Post on 06-Feb-2018
PLA DOCENT / ASSIGNATURA
1. Dades generals Nom assignatura Estratègies de vida de les plantes Nº ECTS /tipus 2,5 / optativa Any Acadèmic (impartició) 2008-9 Titulació/Ensenyament(Màster) Máster en Biodiversitat Coordinador/a J.M. Ninot/ Dept. Biologia Vegetal Professors/res (Departament + nº Crèdits)
J.M. Ninot /Dept. Biologia Vegetal / 1,8 cred A. Álvaro /Dept. Biologia Vegetal / 0,7 cred
Hores estimades (2,5ECTS x 25 hores = 62,5 hores total)
Presencials (classes, seminaris, laboratori, avaluació presencial..) màxim 1/3 del total 18
Activitats dirigides (no presencials) + tutoria (màxim 1/3 del total) 18
Aprenentatge autònom (mínim 1/3 del total) 28,5
2. Competències que es desenvolupen en l’assignatura
Sistematització en la interpretació de la biodiversitat vegetal, interrelacionant-la amb els factors externs i amb la
capacitat de resposta funcional de les plantes.
Anàlisi comparativa de plantes i de comunitats vegetals basada en trets funcionals i en característiques dels
hàbitats.
3. Objectius
L’alumne ha de reforçar o adquirir un cos de coneixements relatius a la interdependència entre diversitat i
funcionalisme a les plantes, a les escales individual, de comunitat i d’ecosistema. Ha de saber identificar els
principals factors ambientals que condicionen les plantes i, paral.lelament, els aspectes funcionals d’aquestes que
els permeten persistir, expandir-se o colonitzar. Davant d’un cas concret d’estudi, ha de ser capaç de plantejar
una metodologia adequada basant-se en casos previs i seguint una hipòtesi; ha de poder avaluar l’esforç i els
medis requerits per tal d’extreure’n uns resultats significatius.
4. Programa
Sessions teòriques 1. Les plantes en el seu ambient. Rizosfera i atmosfera. La morfologia funcional com a resposta a les
constriccions imposades per l’ambient. La resposta de les plantes a l’estrès: escapisme, tolerància o evitació.
2. Plantes poiquilohidres. Poiquilohídria versus homeohídria. Els briòfits i la tolerància a la dessecció:
adaptacions ecomorfològiques. Formes de vida. Estratègies vitals. Diversificació ecològica: organismes
terrícoles, rupícoles, epifítics.
3. Repòs i supervivència. Resposta de les plantes a l’estacionalitat: les formes vitals i el seu significat funcional.
Els espectres biològics com a resposta ambiental a diverses escales; comunitats, paisatges i regions. Els tipus
fenomorfològics; divergència i convergència en diferents ambients.
4. Persistència, reproducció y disseminació. Estratègies de regeneració a les plantes. Plantes clonals; sentit
ecològic de la clonalitat. Bancs de llavors: diversitat i funció..
5. Tipus funcionals de plantes. Trets funcionals: trets condicionats per l’ambient i trets modificadors. Paper
modelador de les espècies dominants. Complementarietat ecològica i fenològica. Eixos principals de variació en
els trets funcionals: estructura foliar, estratègia reproductora, i índexs morfològics o d’hàbit.
6. El paper de la pertorbació. Plantes ruderals. El model CSR de Grime i la successió vegetal. Pertorbació i
diversitat. Fluctuacions en la composició de comunitats vegetals. Síndromes adaptatives: les estratègies vitals.
7. Convivència vegetal i riquesa específica. Models de coexistència: tolerància, inhibició, competència.
Riquesa florística i funcionalisme en comunitats vegetals. Gradients ecològics i β-diversitat.
Seminaris Una sessió (o més) en què s’exposaran casos d’estudi complementaris al contingut del programa.
Sortides de camp 1. Boscos i matollars mediterranis; trets d’estructura funcional en cormòfits, anàlisi d’estratègies i diversitat;
estratègies i trets morfològics en briòfits en relació amb diferents microhàbitats.
2. Comunitats herbàcies en ambients de muntanya; mosaics de comunitats pradenques, herbeis ruderals i
arvenses; estratègies vitals, fenologia funcional, dinàmica successional i diversitat.
Sessions pràctiques Una o dues sessions, consecutives a les sortides de camp, per treballar sobre material recol.lectat, aprendre
mètodes, i sistematitzar dades obtingudes.
5. Metodologia
Els professors faran una presentació dels temes teòrics, connectada amb enfocs recents; seguirà l’anàlisi i el
comentari de treballs previs relacionats, que permetin avaluar plantejaments, possibilitats i limitacions.
Es proposarà la lectura crítica de treballs publicats, per tal d’incorporar-los a les discussions de classe o al
plantejament d’estratègies de recerca o de treballs concrets.
A les sortides es faran observacions diverses i es proposaran petits casos d’estudi. Es recol.lectarà material i es
prendran dades, per tal d’analitzar-los en sessions de laboratori; i eventualment podran servir als alumnes per al
treball personal que desenvoluparan.
6. Avaluació (criteris, sistemes i ponderació)
S’avaluarà el coneixement bàsic de la temàtica del curs, i l’esperit científic de l’alumne en relació amb aquesta
temàtica: plantejament d’hipòtesis fonamentades, de sistemes de mostreig i d’anàlisi, d’elaboració de resultats, i
de discussió amb esperit crític.
Per tot això, la major part de la qualificació es basarà en la presentació d’un treball (70%) consistent en un
projecte de recerca concret, i també (30%) en l’assistència i en la participació a les sessions del curs.
7. Bibliografia
Barbour, M.G., J.H. Burk, W.D. Pitts, F.S. Gilliam & M.W. Schwartz (1999). Terrestrial plant ecology, 3rd. ed.
Addison Wesley Longman, Inc. 649 pp. Menlo Park, California.
During, H.J. (1992). Ecological classifications of bryophytes and lichens. In: Bates, J.W. & Farmer, A.M. (eds.)
Bryophytes and Lichens in a changing environment: 1-25. Clarendon Press. Oxford.
Fenner, M. (ed.) (1992). Seeds. The Ecology of Regeneration in Plant Communities. C.A.B. International. 373
pp. Wallingford.
Frey, W. & R. Lösch (1998). Lehrbuch der Geobotanik: Pflanze und Vegetation in Raum und Zeit. Gustav
Fischer. 436 pp. Stuttgart.
Grime, J.P. (2001). Plant Strategies, Vegetation Processes and Ecosystem Properties. John Wiley & Sons,
Chichester.
Grime, J.P., J.G. Hodgson & R. Hunt (1988). Comparative Plant Ecology. Unwin Hyman. 742 pp. London.
Hendry, G.A.F. & Grime, J.P. (eds.) (1993). Methods in comparative ecology. A laboratory manual. Chapman &
Hall. 252 pp. London.
Larcher, W. (2003). Physiological Plant Ecology. Ecophysiology and Stress Physiology of Functional Groups,
4th ed. Springer Verlag. 513 pp. Berlin, etc.
Mägdefrau, K. (1982). Life-forms of Bryophytes. In: Smith, A.E.J. (ed.) Bryophyte Ecology: 45-58. Chapman
and Hall. Cambridge.
Orshan, G. (ed.) (1989). Plant Phenomorphological Studies in Mediterranean Type Ecosystems. Kluwer. 404 pp.
Dordrecht, Boston, London.
Pugnaire, R.I. & F. Valladares (eds.) (1999). Handbook of Functional Plant Ecology. Marcel Dekker, Inc. 901
pp. New York, Basel.
Schulze, E.-D., E. Beck & K. Müller-Hohenstein (2005). Plant Ecology. Springer. 702 pp. Berlin.
Terradas, J. 2001. Ecología de la vegetación. De la ecofisiología de las plantas a la dinámica de comunidades y
paisajes. Omega. 703 pp. Barcelona.