Post on 19-Aug-2021
Temporada 2005-2006
4) Fundacio Gran Teatre del Liceu
Las indicaciones del calendario perpetuo corresponden a un siglo en el calendario
gregoriano. EI "Leman, Flyback, Calendario perpetuo, Fases de luna" combina
su memoria mecanica con un mecanismo cron6grafo "flyback" (Ref. 2685F-3630-53B).Una gran complicaci6n creada por los maestros relojeros de Blancpain.
Generalitat de CatalunyaMinisterio de Cultura
Ajuntament de Barcelona
Diputacio de Barcelona
Societat del Gran Teatre del Liceu
Consell de Mecenatge
Ruedas de dras. meses y de control delmecanisme del calendarto perpetuo
www.blancpain.comInformaci6n y cataloqo: tel. 91 334 63 69
Die tote Stadt
Opera en tres actes
Llibret de Julius i Erich Wolfgang Korngold,signat amb el pseudonim de Paul Schott, basat en
la novel·la Bruges-la-morte de Georges RodenbachMiisica d'Erich Wolfgang Korngold
Estrena al Gran Teatre del Liceu
Dimecres, 12 d'abril de 2006, 20.30 h, torn GDimarts, 18 d'abril de 2006, 20.30 h, torn B
Dijous, 20 d'abril de 2006, 20.30 h, torn D
Dissabte, 22 d'abril de 2006, 20.30 h, torn CDilluns, 24 d'abril de 2006, 20.30 h, torn A
Dimecres, 26 d'abril de 2006, 20.30 h, torn H
Diumenge, 30 d'abril de 2006, 17.00 h, torn T
Dijous, 4 de maig de 2006, 20.30 h, torn E
Dissabte, 6 de maig de 2006, 18.00 h, torn F
Dilluns, 8 de maig de 2006, 20.30 h
r
Index
8Repartiment
12Resum argumental
44L'OPERA Ala recerca del temps perdut...
Cancons tristes en Die tote Stadt de Komgo1d
62L'OPERA E1 triomf de Ia vida
82LA DRAMATURGIA Imatges de somni, ciutats de somni
94LA DRAMATURGIA Enyoranca de velles cancons.
Identitat i somni en Die tote Stadt
108Biografies
120Enregistraments
121English / Francais
135Textos
Die tote Stadt
Paul Torsten KerlKlaus Florian Vogt(20 i 24 d'abril)Norbert Schmittberg(6 de maig)
Direcci6 musicalDirecci6 d'escena
Reposici6Escenografia i vestuari
11·luminaci6
CoreografiaAssistent de la direcci6 d'escena i coreografia
Assistent de I'escenografiaAssistent de la iHuminaci6
Coprod ucci6
Marietta II'aparici6 de Marie,I'esposa difunta de Paul Susan Anthony
Stephanie Friede
(20 i 24 d'abril, i 6 de maig)
Frank, amic de Paull Fritz I Pierrot Bo SkovhusMarkus Eiche
(20 i 24 d'abril, i 6 de maig)
Sebastian WeigleWilly Decker
Meisje Barbara Hummel
Wolfgang Gussmann
Wolfgang GobbelAthol Farmer
Rebekka StanzelThomas Bruner
Jurgen Kolb
Gran Teatre del Liceu IFestival de Salzburg I
Staatsoper de Viena INederlandse Opera (Amsterdam)
ORQUESTRA SIMFONICA I COR DEL GRAN TEATRE DEL LlCEU
Brigitta Julia JuonFrancisca Beaumont
(20 i 24 d'abril, i 6 de maig) Direcci6 del Cor Jose Luis Basso
Lucienne Marisa Martins
Assistent de la direcci6 musical Markus FohrAssistents musicals Guerassirn Voronkov, Mark Hastings,
Alan Branch, Conxita Garcia,Vanessa Garcia, Jaume Tribe
Juliette Begona Alberdi
Victorin Francisco VasAssessorament lingUfstic Rochsane M. Taghikahni
Comte Albert Francesc Garrigosa
Gaston
Concertino Kai Gleusteen
Roberto MiguelMarius Perlin
(20 i 24 d'abril, i 6 de maig)Sobretitulat
Coordinaci6, adaptacioManipulaci6 i adaptaci6 al castella
Gloria NogueIrma Huici
COR VIVALDI: PETITS CANTORS DE CATALUNYA
Direcci6 del Cor Oscar Boada
12
Hesurn argumentalDie tote Stadt (1920), opera d'Erich Wolfgang Korngold en
tres quadres, es l'obra mes famosa d'aquest compositor de
familia jueva, nascut a Brno (1897) pero educat a Viena, on
el seu pare Julius fou un critic musical influent i ell, nen pro
digi, deixeble de Zemlinsky. Tenia vint-i-set anys quan Die
tote Stadt s'estrena amb exit a Hamburg i a Colonia alhora,pero hague aviat de sumar-se a la diaspore provocada pelnazisme i s'establi a Los Angeles. Aqui destaca i crea una
important escola com a music de cinema, pero els seus exits
an teriorsforen oblidats a Europa, on pati, ames, amb altres
musics del seu temps, el rebuig dels serialistes que domina
ren molts anys el man musical de l'avantguarda.La novel·la Bruges-la-morte (1892) sobre la qual ell mateix
(ajudatpel seu pare) va escriure elllibret, havia estat tambe
l'obra mes estimada de Georges Rodenbach, dins l'estetica
simbolista definal del segle XIX. Lleoocacio de la ciutat de Bru
ges, la «Venecia del Nord» d'aigiiesfosques i calmades als seus
canals, cases antigues, religiositat beata que el so de les cam
panes va pautant, es tot un simbol poderos del record obses
siu de la dona morta al cor delprotagonista.L'accio te lloc a Bruges a lafi del segle XIX, en epoca coeta
nia a la publicacio de la novel·la de Rodenbach.
14 Resum argumental
QUADRE PRIMER
Paulviu obsedit pel record constant de la seva muller
morta -Marie- en una casa de Bruges que ha conver
tit en un veritable santuari on els objectes -rellquiesel porten constantment a la seva presencia. Ho explica la fidel
criada, Brigitta, al seu amic Frank, i aviat apareix Paul, tras
balsat perque ha trobat al carrer una dona de semblance increi
ble amb la morta, i que ha convidat a visitar-Io, la qual cosa
Ii permet gairebe de creure que Marie torna a ser viva. L'amic
intenta portar-lo a la rao, pero ell no I'escolta, fa guarnir la
casa de roses i espera impacient l'apariclo de la desconeguda.Arriba, efectivament, Marietta, una bella i alegre ballarina
que es a Bruges amb una troupe de comics, que mostra una
imatge que no sembla coincidir amb la de la morta idealit
zada: alegre, vital, de replica raplda, seductora i provocativa.Paul nornes hi veu la sernblanca extraordinaria amb la seva
esposa i Ii demana que canti amb el veil llailt un bella cancoque I'omple de melangia. Eis comics, des del carrer, criden la
seva companya, que mostra clarament el seu caracter burleta
i desenfadat quan explica la seva condlcio de ballarina i entona
un exaltat elogi de la dansa que identifica amb I'embriaguesai la voluptat.
Paul intenta retenir-Ia, perc Marietta te una reacclo de rebuigen adonar-se de la semblanca que te amb el retrat de la morta
i en com prendre el joc inquietant del vidu. Aquest, al mateix
temps, se sent culpable pels sentiments i desigs que Ii pro
voca la ballarina i Ii demana que se'n vagi. Marietta, ofesa,surt vers I'assaig de Robert Ie diable, l'opera de Meyerbeer
que representen a Bruges.En l'escena final d'aquest primer quadre s'inicia la gran
sequencia onlrica que ocupa la major part de l'opera, EI fan
tasma de Marie s'apareix a un Paul angoixat: inicialment evoca
amb gran tendresa I'amor que els va unir, pero aviat Ii anun-
cia que, inevitablement, l'oblidara per la forca de I'absencia,
EI fantasma s'esvaneix i Paul veu ara la ballarina dalt un esce
nari ballant de manera voluptuosa i provocadora.
Pagina anterior i segUents:Klaus Lefebrve:Posada en escena
de Willy Decker deDie tote Stadt.
L'OPERA S'INICIA AMB UN BRILLANT MOTIU, SOVINT ACOMPANYAT
DELS SONS DE LA CELESTA I EL PICCOLO, QUE HA ESTAT ANOME
NAT DEL «DESTi. I QUE PAUTA TOTA LA PARTITURA, SEGUIT PER UNA
MENA DE CAVALCADA I PER DOS ALTRES MOTIUS CONEGUTS COM
«RETORN A LA VIDA» I «FUGACITAT DE LES COSES»,
La primera escena te lIoc a I'interior de la casa de Paul, el pro
tagonista, en un ambient qairebe asfixiant dominat pels records
de Marie, la seva muller morta. Brigitta, la criada, hi introdueix
Frank, amic del seu amo, i Ii explica com els records de Marie
-objedes, retrats, fins i tot relfquies, com un floc de cabells
susciten una mena de culte en aquest «temple del que va ser».
18 Resum argumental Resum argumental 19
EL DIALEG S'ACOMPANYA D'UNA ORQUESTRACIO MOLT EXPRES
SIVA, AMB ELS MOTIUS JA AL·LUDITS I ALTRES TEMES NOUS, FOR
MATS PER FRASES RELATIVAMENT DESENVOLUPADES EN OPOSICIO
ALS MOTIUS, MES BREUS, COM EL DE «MARIE" 0 EL DE LA «CABE
LLERA". Brigitta, mezzosoprano, canta amb lirisme la fascinacio
que I'amor de Paul per la seva muller Ii provoca, i INTRODU EIX EL
MOTIU DE L',AMOR".
Arriba Paul, excitat per un esdeveniment recent, saluda I'amic
Frank amb afecte i ordena a Brigitta que vagi a buscar roses,moltes roses, MENTRE ELS MOTIUS MUSICALS JA ESCOLTATS ES
TENSEN I ENCAVALQUEN, I LA TENSIO ORQUESTRAL MARCA L'EX
CITACIO DEL PROTAGONISTA. Ouan evoca la seva dona dient queno era bella sino que «es» bella, SONA UN NOU TEMA MUSICAL
QUE APAREIX COM UNA METAMORFOSI DE 'MARIE", DIT «MARIETTA",
QUE SUBSTITUEIX LA DOLCESA PER UN TO TRIOMFAL I DECIDIT,
INTRODUI'T PER UN NOU MOTIU, LA «VIDA". DESPRES, EN UN LLARG
RECITAT, EN QUE L'ORQUESTRA FA INICIALMENT DE TAPis SONOR
DELS RECORDS DE PAUL, AMB EL CORN ANGLES DOBLAT PEL CLA
RINET PER MARCAR LA TRISTESA, I DESENVOLUPA EL TEMA DE L'A
MOR, Paul explica a I'amic la seva reclusio en el rnon tenebros
de Bruges, que Ii feia sentir la presencia de I'ombra de la seva
dona rnorta Pero la seva melangia ha fet un gir decisiu quan,inesperadament, s'ha trobat davant una dona viva, amb els cabells
daurats, iamb el somriure i la veu de Marie, que Ii permet creure
que la seva dona ha tornat a la terra des del regne dels morts,
APAREIX VIBRANT EL TEMA DE LA «NOVA PASSIO" I L'ORQUESTRA
MARCA LA GRAN TENSIO ANiMICA DE PAUL, QUE PORTA LA TESS 1-
TURA DE LA SEVA VEU A LES NOTES MES ALTES,
Paul ha convidat aquesta dona a visitar-Io i I'espera impacientmalgrat I'evident incredulitat de I'amic, que, AMB EL NOU TEMA DE
«POSADA EN GUARDIA", intenta inutilrnent, amb raonaments logics,fer sortir el vidu de la seva actitud somiadora i visionaria. Eis arguments de Frank no troben cap res posta i Paul resta sol amb
expressio extatica en el seu deliri fetitxista EL SEU CANT AMOROS
davant el ret rat de Marie, amb l'esperanca folia de veure-Ia nova
ment i d'abolir la marxa del temps, S'EXALTA FINS A LES NOTES
MES ALTES, SITUACIO QUE ES SEGUIDA PEL TEMA DE L'«AMOR" quanBrigitta porta les roses que ell ha demanat i Ii anuncia la visita
d'una dama, cosa que augmenta fins al deliri la seva excitacio,malgrat la reticencia de la criada, que s'endevina gelosa de
l'aparicio del nou personatqe,L'aparicio de Marietta emociona de veritat Paul, que nornes se
sent capac de dir Wunderbar(meravellos), Es tracta d'una dona
de gran bellesa, conscient del seu encant, amb la seguretat queIi dona I'escenari, que obi ida sovint el seu paper de gran dama
per prendre la Ilibertat de les maneres de I'actriu, perversa i inqenua, de temperament erotic, Pari a amb facilitat, fa preguntesindiscretes, se'n riu, de la tristesa de Bruges, que creu retrobar
en el mutisme hieratic de Paul, mentre que aquest resta cada
cop mes impressionat per la semblance de la nouvinguda amb
Marie, sernblanca que intensifica fent-li posar un xal d'ella que
guarda en un armari i donant-li el seu llaut
MARIETTA CANTA ARA, ACOMPANYANT-SE AMB L'INSTRUMENT, UN
DELS FRAGMENTS MES CONEGUTS I ESTIMATS DE LA PARTITURA,
,MARIETTAS LIED AN DER LAUTE", AMB UNA MELODIA DE GRAN SIM
PLiCITAT I GRAN LlRISME, DOBLADA PER LES CORDES A LA MANERA
DE LES ARIES DE PUCCINI, EL LIED, AMB RITME DE VALS MOLT LENT
I GRAN RIQUESA CONTRAPUNTisTICA EN L'ACOMPANYAMENT, ADQUI
REIX UNA FORMA DIALOGADA PER LA INTERVENCIO DE PAUL, QUE
REPETEIX LA TORNADA, I LES DUES VEUS CANTEN A L'UNisON,
Marietta trenca I'encant amb una burla i tot seguit s'escolten
des del carrer ELS CANTS PARODICS I INSISTENTS DELS SEUS COM
PANYS, GASTON, LUCIENNE I JULIETTE (<<DIRIDI, DIRIDON - SCHON
MARION»), als quais respon amb alegria davant la irritacio de Paul.
La noia Ii diu aleshores que se n'ha d'anar a I'assaig amb els
seus companys, que es ballarina, de Lilla, que ve sovint a actuar
a Bruges, i ENTONA UN EXALTAT ELOGI DE LA DANSA QUE IDENTI
FICA AMB L'EMBRIAGUESA I LA VOLUPTAT, AMB UN TO ORGIAsTIC
22 Resum argumental
I UN NOU TEMA MUSICAL, DIT LA «DANSA', QUE RECORDA LA DANSA
DELS SET VELS DE SALOME. Paul, fascinat, intenta retenir-Ia, percMarietta fa una pirueta i es troba de sobte davant el retrat deMarie amb el xal i el llaut i s'adona de la sernblanca i del joc pervers del marit. Mentrestant, Gaston la crida des del carrer ambla canco d'abans i Paul, pie de remordiment davant el ret rat de
la seva dona, Ii diu que se'n vagi a assajar. Marietta se sent rebut
jada i se'n va ofesa, pero abans de partir ens diu que ballara al
teatre el paper d'Helene en Robert Ie Diable. Mentre, sentim un
tema d'aquesta famosa grand opera de Meyerbeer ACOMPANYAT
PEL XILOFON I EL PICCOLO, EL «MOTIU DE LA RESURRECCIO., QUE
OBRE LA PARTITURA I TORNA A SENTIR-SE EN EL TERCER ACTE
(BALLET DE LES MONG ES).
La referenda a Robert Ie Diable +opera dins l'opera-, que es
reitera en el tercer quadre, forma part dels elements de cairesimbolista que tenen la novel·la de Rodenbach i el IIibret de Korn
gold. En concret, el tema de la resurrecci6 que obsessiona Paul
es relaciona amb el tercer acte de Robert Ie dieble, quan el protagonista -el prfncep Robert de Normandia, una contrafigurade Faust que el dimoni Bertram (que I'ha engendrat) vol con
demnar- entra aI monestir de Santa Rosalia de Palerm per robaruna planta rnaqica i desperta les estatues de les monges i de
I'abadessa Helene que envolten la tomba de la santa EI ballet
de les monges, que esdevenen bacants ebries de voluptat, amb
coreografia de Filippo Taglioni, va rnarcar una fita en la historia
del ballet a l'operaPaul queda desfet per la collisio entre I'atractiu de la balla
rina i el record de la morta. L'escena resta molt fosca i EL FAN
TASMA DE MARIE APAREIX ACOMPANYAT DEL TEMA DE LA «VISIO.
-QUE JA S'HA INSINUAT QUAN PAUL S'HA SENTIT CULPABLE ABANS
DE LA SORTIDA DE MARIETTA- EN UN AMBIENT SURREAL. La morta
canta amb una especial tendresa, sense retrets, evocant I'amor
que sentiren en el qual sembia que creu quan afirma EN UNA DE
LES FRASES CLAU DE LA SEVA RELACIO «UNSERE LIEBE WAR, 1ST
U D WIRD SEI > (eEL OSTRE AMOR FOU, ES I SERA.) JAMB DOS
«Hauria volgut saber,dilucidar, veure ...
Ail Quina angoixalPero quina mena de
cor tenia aquesta dona
per fer-Ii tant de mal,mentre que I'altra
-Ia morta, tan bona
ella- semblava,en aquells minuts
suprems de la seva
desesperaci6,alcar-se en la nit i
mirar-se'l amb els ulls
compassius de la
Lluna»
GEORGES RODENBACH
Bruges-/a-morte
TEMES NOUS, EL .PASSAT., INSINUAT JA ABANS EN LA CAN<;O DEL
LLAUT, I EL DE .BRUGES •. Perc Marie Ii anuncia despres que inevi
tablement, amb la seva absencia, l'oblidara, ME TRE EL TEMA DE
LA .VISIO. PREDOMINA, TORTURAT I FERIDOR, i dona la mesura
de I'angoixa de Paul, que veu com el fantasma se Ii escapa
Aquest primer quadre pot enliacar sense interrupcio amb el
segon quadre 0 s'hi pot marcar una pausa En el primer cas se
suprimeixen una serie de compassos de la partitura, i en el segonsentim una dansa que acompanya l'aparici6 de Marietta, quesubstitueix el fantasma de Marie, vestida de manera sumptuosai provocativa, i balla amb actitud voluptuosa i frenetica sobre
I'escena d'un teatre.
26 Resum argumental
QUADRE SEGON
AIs carrers deserts de Bruges, Paul passeja davant la
casa de Marietta amb el desig de tornar-la a veure.
Parla a la eiutat morta deIs seus neguits i Ii sembla
veure una proeess6 de beguines (dones pietoses que vivien
en comunitat des de J'edat mitjana a Flandes) on s'ha integratBrigitta. Es troba amb el seu amic Frank, que ha canviat total
ment d'actitud i diseuteixen amb agror perque aquest es vanta
d'haver sedutt Marietta i Ii mostra les claus de casa seva, que
Paul Ii arrabassa amb rabia.
Arriben en unes barques els personatges de la troupe de
Marietta, que ompi en I'eseena de cants alegres i tarnbe nos
talgics, pero sempre de to marcadament burlesc, que presen
ten la figura de Marietta absent com la d'una autentlca vam
piressa. Apareix aquesta amb Gaston davant I'entusiasme de
tots, bescanta en Paul i actua amb seduccio envers tots els
homes, alhora que es burla de Bruges i la seva hipoeresia. Un
d'ells, Fritz, vestit de Pierrot, canta un detlcios lied, nostalgici mallclos. Marietta fa un elogi de la dansa i anuneia que repre
sentara la seva escena de Robert Ie diable davant I'alegria de
tots.
Te 1I0e una men a de pantomima en que es representa part
del tercer acte de l'opera de Meyerbeer, concretament la resur
recci6 d'Helene, Marietta s'ha estirat com si estlques morta i
a partir del xiulet que imita el motiu de la resurrecei6 de les
monges en Robert Ie diable, s'aixeca amb moviments rfgids,
espantosa, i avanca vers el personatge de Robert. Les beguines apareixen, immabils i inquietants a res finestres del seu
ccnvent, en un ambient de film de terror.
Paut, que ccrrtempla I'escena mig amagat, ordena irritart de
parar la cornedla, Resta so] amb Marietta, Ii recrimina la seva
,frill,o:lit;arl:,iII�,af;alilydesedl!1ccio i.liassegura queno I estima, que
nomes la imat;ge de ta morta estimada I'na portat a sen1ir un
«A tu et busco, quad rei
Amb tu he de parlarl(observa el retrat de
Marie)Ets bella i te m'assem
bles ...
Digues, encara te
m'assembles?
Digues, on es el teu
poder?Has mort una segona
vegada,tu, I'altiva morta.
Per mi, per mi, en una
nit d'amor
amb la que es viva!
Vosaltres, els que ja no
hi sou,
no pertorbeu la pau,
no us arrossegueu per
la vida,deixeu·nos I'amable
prendre i donar!
Deixeu·nos respirar i
vlure»
MARIETTA
(Die tote Stadt,quadre III, escena 1)
desig del qual es penedeix. Marietta reaceiona de manera con
ciliadora iamb seduccio i els intents de reslstencia de Paul
resten inutils davant la intel·ligent estrateqia d'ella i aviat es
rendeix en un pet6 apassionat. La victoria de la ballarina, que
exigeix anar a la casa de la morta per bandejar per sempre el
seu fantasma, es total.
Ais carrers deserts de Bruges, de nit, en un ambient fosc i boi
ros, que fa una gran irnpressio de malenconia, Paul passeja amunt
i avail davant la casa de Marietta, amb un gran desig de tornar
la a veure i angoixat alhora pels remordiments que fan augmentarelssonsdelescampaneS.SE TIM U GRA I TERLUDIORGUES
TRAL, DOMI AT PEL OTIU DEL «OESTI, I TA B� cBRUGES" SE -
TIT FA =oc, A ES DEL DE cCA PA ES», GUE 0 DESCRIU L'EFECTE
28 Resum argumental
DE LES CAMPANES DINS LA CIUTAT BOIROSA, SINO QUE EXTERIO
RITZA LA RESSONANCIA D'AQUESTS SONS EN L'ANIMA DEL PRO
TAGONISTA. EI monoleq de Paul, PRESIDIT PEL TEMA 'AMOR»,
s'adreca a la ciutat morta, que converteix en la confident dels
seus neguits i la resposta de la qual sembla que es una processo de beguines fantasmaqoriques, amb els habits religiososonejant, que passa pel fons de I'escena i es dirigeix a l'esqlesia.La darrera beguina es Brigitta, que Ii diu que I'ha deixat per fidelitat a la difunta i per fugir del pecat.
Apareix Frank, ACOMPANYAT PER LA MUSICA ORQUESTRAL QUE
SUBRATLLA L'ATMOSFERA DE MALSON, AMB ELS TEMES DE «POSADA
EN GUARDIA» -ASSOCIAT A L'AMIC QUE HEM SENTIT AL QUADRE
PRIMER- I DE «VISIO». Del dialeg dels dos amics, que es rnante
en el men onfric que vivim des de l'aparicio del fantasma de
Marie, ens sorpren el canvi d'actitud de Frank, que demana a
Paul que deixi tranquil·la Marietta, que es una dona plena de vida
i d'amor -una Colombina que converteix els homes en pierrotsdocils- i torni al seu santuari dedicat a la morta. Paul, pie de
gelosia i d'indiqnacio, arrabassa a Frank les claus de la casa deMarietta que aquest Ii ha mostrat amb orgull.
l.'escena s'inunda amb la lIum de la Lluna, amb un can vi total
d'atmosfera, i arriben unes embarcacions que porten els amics
de Marietta -Victorin, el director d'escena de Robert Ie diabie;Fritz, vestit de Pierrot; les ballarines Juliette i Lucienne, i el comte
Albert- i altres membres de la companyia, QU E ENTON EN CANTS
PARODICS PROXIMS ALS DEL PRIMER QUADRE, AMB EL MOTIU «ALE
GRE TROUPE» QUE INTRODUEIXEN UNA «CAN<;:ONETA» IMPROVI
SADA EN HONOR DE MARIETTA (<<DOCH BEl FEST UND TANZ, OHNE
SIE KEIN GLANZ», «FESTES I DANSES NO TENEN ESPLENDOR SENSE
ELLA»). EI conjunt rnante el caracter onfric amb un to ara mar
cadament burlesc i uns aires d'opereta. Fritz es destaca i CANTA
UNA COMPLANTA 0 SERENATA A LA LLUNA QUE INTRODUEIX L'OBOE
EN QUE MOSTRA LA SEVA GELOSIA PER L'ABSENT MARIETTA -quesuposa que els enganya amb un home- amb ernfasi ironic, CORE
JAT PELS ALTRES, QUE TARAL·LEGEN ACOMPANYAlS DELS BAS-
«Era morta: perqueno havia endevinat el
Misteri i que hi havia
una cosa que estava
prohibit tocar sota
pena de sacrilegi.Ella havia alcat la ma a
la cabellera vindicati
va, aquella cabellera
que, ja d'entrada,donava a entendre
-als qui tenen una ani
ma pura que combre
ga amb el Misteri
que, en el mateix ins
tant que la profanessin, esdevindria instru
ment de mort»
GEORGES RODEN BACH
Bruges-Ia-morte
Resum argumental 29
TONS I PARAIGUES «PLUM, PLUM, PLUM» I CONTINUEN LA CAN<;:OAMB RITME DE VALS LENT I NOSTALGIC.
Apareix Marietta, que ha escoltat els darrers cants, acom
panyada de Gaston, i aconsegueix immediatament I'entusiasme
dels seus companys, que I'adoren. Dona a entendre que s'ha
cansat de Paul i cornenca una escena de seduccio envers tots
els homes que I'envolten. Ordena que portin el xampany que els
ofereix el comte Albert, i davant I'alegria de tots, es burla de Bru
ges i la seva hipocresia, demana una musics ni massa alegre ni
massa trista, que vol que canti Fritz, vestit de Pierrot, malgratque sigui alemany. AQUEST CANTA EL FAMOS «LIED DE PIERROT»,
UN ALTRE DELS MOMENTS MES POPULARS DE L'OPERA, ·MEIN SEH
NEN, MEIN WAHNEN, ES TRAUMT SICH ZURUCK» (.OH DESIG, OH
ESPERAN<;:A, RECORDS DEL MEU SOMNI»), que fa compatibleI'enyorament i la ironia maliciosa dedicada a Paul, i QUE CON
TESTA UN COR AMAGAT DE SOPRANOS ABANS DEL REFRANY FINAL.
Marietta petoneja Fritz, rep I'homenatge dels altres admira
dors i mostra la voluntat de ballar A PARTIR DEL SO DEL TAMBORf
I DE LES ARPES; fa un elogi de la dansa i anuncia tot seguit que
representara la seva escena de Robert Ie diabie, que no ha pogutfer encara, per a I'alegria de tots.
UN DENS TEIXIT ORQUESTRAL -UNA MENA D'INTERLUDI- EN
QUE SE SUCCEEIXEN MOLTS DELS MOTIUS I TEMES JA SENTITS
-ELS DE «BRUGES», DOS DE «CAM PANES», EL «DESTf», ENTRE D'AL
TRES-, ACOMPANYA LA DANSA DE LA TROUPE en una mena de
pantomima en que es representa part del tercer acte de l'operade Meyerbeer, concretament la resurreccio d'Helene, Marietta
s'estira sobre un bane, com si estiques morta, i a partir del xiu
let de Victorin QUE IMITA EL MOTIU DE LA RESURRECCIO DE LES
MONGES EN ROBERT LE DIABLE, S'AIXECA AMB MOVIMENTS RfGIDS,
,DE MANERA TERRORfFICA, SENTIM UNA MUSICA BRILLANT, AMB
DOM I N I DEL M ETALL, i avanca vers Gaston, que representa el per
sonatge de Robert. Mentrestant, les beguines que han passaten processo sortint de l'esqlesia per darrere I'escena, apareixen, irnmobils i inquietants, vestides de blanc, ales finestres del
30 Resum argumental
seu convent, MENTRE LES CAM PANES MAROUEN LA MITJANIT, EN
UN AMBIENT MUSICAL GRANDILOOUENT, UNA MENA DE PAN
DEMONIUM PROPI D'UN FILM DE TERROR.
La intervencio de Paul, que contemplava I'escena mig ama
gat, es contundent i agressiva. No accepta la burla a la resur
reccio d'una morta i ordena d'aturar la cornedia Eis acompanyants de Marietta es posen al seu costat per defensar-Ia, peri)ella els fa fora i SURTEN ACOMPANYATS DELS TEMES DEL «DESTi»
I LA ,CAN<;:ONETA».
Paul i Marietta resten I'un enfrant de I'altre en la darrera escena
del segon quadre. Les agres recriminacions de I'home, PU N
TUADES PER UN MOTIU SEMBLANT A UN «DESTi» EXASPERAT,
SEGUIT DE «MARIE», -vrsro- I «AMOR», se centren en una gransensacio de culpabilitat de Paul, que ataca durament la frivolitat de Marietta i el seu afany de seduccio i assegura que no I'es
tima, que nornes la imatge de la morta, una dona d'una bondati dolcesa extraordinaries, que te una sernblanca increible amb
ella, I'ha portat a sentir un desig del qual ara es penedeix.Marietta reacciona d'una manera conciliadora iamb seduc
cia, li explica que ella es ballarina i estima el plaer, que sent pietat pel seu dolor, MENTRE SENTIM ELS TEMES DE «PIETAT», «CAN<;:6ALEGRE» I EL NOU I RADIANT DE LA «RECONCILlACI6». Eis intents
de resistencia de Paul resten inutils davant la intel·ligent estra
tegia de Marietta i aviat es rendeix en un peto apassionat MEN
TRE L'OROUESTRA, EN UN TUTTI GLORI6s, CELEBRA LA SEVA
VICTORIA REPRENENT EL TEMA DE «BRUGES» AMB GRANDESA.
L'ATMOSFERA DELIOUESCENT I INESTABLE DE TRISTAN UNO ISOLDE
SEMBLA DOMINAR AOUESTS MOMENTS I UNA VARIANT DE -vrsro
ACOMPANYA LES PARAULES DE PAUL, 'BETOREND WEIB, BIN DIR
VERFALLEN. (<<DONA, DIMONI, M'HAS EMBRUIXAT»). Paul vol anar
a casa d'ella, peri) -Marietta exigeix d'anar a la casa de la morta
per bandejar per sempre el seu fantasma davant un home totalment Iliurat, MENTRE L'OROUESTRA TANCA EL OUADRE AMB ELS
TEMES DE «VIDA» I «MARIETTA» QUE MAROUEN, AMB UN BRILLANT
FINAL, LA VICTORIA DE LA BALLARINA.
«Cedir a ella? No!
Llultare amb ella!
leis ulls oberts,dona contra dona,la vida ardent contra la
mort!Es que no soc bella,no es el meu cos
esclatant de joventut?No em comparo
amb ella,amb aquest fantasma
plntat?»MARlEnA(Die tote Stadt,quadre III, escena 2)
Resum argumental 31
QUADRE TERCER
Despresd'un mcnoleq de Marietta al sal6 de la casa
de Paul, on es burla davant el retrat de Marie de la
nit d'amor que ha passat i reivindica el dret al plaeri a I'amor, entra el vidu, novament dominat pel sentiment de
culpa. La reacci6 de la ballarina es novament de conciliaci6 i
coqueteria, pero la presencia als carrers de la gran process6de la Santa Sang, amb cor d'escolans i cants de la gent, angoixaPaul encara rnes, que te por, a mes, de la maledicencla,
Paul mostra una mena d'extasl mfstic no exempt d'erotisme
davant la cerlrnonla religiosa i la bellesa de la liturgia, peroaquesta visi6 onfrica i espectral queda trencada per les bur
Ies de Marietta i I'exigencia que deixi de somiar en difunts i
sants i es lliuri totalment a ella.
Pero la ballarina adopta aviat un to distint, i mostra senti
ments amorosos envers Paul i es dol de les seves mostres
d'ingratitud i crueltat. Ell no accepta els seus retrets i intenta
debades foragitar-Ia. Marietta insulta lIavors la morta i agafala seva cabellera guardada com una relfquia en un cofret. Quan
riu de manera estrident i es burla dels cabells esmorteits que
compara amb la brillantor i el tacte suau dels seus, Paul Ii
pren vlolentament el floc de cabells, la llanca a terra i I'es
trangula. L'escenari resta ales fosques.L'escena final ens presenta la sala amb l'aparenca de I'inici
de l'opera, mentre Paul sembla despertar-se d'un terrible mal
son. L'aparici6 de Brigitta fa la sensaci6 que les coses tornen
realment a la normalitat. La irrupci6 de Marietta, amb la coque
teria i I'encant habituals, que diu que s'ha oblidat el paraiguai les roses de manera insinuant, troba un Paul mut i absort en
els seus pensaments. Surt amb recanca i entra Frank, I'amic
d'abans, al qual Paul confessa que no vol veure rnes aquesta
dona, que un somni ha destrutt el seu somni, que un somni
amarg ha vencut la imaginaci6. Es pregunta fins a quin puntel dol pels morts ha d'apartar-nos del m6n real.
Frank Ii proposa que se'n vagi de Bruges amb ell i Paul ho
accepta. S'acomiada del seu fidel amor i se'n va lentament de
I'escena. Les visions han estat una catarsi i Paul lntentara del
xar la «ciutat rnorta» per refer la seva vida.
UN BREU PRELUDI ENS PORTA AMB ELS MATEIXOS MOTIUS DEL
FINAL DEL QUADRE ANTERIOR, DE MANERA TUMULTUOSA, A L'A
MOR APASSIONAT DE PAUL I MARIETTA. Apareix en escena ella
sola, que ha passat la nit a casa de Paul, i desafia el retrat de
Marie, que presideix la paret, perque no interfereixi en la vida
dels vius. Li diu amb cruesa que ha mort una segona vegada a
causa d'una nit d'amor amb la dona que esta viva i reivindica el
dret a viure i respirar, a patir i escollir, a I'embriaguesa del plaeride I'amor, TOT ACOMPANYAT D'UNA SERlE DE MOTIUS JA SENTITS.
«Aleshores es va
sentir el dring dels
encensers. EI fum
blau es va acostar
arrossegant volutes;totes les campaneteses van unir en una
pluja sonora que va
fer ressonar I'aire com
un instrument de vent.
Va apareixer el bisbe,amb la mitra al cap i
sota pal-li, portant el
reliquiari: una petitacatedral d'or, corona
da per una cupula en
que, entre mil cama
feus, diamants,maragdes, ametistes,esmalts, topazis i
fines perles, somia l'unic robi que es posseeix de la Santa Sang.Hugues, dominat perla Irnpresslo mistica,pel fervor de tots
aquells rostres, per la
fe d'aquella immensa
multitud amuntegadaals carrers, sota les
seves finestres, rnes
lIuny, pertot arreu,fins als confins de laciutat sumida en la
preqaria, tarnbe es va
inclinar quan va veure
que, en acostar-se el
Reliquiari, tot el poblequeia de genollsi es postrava sota la
rafega dels cantles»
GEORGES RODENBACH
Bruges-Ia-morte
Resum argumental 35
EL CANT DELS INFANTS QUE ESCOLTEM DES DE L'EXTERIOR, QUE
DESFILEN EN LA PIETOSA PROCESSO DE LA SANTA SANG (,0 SUBER
HEILAND MEIN, EINST WERD ICH UM DICH SEIN», ,EL SENYOR
JESUS ENS CONDUEIX COM A BON PASTOR,), DONA A MARIETTA
UNA SENSACIO DE FELICITAT ESPIRITUAL, QUE MAROUEN DOS VIO
LINS SOLISTES.
Perc I'entrada de Paul, amb la mirada evasiva, intranquil, trenca
aquesta sensaci6 amorosa i qairebe mfstica. Torna a sentir-sedominat per sentiments de culpabilitat i intenta fins i tot fer-Iasortir de l'habitaci6 presidida pel retrat de Marie. Marietta uti
litza novament la seva coqueteria i actitud de nena capriciosa,vol veure la process6 des del balc6 davant la incomoditat de
Paul, que coneix la rnaledicencia de la gent de Bruges, perc quese sent incapac de dominar la dona que ha possert durant la nit.
DOMINA L'ORQUESTRA EL MOTIU DE LA «PROCESSO" AMB UN
INQUIETANT TRITO, L'INTERVAL DISSONANT ANOMENAT OIABOLUS
IN MUSICA.
Marietta, ofesa, COMENt;:A A CANTAR LES CANt;:ONS FRivOLESDEL QUADRE ANTERIOR, COM ARA EL ,LIED DE PIERROT» I TAMBE
EL 'DIRIDI, DIRIDON - SCHON MARION" davant la irritaci6 crei
xent de Paul, que la fa seure amb violencia EL BROGIT DE LA
GENT QUE HA ANAT ARRIBANT ALS CARRERS PER PRESENCIAR LA
PROCESSO AMPLIFICA LA SONORITAT DELS INSTRUMENTS EN EL
MOTIU DE LA 'PROCESSO» I ESCOLTEM UNA MUSICA DE MARXA.
Paul mostra una mena d'extasi mfstic no exempt d'erotisme men
tre SENT EL COR DELS INFANTS AMB LA REITERACIO DELS FRAG
MENTS JA CANTATS, ALS QUALS S'AFEGEIX EL ,PANGE LINGUA GLO
RIOSI· DELS MONJOS. l.'exaltaclo de Paul davant la cerirnonia
religiosa i la bellesa de la litlirgia de la gent de Bruges continuai ES CONCRETA EN ELS TEMES DE ,PIETAT» I ,CAM PANES», MEN
T.RE EL CANT DEL TENOR S'ELEVA A LES NOTES MES ALTES I EL
COR PARLA DEL «MYSTERIUM CORPORIS» QUE L'OBSEDEIX.
La visi6 onfrica i espectral de la process6 que contempla Paul
queda trencada per les buries de Marietta a la seva actitud
36 Resum argumental
devota, i l'exiqencia que deixi de somiar en difunts i sants i quees Iliuri novament i del tot a ella. Paul es resisteix i veu horrorit
zat la processo com si s'haques introdurt dins la cambra ME N
TRE SENTIM DISSON.ANCIES AMENAGANTS I ELS TEMES DE «BRU
GES« I «VISIO", SEGUITS DEL «DESTf", MOLT DISTORSIONATS, i
defensa davant la dona la fidelitat i el sagrament etern de I'amor
(APAREIX EL TEMA DE LA «NOVA PASSIO" DEL PRIMER QUADRE).
UN ARIOSO DE MARIETTA, ACOMPANYAT DEL MOTIU DEL «DESTf",
INTRODUrT PER LA FLAUTA, I QUE S'ELEVA FINS A LES NOTES MES
ALTES, ens presenta uns sentiments fins ara no expllcits: la seva
sinceritat amorosa, la hurniliacio de ser rebutjada ara que ho ha
donat tot, la ingratitud d'ell pel record d'una morta que ja no potsentir res. Paul no vol que ella es com pari amb Marie, tan pura,i la ira i els retrets de Marietta, i tarnbe les amenaces i provocacions erotiques, PORTEN EL SEU CANT A UNS AGUTS QUE RECOR
DEN L'STRAUSS DE DIE FRAU OHNE SCHATTEN. Paul intenta inutil
ment foragitar-Ia i ella s'enfronta amb el ret rat de la morta i
arrabassa la seva cabellera guardada com una rellquia en un
cofret(MOTIU DE LA «CABELLERA« AMB INSTRUMENTS AGUTS COM
EL XILOFON, GLOCKENSPIEL I FLAUTf).
Paul corre darrere d'ella per evitar aquesta darrera profanacio, Marietta riu de manera estrident i se'n burla, dels cabells
esrnorteits, que com para amb la brillantor i el tacte suau dels
seus, i EL TEMA MUSICAL SEMBLA BURLAR-SE DEL MARIT FETIT
XISTA. L'ORQUESTRA MARCA UN VALS TERRORfFIC I EXCITANT QUE
RECORDA LA TOTENTANZ DE L'ESCENA FINAL D'ELEKTRA
D'STRAUSS I REAPAREIX, EFECTIVAMENT, AMB UNS GRANS I SAL
VATGES PLENS, EL TEMA DE LA «DANSA« JA SENTIT. Finalment,Paul Ii pren violentament els cabells de Marie, la llanca a terra
mentre vocifera, ella es defensa en va, sentim els seus crits i ell
I'estrangula. La reaccio de I'home es especialment cruel: «Jetzt- gleicht sie ihr ganz
- Martel» «<Ara sf que s'hi assembla del
tot. Mariel»), l'escenar] resta ales fosques.l.'escena final ens presenta la sala amb l'ordre i aparenca de
"La meva fe es la
fidelitat, la meva fe
es el sagrament etern
de I'amor.
I santa es aquesta fel
Consagra aquestaestancai I'omple amb un
somni benaurat.
I invisible se'm drecaun altar,i davant seu es
prosterna el meu dol
per aquella que fou»
PAUL(Die tote Stadt,quadre III, escena 2)
I'inici de l'opera, AMB UN CURT INTERLUDI MUSICAL QUE PORTA
ALGUNS DELS TEMES ANTERIORS EN UN TO ENCARA INQUIETANT,
mentre Paul sembla que es desperti d'un terrible malson. �apariciode Brigitta -que anuncia la presencia de la dama que havia mar
xat- sembla que confirmi que les coses tornen realment a lanormalitat i SENTIM NOVAMENT ELS TEMES DE «MARIETTA" I DE
L'«AMOR". Paul es mostra content de la presencia de Brigitta i la
irrupcio de Marietta, amb la coqueteria i I'encant habituals, quediu que s'ha oblidat el paraigua i les roses de manera insinuant,troba un Paul mut i absort en els seus pensaments, en una
escena de teatre convencional.. La seva sortida coincideix amb l'entrada de Frank, I'amic d'a
bans, ACOMPANYAT DELS TEMES DEL «PASSAT« I «RETORN A LA
VIDA", AMB UN TO IRONIC. Paul Ii confessa que no vol veure mes
aquesta dona, que un somni ha destrurt el seu somni, que un
38 Resum argumental
somni amarg ha vencut la imaqinacio, Es pregunta fins a quinpunt ha d'arribar el dol pels morts per no apartar-nos del men
real. Frank Ii proposa que se'n vagi de Bruges amb ell i Paul ho
acceptaL'ORQUESTRA INTRODUEIX LA 'MARIETTAS LIED AN DER LAUTE»
DEL PRIMER QUADRE, AMB LA INeoRPORACIO DE L'ARPA I ELE
MENTS DEL TEMA «BRUGES. I EL 'DESTi», QUE ACOMPANYA LES
DARRERES PARAULES DE PAUL, que reprenen, canviant el sentit,les paraules de la canco, S'aeomiada del seu fidel amor, diu quela vida ens mana d'apartar-nos de la mort, demana que I'esperial eel perque «Hier gibt es kein Auferstehn» (<<Aqui baix no hi ha
resurreccio») i se'n va lentament de l'escena Les visions han
estat una eatarsi i Paul intentara deixar la «ciutat morta- per refer
la seva vida,TERESA LLORET
«Iln somni ha destruitel meu somni,un somni d'amargarealitat
el somni de la fantasia;els morts ens envien
tals somnis
quan vivim massa
amb ells i en ells,
Fins on ha d'arribar el
nostre dol,fins on pot arribar,sense tallar-nos del
m6n?
0010r6s conflicte del
sentimentl»
PAUL(Die tote Stadt,quadre III, escena 3)
44
A la recerca
del temps perdut ...Cancons tristes en
Die tote Stadtde Korngold«El perfum que ens arriba del romanticisme de fi de segle,l'erotisme i l'opulenta orquestracio no poden dissimular la sen
tor de la nit i de la mort, que amara la trista historia de Pauli els seus records distorsionats. Igual que el Gustav von Aschenbach de Thomas Mann buscava consol als canals i la bellesa
fetida de Venecia, Paulfuig de la seva vida anterior i es tras
llada a la ciutatfluvial de Bruges, on viu dels records de Marie,la seva esposa morta. Aquesta ciutat tenebrosa -escriu Gavin
Plwnley en aquest article-, "la ciutat morta" de l'opera d'Erich
Wolfgang Korngold de 1920, i la memoria de Marie es [usionen fins que apareix la misteriosa Marietta i ajuda Paul a
ressuscitar la seva esposa morta. La ironiaprincipal de la his
toria, pero, es que Paul names pot realment ressuscitar Marie
quan assassina Marietta».
Paqina sequent:Erich Wolfgang Korngold.
46 A la recerca del temps perdut... Canyons tristes en Die tote Stadt de Korngold
«Aixf toea Orfeu algunes cordes,quan estava morint;mentre el vent, murmurava suaument,
respongue un cop mes la seva pena:
"Eurfdice", exclarna;"Oh, estimada Eurfdice" -i explra,"Oh, estimada Eurfdice" ressona I'eco
en el vent»
ANONIM, SEGLE XVII
Totssom culpables de I'egoisme i l'autocornpassio: en
arribar a casa ens trobem sols (ni que sigui uns instants),fem girar la clau i tanquem la porta. Un gotet de vi, una
de les pel·llcules preferides, una canco trista, tot ajuda a alleu
jar 0 perpetuar el nostre estat d'anirn, Die tote Stadt n'es I'equivalent en opera, un estudi profundament trist de malenconia i
fetitxisme. EI perfum que ens arriba del romanticisme de fi de
segle, I'erotisme i I'opulenta orquestracio no poden dissimular lasentor de la nit i de la mort, que amara la trista historia de Pauli els seus records distorsionats. Igual que el Gustav von Aschenbach de Thomas Mann buscava con sol als canals i la bellesafetida de Venecia, Paul fuig de la seva vida anterior i es trasllada
ala ciutat fluvial de Bruges, on viu dels records de Marie, la seva
esposa morta. Aquesta ciutat tenebrosa, «la ciutat mortar de 1'0-
pera d'Erich Wolfgang Korngold de 1 920, i la memoria de Marie
es fusionen fins que apareix la misteriosa Marietta i ajuda Paula ressuscitar la seva esposa morta. La ironia principal de la his
toria, pero, es que Paul nornes pot realment ressuscitar Marie
quan assassina Marietta. EI paladar tan exquisit de Korngoldsembla embafador i el man de Tasca 0 Turandot de Puccini, 0
Elektra i Der Rosenkavalierd'Strauss encara son ben Iluny delsexcessos dramatics i estilfstics de Die tote Stadt -a mes, com
les obres d'aquells compositors, l'opera va gaudir d'una popula-
Ala recerca del temps perdut... Canyons tristes en Die tote Stadt de Korngold 47
ritat sernblant a la seva epoca Malgrat que les obres d'Straussi Puccini van continuar florint i es van convertir en una de les«columnes vertebrals- del repertori operlstic modern, la historia
despietada del nacionalsocialisme va aconseguir eradicar delcanon un grup sencer de compositors. Les obres de Korngold,juntament amb les de Schreker, Braunfels, Zemlinsky i d'altresvan ser marginades perque havien «deqeneraf (com tarnbe les
obres de Berg, Schonberg i totes les formes de jazz), en gran
part -pero no pas unicament- a causa de les arrels jueves dels
compositors. Algunes obres han ressorgit i han gaud it de la
popularitat d'aquelles reserves «deqenerades», perc les pecesde Korngold tot just tornen al nostre repertori, al qual pertanyen.
Korngold va neixer a Brunn (avui dia Brno), la capital de Mora
via, a des-cents quilornetres de Viena, on es va establir la famf
lia I'any 1901. Julius Korngold, el pare d'Erich, va succeir I'im
ponent critic Eduard Hanslick com a critic musical de la «Neue
Freie Presse». Julius no era un desconegut a Viena, Iloc on havia
estudiat amb Anton Bruckner, quan va fer amistat amb Brahms
i va convertir-se en un ferotge defensor de Wagner. Fins que va
morir va ser I'espina conservadora del costat de I'avantguardamusical, en constant desenvolupament, de la vida vienesa. Va
ser al mateix temps un magnlfic aliat i un terrible handicap peral seu segon fill, que va esdevenir un nen prodigi com a com
positor, nornes per darrere de Mozart en la historia de la musica
Julius va ser un ferm defensor dels estorcos compositius del
seu fill, pero un critic riqoros de I'obra de Schonberg i els seus
ajudants de la Segona Escola de Viena. D'aqui la rao per la qualI'avantguarda va censurar Korngold fill. La forrnacio musical
d'Erich va estar guiada per les preferencies d'Alexander von
Zernlinsky i tenia confianca en la famllia de Mahler. Puccini va
afirmar en una frase celebre, despres de l'exit del ballet de Korn
gold Der Schneemann (que va compondre a I'edat d'onze anys),que lite tant de talent, que ens en pod ria donar facilrnent la mei
tat -i encara tenir-ne suficient per a eli». Malgrat aixo, el seu
48 A la recerca del temps perdut . Cancons tristes en Die tote Stadt de Korngold
"Per ser d'un noi de
vint anys, la cornposicia es, sens dubte,extraordinaria, peroaquestes qualitatsextraordinaries es
posen de manifest,sobretot, perque sapcom fer les coses
rnes que no pas pelque ha fet. La seva
erudicio no te limits.
Demostra estar inti
mament familiaritzat
amb els grans rnes
tres de la cornposicio[...], pero en el resul
tat no hi ha cap origi·nalitat per part seva.
Mestre de l'orquestracia, Korngold ha teixit
i entreteixit frases i
idees d'un cornposltor rere I'altre d'una
manera meravellosa,sense delxar-nos en
l'anim cap irnpressioclara d'ell mateix [ .. .I,La senyoreta Maria
Jeritza va cantar i
interpretar tan be el
paper de Marietta
[...], que cal reconei
xer que la nova can
tant ha tingut molt
mes exit que no 1'0·
pera rnatelxa»
Comentari publicata mitjan anys vint,des pres de I'estrenade Die tote Stadt al
Metropolitande Nova York.
gran exit inicial es va resoldre en un finalcruel quan els nazis van prohibir la rruisica
de Korngold, i ell i la seva familia van fugirals Estats Units, cap a una nova vida de
composici6 per a pel·licules. Com be indi
quen obres com la tardana Simfonia en
Fa diesi menor, Korngold no va poder maideixar enrere la pena d'aquells ultirns diesa la Viena imperial, i va morir I'any 1957
com a compositor, renyit amb l'epoca en
que va viure, com havia fet vuit anys abans
Richard Strauss.
Amb una vida operistica vienesa que Ii
proporcionava el tel6 de fons a la seva
educaci6 operfstica musical, no es estranyque abans de fugir ala comoditat polfticai econornica dels estudis de Hollywood,l'opera domines la vida de Korngold. Mal
grat l'exit secundari amb el doble cartellde Vio/anta i Der Ring des Polykrates a
Munic el 1916, no va ser fins al 1920 amb
Die tote Stadt que va tenir un ampli i rapidreconeixement delseu talent compositiui operfstic. Pare i fill van basar el seu lli
bret en una novel·la de final del segle XIX
de I'escriptor belga Rodenbach, titulada
Bruges-/a-morie. Rodenbach era un sirnbolista (un cornpatriota post-Baudelairede Maeterlink, amb el quall'original Peliees
et Me/isande va compartir alguna sem
blanca), i la seva historia exageradamentqotica es presta meravellosament a I'ex
plotacio operfstica, Tant Puccini com el
compositor d'opereta Leo Failla van tenir
"Vaig lIegir I'obra i
aquella mateixa nit vaigesbossar el guia d'una
opera [...]. L:ambient
singular de Bruges, el
rerefons rnalenconios,els dos protagonistesamb uns conflictes
interns fascinants, el
combat entre la vida i
la mort principalment, i,de manera molt espe
cial, la bella idea sobre
la contencio necessaria
del dol per la mort de
les persones esttrna
des en pro dels drets
de la vida, ames
d'unes possibilitatsmusicals infinites ... tot
allo em resultava molt
atractiu»
ERICH WOLFGANGKORNGOLD
(recollides en
E. W Korngold,Biografia,de Rudolf StefanHoffmann. Viena, 1922)
Paqina segUen!:Imatges de Brugesque van formar partde les prime res edicionsde Bruges·la·mortede Georges Rodenbach.
50 A la recerca del temps perdut... Canyons tristes en Die tote Stadt de Korngold
«No va ser dificil trobar
un altre escriptor per
que Erich participavaen l'elaboraci6 de la
trama. La transforma
ci6 de l'acci6 en un
somni va ser idea
meva. Ho vaig suggerirper suavitzar I'impacteque produiria I'estran
gulaci6 d'una dona, per
crear un final concilia-
en compte. Rodenbach havia vist les possibilitats drarnatiques de la historia i havia
creat una versi6 per dur a escena, quees va estrenar a Berlin el 1902. Es va
publicar una edici6 alemanya de totes
les obres de Rodenbach, per rnitja de la
qual Korngold va arribar a coneixer la
peca EI va entusiasmar tant que imme
diatament va pensar com posar-hi rnusica
iva elaborar una sinopsi d'una opera d'un
sol acte. Hans Muller, eillibretista de Vio
lanta, va convencer Korngold per escriure
una opera en tres actes, pero Muller
estava poc predisposat a continuar amb
la seva col-laboracio i julius va interve
nir-hi per ajudar el seu fill en eillibret, jaque Erich s'havia posat a treballar en la
partitura, enormement complexa. Tot i
que l'opera exigeix un gran esforc,aquesta va rebre I'estrany privilegi d'una
doble estrena, a Colonia i a Hamburg, el
4 de desembre de 1920. Aquestes representacions van ser seguides per altres
produccions a Viena, Karlsruhe, Nova
York, Frankfurt i Dresden I'any 1921, i a Praga (dirigida per Zem
linsky), Zuric i Munic el 1922. Dues series d'actuacions el 1924
i el 1932 a Berlin van marcar la fi de l'opera com a part del repertori internacional, i les estrenes habituals de major acceptaci6-Parfs i Londres- van haver d'esperar fins a la producci6 parisenca del 2001. Londres encara espera la posada en escena
de I'obra.
dor i elegiac»Juuus KORNGOLDDie Korngolds in Wien:Der Musikkritikerund das Wunderkind
Die tote Stadt es una obra que es basta a si mateixa. Korn
gold no satisfa convencions; rnes aviat ens d6na un bany molt
sentimental, de kitsch pur i de nostalgia, per aconseguir man-
«Si Die tote Stadt
haques estat compos
ta, per exemple, perFranz Schreker 0 fins i
tot per Arnold Schon
berg, s'hauria enfocat
de manera que s'em
fasitzessin els ele
ments d'horror i vio
lencia de la hist6ria, i
se'n subratllessin els
aspectes mes esca
brosos [. .. ]. Aquestplantejament, pero,era totalment impropid'un compositor optimista com Korngold.L:opera en el seu
conjunt, malgrat que
contenia elements
morbosos i fantastics,s'assembla mes a un
poema sirnfonic epic,heroic, per a veus i
orquestra emmarcat
en un tema apassionat i romantic»
BRENDAN G. CARROLLThe last prodigy.A biography of Erich
Wolfgang Korngold
A I'esquerra:Erich W. Korngold,Richard Tauber,Franz Ludwig HM,Lotte Lehmann i GeorgeSzell, prolagonislesde la represenlaci6berlinesa, el 1 924.
Adal!:Richard Mayr (Fritz).Viena, 1921.
A la recerca del temps perdut... Canyons tristes en Die tote Stadt de Korngold 51
tenir-hi una forta carreqa drarnatica Ames, l'opera capta I'es
tetica de «fora del temps» millor que cap altra pec;:a, Ilevat potser dels Vier letzte Liederd'Strauss. l.'etema nostalgia de Korn
gold, 0 el treumt sich zuriick de la canco de Pierrot, estableix un
gran paral·lel amb Paul i la relaci6 Marie/Marietta. La Marie quesomia es nornes un producte de la seva imaginaci6. EI public no
te un coneixement «real» de la seva relaci6. l.'unica prova quetenim de la seva bellesa i puresa ens arriba per rnitja de les
paraules de Paul i els rituals del record. Paul, un necrofflic con
fus per la mort, troba en la veracitat de Marietta la personificaci6 de la seva anterior esposa. Eis elements de la vida de Marie
que guarda al «temple» consagrat a ella -els seus cabells, la
seva veu, el seu retrat- s6n tabernacles buits; no hi ha cap trans
substanciaci6, malgrat que imagina que Marietta pot fer el mira
cle de transformar l'<aiqua» de la memoria en el «vi» de la vida
real. Pero, a diferencia dels sagraments, eillenguatge dels quaiss'utilitza aquf per descriure els rituals de Paul en recrear Marie
davant els nostres ulls (i repeteix les processons religioses del
qotic tarda del quadre final), els senyals externs de la seva vida
no s6n un reflex d'una qracia interior; fins i tot la ciutat que Paul
ha escollit com a escenari des d'on recorda Marie esta cons
trutda sobre I'aigua. Mentre que aquella ciutat esta situada geo
graficament i s'anomena Bruges, la ciutat de l'opera no es un
Iloc real, sin6 un buit imaginari; tal com suggereix el titol original de Rodenbach Bruges-Ia-morte, no transcorre en la vida
«real», sin6 en la vida «mortar -Die tote Stadt-, no es una ciu
tat ideal, sin6 un entorn urba de malson, on poden apareixertotes les manies dels personatges. Paul es desperta del seu
malson i Marietta continua sent un producte de la seva imaginaci6, p.er aixo deixa el public en la incertesa d'on cornenca la
realitat en el m6n de Korngold.Marie/Marietta es la personificaci6 maxima de la dona inno
cent i transgressora. Com si es tractes de dues persones, es
capac de representar la Salome predansa i postdansa dels set
54 A la recerca del temps perdut... Canyons tristes en Die tote Stadt de Korngold
vels, i igual que Herodes mira primer fixament la noia inqenuaamb desig i despres la dona perduda amb repuqnancia (<<Mantote dieses Weib!»), Paul destrueix la que es innocent un copI'ha «trait», Aquesta imatge borrosa, pero, tan sols existeix en la
seva ment. Les fronteres que ha creat per ales dones de la seva
vida (real i lmaqinaria) estan poc ciares, i com en la major partde la sinopsi de l'opera de Korngold, el public esta desconcer
tat. Igual que Anthony Minghella explica en EI pacient angles,pel-lfcula epica, quan la jove infermera canadenca intenta deter
minar la historia del pacient: «Aixf, els Ilibres per a l'anqles, tant
si escoltava amb atencio 0 no, tenien buits d'argument com trams
d'un camf rnalrnes per les tempestes, i aixo deixava Ilacunes com
si les Ilagostes s'haguessin menjat una part del tapfs, 0 com si
I'escaiola que havia cedit per les bombes haques caigut d'un
mural en plena nit»,
O'una banda, I'argument estableix ciarament que l'opera s'a
caba quan Paul es desperta del somni 0 del malson i, de l'altra,hi ha una forta insinuacio que I'assassinat de Marietta (que l'e
quipara amb Marie) es un mirall directe de com va morir la mateixa
Marie, Paul va realment matar Marie? I
per tant, 61a seva crisi existencial es
que va destruir un component de
puresa i bellesa de la seva vida?
Es ironic que Die tote Stadt
hagi estat programada en la
mateixa temporada del
Liceu que Wozzeckd'Alban
Berg, en la qual de la
mateixa manera una Marie
aparentment pura es assas-
sinada pel seu marit nocturn
i trastornat,
«Die tote Stadt lcontelun dels personatges[Marie-Marietta] rnes
dificils d'interpretar,des de diversos puntsde vista, per a una can
tant, atesa la dualitat
de papers que ha de
representar i per la
rapidesa -no es potarriscar a perdre ni un
moment- amb que ha
de passar de I'un a l'al
tre, La rnusica de I'obra
te una torca teatral
extrema i en bona partinspira la cantant en
els moments drama
tics rnes destacats»
MARIA J ERITZA
Autobiografia (1924)
A I'esquerra:Maria Jeritza, la primeraMarietta, en l'estrena deDie tote Stadta I'Staatsoperde Viena (1921),
«Aquell any em vaigadonar que calia fer
una professio de fe, no
per desesperaclo ni
per temor d'aquestpoder, sino com una
accio en contra seva.
Jo em deia que la lIi
bertat triomfa, fins i tot
encara que acabem
exterminats; si rnes no,
aixo es el que pensava
en aquella epoca»KARL AMADEUSHARTMANNKleine Schriften
A la recerca del temps perdut... Canyons tristes en Die tote Stadt de Korngold 55
Tot i que els malsons de Salome
(i altres obres de l'epoca) impregnen el man de Die tote Stadt, el
conte de Paul es nostalgic, amb
mes d'un matfs d'autentica erno
cia. I igual que el pacient anglesde Minghella no pot mantenir I'aire
sever i insensible d'enyoranca a la
cara per la seva estimada morta
Katherine Clifton, Paul (i Korngoldsuccessivament) cau en un estat
de rnalenconia. Paul, igual queOrfeu, no te la forca suficient percontinuar caminant per la vall d'A
cherusia sense girar-se cap enrere
i mirar Marie, la seva Eurfdice, Cada
vegada que Brigitta porta roses a
l'habitacio, ell es mira fixament el
floc de cabells daurats de Marie
o escolta la veu d'ella, en un intent
de ressuscitar-la Malgrat aixo, igualque Orfeu no va poder escaparse d'Hades i, per tant, recuperarEurfdice, tampoc els intents de
Paul aconsegueixen recrear la
seva vida amb Marie: «La va veure
amb la seva cabellera morena i la
cara pal-lida Va estendre els bra
cos per agafar-Ia, pero en aquellinstant ella rellisca ales profunditats de la vall. l.'unica paraula queva deixar anar va ser un "Adeu!"
Molts esforcos havia costat arri
bar tan Iluny, pero en el moment
«De la musica em limi
tare a dir, amb la deguda reserva, que vaigmaldar per aconseguiruna concisio drarnatica
extrema, precisamentpel caracter oniric i fan
tastic de I'argumentL .. ]. I, en defensa de la
funcio drarnatlca d'una
orquestra posada al
servei de I'ambient, de
la plasticitat i de la
caracterltzacio psico
drarnatica, tant en el
color com en la ternati
ca, vaig posar molta
cura a I'entrada en
escena dels cantants,com tarnbe al dramatis
me de la melodia del
cant perque transrnetes
sentiments i afectes.
Tot plegat sense renun
ciar a una diccio abso
lutament moderna, en
la qual jo escolto i sen
to»
ERICH WOLFGANGKORNGOLD
(recollidesen E. W. Korngold,Biografia,de Rudolf StefanHoffmann. Viena, 1922)
56 A la recerca del temps perdut.; Cancons tristes en Die tote Stadt de Korngold
en que es va girar, ella torna al seu lIoc entre els morts».
Tal com Alain Perroux explica amb encert, Orfeu, Paul i Korn
gold representen una rica historia de mirades cap enrere. EI
compositor s'equipara, fins i tot, amb el protagonista principalquan presenta un pseudonim per al seu Ilibretista, Paul Schott
(utilitza el nom del seu editor com a cog nom).Eillenguatge musical de Korngold, amb pinzellades d'un estil
banal (Ia musica trish-trash dels amics de Marietta), el lied (Iacanco del llaut en el quadre primer), el vals vienes (Ia serenata
de Pierret) i la voluptuosa arpa i celesta, es el perfecte paisatgeturmentat per a un rnon de somnis fracturat. La partitura de Die
tote Stadt es consistentment intensa. La bellesa externa que
resplendeix, segons que descriu Lawrence Kramer de Daphniset Chloe de Ravel, s'ha exaltat visiblement. l.'essencia musical
de l'opera consisteix en el fet que cap nota desentoni, que cada
so revesteixi una orquestracio esplendida (amb piano, orgue,
harmonium, celesta i dues arpes). No obstant aixo, tota I'es-
plendor i la brillantor del mon
del so no pot tapar I'esterilitat
de la imatge de sota Finalrnent,a pesar dels gestos que asse
nyalen una nostalgia intensa,no hi ha lIoc per a la resurrec
cio. Eis ultims moments de Paul
son en si una recreacio de la
«trista canco vella» que Ii canta
Marietta en el quadre primer.La nitidesa de l'ultirn acord
major en Si bemoll no pot«esborrar» la brutlcia sordida
d'una part de la rnusica i de I'ac
cio que el precedeixen, per rnes
que s'hagi tacat la mateixa
imatge virginal (assumida) de
«Kornqold estava con
vencut que mai no
s'exhauririen les possibilitats de la tonalitat
[...]. No podia acceptar la imposicio de
series de notes ni l'ab
solutisme estricte de
rebutjar tot el ques'havia fet abans, en
benefici del dogmaschonberquia»BRENDAN G. CARROLLThe last prodigy. A
biography of Erich
Wolfgang Korngold
A I'esquerra:Richard Tauber,interpret del rolde Paul en I'estrenade Die tote Stadta I'Staatsoperde Berlin (1924).
Paqina 59:
Klaus Lefebrve:
Posada en escena
de Willy Decker de
Die tote Stadt.
"Com Mahler, Richard
Strauss i Franz Schre
ker, Korngold va lIuitar
perque I'orquestrasones com un unic
instrument d'intensa
rasscnancia. Volia
donar al timbre i a la
textura del so orques
tral una cohesio que
es poques reconeixer
com el "seu" SO))
BRENDAN G. CARROLLThe last prodigy. A
biography of Erich
Wolfgang Korngold
A la recerca del temps perdut.; Cancona tristes en Die tote Stadt de Korngold 57
Marie. Com la musics «Silver Rose» quetanca Der Rosenkavalierd'Strauss (i que
deque ser una influencia sobre Korngoldal final de la seva opera), la seva bellesa
estellada no apunta a una resolucio, sino
a la tristesa que queda enrere. EI rnon
de Parsifal (que Korngold dona a enten
dre amb les cam panes de la Ilunyanacatedral en el quadre segon) es Iluny, fa
molt que ha mort, el temps no esdeve
espai en Die tote Stadt; el temps resta
simplement temps, i Paul esta atrapat en
el seu propi mon, el rnon que ell mateix
ha creat. Paul i Korngold se les han arre
glat per desfer-se de tot Iligam amb el
rnon exterior. Tal com va demostrar el
compositor quan va viatjar a Hollywoodals anys trenta, la seva rnusica mira con
tlnuament cap endarrere i imita el rnon
de la Viena de final de segle. Molts com
positors, incloent-hi altres exiliats, i rnes
endavant les preferencies de Maurice
Jarre, John Williams i Danny Elphmanhan seguit aquesta «pelhcula vernacla»,amb la qual cosa cada cop que s'escolta
una partitura qenerica de Hollywood, gairebe ressona amb el so de «Mein Seh-
«Un particular interes
ofrecfa el concierto
dado por la OrquestaPablo Casals anteayerpor la tarde, en el
Palau: el de colocarse
ante el atrll directorial
el maestro austriaco
Erich Wolfgang Korn
gold, quien, a la vez,
habia incluido en el
programa importantesobras propias. Digamos, desde luego, que
el concierto revelo en
el maestro Korngoldun director de primeracategoria y un compo
sitor de acentuado
temperamento artisti
co [...]. La muslca
irnpresiono tan viva
mente, que creemos
incitara a los elemen
tos directivos del
Liceo, a fijar los ojosen La ciudad mueria,
opera que hace ya
bastantes afios reco
rre los escenarios
aureolada por el exito»
U. F. ZANNI
Fragment de la cntica
publicada a
«La Vanquardia»el 17 d'abril de 1934
nen, mein Wahnen, Es traumt sich zuruck».
L'obra mestra de 1920 de Korngoldes una obra d'us particular. La bellesa inoblidable del conjuntd'aries en els primers dos quad res i la repeticio d'aquelles melo
dies al final busquen activament aconseguir les llaqrimes com
pi ices del public. No es una obra per compartir, pero, tal com
descriu Alan Hollinghurst (de I'original de Rodenbach), es part
60 A la recerca del temps perdut... Cancons tristes en Die tote Stadt de Korngold
d'un «reqne interior de subjectivitat solemne i refinada». l.'excesi el vigor extern de I'obra no poden ocultar el significat vertaderde la peca, un sospir desesperat, 0 com Paul afirma sobre la
"Gluck, das mir verblieb» de Marietta, «es una canco realment
trista», i respon, «es una canco d'amor vertader que ha d'acabar». Malgrat tot, per a Paul simbolitza els primers passos magicsen la seva recreaci6 de Marie, la clau a la porta, 0 I'equivalentmusical d'aquest fragment fam6s del polemic A la recerca del
temps perdut de Proust: "Tan aviat vaig reconeixer el sabor dela magdalena sucada a la til·la que em donava la meva tia (tot i
que encara no havia descobert i havia de tardar molt a esbrinarel perque aquell record em donava tanta felicitat), la vella casa
grisa amb facana al carrer, on estava la seva habitaci6, va esdevenir com una decoraci6 de teatre ajustada ala coberta del jardfque s'havia construrt per als meus pares [ ... J Tot aixo, poble i jardins, que van prenent forma i consistencia, surt de la meva tassade te».
GAVIN PLUMLEY, 2005
Expert en la rnusica i la culturadels ultirns anys de l'lmperi austrohonqares
«Kornqold i la seva
dona van tornar el
juliol del 1954.
Malgrat una reposiclo,coronada per l'exlt,de Die tote Stadt a
Munic I'abril del 1955,va ser un viatgede comiat en que el
compositor, afeblit
per la malaltia i la
depressio, va dir un
ultirn adeu a una cul
tura en que sabia que-si rnes no provisionalment- [a no hi
havia un lIoc per a ell.
Korngold va morir
el 29 de novembre
de 1957»
AMAURY DU CLOSELLes voix etouiieesdu Ille Reich
Ala dreta:
Bruges cap al 1900.
62
EI trtomfde la vida
«Bruges -afuma Olaf Kiener en
aquest article escrit per la rees
trena de Die tote Stadt a Colonia el 1998- va exercir amb elseu encant morbid una [asci-naci6 silenciosa en molts lite-
:11.___ rats vienesos de la fin de sieclei va [ecundar-ne la prosa i la
poesia. Stefan Zweig i Rainer Maria Rilke van
sucumbir ales tristes disposicions morendo i a
la pesada malenconia d'aquesta ciutat, tambeanomenada sovint la "Venecia del Nord". Ladecadent Bruges es va entendre com a sinonimde la descomposici6 incipient de l'imperi dels
Habsburg, que havia de finalitzar en la catas
trofe de la Primera Guerra Mundial. Viena era
aqui una autentica caixa de ressonancia moltsensible de les commocions que s'apropaoen».
Adal!:Coberta de la
partitura completa deDie tote Stadt (1920).
Ala dreta:RuYnes del Palau Albertinade Viena despresd'un bombardeig durantla Segona Guerra Mundial.Fons Ullstein (Berlin).
64 EI !riomf de la vida
«Ser i aparenca, realitat i somni discorren tan units
I'un dins I'altre que no hem d'acomiadar-nos de
cap esser estimat mentre continui deambulant i
respirant en el nostre record»
ARTHUR SCHNITZLERCarta a Hans MUlier, 1918
«EI floc on estan els prop parents morts no el se:on no estan, si que ho se: a la tornba»
FRIEDRICH HEBBEL
Diaris
A primera vista, sembla curiosament contradictori que un
compositor vienes de dinou anys, amb bona salut, talent
i una infantesa de nen prodigi desenvolupes una afini
tat amb la decadence lanquida del simbolista belga GeorgesRodenbach, amb la necrofila Bruges-ia-morte de les acaballes
del segle XIX i principi del xx.
Mirant les coses rnes detingudament, Bruges i Viena no esta
yen Ilavors tan allunyades I'una de I'altra, com certifica la geo
grafia. Bruges va exercir amb el seu encant morbid una fasci
nacio silenciosa en molts literats vienesos de la fin de steele iva
fecundar-ne la prosa i la poesia. Stefan Zweig i Rainer Maria
Rilke van sucumbir ales tristes disposicions morendo i ala pesantmalenconia d'aquesta ciutat, tambe anomenada sovint la «Venecia del Nord». Ladecadent Bruges es va entendre com a sino
nim de la descornposicio incipient de I'imperi dels Habsburg, quehavia de finalitzar en la catastrofe de la Primera Guerra Mundial.
Viena era aquf una autentica caixa de ressonancia molt sensi
ble de les commocions que s'apropaven.AI mateix temps que Korngold posava rnusica a la seva con
cepcio de La ciuiet morta, el seu coetani Carl Zuckmayer, IIa
vors un soldat de vint anys, s'aturava en I'escenari original de
l'opera de Korngold I'estiu de 1917, de perrnis militar durant la
batalla de Flandes. En un passeig amb barca entre irreal i fan
tasmaqoric pels canals somorts de la Bruges nocturna, va expe-
Adal!:Escena de carrer
amb ellipic cafede la Vienade Ii de segle.
A baix:
Georges Rodenbach.Camus (1885).ArchivesLarousse-Giraundon.
EI triomf de la vida 65
rimentar l'al-lucinoqen ambient
del IIoc i el va sentir com un
sfrnbol sufocant, de malson, de
I'enfonsament del veil man prebel-lie. La surrealista vivencia
de Zuckmayer a Bruges, descrita en la seva autobiografiaAis war's ein Stuck von mir
(Com un tros de mi mateix), s'i
guala de manera sorprenentamb les experiencies oniriques,catartiques, del protagonista de
Die tote Stadt: «Llavors es va
esvair en mi la sensacio d'e
xistir, d'aquest man, de la rea
litat, fins al grau de la incons
ciencia Vaig veure dos cignesesmunyint-se davant meu. Des
pres em vaig ofegar a l'Estf
gia. Creia que ja no vivia, quehavia caigut. No se si estava
adormit 0 havia perdut la rao,
Ouan vaig tornar en mi, clare
java. EI fred del man em va des
pertar; vaig notar que conti-
nuava vivint i que la marea em retornava al IIoc de partida.»En aquell mateix temps va ocorrer el despertar. EI meu cap
es va tornar lluminos i clar. Vaig cornencar a pensar, agudament, loqicament i sobriament, sense il-lusio, sense esperanca,sense enganyar-me a mi mateix. Tot I'esdeveniment de la
guerra [ ... J em va semblar un somni obscur i intricat»,
No nornes la literatura, sino tarnbe el jove art cinematografices va inspirar en la llobreqa aura de caduc de la petita ciutat
flamenca. Fritz Lang, que donava les primeres passes com a
68 EI triomf de la vida
director de cinema, va obtenir alia, segons declaracions propies,impressions visuals claus: «1909 a Bruges; la meva primera tro
bada decisiva amb el cinema. En la solitud d'aquesta ciutat es
va gravar en mi una imatge fflmica Ja no em deixa anar. Pres
sento noyes possibilitats. Novament a Paris, estic ja completament sota I'encanteri del cinema». Realment, Die tote Stad de
Korngold te I'equivalent cinematografic en la pel·licula muda de
Fritz Lang Der miide Tod (1 921, La mort cansada). EI vienes
Fritz Lang va donar forma aquf, com Korngold, a la «dolorosa
divisi6 del sentiment» entre I'amor permanent, d'ultratomba, i la
irrevocabilitat de la mort: la parella d'enamorats, corferida per la
mort, i la dona, que exigeix desesperada que I'estimat torni a la
vida i Iluita amb la mort per veneer-fa per I'amor. Quan la mort Ii
replica: «S6c invencible. Torna amb els vius i viul», el paral·lelismeamb la Marie de Die tote Stedt e: manifest, i pot suposar-se que
aquesta obra cinematografica de Lang, amb la seva visioriaria
process6 del cementiri en el romantic «poble flamenc» (aixi Ii
semblava a Luis Bufiuel) no podia deixar d'estar influenciada
per l'opera de Korngold.Que entre el cinema expressionista alemany i Die tote Stadt
hi ha clarament linies de connexi6, ho mostra tarnbe el classic
del cinema mut Des Cabinet des Dr. Ca/igari, pel-lfcula estrena
da aixi mateix el 1920; el seu complicat joe entre divisi6 illuso
ria i por al futur refledia de manera impressionant els sentiments
d'una societat de postguerra dislocada pels horrors de la guerra mundial. Die tote Stadt i Ca/igari juntes recorden les fanta
sies de malson d'E. T. A. Hoffmann; totes dues posseeixen una
acci6 marc «conciliadora- (Ia idea de la qual, en Celiqeti, procedia de Fritz Lang); el Paul de Die tote Stadt, igual que el sorn
nambul de Ca/igari, viu en somnis impulsat per fantasmagories,i tant la pel·licula com l'opera finalitzen insinuant la perspedivadel guariment de I'heroi. No es casualitat que una de les primeres escenificacions de Die tote Stadttingues lioc el 1921 a
Frankfurt am Main amb una escenografia equivoca i estranya,
«Les ruptures d'amor
son com una petitamort, tenen tarnbe les
seves separacionssense adeus»
GEORGES RODENBACH
Bruges-/a-morte
Paqina 67:
Klaus Lelebrve:Posada en escena
de Willy Decker deDie tote Stadt.
Paqma anterior:de dalt a baix:
Fotograma de Das Cabinetdes Dr. Caligaride Robert Wiene (1920).Fotograma de Der miideTod de Fritz Lang (1 921 ).Luis Bunuelen el rodatge d'unade les seves pel·licules.
Pagina 71:
Tomba de GeorgesRodenbach.Cementiri Pere-Lachaise(Paris).
EI triomf de la vida 69
fortarnent inspirada per Ca/igari, que va
transmetre I'estil del «caliqarisme- (segonsel concepte encunyat a Franca) del cine
ma expressionista a I'escenari de l'operaalemanya.
La gran acoliida que va atorgar el public a Die tote Stadt al principi de la
decada del 1920 tarnbe obeeix, i no en
darrer lioc, a la seva sensibilitat i a la seva
viva incorporaci6 de corrents politicsbasics. La popular canco del llaut de
Marietta (ja creada el 1916) «va despertar en mi pressentiments deprirnents»,escriu Julius Korngold el 1942 en les
seves memories. «Creia sentir-hi algunacosa aixf com el cant del cigne dels amenacats pels perills de
la guerra». AI deliri d'entusiasme dels primers anys de guerrava seguir el desencant de 1918, i Die tote Stadt va donar expressi6 eloquent al desmoralitzat estat d'anirn de milions de persones que, en el dolor per la perdua de les persones estimades
que la guerra els havia arrabassat, cercaven con sol i al mateix
temps nous anirns per continuar vivint (i potser tambe ploravenel veil ordre politic). De I'antic imperi mundial austrohonqares,el 1919 nornes en quedava un Estat troncal austrfac, i Viena, el
seu centre, «estava de sobte aillada de tot, era una ciutat mor
tal>, diu Bruno Kreisky en les seves Memoiren. Sens dubte, 1'0-
pera de Korngold posseia, en estrenar-se, un ambit de significaci6 actual: Julius Korngold mateix, al capdavall Ilibretista
principal de I'obra amb Erich, havia designat -en el prefaci a una
recopilaci6 de critiques de I'odubre del 1920- com a «missio
especial» de la creaci6 operfstica alemanya de Ilavors «contri
buir a enfortir les energies vitals que necessiten aquests tempstristos i diffcils», t'opera de Korngold es aixf comparable al Woz
zeck d'Alban Berg, tarnbe un document de l'epoca (de guerra).
"Aixf, I'amor es durant
molt de temps, i fins
i tot molt lIuny dins de
la vida, nornes solitud,una solitud cada vega-da mas intensa i
profunda. l'arnor no
es, en un principi,lIiurar-se, ni unir-se
a un altre [. .. J.Es una ocaslo (mica
per madurar, per defi
nir-se, per esdevenir
tot un men per a
l'esser estlrnat»
RAINER MARIA RILKECartes a un jove poeta
72 EI triomf de la vida
La pregunta, no escatida encara, de si Erich Wolfgang Korn
gold ja havia visitat Bruges personalment el 1913 (com asse
vera el seu pare julius) 0 si va veure la ciutat per primera vegadael 1955, any de la seva darrera estada a Europa (com esmenta
la seva esposa Luzi) es sobrera en aquest context: la Bruges de
Korngold era a Viena.
L'escriptor vienes Hans Muller (1882-1950), nascut -com
Korngold- a Brno, autor dels Ilibrets de les operes de KorngoldViolanta i EI miracle d'Heliane (d'ell es tarnbe un primer esbos
de Ilibret per a Die tote Stadt), escriu de Viena en les seves
memories: «Vierra viu de contrasts. [ ... J La serietat, l'afliccio sur
ten sense gravetat hieratica, rlgida en la cort de I'alegria [ ... J; en
el que es caduc i en les seves celebracions sacres grimpa, ja percolumnes, arbres, torres i vitralls resplendents, el goig del present. Qui caminava [ ... J per aquella vella Viena rebia com a primera impressio mig commovedora, mig felic, aquesta inseparabilitat fraternal, absolutament cateqorica de ser i mort».
Son aquests contrastos vienesos entre la grisa boira de la ciu
tat moribunda, les seves «negres aiques i els colors cridaners
de la companyia de teatre plena d'alegria, el joc altern d'Eros i
devocio, de somni i realitat, el que fa tambe que Die tote Stadt
tingui efecte. EI catolicisme de Viena, provinent de les arrels
espanyoles dels Habsburg, el seu amor per la pompa i la sumptuositat de les processons religioses, la seva tendencia a cele
brar grans exequies i el seu ambient de culte eclesiastic van pro
porcionar al compositor tots els ingredients amb abundor perdonar vida a la seva «ciutat rnorta».
Les cam panes de Die tote Stadt(el seu confessor de bronze)no va haver de cercar-Ies Korngold en la Belfry (torre del cam
panar) de Bruges; va poder trobar-Ies a casa, a la metropolis del
Danubi: «Sobre nosaltres es balancejaven les cam panes del migdia de l'esqlesia de Sant Esteve. Espontaniament, ens vam atu
rar un minut en el nostre camf I vam escoltar. A Viena vaga, a
aquesta hora, el so obscur 0 dar, infinit, de moltes cam panes de
«MARIETTA
Felicitat, queda't amb
mi, vine al meu eostat,fidel amor.
Cau el vespre a I'Haia ...
sigues llurn i dia per a
mi.
Inquiets bateguen els
nostres ears,
s'eleva l'esperanca eapal eel.
PAUL
Ben cert, una cancotrista.
MARIETTA
La canco de I'amor
fidel,que ha de morir.
Oue teniu?
PAUL
Conee la canco,Sovint la sentia de joveen dies rnes bonies .
Te una altra estrofa .
No se si la recordare.
Malgrat que passem
fretura,vine al meu eostat,fidel amor.
Indina eap a mi el
pal-lid rostre ...
la mort no ens separa.
Si un dia m'has
de deixar,pensa que hi ha
resurrecclo»
MARIETTA / PAUL
(Die tote Siedt;quadre I, escena 5)
EI triomt de la vida 73
barri a barri, de torre a torre. Poden distingir-se les diverses veus
si es drecen be les orelles en l'aire: (Hans Muller). Nemes a
Viena, la ciutat de la «rnaterialitzacio del men sensorial de tot
I'interior» (una vegada mes Hans Muller), el Iloc on «viuen les
imatges obscures, religioses» i «es balancegen estendards mise
ricordiosos sobre processons solernnes (diu el poeta austrfac
Hans Kaltneker en el seu Sonett fur Wien, al qual Korngold, sen
tidament, va posar rmisica el 1948 com a darrer opus de can
cons) podia originar-se aquesta «ciutat rnorta»,
Korngold ni tan sols hauria necessitat per forca el tema de la
novel·la de Rodenbach, car tambe Arthur Schnitzler va tractar,un any des pres de la mort de Rodenbach, del tema del vidu afli
git, del retorn de I'esposa estimada difunta en forma de la seva
doble (fins a igualar el nom de totes dues) i finalment de la seva
mort pensada com a catarsi. Es la narracio de Schnitzler Die
Nechste (La proxima), escrita ja el 1899, perc no publicada fins
al 1932, de manera posturna, en la «Neue Freie Presse»; l'es
cenari de l'accio es Viena, entre els Volksgarten, el pare de la
ciutat i la Ringstrasse, i tot el conjunt te una versernblanca sor
prenent com a reflex austrfac de Bruges-Ia-morte de Roden
bach. D'aqui que no sigui estrany que Schnitzler i Korngold tarnbe
es tractessin, i que el poeta ja coneques la rnusica abans de
I'estrena de Die tote Stadt. EI 2 d'octubre de 1920 va anotar al
seu diari: «A Hietzing a casa de Trebitsch. Korngold va tocar la
seva nova opera. Irradiava harmonia, no sense influencies de
Puccini i de Rich. Strauss. [ ... J K. va tocar admirablement, tornava
a ser-me molt sirnpatic personalment»,Com a compositor vienes amb tendencia molt pronunciada a
emprar el mode major, Korngold va haver, no obstant aixo, de
transformar la malenconia funebre i el «rnorbos amor per la mort»
(S. Trebitsch) de I'original de Rodenbach, i en va extreure sense
fer-hi violencia, mitjancant la construccio auxiliar d'una accio onl
rica, en certa manera com a essencia vienesa, el «triornf de la
vida». Es significatiu que fos precisament aquest el tftol original
Adal!:Erich Wolfgang Korngoldamb el seu fill Georg(conegut rnes endavantcom George),a California a mitjan 1930.
A baix:Vista de l'exposicio ·Musica
degenerada· celebrada a
Dusseldorf (1938).Fons Ullstein (Berlin).
76 EI triomf de la vida
que Korngold havia previstper a Die tote Stadt.
En la hrica novel·la de
Rodenbach, els personatgeshi apareixen passius i espectrals; qairebe tots els processos s'hi veuen des de la
visio interior del vidu HuguesViane; en les ombres neg res
projectades de Bruges, el
veritable personatge principal, sona la «rnusica ensor
dida de contorns difuminats i
siluetes desdibuixades» (Gaston Deschamps). Hugues no
es un home d'accio, sino una
vfctlrna abulica de les seves
fantasies. La drarnatitzacio que Rodenbach mateix va fer del
tema, titulada Le mirage, fa mes comprensibles els esdeveni
ments. La difunta (en la novel·la, sense nom), aqul amb el nom
de Genevieve, s'apareix al vidu com a visio perceptible (com rnes
tard Marie en l'opera) i I'exhorta en un dialeq fntim: «No esti
guis tan trist, Recorda la nostra felicitat. EI nostre amor es mes
fort que la mort». Jane Scott, la seva doble, queda, en canvi,tant en la novella com en la pec;:a teatral, unidimensional. Roden
bach en remarca completament el caracter dissolut, la designacom una «rneuca- vii, diabolica i cruel.
A diferencia d'arnbdos models de Rodenbach, Korngold va
revalorar significativament el paper de la contrincant viva i va
construir conscientment la seva Marietta com a contrapoderpositiu de la morta: «per allunyar el fantasma per sempre rnes».
La cornpassio profunda de Korngold es per a Paul, perc la seva
simpatia sincera pertany a Marietta (de caracter, certament,
coqueta i frfvol, pero sempre afable), al principi afirmador de la
«Una por sorda es va
apoderar de mi quan
vaig tornar a aquellaciutat gran i de fred
sepulcral, els simbols
de la qual m'envolta
ven amb un poderrneravellos, i vaig sen
tir tarnbe una com passio infinita per aquellsque hi habiten en la
foscor i moren enfront
d'all6 incomprensible.Poques vegades he
sentit de forma tan
intensa la veritat gas
tada dels primers lIi
bres d'escola que diu
que la mort ha de ser
una cosa molt trista i la
vida, un poder immens
que obliga a I'amor fins
i tot a aquells que hi
son contraris»
STEFAN ZWEIG
Bragge
Paqina anterior:John Singer Sargent:Miss Elsie Palmer (1 890).Fine Arts Center,Colorado Springs.
A dalt:
Erich Wolfgang Korngold i la
seva dona Luzi.
A baixoManifestacio de seguidorsdel part it nacionalsocialistad'Austria (1930).
EI triomf de la vida 77
vida encarnat en la vitalitat desbordant de la feminitat vienesa
(sla vida ardent contra la mort» son al Ilibret com a antagonistes irreconciliables). «La vida s'empara de tu, [ ... J mira i cornpren»:aquesta exhortacio de la difunta Marie, en certa manera un avis
del rnes enlla, es coil ita propia de Korngold i, al mateix temps,«rnissatqe- que es revela per complet en I'enfrontament fatfdic
del quadre tercer. «Ballo el poder victories de la vida», anuncia
Marietta triomfant mentre balla desenfrenadament, i Korngoldcontrapunteja la seva victoria amb la fanfara en quartes, que va
pujant en Fa major, del seu «rnotiu del cor aleqre», que com un
invencible cantus firmus torna constantment al conjunt de la
seva obra i simbolitza com a codi sonor fix la «telicitat- i la «mort».
Per la «forca purificadora del sornni- (Julius Korngold) acaba
de complir-se finalment la profecia de I'amic Frank, dita ja en el
quadre primer: «EI miratge s'esvaeix ... la boira es dissipara», EI
«sornni de I'amarga realitaf havia de destruir el fantasma del
passat com a terapia, perque si no el fantasma hauria destrurt
I'afligit protagonista. Desillusionat, Paul pot sortir de les ombres
rnortuories del «temple del que fou»: en acceptar allo que no es
pot canviar es recupera I'equilibri anfmic, es possible tornar a
cornencar: tot havia estat una «fantasia desitjada per I'anhel de
viure- (R. St. Hoffmann), amb la qual Die tote Stadttroba el camf
de tornada a Viena miljancant Sigmund Freud.
AI contemplador superficial, que en aquest desenllac de 1'0-
pera -aparentment d'un optimisme apocrif i que Paul Bekker
va entendre erroniarnent com a «moral banal»- creu -recelos
veure en accio una psicologia massa simple 0 fins i tot trivial,
pot servir-li la confessio cantada per Paul <iamb el sentiment
rnes fntim» en el quadre tercer com a clau per com prendre 1'0-
bra: «La meva fe es la fidelitat».
Perque en el fons, en Die tote Stadt, Korngold va expressar a
la perfeccio, literalment, el que Hugo von Hofmannsthal va for
mular com a idea condudora d'Ariadne auf Naxos el juliol de
1911 en una aclaridora carta adrecada a Richard Strauss: «Es
Adalt:La familia Korngold arriba a
Nova York a bord delSS lie de France(6 d'agost de 1935).
A baixoHitler davant del bustde Bruckner al Walhalla
(1937).Fons Ullstein (Berlin).
78 EI triomf de la vida
tracta d'un enorme i senzill problema vital: el de la fidelitat. Afer
rar-se al que s'ha perdut, persistir-hi eternament, fins a la mort,0, al contrari, viure, continuar vivint, consolar-se, transformar-se,sacrificar la unitat de l'anirna i, no obstant aixo, conservar-se a
la transtorrnacio»,
Frases que, en certa manera, Iliguen el «fil d'Ariadna» en Die
tote Stadt i que, tarnbe, no podrien resumir de manera mes con
cisa i precisa el «problema vital» de Paul, la seva dolorosa divi
sic dels sentiments. Entes aixf es tanca el cercle en sentit hof
rnannsthalia del «triornf de la vida» planejat per Korngold i querau en la seva obra com a «idea basica profunda».
Es evidentfssim que la decadencia necrofila i I'actitud resignada de nostalgia luctuosa no tenien cabuda en el pensamentde Korngold. La morbidesa era aliena al seu caracter, aquella«sirnpatia [alemanya] per la mort» de que parla Hans Pfitzner
(en el seu Palestrina tot tendeix cap al passat) no era assumptede Korngold. La seva preocupacio pel rnes enlla, que apareix,perc, contfnuament en el conjunt de la seva obra, els nombro
sos estats d'anirn hiqubre i de retralment mai no son en ell, amb
tot, expressio de derrotisme. Korngold no hi sucumbeix; sem
pre es transformen i es concentren al final, tot convertint-se,superats els pensaments funebres, en apoteosi de la vida. EI
poeta Erich Fried, un altre jueu vienes exiliat, va descompondrela contradiccio aparent en una formula exacta: «Iarnbe el quehe escrit / contra la vida / esta escrit per a la vida. / Tambe el
que he escrit / per a la mort / esta escrit contra la mort».
OLAF KIENER
«S], Georges Roden
bach -cal proclarnarho- es a qui Brugesdeu la mena de resur
recci6 que es la seva
supervlvencla, La va
declarar morta i, amb
aquesta paraula, la va
recrear en aquestamena de nirvana Iapidari que es la immorta
litat de l'anlrna de les
pedres. Quina va ser la
recompensa per
aquest rescat?»
ROBERT DE MONTESQUIOU
Adal!:Erich Wolfgang i Luzi
Korngold d'estiueig pel Tirol,abans del seu
matrimoni el 1924.
Pagina sequent:Walter Diehl (el comte
Albert), Josef Degler (Fritz),Anny Munchow (Marietta),Felix Rodemund (Gaston) i
Paul Schwarz (Victorin), en
I'estrena absoluta de Dietote Stadt a I'Staatsoperd'Hamburg (1920).
82
Imatges de somni,ciutats de somni
On podem situar Die tote Stadt de Korngold? En quirt pais,en quin paisatge, en quina realitat es pot trobar aquestaciutat?Liopera esta basada en una nooel-la de Georges Roden
bach en la qualla ciutat es coneix com «Bruges-la-morte».Aquest titol.forca mes complex, combina els dos elements mes
importants d'aquesta ciutat, la Bruges morta
i la dona morta, constantment evocades per����� Paul en l'opera: «Die tote Stadt, die tote
Frau». La imatge d'una dona morta
.-;__-_
es gradualmentjuxtaposada a la imatge de la ciutat.
Els ulls sense vida d 'un
amor perdut ens guaitenfixament des dels foscosracons de Bruges.
A I'esquerra:Alfred Gerstenbrand:Caricatura de Korngold,OsterreichischenNationalbibliotheken,
Ala dreta:Ferdinand Khnopff:Mon coeur pleured'autrefois (1889),The Hearn Family Trust,Nova York,
84 Imatges de somni, ciutats de sornni
Laciutat de Bruges que existeix en la imaginaci6 de Korn
gold no es un Iloc real, es un escenari poetic, un indret
amarat d'una atmosfera confusa i irreal, un regne de la
imaginaci6, es la imatge d'una ciutat que fa de decorat per als
somnis en un doble sentit: es I'escenari per a un somni al qualrecorre la persona mancada d'esperanca que plora la mort d'al
gu, de la mateixa manera que un actor pod ria cercar un plat6cinematografic amb l'esperanca de tornar a representar-hi l'es
pectacle del seu propi passat perdut. Aquesta Bruges sornnia
da no solament serveix de tel6 de fons pintat en aquest somni,sin6 que es el somni mateix. Paul s'imagina i es projecta en 1'0-
paca atmosfera crepuscular d'aquesta ciutat de somni a fi de tro
bar un refugi ala despietada realitat que envolta la mort. En cada
silueta, reflex i contorn borr6s es capac de reconeixer-hi la seva
estimada morta. Es produeix la fusi6 de la cara d'ella i el dolor
d'ell.
«La ciutat rnorta» es un regne de l'anirna, un espai pregon i fosc
on les persones que ploren la mort d'alqu porten una aparencad'existencia carregada amb les ombres dels seus difunts. Aquestespai pot trobar-se a quaisevoilloc on la vibrant pena s'hagi con
vertit en un estat petrificat de desesperaci6, on el dolor hagi esde
vingut una negaci6 de la vida, un rebuig de la vida. Es un rac6
de l'anirna humana, esgarrifosament i sepulcralment tranquil,on aquells que no poden ser consolats troben un refugi Iluny de
la despietada i vulgar reivindicaci6 de la vida, una vida que permet que existeixi una nova albada, que segueixi un nou dia quans'ha patit la perdua de la persona estimada, com si res no haquespassat.
Bruges i Venecia, ambdues esmentades en l'opera, estan estre
tament relacionades malgrat la seva obvia diversitat. S6n les ciu
tats preferides dels am ants i dels qui estan cansats de la vida.
Paul representa tots dos tipus. Ambdues ciutats atrauen magicament les histories fosques, histories sinistres de transitorietat
i mort, com en La mort a venecie de Thomas Mann, 0 en la nos-
"Per un miracle del
ciima, hi ha aqui una
penetracio reciproca,una mena de quirnicade I'atmosfera que
neutralitza els colors
massa vius, que els
retorna una unitat
de somni, una amalgarna de somnolencla
rnes aviat grisa»GEORGES RODEN BACH
Bruges-Ia-morie
Pagina anterior:Adal!:Maria Jeritza en el rol deMarietta en I'estrena deDie tote Stadt a Viena(1921).
A baix:Karl Aagaard Oestvig,creador del rol de Paula Viena (1921).
Paqina sequent:A dalt i a baix:
Fragment de la cobertade la primera ediciode Bruges-Ia-morte,il·lustrada per FerdinandKhnopff.
Lucien l.evy-Dhurmer:Georges Rodenbach(1895).
Imatges de somni, ciutats de somni 85
tra historia Bruges-ia-morte de
Rodenbach. La mort i la transi
torietat s6n presents en la idea
que tenim d'aquestes ciutats,perque totes dues es troben
situades a I'aigua, abandonadesa la decadencia i al deteriora-ment. l.'aspecte extern de la rea-
litat es dissol, perdut en els mul
tiples reflexos dels canals; els
contorns s'esvaeixen i tornen a
prendre forma en imatges de
somni, ciutats de somni. Eis
inequfvocs i implacables voltantsde pedra i aigua, de solidesa i
flux, defineixen la rigorosa frontera entre realitat i imaginaci6que tambe defineix el curs de 1'0-bra.
Paul intenta mantenir I'equilibri en I'estreta Ifnia que separael somni de la realitat, pero no
pot evitar de veure's arrossegatcada vegada amb rnes intensi
tat dins del sole fatal de la seva
propia producci6 escenica d'un somni obsessiu. Com Orfeu, el
qual esta convencut de poder rescatar Eurfdice del regne de lamort. Tanmateix, Paul no davalla a I'Hades, sin6 ales profunditats del seu propi subconscient, a una ilia de mort que cada vegada s'allunya rnes de la realitat de la vida. Paul no vol aquesta vida.
Rebutja una vida en la qual Marie no hi es. En produir-se la mort
de la seva esposa, el pitjcr moment de la seva vida, ha patit un
cop terrible que I'ha petrificat, el fred pes de la mort qairebe I'ha
esclafat i I'ha convertit en gel, com les tetriques parets de la seva
GEORGES RODE
BRUGES-LA
88 Imatges de somni, ciutats de somni
"En aquestes fronteres
entre la realitat
i el somni en que la
realitat s'endormisca
i el somni es desvetlla,els vostres personatges tenen unes acti
tuds generals.Cadascun dels seus
gestos n'expressamilers d'altres,cadascuna de les
seves paraules esta
envoltada d'ecos,cadascun dels seus
pensaments descriu
cercles infinits, com
una pedra en un llac»
LEON DAUDETCarta a GeorgesRodenbach
BRUGES-LA-MORTEF\OMA
ciutat morta, que en realitat s6n ben endins del seu interior, en
els foscos canals de la seva anima de dol. S'ha allunyat de la vida
exterior, s'ha reclos en ell mateix per poder continuar sense ser
molestat, sol amb la imatge de la seva esposa a la ciutat de som
ni que hi ha a la seva ment. Nemes s'adona de la realitat exte
rior quan aquesta realitat Ii proporciona materials i possibilitatsperque pugui il·lustrar encara mes profusament el seu somni i
omplir-Io de vida.
Ouan coneix Marietta a la seva ciutat morta i cau en un exta
si d'encfs, sens dubte no es tracta d'un veritable entusiasme
per la seva bellesa 0 I'inici d'un nou interes per una altra dona,una altra vida; es la felic estupefacci6 que el fa emmudir en
veure la seva sernblanca amb Marie. Ella es I'actriu principalque ha buscat durant tant de temps, tan Ilargament anhelada,per al seu espectacle de «sornni de retorn», de «resurrecci6 de
"De dia aqui tot es
antic. AI carrer resso
nen els esclops dels
pagesos, la cridoria de
les dones del mercat,
ajupides a les para
des. A la nit, tot sol,sota una lIum delica
da, desperta les cases
altes un dol sord.
La campana avisa ...
I en els murs neg res
ressusciten els som
nis del passat»STEFAN ZWEIG
Brugge
"En aquella epoca, vaigsentir una vegada la
sensaci6 d'estar mort,exanime, transfigurat,en un altre m6n. Va ser
I'estiu de 1917, en la
pitjor etapa de la bata
lla de Flandes [...].Havia soHicitat un per
rnis de tres dies per
absentar-me del quar
ter i anar a Bruges, la
ciutat de Memling, la
"Venecia del Nord",amb els seus canals
foscos [. .. ]. La Lluna
surava davant meu, en
un lIeuger valve, com
un disc lIumin6s. Tot
d'una em va abando
nar la sensaci6 d'exis
tir, de ser-hi present,de ser real, fins al puntde perdre el coneixe
ment [. .. ]. Em va sem
blar haver deixat de
vlure»
CARL ZUCKMAYERAls war's ein Stuck von mir
Paqina 87:
Ferdinand Khnopff:Une ville ebsndonnee(1904).Musees Royaux desBeaux·Arts de Belgique,Brussel·les.
Pagina anterior:Coberta de la primeraedicio de Bruges·/a·morfe,illustrada-per Ferdinand
Khnopff.
Paqina sequent:Erich Wolfgang Korngolda Venecia,
Imatges de somni, ciutats de somni 89
la earn». Te la intenci6 d'atreure-Ia dins delseu m6n no com la persona que es, laMarietta com a individu, sin6 com la Marie
redescoberta, com una «effqie de I'estimada desaparequda». Marietta ha de con
vertir-se en Marie, fins i tot si la Mariettahumana ha de morir per tal de ser trans
formada en el seu titella. Marietta es un
personatge real que, al mateix temps, apareix com la imatge traurnaticarnent deformada d'ella mateixa.
D'una banda, ella viu en la realitat i deI'altra es una imatge que Paul ha mani
pulat i embellit amb el seu subconscient.
Malgrat aquesta dualitat, fins i tot la imat
ge de Marietta en el somni desenvolupauna mena de consciencia d'ella mateixa,com si la Marietta somniada estiquesintentant alliberar-se de la distorsi6 mas
culina que ha estat imposada i projectada sobre ella, tot desitjant tornar a la rea
litat, com un titella que es revolta contrael seu amo. EI somni de Paul es molt rnes
que una simple evocaci6 de records esti
mats, va molt rnes enlla del passeig fantasi6s per les imatges d'una felicitat per-duda.
EI seu somni es molt rnes radical, es
hipertrofic i obsessiu. Fantasieja sobre el
retorn, vol que Marie torni amb ell com a esser viu. l.'accio se
situa on la realitat resisteix els intents de manipulaci6 de Paul,personificada en els tres personatges reals -Marietta, Frank i
Brigitta- que Paul troba en el marc extern de l'opera, La seva
actitud de contradicci6 i rebuig provoca un intens conflicte intern
"EI somnis son les
claus per sortir de
nosaltres mateixos,per crear-nos ara jauna altra vida,un altre cel, on l'anirnanomes recordi
de la realitat les coses
segons el seu matts,les que Ii plaquin»GEORGES RODENBACHLe Reqne du silence
":};De,.. Jude Otto Kim p I' r fuhrte aJ flGenQrelmusi�d;r.ktor"- -
der Kroll-Opel' in Berlin die G n rolattacken 9 gen Richerd
WagnfJr, Sine loueni rung de "Fliegend n Hollander';wurde au in m der grofyi n Theefer.sk.andele del' Sy temleif.
At er em "Platz: d r Republikll abg wirlschefl t hafte, se�fr noch in d r Sf"atsop ,. ffUntor den Linden't ein 4 t'S f).nd s
Trcib n mit .in r benso b.rUchtigten 1fT""nhauser"..Jnn nia
rung fort. KI mp re' id nath del' Machmbernahme in dieVar ·nigt.n Staaten emigrierf. Dort ta&t er sic), als "Martyr 1'"
und "Opler d r deufsthen Batb"rei" feiern.
92 Imatges de somni, ciutats de somni
que Paul ha de re
soldre dins la seva
anima. Aquest con
flicte es desfogamitjancant la producci6 de somnis,visions i sequenciesde malsons del seu
subconscient.
Orfeu torna de
I'Hades amb Eu
rid ice. Paul tornadels seus somnis
sense Marie. Per
que en I'esceno
grafia del seu sub
con scient, en el
laberint d'aquestssomnis, en les seves visions claustrofobiques de record obses
siu i retenci6 possessiva, en els seus patetics fragments d'i
matges que demostren que la realitat de la mort no es admesa,Paul ha aconseguit finalment alliberar-se de I'aclaparadorapresencia del seu passat i ha permes que Marie mori veritablement i irrevocablement.
WILLY DECKER
«Que potser no ens
pot agradar tambe la
mort, el dolor? La
bellesa del dolor es
superior a la bellesa
de la vida. Aquesta es
la bellesa de Bruges.Gran gloria desaparegudal Ultim somriure
irnrnobill AI seu voltant
tot s'ha recollit: les
aigiies estan inertes,les cases s6n tanca
des, les campanes xiu
xiuegen entre la boira.
Vet aqui el secret del
seu encant Per quehauriem de voler que
es tomes com les
altres? Es (mica. Hi
caminem com en un
record"
GEORGES RODENBACHLe Carillonneur
Paqina 91:
Otto Klemperer, directormusical de I'estrena absoluta de Die tote Stadta l'Opera de Colonia
(1920), en el cataleq de
l'exposicio -Musica degenerada» (Dusseldorf, 1938).Deutsches HistorischesMuseum, Berlin.
A dalt:Dues imatges de Bruges dela novel-la Bruges-Ia-morte.
Paqina sequent:Coberta de l'edici6 de B.Schott's Sohne del cant i
piano amb fragments de Dietote Stadt.
Enyorancade velles caneons.Identitat i somnien Die tote Stadt
94
«Ara amb prau [cines es pot qualificar Korngold de compositor modern. Amb tot, la seva partitura conte un ampli ventall
d'allo que estava "en voga" musicalment a l'epoca posteriora la Primera Guerra Mundial. Potser aoui -explica el dra
maturg Klaus Bertisch- en diriem "poliestilistica", d'aquestabarreja especial d'irulependencia i de prestecs. La partituraconte reminiscencies i citacions de la musica de Wagner a
Strauss, el sibaritisme de Puccini i de Lehar i l'opulencia de
Schreker, pero tambe sons que s 'apropen a la atonalitat i al
cantparlat d'un Arnold Schonberg. Que la critica es rabegesjustament en les escenes mes populars names pot explicar-seper l'enveja d'aquells que tenien menys exit que Korngold,aclamat en el seu temps com a nen prodigi».
96 Enyoranca de velles canyons. Identitat ; somni en Die tote Stadt
Al'opera d'Erich Wolfgang Korngold Die tote Stadt, Ii ha
estat dificil conservar un lIoc en la programaci6 dels gransteatres d'opera Certament, despres de la seva estrena
el 1920, durant algun temps va estar entre les operes «rnoder
nes» rnes representades, pero des pres va desapareixer dels tea
tres qairebe del tot, estigmatitzada com a «rnusica degenerada».EI compositor havia emigrat als Estats Units abans que poques
ser objecte de persecuci6 de l'Alemanya nazi. Representada els
anys posteriors a la Segona Guerra Mundial, de primer asporadicament i a partir del 1975 mes sovint, avui sembla insinuar-se,
per sort, una mena de renaixement de les operes i altres obres
de Korngold. Dues escenes musicals, pero (un qairebe te ten
dencia a dir «numeros>, tot i que en aquesta opera no hi ha la
divisi6 tradicional en nurneros), conqueriren des del cornenca
ment un lIoc especial en el favor del public i no I'han abandonat
mai meso La canco del llaut de Marietta, del quadre primer, i la
canco de la dansa de Pierrot, del quadre segon, han adquirit, es
pot dir, categoria de peces sol·licitades pel public en els con
certs. Considerades en si mateixes, pero, a penes diuen res del
grau de dificultat i de la complexitat dels personatges dels quaisprovenen. De manera completament injusta han estat qualificades, a mes, de banals musicalment 0 han estat ridiculitzades com
a properes a I'opereta, fins i tot despres de la rehabilitaci6 del
seu autor.
Eis intel·lectuals mai no han acabat de perdonar a Korngoldque des pres d'emigrar a Hollywood asdevinques un compositorfam6s de bandes sonores per al cinema i que fins i tot quanyesdues vegades l'Oscar.
Ara amb prou feines es pot qualificar Korngold de compositormodern. Amb tot, la seva partitura conte un ampli ventall d'allo
que estava «en voga» musicalment a l'epoca posterior a la Pri
mera Guerra Mundial. Potser avui en diriem «pollsstilfstica», d'a
questa barreja especial d'independencia i de prestecs. La partitura conte rerniniscencies i citacions de la musica de Wagner a
"Els canals no parlenni rnorrnolen, nomes
escolten [...]. Silenci i
silenci. S6n la foscor
perpetua, pero a la
superficie negra, hi
tenen atrapat el cel;arrosseguen alia que
es transcendent, que
es universal, i la lIum
de les estrelles cap a
la ciutat de I'horror i
del sllencl»
STEFAN ZWEIG
Brugge
Ala dreta:Perfil de Richard Wagner idamunt Arnold Schonbergi Giacomo Puccini.
"La mort es una terri
ble brutalitat [...] no
sols com a fet fisic,sin6 molt rnes encara
com a fet psiquic: un
home es destrossat i
el que en queda es el
glacial silenci de la
mort»
CARL GUSTAV JUNGRecords, somnis,pensaments
Paqina anterior:Imatge de l'exposici6«Musica deqeneradacelebrada el 1938
a DUsseldorf.Fons Ullstein, Berlin.
Enycrenca de velles canyons. Identitat i somni en Die tote Stadt 97
Strauss, el sibaritisme de Puccini i de Lehar i l'opulencia de
Schreker, perc tarnbe sons que s'apropen ala atonalitat i al cant
parlat d'un Arnold Schonberg. Que la crftlca es rabeqes justament en les escenes mes populars nornes pot explicar-se perI'enveja d'aquells que tenien menys exit que Korngold, aclamaten el seu temps com a nen prodigi. Es, pero, precisament de larelaci6 com se sustenten aquests dos «ruimeros estrella» dinsla partitura de Die tote Stadt que resulten perspectives interessants per al context global de I'obra.
Realitat i fantasia
«Gluck, das mir verblieb» «<Felicitat queem quedava») no vol ser, precisament, res
mes que «una vella canco» (sein altes Lied»)que reclama un vell llaut, com parafrasejaMarietta mateix en l'opera Hem de ser
conscients, pero, que no es Paul -aquestpersonatge embolicat en el passat i quesent enyoranca del passat- qui I'entona,sin6 aquesta dona de la qual no sabemres de la seva vida durant tota la peca i
que en el transcurs de I'obra es transformaen un personatge del passat. Ara be: ellaconeix aquesta vella canco: esta, doncs,absolutament Iligada al passat. Tarnbe lavella seda que Paul Ii posa sobre les espatlies fa que s'estremeixi agradablement. Ames de la sernblanca extern a, son sobretot aquests comportaments els que fan
pensar a Paul que la seva difunta Marieha ressuscitat en Marietta. Cau en la il·lusi6d'identificar qui canta la canco amb el con-
98 Enyoranca de velles canyons. Identitat
i
somni en Die tote Stadt
tingut. Per a Marietta, com a dona de teatre, una canco semblant
representa una cosa quotidiana, es feina. Paul es deixa endur
per la melodia, pero per a Marietta no es res rnes que una «estu
pida canco» (sdummes l.ied»), de la qual hi ha nombroses for
mes diferents. I I'espectador es veu confrontat immediatament
a una d'aquestes formes quan des de fora sona la canco de
Marion, amb que la companyia teatral de Marietta vol tornar a
atreure la seva companya. Que la canco es refereixi a «Marion»
es una advertencia clara que un no s'hauria de deixar seduir perles similituds: Marietta no es ni la Marion sobre la qual canta la
companyia teatral ni la difunta Marie. Malgrat que els tres noms
semblin estar relacionats, representen personatges diferents.
Potser comet Marietta un error en can tar precisament aquestacanco, que desperta I'enyoranc;:a de Paul amb tanta forca: ella
s'entortolliga en el passat d'ell perque ell coneix la canco. En el
moment en que Paul repren la melodia de Marietta i es recorda
de la segona estrofa, fa un pas rnes per sortir de la realitat i entrar
en un rnon de fantasies que continua amarat nornes de les idees
de la resurreccio de la seva Marie. I en realitat, en la canco es
tracta precisament d'aquest tema: «MuBt du einmal von mir gehen,glaub, es gibt Auferstehn» «<Si un dia m'has de deixar, pensa quehi ha la resurreccio»). Dues persones poden aquf cantar el mateix,fins i tot en part a I'unfson, pero sense voler dir el mateix. Kern
gold sembla, qairebe ja camf de Hollywood, anticipar practiquesde les quais mes tard sera reconegut com a mestre: transportarels seus oients a mons de fantasia, seduir-los musicalment.
La canco de la felicitat que quedava es converteix aixf en el
detonant de I'etapa en que Paul entra tot seguit: te visions en
les quais es barregen i se superposen personatges, i en les quaisrecords i projeccions es fonen en fantasies. Marietta abandona
I'escena poc despres de la canco, no sense indicar, pero, que es
tornaran a trobar alia on tot es possible, la qual cosa succeeix
amb Paul pocs moments des pres: «Es gibt ein Wiedersehn im
Theater! «<Em pots tornar a veure al teatrel-),
"EI silenci sembla en
aquest moment una
cosa viva, real, despotica, que viu alia, sola,com en un reialme
elegit per al seu exili,que vol, que mana,
que es mostra hostil a
qui la destorba.
Inconscientment,invenciblement, sofrim
el seu dolor mut i, si
per casualitat, alguntranseunt s'acosta i fa
soroll, tenim la
impressi6 d'una cosa
anormal, desagradable i sacrileqa»GEORGES RODENBACHEvocations. Agonie devilles
Enyoranca de velles canyons. Identitat i somni en Die tote Stadt 99
La mascara de Pierrot
En el transcurs posterior de l'opera sonen contfnuament, a manerade leitmotiv, referencies musicals a la canco del Ilaut, tot i queKorngold no fa servir la tecnica wagneriana d'una manera riqorosa. No obstant aixo, quan en I'escena tercera del quadre segonla companyia teatral de Marietta de la ciutat de Bruges anun
cia la Iluita per evocar a continuacio una canco de dansa que«ganz leise ruhrt und verfuhrt- (scornmoqui i sedueixi ben suau
ment»), es pot parlar en realitat d'un veritable leitmotiv. No nornesens posa el record de «Gluck, das mir verblieb» «<Felicitat queem quedava») davant els ulls; el compositor mostra tarnbe latransformada situacio de la peca, la utilitza, doncs, al mateixtemps com a comentari. EI que segueix es la canco de la dansade Pierrot. Com en el quadre primer, es tracta aquf d'una formaemprada conscientment, exposada com a element cantat dinsuna obra teatral cantada. Aquesta situacio per si mateixa ja bastaper justificar un paral·lelisme entre la canco del llaut i la cancode la dansa. Si es recorda que aquf no ens trobem en una situacio real, sino en el somni de Paul -per be que no es posa en
relleu fins al final de la peca-, esta clar que el somiador te aqufdavant seu reminiscencies del que va viure de veritat en el quadre primer. De bell antuvi, no sembla sorprenent que aquestacanco la canti Pierrot. Un cantant es transforma a I'escenari en
un altre personatge teatral que forma part d'una companyia decomediants i que ja s'ha establert com a tal en I'escena. La canco,pero, la canta un barfton viril i potent. EI personatge de Frank,I'amic de Paul, convertit en el personatge onfric Fritz, s'esmunyen el vestit blanc del somiador trist Pierrot, figura preferida depintors i de poetes els anys del tombant del segle XIX al XX. Pierrot havia de Iluitar, la major part de les vegades inutilment, pelfavor de Colombina.
Arnold Schonberg Ii va erigir I'any 1 9 12 un monument immortal amb el seu Pierrot lunaire amb poemes d'Albert Giraud. Sota
Pagina de la partituraoriginal de Die tote Stadt
signada per Korngold.
"Una ciutat molt vella
que fa pensar forca en
la Mort, una ciutat fla
menca que sobreviu,espectral, encara quesembli molt animada i
molt viva; perc tot hies veil, el terra, les
pedres, la sang,hi es com un aneta:aquesta ciutat subsisteix per un prodigi,mes aviat per un error,i un te la impressi6que aquesta vila de
somni pot esfondrarse de sobte, convertirse en pols, com
aquells antics cada
vers que s6n exhumats»
MICHEL DE GHELDERODE
100 Enyoranya de velles canyons. Identitat i somni en Die tote Stadt
una mascara blanca, el seu aspecte comic oculta els patimentsextraordinaris d'un artista i amant sensible, sempre frustrat, l'unic
confident del qual es la Lluna. Enyoradfs de la Lluna, te I'esperanca de I'amor, pero sempre resulta vencut pel seu company
Arlequf en la Iluita pel favor de l'heroma S'imposa una compa
ranca de la companyia de teatre de Korngold amb la d'Ariadne
auf Naxos de Richard Strauss. Alia, perc, Arlequf (es a dir, el per
sonatge vencedor positiu; tambe barfton!), amb la seva canco
«Lieben, Hassen, Hoffen, Zagen» (<<Amar, odiar, tenir esperanca,
tenir por») proporciona rnes aviat un comentari sobre I'actitud de
la traqica Ariadne que no un esquema d'identificacio de Paul,
enyoradfs del passat.D'una manera semblant a «Gluck, das mir verblieb» «<Felicitat
que em quedava»), «Mein Sehnen, mein Wiihnen» (<<Anhel meu,
il-lusio rneva») es una peca dirigida al passat, orientada al pas
sat. Son com parables tarnbe el ritme del vals lent en la canco de
Pierrot i la canco del llaut, que cornenca com a vals i que tot
seguit es mou entre els compassos de tres per quatre i de qua
tre per quatre. Hi ha aquf, pero, quelcom que sembla que no
encaixa. Per que aquell personatge que abans havfem trobat com
a competidor, que intentava arrabassar al protagonista el seu
nou amor, es transform a de sobte en una forma trista, malen
coniosa i abstreta? Precisament en aquest punt de I'obra, enmigde l'opera, s'aclareix: no veiem aquf Fritz 0 Frank (una variacio
de noms com la de Marie/Marietta) com a Pierrot. Es Paul mateix
qui ens canta la canco, En aquest moment cornenca el desem
mascarament, el passat cornenca a perdre la Iluita contra el pre
sent. Sigmund Freud parla en La interpretaci6 dels somnis d'un
«desplacarnent-: caracterfstiques de Paul i de Frank conflueixen
en un personatge onfric. Pierrot no es Fritz 0 potser Frank, Pier
rot es Paul. De seguida es veu tarnbe el dialeq entre Frank i Paul
en I'escena segona del quadre segon d'una altra manera. EI que
a primera vista sembla la baralla entre dos rivals, es converteix
en la Iluita entre dos principis dins un unic personatge. En la seva
«La ciutat es morta,
irreparablement mortal
Dia a dia ha mort
d'una lenta anemia,d'un secret turment,del tedi d'estar soia ...
Petita ciutat apagada i
d'un altre temps,conserva un no se quede verge i limguid,i encara sembla
dormirquan Ii posen
el sudari;perque vet aqui que
ara, per embalsa
mar-ne la mort,els canals -semblants
a teles tramades
amb les vores em bas
tades pels punts d'or
del gas-i el tenue teixit dels
fums flotants
es cargolen per
formar bandes d'aiguai boira al voltant de la
pal-lida dorment
-talment el cadaver
embolcallat d'una
mornla-,iamb una clara diade
ma la Lluna corona el
seu frontl»
GEORGES RODENBACHLe Regne du silence
Pagina sequent:Maria Jeritza (Marietta) i
Orville Harold (Paul) en
I'estrena de Die tote Stadtal Metropolitan de
Nova York (1921).Arxius del Metropolitan.
102 Enyoranca de velles cancons. Identitat
i
somni en Die tote Stadt
visi6, Paul veu en Frank I'aspecte munda, que tendeix a la vida,del seu mateix Jo, del qual potser sent rnes enyoranca del quedeixa albirar el seu record de Marie. Aquest aspecte es rnes alter
ego que competidor. I aquf trobem ja una al·lusi6 a I'escena de
Pierrot en cridar Frank al seu amic en Ilenguatge slmbolic: «So
wie wir nur im Traume fliegen, fliegt sie mit wachem Sinn, zwingtuns als Pierrots ihr zu FuBen, und Colombine tanzt und lacht die
Sunde weg [ ... J» «<i aixf com nosaltres volem en somnis, ella vola
ben desperta, fent de nosaltres uns pierrots als seus peus; ella,
Colombina, balla, i rient es treu de sobre el pecat»). En aquestpunt, ambd6s personatges ja s'han fos en un. La prova la pro
porcionara Marietta rnes endavant, en dir de Paul: «Dem schwar
zen Wasser gleichts du hier, fur das der bleiche Mond kaum
scheint» (<<T'assembles a aquestes neg res aiques, per a les quaisla pallida Lluna a penes brilla»). Contingut sirnbolic i expressi6poetics corresponen aquf completament a un Pierrot enyoradfsde la Lluna.
Que Fritz (per cert, unicament anomenat aixf pels autors; en
la peca mai no apareix amb aquest nom) sigui un alemany queve del Rin i que I'orquestra parafrasegi un motiu delici6s de Das
Rheingold, probablement s'ha d'entendre mes com una manera
de fer I'ullet a I'editor Schott de Mainz, amb el qual s'havia cele
brat la conclusi6 de la partitura en companyia d'abundant vi del
Rin i a qui es va erigir un monument amb el pseudonirn del Ili
bretista fictici «Paul (pres del personatge principal) Schott». EI
Ilibret es original, en realitat, del pare de Korngold, Julius, la qualcosa no va sortir a la Ilum fins al 1975.
Triomf de la vida
Tambe en relaci6 amb el concepte «felicitat» es mostren clara
ment nombroses correspondencies i variants textuals entre la
canco del llaut i el cant de Pierret En I'una s'evoca la «perma-
«Bruqes es menys
encara que una ciutat;es una casa i, al seu
interior, una habitaci6
que conte una arquetade vidre on reposa la
fatidica trena»
JEAN,PIERRE BERTRAND /DANIEL GROJNOWSKI
Pr6leg de Bruqes-le-morie(Flammarion, 1998)
Otto Klemperer
Paqina sequent:A l'esquerra, Korngoldals setze anys;ala dreta,Korngold d'adult.
«Els beguinatges! Oh,aquests convents
curiosos i unics ques'eternitzen a Flandes,en la tristesa de les
ciutats mortes! l.v.LAquestes pobres ciu
tats petites les carnpanes de les quais s6ncom veus obstinades i
trernoloses»GEORGES RODEN BACH
EvocationsoLe Fiqaro-,16 de juny de 1888
Enyoranca de velles cancoos. Identitat
i
somni en Die tote Stadt 103
nencia» (Bleiben) de la felicitat; en I'altre, el pari ant anhela quetorni del passat. Com que de l'<anhelar» (Sehnen) i del «teniril-lusio» (Wahnen) nornes hi ha un petit pas fins a la bogeria(Wahnsinn), aquest es el destf de Paul, per a qui es canten lescancons (la primera clarament en l'ambit real, la segona com a
somni en una escena teatral fictfcia). Immediatament despreste lIoc en ambd6s casos un canvi d'anirn radical i sobtat: Mariettatrenca en el quadre primer I'encanteri que ella mateixa ha creati desqualifica allo que ha cantat titllant-ho d'<estupida canco»(sdummes Lied»), Pierrot, pero, es veu recompensat pel seu intermedi musical amb diversos petons de manera totalment mun
dana. Cap al final de l'opera tornen a cantar-se les dues can
cons, Ouan Marietta repren les paraules de Pierrot, tarnbe estafent una reverencia a un passat telic (el seu). Les paraules
106 Enyoranc;:a de velles cancons. Identitat i somni en Die tote Stadt
sequents, adrecades a Paul, «Lieb sang er das, mein Pierret»
(<<Que be que cantava el meu Pierrot») apareixen al mateix temps,perc com a allusio a l'escissio de Paul, que es identic a Pierrot
o amb qui almenys pot identificar-se.
«Du siehst Gespenster> (sveus fantasrnes») diu Marietta a
Paul poc abans que ell desperti del malson. Korngold deixa
creure a I'espectador que la peca potser acabara felic;:ment en
aquest moment, que el somni de Paul del retorn de Marie pod ria
ser veritat. EI que passa, pero, es quelcom diferent. L'assassinat
del somni es seguit per un despertar sobtat. En aquesta situa
cio, la repeticio de la canco del llaut no resulta com havfem sen
tit al principi. Porta rnes aviat I'acomiadament definitiu del viu
vers la seva morta. En aquest men que ha viscut Paul en les
seves visions traurnatiques no hi ha cap resurreccio, Si algunavegada va haver-hi felicitat, nornes va romandre en el record. I
aquest record, absolutament positiu, ha de ser tarnbe un comiat
a totes les il·lusions iamb la possibilitat de trobar un nou camf
en la vida. Eis morts no tornen.
Korngold ens mostra que les velles canc;:ons poden ser, cer
tament, belles, perc que no ens hi haurfem de perdre. Tarnbe
les histories de Hollywood ens arriben al cor, ens porten al passat. No pod em, pero, oblidar el present i, sobretot, el nostre
futuro AI final la peca es, pero, un «triornf de la vida», com deia
el tftol original. I si hom ha de tornar-se a veure, millor que siguial teatre.
KLAUS BERTISCH
L'autor va estudiar Filologia anglesa i alemanya a Frankfurt am Main. Del 1979 al 1987
va ser director artistic de l'Opera de Frankfurt. Despres va trebaliar com a autor i director
artistic independent per a nombrosos teatres d'bpera europeus. Des del 1990 es el
director artistic principal de la Nederlandse Opera d'Amsterdam.
"EI somnis s6n les
claus per sortir de
nosaltres mateixos,per crear-nos ara ja una
altra vida, un altre eel,on l'anima nornes
recordi de la realitat
les coses segons el
seu matis, les que Ii
plaquin»GEORGES RODEN BACH
Le Regne du silence
Paqina anterior:Christina Hope:Primera Llum.
108
BiografiesMEISJE BARBARA HUMMEL (Reposici6)
Biografies 109
Nascuda a Alemanya, estudia a l'Acadernia Hanns Eisler de Berlin, on s'especialitza en el camp de l'opera. Des de 1989 ha estat assistent de direccio d'escena a l'Opera de Saxonia de Dresden amb Willy Decker, Ruth Berghaus, PeterKonwitschny i Harry Kupfer. Des de 2001 es la directora d'escena principal d'aquesta institucio. Ha realitzat Undine, La comtesa Mariza i La princesa de lescserdes, Croquefere i La vie parisienne d'Offenbach i Una nit a venecie deJohann Strauss. Amb Willy Decker ha realitzat Lear i Die Soldaten (Holanda),Der Ring des Nibelungen (Teatro Real de Madrid), Die tote Stadt (Festival deSalzburg i Amsterdam). ParaHelament tarnbe desenvolupa una intensa tasca
pedaqoqica a l'Opernchorstudio de I'Staatsoper de Dresden i des del 2000 a
la Musikhochschule Carl Maria von Weber de Dresden.Debuta al Gran Teatre del Liceu.
SEBASTIAN WEIGLE (Direcci6 musical) WOLFGANG GUSSMANN (Escenografia i vestuari)
Nascut a Berlin, ha dirigit a Alemanya, Austria, Escandinavia, els Estats Units, Aus
tralia i el Japo, Fundador del Kammerchor de Berlin, ha estat director de la Berliner
Kammerorchester, director titular de la Landes-Jugendsinfonie Orchester Branden
burg i primer Staatskapellmeister de I'Staatsoper de Berlin, on ha dirigit, entre d'al
tres, II barbiere di Siviglia, Jenufa, Lohengrin i Die Zauberfl6te. Ha dirigit tarnbe al
Metropolitan de Nova York, Sydney, Staatsoper de Dresden, Volksoper
i
Staatsoperde Viena. A Frankfurt, teatre del qual sera director musical a partir de la temporada2008-09, ha dirigit Salome, Pikovaia Dama i Die Frau ohne Schatten. EI 2007 debu
tara a Bayreuth amb Die Meistersinger von Niimbetq.Debuta al Liceu la temporada 2000-01 amb Die Zauberfl6te i Rienzi. Des d'a
leshores ha dirigit un concert, Das Lied von der Erde, Boris Godunov, Parsifal,Wozzeck i Idomeneo. Es director musical del Liceu.
Des de 1979 es dedica al disseny d'escenografia i vestuari. Amb Willy Deckerha realitzat Pikovaia Dama (Hamburg), Pellees et Melisande, Salome, Tosca,Capriccio (Florencia), Billy Budd i Lulu (Viena), levgueni Onieguin, Der fliegendeHollander i Lulu (Paris), Das Schloss (Berlin i Munic), Wozzeck, Elektra, KetieKebenove i Boris Godunov (Amsterdam), Der Freisctvutz, Don Giovanni, Lear iDer Ring des Nibelungen (Dresden), entre d'altres. Amb Andreas Homoki harealitzat, entre d'altres, Die Frau ohne Schatten i Tennheuser (Paris), Rigoletto(Hamburg), Carmen (Amsterdam), La vfdua alegre, Der Zwerg i Eine florentinische Trag6die (Komische Oper Berlin), Arabella i Manon Lescaut (Munic).
Debuta al Liceu la temporada 1993-94 amb Der fliegende Hollander. Hi tornala 2000-01 (Die Frau ohne Schatten i Billy Budd) i la 2002-03 (Orfeo ed Euridice).
WillY DECKER (Direcci6 d'escena) WOLFGANG GOBBEl (lHuminaci6)
Nascut a Colonia, a Alemanya ha estrenat, entre altres titols, A Midsummer
Night's Dream, Faust, Barbablava, La finta giardiniera, La Boheme, Der flie
gende Hollander, Don Giovanni, Der Rosenkavalier, Ariadne auf Naxos, II bar
biere di Siviglia, levgueni Onieguin, Orfeo ed Euridice, Tristan und Isolde, Dok
tor Faustus, Die Soldaten, Lear, Tosca, II Trittico, Pellees et Melisande, Salome,
Das Schloss i Der Ring. Altres treballs seus han estat: Wozzeck, Erwartung i
Barbablava (Covent Garden), Macbeth, Le nozze di Figaro i Cos; fan tutte (Oslo),Giulio Cesare (Scottish Opera, Montpelier), Arabella i Der Rosenkavalier (Chi
cago), Le nozze di Figaro, Peter Grimes, Otello i Falstaff (Brussel-les), levgueniOnieguin, Lulu i Der fliegende Hollander (Paris), Wozzeck, Boris Godunov, Elek
tra i Ketie Kebenove (Amsterdam), Capriccio i Falstaff (Florencia), Lulu i BillyBudd (Viena), Die tote Stadt (Salzburg).
Debuta al Liceu la temporada 1993-94 amb Der fliegende Hollander. Hi torna
amb Billy Budd (2000-01), Boris Godunov (2004-05) i Otello (2005-06).
Ha treballat en ope res i festivals de tot el rnon, com la Deutsche Oper i Staatsoper de Berlin, Staatsoper i Volksoper de Viena, Opera de Paris, La Monnaie deBrussel·les, ENO, Royal Opera Covent Garden de Londres, Scottish Opera,Welsh National Opera, Vlaamse Opera d'Anvers, Metropolitan de Nova York, SanFrancisco, Toquio, Reggio de Tori, La Scala de Mila, Bregenz, Salzburg, Edimburg, Glyndebourne i Spoleto, entre d'altres. Fou nominat per als Premis Laurence Olivier per Tristan und Isolde (ENO) i Midsummer Marriage (Covent Garden). Ha participat en The second Mrs. Kong, Ketie Kebsnove. Jenufa, Un balloin maschera, La Boheme, Ariodante, King Arthur, Hamlet, Samson und Dalila,Tosca, Ariadne auf Naxos i Faust, L'amor de les tres taronges, Elektra, EI cas
tell de Barbablava i Der Ring des Nibelungen, entre d'altres.Debuta al Liceu la temporada 2002-03 amb Ariadne auf Naxos i Norma.
110 Biografies
ATHOL FARMER (Coreografia) TORSTEN KERL (Paul)
Nascut a Timaru (Nova Zelanda), estudia dansa classica i escocesa. EI 1970
entra a la companyia de dansa The Royal New Zealand Ballet. Mes endavant es
trasllada a Alemanya per ballar a Obershausen i Colonia. De 1974 a 1995 va
estar vinculat amb el Tanz-Forurn, tot col·laborant amb coreoqrafs com Jochen
Ulrich, Grey Veredon, Jurg Burth, Hans van Manen, Talley Beatty, Louis Falco,Jennifer Mueller, Glen Tetley, Christopher Bruce i Richard Wherlock. Tarnbe hatreballat amb directors d'opera com Willy Decker, Christof Loy, Gunther Kramer,Helmut Lohner, Michael Bogdanov, David i Christopher Alden. Des del 1996 es
coreoqraf resident i ballari de I'Stadttheater de Colonia. Ha treballat a teatres
com La Monnaie de Brussel-les, Festival de Salzburg (2004 i 2005), La Bastille,Nederlandse Opera, Covent Garden i Houston Grand Opera.
Ha debutat al Gran Teatre del Liceu aquesta temporada amb Otello.
'E'".
'"
�"
�8'
� ................---......
Biografies 111
Realitza els seus estudis musicals a Essen (Alemanya). Ha cantat a I'Staatsoper de Viena, Deutsche Oper de Berlin, La Scala de Mila, Staatsoper de Munic,Opera de Paris, Komische Oper de Berlin, Staatsoper d'Hamburg, Den NorskeOpera d'Oslo, La Monnaie de Brussel·les, Maggio Musicale Fiorentino i De Nederlandse Opera d'Amsterdam, entre altres escenaris. Ha participat en els festivalsde Bayreuth (Der fliegende Hollander), Salzburg (Daphne, Requiem de Mozarti Die tote Stadt) i Edimburg. Ha actuat amb orquestres com la Filharrnonica deViena, Radio France, Orquestra Sirnfonica de la Radio d'Essen, NordwestdeutschePhilharmonie, Orchestre de la Suisse Romande, Orquestra WDR, entre d'altres. Recentment ha cantat a I'Staatsoper de Viena el rol de Paul de Die toteStadt i en la Konzerthaus d'Oslo la Novena Simfonia de Beethoven.
Debuta al Gran Teatre del Liceu.
KLAUS FLORIAN VOGT (Paul)JOSE LUIs BASSO (Direcci6 del Cor)
D'origen italoargenti, va entrar de molt jove com a director del Cor del Teatro
Argentino de la Plata, fins que el 1989 es va fer carrec del Cor del Teatro Col6n
de Buenos Aires. Fins al 1994 va col·laborar al Liceu amb els mestres RomanoGandolfi i Vittorio Sicuri. Posteriorment va assumir la direcci6 del Cor del TeatroSan Carlo de Napols, Des de 1996 es el mestre del Cor del Maggio Musicale
Fiorentino, amb el qual fa importants gires internacionals i ha guanyat un Premi
Grammy. Col·labora amb les rnes prestigioses batutes del moment: Mehta, Sino
poli, Abbado, Muti, Pretre, Ozawa, Sawallisch, Giulini, Chung, Schreier, De Bur
gos, Bychkov, Pappano, Oren i Gergiev. Va participar en la inauguraci6 de l'Operade Xangai i en diverses produccions al Teatre Mariinski de Sant Petersburg.
Es director del Cor del Gran Teatre del Liceu.
Nascut a Heide (Alemanya), estudia trompa a Hannover i Hamburg, i cornencala seva carrera com a solista de trompa a la Filharmonica d'Hamburg. Paral·lelament a la seva activitat, estudia cant al Conservatori de Lubeck. Ha estat mem
bre com a music de l'Opera de Flensburg i Semperoper de Dresden. EI seu repertori inclou rols com Tamino (Die Zeuberilotev, Hans (La nuvie venuda), Matteo(Arabella), Stolzing (Die Meistersinger von Nilrnberg), Parsifal, Erik (Der fliegende Hollander), Loge (Das Rheingold). Ha actuat a Hamburg, Dresden,Colonia, Brussel·les, Anvers, Madrid i Amsterdam. La temporada 2005 actuacom a Florestan (Fidelio) a Colonia, Paul (Die tote Stadt) a Amsterdam i posteriorment Lohengrin i Matteo (Arabella) a Dresden. La tardor pass ada debuta alJap6 amb Les contes d'Hoffmann.
Debuta al Gran Teatre del Liceu.
OSCAR BOADA (Cor Vivaldi: Petits Cantors de Catalunya) NORBERT SCHMITTBERG (Paul)
Llicenciat per la Royal School of Music en Direcci6 Coral, es director musical
de la IPSI i del Cor Vivaldi: Petits Cantors de Catalunya. Ha estat pianista titu
lar i assistent de direcci6 de l'Orfe6 Catala. Ha col-laborat amb diverses orquestres de prestigi iamb els rnes importants directors de I'actualitat. Fou guardonat amb la menci6 especial del Premi Ciutat de Barcelona 1999, obtinque el
Premi Reus de composici6 per a veus infantils, el tercer premi en el ConcorsoInternazionale Marielle Ventre per Direttori di Coro i es membre del jurat del Festivallnternacional de Musica de Cantoniqros. Ha estat convidat a participar com
a director en el V Internationale Jugend-Kammerchorbegegnunf auf der Insel Use
dom.Debuta al Gran Teatre del Liceu la temporada 2003-04 amb Tosca. La tern
porada passada participa en Boris Godunov i Turandot i aquesta en La Gio
conda.
Nascut a Colonia, estudia violi abans d'iniciar els seus estudis de cant. EI 1997cornenca la seva carrera de tenor liric amb Max de Der Freischiltz. EI seu repertori inclou rols com Aeneas (Les Troyenes), Assad (Konigin von Saba), Erik (Derfliegende Hollander), Paganini, Don Jose (Carmen), Florestan (Fidelio), Hans (Lanuvie venuda), Julien (Julien and Louise), Walther von der Vogelweide (Tannhiiuser) , Zwerg (Der Zwerg), Paul (Die tote Stadt), Prince (L'amor de les tres
taronges), Loge (Das Rheingold), Konrad (Hans Heiling). Ha actuat a I'Staats
t.heater de Wiesbaden, Deutsche Oper am Rhein de Dusseldorf, Estrasburg,Opera de Zuric, Opera National du Rhin, entre d'altres. Amb el rol de Paul (Dietote Stadt) ha debutat a I'Staatsoper de Viena la temporada 2004-05 i a laDeutsche Oper de Berlin la temporada 2005-06.
Debuta al Gran Teatre del Liceu.
112 Biografies
SUSAN ANTHONY (Marietta I Marie)
Nascuda a Michigan, es llicencia per la Universitat de Michigan. Ha actuat en
escenaris de prestigi com La Scala de Mila, Staatsoper de Berlin, Staatsoperde Munic, Teatro all'Opera de Roma, La Fenice de Venecia, La Monnaie de Brus
sel·les, Opera de Paris, Semperoper de Dresden, Teatro Real de Madrid, Toquio,Washington Opera, Opera de Nova York, operes de Montpelier, Hamburg i Viena.
Ha estat nomenada tres vegades Cantant de l'Any per la revista «Opernwelt».Del seu repertori destaquen rols com Ariadne (Ariadne auf Naxos), Brunnhilde
(Siegfried), Salome, Sieglinde (Die Walkilre), Leonore (Fidelio), emperadriu (DieFrau ohne Schatten), Senta (Der fliegende Hollander) i recentment Ursula (Math,sder MaIer). Imparteix classes magistrals a la Universitat d'indiana i Michigan, on
el 2003 fou nomenada doctora honoris causa.
Debuta al Liceu la temporada 2000-01 amb Die Frau ohne Schatten.
STEPHANIE FRIEDE (Marietta I Marie)
Nascuda a Nova York, es gradua a la Juilliard School i al Conservatori d'Oberlin.
EI1993 debuta a I'Staatsoper de Viena com a Mimi (La Boheme). EI seu repertoriinclou operes com Madama Butterfly, Pikovaia Dama, Jenufa, Un ballo in mas
chera, Die Walkilre, Siegfried, Manon Lescaut, La fan ciulla del West, Les contes
d'Hoffmann, II Trittico, II Tabarro (Giorgetta), Salome, Elektra (Chrysothemis), Maria
Stuarda (Elisabetta), Andrea Chenier, Die Rose vom Liebesgarten i Faust (Mar
guerite). Ha actuat al Covent Garden i a I'ENO de Londres, Deutsche Oper i Staats
oper de Berlin, Concertgebouw d'Amsterdam, Maggio Musicale Fiorentino, Vlaamse
Opera d'Anvers, al Japo, Cincinnati, Ginebra, Dusseldorf, Munic, Roma, Opernhaus de Zuric, Opera de Nova York i Semperoper de Dresden, entre d'altres.
Debuta al Liceu la temporada 1991-92 amb La Traviata i hi torna la 2003-04
amb vvintermsrchen.
Bo SKOVHUS (Franz I Fritz I Pierrot)
Nascut a Dinamarca, estudia a Copenhaguen i a Nova York. Debuta el 1988 a
la Volksoper de Viena ides d'aleshores ha actuat amb f:equencia a I'Staatsoper,al Musikverein i a la Konzerthaus. E11997, el Govern d'Austria Ii atorqa el titol de
Kammersanqer, Ha cantat amb les orquestres i als teatres d'opera rnes importants i el seu repertori inclou tltols com Don Giovanni, Le nozze di Figaro, Cos!
fan tutte, Tsnnhiiuser, Capriccio, Die schweigsame Frau, Hamlet, Billy Budd,
levgueni Onieguin, Pikovaia Dama, Die lustige Witwe, Tristan und Isolde, Par
sifal, Don Carlos i Die Fledermaus. EI 1998 debuta amb Wozzeck a Hamburg.EI mateix any debuta al Metropolitan de Nova York amb Die Fledermaus. Ames,
s'ha dedicat especialment a conrear el qenere del lied..'
Debuta al Gran Teatre del Liceu la temporada 1999-2000 amb un recital. HI
torna la temporada 2000-01 amb Billy Budd i la Lyrische Symphonie de Zem
linsky, la 2003-04 protaqonitza un recital i la 2004-05 Parsifal.
MARKUS EICHE (Frank I Fritz I Pierrot)
Biografies 113
JULIA JUON (Brigitta)
Nascut a St. Georgen (Alemanya), estudia a la Musikakademie d'Stuttgart. EI1996�uanya la Robert Saar Competition de Bad Kissingen i el1998 el Francesc Vinas.Es membre del Nationaltheater de Mannheim, on ha interpretat rols com Marcello,Wolfram, Papageno, Ping, Silvio, Sharpless i Heerrufer. Ha cantat a Praga (Le nozzedi Figaro), Stuttgart (Die weisse Rose i Salome), Munic, Amsterdam, Anvers iMadrid (De amore), Salzburg (Doktor Faust, Don Car/o, Tristan und Isolde, Ariadneauf Naxos, Die ZauberflOte i R6meo et Juliette), La Scala de Mila (Wozzeck), Amsterdam (L'incoronazione di Poppea), Komische Oper de Berlin i Lucerna (Der Freischiltz), amb l'Orchestre de Paris (Capriccio) i Dresden (Madama Butterfly).
Debuta al Liceu la temporada 1999-2000 amb Le nozze di Figaro i Sly. Hitorna les sequents amb Giulio Cesare, Pikovaia Dama, Die Winterreise, PeterGrimes i Boris Godunov.
Despres del seu debut operistic a Saint Gallen (Sutssa), fou convidada a Karlsruhe i Kassel, on va poder treballar intensament el seu repertori waqneria (Fricka,Waltraute, Kundry, Ortrud i Venus). Ha actuat en escenaris com La Scala deMila, Deutsche Oper i Komische Oper de Berlin, Opera d'Hamburg, Opera deParis, Staatsoper de Viena, Semperoper de Dresden, Bonn, Opera de Frankfurt,Metropolitan Opera House de Nova York, Teatro Real de Madrid, Festival de Bregenz, NUrnberg, Buenos Aires, Santiago de Xi Ie, Zuric, Basilea i Berna. Ha interpretat els rols de Branqane (Tristan und Isolde), Amme (Die Frau ohne Schatten), comtessa Geschwitz (Lulu), locasta (Oedipus Rex), comtessa (PikovaiaDama), Herodias (Salome), Kostelnicka (Jenufa), entre d'altres.
Debuta al Liceu la temporada 1995-96 amb Tristan und Isolde. La 1999-2000participa en Die Frau ohne Schatten i la 2003-04 en Gotterdammerung.
FRANCISCA BEAUMONT (Brigitta)
Nascuda a Pamplona, realitza el seus estudis al Conservatorio Superior Pablo Sarasate. EI 1992 rebe una beca del Govern de Navarra per completar la seva formacia a la Musikhochschule de Colonia, on interpreta Suor Angelica, A MidsummerNight's Dream i Orfeo en el Festival Monteverdi. EI 1998 es trasllada a Suissa perocupar la placa obtinguda a l'lnternationale Opernestudio de l'Opera de Zuric. t'anysegUent rebe el segon premi del Concurs Internacional Francese Vinas. Ha estatmembre solista de I'elenc de l'Opera de Meiningen, on ha cantat, entre d'altres,Der Ring des Nibelungen i Rigoleto. Recentment ha cantat al Nationaltheater deMannheim (Das Rheingold) i ha participat en el Festival Mozart de la Corunya (L'italiana in Algen).
.
Debuta al Liceu la temporada 1999-2000 amb el "Concert Richard Wagner".Hi torna amb Das Rheingold i Die Walkilre (2002-03), Siegfried i Gotterdammerung (2003-04) i Parsifal (2004-05).
114 Biografies
BEGONA ALBERDI (Juliette)
Nascuda a Barcelona, estudia cant al Conservatori Superior de Musica del Liceu,
que finalitza amb premi d'honor. Despres cursa estudis de perfeccionament sot�la direcci6 dels professors Juan Oncina, Enedina l.loris i Mirella Freni, Obtinqueel Diploma Vinas i la Beca de la Diputaci6 de Barcelona i ha estat guanyadoraen el Concurs Nacional Eugenio Marco i en l'lnternacional Julian Gayarre. Ha
obtingut mencions d'honor i diplomes en els concursos Francese Vinas, Inter.nacional de Cant de Tolosa de L1enguadoc i Nacional de Cant de Bilbao. Debuta
al Teatre La Farandula de Sabadell (1988) amb Orfeo ed Euridice. AI Teatro Real
de Madrid i al Teatro Campoamor d'Oviedo ha cantat Le nozze di Figaro.AI Gran Teatre del Liceu, on cant a habitualment, actua per primera vegada
amb La Fiamma (1989). Recentment, ha participat en Peter Grimes, Macbeth i
Jenufa.
MARISA MARTINS (Lucienne)
lnicia els seus estudis musicals a Buenos Aires i els continua al Conservatori
Superior de Musics de Barcelona. Fou membre de l'Orfe6 Catala i del Cor de
Cambra del Palau de la Musica, Ha participat en Anna Bolena, Idomeneo ID,e
Fledermaus (Sabadell), L'incoronazione di Poppea (Teatro de la Zarzuela), Orfeo
de Sartorio (Festival del Barroc Musical de Fano), Celos eun del aire matan (Teatro Real de Madrid), /I turco in Italia i La gazzelta (Pesaro), La clemenza di Tito
(la Corunya), L'Orfeo (La Monnaie de Brussel-les) i EI gato con botas (Madrid,Oviedo i Bilbao). Darrerament ha cantat Gli amori d'Apollo e di Dafne a la Corunya,L'Orfeo a Ginebra i La scala di seta amb la Barockorchester de Freiburg.
Debuta al Liceu la temporada 2002-03 amb Don Giovanni. La 2003-04 canta
en Cos; fan tutte, Babel 46 i L'enfant et les sortileqes i la passada en La gazzelta.
FRANCISCO VAS (Victorin)
Nascut a Saragossa, estudia cant i vioH a Barcelona. Guanya el Premi d'interpretacio en eliV Concurs Nacional de Cant ONCE'89. Ha cantat Babel 46, PepiteJimenez Carmen i Die Zauberfl6te (Peralada), l'Atlentid« (Festival de Granada),Los am�ntes de Teruel (Teatro de la Zarzuela), II barbiere di Siviglia {Glynde bourne}. Rita, Cos; fan tuite, Die Zauberfl6te, L'iso/a disabitata, La Canterina
i La belle Helene (Opera du Chambre de France), Babel 46, L'enfant et les sor
iileqes i Rita {Teatro Real}. Falstaff (Lisboa), Le nozze di Figaro {Bilbao}. Turan
dot (La Bastille) i Idomeneo, Alcina i Tennhtiuser (Oviedo).Debuta al Liceu la temporada 1993-94 amb un recital Hric. Des d'aleshores
ha intervingut amb regularitat en les temporades del Teatre i recentment les tem
porades 2003-04 (Tosca i Babel 46), 2004-05 (Gaudi, Parsifal, A Midsummer
Night's Dream i Turandot) i en I'actual (Wozzeck, Otello I Idomeneo).
FRANCESC GARRIGOSA (Comte Albert)
Biografies 115
Nascut a Barcelona, forma part de l'Escolania de Montserrat. Estudia cant ambXavier Torra i a la Guildhall School of Music de Londres. Des del seu debut alLiceu, ha actuat al Teatro Real de Madrid, Teatro de la Maestranza, La Fenice deVenecia, Teatro Colon de Buenos Aires, Opera de Sydney, Concertgebouwd'Amsterdam, Konzerthaus de Viena, Festival de Salzburg, Royal Festival Hall deLondres i Carnegie Hall de Nova York. Ha cantat rols com Tamino Arbace Basilio, Orfeo i Lenski, i ha estrenat les operas Timon de Atenas i La 'Senorit� Cristina (Teatro Real). Ha cantat sota la direccio de Dutoit, Frubeck de Burgos,Jacobs, Koopman, Lopez Cobos, Marriner, Pons i Ros Marba.
Debuta al Liceu la temporada 1990-91 amb Una cosa rara. Hi torna la 1992-93 (Atlantida), 2000-01 (Don Ouijote en Barcelona i Canti guerrieri e emorosh,2001-02 (L'Orfeo) i 2003-04 (Hamlet).
ORQUESTRA SIMFONICA DEL GRAN TEATRE DEL LlCEU
EI primer director titular de l'Orquestra Simfonica del Gran Teatre del Liceu fouMaria Obiols. En la seva lIarga historia ha estat dirigida per batutes convidades,com ara Albert Coates, Antal Dorati, Karl Elmendorff, Franco Faccio, Manuel deFalla, Aleksandr Glazunov, Josef Keilberth, Erich Kleiber, Otto Klemperer, HansKnappertsbusch, Franz Konwitschny, Clemens Krauss, Joan Lamote de Grignon,Joan Manen, Jaume Pahissa, Ottorino Respighi, Josep Sabater, Max von Schillings, Georges Sebastian, Richard Strauss, Igor Stravinsky, Hans Swarowsky,Arturo Toscanini, Antonino Votto i Bruno Walter; i darrerament Sylvain Cambreling, Rafael FrOhbeck de Burgos, Jesus Lopez Cobos, Riccardo Muti, Vaclav Neumann, Josep Pons, Antoni Ros-Marba, Pinchas Steinberg, Peter Schneider i Silvio Varviso. Eis directors titulars de la forrnacio han estat Eugenio M. Marco, UweMund i Bertrand de Billy. Actualment el director musical es Sebastian Weigle.
COR DEL GRAN TEATRE DEL LICEU
EI Cor del Gran Teatre del Liceu es consolida als anys seixanta sota la direcciode Riccardo Bottino. En cornencar la temporada 1982-83, Romano Gandolfi esfeu carrec de la direccio amb Vittorio Sicuri. Posteriorment han estat directorsAndres Maspero, William Spaulding i, actual me nt, Jose Luis Basso. Entre lesseves actuacions cal assenyalar la Segona Simfonia i Schicksalslied de Mahler(Teatro Real de Madrid) i Moses und Aron (Gran Teatre del Liceu), a rnes delRequiem de 'Mozart, la Missa Solemnis de Beethoven i la Missa de la Coronacio de Mozart. EI Cor del Gran Teatre del Liceu ha actuat ales Arenes de Nimes,amb /I corsaro. Tarnbe ha interpretat Lucia di Lammermoor a Ludwigshafen,Lucrezia Borgia a Paris i Goyescas i Noches en los jardines de Espana a La Fenice de Venecia. Ha cantat sota la direccio dels mestres Albrecht, Decker, Gatto,Hollreiser, Kulka, Mund, Nelson, Perick, Rennert, Rudel, Steinberg, Weikert, Varviso, Maag i Neumann, entre d'altres.
116 Biografies 117
OROUESTRA VIOlONCEl TROMPETASIMFONICA DEL GRAN Cristofaro PESTALOZZI •
Miguel A. BOSCH'TEATRE DElliCEU Mathias WEINMANN J. Ant6n CASADO
Alex BASCONES Angel VIDALConcertino Esther BRAUN Francese COLOMINA •
Kai GLEUSTEEN Carme COMECHE Francisco VILLAESCUSARafael SALA
Concerti no associat Juan Manuel STACEY TROMBOKostadin BOGDANOSKI M' Eulalia VALERO Francese SANCHEZ *
Liviu MORNA Gaspar MONTESI NOSCONTRABAIX lIuis BELLVER
viou I Tomas ALMIRALL •Detlef HILLBRITCH *
M' Anca ANDREI Savio DE LA CORTE' David MORALESMargaret BONHAM Josep OUER
Birgit EULER Francese LOZANO TUBAPiotr JECZMYK Juan MAULEON Jose M. BERNABEU •
Aleksandar KRAPOVSKI Lluis RUSINOLEmilie LANGLAIS ARPAEdith MARETZKI FlAUTA Lina SERRACARABASSA •
Eva PYREK Joan RENART •
Margarita ARNAL •
Kornelia RACZ Agusti BRUGADA •
Oksana SOLOVIEVA Sandra BATISTA * PERCUSSIORenata TANOLLARI Artur SALA'Yana TSANOVA OBOE Jordi MESTRES •
Cesar ALTUR' MarcPINOviou II Enric PELLICER Ferran ARMENGOLOlga ALESHINSKY •
Richard VAUGHAN' M. Angel MARTiNEZJing LlU Ram6n TORRAMILANSDorothea BIEHLER CLARINETElena CEAUCESCU Juanjo MERCADAL •
PIANOAndrea CERUTI Jaume SANCHIS Catherine ORDRONNEAUCharles COURANT Philip CUNNINGHAM'Kalina MAC UTA Dolors PAYA ORGUEMijai MORNA J. Antonio GOMEZ' EloiJOVERAlexandre POLONSKYVessela TOMOV FAGOT CELESTASanti AUBERT J. Pedro FUENTES Stanislav ANGELOVAriadna PADRO Just MOROS
Francese BENiTEZ' HARMONIUMVIOLA Viviana SALISIMarie VANIER' TROMPA
Birgit SCHMIDT' Gert SEIFERT MANDOLINAFulgencio SANDOVAL Carlos CHORDA Eduard INIESTAClaire BOBIJ Enrique MARTiNEZBettina BRANDKAMP Ignacio ZAMORAVincent FILLATREAU • SolistaMihail FLORESCUNicolae GIURGEAVictor PETREFranck TOLLINI
COR VIVALDI: PETITS CANTORS DE CATALUNYA
Creat I'any 1989 a l'Escola IPSI de Barcelona pel pianista i director Oscar Boada,el Cor Vivaldi ha esdevingut un punt de referencia, tot obtenint dl.versos prernrs
i actuant a rnes de Catalunya i Espanya, a Alemanya, Argentina, Austria, Bulgaria, Franca, ltalia, Sutssa i els Estats Units. EI seu repertori abasta obres de tots
els estils i epoques, ja siguin a cappella, amb acompanyame�t de ,plano, orgue,
orquestra de cambra 0 simfonica, Pioner en la representacio de � opera infantil
a Catalunya, ha posat en escena, des de I'any 1989, diversos titols, entre els
quais destaca I'estrena absoluta de l'opera de Salvador Brotons EI mercader de
somnis basada en una narraci6 curta de Carmen Posadas. Enguany ha presentata l'Auditori Winterthur la quarta edici6 del seu cicle Les Ouatre Estacions del
Cor Vivaldi.AI Liceu, el Cor va debutar amb Tosca la temporada 2003-04, la temporada
passada participa en Boris Godunov i Turandot i aquesta en La Gioconde.
118
COR DEL GRAN MEZZOSOPRANOS Julio A. BERDASAGAR
TEATRE DEL LlCEU Maribel ARQUE Hans W. BYSTRON
Marie VIROT Grant W. McGEORGHE
SOPRANOS Teresa CASADELLA OmarA.JARA
Margarita BUENDIA Yordanka LEON Graham LISTER
M' Isabel FUENTEALBA Rosa CRISTO Josep Lluis MORENO
Nuria LAMAS Isabel MAS Carles PRAT
Gloria LOPEZ PEREZ Maribel RODRiGUEZ Emili ROSES
M' Rosa LOPEZ M' Rosa SOLER
MirtaM'LORA BARiTONS
Raquel LUCENA CONTRALTS Ferran ALTIMIS
Monica LUEZAS Sandra CODINA Leo Paul CHIAROT
Encarna MARTiNEZ M' Josep ESCORSA Pere COLL
Raquel MOMBLANT Hortensia LARRABEITI Xavier COMORERA
Anna OLIVA Miglena SAVOVA Gabriel DIAP
Eun KYUNG PARK Anna M' VELANDO Ramon GRAU
Marta RIBAS Ingrid VENTER Joan Josep RAMOS
M' Teresa RIBERA Mariel AGUILAR Miquel ROSALES
Maria SUCH
Carmen JIMENEZ TENORS BAIXOS
Nuria CORS Daniel M' ALFONSO Diego BARREDA
M' Dolors LLONCH Antonio BERNAL Ignasi CAMPA
Gloria LOPEZ ROSSELLO Josep M' BOSCH Miguel Angel CURRAs
M' Angels PADRO Jordi FIGUERAS Dimitar DAR LEV
Angelica PRATS Florenci PUIG Ignasi GOMAR
Elisabet VlLAPLANA Xavier MARTiNEZ Ivo MISCHEV
Rita WING Jordi MAS Juan B. ROCHER
Jose A. MEDINA Mariano VINUALES
l.lorenc VALERO
119
ACTORS Sergio DiAZ Javi LOPEZRicard FERNANDEZ Oscar LOZANO
Gustavo A. AGUDO Nuria FORNOvi Joan MADERAFrank ARRAEZ Oscar FORONDA Lourdes MUNIZMiquel BARCELONA Jordi FORTIA Laura OLiVELLAXavier BELTRAN Carles FRANCH German PARRENOGeorge BIRKADZE Gemma GARCiA CariaRICARTSergi BIDAN Carme GINESTA Joan A. RODRiGUEZCarles BLANCO Ramon GIRO Carlos ROOPere BOHIGAS Hugo GONZALEZ Penelope SERRANOMeritxell BONET Jesus Marcos HERRERA Ludovic TADEVINSimon BRADING Lidia HILL Simeon TORRESJoan Anton CANAS Gabriel JARAUTA Jordi TUGASMelcior CASALS Aleksa JELIC Valeri TURILOVJoan CASAS Ruben JIMENEZ Albert VALLVERDUAlbert COMA Arthur R. JOHNSON Mijailer VEGAAliou DAN FA David JORDAN Antonio ZURDOJose Ant. DE LIRA Xevi JORDANRafa DELGADO Joan Carles LATRE
COR VIVALDI: PETITS Eva FABREGAS Ariadna PIE
CANTORS DE CATALUNYA Clara GARCIA Carlota PIE
Marta JOBANI Marta PORTA
Judith ALMUNIA LaiaJORBA Violeta PUNSOLA
Anna BARQUE Gemma LOPEZ Esther RASAL
Merce BRUGUERA Jordi MANES Nuria RODES
Anna CLOSA M' del Mar MANES Claudia SANDE
Laia CLOSA Carla MATEO Carlota SERRAHIMA
Laura CORTES Helena MARTiNEZ Anna TAJADURA
GemmaCUNi Javier MORALES Gemma VELAYOS
Nuria DEULOFEU Adriana OLLER Maria VILLANUEVA
Laia DONOSO Gisela OLLER
Carla ENRIQUE Clara PALET
120
Enregistramentsde Die tote Stadt
S'inclou una selecci6 de les versions integres.Eis personatges principals s6n esmentats en
I'ordre sequent: Paul (P), Marietta (M), Frank
(F), Brigitta (B), comte Albert (CA). A conti
nuaci6 el cor, I'orquestra, el director musical,el director d'escena, si s'escau, el segel I dis
coqrafic i I'any de I'enregistrament.
Les versions amb asterisc (*) estan disponiblesa l'Espai Liceu.
Versions en disc
Karl Friedrich (P), Maud Cunitz (M), Benno Kus
che (F), Lilian Benningsen (B), Josef Traxel
(CA). Cor und Sinfonieorchester des Bayerischen Rundfunks. Dir.: Fritz Lehmann. 1952,Walhall. (CD)*
Rene Kollo (P), Carol Neblett (M), Benjamin Lu
xon (F), Rose Wagemann (B), Willi Brokmeier
(CA). Chor des Bayerischen Rundfunks.
MUnchner Rundfunkorchester. Dir.: Erich
Leinsdorf. 1976, RCA. (CD)*
Thomas Sunnegardh (P), Katarina Dalayman(M), Anders Bergstrom (F), Ingrid Tobiasson
(B), Ulrik Ovale (CA). Royal Swedish Chorus
and Orchestra. Dir.: Leif Segerstam. 1996,Naxos. (CD)*
English / FrancaisTorsten Kerl (P), Angela Denoke (M), Bo Skov
hus (F), Daniela Denschlag (B), Michael Roi
der (CA). Wiener Staatsopernchor. Wiener
Philharmoniker. Dir.: Donald Runnicles. 2004,Orfeo d'Or. (CD)*
Versions en video
Torsten Kerl (P), Angela Denoke (M), Yuri Batu
kov (F), Brigitta Sveden (B). Orchestre Phil
harrnonique de Strasbourg. Dir. musical: Jan
Latham-Koenig. Dir. d'escena: Inga Levant.
2001, Arthaus. (DVD)*
122
ENGLISH VERSION The title of this opera by Erich Korngold, premieredsimultaneously in Hamburg and Cologne in 1920,means «The Dead City". It refers to the misty,melancholy city of Bruges, as is clear from the titleof the novel by the symbolist writer GeorgesRodenbach, Bruges-/a-morte (1892), on whichthe libretto -written by the composer himself underthe pseudonym "Paul Schott-> is based. Korn
gold (1897-1957) was very young when the first
performance took place, to considerable acclaim.
Paul, the leading character, is morbidly obsessed by the memory of his dead wife, the youngand beautiful Marie, and has taken refuge in a
large house full of her mementoes. He meets a
singer and dancer named Mariette, who bears a
striking resemblance to Marie, and is fascinated
by her. Torn between his loyalty to Marie and Mariette's powers of seduction, Paul mixes the two
women up. His confused imagination cannot separate reality from dreams and he is both attractedand repelled by the provocative young crea
ture. From the end of the first act to the middleof the third, what we see on stage are visions ofPaul's sick imagination. One shows a blasphemous orgy in which Mariette's entire troupe take
part, with Mariette playing Helene in Meyerbeer'sopera Robert Ie diable; others evoke the pious,moralistic city's reaction to his passionate affair.
Mariette, after seducing him, systematically mocks
his religiosity. Finally she grabs a braid of Marie'shair and performs a provocative dance with it until
the horrified Paul strangles her.But it was all a dream, a vision. When the maid
Brigitta announces that the actress has called,Paul lets her leave without trying to retain her. Hisfriend Frank arrives, Paul gives up the idea of resu
rrecting a past that can never return and decidesto leave Bruges, the dead city.
This is a melodramatic opera, a response to the
expressionist aesthetic which predominated the
Germanic world at the time. The protagonist's hal
lucinations are conjured up by a painfully intense
music which enhances the narrative tension of
the plot. The music is influenced by Mahler,
ACT IPaul is haunted by the memory of his deceasedwife Marie and has turned his house in Brugesinto a veritable shrine in which every object hasbecome a relic that continually transports him intoher presence. His faithful servant Brigittadescribes the situation to his friend Frank. SoonPaul himself arrives, highly agitated after meeting
Richard Strauss and also Puccini, and the instrumentation is both powerful and attractive.
Die tote Stadt (1920), a three-act opera by Erich
Wolfgang Korngold, is the most famous of the
composer's works. He was born into a Jewish
family in Brno (1897) but brought up in Vienna,where his father Julius was an influential musiccritic. He himself was a child prodigy and a dis
ciple of Zemlinsky's. He was 27 years old whenDie tote Stadt was premiered simultaneously in
Hamburg and Cologne to much acclaim. However he was soon to become part of the diaspora caused by the Nazi movement and settled inLos Angeles, where he had a distinguished career
and founded a major school of film music com
posers. In Europe his earlier triumphs were for
gotten and, like other musicians of his day, he was
rejected by the serialists who dominated the musical avant-garde for many years.
The libretto was written by Korngold himself
(with help from his father). The novel Bruges-Iamorte (1892), on which it is based, was also
Georges Rodenbach's most popular work-and a
manifestation of the late 19th century symbolistaesthetic. Bruges, the «Venice of the North", withthe still, dark waters of its canals, its old houses,and the chiming bells that evoke its devoutly reli
gious atmosphere, acts as a powerful symbol ofthe obsession gripping the leading figure's heart:the memory of his dead wife.
The action is set in Bruges at the time of the
publication of Rodenbach's novel, the end of the19th century.
English 123
a woman in the street who bears an astonishingresemblance to Marie. He has invited her to visithim and is almost convinced that Marie has come
back to life. Frank tries to bring him to reason, butPaul will not listen. He orders the house to be decorated with roses and waits impatiently for theunknown woman to arrive.
And Marietta does indeed arrive. She is a beau
tiful, vivacious dancer who is visiting Bruges witha drama company. Her personality -joyful, lively,quick of tongue, seductive and provocativeseems far-removed from Paul's idealized imageof Marie but he sees only her striking similarityto his wife. He hands her an old lute and asksher to sing a beautiful song which fills him withsadness. When her fellow actors call up to herfrom the street, Marietta evokes her profession ina show of irreverent playfulness and lavishly praises the art of dancing, which she associates with
rapture and sensuality.Paul tries to retain her but Marietta, who has
noticed her own likeness to the dead woman's
portrait and understood the disquieting game thewidower is playing, repulses him. Paul himselffeels guilty over the feelings and desires shearouses in him and asks her to leave. Marietta setsout in a huff for a rehearsal of Mayerbeer's operaRobert Ie diable, which the troupe is performingin Bruges.
The final scene of the first act marks the be
ginning of the long dream sequence that makes
up the greater part of the opera. Marie's ghostappears to her tormented husband: she beginsby fondly recalling their love but goes on to stress
that her absence will inevitably lead him to for
get her. After her ghost fades away, Paul sees
Marietta on stage performing a voluptuouslyprovocative dance.
ACT IIPaul is pacing the empty streets of Bruges in frontof Marietta's house in the hope of seeing her again.He relates his troubles to the dead city and imagines he can see a procession of Beguines (pious
124 English
women who lived in communities in Flanders frommedieval times). Brigitta is among them. He meets
his friend Frank, whose attitude has totallychanged. When Frank boasts that he has seducedMarietta and shows him the keys to Marietta's
house, they quarrel and Paul angrily snatches them
away.The members of Marietta's troupe arrive in
boats. They fill the stage with their songs -some
joyful, some sad, but all clearly satirical- anddescribe the absent Marietta as an insatiablemaneater. Marietta arrives with Gaston and is
greeted enthusiastically. She talks disparaginglyof Paul, flirts with all the men, and makes fun of
Bruges and its hypocrisy. One of the men, Fritz,who is dressed as Pierrot, sings a charmingly nos
talgic but mischievous Lied. Marietta sings the
praises of dancing and announces, to everyone'sdelight, that she is going to play her scene fromRobert Ie diable.
What ensues is a sort of parody of part of thethird act of Meyerbeer's opera: Helene's resur
rection. Marietta lies down like a corpse and whensomeone whistles the nuns' resurrection motiffrom Robert Ie diable, she rises up with stiff, frightening movements and bears down upon the actor
who plays Robert. The motionless, eerie Beguinesappear at the convent windows, creating an
atmosphere reminiscent of a horror film.
Paul, who is watching from his hiding place,angrily orders the performance to cease. He isleft alone with Marietta, upbraids her for her fri
volity and flirtatiousness, and tells her he does not
love her: his desire was kindled solely by the imageof his beloved dead wife and he now feelsremorse. Marietta's reaction is both conciliatoryand seductive. Paul tries in vain to resist her wilesbut soon gives way to a passionate kiss. Thedancer has achieved a resounding victory and shedemands that they go to Marie's house to banishher spectre for ever.
125
ACT III
Marietta, alone in Paul's living room, jokes abouther night of love with Paul in front of Marie's portrait and asserts the right to pleasure and love.Then the widower, who is overwhelmed byremorse once more, comes in. Marietta again triesto cajole him with her coquetry but the chantingof choirboys and people is heard outside as the
great procession of the Holy Blood goes by in thestreet and Paul's anguish and fear of gossipincrease. Paul is plunged into a sort of mysticalecstasy, tainted with eroticism, by the religiousoffice and the beautiful liturgy. But Marietta dispels this ghostly vision by taunting him and ordering him to stop dreaming about the dead andthe saints and abandon himself entirely to her.
Soon her tone changes, however: she acts lovin
gly towards Paul and complains of his ungrateful,heartless behaviour. He rejects her reproachesand tries unsuccessfully to send her away. ThenMarietta insults his dead wife and seizes a braidof her hair, which is kept like a relic in a case. Withraucous laughter she makes fun of the faded locks,comparing them to her own soft, shining hair,whereupon Paul snatches the braid from her,throws her to the ground, and strangles her.
In the last scene the room looks as it did atthe start of the opera. Paul seems to wake up froma terrible nightmare and Brigitte's entrance creates
the sensation that normal life really has resumed.Then Marietta bursts in with her usual beguilingways and coyly tells him she has forgotten herumbrella and the roses, but Paul remains silentand lost in thought. She regretfully leaves andFrank, his friend once more, comes in. Paul admitsthat he never wants to see Marietta again: a dreamhas destroyed his dream, a bitter dream has van
quished imagination. He wonders how long grieffor the dead should separate us from the realworld. When Frank suggests that he leave Brugeswith him, Paul agrees. He bids his true love farewelland slowly exits. His visions have had a catharticeffect and Paul will now try to leave the «dead
city" behind and build a new life.TERESA LLORET
VERSION FRAN!;AISE Cet opera d'Erich Korngold fut cree simultanement a Hambourg et a Cologne en 1920. Sontitre, qui signifie «La ville morts», evoque la villebrumeuse et rnelancolique de Bruges. C'estaussi Ie titre du roman de l'ecrivain symbolisteGeorges Rodenbach, Bruges-Ia-morte (1892),dont s'inspire Ie livret ecrit par Ie compositeur luimeme (sous Ie pseudonyme de Paul Schott). Korn
gold (1897-1957) etait toutjeune lors de la creation de cette ouvre, qui rem porta un vif succes.
Le personnage principal, Paul, est obsede parIe souvenir morbide de Marie, sa jeune et belle
epouse morte. II vit retire du monde dans une grande maison emplie de son souvenir. II rencontreune femme qui ressemble etrangement a Marie.Elle s'appelle Mariette, elle est danseuse et chanteuse, et elle Ie fascine. Dechire entre la fidelitea Marie et Ie pouvoir de seduction qu'exerce sur
lui Mariette, il en vient a confondre les deuxfemmes dans son imagination confuse. Ballotteentre Ie reve et la realite, il est attire par cettefemme jeune et provocante qu'en rnerne tempsil repousse. Tout ce que nous voyons sur sceneentre la fin du premier acte et Ie milieu du troisiernese deroule entierernent dans son imagination malade. Au beau milieu de ces visions, nous assistonsa une fete qui tient plutot de I'orgie et du blas
pheme, ou intervient toute la troupe de Marietteet ou celle-ci interprete Ie role d'Helena, de l'operade Meyerbeer, Robert Ie diable. On voit aussi lareaction hostile de la ville moraliste et devo te
devant la relation passion nee de Paul avec Mariette. Celle-ci, apres I'avoir seduit, se moque systernatiquernent de ses sentiments religieux. Elle
s'empare finalement d'une tresse de cheveux de
Marie, avec laquelle elle danse de facon provocante. Horrific, Paul finit par l'etranqler,
Mais tout cela n'etait qu'un reve, une vision.
Brigitte, la bonne, annonce la visite de I'actrice,que Paullaisse repartir sans tenter de la retenir.Son ami Frank arrive. Paul renonce a l'idee deressusciter un passe qui ne peut revenir et decide de quitter Bruges, la ville morte.
Dans cet opera rnelodrarnatique et sensible a
126 Francais
l'esthetique expressionniste qui reqnait a cette
epoque en Allemagne, les hallucinations du per
sonnage principal sont servies par une musiquedouloureusement intense qui renforce la tension
narrative de I'argument. l.'on y percoit I'influence
de Mahler et de Richard Strauss, mais aussi de
Puccini. L:instrumentation est a la fois puissanteet pleine de charme.
Die tote Stadt (1920), un opera en trois tableaux,est I'ouvre la plus celebre d'Erich Wolfgang Korn
gold, compositeur d'origine juive ne a Brno en
1897. II grandit a Vienne OU son pere, Julius, futun important critique musical et lui-merna un enfant
prodige, disciple de Zemlinsky. II a 27 ans quandDie tote Stadt (La Ville morte) est cree simulta
nernent a Hambourg et a Cologne, obtenant un
succes imrnediat, Fuyant la montes du nazisme,il se refuqiera a Los Angeles, OU il composera la
musique de nombreux films et acquerra une
immense notoriete dans les milieux du cinema.En Europe, ses succes passes tom bent dans
I'oubli et, comme bien d'autres musiciens de son
temps, il y subit Ie mepris des tenants du seria
lisme, qui allait etre Ie courant dominant de l'a
vant-garde musicale pendant de longues annes.
Pour Ie livret de Die tote Stadt, qu'il a ecrit avec
I'aide de son pere, Korngold s'est inspire d'un
roman de Georges Rodenbach, Bruges-Ia-Morte(1892). S'inscrivant dans l'esthetique symboliste de la fin du XIXe siecie, c'est, la aussi, I'ouvre
la plus celebre de son auteur. l.'evocation de
Bruges, la «Venise du Nord», de ses canaux aux
eaux sombres et lentes, de ses vieilles maisons
et de sa reliqiosite beate rythrnee par Ie son des
cloches symbolise pour Ie heros de I'histoire Ie
souvenir obsedant d'une epouse defunte.
L'action se deroule a Bruges a la fin du XIXe
siecle, c'est-a-dire a l'epoque de la parution du
roman de Rodenbach.
ACTEIObsede par Ie souvenir de Marie, sa femme dece
dee, Paul habite a Bruges, dans une maison qu'ila transforrnee en un veritable sanctuaire et OU
chaque objet, devenu relique, lui rappelle a tout
instant la chere disparue. C'est ce qu'est en trainde raconter Brigitta, la fidele domestique, a Frank,un ami de Paul, lorsque ce dernier arrive. II est
bouleverse car il vient de rencontrer dans la rue
une femme qui ressemble a s'y rneprendre a ladefunte, III'a invitee a venir chez lui pour avoir a
nouveau I'impression que Marie est toujours vivanteo Son ami tente de Ie raisonner, mais Paul ne
veut rien entendre: il remplit la maison de roses
et attend avec impatience I'apparition de l'in
connue.
Effectivement, Marietta, une belle et joyeusedanseuse de passage a Bruges avec une trou
pe de cornediens, arrive chez Paul. De to ute evi
dence, elle n'a pas du tout Ie rneme temperamentque la morte idealisee par Paul: elle est gaie, elle
est vive, elle a la repartie facile, elle est seduisante
et sait en jouer. Mais Paul ne voit qu'une seule
chose: son incroyable ressemblance avec Marie.
II demande a Marietta d'entonner, en s'accom
pagnant d'un vieux luth, une chanson qui I'emplitde rnelancolie. Mais, de la rue, les comediens
appellent leur amie a grands cris. Sans chercher
a cacher son caractere espieqle et frivole, Marietta
explique qu'elle est ballerine et se lance merne
dans un eloqe enthousiaste de la danse, qui, pour
elle, est ivresse et volupte,Paul tente de la retenir, mais Marietta a un ges
te de recul en s'apercevant de sa ressemblance
avec un portrait de la disparue. Elle commence
a com prendre Ie jeu inquietant du veuf. De son
cote, ce dernier se sent coupable des sentiments,et rnerne du desir, que lui inspire la danseuse. II
la prie de s'en aller. Marietta, vexee, part pour sa
repetition de Robert Ie Diabie, l'opera de Meyerbeer que sa troupe est venue representer a
Bruges.La derniere scene de ce premier acte ouvre la
longue sequence onirique qui occupera l'opera
presque jusqu'a sa fin. Le fantorne de sa femme
appara1t a un Paul anqoisse. Marie evoque tout
d'abord tendrement I'amour qui les a unis, puiselle Ie previent : inevitablernent, il I'oubliera. Lefantome dispara1t et cede la place a la danseuse
qui, sur scene, evolue de facon voluptueuse et
provocatrice.
ACTE II
Dans les rues desertes de Bruges, Paul passeet repasse devant la maison de Marietta, qu'ilaimerait revoir. II s'adresse a la ville morte et luiconfie ses angoisses. II a I'impression de voir passer une procession de beguines (ces femmes
pieuses vivant depuis Ie Moyen Age en commu
naute dans les Flandres) parmi lesquelles se
trouve Brigitta. II tombe sur son ami Frank, dontI'attitude a cornpleternent change. lise vante
d'avoir seduit Marietta et, pour Ie prouver, brandit rnerne les cles de chez elle. Paul s'en empare rageusement.
Les cornediens de la troupe de Marietta arrivent a bord de barques. lis remplissent la sceneavec des chants parfois gais, parfois nostalgiques,mais toujours moqueurs, ou Marietta, absente,est presentee comme une veritable devoreused'hommes. Sur ces entrefaites, Marietta para1taux cotes de Gaston. Devant une assistance
enthousiaste, elle ridiculise Paul et joue les seductrices aupres de tous les hommes presents. Enrnerne temps, elle se moque de Bruges et de son
hypocrisie. L'un des cornediens, Fritz, habille en
Pierrot, chante un delicieux lied, nostalgique et
malicieux. Marietta se lance dans un eloqe de ladanse et, a la grande joie de tous, annonce qu'elleva representor la scene qu'elle joue dans RobertIe Diabie.
Elle execute alors une sorte de parodie dans
laquelle elle mime une partie du troisierne acte de
l'opera de Meyerbeer, et plus precisernent Iemoment de la resurrection d'Helena, Marietta est
allonqee, feignant d'etre morte. Au sifflement quiimite Ie motif de la resurrection des nonnes dansRobert Ie Diable, elle se ieve avec des mouve-
Francais 127
ments raides. Effrayante, elle avance vers Ie personnage de Robert. Les beguines surgissent alors,immobiles et inquietantes, aux fenetres de leurcouvent, dans une atmosphere de film d'epouvante.
Paul, qui a observe la scene a demi cache, lui
ordonne, courroucs, de cesser cette cornedie.Reste seul avec Marietta, il lui reproche sa
leqerete et sa so if de seduction. II lui assure qu'ilne I'aime pas et que seule sa ressemblance avec
Marie a suscite en lui un desir dont il a desorrnaishonte. Marietta reaqit de facon a la fois conciliante et enjoleuse, Les tentatives de resistance dePaul sont vaines devant la fine strateqie de la
coquette et tous deux ne tardent pas a se fondreen un baiser passionne. La victoire de la danseuse,qui exige de se rendre chez Paul pour en ecarter
a jamais Ie fantorne de l'epouse decedee, est tota
Ie.
ACTEIII
Monologue de Marietta dans Ie salon de Paul:face au portrait de Marie, elle parle avec frivolitede la nuit d'amour qu'elle vient de vivre et elle
revendique Ie droit au plaisir et a I'amour. Paul, anouveau ronqe par un sentiment de culpabilite,para1t alors. Une nouvelle fois, la danseuse repondavec une empathie melee de coquetterie. Mais Ie
passage, dans la rue, de la grande procession du
Saint-Sang, accornpaqnee d'une chorale d'enfants et du chant des fideles, ne fait qu'accentuerI'angoisse de Paul qui, de plus, craint les medisances.
Paul est pris d'une sorte d'extase mystique,non exempte d'erotisrne, devant la cerernonie reli
gieuse et la beaute de la liturgie. Mais sa vision
onirique et spectrale vole en eclats sous les
moqueries de Marietta, qui Ie somme de cesser
de rever a des defunts et a des saints et lui enjointde se consacrer tout entier a elle.
La danseuse adopte cependant rapidement un
autre ton. Elle se montre amoureuse et se repentde son ingratitude et de sa cruaute. Mais Paul
n'accepte pas ses excuses et tente en vain de la
128 Francais
mettre dehors. Furieuse, Marietta insulte Marie et
se saisit de sa chevelure, conserves comme une
relique dans un coffret. Au moment ou elle partd'un rire strident en se moquant de la natte aux
reflets eteints, qu'elle compare avec l'eclat et Ie
soyeux de ses propres cheveux, Paul lui arrache
la chevelure des mains, jette Marietta it terre et
l'etranqle. Les lurnieres s'eteiqnent.La piece dans laquelle se deroule la derniere
scene est celie du debut du premier acte. Tout
semble indiquer que Paul vient de se reveiller
apres un terrible cauchemar. L'apparition de Bri
gitta confirme que les choses sont redevenues
normales. Marietta, toujours aussi coquette et
enj6leuse, fait son apparition. Elle est venue
chercher son parapluie et ses roses, qu'elle avait
oublies. Mais sa facon de parler, trop insinuante,se heurte au mutisme d'un Paul absorbe dans ses
pensees. Elle Ie quitte it regret. Arrive Frank, it quiPaul declare qu'il ne veut plus voir Marietta, qu'unreve a detruit son reve, qu'un songe amer a mis
fin it ses chimeras. II se demande jusqu'a quelpoint Ie regret des morts doit nous ecarter de la
realite.
Frank lui propose de quitter Bruges avec lui.
Paul accepte. II fait ses adieux it son fidele amour
et quitte lentement la scene. Les visions qu'il a
eues ont ete pour lui une sorte de liberation. Paul
abandonne la "ville rnorte», decide it refaire sa vie.
TERESA LLORET
Proximes funcions
Korngold«En ocaslo de Die tote Stadt»
Sessions al Foyer
Don Quixote:
"I. Don Quixote uber den Ritterbuchernund seine Sehnsucht nach Waffentaten""II. Sancho Panza auf seinem "Grauen?»"III. Don Quixotes Auszuq»"IV. Dulcinea von Toboso»"V. Abenteuer»"VI. Don Quixotes Bekehrung und Tod-
Lieder des Abschieds, op. 14:«Sterbelied-
"Dies eine kann mein Sehnen immer fassen
«Mend, so gehst du wieder auf"«Gefasster Abschied»
Quartet num. 3 en Re major, op. 34
Solista:lnes Moraleda, mezzosoprano
Stanislav Anghelov, piano
Quartet Korngold
Assessor musical i presentador: Jaume Creus
Dissabte, 29 d'abril, 20.30 h
129
Ariodantede Georg Friedrich Handel
Vessel ina Kasarova / Silvia Tro Santafe, OfeliaSala / Marie Arnet, Elena de la Merced / Lisa Saffer, Sara Mingardo / Sonia Prina, Steve Davislim/ John McVeigh, Denis Sedov / Umberto Chiummo, Marc Canturri
Direcci6 musical: Harry BicketDirecci6 d'escena: Achim Freyer
Friederike Rinne-Wolf
Escenografia: Claudia DodererAchim Freyer
Vestuari: Amanda FreyerTitelles: Barbara i Gunter Weinholdll-lurninacio: Achim FreyerProducci6: Oper Frankfurt
Orquestra Simf6nica del Gran Teatre del Liceu
Cor de Cambra del Palau de la Musica Catalana
Dilluns, 15 de maig, 20.00 h, torn H
Dimecres, 17 de maig, 20.00 h, torn D
Dijous, 18 de maig, 20.00 h, torn PE
Dissabte, 20 de maig, 20.00 h, torn C
Dilluns, 22 de maig, 20.00 h, torn A
Dimarts, 23 de maig, 20.00 h, torn PA
Dimecres, 24 de maig, 20.00 h, torn B
Divendres, 26 de maig, 20.00 h, torn E
Dissabte, 27 de maig, 20.00 h, torn PB
Diumenge, 28 de maig, 17.00 h, torn T
130 Proxirnes funcions
Nabuccode Giuseppe Verdi
En versio concert
Leo Nucci, Maria Guleghina, Aquiles Machado,Giacomo Prestia, Joyce DiDonato, WayneTigges, Josep Fado, Serena Daolio
Direccio musical: Nella Santi
Orquestra Simf6nica i
Cor del Gran Teatre del Liceu
Diumenge, 21 de maig, 18.00 h, torn F
Dijous, 25 de maig, 20.30 h, torn H
Recital Thomas Hampson
Schumann: Liederkreis, op. 35
Barber: Now I have fed and eaten up the rose
In the Wilderness
Night WanderersRain has fallen
Sleep now
I hear an army
Rorem: As Adam Early in the MorningBurleigh: Ethiopia Saluting the Colors
Ives: In Flanders Field
Still: GriefMacDowell: The Sea
White: Shenandoah
Copland: The Boatsmen's Dance
Solista: Thomas Hampson, barfton
Wolfram Rieger, piano
Dilluns, 12 de juny, 20.30 h
Madama Butterflyde Giacomo Puccini
Fiorenza Cedolins / Cristina Gallardo-Domas /Daniela Dessi / Liping Zhang, Richard Leech /
Aquiles Machado / Fabio Armiliato / Albert Montserrat, Carlos Alvarez / Dalibor Denis / Joan Pons/ Carlos Bergasa, Enkelejeda Shkosa / Jane Dutton / Itxaro Mentxaka, Stanislav Shvets, ClaudiaSchneider, Francisco Vas, Vasily Ladyuk, Celestino Varela
Direccio musical: Yves AbelDireccio d'escena: Moshe Leiser i
Patrice Caurier
Escenografia: Christian FenouillatVestuari: Agostino Cavalcall-lurninacio: Christophe ForeyCoproducoio: Gran Teatre del Liceu /
Royal Opera HouseCovent Garden (Londres)
Orquestra Simf6nica iCor del Gran Teatre del Liceu
Dimarts, 13 de juny, 20.30 h, torn 0
Dimecres, 14 de juny, 20.30 h, torn PC
Divendres, 1 6 de juny, 20.30 h, torn C
Dissabte, 17 de juny, 20.30 h, torn PB
Diumenge, 1 8 de juny, 18.00 h, torn F
Dilluns, 19 de juny, 20.30 h, torn H
Dimecres, 21 de juny, 20.30 h, torn B
Dijous, 22 de juny, 20.00 h, torn E
Diumenge, 25 de juny, 17.00 h, torn T
Dilluns, 26 de juny, 20.30 h
Dimarts, 27 de juny, 20.30 h, torn PA
Dimecres, 28 de juny, 20.30 h, torn G
Diumenge, 2 de juliol, 17.00 h, torn PO
Dilluns, 3 de juliol, 20.30 h, torn ADimarts, 4 de juliol, 20.30 h
Dimecres, 5 de juliol, 20.30 h, torn PE
Dilluns, 10 de juliol, 20.30 h
Dissabte, 22 de juliol, 20.30 h
Dimarts, 25 de juliol, 20.30 h
Dimecres, 26 de juliol, 20.30 h
Divendres, 28 de juliol, 20.30 h
Dissabte, 29 de juliol, 20.30 h
Pr6ximes funcions 131
La fascinaci6 per l'Orient«En ocasio de Madama ButterflY"
Sessions al Foyer
Escenes de les operes sequents:Meyerbeer: L'AfricaineDelibes: l.ekme
Mascagni: IrisPuccini: Madama Butterfly(Primera versio de 1904)Bizet: Les pecheurs de pedesMassenet: Thai's
Le roi de Lahore
Assessor musical i presentador: Jaume Tribe
Dijous, 15 de juny, 20.30 h
132 Proximes funcions
Lohengrinde Richard Wagner
John Treleaven, Emily Magee, Luana DeVol, Hans
Joachim Ketelsen, Reinhard Hagen, Robert Bork,Jeffrey Dowd, Vicenc Esteve Madrid, Jordi Casa
nova, Francisco Santiago, Stefan Kocan
Direcci6 musical: Sebastian WeigleDirecci6 d'escena: Peter KonwitschnyEscenografia i vestuari: Helmut Brade
ll-lurninacio: Manfred Voss
Coproducci6: Gran Teatre del Liceu I
Hamburgische Staatsoper
Orquestra Sirnfonica i
Cor del Gran Teatre del Liceu
Divendres, 21 de juliol, 20.30 h
Dilluns, 24 de juliol, 20.30 h
Dijous, 27 de juliol, 20.30 h
Diumenge, 30 de juliol, 17.00 h
English National Ballet
Giselle
Coreografia: Jean Coralli i Jules Perrot
Revisada per Marius PetipaReposada per Mary Skeaping
Musica: Adolphe Adam
Director d'orquestra: Martin West
Escenografia i vestuari: David Walker
ll-Iurninacio: David Mohr
Producci6: Mary Skeaping
Orquestra de l'Acadernia
del Gran Teatre del Liceu
Diumenge, 3 de setembre, 17.00 h, torn T
Dilluns, 4 de setembre, 20.30 h, torn H
Dimarts, 5 de setembre, 20.30 h, torn A
Dimecres, 6 de setembre, 20.30 h, torn D
Dijous, 7 de setembre, 20.30 h, torn B
Divendres, 8 de setembre, 20.30 h, torn D
Dissabte, 9 de setembre, 17.00 h
Dissabte, 9 de setembre, 21.30 h, torn C
Coordinaci6: Juan Carlos Olivares.
Disseny del programa de rna: Susana Rodriguez.Disseny de la col-leccio: Josep Baqa,Preimpressi6: Quintana, S.L.
Impressi6: Grafos S. A. D.L. B"15.785"2006
Publicitat: Megmar 2001, S.L.
Fotografies de la producci6: Klaus Lefebvre.Coberta i solapa: Klaus Lefebvre
(Die tote Stadt, Festival de Salzburg).Traduccions: TCS, I:Avenc;:, Discobole, Jacqueline Hall.
Aqrairnents: Erich Wolfgang Korngold Society,Bernd O. Rachold, Olaf Kiener.
EI Gran Teatre del Liceu ha obtingut la certificaci6 ISO 14001
(International Standard Organitation) / EMAS (Ecomanagementand Audit Scheme).
Textos
-