertar i pensar: “Què se’n devia fer, de la pobre
Irene?”
Llenguatge• Llenguatge més proper:
“- Bé, vaja: prou. Això és casa meva i no seguiré ni un moment més el fil de la vostra farsa.”
• Llenguatge més artificiós:
“Las de veure flors i claror de dia, content d’haver fet passador el captiveri d’alguna fera donant-li les llepolies que el cos li demana...”
TempsExplícit
Contemporani a l’autor.
Fa referència a les barres de gel que
utilitzaven les neveres.
Implícit
Ocorre durant el migdia i segurament una part de la tarda d’un diumenge
qualsevol de primavera ja que fa referència a les flors i la claror del dia.
“ feia un matí de sol i ens trobàvem poc més o menys en plena
primavera.”
EspaiEns parla d’un pis en una ciutat,
exactament en el tercer pis, primera porta.
“ – Aquí som al tercer pis, primera porta- respongué ell-. Se us ofereix quelcom?”
Tècniques estilístiques• Contrast en els registres
• Personatges caricaturescos
• Ensenyament moral
• El conte està dividit per quatre capítols
• Civisme i l’orde
• El tedi vital: ens movem tots pels mateixos patrons. Un falç sentiment
d’equilibri. Les normes socials imposades que no ens deixen ser lliures.
• L’humorisme amb una ironia clara que està combinada amb la fantasia i la
distorsió de la realitat quotidiana.
• Normalitat davant els elements absurds
• Les obligacions del món adult semblen imposar la mort de la voluntat i del
desig.
Absurd / Imaginari
• La Providència.
• El tercer pis, la primera porta.
Ensenyament moral
• Pot ser que de vegades no interpretem bé allò que ens vol dir la
Providència o vulguem lluitar perquè no l’entenem, però l’hem
d’acceptar i viure ho millor que puguem.
• Ens vol fer entendre que la vida pot donar capgirells en qualsevol
moment, inclús en aquells moments menys esperats.